Translate

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Del pont d'en Bertrana al salt del Tornall (L'Esquirol)

   Avui farem una petita excursió per la Riera de les Gorgues, pro per un indret en el que encara no hi hem baixat, recordem que en blocs anteriors ja hem estat dins del seu recorregut, aquesta riera neix sota el pla d'Aiats fins desembossar al riu Ter en el embasament de Sau, passant per La Foradada i per els peus del salt de La Barra de Ferro, avui nosaltres ens quedarem entre-mig dels dos, al terme de Santa Maria de Corcó, l'Esquirol.
   Per arribar-hi es fàcil, venint de Roda de Ter per la carretera C-153 entrem al poble prenent la BV-5207 direcció al carrer Pedraforca, tombem a l'esquerra per el carrer Major, a uns 140 m. cap a la dreta pel carrer Sant Bartomeu, seguim per el Passeig de les Gorgues, a uns 300 m. tombem a la dreta per el Passeig del Pedró i a uns 1400 m., a l'alçada del nº109 d'aquest carrer veurem que ens surt per l'esquerra un camí, ací comença l'excursió, per els que portin GPS només cal posar les coordinades: N-42º01'19.3'' E-2º21'49.9''.
   Cal també dir que hi ha qui comença l'excursió desde la Font de l'Escudella on hi ha una zona de pícnic i una esplanada per deixar el cotxe, pro desde ací on som entre anar i tornar estalviem uns dos kilòmetres i veurem el mateix (també ho he fet).
   Es recomanable anar ben calçats i procurar que no ens enganxin tempestes degut a la probabilitat d'alçades sobtades del nivell de l'aigua,penseu que travessarem la riera per passeres.
   Be, ja apunt comencem a caminar baixant per el camí que ens porta cap el camp de tir al plat, allà hi ha una cruïlla, nosaltres a la dreta i
baixant cap a la riera que ens quedarà a ma esquerra, a mes o menys 500 m. arribarem al primer punt, el Pont del Moli d'en Bertrana, es tracta d'un pont de dos arcs per on passava el camí eix cap a Sant Bartomeu Sesgorgues i abastia a nombrosos molins fariners dels que veurem les seves restes mes

Pont del Moli d'en Bertrana
endavant, l'any 1940 degut a una riada en caigué la mitat i es canvia el curs fluvial, per axó el pont ara de poc serveix ja que el riu passa per l'altre banda i tindrem que travessar-lo per unes "passeres" o sortejant les pedres, de tota manera el

Gorga del costat del pont
paratge es preciós, val la pena quedar-se una estona contemplant la gorga. Per l'altre llera de la riera surt el camí que tenim que seguir tot tirant riera avall, a la poca estona, a la dreta veiem que surt un corriol sense senyalitzar que ens

Restes del Molí d'en Bertrana
porta cap a el Molí d'en Bertrana, val la pena baixar-hi per gaudir de els tres desnivells d'aigua que forma la riera en aquell indret (al costat del salt hi han unes escales de ferro per poder baixar), també observem per el terra uns sots

Primer desnivell de la zona del Molí d'en Bertrana
excavats a la pedra, signe de l'antiga resclosa del molí, per l'altre costat del molí hi baixa el torrent de Riupregon on també hi havia una resclosa, podem dir que aquest molí estava ben abastat d'aigua i podia fer força producció.

Segon desnivell (on hi han les escales)
Tercer desnivell












Gorgues del Molí d'en Bertrana
 
 
   Tirem endarrere per continuar amb el camí que hem deixat abans, travessem el torrent de Riupregon (els dos cops que hi he passat no portava aigua, si no es qüestió de passeres) i anem continuant fins que trobem un altre indicador, ací tenim que trencar per el corriol de la dreta que seguidament es divideix en dos, ara primer prenem un altre cop per el de la dreta que ens portarà a la edificació del Molí de l'Eixerit on hi ha com una balconada feta amb troncs d'arbre que fa de mirador del salt que es troba al costat mateix, un pic a baix veiem les runes del vell molí, una estança al fons i algunes moles esbargides per el terra, tot axó es el que queda dels antics molins farinaires de la zona ... un grapat de pedres.

El que queda del Molí del Eixerit
Salt del Molí del Eixerit













   Un pic vista l'estança i el salt de prop reculem i per comptes de tornar al camí principal de on veníem, seguim el corriol de l'esquerra que ens baixarà per veure la gorga del Molí del Eixerit, un lloc de comptes de fades.

Gorga del Molí del Eixerit
   La riera va seguint i nosaltres amb ella, ja ens queda poc per arribar a l'últim salt, per comtes de retornar al camí principal anem seguint el corriol per el costat de la ribera arribant a una petita esplanada en la que veiem un corriol que ve de dalt, suposadament del camí principal, unes "tuques" senyalitzant-nos per on tenim que passar, seguim endavant tot decantant-nos cap a l'esquerra i veiem un corriol que baixa tot dret avall, també ens percatem del soroll que fa l'aigua al caure, mig per els sentits i també per l'instint baixem per aquell corriol trobant-nos ja per a fi al davant del Salt del

Salt del Tornall
Tornall, una de les moltes meravelles que amaga aquesta Riera de les Gorgues, ací ens hi estem una bona estona contemplant la majestuositat de la nostre mara Natura, mirant-lo per ací i per allà, de dalt i de baix, no en sortiríem mai,



























i ja res mes, hem assolit el nostre destí, només ens queda tornar sobre les nostres pròpies passes, pro perdoneu si jo amb quedo un xic mes veient aquest espectacle natural.

Contemplant el salt del Tornall (16/04/2016)

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Salt del Roure (Joanetes)

   El salt del Roure es un dels molts que trobem a la Garrotxa i en especial dins la Vall d'en Bas, pro com es pot veure no n'hi ha cap de igual, cada un te el seu encant especial, aquest per exemple es bastant punyeter de fotografiar, o porteu un bon gran angular o el feu amb dos o tres cops, ara que amb els mòbils es pot fer una panoràmica, pro no ens compliquem la vida amb tecnicismes que lo mes bonic es poder posar-se davant amb els peus a l'aigua i admirar-lo mentre l'aigua que cau et va refrescant el cos.
   Per arribar-hi no es gaire complicat, esta dins del terme municipal de Joanetes, una població de La Vall d'en Bas 


(La Garrotxa), desde allà, prenem la carretera GIV-5273 com si volguéssim anar a Torelló per l'antiga carretera travessant la collada de Bracons (no per els túnels de la C-37), desde l'últim carrer del poble que dona a la carretera fins al punt hi ha poc mes d'un kilòmetre, es al segon trencall a l'esquerra de la carretera on també hi ha una casa, el camí que surt abans de la casa sol esta tancat per una cadena ja que es privat i no es pot entrar amb el cotxe, tenim que deixar el cotxe ben aparcat per allà mirant de que no destorbi, per el qui te GPS les coordinades son: N-42º07'02.0'' E-2º24'23.5''

El camí que seguim passa per el costat de la C-37 i per sobre els túnels
   Tot passejant d'ací fins al salt hi ha una mitja hora de bon i distret camí, prenem la via emporlanada que es la que dona accés als serveis i sortides d'emergència dels túnels de la C-37 (túnels de Bracons) i no la deixem fins que s'acaba 

Can Santmateu
convertint-se en camí de terra que va a la vella masia de Can Santmateu, pro abans d'arribar-hi, a l'esquerra veiem un indicador que ens guia cap a el salt, tot travessant el filat per el bestiar enfilem un corriol amunt pro decantant-se cap a la 

Rètol indicador
Muntanyes del Puigsacalm













dreta (a l'esquerra sembla que hi ha un altre camí, aquest NO), tirant direcció a l'ermita de Sant Mateu que ja comencem a veure de lluny mentre admirem les muntanyes que tenim al davant, en la foto d'esquerra a dreta: Puigsacalm, Puig dels Llops, Puig Corneli i treien el nas per el cantó Les Agulles, es un veritable espectacle, ben distrets anem arribant a la 

Ermita de Sant Mateu
ermita de Sant Mateu, amb les portes tancades pro sembla estar ben cuidada, ara atenció, tenim que passar per el camí que passa per davant mateix de la porta, no agafeu l'altre que tira amunt, no se on anireu a parar, ja es l'últim tram, en deu minuts ja hi som, mes endavant trobareu un altre camí a l'esquerra que puja, nosaltres per la dreta tot seguint la riera de Joanetes, cada cop que anem avançant sentim mes fresa d'aigua fins que gaire be de sobte ens apareix el saltant 

Detall del salt del Roure
d'aigua d'entre-mig de la boscúria, es per trobar-t'hi, per tal de poder posar-nos davant d'ell, tenim que passar un xic per sota la seva capa, compte que hi poden haver despreniments i el terreny sol estar molt relliscós, per menys d'un duro ests de cul a terra, un pic a baix es te que passar per sobre les pedres per tal d'esquivar la riera i a la fi ja hi som al 

Salt del Roure
davant, ha valgut la pena, ara ja podem gaudir de la vista d'aquest gegant de uns trenta metres d'alçada, i despares, ja esta, tornem cap el cotxe per on hem vingut i tant contents.

Salt del Roure (les fotos de sobre estan preses el 12/03 i el 01/05 del 2016)