En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Per anar a aquest meravellós i al mateix temps feréstec lloc que es troba en el curs del riu Tosa primer hem d'arribar-nos al poble de Queralbs, un pic allà situar-nos al carrer del darrere de l'església romànica de sant Jaume, lloc en el qual començarem l'excursió, per allà hi trobarem una fita indicadora de les vàries que anirem ensopegant pel camí, elles ens portaran fins a quasi arribar al final, després tan sols ens caldrà seguir el corriol que hi va.
Camí que passa per el darrera de l'església de sant Jaume.
Situats en el punt de sortida iniciarem aquesta passejada que té uns quatre kilòmetres entre anar i tornar però gairebé sense desnivell.
Sortint del poble.
Com podeu veure al començament el camí es força ample i travessa les pastures del veïnat, per axó si fa sol és millor portar la gorra posada perquè et cau de ple, anem fent i més endavant trobarem un altre camí que ens surt per la dreta, però nosaltres seguim recte guiant-nos amb els fits, a la poca estona trobem el torrent de Palaus que passarem per sobre
La font del Coronel.
sense dificultat ja que en el pas del camí està canalitzat, seguidament en passar la corba ja veurem la font del Coronel on ens podrem refrescar una mica abans de prosseguir la marxa.
Camí entre les pastures de la vall de l'Estremera.
Ben fresquets per l'aigua de la font retornem a la ruta anant travessant els prats de la vall de l'Estremera fins a arribar a un punt que el camí s'estreny convertint-se en corriol i endinsant-se cap al bosc de l'Estremera on ja prendrem el primer
Riu Tosa.
contacte amb el riu Tosa, aquest riu recull les aigües de la vall formada per vells circs glacials, situada al sud del Puigmal, tancada pel Pas dels Lladres i la serra d'Estremera. El camí no té pèrdua, va tota l'estona en lleu pujada vorejant el riu,
Riu Tosa.
més amunt ja se'ns pot complicar la cosa, s'ha de travessar, jo no vaig trobar passeres, l'aigua està força fresqueta, penseu que som a Pirineu, pro sabates i mitjons fora i endavant, un pic a l'altra llera ens veiem tallats per una paret de roca, pro a la dreta veiem uns troncs que tornen a travessar el riu, ací les mosses ja no varen voler seguir, amb el meu amic vàrem tornar a travessar el riu i a pocs metres ... l'espectacle: l'Estret del Forn, valia la pena l'últim esforç, davant
Estret del Forn.
Estret del Forn.
nostre s'aixecaven dues parets altíssimes (que no vaig captar amb la cambra) formant un congost força estret per on corria el riu Tosa amb les seves clares i gèlides aigües, no poden aguantar la temptació d'intentar plasmar allò que veia sense dubtar-ho em vaig arremangar els pantalons i entrar al riu, semblava que et clavessin ganivets del fred que estava l'aigua, però l'experiència de sentir-se lligat amb la natura era una cosa indescriptible, la remullada va valer força la pena:
Estret del Forn.
Estret del Forn.
Doncs bé, ja està, ara tornarem per les nostres passes cap al cotxe i a dinar, no sense abans recalcar-vos el de sempre, mirar de tindre cura amb l'entorn, aquests llocs són quasi verges i molt fràgils, de nosaltres depèn que ho continuïn sent, val molt la pena conservar-los tal com estan, si veieu alguna brutícia (ampolles, llaunes, etc.) mirem de recollir-la, jo ho faig, gràcies.
Estret Del Forn.
Les fotos del damunt han estat preses el 21/05/2016.
El Congost de Mont-rebei es compon de dues grans parets que s'aixequen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, el Montsec de Montgai i el Montsec de l'Estall per una banda i el Montsec de Mont-rebei per l'altre, formant entre ells una frontera natural entre Catalunya i Aragó, aquest vertiginós tram pel qual passarem està situat al vessant català i pertany al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.
Entrada a l'espai natural de Mont-rebei
Per arribar-hi, hi ha diverses opcions, jo particularment vaig anar per la A-2 fins a Tàrrega, desviant per la C-53 cap a Balaguer, d'allà per la C-26, en arribar a Alfarràs empalmarem amb la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran) fins a arribar a Pont de Montanyana on només entrar ens desviem a la dreta per la C-1311 cap a Tremp i tot seguit trobem també a la dreta la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí final on abans d'arribar ens trobarem amb l'indicador de la foto.
Vista del Noguera Ribagorçana amb els cims nevats al fons
A l'entrada de les instal·lacions, a part d'una caseta d'informació i els aparcaments (punt GPS: N - 42º 05' 50.7'' E - 0º 41' 46.2'') trobem una zona d'acampada i de pícnic, allà ens informaran de les rutes que podem seguir i els paratges que podem veure, que no en són pocs, nosaltres vam optar per la ruta més planera vorejant el riu.
Castell de Girbeta i Mare de Deu del Congost
Tot començant la ruta, el riu sortint dels ràpids que passen pel davant del mirador de les llúdrigues, comença a calmar-se donant així una sensació de tranquil·litat en el paisatge, d'ací, també es pot veure l'ermita de la Mare de Déu del Congost (nova) i la torre que queda del castell de Girbeta o castell dels moros, això en el vessant Aragonesa, anem seguint el camí tot vorejant el riu i comencem a observar la quietud de les aigües, es comença a notar la proximitat de l'embasament de Canyelles que va retenint a poc a poc les aigües que baixen pel riu i creant un mirall dels penya-segats.
De mica en mica ens anem acostant al punt on s'estreny més el congost, però encara ens falta de passar un petit parany: travessar el "Barranc de la Maçana", per a fer-ho hi ha disposat un pont penjat d'uns 40 m de llargària, una bona prova pels que pateixen de vertigen.
Pont penjant al final del Barranc Fondo
Al passar el pont, a l'esquerra ens surt un camí que porta a l'ermita de Santa Cecília i al poblat d'Altimiris, aquest emplaçament preromànic no gaire conegut en la nostra història data dels segles V al IX, entre l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, l'emplaçament el formen un poblat i una ermita que recorda al Machu Pichu, però nosaltres el deixem i seguim endavant, aparti d'ací, el camí comença una lleu pujada que a poc a poc s'anirà fent més forta fins a arribar a assolir uns 50 m d'alçada sobre el nivell de les aigües del riu i començar el que realment és el congost; camí de ferradura excavat en els penya-segats que en algun lloc passen dels 500 m d'alçada i en el lloc més estret entre les parets separades pel Noguera Ribagorçana hi ha una distància d'uns 20 m Aquest camí va ser construït en l'any 1982 perquè da causa de la pujada de les aigües al fer l'embassament de Canyelles el que hi havia uns 30 m més avall tocant el riu, fet en els anys 20 per unir els pobles que hi havia pel voltant, es va inundar deixant el seu pas tallat per les aigües.
El camí va guanyant alçada
Ara si, quan el camí es torna planer, notem que caminem per dins la roca i al cantó dret hi ha un fort estimberi, ja som al tros del congost, el camí no és que sigui massa ample, però hi poden passar tranquil·lament dues persones, la que va i la que ve, els que tenen vertigen millor que passin per l'interior on hi ha habilitat un cable-passamà per ajudar a treure la por i caminar més segur.
Camí del Congost amb el cable passamà
Per ací ja no hi ha pèrdua possible, es tracta d'anar seguint el camí, a les corbes hi solen haver bacs per seure, admirar el paisatge i si hi ha sort veure alguna rapinyaire que passi per allà, de les que s'hi troben una bona varietat.
Un túnel en el camí
Més endavant en el camí ens trobem amb un petit túnel que en la seva part interior té sortida cap a una mena de mini mirador, des d'on podem veure les canoes que passen per les tranquil·les aigües del riu.
El congost sembla que es vagi estrenyent, hi ha trossos que sembla com si no ens separessin els 20 m que hi ha entre les dues parets.
Arribem a un punt que al fer una pronunciada corba amb siga-saga ens trobem al damunt la cova Colomera, a la que si pot accedir grimpant ajudats per una cadena (petita via ferrada), en les excavacions fetes en aquesta cova, s'estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys i que permeten entendre el canvi climàtic.
Bancs per reposar
Vista del recorregut al final
Passada la cova, el congost es comença a eixamplar, donant pas a l'embassament de Canyelles, el camí segueix, però el que és la part més espectacular del dit congost és la que ja hem passat, per tant que ací amb les vistes de l'inici de l'embassament girem cua volta i desfem el camí. La durada de l'excursioneta sense parades però també sense corra és d'una hora i mitja.
Començament de l'embassament de Canyelles al sortir del congost
Us deixo amb una vídeo explicatiu i ràpid de l'excursió:
En acabar el recorregut amb la meva esposa marxarem cap a Benabarre per fer nit i l'endemà, vàrem fer els barrancs d'Alquezar, lloc que encara que no estigui en el nostre espai de "Racons de Catalunya" val la pena d'anar a visitar, vos deixo un parell de mostres:
Baixant per els barrancs d'Alquezar
Petita via ferrada
Passarel·les del riu Vero
Cova de Picamartillos
El vídeo i les fotografies del damunt han estat realitzades els dies 18 i 19/04/2014
El congost de la Fou o "Gorges de la Fou" el trobem a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord, França) emparada pel mític massís del Canigó, a dos kilòmetres abans d'arribar a Arles-Sur-Tech venint de Prats de Molló més o menys al punt GPS: N-42º 27' 25.5'' E-2º 36' 42.8''.
Passarel·la per els visitants i sota el riu Fou
És el congost més estret del món amb una amplada de menys d'un metre en la part més estreta, el pas del riu Fou produeix un tall vertical a la roca d'uns de 200 m i compta amb una llargària total de 1739 m dels quals 1500 m són visitables amb un desnivell de 157 m més o menys un 9%.
En tot el camí, hi ha espais de descans amb bancs per a seure i en tres punts uns telèfons per emergències. També tot el recorregut està farcit de rètols amb el nom de les plantes autòctones que ens trobem al davant, sembla com si fossis en un jardí botànic.
Flora que trobem per el camí
L'any 1928, un grup d'Arles i d'Amélie van emprendre per primera vegada la travessa total del congost; també, a part de les moltes llegendes que l'hi atribueixen, pels segles XVII i XVIII els trabucaires saltejadors de diligències varen arribar a la part de baix del congost per guarir-se de les recerques dels soldats, els "Miquelets".
Formacions d'estalactites
Pas del riu Fou per la "Roca del Soldat"
El congost de la Fou és un altre lloc digne de visitar, hi podem anar tant amb canalla com amb gent gran, les fotografies són incapaces de mostrar la seva grandiositat, s'hi ha d'anar per sentir aquest dantesc paratge.
Us deixo amb un petit recorregut pel Congost de la Fou:
Les fotos i pel·lícula del damunt han estat preses el 30/08/2013
