Castellruf, un turo amb força historia.

Surt el Sol per darrere de Castellruf

   Castellruf és un turo de la serralada litoral amb 459 m s n m situat al terme municipal de Santa M de Martorelles. Dalt de cim hi havia hagut un castell per allà al segle XI (castro vociato Radolphi) esmenat el 1060 en el "Libri Antiquitatis" de la catedral de Barcelona, actualment només en queden les runes d'algun mur barrejat amb el vell poblat iber; pro abans de seguir amb la història us intentaré d'explicar la forma d'arribar-hi:

   Sortim de Santa Mª de Martorelles (a on podem esmorzar uns "callos" de coll... al vell bar que hi ha a la plaça del poble, pregunteu per en Joan) travessant el poble direcció a la font Sunyera, passades les cases abans d'arribar a

Agafem el camí que es veu a l'esquerra

Planell orientatiu

l'antiga pedrera veurem una pista que ens surt per l'esquerra, per allà deixarem el cotxe per seguir a peu, més o menys al punt GPS: N - 41º 31' 02.4''  E - 2º 15' 28.0'', on actualment hi ha una gran esplanada. El camí no té pèrdua, sols cal anar seguint la pista amunt, trobarem alguns trencalls que porten cap a la pedrera pro, veurem clarament quin és el camí principal, tot pujant si mirem endarrere, gaudirem de magnífiques vistes del Vallès, quan s'acaba la pujada, a un coll, el camí es parteix amb dos,

a la dreta direcció al turó del Galzeran (o de Matas) i Conreria, a l'esquerra direcció can Gurri i Vallromanes, però just a la cruïlla, veurem també un corriol a l'esquerra que s'endinsa amunt cap a la boscúria, és el que ens portarà al cim de Castellruf i al poblat iber, no és de massa bon caminar, hi ha moments que has de grimpar una mica però no és res que no es pugui fer, anem seguint el camí sempre cap a l'esquerra fins a trobar entre-mig dels matolls els vestigis del vell poblat ibèric al costat de la seva muralla de la cara de ponent, aquest nucli és veí dels altres poblats que hi ha a la serralada com pot ser el que està sota el castell de Sant Miquel pertanyent al municipi de Montornès. El poblat iber de Castellruf sesten per tot el cim de la muntanya i el vessant est comprèn un perímetre d'unes 0,5 Ha, delimitat per dues muralles, la primera d'uns 115 cm de gruix envoltava la part superior del turo i l'altre a uns 13 m per sota i paral·lela a la primera.

Poblat Iber de Castellruf

Habitatges enganxats a la muralla del S.O.

   La majoria d'habitatges o habitacions documentades, es troben adossades a la muralla superior del SO (la que dóna al vessant del Vallès), unes 11, també es trobà un forn fet de tàpia envoltat d'eines de ferro, ja que aquella gent el treballava, també una sitja en una habitació tocant a la muralla i una bona diversitat de peces ceràmiques i d'altre indole. A la muralla s'hi documenten cinc obertures triangulars a la zona de ponent, se suposa que podrien ser sortides d'aigua de les cases.

Suposat desaigua a la muralla

Mateix desaigua a les excavacions de 1984

 

   Un fragment d'àmfora fa suposar que l'inici del poblat fos al final del segle VII o principis del s. VI abans de Crist, però el que és segur és que el primer nivell és de la primera meitat del s. IV aC, també se suposa que l'abandonament definitiu volta entorn de l'últim quart del s. III o principis del s. II aC.

   L'any 1984 si portaren a terme les primeres excavacions sistemàtiques les que varen ser les que definiren més exactament les dates d'ocupació del poblat i de les que pertanyen aquestes imatges amb blanc i negre:

Excavacions del 1984

    Però molt abans d'aquestes excavacions, un home vingut de Cantàbria amb una gran inquietud per saber els orígens del poble on vivia (Sta. M. de Martorelles) puja al cim i començar a trobar restes iberes, aquest era en Andrés Cueto del Rio, un gran aficionat a l'arqueologia i el que em va ensenyar aquesta troballa, dia a dia i any rere any va anar estudiant  

Gerres de fang de la col·lecció d'en Andres Cueto

Puntes de llança i ganivets

Sivelles

aquest poblat sense ajut de ningú, fent una petita, pro important col·lecció de peces diverses que anava trobant per allà fins i tot recomponent plats i àmfores, vaja, tota una vida de treball que ningú l'hi va saber valorar ni agrair, a part de fer-la petar molts cops amb ell vaig tindre la sort de poder fotografiar les seves troballes, algunes publicades al bloc i aquestes i moltes altres al llibre publicat per Santiago Villanueva i Falomir: El Poblat Ibèric de Castellruf, bressol de la història d'un poble, on es recullen els relats i tot el treball d'en Andrés Cueto en el poblat i també en el dolmen neolític que hi ha per la rodalia.

Joguines i agulles de cosir també de la col·lecció d'en Andrés Cueto del Rio

   Despares de veure i voltar pel poblat iber, que per cert està tot ple de matolls i en un deplorable estat de conservació (caldria que ho cuidessin una mica més ja que són els vestigis de la nostra història), tornem a baixar al collet on hi ha l'encreuament de camins, seguim direcció cap a la Conreria i a uns cinquanta metres ens surt un corriol a la dreta que entra cap a la boscúria, l'agafem i tot seguit davant nostre ens apareix el dolmen Neolític de Castellruf, és un Megàlit que forma una cambra quadrangular amb unes mesures aproximades de 160 cm de llarg per 150 cm d'ample i d'alçada uns 60 cm, al seu costat s'hi trobava un menhir que actualment es pot veure a la

Dolmen neolític de Castellruf

plaça de Santa M. de Martorelles. Doncs bé, vist ja tot el que havíem de veure tornarem a buscar el cotxe pel mateix camí que hem vingut, a no ser que ens quedi temps per fer una passejada pel carener, jo ja baixo avall tot contemplant una meravellosa vista de la comarca en què visc: el Vallès.

Vista del Vallès tot baixant de Castellruf

Les fotos del damunt han estat preses el 25/10/2014 (menys les de blanc i negre que són de l'any 1984 o anteriors).

Riera de Vilardell (I)

Riera de Vilardell

   La riera de Vilardell neix al terme municipal de Campdevànol, per sota el serrat de l'Auró als Emprius de Bufatals, en entrar al terme de les Lloses rep les aigües de la riera de Bufatals i les del rec de la Corberola, augmenten axis el seu cabal que encara que no sigui gaire abundant en el seu recorregut força esglaonat a causa de l'orografia del terreny va formant salts i gorgues amb suficient aigua per donar-se un bon bany, fins a arribar al terme de Ripoll on desemboca a la riera de les Lloses.

   Per poder-hi arribar he fet un parell de planells de situació, encara que com sempre si a sota del bloc cliquem a "ubicació" se'ns obre el Google Maps i allà es veu també força bé, pro de tota manera anem a fer cinc cèntims de com trobar-ho:

Planell 1

Planell 2

   Venint de Vic per la C-17, abans d'entrar a Ripoll trenquem pel desviament a l'esquerra direcció a les Lloses, en acabar la gran recta que hi ha, abans d'entrar a la corba, prenem la pista que surt a la dreta direcció al Mas el Mir (GPS: N - 42º 10' 41.8''  E - 2º 10' 45.3''). Arribats al Mas, hi ha dues opcions, seguir a peu o amb el cotxe, vosaltres mateixos, la pista s'empitjora una mica, però sigui com sigui seguim camí endavant sense deixar-lo, al cap d'una estona veurem que el camí es bifurca, a la dreta amb una forta pujada i a l'esquerra baixa cap al riu, travessem el riu cap a l'altra llera i si hem vingut amb el cotxe, ací és el punt de deixar-lo definitivament i seguir a peu (GPS: N - 42º 11' 22.5''  E - 2º 09' 12.3''), com aquell qui diu ja hi som, continuem per un corriol que surt a la nostra esquerra riera a vall i als pocs metres sortim al primer salt:

Primer salt

Ací ens hi estem una bona estona, ja que passant per les passeres podem donar-li la volta al gorg.

Primer salt

   Com anirem veient, la riera circula sobre materials eocènics tant d'origen marí com continental que l'aigua ha anat esculpint formant gorgues i cascades depenent de la seva resistència a l'erosió. Tornarem cap enrere fins a trobar el corriol que ens va portant aigües avall fins que arribem al costat del molí de Vilardell on trobem el segon salt i una preciosa gorga:

Gorg i salt al costat del Moli de Vilardell

El molí de Vilardell, ens queda així com mirem la foto a l'esquerra, mig enderrocat i tapat per les mates.

Segon salt

Reprenem el camí saltant per passeres riu avall, a la poca estona trobem un altre salt i de majors dimensions, mirem de baixar-hi però no trobem l'accés, seguim fent camí i més avall trobem un quart salt, des d'on si seguim pel mig de l'aigua riu amunt arribaríem al tercer salt, però com que no anem preparats per passar pel mig de l'aigua ho deixem estar per un altre dia i decidim baixar a aquest quart salt:

Quart salt

Un pic a sota gaudim d'aquest meravellós espectacle, sembla mentida, amb la duresa que tenen les roques i l'aigua amb la seva força es va obrint pas formant aquests llogarets de la nostra terra.

Quart salt

   A partir d'ací, la riera ja comença a planejar, pot ser que més avall hi hagi algun altre desnivell, sé que més amunt també hi ha algun racó força bonic, tot és qüestió d'anar explorant i gaudint de la riera, però el lloc de salts més alts i seguits és el que us acabo d'esmenar, si hi aneu, respecteu l'entorn i no deixeu rastre, bé, com a tot-arreu.

Les fotografies del damunt han estat preses el 04/10/2014

Salt de Can Cotilla (Santa Pau)

   El salt de can Cotilla (o també dit gorga de Sant Martí) es troba poc després de passar el nucli urbà del poble de Santa Pau direcció Mieres, dins la conca fluvial de la riera de Sant Martí abans de desembocar al riu Ser.

Salt de can Cotilla (o gorga de Sant Martí).

    És molt proper igual que bastant enredat si no t'han dit per a on s'hi va, s'ha de travessar una propietat privada i millor demanar permís, jo no vaig tindre cap problema, però hem de que passar per uns camps tancats amb filat elèctric; amb un parell de planells us en faré cinc cèntims de com anar-hi, com he dit venint d'Olot direcció Mieres, travessem el poble de Santa Pau, passat el càmping de can Patxet, que ens queda a l'esquerra, trenquem al proper camí que hi ha també a l'esquerra (GPS: N - 42º 08' 59.7''  E - 2º 35' 25.7''), per allà ja hem de deixar el cotxe i seguir a peu, continuem el camí

Planell 1

travessant més endavant la riera de Sant Martí i passant pel costat del molí Nou que ens queda a l'esquerra, quan arribem al darrera del molí el camí es divideix, nosaltres hem de seguir cap a la dreta (més endavant està prohibit el pas de vehicles, camí particular) direcció a can Riera, despares de passar una riera per sota uns arbres en sortir a la clariana a la dreta trobem un camí que travessa pel costat d'uns camps, però esta tancat per uns fils electrificats que es poden obrir i seguir endavant (no oblideu tornar-los a tancar despares de passar), sense deixar-lo continuem fins que en una corba a la dreta veiem una portella de fusta on en travessar-la segueix un corriol que baixa cap al salt, anem baixant en 

Planell 2

Font de Can Cotilla

compte per no relliscar i uns metres més avall a l'esquerra veiem ja la font de can Cotilla, que avui rajava amb prou força, continuem i ja a la poca estona ens trobem al davant l'espectacle meravellós del salt i el gorg de Can Cotilla, no és que tingui massa alçada però el seu conjunt el fa salvatge i a l'hora encisador, amb la meva esposa ens quedem una estona davant d'ell per admirar-lo, allà es respira una sensació de pau i tranquil·litat que et regenera per tornar a tirar endavant.

Salt i gorg de Can Cotilla (o gorga de Sant Martí).

   Mentre anem fent fotografies al salt, observem que sobre nostra es troba l'antic molí de Can Cotilla el que malauradament ja està en runes, però encara el podem veure com s'aixeca al costat del salt.

Can Cotilla

   I ja res més, hora d'anar a buscar un lloc proper per a dinar que de ben segur que el trobarem al bloc de na Marta, el Som de Picnic, pro al marxar no ens podem aguantar de mirar enrere per fer l'últim ull al salt de Can Cotilla.

Gorg de Can Cotilla (o gorga de Sant Martí).

Salt de Can Cotilla (o gorga de Sant Martí).

Les fotografies del damunt han sigut preses el 27/09/2014

La Nou de Berguedà (Un tom per la Nou)

Vista de la Nou de Berguedà des de el "Tossal"

   La Nou de Berguedà és un petit municipi de la comarca del Berguedà situat a uns 900 msnm, actualment compta aproximadament amb uns 147 habitants disseminats pel seu terme municipal, ja que no té un nucli urbà agrupat,

Cases al voltant de església de Sant Martí i serra de Catllaràs al fons

geogràficament podem dir que es troba dins de la serra del Catllaràs, és un important punt de partida per realitzar excursions, una de les quals culmina al cim de Sobrepuny (1653 msnm), pic característic i visible des de bona part de Catalunya.

Un altre part del poble

   Avui ens hem parat ací pel fet que a part dels seus monuments més identificatius, que ja anirem veient, també podem seguir una petita però interessant ruta entre fonts i molins tot seguint el torrent de la Nou.

   Només arribar, deixem el cotxe en un descampat avituallat per això, encara que més amunt davant de l'ajuntament també hi ha una zona d'aparcaments, però bé, deixem el vehicle i ens encaminem cap a un punt àlgid que queda davant del poble al qual n'hi diuen "el Tossal", tirem carrer avall passant per davant l'església i en arribar a cal Batlló trenquem per un corriol que ens surt per la dreta,  voreja la casa pel darrera i va enfilant amunt guanyant alçada, a mig camí del turó, trobem una petita placeta amb un banc per a seure i el monument a l'arada amb una bona vista del Sobrepuny, continuem la pujadeta i als pocs metres guanyem ja el cim des d'on podem gaudir una bona estona de les precioses vistes que hi ha des d'aquest punt.

Vista del pic de Sobrepuny pujant al Tossal

Creu de dalt del Tossal

   Passada una bona estona, com que sempre ens encantem; veiem que ja ha arribat l'hora de dinar, ara sí que baixem ràpidament, la gana apreta. Casualment, poc abans d'anar a la Nou ho vaig comentar a na Marta Dachs, la del bloc "Som de Pícnic", ella va dir-me que la seva cosina tenia una fonda al poble: Cal Marginet i cap allà vàrem anar, per cert quedarem força bé, ben atesos, bon menjar, bona brasa i amb un preu raonable, per tornar-hi. Amb la panxa plena decidim de fer un petit vol pel poble, en sortir de la fonda tornem a tirar carretera avall tornant a passar per davant de l'església de Sant Martí de la Nou que és la parròquia del poble, aquesta església del s. XII de construcció romànica fou aixecada sobre els fonaments d'un altre església.

Església de Sant Martí de la Nou

   L'edifici consta d'una nau central coberta amb una volta lleugerament apuntada i rematada amb un absis central llis i dos absis laterals disposats a manera de creu llatina, en la porta principal encara es conserven les ferralles originals romàniques i si entrem dins el temple, ens trobarem amb un retaule renaixentista.

   Deixem la Parròquia enrere fins a trobar un desviament a l'esquerra que ens portarà cap a un impressionant santuari de grans dimensions, sembla rar que en mig de les muntanyes es trobi  una edificació així, s el Santuari de Lourdes, molt anomenat per la zona; diu que mossèn Antoni que era fill i 

Santuari de Lourdes

rector del poble per allà el 1877 va anar a curar-se a Lourdes (França) vivint una gran experiència de Fe religiosa, tornar l'any següent per portar una imatge de la verge, posant-la en una capelleta prop d'on hi ha l'actual santuari, degut a la gran devoció dels voltants l'any 1880 s'iniciaren les obres d'aquest edifici i el 1885 es donaren per acabades, coronant-se amb el campanar a l'any 1960.

Santuari de Lourdes des de el darrera

   Mirant l'església pel davant, a la seva esquerra hi surt un corriol que baixa pel seu darrere tot seguint el torrent de la Nou fins arribar a la "Cova de la Verge" on en el seu interior trobarem una font amb tres brocs, al costat un banc per

Cova de la Verge de Lourdes

seure i una mena de fontetes que sembla com si fossin per rentar-se els peus, al costat del torrent una placeta i un pont que el travessa, al fons de la plaça s'aixequen unes escales amb una porta que dóna a un camí, seguirem el camí cap avall i a la dreta, aquest ens portarà cap el molí de la Avellanosa del que torrent avall aviat trobarem les seves runes.

Part del recinte de la cova

Entrada d'aigua del molí de l'Avellanosa

   El molí de l'Avellanosa apareix esmenat el 1572 com a tal en aquesta parròquia, això indueix a pensar, encara que amb força reserva, que aquestes restes pertanyen al segle XIII, de tota manera com podeu veure el moliner tenia molt poc espai per bellugar-se. Si seguíssim el camí més avall trobaríem un altre moli, anomenat Moli que data del s. XVII, actualment habitatge particular.

Molí de l'Avellanosa

Torrent de la nou al pas del Molí

   Reprenem el camí un altre cop, però ara a la inversa, tornem amunt seguint el camí a la vora del torrent de la Nou, passem l'entrada al pati del recinte de la cova de Lourdes i més amunt ens trobem amb el molí de la Canal:

Moli de la Canal

Molí de la Canal

   El molí de la Canal, és una construcció semblant i de la mateixa època que el molí de l'Avellanosa, consta inscrit a la parròquia del mateix any i les especulacions més o menys probables també el poden datar del s. XIII, l'obra és igual que l'altre, amb el mateix espai pel moliner i consistent amb una bassa allargada que agafava l'aigua del torrent de la Nou, a l'altra banda hi havia una canalització que portava l'aigua a un conducte molt inclinat per dirigir el líquid element cap al rodet el que mitjançant les pales i un eix transmetien la força a les moles.

   Vist axó, continuem el camí que ens porta cap a la carretera BV-4022 que va a parar a la C-26 direcció Vilada, la seguim direcció la Nou i més amunt ens trobaríem amb la font del Sàlic, però per l'hora decidim trencar per entre-mig d'unes cases que ens queden a l'esquerra cap al santuari de Lourdes, d'allà a la Nou i cap a casa.

Santuari de Lourdes

    Bé per avui ja hem acabat el dia, però el tom per la Nou no l'hem acabat, al poble en qualsevol restaurant o botiga us donaran un tríptic on hi ha la ruta és curta i de fàcil accés, per si un cas us deixo el planell ací a sota, BONA PASSEJADA.

Planell de "Un tomb per la Nou"

Les fotografies del damunt han estat preses el 06/09/2014