Translate

dissabte, 30 de juliol de 2016

Les Gorgues de la Font de la Torre (Canet d'Adri)

Església de Sant Vicenç de Canet d'Adri
   El llogaret on ens dirigirem avui es troba dins del terme municipal de Canet d'Adri, petit poble de la comarca del Gironès.
   Per arribar-hi, sortim de Girona per la carretera GI-531 direcció Sant Gregori i passat el poble a la dreta agafem la GIV-5313 fins arribar a Canet d'Adri, un pic allà trencarem per el primer carrer que ens surt per l'esquerra (c/ camí d'en Jordà) seguim fins al final, tombem a la dreta direcció al pavelló poliesportiu (c/ as de Voralriu) i allà a l'esplanada deixarem el cotxe, just al davant d'una zona de pícnic en la que podrem despares fer l'entrepà i de la que trobarem mes informació al bloc de na Marta Dacs "Som de Pícnic" ; de tota manera vos deixo les coordinades per al GPS: N 42º02'00.7'' - E 2º43'59.8''. Un pic desfets del vehicle, seguirem a peu endavant per el carrer que veníem fins trobar un corriol que surt per l'esquerra direcció a una casa particular, pro abans d'arribar ja veurem l'indicador en pedra que ens desvia per un altre corriol cap a la Font de la Torre,

Al fons la Torre de can Canet
cap allà es per on tenim que anar, pro primer vull destacar i fer cinc cèntims d'aquesta monumental masia per la que passem per el costat, es l'anomenada "Torre de Canet" antic casal que fou propietat dels Canet que ostentaven el títol nobiliari de cavallers, fins que passats el conflictes dels remences, com que els Canet eren partidaris de la Generalitat, el rei Joan II els va prendre tots els seus bens donant-los a la família Espígol que eren monàrquics. Posteriorment aquesta edificació originaria del segle XVII es torna en masia i es va anar reformant, sobre tot en el segle XIX, pro sobres l'arc de la seva porta encara es pot veure l'escut d'armes dels Canet.

Paratge de la Font de la Torre
   Nosaltres tot i contemplant la vella masia hem anat baixant cap a la riba de la riera de Canet (o altrament dita de Tornavellins), prenem el primer corriol que ens surt a la dreta, passem sobre un petit pont i ja ens trobem amb el paratge de La Font de la Torre. Direm que aquesta riera neix sotes les muntanyes de Rocacorba, en el seu serpentejat curs

Dins la riba de la riera de Canet
 trobem gorgs, balmes, petits saltirons d'aigua, pro en arribar a la població de Canet d'Adri es converteix en un dels punts mes bonics del seu curs fluvial adquirint una gran bellesa, just en el punt de la Font de la Torre es formen unes gorgues especialment interessants pel seu origen volcànic, donen formes d'erosió alveolar produïdes per l'impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l'aigua.

Sínia que pertanyia al vell molí de la zona
    Fa anys i degut a la gran bellesa paisatgística del lloc, l'ajuntament va optar per fer una remodelació d'aquest espai fent un petit circuit on tot-hom hi pugui vindre a fer un passeig, arranjant els ponts per poder passar per banda i banda de la riera, vos ho recomano per passar el dia i conèixer aquest llogaret, ara vos deixo amb quatre fotos d'aquest preciós parc:
Gorgues i a l'esquerra l'espai de la font
Resclosa desde un dels ponts
Vista de dos ponts desde l'emplaçament de la sínia
Pont gran
Salt d'aigua desde el pont gran






























   Les fotos del damunt han estat preses el 25 de Març del 2016.



diumenge, 17 de juliol de 2016

Madremanya i el Santuari dels Angels

Vista parcial de Madremanya venint per la carretera dels Àngels
 Madremanya es un petit pro molt bonic municipi de la comarca del Gironès, en el que també podem trobar dins del seu terme municipal el poble de Millàs. Podríem dir que es troba entre les Gavarres i el Baix Empordà.
Planell del casc antic del poble
   El seu encant es que al igual que molts altres pobles del seu voltant encara conserva gran quantitat dels seus vestigis medievals, jo amb l'ajut d'un planell del poble he fet una senzilla ruta per els seus carrers, força interessant de fer per admirar la seva gran historia. Per arribar-hi no esta amagat, tot depèn d'allà on vinguem, vos deixo les coordinades per GPS del lloc on jo he deixat el cotxe: N 41º59'23.7'' - E 2º57'19.9''.
   Al arribar al poble al igual que a molts d'altres el primer que ens ressalta es l'església, pro a mida que anem avançant i entrant dins les seves muralles la cosa cada cop es va posant mes interessant.
   Podríem començar dient de on ve el nom del poble per exemple ja que ací fins hi tot axó te el seu per-que: Madremanya prové de l'expressió de "Mater Magna" que significa en llatí "mare gran", nom que era donat a la deessa Cíbele.
   El primer cop que sentim esmenar a el poble en la historia es a l'any 994 quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda vengueren l'alou i el feu de Matermania al senyor Otger de Monells per dues onces d'or. Molt abans ja es tenien noticies dins el seu terme, a l'any 834 el bisbe de Girona (un tal Gotmar) obtingué de Lluís el Pietós, fill de Carlemany, la possessió d'una finca dita Miliasam (actualment Millàs), mes endavant, per allà el segle XIII la família de Millàs que ja eren cavallers i tenien el seu escut nobiliari, reforçaren notablement la residencia que construïren en aquella finca convertint-la en un veritable castell.

Vista de l'església desde la Travessera de sant Esteve
   L'església de Sant Esteve de Madremanya resta documentada desde l'any 994, es d'un estil romànic tardà i edificada pels vols del 1300, consta d'una ampla nau acabada amb un absis semicircular, dins hi trobem dos capelles laterals de volta apuntada i el cor construït en el segle XVI. A la part exterior, destaquem unes importants obres de fortificació que

Façana de l'església de Sant Esteve amb el seu rellotge
alçaren tot el perímetre de l'edifici transformant al mateix temps la vella espadanya en un campanar de torre quadrada i acabat piramidal, sotes el campanar podem observar que hi havia un matacà que mes tard fou convertit amb rellotge, la porta, que no podrem apreciar fins que estem davant mateix del temple, es rectangular amb timpà i un arc apuntat on a sobre hi ha una finestra; per al darrera hi ha un comunidor, també amb sostre piramidal.

Portal Oest de la Muralla (s.XVII)
   Comencem el nostre recorregut entrant per una de les portes de la muralla que protegia al poble per poder gaudir de les edificacions que guarda dins d'ella, les quals ens mostren la seva antiguitat mitjançant els seus elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII i així recordar un xic de la seva historia.

Carrer de Sant Esteve
   A finals del segle XIII al poble existia una junta de caps de família que tots plegats formaven la Assemblea o Universitat de Madremanya, aquesta entitat fou la que decidí l'any 1337 reparar l'església o l'any 1340 fundar un benefici a l'altar de Santa Maria.
Placeta d'en Vidal
   Durant la edat mitjana el nucli del poble va prenent forma a dalt el turó on esta situat, tot i estan emmurallat pro amb la manca de castell decideixen fortificar l'església, de tota manera segueix sent un municipi rural en el que es produïa tot tipus d'horta i ramaderia.

Portal gòtic de la Sagrera (s.XIV - XV)
Façana de l'església (s.XII - XVI)





























   El poble en la segona revolta de la remença es veié força afectat, tot i que en l'abril del 1485 els seus habitants junt amb els d'alguns pobles veïns es reuniren en la sagrera del poble decidint solucionar les coses pacíficament i per el diàleg, pro no va funcionar, no es va arreglar res i el mes de novembre del mateix any els pagesos decidiren assaltar el castell de Millàs.
Escales de l'església i al fons Portal de la Sagrera

   A mitjans del segle XVII la peste ataca fortament al poble, pro malgrat tot a l'any 1787 hi havien 262 habitants.

Carrer de Sant Esteve














    A l'any 1809 durant la Guerra del Francès, el sometent local defensà aferrissadament la població davant les tropes de Napoleó, les que després en venjança saquejaren el poble cremant trenta-set cases i assassinant sense pietat a set homes i dues dones.
Església vista desde l'avinguda de les Gavarres
   Al segle XIX s'annexaren al poble els municipis de Sant Martí Vell i la Vilosa (1879), una unió que durà fins el 1931 que tornaren a separar-se, de tota manera cal esmenar que dins del terme de Madremanya a part del poble de Millàs també existeixen altres nuclis anomenats veïnats que son: Vilers, situat a ponent del cap del municipi a l'esquerra de la riera de Sant Martí, el Pedró, situat al nord del cap del municipi i el de Bevià, prop del limit amb Sant Martí Vell.

Portal Nord de la Muralla (s.XV)
   Tot i fent un xic d'historia anem corrent per els vells carrers d'aquest poble, pro no vull aprofundir mes ja que si voleu podeu clicar a la web oficial de l'Ajuntament de Madremanya i allà hi trobareu tota la informació que necessiteu.


Campanar desde el carrer de l'ajuntament
Carrer de la Processó















Vista desde la carretera de la Pera
   Vist ja una mica el poble ens ha arribat l'hora de dinar i com que portem la carmanyola decidim de anat al Santuari dels Àngels que ens queda bastant a
prop, amb un quart d'hora hi arribem, la carretera que agafarem (GIV-6703) surt de davant mateix de Madremanya en direcció "Els Àngels", podeu veure la ruta en el planell o posar les coordinades al GPS: N 41º59'04.3'' - E 2º54'33.1''. Al arribar-hi a la dreta veurem una zona de pícnic que ja ens esmena na Marta Dacs en un capítol del seu bloc "Som de Pícnic", un espai amb taules perfecte per fer un mos. El llogaret esta situat al cim de Puig Alt (484 m.s.n.m.) en el bell mig de Les Gavarres i en el terme municipal de Sant Martí Vell. De l'historia del santuari en corren com a tot

Santuari dels Àngels
Façana de l'església













arreu varies dites i llegendes, pro el primer fet provat es que a l'any 1409 el rector de Sant Martí Vell concedí una llicencia a Martí de Llac, Guillem de Casadamont i a Blai de Vilademuls per construir una capella dedicada a la Mare de Deu dels Àngels dins dels terrenys del segon esmenat que en l'any 1412 el va vendre a la capella, les obres duraren desde 1409 fins al 1420 i a partir del 1424 els bisbes de Girona ja començaren a donar indulgències als que visitaven la capella.

Interior del temple
Imatge de la Verge dels Àngels

 











   El santuari al pas del temps i de les guerres va ser malmès i reconstruït uns quants cops, sempre engrandint-se i millorant el seu aspecte, fins i tot la imatge de la verge cremada i espoliada, actualment la imatge, de grans dimensions, fou realitzada per en Josep Espelta l'any 1943. Com a curiositat rellevant direm que en aquest temple es casà el famós pintor català Salvador Dalí i Domènech amb Gala el 8 d'agost de 1958 en cerimònia intima.

Vistes desde el Santuari
   Ben tips i després de fer un vol gaudint de les magnifiques vistes que es visualitzen voltant el santuari decidim tornar direcció a Madremanya pro al arribar a la cruïlla tombem a la dreta com si volguéssim anar cap a Monells per arribar-nos fins al poble de Millàs (GPS: N 41º59'20.2'' - E 2º58'16.0'') i veure per fora el seu castell, que es privat i hi fan vida en el seu interior, el poble es força bonic amb un veïnat força amable, podem destacar-hi el seu castell, l'església de Sant Iscle i Santa Victorià i la Creu de Millàs, coses que no vaig fotografiar ja que amb va sortir el "simpàtic de turno" al qui l'hi molestava que fotografies el castell i les cases, com que jo el que no vull son problemes vaig optar per guardar la cambra i marxar, es a dir que vos tindreu que conformar amb un parell de vistes generals del poble (espero que ningú s'ofengui al veure aquestes dos fotografies).

Vista de Millàs entrant al poble
Vista de Millàs al sortir del poble
Les fotos estan realitzades el dia 23/01/2016



dissabte, 2 de juliol de 2016

De cala Estreta a la cala dels Canyers (Palamós)

Illes Formigues
   Farem un tros de camí de ronda per els penya-segats de nostra costa catalana, un altre tram per el terme de Palamós.
Per arribar-hi, sortirem de la C-31 que va de Vidreres a Palafrugell en la sortida nº 328, com si anéssim a la Platja del Castell, pro un xic abans d'arribar al aparcament que hi ha darrera la platja tenim que agafar un trencall que ens surt per l'esquerra direcció a Cap Roig (Calella de Palafrugell) per el camí que en diuen "la ruta dels xalets", a vegades a l'estiu es tanca degut al perill d'incendis (en la actualitat hi ha una barrera de fusta aixecada), seguim per aquesta pista fins arribar a l'indicador (es troba a la dreta) de "Cala
Estreta" on a l'esquerra del camí hi ha lloc per deixar uns quants cotxes, cal tenir cura de no envair el camí, ja que en cas d'emergència te que romandre lliure i ens podria caure una multa amb tota la raó, de tota manera vos deixo les coordinades per el GPS, son: N 41º52'00.2'' - E 3º10'15.6''.
   Amb el vehicle ben estacionat ja podrem començar la nostre petita excursioneta, a la dreta del camí, al costat del rètol, surt tot recte un estret corriol entre-mig de dos tancats direcció a la cala que visitarem primer, al arribar en front al penya-segat aquest es divideix en dos, primer ens dirigirem cap a l'esquerra per visitar la cala Estreta que es troba allà mateix, baixem cap a la platja on primer trobem una petita edificació de pescadors a l'estil de

Cala Estreta
 les que abans varem veure a la cala de s'Alguer amb sostre de volta catalana que servien per endreçar els estris de pesca i ara pot ser que per fer barbacoes, pro be, la platja es força tranquil·la de ben segur que influeix l'accés restringit

Cala Estreta
que hi ha, desde les roques podem observar les illes Formigues que pràcticament les tenim davant mateix poguen visualitzar el seu far sense cap esforç.

Illes Formigues vistes desde les roques de cala Estreta
    Fem un vol i tornem per on hem vingut fins arribar a la cruïlla de corriols que hi ha a peu de penya-segat, un cap a on tenim el cotxe i l'altre cap a seguir el camí de ronda, abans de continuar cal dir que el primer tram no es aconsellable per a les persones que tenen vertigen, fins arribar a cala Corbs el corriol es estret i sense baranes, al menys per el moment,

Roques de cala Estreta i al fons les illes Formigues desde el camí de retorn
pro per el qui hi pot passar es tot un espectacle, hi ha trossos en que el corriol fa nomes dos o tres pams d'amplada, altres passeres amb un parell de taulons, es a dir que compte en fer el tonto, per menys d'un ral ets baix al estimberi.

Vistes al començar el camí
   Al cap de poca estona ja prenem el bon camí, estem entrant a cala dels Corbs on al costat del corriol surten unes escales per anar a la petita platgeta que hi ha a baix, podríem dir que mig verge.

Cala dels Corbs (a la dreta la Punta dels Canyers)
   Continuant per el camí, després de vorejar la cala, arribarem a la Punta dels Canyers, on si ens desviem a l'esquerra per un altre corriol arribarem a la mateixa punta on hi ha un esplèndid mirador que no ens tenim que perdre desde on

Mirador de la Punta dels Canyers
gaudirem de magnifiques vistes de la Cala dels Corbs i de bona part de la costa.

Cala dels Corbs desde el mirador de la Punta dels Canyers
   Reposats i satisfets dels paisatges que hem gaudit continuem la marxa ara ja per un camí força segur i endreçat fins arribar a la cala dels Canyers que ens quedarà a l'esquerra, es una platgeta força minsa pro acollidora i bonica on

Cala dels Canyers













hi trobem un parell de edificacions, ja només ens queda que seguir el nostre camí fins a la pista que tombant cap a la dreta ens portarà cap a el cotxe finalitzant aquest petit recorregut per fer gana de dinar, o berenar, com volgueu.


Les fotografies del damunt han estat fetes els dies: 07/03/2015 i 13/02/2016