Translate

divendres, 31 d’octubre de 2014

Salt de Can Cotilla

   El salt de can Cotilla es troba poc després de passar el nucli urbà del poble de Santa Pau direcció Mieres, dins la conca fluvial de la riera de Sant Martí abans de desembocar al riu Ser.

Salt de can Cotilla
    És molt proper igual que bastant enredat si no t'han dit per a on s'hi va, s'ha de travessar una propietat privada i millor demanar permís, jo no vaig tindre cap problema, però hem de que passar per uns camps tancats amb filat elèctric; amb un parell de planells us en faré cinc cèntims de com anar-hi, com he dit venint d'Olot direcció Mieres, travessem el poble de Santa Pau, passat el càmping de can Patxet, que ens queda a l'esquerra, trenquem al proper camí que hi ha també a l'esquerra (GPS: N - 42º 08' 59.7''  E - 2º 35' 25.7''), per allà ja hem de deixar el cotxe i seguir a peu, continuem el camí

Planell 1
travessant més endavant la riera de Sant Martí i passant pel costat del molí Nou que ens queda a l'esquerra, quan arribem al darrera del molí el camí es divideix, nosaltres hem de seguir cap a la dreta (més endavant està prohibit el pas de vehicles, camí particular) direcció a can Riera, despares de passar una riera per sota uns arbres en sortir a la clariana a la dreta trobem un camí que travessa pel costat d'uns camps, però esta tancat per uns fils electrificats que es poden obrir i seguir endavant (no oblideu tornar-los a tancar despares de passar), sense deixar-lo continuem fins que en una corba a la dreta veiem una portella de fusta on en travessar-la segueix un corriol que baixa cap al salt, anem baixant en 

Planell 2
Font de Can Cotilla















compte per no relliscar i uns metres més avall a l'esquerra veiem ja la font de can Cotilla, que avui rajava amb prou força, continuem i ja a la poca estona ens trobem al davant l'espectacle meravellós del salt i el gorg de Can Cotilla, no és que tingui massa alçada però el seu conjunt el fa salvatge i a l'hora encisador, amb la meva esposa ens quedem una estona davant d'ell per admirar-lo, allà es respira una sensació de pau i tranquil·litat que et regenera per tornar a tirar endavant.

Salt i gorg de Can Cotilla
   Mentre anem fent fotografies al salt, observem que sobre nostra es troba l'antic molí de Can Cotilla el que malauradament ja està en runes, però encara el podem veure com s'aixeca al costat del salt.

Can Cotilla
   I ja res més, hora d'anar a buscar un lloc proper per a dinar que de ben segur que el trobarem al bloc de na Marta, el Som de Picnic, pro al marxar no ens podem aguantar de mirar enrere per fer l'últim ull al salt de Can Cotilla.

Gorg de Can Cotilla

Salt de Can Cotilla

Les fotografies del damunt han sigut preses el 27/09/2014

diumenge, 19 d’octubre de 2014

La Nou de Berguedà (Un tom per la Nou)

Vista de la Nou de Berguedà des de el "Tossal"
   La Nou de Berguedà és un petit municipi de la comarca del Berguedà situat a uns 900 msnm, actualment compta aproximadament amb uns 147 habitants disseminats pel seu terme municipal, ja que no té un nucli urbà agrupat,

Cases al voltant de església de Sant Martí i serra de Catllaràs al fons
geogràficament podem dir que es troba dins de la serra del Catllaràs, és un important punt de partida per realitzar excursions, una de les quals culmina al cim de Sobrepuny (1653 msnm), pic característic i visible des de bona part de Catalunya.
Un altre part del poble
   Avui ens hem parat ací pel fet que a part dels seus monuments més identificatius, que ja anirem veient, també podem seguir una petita però interessant ruta entre fonts i molins tot seguint el torrent de la Nou.
   Només arribar, deixem el cotxe en un descampat avituallat per això, encara que més amunt davant de l'ajuntament també hi ha una zona d'aparcaments, però bé, deixem el vehicle i ens encaminem cap a un punt àlgid que queda davant del poble al qual n'hi diuen "el Tossal", tirem carrer avall passant per davant l'església i en arribar a cal Batlló trenquem per un corriol que ens surt per la dreta,  voreja la casa pel darrera i va enfilant amunt guanyant alçada, a mig camí del turó, trobem una petita placeta amb un banc per a seure i el monument a l'arada amb una bona vista del Sobrepuny, continuem la pujadeta i als pocs metres guanyem ja el cim des d'on podem gaudir una bona estona de les precioses vistes que hi ha des d'aquest punt.

Vista del pic de Sobrepuny pujant al Tossal
Creu de dalt del Tossal















   Passada una bona estona, com que sempre ens encantem; veiem que ja ha arribat l'hora de dinar, ara sí que baixem ràpidament, la gana apreta. Casualment, poc abans d'anar a la Nou ho vaig comentar a na Marta Dachs, la del bloc "Som de Pícnic", ella va dir-me que la seva cosina tenia una fonda al poble: Cal Marginet i cap allà vàrem anar, per cert quedarem força bé, ben atesos, bon menjar, bona brasa i amb un preu raonable, per tornar-hi. Amb la panxa plena decidim de fer un petit vol pel poble, en sortir de la fonda tornem a tirar carretera avall tornant a passar per davant de l'església de Sant Martí de la Nou que és la parròquia del poble, aquesta església del s. XII de construcció romànica fou aixecada sobre els fonaments d'un altre església.

Església de Sant Martí de la Nou

   L'edifici consta d'una nau central coberta amb una volta lleugerament apuntada i rematada amb un absis central llis i dos absis laterals disposats a manera de creu llatina, en la porta principal encara es conserven les ferralles originals romàniques i si entrem dins el temple, ens trobarem amb un retaule renaixentista.
   Deixem la Parròquia enrere fins a trobar un desviament a l'esquerra que ens portarà cap a un impressionant santuari de grans dimensions, sembla rar que en mig de les muntanyes es trobi  una edificació així, s el Santuari de Lourdes, molt anomenat per la zona; diu que mossèn Antoni que era fill i 

Santuari de Lourdes
rector del poble per allà el 1877 va anar a curar-se a Lourdes (França) vivint una gran experiència de Fe religiosa, tornar l'any següent per portar una imatge de la verge, posant-la en una capelleta prop d'on hi ha l'actual santuari, degut a la gran devoció dels voltants l'any 1880 s'iniciaren les obres d'aquest edifici i el 1885 es donaren per acabades, coronant-se amb el campanar a l'any 1960.

Santuari de Lourdes des de el darrera
   Mirant l'església pel davant, a la seva esquerra hi surt un corriol que baixa pel seu darrere tot seguint el torrent de la Nou fins arribar a la "Cova de la Verge" on en el seu interior trobarem una font amb tres brocs, al costat un banc per

Cova de la Verge de Lourdes
seure i una mena de fontetes que sembla com si fossin per rentar-se els peus, al costat del torrent una placeta i un pont que el travessa, al fons de la plaça s'aixequen unes escales amb una porta que dóna a un camí, seguirem el camí cap avall i a la dreta, aquest ens portarà cap el molí de la Avellanosa del que torrent avall aviat trobarem les seves runes.

Part del recinte de la cova
Entrada d'aigua del molí de l'Avellanosa













   El molí de l'Avellanosa apareix esmenat el 1572 com a tal en aquesta parròquia, això indueix a pensar, encara que amb força reserva, que aquestes restes pertanyen al segle XIII, de tota manera com podeu veure el moliner tenia molt poc espai per bellugar-se. Si seguíssim el camí més avall trobaríem un altre moli, anomenat Moli que data del s. XVII, actualment habitatge particular.

Molí de l'Avellanosa
Torrent de la nou al pas del Molí
   Reprenem el camí un altre cop, però ara a la inversa, tornem amunt seguint el camí a la vora del torrent de la Nou, passem l'entrada al pati del recinte de la cova de Lourdes i més amunt ens trobem amb el molí de la Canal:

Moli de la Canal
Molí de la Canal
   El molí de la Canal, és una construcció semblant i de la mateixa època que el molí de l'Avellanosa, consta inscrit a la parròquia del mateix any i les especulacions més o menys probables també el poden datar del s. XIII, l'obra és igual que l'altre, amb el mateix espai pel moliner i consistent amb una bassa allargada que agafava l'aigua del torrent de la Nou, a l'altra banda hi havia una canalització que portava l'aigua a un conducte molt inclinat per dirigir el líquid element cap al rodet el que mitjançant les pales i un eix transmetien la força a les moles.
   Vist axó, continuem el camí que ens porta cap a la carretera BV-4022 que va a parar a la C-26 direcció Vilada, la seguim direcció la Nou i més amunt ens trobaríem amb la font del Sàlic, però per l'hora decidim trencar per entre-mig d'unes cases que ens queden a l'esquerra cap al santuari de Lourdes, d'allà a la Nou i cap a casa.

Santuari de Lourdes











    Bé per avui ja hem acabat el dia, però el tom per la Nou no l'hem acabat, al poble en qualsevol restaurant o botiga us donaran un tríptic on hi ha la ruta és curta i de fàcil accés, per si un cas us deixo el planell ací a sota, BONA PASSEJADA.


Planell de "Un tomb per la Nou"

Les fotografies del damunt han estat preses el 06/09/2014


diumenge, 5 d’octubre de 2014

Salt de Gualba i gorg de Goja

Salt de Gualba des de el mirador
Podeu veure-ho millor clicant a "ubicació" al final del bloc.
   Per arribar al peu d'aquest preciós salt esglaonat de 133 m d'alçada partirem del poble de Gualba, situat a la comarca del Vallès Oriental (subcomarca del Baix Montseny), hem de travessar el poble fins a arribar a l'antiga carretera que va a Riells del Montseny, és una pista sense asfaltar en la que correrem més o menys uns 2,4 km fins que en una corba pronunciada a la dreta veurem que en surt un corriol a l'esquerra, allà és el punt just de deixar el cotxe i seguir a peu (més o menys les coordinades pel GPS són: N - 41º 44' 43.5''  E - 2º 29' 40.0''. Aquest corriol segueix per la llinda dret del parc que antigament era propietat del R.A.C.C. fins que més avall es troba amb la pista que va al mirador del salt, tombem a la dreta i no hi ha pèrdua, passats uns 300 m arribarem a l'esplanada on es pot gaudir de la millor vista del salt que anem a veure.

Salt de Gualba
Part alta del salt (primer graó)
                                                                   













  









  Despares de veure el salt, observem que sota d'ell s'hi troba el gorg, dit Gorg de Goja:

Gorg de Goja des-de el mirador
   Per baixar al gorg, és molt fàcil, a la dreta del mirador surt un corriol que ens hi porta, s'ha d'anar un xic amb compte perquè a hores d'ara sembla estar bastant descuidat (esperem que més endavant l'arrenglin), anem baixant fent siga sagues fins a aposentar-nos sobre un gran roc que forma el gorg deixant un petit pas per l'aigua sobrant al seu costat.






                                                                                                                                                                                                   






   Com podeu veure, la gent es posa a menjar en els llocs més inesperats, pro des de lloc d'allà poden gaudir d'un altra perspectiva de la gorga de Goja.

Gorg de Goja
   Doncs bé, ja hem fet el fet, només acabar de dir que aquest salt i gorg es troben en el curs fluvial de la riera de Gualba la que més amunt rep les aigües de l'embassament de Santa Fe mitjançant la seva riera.

Gorg de Goja


Les fotografies del damunt han estat preses el 21/09/2014