Translate

dimarts, 26 d’agost de 2014

L'Estany Negre (Espot)

Estany Negre
   Aquesta excursió, tan es pot fer a peu com amb cotxe, nosaltres avui hem decidit fer-la amb cotxe per tal de provar viam si perdiem detall o no, com podreu comprovar al llarg de l'explicació podríem dir que es pot veure tot, encara que si hi han bones cames lo millor per gaudir plenament de la natura es anar-hi a peu, però per el qui no pot, amb cotxe també es veu força be.
   Com que per dins del parc nacional no es pot circular amb el cotxe particular, agafarem un dels Taxis d'Espot per que ens porti fins el nostre destí.
Parada dels Taxis a Espot
   
   Com podeu suposar la nostre excursió comença al poble d'Espot que pertany a la comarca del Pallars Sobirà i esta a 1318 m.s.n.m., al poble el travessa el riu Escrita que ve del estany de Sant Maurici desembocant al riu Noguera Pallaresa gaire be al costat de l'embassament de la Torrassa. Dons be, anirem de cara a agafar un d'aquests flamants 4x4 que juntament amb un dels seus experimentats
Riu Escrita al pas per Espot
xofers ens faran gaudir de la sortideta d'avui.
   Comencem la sortida travessant el poble i passant per sobre el pont del riu per dirigint-se cap a l'entrada del parc nacional d'Aiguestortes i estany de Sant Maurici que esta situat al Prat de Pierro on hi ha un pàrquing per poder deixar els cotxes particulars i seguir a peu, cosa que nosaltres nomes saludarem al guarda i amunt, ni baixar del cotxe, al travessar la barrera limitadora del parc trobem una bifurcació de camins, recte cap a l'estany de Sant Maurici, el de l'esquerra sense asfaltar i ben empedrat cap a el refugi de Josep Mª Blanch, dons cap enllà que hi falta gent. Anem pujant amb una bona pendent per entremig de boscúries ben frondoses, tenim que pensar que desde Espot fins a l'estany Negre tenim que salvar un desnivell de uns 1000 m.es a dir que ens esperen unes bones pujades.

Casa de les Boies
                                                                                                     

   Arribem a una clariana de bosc on veiem un gran tub que baixa per la muntanya, aquest, porta l'aigua d'un gran diposit que recull les aigües del estany de Sant Maurici fins a la central hidroelèctrica d'Espot on es fa la corrent elèctrica, mes amunt trobem una caseta de fusta a la que n'hi diuen "la casa de les boies", d'ací es desde on es controla la obertura i tancada de la represa per la que hem passat abans.

   Despares de sortejar rocs, canvis de rasant en els que no veiem ni el terre i d'altres peripècies, sort que ens portava un bon i experimentat conductor que ens avisava cada cop que venia alguna peripècia, ens trobem en el camí un túnel per el que sembla que no es pugui passar, hi cap el tot terreny ben just, no sobra ni un

pam per banda, viam qui es el guapo que treu el braç fora el cotxe, però endavant que no ha estat res (n'hi ha que diuen que si per baixar es torna a passar per ací ...).
   Seguim la pujada i l'he dic a en Jordi (el conductor): "aquestes pujades si que son de debò" i ell per tranquil·litzar al personal ens contesta: "si aquestes son de debò, ara vindran les de veritat je je", però l'ambient que portàvem tots dins del vehicle era molt bo, de molta conya i confiança amb l'expert conductor.
   Al sortir de tres o quatre corbes mes ens apareix el primer estany que trobem per el camí, l'estany de Lladres, ja amb 2009 m.s.n.m.

Estany de Lladres 2009 m.s.n.m.

Just ací varem fer una curta parada per estirar les cames, en aquestes alçades comences a veure les coses de diferent manera, aquells cims tan llunyans que pot ser que ni es veien ara els tens al davant com si els poguessis parlar de tu a tu
Pala d'Ereixe (2657 m.) i el Montanyó  (2779 m.)
   Seguint mes amunt i ja amb força alçada, veiem al fons de les tarteres al costat de l'estany de Lladres, uns preciosos estanys plens de vida i vegetació, son una reserva integral dins del parc degut a les seves característiques biològiques, estem parlant del estanys de Trescuro.

Estanys de Trescuro
   Continuem avançant fins que en un moment donat ens trobem amb un parell de parets davant nostre, la primera, la presa de l'estany Tort de Peguera i al fons les muntanyes dites de "La Cresta de l'Avió"...

Pressa de l'estany Tort de Peguera i al fons la Cresta del Avio
... la Cresta de l'Avio? ... si, aquestes muntanyes que veiem al fons de la foto superior es diuen així degut a que durant la segona guerra mundial, exactament la nit del 24 al 25 d'agost de 1943 el bombarder "Dornier" DO-217, gloria de la Luftwaffe, al fallar-le els aparells de navegació sobrevolant Bidarray, una població al S.E. de Baiona, els tripulants es varen veure obligats a saltar amb para-caigudes deixant l'avio a la deriva fins que es va estaballar en aquests cims, lo curiós es que l'avio seguis volant en linea recta uns 200 km. fins petar en aquestes muntanyes (per ampliar la informació del sinistre visitar la revista AEROPLANO nº 15 de l'any 1997).

Estany Tort de Peguera amb el refugi Josep Mª Blanch, al fons els Tucs de Saburó (centrats) i molt a la dreta el pic de Peguera amb 2983 m.s.n.m.
   Saltem la primera paret i veiem que pràcticament hem arribat al nostre destí, tenim al davant nostre l'estany Tort de Peguera amb el refugi de Josep Mª Blanch situat en una petita península que s'endinsa cap a l'estany a una alçada de 2315

 

m.s.n.m., deixarem el cotxe just a prop del encreuament de camins, a ponent cap el refugi i recte al sud cap al nostre destí que el tindrem que assolir a peu, no hi ha gaire tros, uns 300 metres amb uns 25 m. de desnivell, esta xupat.

Estany Tort de Peguera i al fons el pic de Monastero (2877 m.)
   Agafem els bastons i seguim el camí tot vorejant l'estany Tort de Peguera amb unes precioses vistes de tot el seu entorn, tot seguit una paret de retenció 




d'aigües, una flor, darrera aigua, i a la fi ja hem arribat a l'estany Negre de Peguera amb els seus 2340 m.
   

   Desde que ens ha deixat el cotxe tenim nomes una hora per voltar per ací, a no ser que volguem tornar a peu, dons anem a gaudir d'aquest raconet tot el que poguem.
Estany Negre de Peguera (2340 m.s.n.m.)





   La pau que es respira ací dalt dels cims no vos la puc pas explicar no hi han paraules per poder expressar-se, però el que si se es que l'hora se'ns ha fet curtissima i ja tenim que tornar, no marxaries mai d'aci, son les 11'45 h.

Estany Tort i refugi J.Mª Blanch
i ja tindríem que ser a baix al cotxe, sort que el xofer es comprensiu i ens espera un xic, la llàstima es deixar això endarrere:

Estany negre de Peguera
   Per si ho voleu veure amb moviment vos deixo amb la pel·lícula que vaig fer tot pujant, vaja lio de cambres, sort que la dona amb va ajudar amb les fotos que si no pot ser que hagués tingut que pujat dues vegades: Gracies Pili.



                                                              Fotografies i pel·lícula preses el 18/07/2014

dissabte, 2 d’agost de 2014

Gola de Ter (Torroella de Montgrí)

   Avui acompanyarem al riu Ter en el seu ultim recorregut abans de desembocar al mar.

Riu Ter al seu pas per Torroella de Montgrí
   Començarem la nostre excursionéta desde el costat de l'entrada del pont que travessa el riu Ter a la entrada de la població de Torroella de Montgrí venint de Palafrugell, abans d'arribar al pont ja veiem un rètol indicador a la dreta que posa "Gola de Ter", entrem a la carretera asfaltada i seguidament a l'esquerra surt un camí de terra que ens portarà a la mateixa llera del riu (també crec que a la mateixa entrada del pont hi ha un altre accés), mes o menys al punt GPS: N-42º02'02.3''  E-3º07'34.2''.


   Ací, al mateix costat del Ter, en el punt de partida decidirem com ho volem fer, amb el cotxe, amb bicicleta o a peu, es pot triar, tot depèn del temps i les forces que tingui cada un. Un pic decidit començarem la ruta per aquest camí dit "de la Mota de Baix", ja que si observem veurem que per l'altre llera de riu hi ha un altre camí dit "de la Mota de sobre Ter".

Ciclistes per el camí de la Mota de Baix
   Per el camí trobem una vegetació típica de ribera, amb zones mes obagues i d'altres mes asoleiades, tot fent camí entremig del arbres i canyes se'ns presenten uns preciosos marcs naturals per poder observar el paisatge.



   Per l'esquerra el Ter i per la dreta l'acció humana amb el vell ofici de la pagesia que ens brinda un altre espectacle ben diferent: els correus, dominant el blat de moro i la fruita sobre tot.

Camps de pomeres
Camps de blat de moro


   Sense adonant-se, al fons i una mica cap a l'esquerra (mireu la foto superior) ja podem veure una punta de les illes Medes i ben aviat darrera de les canyes asta el seu far (foto inferior), això vol dir que es va acostant el final.

  
   Per tota la llera del riu també podem gaudir d'una bona fauna, de ben segur que si ens estem quiets una estona podem veure escenes com aquestes:



a mes d'ànecs hi ha tot tipus d'aus de ribera però ací mig barrejades amb les marines degut a la seva proximitat a la Mediterrània.


  Els ànecs se'ns han transformat amb barques, ja anem a entrar a la Gola, però abans deixeu que vos faci cinc cèntims del desembassa-ment d'aquest riu:
 Antigament, el riu Ter no desembocava nomes ací, tenia dos punts mes de desembassa-ment a la costa, en total tres. El de mes cap al nord sortia al mar entre l'Escala i Sant Marit d'Empuries, el seu curs fou tallat per unes obres fetes pel compte d'Empuries Ponç Hug IV per allà a l'any 1302 prop de Canet de la Tallada. El segon, diem-ne el del mig, que també es denomina com a "Ter Vell" i sortia a la mar prop de l'Estartit, aquest braç fou tallat per allà el segle XVIII per tal d'aprofitar l'illa que quedava en mig dels dos brancalls per l'agricultura. Així que de tres branques sols en queda l'actual, la de la Gola de Ter.

Començament de la Gola de Ter desde la platja de la Fonollera
   El nostre protagonista, el Ter, desprès de travessar mitja Catalunya ja ha arribat a la seva fi, just al punt de Gola de Ter al municipi de Torroella de Montgrí, entre les platges de la Platera (al nord) i la Fonollera (al sud).

Gola de Ter
   Els deltes del Ter i el Daró, son els responsables de la continuïtat de les platges arenoses que van de l'Estartit fins a Begur.

Illes Medes desde la platja de la Fonollera i el Ter a primer terme

De esquerra a dreta: platja de la Platera, riu Ter, platja de la Fonollera i al fons punta de Begur.
   A la platja de la Fonollera podem encara observar petites dunes, les que cada vegada van nimbant mes degut a que el riu cada vegada porta menys sediments ja que es troben frenats als embassaments de Sau i Susqueda.

Petites dunes de la platja de la Fonollera
   També a aquesta platja se l'hi atribueix la ubicació de la mítica ciutat de Gypsela, Cypsela o Cípsela, situada davant de les illes Medes segons indicació de Ruf Fest Aviè (escriptor del segle IV dC.) en el seu poema "l'Ora Marítima".

Punt de trobada entre les aigües del Ter i el Mediterra
   Dons ja ho veieu ací donem per acabada aquesta excursioneta plena de natura, historia i mites.

Fotografies preses el 14/07/2014