Translate

dijous, 30 de maig de 2013

El Golfet (Baix Empoda)

Platja del Golfet
   Mira que fa anys que anem a Calella de Palafrugell, i mai se m'havia acudit baixar fins aquesta platja, és imperdonable.

L'agulla del Golfet des de la cala del Paisà
   De ben segur que molts de vosaltres ja hi heu estat gaudint de les seves aigües clares i transparents, a l'estiu, per remullar-se, i a l'hivern, per gaudir de la seva pau.

L'agulla del Golfet
     Pel qui no hi sap, us en faré cinc cèntims per poder arribar-hi:

Platja del Golfet
   Sortim de l'entrada de Calella de Palafrugell direcció al jardí botànic de Cap Roig, abans d'arribar, a l'esquerra veurem indicadors que ens hi porten, només cal deixar el cotxe allà on puguis i seguir a peu, hi ha un parell de baixadors, ambdós donen al Camí de Ronda, només cal seguir-lo i al final passant per uns petits túnels trobarem la paradisíaca platja.
Platja del Golfet
   Ja em direu si us agrada, tant si la mar està tranquil·la com si està enfilada és tot un espectacle.

Final de la platja del Golfet,

Les fotografies del damunt han sigut preses el 19/05/2013



dimecres, 15 de maig de 2013

Del Montcau a la Mola (Valles Occidental)


   Dos cims del Vallès Occidental, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montcau amb 1056,7 m i la Mola amb 1101,9 m aquest últim coronat amb el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.
   Excursió amb poca per no dir cap dificultat que es pot realitzar amb tres hores i mitja o quatre, o tirar-te tot el dia admirant el paisatge, tot depèn com sempre de cadascú. Pujarem des de Matadepera direcció Talamanca, a mig camí, poc abans de travessar coll d'Estenalles, trobem a l'esquerra uns grans aparcaments (pel punt GPS: N-41º 40' 03.8''  E-1º 59' 33.1'') i a la dreta el Centre d'Interpretació del Parc on si volem, ens donaran tota mena d'informació sobre els seus voltants. Deixem el cotxe i agafem el camí que surt per l'esquerra de la caseta d'informació (allà trobarem uns  WC), al principi està asfaltat, però al cap de poc ja es camí de terra, més endavant el camí es bifurca, a la dreta cap a Coll d'Eres i enfront comença l'ascensió al Montcau.

Pujant amb la mainada cap el Montcau
    Com podeu veure tant hi pugen grans com petits, és bo de mostrar-les la natura de ben menuts així pujaran com roures.
Montserrat al fons
   Tot pujant, a la nostra esquena, ens queda Montserrat i al davant la pujada amb el cim a dalt.

El Montcau
   Ha passat una mitja horeta i ja hem coronat el cim.

La foto me la va tirar la meva dona al fer el cim
    Des de ací podem gaudir en un dia clar d'unes bones vistes i de les formacions rocoses del Parc Natural:












Montserrat des de el cim
La Mola des de el cim
   Un pic hem gaudit d'aquest espectacle, baixem per l'altre canto cap a coll d'Eres per prosseguir la nostra ruta cap a la Mola.
El Montcau des de el Roure del Palau
   Ens endinsem en un bosc típic mediterrani ben farcit d'alzines i roures, fins i tot hi ha un roure amb nom propi, el Roure del Palau que té uns 30 m d'alçada i ens el trobarem a la dreta del camí, des d'allà podrem veure com se'ns allunya el Montcau. Seguim avançant per dins del bosc en un lloc que n'hi diuen les Pinasses, el camí fa un petit descens entre pedregars i arrels d'arbres fins que sortim a una clariana i mentre mengem unes taronges gaudim d'aquesta espectacular vista:

  Reprenem la marxa amb les piles carregades i als pocs metres ens trobem amb una singular roca coronada amb una creu, n'hi diuen "El Morral del Drac", hi ha un petit corriol que ens hi pot fer baixar i entrar-hi a dins.

El Morral del Drac

Vistes des de l'interior
Morral del Drac
     En sortir d'ací, començarem a vorejar el massís de la Mola per la seva cara sud i fent siga-sagues l'anirem pujant,

gairebé al final, ens endinsarem en una canal de roques que és el pas natural per assolir el Cim i en sortir cap a la dreta ens trobarem amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt davant nostre.

Monestir de Sant Llorenç del Munt
   Doncs ací el tenim: La primera referència formal del monestir data del 1014, encara que hi han dades més antigues com una del 957 però no tan fiable.

Entrada a l'església des de l'exterior
   Fou habitat de forma continuada per monjos benedictins fins al 1608, encara que fins al 1637 almenys hi havia un sacerdot.
Porta d'entrada al recinte
   Diuen que les tropes Napoleòniques van destruir gran part del monestir el 30 de març de 1808, però segons un relat de Francisco de Zamora escrit en el 1786 deia que el monestir ja estava destruït totalment:

«Vaig pujar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada és molt aspra, però pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i és una elevació mitjana entre les dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisió civil i natural als territoris del Vallès, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments de Mataró, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona.
Com que l'elevació d'aquesta muntanya és molt gran, també les vistes d'ella són summament esteses i agradables. En el seu cim estava el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l'església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa poc anys un monjo i ara un ermità.
Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures»
— Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, 1973. pàgines 38-39.

Claustre amb tombes
   Pel que fa a la arquitectura, el monestir és una còpia exacte que el de Sant Cugat del Vallès. L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals, típic en l'art Romanic Català.

Interior de l'esglesia
   I ja res més, només que abans de retornar cap al cotxe admirem la esplèndida vista que gaudim des d'ací.

Vista panoràmica des de la Mola

Les fotos del damunt han sigut preses el 07/04/2012


diumenge, 12 de maig de 2013

Salt del Tenes (Valles Oriental)

   El riu Tenes neix a Castellcir (Moianes), va seguint el seu curs i a l'arribar al terme de Riells del Fai es troba amb el tall dels Cingles de Bertí on fa un dels més espectaculars salts del Vallès Oriental, juntament amb el salt del Torrent del Gat i el salt del Rossinyol que queden al seu costat; però deixem la lletra menuda, anem a veure'l i comencem a fer camí.
   Partim del poble de Riells del Fai, deixant el cotxe al paratge que en diuen "la Pineda" on hi ha una font que porta el seu nom (Font de la Pineda), més o menys les coordinades GPS per aparcar són: N-41º 42' 07.6''  E-2º 11' 28.2'', queden al costat del Restaurant "Font de la Pineda".

Gorg del Jeroni
    Prop de la Font de la Pineda, seguint el camí que baixa cap al riu ens trobem el preciós gorg del Jeroni on podem començar a gaudir d'aquesta petita excursioneta.

Gorg d'en Jeroni
Gorg d'en Jeroni
   Tirem un xic endarrere i tornem a agafar el bon camí que ens farà passar pel costat del moli de la Maladella (construcció gòtica del s. XVII) i de la seva masia, arribem a un punt en què el camí es bifurca, a la dreta i amunt Sant Miquel del Fai, a l'esquerra i avall a l'antiga central hidroelèctrica, primer us portaré cap a l'esquerra que també val la pena.
Riu Tenes i central hidroelèctrica al fons
   Passem la central i travessem com podem un canal d'aigua, per sobre cal buscar un corriol que ens portarà direcció al salt, no és un bon camí però amb cura es pot fer. Passat l'entringuli ens trobem amb el gorg d'en Manelet on si fa calor, ens podríem remullar una mica.

Riu Tenes al pas per el Gorg d'en Manelet i al fons Sant Miquel del Fai
    Tot pujant gaudim d'unes bones vistes de Sant Miquel del Fai:

Monestir de Sant Miquel del Fai
   El camí es curt però feixuc, al cap de poc ens trobem una gran balma: la Balma Rosa, bon refugi per si es poses a ploure, però avui fa un bon sol.

Balma Rosa
   Entrem cap dins la balma i Ooooo!!!, quina meravella, ens trobem amb el gorg de la Balma Rosa, és fantàstic sembla tret d'un compte de fades:

Gorg de la Balma Rosa

Gorg de la Balma Rosa

Gorg de la Balma Rosa
   Un pic arribat ací, ja no puc seguir més endavant, ja que portant l'equip i anant sol podria ser perillós, és a dir que torno endarrere a buscar l'altre camí de la dreta.
  He arribat a la cruïlla i començo a caminar amunt, tot pujant mirant a l'esquerra es veuen a la cinglera unes curioses formacions rocoses, semblen com calcaries:

Roques que es veuen des de el camí
    Passat això, la pujada cada vegada es va fent més forta, trossos empedrats, resta de l'antic camí de Sant Miquel, esglaons mal fotuts, però ja es comença a veure el salt, com més amunt millor es veu, ací el teniu, gaudiu-lo:

El Salt del Tenes






Salt del Tenes

Les fotografies del damunt han sigut preses el 12/05/2013
   



dissabte, 11 de maig de 2013

Gorg del Moli dels Murris (Garrotxa)

Gorg del Moli dels Murris
   Avui visitarem un gorg entranyable i de fàcil accés situat a la Baixa Garrotxa. Venint d'Olot direcció Angles, passarem Sant Feliu de Pallerols i abans d'arribar a Les Planes d'Hostoles, just passat el seu cementiri ens desviarem a l'esquerra cap a Cogolls, travessarem un pont per sobre un camí de vianants (la via verda Olot - Girona), un parell de masies i abans d'arribar a un trencall a la dreta trobarem també a la dreta un lloc per deixar el cotxe (punt GPS: N-42º 04' 16.4''  E-2º 32' 23.7''), partint d'allà seguirem a peu agafant el proper camí que ens surt per la dreta, ens farà travessar la riera de Cogolls i ja només cal seguir les indicacions que trobarem pel camí, sempre a l'esquerra, finalment trobarem el corriol (indicat) que baixa cap a la gorga.

Planell orientatiu
Vista desde el camí

  Tot baixant pel corriol ja podem veure per entre-mig dels arbres el salt d'aigua que hi ha en el gorg, fins a arribar a una mena de passarel·la que ens portarà al seu mateix costat.


Gorg del Molí dels Murris
   Un pic allà, ja ens podem parar a admirar la seva bellesa, també a la seva dreta, puja un corriol que ens situa al seu damunt, però és perillós i la millor vista és des de baix, no val la pena de jugar-se-la.



Gorg del moli dels Murris
   Tot marxant, no podem desviar la vista del seu encisador encant.

Les fotografies del damunt han estat preses el 07/04/2013