Translate

dilluns, 25 de juny de 2012

El Gorg dels Banyuts (Gombrèn)

El mateix dia que vaig anar a la mina de petroli de Riutort i a la font del Bisbe, a la tornada cap a casa amb vaig parar una estona per veure aquest gorg, situat a la riera de Garfull que porta unes aigües cristallines i clares tal i com podeu veure, sota mateix de la masia del Pla de Molina.

Planell orientatiu
   Per arribar-hi no costa gaire, sortint de Gombrèn direcció la Pobla de Lillet per la GI-402, trobarem un trencall a la dreta cap a Montgrony i Castellar de n'Hug, l'agafem i ara hem d'estar força atents perquè al cap d'uns 600 m. trobarem l'indicador del gorg, més o menys a les coordinades GPS: N-42º15'30.8''  E-2º04'11.7'', per allà ben a prop trobarem espai per deixar el cotxe i baixar fins a la riera per unes escales que queden a peu de carretera.

Gorg dels Banyuts
   Aquest gorg entra dins la llegenda del Compte Arnau: diuen que ací, el compte hi tenia dos servents en forma de buc vigilant la bassa i a les nits venia ell amb el seu cavall de foc per controlar la situació; per això, els pastors i el veïnat de Gombrèn tenien por de venir fins aquest indret.

Gorg dels Banyuts
   Però com podeu veure no és cap lloc tenebrós, gaire bé a peu de carretera és un bell lloc on es troba pau i frescor,

Gorg dels Banyuts (fotos preses el 24/06/2012)
si algun dia pugeu fins al santuari de Montgrony, no deixeu de visitar-lo, només cal baixar quatre esglaons i la veritat que val la pena la paradeta, les imatges es queden curtes quan ho veus en viu allà mateix.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 24 / 06 / 2012

diumenge, 24 de juny de 2012

Mina de Petroli de Riutort

Entrada a la mina
   Passada la Poble de Lillet direcció a Guardiola de Berguedà, a uns quatre kilòmetres, trobarem el desviament cap al càmping l'Espelt, el deixem i tot seguit veurem un rètol a la dreta que ens indica el camí de la mina, el seguim amunt sense deixar-lo (és una pista forestal sense asfaltar al principi i emporlanada després) fins a arribar al cap d'una estona a l'aparcament de la mina, deixem el cotxe i anem cap a l'entrada, allà, trobarem un punt d'informació, on venen les entrades i organitzen grups per entrar a la mina. 

Comença la visita
   En entrar ens donen un casc i comencem a endinsar-nos per ella, fent parades per escoltar les explicacions de la guia, com a curiositats, una part d'ella està tancada per que hi vénen a fer niu les salamandres, també hi podem trobar algun rat-penat, però l'animal més curiós és un bacteri que viu del petroli deixant netes les parets per allà on surt (només pot viure en aquesta mina, han mirat de reproduir-lo a fora i no poden), també podem veure ales de papallona en vies de fossilització i formacions d'estalactites.

Això negre que es veu darrera meu es Petroli que sua entre les roques
i al terra n'hi ha una petita bassa.
Bifurcacions de la Mina
   Al fons es veu un mur que varen fer els miners per que se'ls hi inundava la mina a l'haver trobat una veta d'aigua, però tan sols aixecant-lo fins aquesta alçada ja n'hi ha prou, ja que l'aigua es filtra per sota terra, a la foto de sota podeu veure el cabal que té.


   Sense adonar-nos arribarem al fons de la mina on encara es conserva una vagoneta i un tros de via, el retorn cap a la sortida el farem per la galeria dels rats-penats, on podrem seguir veient d'altres curiositats.


   Esperant que us hagi agradat la visita d'aquest bloc, us recomano molt que hi aneu, ja que només per 4'5 € podreu gaudir d'una curiositat de la nostra terra i a més guanyar en cultura, ja que les explicacions del guia enriquiran el nostre intel·lecte, Qui ens havia que dir que ací hi havia una mina de PETROLI.


Nota.- Per el que tinguin GPS el punt del aparcament te les coordinades: N-42º15'05.7''  E-1º55'19.8''.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 24 / 06 / 2012

La Font del Bisbe

Voltants de la font del Bisbe
   Abans d'arribar a La Pobla de Lillet  venint de Gombrèn (o Ripoll), trobem una carretera que ens porta cap a Sant Jaume de Frontanyà, l'agafem i si tenim GPS, posarem les coordenades següents:
   N - 42º 12' 50.5''
   E - 2º 00' 23.5''
si no el tenim, cal estar a l'aguait perquè just en el lloc de parada trobarem una fletxa blava pintada damunt l'asfalt de la carretera, allà, hi ha un lloc a la dreta que hi caben quatre o cinc cotxes per aparcar i d'on surt un petit corriol que baixa cap a la font, passada la primera corba sentim la remuga de l'aigua i ja el podem començar a veure entre-mig de les branques dels arbres, en pocs minuts ja hi som.
Salt del Bisbe
   Un pic ens situem davant del salt, observem al costat esquerre sota la balma una columna natural, feta per la unió d'una estalactita i una estalagmita.

Bauma i estalactita de la font del Bisbe
  Podem passar tant per un costat com per l'altre per poder accedir a la balma i anar cap a la columna.
Si observem amb atenció, podrem veure com l'aigua corre per l'interior de la columna.

Estalactita de la font del Bisbe
Els voltants de la font del Bisbe són bonics de recorre, molta gent bé per a prendre un bany en aquest gorg del torrent de Solls, abans d'arribar-hi hem passat per un lloc d'esbarjo on ens podem menjar un bon "bocata". 

Les fotografies del damunt han sigut preses el 24/06/2012

diumenge, 10 de juny de 2012

El castanyer d'en Cuc

Embassament de Vallfornells

   Comencem l'excursioneta partint del poble de Cànoves amb el cotxe fins arribar a l'embassament de Vallfornells en ple parc natural del Montseny, allà, deixem el vehicle per posar-nos les botes i començar la pujadeta que hi ha fins a la resclosa, mes o menys el punt GPS del "pàrking" es: N-41º42'58.4''  E-2º20'47.6''.

Embassament de Vallfornells
   Passada la resclosa anem vorejant l'embassament per un camí ben planer, cap al final d'aquest, trobem a la dreta un camí ben indicat amb un rètol que ens marca la "casa del bosc" i el "castanyer d'en Cuc" seguim el camí per la forta i 

Saltirons d'aigua que trobem per el camí
llarga pujada, sembla que no s'acabi mai, però per als cantons hi passa un rierol que anirem travessant tot sovint, gràcies a estar envoltats d'arbres i petits saltirons d'aigua el camí no es fa gens feixuc malaurat de la pujada que no s'alleuja fins a arribar a un altra cruïlla: a la dreta, la casa del bosc i a l'esquerra el castanyer (ambdós indicats), una petita baixada de quatre passes i ja hi som.

El castanyer d'en Cuc i jo

   Ja hem arribat, ací, al costat d'aquest monumental arbre dit el castanyer d'en Cuc.
   Hi ha gent que hi puja corrent, amb bicicleta, de tota manera, jo sé que a poc a poc i fent paradetes per fer fotos vaig trigar unes dues hores, una bona matinal per gaudir de la natura i fer esport.

El castanyer per dins havia sigut refugi de pastors

Castanyer d'en Cuc
No us podeu perdre aquesta meravella de la natura.

Les fotografies del damunt han estat preses el 27/05/2012