Santuari de Salgar (Montsonís)

 

   El santuari de Salgar el trobem a la comarca de la Noguera (Lleida), pertany al terme municipal de Montsonís, la Foradada i molt a prop d'Artesa de Segre lloc des d'on he posat el punt de partida en el planell, només cal agafar la carretera LV-9138 direcció a Montsonís i més endavant trencar cap a Rubió de Baix, tot vorejant el Segre ens trobarem el Santuari al costat esquerre de la carretera just al punt G.P.S:  N - 41º 53' 35.8''   E - 1º 00' 47.5''.

Santuari de Salgar

   Aquest Santuari, està situat en el congost on el riu Segre passa entre el Puig d'Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i d'un vell poblar Iber) i la serra de Salgar tota plena de coves i balmes, un racó certament preciós, un dels més bonics de la comarca. Pot ser que el nom l'hi vingui degut a aquestes concavitats de la roca on està situat, ja que "salgar" ve de "algar" nom que en la toponímia medieval catalana venia a dir cova, balma o alguna cosa semblant, tanmateix com en àrab el mot al-gâr vol dir concretament cova.

Entrada al recinte

   Per entrar heu de passar primer pel punt d'informació de Montsonís on actualment deixen les claus per entrar al recinte.

   Mentre anem obrint el cadenat, us faré cinc cèntims d'un parell de llegendes que ronden per aquest lloc:

   Diu que el nom de Salgar ve d'un cavaller que tenia aquest nom i habitava en un castell proper, lluitant i defenent aquestes terres cristianes dels invasors musulmans.

   L'altre explica que uns pastors guarint-se en una de les moltes coves que hi ha per aquí (a la que s'hi pot pujar mitjançant unes escales de fusta que veurem en una fotografia més endavant) varen trobar una imatge de la Mare de Déu, després de baixar-la tres cops, la imatge retornava a la cova sense que ningú la toques, llavors varen suposar que volia quedar-se allà a dalt i la varen deixar.  

   Pro deixem-nos de contes i anem a allò que realment va passar, el que diu l'història:

Dependències conventuals

   El Monestir de Santa Maria de Salgar en principi era un santuari Marià on es venerava una imatge de Maria, primer romànica i despares gòtica, que casualment desaparegué per l'any 1936. El poble creia que la verge tenia poders miraculosos i la treien en processó en èpoques de sequera.

Claustres i església

  El Salgar, ja surt anomenat en la dotació que va fer Arnau Mir de Tost a la canònica de Montmagastre en el 1054.

   Per l'any 1292 diu que ja hi havia un capellà amb un clergue al seu servei que depenien del rector de Sant Urbà de Montsonís. Les restes d'aquesta capella romànica formen part del presbiteri de l'actual, era de planta quadrada i absis semicircular amb entrada per la banda de l'evangeli que és on ara hi ha la porta de la sagristia.

Entrada al Monestir

   El senyor de Montsonís, Ponç de Ribelles, en veure que el lloc anava caient en decadència, per evitar-ho, cedí l'espai a l'ordre dels Carmelites Calçats els que hi fundaren un convent aprofitant i habilitant les coves  que els brinda la muntanya per allà el 1404.

Façana del convent - hospital amb els claustres

   L'ordre dels Carmelites acollien a tot-hom qui ho necessitava donant alberg i aixopluc als caminants i viatgers que passaven pel camí, en aquell temps força important que anava de Lleida a la Seu, per a on també circulaven molts peregrins que anaven cap a Santiago de Compostela.

Claustres

    En el segle XVI el monestir començà a viure una etapa d'esplendor, Gispert III, senyor de Montsonís, inicià les obres d'engrandiment del temple (per axó a l'entrada del recinte conventual hi ha l'escut amb les armes dels Ponts i els Perellós).

Dependències del convent

   Al segle XVII s'amplia la casa conventual i al segle XVIII es construí un pont (ara ja desaparegut) per passar a l'altra llera del Segre. 

Vistes pujant per les escales que porten a la cova on es trobà la imatge de la verge

Observem que dins de la cova hi ha unes escales de fusta que pugen cap a la cova de la verge 

   L'any 1835 els Carmelites foren exclaustrats per la llei de desamortització de Mendizábal, pro, curiosament el monestir al principi passa desapercebut de la llei, ja que no pertanyia a cap Bisbat, era de l'Arxiprestat d'Àger, però aviat se n'adonaren, havent de claudicar venent tots els seus béns i terres que passaren a mans particulars.

Església des de dalt del convent

   Malgrat tot ben aviat el lloc es recupera com a santuari, gràcies a la voluntat dels nous propietaris i ara depèn de l'església d'Artesa de Segre.

Façana i pati de l'església des dels claustres

   El conjunt arquitectònic del santuari podríem datar-lo primordialment de l'època barroca, encara que l'absis de l'església és romànic.

Interior de l'església des de l'altar

Interior de l'església des del cor

   Les fotografies del damunt han estat preses el 27 de Desembre del 2015.