Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de juliol del 2025

Castell de Montesquiu (Montesquiu).

Castell de Montesquiu.

   Aquest preciós i ben conservat castell el trobem a 676,9 msnm dins el terme municipal de Montesquiu, poble que pertany a la subcomarca del Bisaura, comarca d'Osona i està a la província de Barcelona. Podríem dir que és el cor del parc natural que porta el mateix nom i és propietat de la Diputació de Barcelona.
   Per anar a visitar-lo no és gens difícil de trobar, ja que es troba al costat mateix del poble de Montesquiu. Si venim de Vic per la C-17, prendrem la sortida 81 de Sant Quirze de Besora, arribarem al semàfor i girarem a la dreta direcció Vidrà,

Plànol orientatiu.
passarem el pont sobre el riu Ter i seguidament trenquem a l'esquerre, passem el pas de nivell i tornem a trencar cap a l'esquerre cap a l'estació de tren, punt d'on surt el camí que puja al castell. Per contra, si venim de Ripoll haurem de prendre la sortida 85 de Montesquiu, travessar bona part del poble i tombar a l'esquerre pel carrer Santiago Rusiñol, passar el pont sobre el riu Ter i a l'esquerre ens sortirà el camí que puja al castell. Ambdós camins ens deixaran al pàrquing de la fortalesa que es troba al punt GPS: N - 42º 06' 42.9"  E - 2º 12' 45.2".

Entrada al recinte del castell de Montesquiu.
   Un pic ben deixat el vehicle ens dirigirem a l'entrada del recinte que dona a uns preciosos jardins dins els quals surt un camí que tot envoltant el castell ens portarà cap a la seva entrada. Cal saber que s'ha de demanar hora per visitar-lo, ja que tot es fa per visita guiada i amb un màxim de persones, per poder demanar visita podeu clicar ací i us sortirà la pàgina de contacte amb el castell.

Jardins i part posterior del castell.
   L'origen del castell de Montesquiu, possiblement, bé d'una torrassa de guàrdia dalt d'un turó boscos que s'aixeca sobre el riu Ter, la qual la va fer edificar el comte Guifré I dit el "pilós" al segle IX, però la primera documentació escrita no és fins al 1285 on figura com a casa fortificada. Aquesta "domus" estava infeudada per la família Conanglell, la qual degut segurament a un empenyorament que tenia la va vendre a Jaume de Besora per 2.600 sous l'any 1337. A partir d'aquí els

Porta del castell de Montesquiu.
Besora varen recuperar els drets sobre el castell i convertiren la "domus" en casal familiar. El 1390 el castell passà a Gilabert de Canet (senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme)), aquest era fill de la marquesa de Besora i d'Arnau de Canet. Gilabert participà defensant Catalunya en la invasió del comte d'Armanyac (1389-90), fou ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, també va ser l'encarregat de la defensa del Berguedà i de l'Alt Urgell i l'any 1413 es 

Entrada al castell i escales que pugen al primer pis.
revoltà contra Ferran d'Antequera a favor de Jaume d'Urgell.  
   El llinatge dels Besora, pel fet que la seva descendència era tota de pubilles anava canviant contínuament de nom, el 1425 el castell passa als Peguera que el tingueren durant un segle. 
   Durant la guerra civil entre la generalitat i el rei Joan II (el Sense Fe) la domus va quedar bastant afectada per l'ocupació del castell pels pagesos l'any 1462. Acabada la guerra, el rei manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu i que la família no fos mai desposseïda dels seus drets sobre la casa i força de Montesquiu. 
Pallissa i masoveria del castell (s. XIX).
   La marquesa de Peguera es casà amb Ponç Descatllar i Móra, passant el castell del 1525 fins al 1760 als Descatllar. Dels Descatllar en podem ressaltar dos noms, en Lluís Descatllar i Desbac (1596-1645) i també en Narcís Descatllar i Sariera (1626-1707). En Lluís, tot i viure a Barcelona,

Capella de Santa Bàrbara, consagrada el 13 d'abril de 1642.
donar a la "domus" un aspecte més casteller, ampliant el sector nord-est i construint la capella que es troba al costat de l'entrada.
   En Joan II de Queralt i de Pinós (setè comte de Santa Coloma) el 1760 heretà el marquesat de Besora, es casà amb la rica hereua María Luisa de Silva i González de Castejón. L'any 1803 en morir Joan II els títols passaren al seu fill Joan III

Cadires de muntar a l'entrada del castell.
Escut dels Santa Coloma marquesos de Besora (s. XVIII).













de Queralt i Silva, cavaller del Toisó d'Or, senador i majordom d'Isabel II. En Joan III vengué el castell de Montesquiu a la família Safont, importants comerciants de Vic, enriquits pels subministraments a l'exèrcit. En Josep Safont i Lluc, el qual vivia a Madrid, hereta els negocis del seu pare, però en morir sense descendència el seu germà Jaume pel 1890 va vendre el castell de Montesquiu a l'Emili Juncadella i Oliva, fill de l'empresari tèxtil cotoner Jeroni Juncadella i Casanovas, el qual tenia una fàbrica de filats i teixits al carrer Riereta núm. 6 de Barcelona.

Un dels grans salons.
Gran saló amb un retrat d'Emili Juncadella i Vidal.






 






   L'Emili Juncadella i Oliva, el qual va fundar l'empresa Crèdit i Docks, fou membre de la junta del ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses, també del Foment del Treball i del Banc de Barcelona, entre els anys 1917 i 1920 va restaurar el castell, donant-li l'aparença actual, però tapant amb aquestes reformes les altres velles modificacions que hi hagué a la fortalesa, cal destacar les escales per pujar a la primera planta.  

Sala d'estar amb el retrat de Mercedes Juncadella i Vidal.
Gran menjador.













   Aquest gran empresari és esposa amb Concepció Vidal-Ribes i Torrents (cunyada de l'arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia) amb la que va tindre quatre fills, en Lluís, el qual mori pocs mesos després de néixer, la Maria que posteriorment es va fer monja, l'Emili i la Mercedes.

Menjador des de l'entrada al dormitori.
Dormitori.













   Dins aquest castell en aquella època s'hi celebraven grans festes i trobades, la família estava molt ben situada dins l'alta societat burgesa, per ací hi han passat reis, ministres, tota mena de gent famosa i de la "jet-set".
   L'Emili Juncadella i Vidal, gràcies a la bona situació econòmica familiar, es va poder dedicar a la muntanya, el col·leccionisme, la cacera, els viatges i a fer vida social; va ser un pioner amb l'excursionisme i fou el primer a pujar al massís de Maladeta el 1910, pertanyia al centre excursionista de Catalunya, al club alpí espanyol i al club alpí francès, també va ser un pioner amb l'esquí. A causa de les excursions s'aficiona a la fotografia, del que es conserva el seu llegat.

Sala amb estris i trofeus d'Emili Juncadella i Vidal.
Sala amb el retrat d'Emili Juncadella i Vidal.













Era un gran aventurer viatja a l'Àfrica, Índia i Indoxina, a part de recórrer la península Ibèrica i part d'Europa.
   L'Emili era catòlic practicant i de dretes. Durant la dictadura de Primo de Rivera s'aficionà a la política, va ser el president del "circulo de Renovación Española" del barri de Sants, partit polític fundat l'any 1933 per Antonio Goicoechea i José Calvo Sotelo. Aquest acostament a la dreta el va posar al punt de mira dels republicans. En el moment que volgué anar cap a l'aeroport de Barcelona per fugir cap a Madrid, ja que es preveia una gran revolta la qual precediria al cop d'estat de Franco, el van fer presoner els batallons revolucionaris. Va ser acusat d'haver finançat l'UME (Unión Militar Española), després d'un judici, el varen declarar culpable i va ser afusellat en circumstàncies no aclarides el 29 de juliol de 1936. 

Campanar de la capella amb vistes al Bisaura.
Terrassa de la part del darrere del castell.













   Durant els fets de l'octubre de 1934 l'ajuntament va poder protegir les propietats dels Juncadella, però el quatre de setembre de 1936 foren confiscades i pels fets del maig de 1937 el castell va patir l'únic assalt que se li coneix.
   Mort l'Emili el castell passà a les mans de la seva germana Mercedes, que era la seva hereua universal, la qual el va continuar mantenint, fent festes i trobades d'alta societat fins al final dels seus dies. El 1971 mori na Mercedes deixant el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona la qual és actualment la propietària del 80% de les terres del municipi.

Entrada del castell des del terrat de la capella.
   Ja ho heu vist, el castell de Montesquiu és un llegat de la nostra història que ha perdurat des d'èpoques medievals fins als nostres dies, el qual recomano molt visitar, ja que el guia que ens acompanya us explicarà moltes més coses, anècdotes, fets i podreu veure in situ tot sentint el parlar de les seves pedres un poquet de la història del nostre petit país. 


Les fotografies del damunt han estat realitzades el 21/08/2024.


dijous, 1 de maig del 2025

Tossa de Mar (la Selva).

Vista de Tossa de Mar.
   La vila i municipi de Tossa de Mar, el trobem dins d'una petita vall aïllada pel massís de Cadiretes - l'Ardenya dins la comarca de la Selva, fins al 1985 senzillament es deia Tossa. Aquesta vila, força coneguda per molta gent tant d'ací com de l'estranger, té una mena de "cosa", que el que hi va un cop i torna, però no tothom en sap dels seus orígens i història, la majoria de gent hi va per les seves boniques platges, per la seva bona restauració i per passejar pels seus típics carrers mariners, però Tossa és molt més que això, ara us en faré cinc cèntims tot passejant per dins d'ella.
   Un dels primers vestigis humans varen tindre lloc dins el cor del massís de Cadiretes just en una roquera de pedres de granit que delimita Tossa amb Llagostera. En la base d'aquest conjunt de roques trobem una construcció megalítica, un

Formació geològica de Pedra Sobre Altra.
Paradolmen de Pedra Sobre Altra.













paradolmen. Aquest enterrament es pot datar d'entre el 2700 aC i el 2200 aC, com podeu veure ja fa uns quants anys que el municipi ja estava habitat. Més tard hi aparegueren els Ibers, els quals tenien port a la vila i dels que s'han trobat restes en fer obres al carrer de la Guàrdia i en unes sitges que hi havia en el jaciment romà dels ametllers, lloc en què se suposa que habitaven abans que els romans. D'aquests últims, en sabem que habitaren aquesta zona situada al vessant

Vil·la romana ( zona rústica, de treballs del camp).
oriental del turó de cal Magí des del segle I aC fins al VI dC. Aquest jaciment el podem dividir en dues parts, la primera (per on s'entra actualment al recinte) l'anomenarem rústica, ací si feien les feines del camp, disposava de quatre sales de premsatge de vi i una cisterna pel most, en aquesta part també s'hi elaborava oli i ben segur que era molt més gran que    
Vista de la vil·la romana.
Vista de la vil·la romana.













el que veiem. La segona part la trobem en un nivell superior, és on hi ha la vil·la de la qual la part més antiga va ser vestida durant l'última dècada del segle I aC igual que la part rústica. Aquesta te diverses dependències, cuines, menjadors d'estiu i d'hivern, piscina i unes termes on podem veure les acurades canalitzacions d'aigua que passaven de

Piscina exterior,
Termes i conduccions d'aigua.













bany a bany, els peus de les columnes del pati i els preciosos mosaics del terra de les estances, realment és com si retrocedissis al passat opulent de l'època romana. Els mosaics que trobem a la vil·la se suposa que són de finals del s. IV o principis del s. V, però en el museu del poble a part d'altres restes s'hi conserva un preciós mosaic que es trobava al vestíbul de la vil·la on hi ha el nom del seu propietari i el de "Turissa", nom que rebia la vila en època romana. Cal dir que

Mosaic d'una cambra que dóna al vestíbul.
Mosaic de l'habitació que connecta amb el vestíbul.













és un dels jaciments romans més importants que tenim a Catalunya i va ser descobert l'any 1914 pel metge erudit Ignasi Melé i Farré, a causa d'un mur que es trobava al descobert.
   El primer cop que fou esmenada Tossa a l'edat mitjana va ser el 881, quan en un diploma de l'emperador Carlemany a favor del bisbe Teotari apareix el nom de Tursam, nom que es donava en aquella època a Tossa. També en l'any 966 apareix en un document, on els marmessors del comte Miró I de Barcelona donava l'alou de Tossa al monestir de Ripoll, dins aquest document hi figuraven dues parròquies, la de Sant Lionç (de la que no se'n sap la seva ubicació) i la de Sant

Capella de Sant Benet (primera parròquia de Tossa).
Vicenç, la qual correspon a l'ermita de Sant Benet, que està situada terra endins, lloc on hi havia el nucli antic de Tossa protegit de pirates i bandolers. Diu que per aquelles dates, quan el poble estava terra endins i percebien algun atac o amenaça, tots sortien corrents muntanya amunt per refugiar-se a un llogaret dit Vilademont on encara es poden veure les

El que queda de Sant Pere de Vilademont
(By Catabach - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=24823348).
restes de l'ermita de Sant Pere de la que no se'n tenen gaires dades de moment. 
    En un principi la senyoria de Tossa no fou gaire ben respectada, ni pel comte Berenguer Ramon II ni per Ramon Berenguer III, en els anys 1096 i 97 aquests confirmaven llurs drets, ratificats en la butlla papal del 1097 pel papa Urbà II.
   L'abat de Ripoll Ramon de Berga l'any 1186 va fer edificar la muralla de Tossa al "Mont Guardí" (actual cap de Tossa) i

Muralla de Tossa amb la torre d'en Joanàs (esquerre).
dictava una sèrie de disposicions en les que autoritzava a edificar habitatges dins i fora la zona emmurallada i regulava les relacions de dependència amb el monestir. També els va alliberar dels mals usos, però en contrapartida es van posar molt rigorosos amb els drets senyorials, sobretot amb el que fa a la pesca que era la principal ocupació dels tossencs.
   Aquesta muralla es començà a edificar a inicis del segle XIII i a poc a poc el poble es va anar traslladant cap dins de la

El que queda de la Parròquia de Sant Vicenç de la vila vella.
fortalesa, fins i tot la seva parròquia amb totes les seves pertinences que sortiren de l'antiga ermita per consolidar-se en la nova església gòtica edificada al segle XV en l'interior de les muralles. Cal dir que en aquest promontori, abans del castell hi havia un poblat ibèric i posteriorment una vil·la romana.

Creu de Terme.
Entrada a la Vila Vella de Tossa.













   De mica en mica es va anar formant el que coneixem ara com a vila vella de Tossa, els carrers són irregulars per poder salvar els desnivells que hi ha dins el seu perímetre, romana protegida per la muralla i les set torres cilíndriques que queden, de les set, tres són més altes i acabades amb corseres, totes tres tenen el seu nom: la que està a la part més oriental n'hi diuen la d'en Joanàs, la que es troba a l'entrada, al costat de la porta, és la dita de ses Hores i entremig al costat del museu trobem la d'es Codolar o de l'Homenatge. En entrar per la porta de la fortificació, ens trobem amb el pati

Torre i platja d'es Codolar.
Torre de ses Hores (al costat de la porta).













d'armes i enganxades a la muralla unes escales que pugen al seu damunt, donant a un passadís que les envolta per dins. Les edificacions que trobem en el seu interior majoritàriament són dels segles XV i XVI. Al costat de la torre d'es Codolar com hem dit, hi trobem la casa del Governador o palau del Batlle (actual museu), ací hi residien els batlles de sac dels abats de Santa Maria de Ripoll, els quals eren els senyors feudals fins al 1835. Encara que no se sap la data de

Pati d'armes i escales que pugen a la muralla.
Casa del Governador o dels Batlles de sac (s. XV).













la seva construcció, dins el recinte, a la part alta prop de les escales de pujar cap a l'església hi havia un hospital pels pobres, del qual en tenim la primera notícia escrita en un testament del 30 de setembre del 1441 en el que l'Antoni Sans, pagès de la zona, deixava un sou per l'hospital.

Carrer Abat Oliva.
Hospital dels pobres de la vila vella.













   Tornant cap a la història, direm que a causa de les normes sobres la pesca dictades pel monestir de Ripoll, els pescadors dels altres pobles de la zona no hi estaven conformes, no volien pagar l'impost sobre el peix que treien de les aigües del terme, llavors el monestir de Ripoll en el 1189 aconseguí un privilegi del rei Alfons el Cast. Això podríem dir que perdura fins al final de l'Antic Règim i els moviments de protesta del poble culminaren en un plet presentat a mitjan segle XVIII conta el monestir, però el consell castellà confirmà els delmes de Ripoll, ara bé, emparant-se en les disposicions de lliure comerç dictades per Carles III, els tossencs aconseguiren una carta que suprimia l'exacció del delme l'any 1784.

Carrer Joan Basté.
Carrer Ignacio Melé.













   Igual que molts pobles d'Europa, Tossa durant el segle XV es va veure afectada per la pesta negra, sent declarada vila empestada. Arran d'això, el poble va fer la promesa a Sant Sebastià que cada any el poble sortiria en pelegrinatge fins a l'ermita dedicada a aquest sant que estigués més a prop de la població per tal que el sant els deslliures de patir mai més aquella malaltia. Aquesta ancestral tradició encara es conserva avui en dia i és anomenada com "El vot del poble" o també dita "el Pelegrí". Actualment, ja no hi va tot el poble en pes, sinó que es designa a una persona (el pelegrí) perquè 

Carrer de Sota es Pont.
Carrer Francesc de P. Aromir.













faci aquest afer que consta en portar des de la capella dels Socors de Tossa (després d'haver fet una missa a la parròquia i una processó fins allà) fins a la capella de Sant Sebastià que es troba al poble de Santa coloma de Farners (uns 40 km), un salconduit i una almoina que entregarà a les autoritats civils i religioses del dit poble, reben a canvi un certificat que acreditarà el compliment del vot i rams de clavells i de marduix, seguidament anirà cap a dormir i l'endemà, 

Capella de la Mare de Déu dels Socors.
Interior de la capella de la Mare de Déu dels Socors. 













després de celebrar una missa en honor al sant, tornarà cap a Tossa per arribar-hi entrada la nit, on és rebut pel poble i les autoritats davant del vell hospital (actual centre de cultura), des d'allà comença una processó amb ciris que acabarà dins la parròquia del poble.
   La ubicació de Tossa, explica que no participes en els principals esdeveniments bèl·lics del país, pot ser per trobar-se al fons d'una vall apartada de les principals vies de comunicació, però l'any 1285 patí l'atac per mar de la flota francesa  

Torre dels Moros.
Canó prop de la torre d'en Joanas.
 












de Felip III l'Ardit en la croada contra Catalunya i també els atacs dels pirates barbarescos i turcs. Al s. XVI segurament per ordre de Felip II el qual va ordenar fer torres de guaita al llarg de la costa per prevenir els atacs dels pirates, s'edificà la Torre dels Moros a les penyes més altes del puig de cal Magí, també durant aquest segle va anar minvant la pirateria i 

Interior de la parròquia de Sant Vicenç.
Parròquia de Sant Vicenç.













el poble comença a sortir de la muralla, ampliant-se el poble fora del radi d'aquesta. En el s. XVIII el castell tenia dues bateries i quatre canons per defensar la costa. També en aquest segle s'edificà en extramurs la nova església barroca de Sant Vicenç, es va començar a construir el 1755 i el 1776 es consagrà fent-se el 29 de novembre d'aquell any una processó per traslladar tot lo de la vella parròquia a la nova, però no es va acabar fins a l'any següent com indica una pedra gravada al damunt del frontis. També n'és d'aquella època l'hospital de Sant Miquel que fou construït per voluntat

Hospital de Sant Miquel.
Interior de la capella de l'hospital de Sant Miquel.













del prohom de la vila en Tomàs Vidal i Rei el qual fou un predecessor dels indians, ja que va fer fortuna amb el comerç de les Amèriques. Aquesta obra s'adjudicà l'any 1767 per 11.400 lliures a en Josep Gaig, mestre fuster, Manel Pujó i Domènec Vilaseca, mestres de cases,  la primera pedra és posar el vuit de maig de 1767 i el catorze d'agost de 1773 s'acabava l'obra, beneint-se la capella el 29 de setembre del mateix any i portant les restes del seu fundador al panteó que hi ha sota la capella de l'hospital. L'any 1781 es donà per acabat el retaule de la capella. Hem de pensar que en aquella època l'hospital era una de les últimes cases del poble.

Far de Tossa.
   Al segle XIX la torre principal del castell fou convertida en molí de vent, fins que fou enrunada per construir al mateix lloc el far que fou inaugurat el 29 d'agost de 1917. 
   A partir del segle XVIII el poble anar creixent fins a arribar a ser el que és ara tot conservant la majoria d'edificacions antigues, si passegem per la dita "Vila Nova" (la de fora la muralla) a part de l'església, l'hospital i la capella dels Socors

Carrer dels Pescadors
Can Ramonet













les quals ja hem esmenat, també hi trobarem altres edificacions dels segles XVIII, XIX i XX, algunes d'elles modificades o transformades però mantenint la seva estampa típica de poble pescador. Us en citaré quatre escollides una mica a l'atzar: Can Ramonet per exemple, és un edifici de tres plantes del s. XVIII, però que en el s. XX va rebre unes bones modificacions. Can Morè, can Sans o altramenta dit hotel Diana, és una casa construïda per l'Antoni de Falguera i Sivilla

Can Moré, can Sans o hotel Diana (darrera).
Can Moré, can Sans o hotel Diana (davant)













l'any 1906 per encàrrec d'en Joan Sans i Morè. Finalment, anomenaré la casa Acerbi inspirada en els principis de l'escola Bauhaus (una escola amb tendències modernistes alemanya), Giuseppe Acerbi encarregà la construcció de l'edifici al seu amic l'arquitecte Otto Boelitz que en aquella època residia a Tossa a tiol de refugiat, aquest l'hi proposa fer la casa d'aquest estil, tots dos es varen sumar a l'equip del constructor Cantenys per fer-la.

Carrer de les Peixateries.
Casa Acerbi.













   Dins el terme municipal de Tossa de Mar, també hauríem d'esmenar el santuari d'estil neoromànic de Sant Grau d'Ardenya del qual se'n tenen notícies des que els tossencs varen rebre permís per edificar-lo l'any 1408, a mitjans del s. XV va ser restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera. Aquest santuari fou abandonat el 1795 i desamortitzat el 1798 sota

Pati interior del santuari de Sant Grau d'Ardenya.
Façana principal del santuari de Sant Grau d'Ardenya.













el govern de Godoi i el regnat de Carles IV, el 1806 l'estat vengué la finca a Antoni de Vall i de Planells i pel 1886 pertanyia a cinc propietaris diferents fins que arriba a les mans d'un comerciant barceloní amb arrels tossenques, en Grau Rodés Moré, el qual el va restaurar l'any 1882 donant-li l'aparença actual. Diu la tradició que en aquest lloc hi havia

Interior del santuari de Sant Grau d'Ardenya.
un petit oratori on Sant Grau d'Aurillac dormí. Maria de Montpelier, mare del rei Jaume I d'Aragó, a principis del s. XIII portà unes relíquies del sant, les quals foren guardades a l'església parroquial de Sant Vicenç de Tossa.
   Però Tossa sempre ha sigut refugi d'artistes, escriptors i intel·lectuals d'arreu del món i tots han deixat empremta a la vila, bona prova en tenim amb l'exemple de l'actriu Ava Gardner, la qual diuen que estava enamorada de tossa, ella va venir l'any 1950 per rodar la pel·lícula "Pandora i l'holandès errant" (rodada principalment en aquesta vila) revolucionant a

Carrer de ses Set Aigüeres.
Cantonada entre els carrers des Cards i es Codolar.













mig poble, fins i tot va vindre el famós actor Frank Sinatra, el qual per aquell temps vivia amb l'actriu amb qui tenia una relació extramatrimonial, pel fet que corrien rumors de què l'actriu tenia una aventura amb el seu company de rodatge l'actor, torero i poeta Mario Cabré. Avui en dia dins el barri vell prop de l'antic hospital hi ha un monument a l'actriu i a molts aparadors de les botigues de Tossa es poden veure les seves fotografies.

Escultura en honor a Ava Gardner.
   A la llera del mar, al perímetre de la població trobarem tres precioses platges on poder gaudir del sol a l'estiu i de la pau a l'hivern, són les d'es Codolar que es troba sota la torre de l'homenatge de la muralla, la de sa platja que la tenim al llarg

Sa Platja.
Platja de la Mar Menuda.













del passeig marítim i la preciosa platja de la Mar Menuda que és la que ens queda més al nord de la vila.
   El poble compta serveis de tota mena i està ben comunicat, té un centre d'atenció primària, escola, biblioteca, nombrosos comerços de tota mena, museus i una flamant estació d'autobusos al costat del cementiri i de l'ajuntament.

Carer Pou de la Vila.
Av. de Catalunya.








Restaurant Can Bigotis.
Estació d'autobusos.









   







   Ja ho veieu, aquesta vila no és tan sols un bonic poble mariner ubicat dins la nostra costa on podem estiuejar, passejar, gaudir del sol i el mar, crec que us he demostrat que és molt més que això: Tossa de Mar és una perla dins la nostra Costa Brava.

Vista al capvespre de la muralla de Tossa de Mar.

Les fotografies del damunt han estat preses entre els anys 2022/2023 i 2024.

   Una cosa que recomano fer, almenys un cop, és pujar a les barques que surten des de la seva platja per poder gaudir d'unes espectaculars vistes des d'una altre perspectiva i ben diferents, ací us en deixo quatre:

Antiga parròquia i torre d'en Joanàs.
Sortint de Tossa.









Far de Tossa.
Platja i torre d'es Codolar.

















Les últimes quatre imatges s'han pres el dia 15/08/2025.