Gorg Negre (Gallifa).

El Gorg Negre.

   Aquest preciós i amagat gorg el trobem en el curs fluvial de la riera de Gallifa dins el terme municipal de Gallifa al Vallès Occidental (província de Barcelona).

   Per arribar-hi no és del tot difícil, però sí un xic enrevessat, ara us en faig cinc cèntims. Si pot arribar des de diferents llocs, crec que he triat el més senzill. 

Plànol orientatiu.

   Si venim de Caldes de Montbui per la carretera C-59 en direcció Moià, en arribar a Sant Feliu de Codines trencarem a l'esquerre cap a l'ajuntament, tot prenent la carretera  BP-1241 direcció a Gallifa, poc abans de sortir del poble trencarem a l'esquerre cap al cementiri, des d'on surt una pista que passa pel seu darrere la qual haurem de prendre. És la mateixa pista que vàrem prendre per anar al Gorg de les Elies, però passarem de llarg  d'aquell punt i continuarem endavant direcció a Gallifa, a l'alçada de les runes de l'ermita de la Mare de Déu del Grau, un xic més amunt trobarem una cruïlla, 

Cruïlla de camins on hem deixat el cotxe.

just ací haurem de deixar el cotxe. Mirant en direcció a la pista que va cap a Gallifa tal com veníem, a la dreta surt una altra pista la qual està tancada amb una cadena, però al seu costat ens surt el camí que hem d'agafar, aquest va baixant fins a arribar a una mena de verneda que es troba a la llera del riu, cal dir que m'he trobat arbres tirats pel mig del camí, però es podia passar, seguim doncs i el camí remunta una mica més, als pocs metres, ens surt un corriol a la dreta que baixa dret cap al riu i ja està, allà davant nostre ens apareix el Gorg Negre amb tota la seva esplendor.

Espai del Gorg Negre, amb la riera de Gallifa i el gorg al fons.

   Un pic hem arribat al lloc només ens queda que gaudir d'aquest meravellós espai natural ple de vegetació de ribera acompanyat del cant dels ocells i les granotes.

   Ben reposats i relaxats, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, però compta a despistar-se, hi ha un altre camí que puja tot dret cap a la pista de la cadena, si us equivoqueu i el preneu, en arribar a la pista heu de tombar a l'esquerre i us portarà a la cruïlla on hem deixat el cotxe tot veient unes bones vistes dels cingles de Sant Sadurní.

Vista dels cingles de Sant Sadurní.

   Un pic arribats a la cruïlla on hem deixat el vehicle, al cantó esquerre surt un camí paral·lel al que hem vingut, si el seguim avall a uns dos-cents metres, trobarem primer la vella casa en runes de can Polvoré i tot seguit l'ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.

Ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.

   Aquesta església d'una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i un petit campanar d'espadanya, fou documentada per primer cop l'any 1227 amb el nom de "Santa Maria de Gradu". Al llarg dels anys ha sofert moltíssimes restauracions i consolidacions degut a la precarietat de l'obra. L'any 1643 va tornar a ser beneïda, suposadament perquè 

Ermita de la Mare de Déu del Grau (absis i contraforts).

s'hi devien haver fet unes obres de reforma importants. En els anys 1702 i 1753 s'hi prohibí el culte per raons de seguretat i en el 1766 es torna a permetre, senyal que ja s'havien fet els arranjaments necessaris. En el 1848 se substituí la coberta de fusta per una volta de pedra, la qual era molt pesant i el 1850 es tornà a suspendre el culte fins al 1866 que ja s'havien posat uns contraforts per reforçar la volta. També en el 1982 s'hagué de tornar a reforçar aquesta volta.

Façana de migdia on trobem la porta tapiada.

   En l'actualitat trobem aquesta ermita en estat ruïnós, amb el sostre mig ensorrat i la porta d'entrada tapiada. Un pic vista aquesta ermita tornem cap al cotxe sobres les nostres passes i per tornar tant ho podem fer seguint la pista fins a arribar a Gallifa o bé tornar per on hem vingut cap a Sant Feliu de Codines.

   Per si no us ha quedat prou clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'excursió:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 03/05/2023.

 

Els Gorgs del Turell (Castellar del Vallès).

Gorg del Turell.

   Els gorgs del Turell els trobem dins el curs fluvial del riu Ripoll al terme de Castellar del Vallès i a uns 1300 m de Sant Feliu del Racó, tot dins la comarca del Vallès Occidental. Per anar-los a veure no és pas gens complicat, us faré una ruta molt fàcil, ments que un passeig, només haureu de caminar uns 500 m.

Plànol orientatiu.

   Prendrem de punt de Partida el poble de Castellar del Vallès, allà haurem d'agafar la carretera B-124 que va a Sant Llorenç Savall i a 3100 m trencarem a l'esquerra en direcció a Sant Feliu del Racó tot travessant un pont i prenent la carretera BV-1249, a uns 650 m a l'esquerre veurem un bon lloc per deixar el cotxe, si no el treuen, hi ha un banc per seure al costat de la carretera. Pels que porteu GPS el punt és: N - 41º 37' 40.3"  E - 2º 04' 01.6".

Lloc on deixem el cotxe.

   Un pic ben deixat el cotxe, veurem que d'allà surt un camí que baixa avall per trobar-se amb un altre que ve de Sant Feliu del Racó tot vorejant el riu Ripoll i està marcat amb unes fites blaves, el seguim i a pocs metres passarem pel costat

Molí d'en Barata.

del Molí d'en  Barata. El molí, també és anomenat de la Barata o d'en Cames, està en desús i en un estat molt ruïnós, millor no acostar-se gaire. Aquest molí fariner havia sigut propietat d'Antoni Barata i Montaña, pagès de Matadepera (de qui l'hi ve el nom). Segons un document de 1710 l'Antoni el va comprar a en Bonaventura i Joan Umbert, uns pagesos de

Molí d'en Barata.

  

Molí d'en Barata.

Sant Feliu del Racó. El molí ja està documentat en el reial cadastre de Castellar del Vallès que va portar a terme en José Patiño l'any 1716. La indústria tèxtil, en la qual hi havia una vintena de talers de cotó, estava situada en l'últim edifici edificat en el 1858.

   Però deixem-nos d'històries i anem a buscar els gorgs, com he dit passarem pel cantó de sobre del molí, en acabar-se l'edificació, a la dreta veurem un canal el qual portava l'aigua cap a la bassa del molí, la travessarem per una passarel·la i baixarem per unes escales en direcció cap al riu, només haurem de continuar endavant per aquest corriol, al cap d'uns 

 

Gorg Negre vist des del mirador.

metres, a la dreta veurem com una balconada des d'on es veu el gorg Negre, com podreu comprovar és una gorga bastant grossa, diu que ací s'hi moria bastant gent, ja que el que no el coneixia si anava endinsant i com que que cada cop guanyava en fondària l'aigua també s'anava tornant més freda i a algunes persones per la hipotèrmia els hi venia un atac de cor i es morien (això m'ho explicà un vell habitant de la zona), diu que cap al final hi ha una cova. Continuem pel camí i també a pocs metres passat el gorg Negre veiem un altre corriol que baixa cap al riu allà hi trobarem el gorg de les

Gorg de les Anelles.

Anelles, el qual és molt bonic i per l'altre cantó diu que hi ha un camí que va cap al gorg negre (jo no el vaig buscar). Tornarem al camí principal i continuarem endavant fins a trobar la carretera, seguirem per ella  i travessarem el pont del

Pont del Turell.

Can Turell.

Turell que passa per sobre el riu Ripoll en direcció a can Turell, mireu d'anar força arrambats i amb precaució perquè la carretera és estreta i no hi ha quasi voral, sobretot en travessar el pont, ja des de dalt el pont gaudirem d'una bona vista

Vista del gorg del Turell des de dalt el pont .

del gorg del Turell mirant riu amunt, només haurem d'acabar de travessar el pont i prendre un corriol que entra dins un camp i ben enganxats al pont podrem baixar cap al riu per després arribar al gorg.

Vista del pont des del gorg del Turell.

   Ja res més, tan sols ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, i pels que el passeig els sembli massa curt, us deixo l'enllaç d'una bona excursió pel riu Ripoll, des de Castellar del Vallès fins a aquestes gorgues, feta per en Xavier Marcos, un bon guia d'excursionisme (són només uns 9,78 km). Per què ho veieu sobre la marxa us deixo amb la petita pel·lícula de la passejada:

 Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 22/03/2024.