En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Placa que es va posar a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat.
Aquest petit llogaret el trobem en el turó del Pi de les Tres Branques dins el curs fluvial de la riera de Codonys, la qual neix sota el pic del Vent i travessa el Pascol. Tot això pertany al terme municipal de Caldes de Montbui que està a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.
Per anar-hi no és gaire difícil, però sí un xic enredat, ara us en faré cinc cèntims.
Plànol orientatiu.
Sortirem de l'aparcament de la zona esportiva de Caldes de Montbui (just al punt GPS: N - 41º 38' 13.1" E - 2º 09' 28.7") en direcció cap a la plaça de Taunusstein per prendre el carrer de la Torre Roja i el camí de Sentmenat com si volguéssim anar a la Torre Roja, però passat un quilòmetre des de la plaça trobarem una cruïlla, a l'esquerra cap a Sentmenat i a la dreta per un camí més brut, cap al gorg d'en Pèlags, girarem doncs cap a la dreta. Passats uns cent cinquanta metres, haurem de prendre un camí que ens sortirà per l'esquerra direcció cap a la riera, aquest mes endavant
Tronc travessat al camí poc abans d'arribar a la font.
s'estreny prenent baixada i tot seguit travessarem la riera de Codonys. A partir d'ací el camí comença a pujar fins que trobem una canalització d'aigua que va cap a Caldes, allà trenquem a la dreta i anem seguint el camí amunt, sense fer cas de corriols que surtin a la dreta, sempre recta i més o menys a uns 250 o 300 metres passada la riera arribarem a la font del gorg d'en Pèlags. En arribar a la font ens trobarem amb una mena de plaça, a l'esquerre segueix el camí i enfront
Espai de la Font del Gorg d'en Pèlags.
trobem la font, aquesta antigament tan sols era una sortida d'aigua a la qual de vegades posaven un tub metàl·lic o de canya per poder recollir l'aigua. L'any 1980 hi havia un tub de ferro vell i rovellat, el qual estava taponat i l'aigua sobreseia pel costat. A finals d'aquesta dècada un grup de voluntaris forestals la va arranjar, deixant-la en bones condicions d'ús tot
Font del Gorg d'en Pèlags.
Font del Gorg d'en Pèlags
posant-hi una rajola commemorativa, però al cap de poc tornava a estar sense tub fix i amb la rajola trencada (el món està ple de brètols). Des del costat de la font, per on cau l'aigua, s'endevina a sota el gorg, però compta, és molt perillós d'abocar-s'hi. Si hi voleu baixar, hem de recular pel camí per on hem vingut fins a trobar un corriol que trenca a l'esquerre
Petit gorg passada la resclosa.
Petit gorg passada la resclosa.
tot seguint una vella canal d'aigua, la qual ens portarà fins a un punt de recollida d'aigua on es troba una minsa presa, passarem pel seu costat seguint corriol amunt fis a arribar a un petit i bonic gorg, el qual vorejarem i a l'altre canto ens enfilarem pel costat d'unes pedres, vigileu que aquest espai pot estar brut de bardisses, per sobre les pedres a l'esquerre
Cova del Gorg d'en Pèlags.
veurem una mena de cova, hem d'acostar-nos i tombar a la dreta, seguim uns metres més i ens posarem davant mateix del gorg d'en Pèlags. La formació d'aquest gorg es tracta d'un clot pregon en el llit del corrent de l'aigua on aquesta s'entolla o alenteix al seu curs format per la riera de Codonys. El "salt d'aigua" (que normalment és un regalim a no ser en
Gorg d'en Pèlags.
Gorg d'en Pèlags.
el moment de grans pluges) va des de dalt on hi ha la font fins baix el clot on trobem el gorg i al fons s'hi observa una cova, allà on pica el salt hi ha aproximadament un metre de fondària, sent el seu fons sorrós. Hi ha gran varietat de substrats litològics, el que fa que apareguin una gran varietat de comunitats vegetals.
Gorg d'en Pèlags.
Un pic vist el gorg tornarem sobres les nostres passes enrere, però en quant arribem a la cruïlla de camins que van l'un a Caldes i l'altre a Sentmenat seguirem recta direcció a aquest últim i a uns 130 metres, a la segona corba a l'esquerre ens surt un corriol que ens portarà a la font de les escales, un altre petit paratge que per la seva proximitat recomano veure. Un pic entrem al corriol, als pocs metres a l'esquerre veurem unes escales que són les que ens porten a la font, un pic a baix entendreu per què se'n diu així aquesta font.
Paratge de la Font de les Escales.
Ara sí que un pic vista aquesta font continuem per un camí que surt pel seu davant (llevat que vulgueu pujar escales) el qual ens portarà cap al camí que du a Caldes de Montbui on hem deixat el vehicle.
Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula on queda tot el camí ben contat:
Les fotos i la pel·lícula del damunt s'han enregistrat entre els dies 20/12/2024 i 10 i 17/01/2025.
Aquesta meravella de la natura i de la mà de l'home la trobem a una alçada de 552,1 msnm a la vall de Marfà, dins el curs fluvial de la riera de Marfà en el terme municipal de Castellcir (Moianès). La riera de Marfà comença un xic més amunt amb la unió de la riera de Castellnou i el torrent de la Farga que fins allà a prop fa de termal entre Castellcir i Moià.
Per anar-hi no és gaire difícil, recomano anar-hi a peu, ja que és una passejada força distreta d'un parell d'hores i mitja
Plànol orientatiu.
mal contades entre anar i tornar, bé, tot depèn del temps que us pareu allà, més o menys són uns deu kilòmetres entre anar i tornar. Però si per qüestions de mobilitat no podeu caminar tant, s'hi pot arribar quasi amb cotxe, això sí, ha de ser un 4X4 o un SUB, el qual ens deixarà a més o menys un kilòmetre del nostre destí, ara us ho explico:
Venint de Castellterçol per la carretera C-59, en arribar a Moià haurem de trencar a l'esquerra direcció cap a Calders per la carretera de Manresa (N-141c), a uns cinc-cents metres, en un semàfor, tornarem a trencar a l'esquerre cap al camí de les Creus, on si voleu anar a peu, podríeu deixar el vehicle ben aparcat. Seguirem des de la carretera uns cinc-cents cinquanta metres girant a l'esquerra pel camí de Vila-rassa el qual seguirem tot recte fins que es torna amb pista i s'endinsa cap a la boscúria. Passat un kilòmetre set-cents metres després d'haver fet unes voltes molt pronunciades, travessarem el torrent de Font Candelera i a uns cent cinquanta metres haurem de prendre el camí de Moià a Marfà que
Indicador del punt on ens trobem.
Senyal indicador davant el camí del salt.
ens surt per la dreta sense deixar-lo fins al punt on ens sortirà a la nostra esquerra el camí que baixa cap al salt i el molí, allà al costat mateix si anem amb cotxe hi ha un bon lloc per deixar-lo (punt GPS: N - 41º 47' 04.6'' E - 2º 04' 35.2''), fora de la pista perquè no destorbi. Un pic arribats allà, prendrem el camí que queda just al davant d'un pal indicador, anirem baixant acompanyats d'un fort aroma a farigola i romaní, tot el camp n'està ple. Més endavant veurem la masia i antic castell de Marfà i al seu costat la vella parròquia de Sant Pere de Marfà els quals presideixen des de dalt l'espadat la preciosa vall que porta el mateix nom.
Masia i antic castell de Marfà i al costat sant Pere de Marfà.
Anirem seguint el camí acompanyats d'aquestes encisadores flaires i després d'uns quants revolts a la nostra dreta veurem el petit santuari de la Mare de Déu de la Tosca. Aquest temple del s. XVII edificat entre els anys 1632 i 1639, consta d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, té una coberta a doble vessant i la façana culmina amb un
Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
petit campanar de cadireta, trobem unes obertures a l'absis i a la façana un petit òcul damunt de la porta, també a la dreta un parell de finestretes. Aquesta església fou ampliada el mateix segle que es va edificar, en els anys 1668 i 1673 i
Interior del Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
fou remodelada de nou l'any 1914 moment en què s'inaugurà el nou altar i el cambril. Diu que aquesta edificació possiblement substituí a un temple preexistent conegut per Santa Maria de les Illes, que en la documentació del s. XI es delimita prop de la mateixa riera.
Abans de tombar cap al santuari, baixant el camí tot recte, surt un corriol que segueix la riera de Marfà amunt, el seguirem per sota el penya-segat i al final arribarem al preciós paratge del salt de la Tosca, si tenim sort i els dies anteriors hi ha hagut abundants pluges ens el trobarem així:
Salt de la Tosca i molí de Brotons.
És un raconet força preciós, si us voleu arribar fins al molí, haureu de travessar la riera per sota la presa, si aquesta va plena és difícil de passar, vigileu i no us la jugueu, val més esperar que amainin les aigües i tornar un altre dia sense perill que l'aigua ens tombi i prendre mal.
Vista general del Salt de la Tosca, Molí de Brotons, presa i salt que hi ha a sota.
Si hem pogut travessar la riera, trencarem cap a l'esquerre en direcció al molí, pujarem per la roca fins a trobar una esplanada que se situa sota una gran balma, allà, el primer que ens crida l'atenció és una pedra col·locada al mig del pla
Pedra que trobem davant del Molí de Brotons.
Pedra en forma de menhir de 2,80 cm d'alçada.
en forma de menhir, si ho és o no, no ho sé (em vaig comunicar amb l'Ajuntament de Castellcir i amb el Consorci del Moianès i ningú em va saber donar raó del monòlit, diu que ja ho miraran), el cas és que hi és i al seu darrere podem veure una construcció semi troglodita que ocupa gran part d'aquesta balma que té uns set metres de fondària per seixanta de llarg, aquest edifici és el molí de Brotons.
Molí de Brotons des de l'altra llera de la riera de Marfà.
Aquest vell molí era anomenat Molí de Brotons o dels Pilars, estant en funcionament i habitat des del 1608. S'hi molia principalment gra per fer farina i també fulla de roldor per fer tints. L'aigua del molí era recollida uns quants metres riu amunt, per això la resclosa, la bassa i el pou estaven situats a la part alta, per sobre del salt. Entrem per la porta i dins el
Obrador on es molia el gra.
Paret interior amb la resta de dues moles.
molí encara es poden veure un parell de moles, les quals es varen fer servir per aixecar una paret de mitjanera, entrem en un altra estança on es troba l'obrador el qual era apte per a dues moles, a terra hi observem un forat per on es davallava cap al catau on era situat el rodet.
Vista de l'obrador des del final de la balma.
Detall de l'obrador.
Aquest molí entra en decadència per l'any 1850, ja que les rierades malmetien la casa, pel 1851 amb una d'aquestes la casa quedà inundada i finalment el vuit d'octubre de 1863 hi hagué una gran avinguda d'aigua dita "l'aiguat de Santa Reparada", la qual s'endugué la vida de les vuit persones que vivien dins el molí, fins i tot diuen que l'aigua s'emportà a un nadó dins del seu bressol riera avall. Des de llavors el molí resta abandonat.
Molí de Brotons, un dia després es nota la davallada de l'aigua.
Després d'haver visitat el molí, tornem enrere a buscar el cotxe, sigui a la pista o al poble i per si voleu veure més clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'últim tram de la sortida (des de la pista).
La pel·lícula i les fotos del damunt han estat preses els dies 18 i 19/10/2024.
En aquesta petita passejada que té un total de 5600 m entre anar i tornar, podrem veure un món de coses interessants tot vorejant la riera de Fontscalents. Per començar, ens haurem de dirigir cap a Castellterçol, on buscarem el polígon industrial del "Vapor", allà seguirem el carrer del Vapor fins a arribar a una glorieta on al seu costat trobarem un lloc per aparcar, just al punt GPS: N - 41º 45' 37.9" E - 2º 07' 12.1". El que us prego és que no aparqueu en zones prohibides o en accessos de pas, hi ha persones que estan treballant allà i podríem destorbar.
Plànol orientatiu.
Un pic baixats del vehicle, tornarem enrere, tot seguint el carrer del Vapor fins a arribar davant del que era l'antiga fàbrica que dona nom al polígon, aquesta empresa es deia Roger-Dieste, però tothom la coneixia pel nom del "Vapor".
Castellterçol de sempre havia tingut molta tradició tèxtil, tenia un potent gremi de paraires que va arribar al seu punt àlgid durant els segles XVII i XVIII, però a partir del s. XIX va entrar en decadència fins a tornar-se obsolet. A principis del
El que queda de la fàbrica del "Vapor", dues naus i la xemeneia.
s. XX aquesta tradició tèxtil tornà a rebrotar amb l'obertura de petites i mitjanes empreses d'aquest ram, una d'elles va ser la del "Vapor" la qual fou fundada entre l'any 1905 i el 1910, aquesta empresa familiar va anar creixent sota la direcció d'en Josep Roger i el seu gendre Joaquim Dieste, produïen sobretot jocs de llit, llençols i vànoves que es venien a Espanya i a l'estranger. Aquesta empresa anava a ple rendiment entre els anys 1950 i 1970, hi treballaven 70 persones,
Una de les naus i la xemeneia de la fàbrica del "Vapor".
fins que a finals del segle vint va plegar, enderrocant-se'n una bona part per fer l'actual polígon, ara d'ella sols queden dempeus dues naus i la xemeneia.
Un pic arribats al davant de la fàbrica, trenquem a la dreta tot prenent el camí d'Esplugues, no hauran passat 200 metres que a la nostra esquerra se'ns obrirà un camí que entra cap al polígon, el prenem i seguim recte cap a la riera la qual travessarem per dirigir-nos cap al rentador de llana del Roquer. Passat el pont al nostre davant s'obre una balma on
Rentador de llana "El Roquer".
dins, flanquejat per dos murs de maçoneria de pedra i cobert per una volta de pedra de mig punt hi trobem el rentador de llana. Dins d'aquesta edificació trobem una taula de pedra d'uns sis metres una pica i un safareig articulat en angle d'uns deu metres fet de carreus amb les lloses inclinades, dins hi ha els dos canals de reg on es deixaven els coves de vímet
Safareig amb els canals de reg.
Interior del rentador de llana el "Roquer".
plens de llana bruta per rentar. Al fons hi ha unes escales que pugen cap a l'assecador, el qual està format per un terrat enrajolat. Se suposa que aquest rentador funciona entre els segles XVI i XIX quan la indústria tèxtil a Castellterçol anava a ple rendiment, però quan caigué el tèxtil va ser abandonat i les dones del poble el varen fer servir per rentar la roba fins
Escales que pugen dalt el "Roquer".
Lloc on s'assecava la llana.
que quedà en desús. L'any 2006 un grup de voluntaris el va restaurar. Cal esmenar també que és l'únic rentador de llana que tenim a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.
Sortim del "Roquer" i tornem cap al camí de l'Espluga per continuar el passeig, al cap d'uns 300 metres ens surt un camí a la dreta que entra cap a una casa on hi ha unes corts i un descampat (cal Murri), el prenem i a uns 270 m a la que s'acaba el descampat on hi sol haver bestiar, a l'esquerra trobarem el pou de glaç de la Vinyota. Des del segle XVII fins al
Poua de glaç de la Vinyota.
segle XX la manufactura de gel adquirí gran rellevància a molts pobles, Castellterçol gràcies al seu clima i a la proximitat que tenia amb Barcelona durant els mesos de desembre a febrer omplia aquestes poues que es trobaven a la llera dels rius per després portar el gel amb carros a vendre cap a la capital.
Vista aquesta poua de glaç tornarem a buscar el camí que portàvem per continuar endavant, tot travessant el pont del Molí Nou i trencant cap a l'esquerre per anar a veure la poua de glaç del Vapor, la qual la trobarem a uns 200 m sempre
Poua de glaç del Vapor.
seguint a l'esquerre, aquesta poua va deixar de funcionar a la dècada dels trenta del s. XX perquè no pogueren competir amb l'electricitat ni amb les màquines de fer gel, dins el terme de Castellterçol encara es conserven unes vint-i-cinc poues catalogades de les quals una dotzena estan en bon estat de conservació.
Després tornarem al camí de l'espluga un altre cop, tot caminant veurem des del camí el Molí Nou, aquest molí forma part de tot el seguici de molins fariners que trobem a la llera de la riera de Fontscalents, tots funcionaren a ple rendiment
El Molí Nou.
durant l'època preindustrial i tancaren amb la mecanització de les farineres. Aquest molí va ser l'últim a plegar, les riuades del 1962 van fer malbé la bassa, inundaren l'edifici i ja no es va molinar mai més.
Passat el Molí Nou, al cap d'uns metres, entrarem dins el terme municipals de Castellcir i més endavant també des del camí a la nostra dreta veurem el Molí Vell.
El Molí Vell.
Passats uns 250 m del Molí vell ja arribarem per fi a la balma de l'Espluga on trobarem una masia edificada dins d'ella. Aquesta edificació, encara que molt antiga, ja que el topònim "Esplugues" està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues i la masia en concret està documentada des del 1408. La masia està edificada en diferents cossos i
Mas d'Esplugues.
Mas d'Esplugues.
fases, remodelada uns quants cops com es pot veure en les dates que trobem en les pedres de les llindes, una de 1748 i l'altre de 1755, això demostra les importants variacions que sofrí durant el s. XVIII. L'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense desbastar lligades amb morter, menys els cossos dels cantons que són de pedra seca lligada
Detall, possible sortida de fums del mas.
Mas d'Esplugues.
amb fang. Els cossos en què està format el mas no presenten cap simetria en conjunt, però si individualment, n'hi ha que estan coberts i altres formant galeries o terrats, si observem, l'últim cos està obert per dalt i la roca es troba tota fumada, podria ser que ací hi hagués la sortida de fums de la llar de foc. El mas va ser abandonat per l'any 2002.
Pont romànic d'Esplugues.
Al davant del mas d'Esplugues, trobem un pont romànic del s. XI que travessa la riera de Fontscalents, està fet amb pedres lleugerament acarades i lligades amb morter. Consta d'un sol arc de mig punt. Està pavimentat amb lloses de pedra planes i la barana també és de pedra, però diferent que la resta del pont. És de pas estret i preparat per camins de
Pont d'Esplugues.
Pont d'Esplugues.
bast, pot ben bé estar vinculat a l'edat mitjana quan la gent que vivia per allà decidí d'edificar-lo per millorar les comunicacions del lloc.
Sortim de l'espai d'Esplugues i seguim camí en direcció Castellcir, a la primera corba a la dreta, abans de prendre-la veurem un corriol que segueix recte, el prenem, la riera ens ha de quedar sempre a la nostra dreta, l'anem seguint sense deixar-lo, travessarem uns quants tancats amb fil elèctric pel bestiar, obriu-los, passeu, però sobretot torneu-los a tancar.
Balma de Fontscalents amb la font, la taula i la verge de Fàtima.
Passats uns set-cents metres se'ns obrirà al nostre davant la balma de Fontscalents. En aquesta balma hi trobarem una font, una taula i excavat a la roca un petit nínxol on hi ha la imatge de la verge de Fàtima, també observem a la paret uns estants per posar llànties i flors, és com un petit santuari al natural. És un bon lloc per fer un mos i després tornar per on hem vingut.
Balma de Fontscalents.
Petit nínxol amb la verge de Fàtima.
Pel qui vulgui caminar més, aquesta passejada la podríem allargar 1,7 km sortint del poble de Castellcir, deixant el cotxe a l'avinguda del Moianès, al costat d'un parc, just al punt GPS: N - 41º 45'54.3" E - 2º 08' 49.3". Vosaltres mateixos, ara us deixo ací a sota una petita pel·lícula de la sortida:
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat realitzades el 13, 27 i 30/09/2024.
