Translate

dilluns, 31 de juliol de 2023

Bertí (Sant Quirze Safaja).

Vista dels Cingles de Bertí.
    El poble de Bertí és el que dóna nom a la cinglera que va des de la conca del Tenes a la conca del Congost tot separant el Vallès del Moianès, està situat dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja a la comarca del Moianès.
   Per anar-hi és recomanable fer ús d'un tot terreny o un cotxe alt, que no vagi arrossegant la panxa per terra, ja que passarem per pistes forestals, de tota manera si es pot millor anar amb bici o a peu. Ara us faig cinc cèntims de com arribar-hi.
Plànol orientatiu.
   En primer lloc, vingueu des d'on vingueu cal anar fins a Sant Miquel Sesperxes, petita parròquia del veïnat que porta el mateix nom pertanyent al municipi de Sant Martí de Centelles. S'hi pot arribar des de Centelles per la C-1413b o venint de la C-59 per la mateixa via, les coordinades són: N - 41º 44' 45.0"  E - 2º 13' 25.1" (Nota important pels que porteu GPS: us recomano primer configurar-lo fins aquest punt i des d'ací configurar-lo fins a Bertí, ja que si no, podria portar-vos per alguna pista en mal estat per alleugerir temps).

Sant Miquel Sesperxes.
   Aquesta església on ens trobem al davant, té una referencia documental que ens porta a l'alta edat mitjana, probablement del s. XII, és a dir romànica encara que no ho sembli, ja que va ser molt reformada entre els anys 1680 i 1690 quedant pocs vestigis de l'original. El 1777 va ser decorada la cúpula de la nau i les voltes amb relleus barrocs de

Façana.
Cementiri (esquerre) i campanar.

guix. El 1809 durant la invasió francesa fou saquejada totalment igual que el 1936 amb la Guerra Civil Espanyola. En l'actualitat, parcialment restaurada depèn de la parròquia de sant Martí de Centelles.
   Vista aquesta bonica església continuarem tot recta i seguidament entrarem en una pista de terra, la qual ens portarà cap al nostre destí final, però abans encara passarem per preciosos llogarets els quals anirem veient. A uns 550 m arribem al collet de can Borla on hi ha una cruïlla, nosaltres recte, a 600 m més en trobarem un altre al coll de Gasents i continuem seguint recte, passem pel costat dels camps de Bellavista, de can Volant i als 2,9 km a l'esquerre veurem un 

La Taula de Pedra, lloc d'on s'albiren precioses vistes.
lloc per aparcar, deixem el cotxe i a uns 100 m a peu trobarem la "Taula de Pedra", un lloc des d'on albirarem precioses vistes del Montseny i al fons el Cabrerès. Tornem cap al cotxe i continuem el camí, a uns 500 m passarem pel costat del que queda de ca l'Esmolet i 50 m més endavant veurem que ens surt un camí a l'esquerre, deixem ben aparcat el cotxe i

Ca l'Esmolet.
Ca l'Esmolet.



el seguim a peu tot endinsant-nos cap a la boscúria i al cap d'uns 350 m arribarem a la imponent masia del Clascar, també dita el castell de Bertí. Aquesta casa fortificada està documentada l'any 1298 i s'identifica amb el castell de Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978, en un document del 1370 apareix Guillem de Clascar sota

Masia del Clascar o altrament dit, Castell de Bertí.
el domini de la família Centelles. L'any 1615 s'anomena "domus" i passa als senyors de Bell-lloc. A principis del s. XX és reformar l'antiga masia i és transformar en un castell, barrejant-se elements gòtics autèntics i imitacions. L'obra iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada (hi havia un projecte per convertir-lo en hotel, però no es va dur

Capella dedicada al Sant Crist.
Una de les parets de la masia.


a terme). Al costat de la masia hi ha una curiosa capella dedicada al Sant Crist. 
   Tornem sobres les nostres passes cap al cotxe i reprenem el camí cap al poble de Bertí, no hauran passat 450 m que ja

Cal Magre, al fons Sant Llorenç del Munt, el Montcau i a la dreta els cingles de Sant Sadurní.
guitarem cal Magre amb Sant Llorenç del Munt, el Montcau i els cingles de Sant Sadurní o de Gallifa de fons, amb 300 o 400 m més arribarem al nostre destí. En arribar a la masia de cal Magre mirarem de trobar un punt per deixar el cotxe, sobretot mirant que no destorbi el pas i sense posar-nos dins de cap propietat privada, pels que porteu GPS les coordinades del lloc són les següents: N - 41º 43'12.6"  E - 2º 13' 41.8". Ben deixat el cotxe, ens encaminarem cap a cal

Cal Magre i al seu costat ca l'Escolà.
Magre, masia que data entre finals del s. XVII i principis del segle XVIII, la qual està adossada a cal Escolà i té a la façana principal orientada a migjorn un gran portal adovellat amb un escut a la dovella clau amb la inscripció: PAU CARCS - 1681. En aquest punt, ens trobem al nucli central de l'antic poble de Bertí situat més o menys al centre de la cinglera que porta el seu nom i a uns 808 msnm, aquest poble estava format a part de per l'església i la rectoria, també

Rectoria i església de Sant Pere de Bertí.
per un bon nombre de masies disseminades per tota la cinglera: la de Bernils, can Borra, can Can·nela, can Carrau, la Casanova, la Caseta, la Feu, cal Mestret, can Niolda, l'Onyó, Puigciró, cal Quitzo, cal Regàs, can Rellamat, can Rombella, cal Rosso, can Saloma, la Serra, el Soler de Bertí, el Sot del Grau, el Traver, l'Ullar, can Volant i per les que hem passat i visitat anteriorment (ca l'Esmolet, el Clascar, ca l'Escolà i can Magre), com podeu veure era una zona força poblada i ara ben poques cases queden dempeus. Des de la masia cal Magre (la qual en el moment de fer el bloc està habitada per unes noies que recullen mel  portant una petita empresa dita: "Les Apicultores", per cert, una mel molt bona i de qualitat) prendrem el camí que surt des de la façana principal i ens dirigirem cap a l'església on abans d'arribar trobarem la rectoria, la qual està adossada al temple i va ser venuda fa uns quants anys a uns particulars que ho tenen

Façana de la rectoria.
Vista del campanar des del pati de la Rectoria.

com a segona residència, a la façana ressaltarem la porta amb arcada adovellada i alguns elements nous com un rellotge de sol i una imatge al costat de la porta. Caminem quatre passes més i ens plantem al davant mateix d'unes escales de

Entrada a l'església i al cementiri.
pedra amb forma de ferradura que donen accés a la porta del barri de l'església. Entrem dins el recinte i cap a la dreta hi queda el cementiri, a l'esquerre trobem un comunidor de planta quadrada i enfront, la porta de l'església. 
   La planta del temple és d'una sola nau quasi rectangular, amb volta apuntada feta amb pedres de cantell i absis carrat. Posteriorment, s'hi afegiren dues capelles laterals a la cara sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals amb l'accés per l'exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn. L'any 1659 es va reconstruir amb volta massissa, el campanar va ser reformat prenent la forma actual on hi havia quatre campanes les quals varen ser destruïdes l'any 1936 i l'entrada la varen fer per l'interior del temple. El juliol de l'any 1998 s'hi va posar una nova campana que porta per nom Clara.

Entrada amb porta adovellada i a la dreta l'absis.
   El lloc apareix ja documentat l'any 978, com a castrum Bertini o Brertlli, però com indret eclesiàstic apareix documentat en el 1031 on s'anomena Bertino. Durant el segle XIII apareix esmenat entre les parròquies del bisbat de Vic. En aquest moment disposava de tres altars, ja que tenia tres advocacions: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, per això se sospita que pogués tenir absidioles les quals podien haver sigut enderrocades al s. XV o al s. XVI en el moment de fer-se

Entrada al recinte, al costat un comunidor i al fons cal Magre.
Darrere de l'església amb l'absis i el petit cementiri.













la sagristia i la capella de la Verge del Roser. Durant la Gerra Civil Espanyola va ser espoliada i en l'actualitat només s'hi fa missa un cop a l'any i sol ser el diumenge més pròxim a Sant Pere a la tarda.
   Per si no us hagués quedat prou clar, us convido a veure la petita pel·lícula que vàrem fer aquell dia:


Les fotos i la pel·lícula varen estar preses el 12/04/2023.