Aramunt Vell (Conca de Dalt).

   Avui farem esmena d'un petit poble emmurallat, medieval i que en la seva època hauria de ser força pintoresc, parlarem d'Aramunt Vell, un poble que quedà deshabitat entre els anys 40 i 60 del segle XX, anem-ne a fer cinc cèntims:

D'esquerre a dreta: al fons la serra de Pessonada, Aramunt Nou (Les Eres) i dalt del turo Aramunt Vell.

   La vila d'Aramunt pertany a la comarca del Pallars Jussà (Lleida), aquesta, pertanyia al terme municipal que portava el mateix nom i estava formada per la unió amb els municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Toralla i Serradell. A partir de l'any 1994 aquesta unió de pobles, és a dir aquest municipi, canvià el nom pel de Conca de Dalt. Però anem a l'origen de la questiò:

ARAMUNT VELL

Aramunt Vell.

   En aquesta vella vila situada dalt d'un turó a 628 msnm, confrontant al sud amb el riu Carreu i a ponent amb el barranc de Mians, ben posada en lloc estratègic, ja que a prop hi passa el camí ral que unia l'Urgell amb França,  també es diu que fou un dels llocs on s'establiren els colons durant la romanització. Aquest poble segurament va arrancar el nucli des de l'interior del castell d'Aramunt i ja se'n té constància documentada per primer cop l'any 959 quan rebia el nom d'Eramonte.

Planell orientatiu.

     Per arribar a aquest mausoleu històric, partirem de La Pobla de Segur prenent el desviament que hi ha abans o després de passar el pont que travessa el riu Flamisell, tot depèn d'on vinguem és clar, seguidament passarem una rotonda i després travessarem el riu Noguera Pallaresa, un pic passat el pont veurem a l'esquerra el desviament cap al poble del Pont de Claverol, però nosaltres seguim recte, tot vorejant el pantà de Sant Antoni, sense deixar la via principal

Planell orientatiu.

fins a arribar a Aramunt, en arribar al poble, veurem un senyal a l'esquerre que ens indica el camí cap a Aramunt Vell, el prenem i al mateix sortir del poble es torna amb pista forestal, només cal seguir-la i al cap de 3,5 km arribarem al nostre destí, pels que porteu GPS només cal anotar les següents coordinades: N - 42º 12' 03.3''  E - 0º 59' 54.4''. Just en aquest

Al fons la serra de Pessonada i al nostre davant la Torre dels Moros.

punt i després de passar pel davant de l'ermita romànica de Santa Maria, ens plantem a l'entrada del poble, deixem el cotxe en un cantó del camí per no destorbar el poc transit que hi ha i en baixar ja veiem al nostre davant la "Torre del Moro" un dels vestigis que queden del vell castell d'Aramunt. Prenem el corriol que puja en el sentit contrari de la torre del

Entrada al poble per la part alta (camí de Pessonada).

castell direcció cap al poble, ja a primer terme ens trobem amb l'advertiment de la perillositat que hi ha si ens endinsem per dins del nucli urbà, el poble està caient i ens podria caure alguna paret a sobre, és perillós entrar-hi. Malgrat l'advertiment, segueixo amb molta precaució endavant, tot enfilant la pujada, abans d'arribar a les primeres cases, ja es

Part alta del poble, a l'esquerre s'observa una torre del castell i part de la muralla adossada a l'església.

pot observar una part de muralla i una torre que estan adossades a l'església de Sant Fruitós, lloc on es troba també el portal de les Fuses, una de les dues portes que té la vila closa d'Aramunt, l'altre portal, el principal, es pot veure entrant per baix des del pla on hi ha el raval de les Eres que és el que forma el nou poble d'Aramunt. Seguim pel corriol amunt i

Interior del barri de la primera casa entrant al poble mà la dreta.

Primeres edificacions a l'entrar al poble per dalt.

passem entremig de les dues primeres cases del poble, una pràcticament enderrocada i l'altre sembla com si es volgués rehabilitar, més endavant trobem un descampat, una mena d'antiga plaça d'entrada al poble des d'on podem gaudir d'una preciosa vista del raval de les Eres ("Aramunt Nou") i del pantà de Sant Antoni.

Vistes del pantà de Sant Antoni i "Aramunt Nou" des de dalt d'Aramunt Vell. 

   Després d'admirar aquestes precioses vistes, trobem un petit corriol que ens deriva cap a l'esquerre tot conduint-nos cap al nucli de la població, vorejant per sota de l'antic cementiri anem a parar fins a les escales que pugen cap a l'església parroquial de sant Fruitós, un bon lloc des d'on es pot admirar el campanar, aquesta església d'una sola nau

Façana de l'església romànica de sant Fruitós d'Aramunt.

Estret carrer que puja pel costat del cementiri cap a l'església.

havia estat coberta per una volta de canó, l'absis és gòtic , però la nau presenta restes d'un romànic força antic, pot ser preromànic. Tant l'absis com la nau presenten una gran alçada i amplada, aixó fa suposar que aquesta església gaudia de gran importància en la seva època. Més tard, en temps més moderns s'obriren unes capelles als laterals de la nau.

Capelles obertes als costats de la nau central de l'església.

Absis des de l'interior de la nau.

   Ara aquesta joia arquitectònica per culpa de la deixadesa es veu força malmesa i possiblement irrecuperable.
  Cal fer esmena que al poble a més de la parròquia de Sant Fruitós hi havia dues esglésies més: la també romànica però més petita de Sant Antoni i l'ermita de Sant Joan.
   Amb ganes de sortir d'entremig de les edificacions, no fos cas que ens caigués un tros de roc per barretina tornem a prendre el camí que baixa cap al centre del poble, però en vista de la degradació força avançada de la vella vila, decideixo fer quatre fotos des d'ací dalt, ja que no val la pena jugar-se el físic per anar a tafanejar per un lloc on et pot caure qualsevol cosa per sobre, siguem prudents.

Vista del poble des del carrer que baixa de l'església.

   Com he dit al principi la gent començà a emigrar de la vila pels anys quaranta cap als pobles més grans o cap a la ciutat a causa de la manca de possibilitats que hi havia ací, l'estructuració de la vila en si ja era un problema, en ser closa (les cases tancaven el nucli urbà) queda aïllada totalment de l'exterior, només hi ha dues entrades amb un desnivell a salvar de 40 m entre una i altre, des del Portal de Baix fins al de les Fuses només hi ha un sol carrer mal empedrat, estret

Ací s'aprecia el malmès que està el poble i al fons veiem el barranc de Mians.

i fent ziga-zagues, és a dir que és totalment inviable per cap vehicle, per allà només hi podien passar les cavalleries i els ramats que per cert junt amb el cultiu dels cereals les oliveres i la fruita seca eren els principals ingressos dels habitants de la vila. Altres, pot ser més nostàlgics o que simplement volgueren seguir conreant la terra es desplaçaren més avall,

En aquesta fotografia s'aprecia com la vegetació envaeix el poble.

però a tocar del poble, en un lloc anomenat "Les Eres", així es formà un raval que ha acabat convertint-se el nucli nou d'Aramunt. L'èxode acabar a finals de la dècada dels 60 o principis dels 70 del passat segle quedant la vila totalment despoblada a mercè de la total degradació.
   La veritat que és llàstima que per la nostra deixadesa es perdin llocs tan bonics i plens d'història, un poble que data de la primeria del romànic s'està esvaint del mapa sense que ningú hi faci res, és deplorable.
   Com que jo no vaig poder entrar a l'interior del poble pel seu avançat estat de deteriorament, us deixo l'enllaç del bloc d'en Faustino Calderón: Los Pueblos Deshabitados, aquest home l'any 2010 va poder-hi entrar fent un magnífic treball sobre Aramunt Vell.
   També sotes aquestes línies us deixo amb un petit vídeo del dia en què hi vaig estar:

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 12/08/2019.