En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El pantà de can Companyó és d'aquests llogarets als quals hi hem passat un món de cops pel seu costat i mai ens hem imaginat que estaven allà.
Aquest petit racó del nostre país, està situat entre els termes municipals de Llagostera i Caldes de Malavella, és a dir que pertany també a dues comarques, la de la Selva i la del Gironès, ja que el torrent de la Garsa Freda que és el que alimenta al pantà divideix els dos termes.
Part sud del pantà.
Per anar-hi és ben fàcil, tant si venim de Vidreres com de Palafrugell per la C-35 hem de prendre la sortida 92 ("Can Carbonell") i dirigir-nos cap a la benzinera del cantó que va en direcció cap a Palafrugell, just al punt GPS: N - 41º 48' 17.9" E - 2º 51' 19.3", allà hi ha un bon espai per deixar el cotxe, a peu, ens dirigim com si volguéssim sortir de l'àrea de servei, a la dreta ens surt un camí que s'endinsa cap a la boscúria, el prenem i a la poca estona travessem un pas de postes d'electricitat, el camí segueix per l'altra banda, sense deixar-lo amb menys de deu minuts arribarem al pantà.
Plànol orientatiu.
També hi ha un camí que hi va directe des de la urbanització de can Carbonell, però pel qui no coneix la zona pot ser que sigui més enrevessat.
Un pic arribem davant del pantà, trobem un camí que l'hi dóna la volta, podent així fer un passeig pel seu vol. Tot l'entorn és primordialment de pi blanc, encara que també podem trobar altres espècies.
Cara nord del pantà.
Per l'extrem nord del pantà hi entra l'aigua del torrent de la Garsa Freda, el qual és molt rar veure'l ple d'aigua, ja que generalment baixa sec i el pantà, sort en té de les pluges gràcies a les quals s'omple. Per aquesta banda també trobem un "mesurador", que serveix per saber el nivell d'aigua que té el pantà i així poder calcular la quantitat de litres d'aigua que hi ha.
Mesurador del nivell de l'aigua.
Com podeu veure el dia en què hi vàrem anar estava ben baix d'aigua, com també tots els embassaments del nostre país a causa de la gran sequera que es patí l'any 2022. De tota manera aquest pantà és com un petit oasi en aquesta zona on podem gaudir de la pau escoltant el cant dels ocells tot veient la tranquil·litat de les seves aigües.
Pantà de can Companyó.
Un pic feta la volta tornarem cap al vehicle procurant deixar el lloc com si no hi haguéssim passat.
Les fotografies del damunt han sigut preses el 16/08/2022.
Aquest embassament tal com indica el seu nom el trobem en el terme municipal de Moià dins el curs fluvial de la riera de Passerell. Està situat entremig de boscos i camps de conreu, el llogaret és declarat pel municipi com a parc natural per la seva gran bellesa paisatgística. També n'hi diuen "Embassament del molí Nou de Passerell".
Per arribar-hi no és pas gens difícil, ja que és un lloc força conegut per la població i quasi tothom ens ho pot indicar si
Planell orientatiu.
és que tenim algun problema. En el planell orientatiu us he posat la ruta que he fet jo, però depèn d'on vingueu la podeu variar al vostre gust. Venint de Castellterçol per la C-59, entrem a Moià per la carretera de Barcelona, en arribar a una cruïlla manada per semàfors tombem a la dreta direcció Vic, seguim per la carretera de Vic (N-141c) fins a arribar a una rotonda on prendrem la quarta sortida per l'avinguda de la Pau, a uns 200 m trencarem a la dreta per l'avinguda de l'Arbre Fruiter i en acabat empalmarem amb el carrer del doctor Enric Oriol el qual seguirem fins al final on trencarem a la
Entrada del parc del Molí Nou on hi ha una zona de pícnic al costat de la riera.
dreta per la pista que ens portarà cap al nostre destí., pels qui porteu GPS, les coordinades són: N - 41º 49' 15.2'' E - 2º 06' 11.1''. Arribats al parc del Molí Nou seguirem endavant travessant la riera de Passerell i als pocs metres trencarem a l'esquerre per entrar a l'aparcament de l'esmenat espai.
Tan bon punt baixem del cotxe podem anar a veure el "Molí Nou de Passerell", aquesta edificació ens queda al mateix
Pont de fusta i camí que va cap al Molí Nou.
Esplanada per aparcar el vehicle.
costat, només cal que travessem la riera per un petit pont de fusta i de seguida ens hi posarem al davant.
El Molí Nou de Passerell és una edificació del s. XVIII, fou construït l'any 1760 pels amos de la masia Passerell, aquest
Molí Nou de Passerell.
substitueix a l'antic molí vell de Passerell el qual ja és esmenat en llurs documents del s. XIII, les seves runes queden situades a la part superior de l'estany de Moià, per sota de can Passerell. Aquest habitacle feia les funcions de molí i d'habitatge alhora, diu que l'última família de moliners varen ser els "Fonts", els quals abandonaren la casa-molí per l'any
Molí Nou de Passerell.
1957, aquesta va començar a prendre un accelerat estat de degradació i al no estar habitada entrà en estat ruïnós. A mitjans de la dècada dels noranta (s. XX) fou reformat i totalment variat no quedant cap vestigi de la funció que havia tingut, llevat d'una pedra de molí que hi ha a l'era i un altre que forma part d'una font. Un pic vist el Molí tornarem cap a on hem deixat el cotxe per començar una volta circular a l'embassament de Moià o també dit Pantà de Passerell.
Presa de l'embassament.
Des del pàrquing seguim endavant direcció a l'embassament, a l'esquerre ens surt un corriol que travessa la riera i s'enfila cap al damunt de la presa, quan arribem ací dalt ja gaudim d'una bona vista del pantà. Continuem pel camí que
Preciós paratge al costat de l'embassament per on passa el camí.
va vorejant l'aigua tot començant-nos a endinsar per una de les boscúries que toquen l'embassament, passat el paratge de la foto del damunt d'aquestes línies veurem un petit corriol que ens surt per la dreta baixant tot dret en direcció cap al
Corriol que baixa cap a la capçalera de l'embassament.
pantà, si el seguim anirem a parar a la seva capçalera on trobarem un petit salt d'aigua; cal estar atents, ja que el corriol quasi passa desapercebut entre la malesa, però si poseu l'orella sentireu la fresa de l'aigua en caure pel salt, això us pot
Salt de la resclosa del Moli Nou.
Salt d'aigua a la capçalera de l'embassament.
servir de guia, recomano que hi baixeu, el llogaret val la pena. Vist el salt tornem sobres les nostres passes cap al camí que continuarem tot resseguint la riera de Passerell, arriba un punt que l'haurem de travessar per unes passeres, ja que
Travessem la riera de Passerell per unes passeres.
el camí segueix per l'altra llera tot tornant cap a la presa. Per aquest altra banda no hi ha part boscosa, és a dir que podem gaudir més de la part aqüífera de l'embassament, és una passejada molt relaxant. Si ens acostem a la seva llera,
observarem alguns punts preparats per practicar la pesca sense mort amagats entre el canyissar, també trobem algunes petites escultures fetes amb fusta pel costat del camí, en definitiva, és tot un plaer passejar per aquest entorn on a part
Petita escultura d'un bolet a la llera del camí que envolta el pantà.
dels ocells i d'altra fauna també s'hi troba pau. Abans d'acabar la passejada cal esmenar que aquest embassament va ser construït pel medi natural l'any 1984. Acabada la volta al mateix punt on l'hem començat (al pàrquing), si és mig dia i
Vista del pantà, al fons es veu la presa.
portem el dinar podem dirigir-nos a la zona de lleure del molí Nou on hi ha una ombrejada zona de pícnic amb taules i una font on podrem dinar i acabar el dia, sempre deixant tot net i respectant l'entorn.
Per acabar us deixo amb el vídeo de la volta a l'embassament del Molí Nou de Passerell:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el dia 17/08/2020.
La Vall de Núria amb el seu estany baixant de la "Creu d'en Riba".
La vall de Núria és una vall pirinenca dins el terme municipal de Queralbs que es pertany a la comarca del Ripollès (província de Girona). Es troba a una altitud de 1964 msnm i està situada en el punt en què conflueixen tres valls: a ponent la vall de Finestrelles, al nord la vall d'Eina i a llevant la de les Molleres que tanmateix està formada per la de Noucreus i la de Noufonts.
Pista d'esquí i al fons la vall de Finestrelles.
En aquesta vall neix el riu Núria amb la confluència dels torrents de Finestrelles, de la coma d'Eina i del de Noufonts, just en l'estany de Núria, a partir d'ací va baixant fins al veïnat de Daió de baix (Queralbs) on desembossa al riu Freser.
Per anar a aquest preciós paratge no hi ha carreteres que hi arribin, el seu accés només pot ser a peu sortint del poble de Queralbs o bé prenent el tren cremallera que surt de Ribes de Freser. Aquest tren cremallera i el de Montserrat
Estació de Ribes-Enllaç.
Locomotora elèctrica i vagó originals de 1930.
són els únics trens d'aquestes característiques que hi ha actualment en la península Ibèrica, als Pirineus només n'hi ha dos, aquest i un altre als Pirineus Atlàntics (França). Des de lloc, només el sols fet de pujar al tren fent el seu recorregut de 12,5 quilòmetres amb el desnivell que hi ha fins a Núria d'uns 1059 m ja és tota una atracció. A causa de l'afluència
Cremallera entrant a la vall pel costat del llac.
Nous models de tren.
més gran de peregrins al monestir i també a què cada cop pujava més gent a practicar l'esport de l'esquí, l'any 1917 es va començar a parlar de fer un accés de carretera o de ferrocarril fins a la vall, ja que a hom l'hi costava fer un trajecte a peu des de Queralbs de tres a quatre hores a peu fins a arribar a la vall. Així doncs, la línia de ferrocarril Ribes-Núria es va començar a construir en maig de l'any 1928 emprant en algunes ocasions més de mil obrers i fou inaugurada el 22 de març de 1931.
Vista de part del recorregut del cremallera abans d'arribar a la vall, a la dreta
s'intueix el camí per pujar a peu.
Quan arribem a la Vall de Núria, tant si ho fem a peu com si pugem amb el cremallera notarem una sensació de pau en un lloc on regna el silenci i gairebé només se sent el cantar dels ocells, un pic a dalt, podem fer un grapat d'activitats tant
Entrada a la vall a peu pel coll de la Creu d'en Riba (Creu d'en Riba a primer terme a l'esquerre).
en l'estiu com en l'hivern: a part de practicar l'esquí, hi ha un parc lúdic per la canalla, passejades i excursions a cavall, remar en caiac pel llac, etc., però pot ser, el més típic és anar a veure el santuari que data de l'any 1911 on trobarem la
Talla romànica de la Verge de Núria.
Interior del Santuari.
talla romànica de la verge de Núria i per acabar de completar la visita al seu interior posarem el cap dins de l'olla mentre toquem la campana. Aquest ritual de posar el cap dins l'olla i tocar la campana ve de fa molt temps, diuen que les dones
Posant el cap a l'olla.
Posant el cap a l'olla i repicant campanes.
que no eren fèrtils i volien tindre fills, posant el cap dins l'olla i tocant la campana tindrien tants fills com tocs fes la campana, és a dir, compte a l'hora de repicar la campana, ja que ràpid faríem família nombrosa, diu que a alguna l'hi va anar bé, d'ací a la devoció a la fertilitat de l'olla.
Si bé ens hi fixem, l'escut de Núria està compost per una creu, una olla i una campana, tot bé de la llegenda de sant Gil: diu que aquest bisbe de Nimes nascut a Atenes, entre els anys 700 i 703 vivia com a ermità en una cova de vall de Núria, allà evangelitzava als pastors que tenien cura dels ramats d'aquelles muntanyes, els hi feia el menjar amb aquella olla i per avisar de l'hora de l'àpat feia sonar la campana, a estones lliures mentre resava anava tallant una creu i la imatge de la verge de Núria, arribaren temps de la invasió musulmana i el sant va haver de sortir per cames deixant tot el que tenia amagat (l'olla, la creu, la campana i la imatge de la verge). Passaren els anys i l'any 1072, Amadeu, un home de Damasc que havia vist en somnis un àngel el qual l'hi demanà que anés a Núria, edifiques una capella en honor a la verge i busques les relíquies de Sant Gil que estaven senyalades per una roca blanca, aquest bon home així ho va fer i amb l'ajut dels pastors, que sabien de l'existència de sant Gil, edificaren una capella que també els servia per guarir-se de les inclemències del temps, però les
Ermita de Sant Gil.
relíquies no les varen trobar i al cap d'un temps Amadeu marxar. Passaren uns anys de la marxa d'Amadeu, un dia els pastors observaren a un brau de pèl vermell com remugava mentre copejava amb la peülla una roca, ells s'ho varen prendre com un senyal i de pressa prengueren les seves eines i començaren a excavar la roca fins a fer-li un forat d'on sortir una resplendor, era el de la verge, al seu costat hi havia la creu, la campana i l'olla, sense dubtar ho varen portar a
Interior de l'ermita de Sant Gil.
Lloc on diuen que es va trobar la verge.
la capella on des de llavors es venera la verge de Núria. Diu que l'any 1615 en el lloc on va ser trobada la verge s'edificà l'ermita que està dedicada a Sant Gil, al costat del llac i ben a prop del camí que bé del coll d'en Riba cap al santuari.
Santuari de Núria amb el torrent de Finestrelles a primer terme.
Santuari de Núria amb el seu campanar.
L'edifici del santuari actual, va ser projectat per l'arquitecte Calixte Freixa el 1883 i com he dit abans inaugurat en el 1911, però l'obra no va ser acabada fins al 1946 que és quan s'acabà la façana neoromànica amb el campanar i la porta d'entrada. De tota manera, les dades històriques més antigues que tenim del santuari a part de la troballa del peregrí Amadeu pel 1072, és que per aquelles contrades en el 1162 hi havia un hospital per refugi de vianants i pastors, amb una capella dedicada a Santa Maria. L'any 1428 a causa d'un gran terratrèmol va quedar tot enderrocat, tant l'hospital com la capella, però en l'any 1449 començaren unes obres de reconstrucció les quals s'anaren ampliant en el 1640 i en el 1648. En el 1728 s'hi afegiren un cambril a la capella i ja res més fins al començament de l'obra actual.
Santuari de Núria i adossats als cantons els edificis d'equipaments, alberg i hotel restaurant.
Quan sortim del Santuari veiem un parell d'edificis adossats a les seves parets, els quals s'aixecaren poc després de ser inaugurat el santuari, són l'alberg i l'hotel restaurant. En aquest hotel, just en la cambra 202, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ratificat en les urnes el 02 d'agost del mateix any i aprovat en les corts el 09 de setembre de 1932.
Davant de l'estació del cremallera surt un telefèric que puja cap a l'alberg del Pic de l'Àliga, lloc on podem pujar i després baixar tot seguint el "viacrucis" monumental acabat en l'any 1963. Des d'allà gaudirem d'unes bones vistes de la vall.
Vista de la vall des de la presa.
Una altra opció que tenim és anar a fer la volta al llac a peu i arribar-nos fins al mirador de la Creu d'en Riba tot passant per la font de Sant Gil que sempre treu l'aigua molt fresca, des del mirador gaudirem d'unes espectaculars vistes.
Font de Sant Gil.
Vista de la vall arribant al mirador de la Creu d'en Riba.
A l'hivern, el paisatge canvia radicalment, és el temps de practicar els esports d'aquesta temporada i la vall ens brinda actualment 11 pistes d'esquí alpí, 3 circuits de raquetes, 4 pistes per a trineus i moltes més opcions per gaudir de la neu
El meu pare amb els seus vells esquís (aproximadament 1940).
Esquiador de la dècada de 1940.
dins d'aquesta estupenda l'estació d'esquí en aquesta època.
Tot això s'ha anat fent al llarg dels anys gràcies a aquells intrèpids pioners que abans d'haver-hi el cremallera feien hores de camí a peu, carregats amb la motxilla i els esquís a l'esquena per poder gaudir de l'esquí a la vall de Núria.
Com podeu veure per ací a dalt hi ha molt a veure i a fer, de ben segur que amb un dia no ens ho acabem, després per baixar, com vulgueu, a peu o amb cremallera, o potser ens hi quedem a passar dies?...
Vall, Santuari i estany de Núria.
... de tota manera us deixo amb un curt vídeo d'uns set minuts explicant tot el que hem fet avui:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 23/08/2019.
El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor, el trobem a la capçalera de la Vall de Boí, just al començament del riu La Noguera de Tor, és el punt d'inici d'innumerables excursions d'alta muntanya.
Per arribar-hi, partint del Pont de Suert, prenem la carretera N-230 direcció França i a poc menys de dos kilòmetres ens
Planell orientatiu.
desviem a la dreta per la L-500 direcció a Caldes de Boí, passat el poble seguim recte per una pista asfaltada que ens porta cap al pantà, a uns 500 m trobarem la caseta del punt d'informació del parc i un desviament, a la dreta és va al Centre d'Interpretació Ambiental de Toirigo (on també hi ha un campament juvenil), però nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra travessant per un pont el riu Noguera de Tor. Continuem amunt pel costat del riu tot gaudint del preciós paisatge que ens envolta i observant que la vall cada cop es va fent més estreta, a uns 2,1 km de la cruïlla del punt d'informació, a la dreta, veiem un desviament de terra que ens endinsaria al Planell de Remordi (un bon lloc per passar una estona), seguim i un xic més amunt tornem a travessar el riu en un punt on val la pena de parar (si es pot) per veure
Salt des del pont que travessa el riu La Noguera de Tor.
el petit salt que es forma en aquest punt, és molt bonic. Ja gairebé som al nostre destí, només cal passar quatre corbes més i ja trobarem el primer aparcament del pantà (a uns 800 m del salt), però si podem, millor seguir cap al segon aparcament, així haurem de caminar menys per pujar a dalt la presa, pels que porteu GPS només cal apuntar les següents coordenades: N - 42º 35' 04.3'' E - 0º 51' 18.6''.
Vista de la presa abans d'arribar al segon aparcament.
Un pic deixat el vehicle al segon aparcament, el qual queda al mateix peu de la presa, podem veure des d'ací la magnificència d'aquesta obra del tipus dit de "contraforts" que fa 70 m d'alçada per 360 m de longitud. Perquè la pujada no es faci tan costerosa he decidit retornar a peu per la carretera fins al punt on hi ha la barrera perquè els cotxes no puguin pujar fins dalt de l'embassament i des d'allà seguir a peu fins a dalt de la presa.
Vista dels aparcaments des de dalt la presa, al fons els Espadats de Comalestorres.
Tot pujant cap a l'embassament i al mateix temps anant guanyant alçada gaudim d'unes espectaculars vistes dels paratges que ens envolten, com els cims dels Espadats de Comalestorres, les quals igual que d'altres del seu voltant són força apreciades pels escaladors per les seves rectes parets, en arribar a dalt de la presa assolim els 1781 msnm, una cota ja bastant respectable.
Espadats de Comalestorres.
Aquest embassament construït l'any 1960 té una capacitat de 16 hm³ rebent les aigües dels barrancs de Comalestorres, Punta Alta, Comadespada, Malavesina, Les Llastres i del riuet que bé de l'estany Negre. A sota d'aquest
Pantà de Cavallers.
pantà, s'hi amaga l'antic estany de Cavallers i la Cascada de Cavallers, un tros de vall que ha quedat negat per les aigües.
Quan arribem a dalt de la presa, pel nostre davant surt un corriol que tot vorejant l'embassament fins al final, ens portaria cap a la cascada de Riumalo i més endavant a l'estany Negre, però el dia en què hi vaig pujar el vent bufava amb molta força i decidí seguir l'excursió un altre dia (em vaig quedar gelat).
Pantà de Cavallers des de dalt de la presa.
Per acabar us deixo amb un curt vídeo que vaig fer aquella tarda:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 13/08/2019.
