Gorg Negre (Gallifa).

El Gorg Negre.

   Aquest preciós i amagat gorg el trobem en el curs fluvial de la riera de Gallifa dins el terme municipal de Gallifa al Vallès Occidental (província de Barcelona).

   Per arribar-hi no és del tot difícil, però sí un xic enrevessat, ara us en faig cinc cèntims. Si pot arribar des de diferents llocs, crec que he triat el més senzill. 

Plànol orientatiu.

   Si venim de Caldes de Montbui per la carretera C-59 en direcció Moià, en arribar a Sant Feliu de Codines trencarem a l'esquerre cap a l'ajuntament, tot prenent la carretera  BP-1241 direcció a Gallifa, poc abans de sortir del poble trencarem a l'esquerre cap al cementiri, des d'on surt una pista que passa pel seu darrere la qual haurem de prendre. És la mateixa pista que vàrem prendre per anar al Gorg de les Elies, però passarem de llarg  d'aquell punt i continuarem endavant direcció a Gallifa, a l'alçada de les runes de l'ermita de la Mare de Déu del Grau, un xic més amunt trobarem una cruïlla, 

Cruïlla de camins on hem deixat el cotxe.

just ací haurem de deixar el cotxe. Mirant en direcció a la pista que va cap a Gallifa tal com veníem, a la dreta surt una altra pista la qual està tancada amb una cadena, però al seu costat ens surt el camí que hem d'agafar, aquest va baixant fins a arribar a una mena de verneda que es troba a la llera del riu, cal dir que m'he trobat arbres tirats pel mig del camí, però es podia passar, seguim doncs i el camí remunta una mica més, als pocs metres, ens surt un corriol a la dreta que baixa dret cap al riu i ja està, allà davant nostre ens apareix el Gorg Negre amb tota la seva esplendor.

Espai del Gorg Negre, amb la riera de Gallifa i el gorg al fons.

   Un pic hem arribat al lloc només ens queda que gaudir d'aquest meravellós espai natural ple de vegetació de ribera acompanyat del cant dels ocells i les granotes.

   Ben reposats i relaxats, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, però compta a despistar-se, hi ha un altre camí que puja tot dret cap a la pista de la cadena, si us equivoqueu i el preneu, en arribar a la pista heu de tombar a l'esquerre i us portarà a la cruïlla on hem deixat el cotxe tot veient unes bones vistes dels cingles de Sant Sadurní.

Vista dels cingles de Sant Sadurní.

   Un pic arribats a la cruïlla on hem deixat el vehicle, al cantó esquerre surt un camí paral·lel al que hem vingut, si el seguim avall a uns dos-cents metres, trobarem primer la vella casa en runes de can Polvoré i tot seguit l'ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.

Ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.

   Aquesta església d'una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i un petit campanar d'espadanya, fou documentada per primer cop l'any 1227 amb el nom de "Santa Maria de Gradu". Al llarg dels anys ha sofert moltíssimes restauracions i consolidacions degut a la precarietat de l'obra. L'any 1643 va tornar a ser beneïda, suposadament perquè 

Ermita de la Mare de Déu del Grau (absis i contraforts).

s'hi devien haver fet unes obres de reforma importants. En els anys 1702 i 1753 s'hi prohibí el culte per raons de seguretat i en el 1766 es torna a permetre, senyal que ja s'havien fet els arranjaments necessaris. En el 1848 se substituí la coberta de fusta per una volta de pedra, la qual era molt pesant i el 1850 es tornà a suspendre el culte fins al 1866 que ja s'havien posat uns contraforts per reforçar la volta. També en el 1982 s'hagué de tornar a reforçar aquesta volta.

Façana de migdia on trobem la porta tapiada.

   En l'actualitat trobem aquesta ermita en estat ruïnós, amb el sostre mig ensorrat i la porta d'entrada tapiada. Un pic vista aquesta ermita tornem cap al cotxe sobres les nostres passes i per tornar tant ho podem fer seguint la pista fins a arribar a Gallifa o bé tornar per on hem vingut cap a Sant Feliu de Codines.

   Per si no us ha quedat prou clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'excursió:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 03/05/2023.