El torrent de Torrents podríem dir que neix prop del coll de l'Home Mort a uns 1000 msnm i desembossa prop del rec de Santigosa a la riera de Santa Llúcia de Puigmal, tot el seu curs és dins del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el seu recorregut no és massa extens però dins d'ell podem gaudir d'uns gorgs realment preciosos.
Planell orientatiu |
Per arribar-hi no és massa complicat, pro compte amb el GPS, hi ha camins que no hi venen marcats i ens pot donar informació errònia, per axó procuro deixar-vos també un planell orientatiu. Tant si venim d'Olot com de Sant Joan de les Abadesses hem d'anar a buscar la carretera GI-521 fins a arribar al Coll de Santigosa (1064 msnm), punt GPS: N - 42º 12' 39.0'' E - 2º 19' 57.6'', d'allà dalt mateix surt la pista que seguirem, amb cotxe o a peu, també hi trobarem indicadors i la primera curiositat: "un riu petrificat", segons ens explica un cartell posat per l'ajuntament: "Fa 45 milions d'anys una gran xarxa fluvial recollia les aigües dels Pirineus, aquests rius portaven materials fins com les argiles que el riu erosionava donant formes canalitzades on es disposaven els materials grollers; en el pas del temps aquests sediments s'han transformat en roques que veiem en l'actualitat com aquestes de la collada de Santigosa". Doncs bé, després de veure el riu petrificat ens endinsarem cap a la pista direcció a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal, passats uns tres kilòmetres la pista es bifurca, per sort està tot força ben indicat, nosaltres haurem de prendre el trencall de la dreta i al cap de només 600 m ens la trobarem al davant (les coordinades GPS del temple són: N - 42º 12' 59.0'' E - 2º 21' 25.0'').
Santa Llúcia de Puigmal |
Davant mateix de l'ermita, a l'altre costat de la pista, hi ha una petita esplanada on podrem deixar el cotxe i on també trobarem una font d'aigua fresca per refrescar-nos.
Font de Santa Llúcia de Puigmal |
L'ermita és una edificació romànica que consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. La porta queda a la façana de migjorn i el campanar és d'espadanya.
La primera notícia d'aquesta església és de l'any 913. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic la va tornar a consagrar. Durant el segle XV perdé la seva independència parroquial i passà a dependre de Sant Joan de Vallfogona. A finals del segle XIX i fins ara depèn de l'església de Sant Joan de les Abadesses.
Santa Llúcia de Puigmal |
Vista l'església i el seu entorn seguim la marxa a peu, d'ací als gorgs només ens queden uns 15 minuts seguint la pista per la qual hem vingut cap endavant, és una passejada. Són fàcils de veure, estan a l'esquerra en la mateixa corba que fa la pista, podríem dir que l'aigua del torrent travessa per sobre el camí (jo m'ho vaig trobar així però es veu que no sempre passa per sobre), a més estan molt ben indicats.
Gorgs del torrent de Torrents des de el camí |
Aquests gorgs són el resultat de l'acció continua dels salts d'aigua, al darrere i costats d'aquests salts observem una roca porosa anomenada "tosca" o "travertí", és el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que a poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes.
Gorgs del torrent de Torrents |
Del camí cap amunt observem tres salts i dos gorgs, si seguíssim avall, potser en veiem algun mes, hi ha desnivell.
Gorg i salt de dalt |
Després de veure axó decidim tornar sobres les nostres passes fins al cotxe on ens espera un bon entrapà.
Les fotografies del damunt han estat preses el 19/06/2016