Translate

dijous, 5 de juny de 2014

El Congost de Mont-rebei (Pallars Jussà)


Vista del Congost de Mont-rebei desde Benabarre
    El Congost de Mont-rebei es composa de dues grans parets que s'aixequen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, el Montsec de Montgai i el Montsec de l'Estall per una banda i el Montsec de Mont-rebei per l'altre, formant entre ells una frontera natural entre Catalunya i Aragó, aquest vertiginós tram per el que passarem esta situat en la basant catalana i pertany al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

Entrada a l'espai natural de Mont-rebei
   Per arribar-hi, hi han varies opcions, jo particularment vaig anar per la A-2 fins a Tàrrega, desviant per la C-53 cap a Balaguer, d'allà per la C-26, al arribar a Afarras empalmarem amb la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran) fins arribar a Pont de Montanyana on només entrar ens desviem a la dreta per la C-1311 cap a Tremp i ja des-seguit trobem també a la dreta la pista asfaltada que ens portarà cap el nostre destí final on abans d'arribar ens trobarem amb l'indicador de la foto.

Vista del Noguera Ribagorçana amb els cims nevats al fons

   A l'entrada de les instal·lacions, a part d'una caseta d'informació i els aparcaments ( punt GPS: N-42º05'50.7''  E-0º41'46.2'') trobem una zona d'acampada i de pícnic, allà ens informaran de les rutes que podem seguir i els paratges que podem veure, que no en son pocs, nosaltres varem optar per la ruta mes planera vorejant el riu.
   Tot començant la ruta, el riu sortint dels rapits que passen per el davant del mirador de les llúdrigues, comença a calmar-se donant així una sensació de tranquil·litat en el paisatge,d'ací, també es

Castell de Girbeta i Mare de Deu del Congost

pot veure l'ermita de la Mare de Deu del Congost (nova) i la torre que queda del castell de Girbeta o castell dels moros, això en la vessant Aragonesa, anem seguint el camí tot vorejant el riu i comencem a observar la quietud de les aigües, es comença a notar la proximitat del embasament de Canyelles que va retenint poc a poc les aigües que baixen per el riu i creant un mirall dels penya-segats.

   De mica en mica ens anem acostant al punt on s'estreny mes el congost, però encara ens falta de passar un petit parany: travessar el "Barranc de la Maçana", per a fer-ho hi ha disposat un pont penjat de uns 40 m. de llargària, una bona prova per els que pateixen de vertigen.

Pont penjant al final del Barranc Fondo
   Al passar el pont, a l'esquerra ens surt un camí que porta a l'ermita de Santa Cecília i al poblat d'Altimiris,
aquest emplaçament pre-romànic no gaire conegut en la nostre historia data dels segles V al IX, entre l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, l'emplaçament el formen un poblat i una ermita que recorda al Machu Pichu, però nosaltres el deixem i seguim endavant, aparti d'ací, el camí comença una lleu pujada que poc a poc s'anirà fent mes forta fins arribar a assolir uns 50 m. d'alçada sobre el nivell de les aigües del riu i començar lo que realment es el congost; camí de ferradura excavat en els penya-segats que en algun lloc passen dels 500 m. d'alçada i en el lloc mes estret entre les parets separades per el Noguera Ribagorçana hi ha una distancia d'uns 20 m. Aquest camí, va ser construït en l'any 1982 per que degut a la pujada de les aigües al fer l'embassament de Canyelles el que hi havia uns 30 m. mes avall tocant el riu, fet en els anys 20 per unir els pobles que hi havien per el voltant, es va inundar deixant el seu pas tallat per les aigües.

El camí va guanyant alçada
   Ara si, quan el camí es torna planer, notem que caminem per dins la roca i al canto dret hi ha un fort estimberi, ja som al troç del congost, el camí no es que sigui massa ample, però hi poden passar tranquil·lament dues persones, la que va i la que ve, els que tenen vertigen millor que passin per l'interior on hi ha habilitat un cable passamà per ajudar a treure la por i caminar mes segur.

Camí del Congost  amb el cable passamà 
Per ací ja no hi ha pèrdua possible, es tracta d'anar seguint el camí, a les corbes hi solen haver bacs per seure, admirar el paisatge i si hi ha sort veure alguna rapinyaire que passi per allà, de les que s'hi troben una bona varietat.

Un túnel en el camí
Mes endavant en el camí ens trobem amb un petit túnel que en la seva part interior te sortida cap una mena de mini mirador, desde on podem veure les canoes que passen per les tranquil·les aigües del riu.


El congost sembla que es vagi estrenyent, hi han trossos que sembla com si no ens separessin els 20 m. que hi ha entre les dues parets.


Arribem a un punt que al fer una pronunciada corba amb siga-saga ens trobem al damunt la cova Colomera, a la que si pot accedir grimpant ajudats per una cadena (petita via ferrata), en les excavacions fetes en aquesta cova, s'estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys i que permeten entendre el canvi climàtic.

Bancs per reposar
Vista del recorregut al final














   Passada la cova, el congost es comença a eixamplar, donant pas al embassament de Canyelles, el camí segueix, però lo que es la part mes espectacular del dit congost es la que ja hem passat, per tant que ací amb les vistes del inici del embassament donem mitja volta i tornem a refer el camí. La durada de l'excursioneta sense parades però també sense corre es de una hora i mitja.

Començament de l'embassament de Canyelles al sortir del congost

Rutes i fotografies realitzades els dies 18 i 19/04/2014

   En acabar el recorregut amb la meva esposa marxarem cap a Benabarre per fer nit i l'endemà, varem fer els barrancs d'Alquezar, lloc que encara que no estigui en el nostre espai de "Racons de Catalunya" val la pena d'anar a visitar, vos deixo un parell de mostres:

Baixant per els barrancs d'Alquezar
Petita via ferrata











Passarel·les del riu Vero
Cova de Picamartillos