En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El gorg del molí del Cingle el trobem dins el terme municipal de Prats de Lluçanès, pràcticament enganxat al poble i al costat del molí que l'hi dona el nom, dins el curs fluvial del torrent de Merdinyol i en un paratge preciós. Tot això ho trobem dins la comarca del Lluçanès a la província de Barcelona.
Per arribar-hi no és pas gens difícil, entrarem al poble de Prats de Lluçanès des de la C-62 per la C-154 o avinguda de
Plànol orientatiu.
Pau Casals tot recta fins a empalmar amb la carretera B-432, la qual seguirem uns dos kilòmetres fins a trobar un desviament a la dreta (entre el kilòmetre 10 i 11 de la carretera) on hi ha un petit indicador que posa "Molí del Cingle", prendrem la pista i a uns tres-cents metres ja ens posarem quasi davant del molí, per allà deixarem el cotxe ben aparcat sense que destorbi el pas i seguirem a peu, el punt GPS per deixar el vehicle és mes o menys: N - 41º 59' 49.1" E - 2º 02' 05.5".
Molí del Cingle i al fons el salt.
Com podreu comprovar no haurem de caminar gaire, ja que tot ho tenim al nostre davant, això sí, tingueu cura de no entrar a cap propietat privada, es pot veure sense entrar enlloc.
El molí del Cingle és una edificació del s. XVII tal com indica la pedra que hi ha a la llinda de la porta, la qual té una inscripció on es llegeix: "et Serra me fecit any / 1683", però també se sospita que la part antiga fos anterior.
Salt al costat del molí.
Si seguim pel costat del torrent i ben aviat arribarem als peus del gorg. Aquest gorg és ample, però no té massa profunditat, l'aigua cau al gorg d'una alçada de deu metres sobre unes pedres que es varen despendre del cingle. És recomanable visitar-lo després de generoses pluges, ja que sol baixar normalment amb poca aigua.
Salt i gorg del molí del Cingle.
Les fotografies del damunt han estat preses el 09/04/2025.
Confluència entre la riera de Castellcir i el torrent del Bosc, punt on neix el riu Tenes.
El riu Tenes neix dins el terme municipal de Castellcir a la comarca del Moianès, el llogaret, ara ben amagat, el trobem sota una petita cascada en la confluència de la riera de Castellcir, la qual es forma al "Pas de la Tuna" per la unió dels torrents de la Sauva Negre i de la Penyora, i el torrent del Bosc que neix a l'extrem sud-oest del camp de les Perera al municipi de Sant Martí de Centelles.
Plànol orientatiu.
Per anar a veure aquest naixement no és gaire difícil, ens haurem de desplaçar fins al municipi de Castellcir per la carretera BV-1310, entrarem pel carrer Major fins a arribar a una petita rotonda on es troba el casal del poble, allà trencarem a la dreta per l'avinguda de Sant Quirze fins a arribar a l'altura del número disset on deixarem ben aparcat el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 45' 27.5" E - 2º 09' 01.0". D'aquell punt ens surt un carrer per l'esquerra que ben aviat es
Des del camí, al fons del prat es veu l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir.
transformarà amb pista forestal, l'anem seguint a peu, és tot baixada i boscúria, si tenim sort pot ser que veiem algun cabirol i unes bones vistes de l'església de Sant Andreu de Castellcir, passat poc més d'un kilòmetre trobarem un altre camí que ens sortirà per l'esquerre, el qual haurem d'agafar. Trencarem doncs pel nou camí, als pocs metres passarem al
Masia de "La Codina".
costat d'una bassa i més endavant per sota la masia de "La Codina" la qual data del s. XIII encara que no en quedi cap vestigi de l'època, se suposa que es diu així perquè està edificada sobre una roca codina. Més endavant, trencarem per un corriol que ens surt a la dreta, aquest ens portarà cap a la masia de "La Vileta" la qual també data del s. XIII, un xic més avall, prendrem un altre camí cap a l'esquerre, en direcció cap a la riera de Castellcir, passarem per la casa nova de
La Vileta Nova.
Masia de la Vileta amb Sant Andreu de Castellcir al fons.
la Vileta i més endavant passarem pel costat de la bassa del Molí del Bosc que ens quedarà a la nostra esquerra igual que el molí. Aquest vell molí fou edificat entre els segles XVII i XVIII i tingué importants modificacions dins el segle XIX, és un dels molts molins que es troben a la llera d'aquest riu a causa de l'aprofitament de la força de l'aigua per fer moure
Bassa del Molí del Bosc.
El Molí del Bosc.
les seves moles. Vist el molí haurem de travessar una tanca gran de ferro pel bestiar (a la zona hi ha ramats de vaques deixades anar, compta), sobretot tornem-la a tancar, seguidament trobem un pas inundable per on passa la riera de Castellcir, si aquesta va plena millor portar unes botes d'aigua per travessar, si no ens haurem de descalçar, passat aquest tram se'ns obren unes pastures per banda i banda, però aviat entrarem dins la boscúria, a uns dos-cents metres d'haver travessat la riera, ens sortirà per la dreta un camí, el prenem i anem vorejant la riera, al cap d'uns dos-cents vint metres més intuirem que a la nostra dreta ens surt un corriol que baixa cap a la riera, si el seguim arribarem al final al que
Restes del Molí del Mig del Bosc.
Interior del Molí del Mig del Bosc.
queda del "Molí del Mig del Bosc", d'aquesta edificació en queda poc, només he vist restes de la bassa, entrada i sortida d'aigua i l'obrador. Tornarem a pujar fins al camí principal i continuarem la marxa, com podeu veure, amb poc tros ja hem passat per dos molins, és de suposar que el cabal d'aigua d'abans era molt superior i continuo que el que hi ha ara. Passats uns quatre-cents cinquanta metres travessarem un filat ramader i al nostre davant ens trobarem amb el Molí Nou
Part de sota del Molí Nou del Bosc.
Molí Nou del Bosc al costat del torrent del Bosc.
del Bosc, vaja que amb menys d'un kilòmetre haurem passat pel costat de tres molins. Del Molí Nou del Bosc se'n tenen referències escrites des del punt en què va ser habitat, el 1791, és un edifici de tres plantes que en l'actualitat es troba mig enderrocat i menjat per la vegetació, les dues plantes superiors eren l'habitatge del moliner i la planta de sota (la més ben conservada) està distribuïda en tres sales, a un cantó hi trobem la cisterna, a l'altra banda una mena d'habitacle i al
Arcs de l'obrador.
Obrador.
mig l'obrador. Les dues sales laterals estan cobertes amb volta de mig punt, però a l'obrador es veuen dues pilastres centrals adossades a la paret d'on arrenquen dues voltes de pedra de mig punt.
Pel darrere del molí, on podem veure uns contraforts a la paret i la sortida d'aigua que dona al torrent del Bosc, ens surt un corriol que serà el que ens portarà al punt on neix el riu Tenes, és tan sols a pocs metres del molí on hi ha el vèrtex on s'ajunta la riera de Castellcir amb el torrent del Bosc.
Confluència de la riera de Castellcir amb el torrent del Bosc, punt on neix el riu Tenes.
Vist el naixement i la petita, però bonica cascada que hi ha a uns metres riu amunt del començament del riu Tenes dins el curs de la riera de Castellcir, tornarem sobres les nostres passes fins on hi ha la bassa del molí, allà, a la nostra esquerra ens queda el riu i de l'altra llera surt el caminet que prendrem per fer la nostra ruta circular i també aprendre un
Cascada de la riera de Castellcir (des de dalt).
Cascada de la riera de Castellcir (des de baix).
altre camí per vindre-hi, no fos cas que algun cop ens en trobéssim algun tallat pels ramats de vaques (jo m'hi he trobat). Travessarem doncs la riera i prendrem aquell camí que s'endinsa cap a la boscúria sense deixar-lo per res, a uns nou-cents metres passarem pel costat d'una mena de magatzem i al cap d'uns cinquanta metres més arribarem a la masia de
Masia de can Sants.
can Sants, on poc abans d'arribar, a la dreta en veurem la font, aquesta casa ja era esmenada l'any 1666, seguirem pel camí principal a l'esquerre i anirem continuant fins a trobar el punt per on ens desviarem el primer cop, d'allà tot és bufar i fer ampolles fins a arribar al vehicle que hem deixat al poble de Castellcir.
Per si voleu més detalls de la caminada, us deixo la pel·lícula ací sota:
Les imatges del damunt i la pel·lícula han estat realitzades els dies 28/03, 04 i 11/04/2025.
Aquesta meravella de la natura i de la mà de l'home la trobem a una alçada de 552,1 msnm a la vall de Marfà, dins el curs fluvial de la riera de Marfà en el terme municipal de Castellcir (Moianès). La riera de Marfà comença un xic més amunt amb la unió de la riera de Castellnou i el torrent de la Farga que fins allà a prop fa de termal entre Castellcir i Moià.
Per anar-hi no és gaire difícil, recomano anar-hi a peu, ja que és una passejada força distreta d'un parell d'hores i mitja
Plànol orientatiu.
mal contades entre anar i tornar, bé, tot depèn del temps que us pareu allà, més o menys són uns deu kilòmetres entre anar i tornar. Però si per qüestions de mobilitat no podeu caminar tant, s'hi pot arribar quasi amb cotxe, això sí, ha de ser un 4X4 o un SUB, el qual ens deixarà a més o menys un kilòmetre del nostre destí, ara us ho explico:
Venint de Castellterçol per la carretera C-59, en arribar a Moià haurem de trencar a l'esquerra direcció cap a Calders per la carretera de Manresa (N-141c), a uns cinc-cents metres, en un semàfor, tornarem a trencar a l'esquerre cap al camí de les Creus, on si voleu anar a peu, podríeu deixar el vehicle ben aparcat. Seguirem des de la carretera uns cinc-cents cinquanta metres girant a l'esquerra pel camí de Vila-rassa el qual seguirem tot recte fins que es torna amb pista i s'endinsa cap a la boscúria. Passat un kilòmetre set-cents metres després d'haver fet unes voltes molt pronunciades, travessarem el torrent de Font Candelera i a uns cent cinquanta metres haurem de prendre el camí de Moià a Marfà que
Indicador del punt on ens trobem.
Senyal indicador davant el camí del salt.
ens surt per la dreta sense deixar-lo fins al punt on ens sortirà a la nostra esquerra el camí que baixa cap al salt i el molí, allà al costat mateix si anem amb cotxe hi ha un bon lloc per deixar-lo (punt GPS: N - 41º 47' 04.6'' E - 2º 04' 35.2''), fora de la pista perquè no destorbi. Un pic arribats allà, prendrem el camí que queda just al davant d'un pal indicador, anirem baixant acompanyats d'un fort aroma a farigola i romaní, tot el camp n'està ple. Més endavant veurem la masia i antic castell de Marfà i al seu costat la vella parròquia de Sant Pere de Marfà els quals presideixen des de dalt l'espadat la preciosa vall que porta el mateix nom.
Masia i antic castell de Marfà i al costat sant Pere de Marfà.
Anirem seguint el camí acompanyats d'aquestes encisadores flaires i després d'uns quants revolts a la nostra dreta veurem el petit santuari de la Mare de Déu de la Tosca. Aquest temple del s. XVII edificat entre els anys 1632 i 1639, consta d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, té una coberta a doble vessant i la façana culmina amb un
Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
petit campanar de cadireta, trobem unes obertures a l'absis i a la façana un petit òcul damunt de la porta, també a la dreta un parell de finestretes. Aquesta església fou ampliada el mateix segle que es va edificar, en els anys 1668 i 1673 i
Interior del Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
fou remodelada de nou l'any 1914 moment en què s'inaugurà el nou altar i el cambril. Diu que aquesta edificació possiblement substituí a un temple preexistent conegut per Santa Maria de les Illes, que en la documentació del s. XI es delimita prop de la mateixa riera.
Abans de tombar cap al santuari, baixant el camí tot recte, surt un corriol que segueix la riera de Marfà amunt, el seguirem per sota el penya-segat i al final arribarem al preciós paratge del salt de la Tosca, si tenim sort i els dies anteriors hi ha hagut abundants pluges ens el trobarem així:
Salt de la Tosca i molí de Brotons.
És un raconet força preciós, si us voleu arribar fins al molí, haureu de travessar la riera per sota la presa, si aquesta va plena és difícil de passar, vigileu i no us la jugueu, val més esperar que amainin les aigües i tornar un altre dia sense perill que l'aigua ens tombi i prendre mal.
Vista general del Salt de la Tosca, Molí de Brotons, presa i salt que hi ha a sota.
Si hem pogut travessar la riera, trencarem cap a l'esquerre en direcció al molí, pujarem per la roca fins a trobar una esplanada que se situa sota una gran balma, allà, el primer que ens crida l'atenció és una pedra col·locada al mig del pla
Pedra que trobem davant del Molí de Brotons.
Pedra en forma de menhir de 2,80 cm d'alçada.
en forma de menhir, si ho és o no, no ho sé (em vaig comunicar amb l'Ajuntament de Castellcir i amb el Consorci del Moianès i ningú em va saber donar raó del monòlit, diu que ja ho miraran), el cas és que hi és i al seu darrere podem veure una construcció semi troglodita que ocupa gran part d'aquesta balma que té uns set metres de fondària per seixanta de llarg, aquest edifici és el molí de Brotons.
Molí de Brotons des de l'altra llera de la riera de Marfà.
Aquest vell molí era anomenat Molí de Brotons o dels Pilars, estant en funcionament i habitat des del 1608. S'hi molia principalment gra per fer farina i també fulla de roldor per fer tints. L'aigua del molí era recollida uns quants metres riu amunt, per això la resclosa, la bassa i el pou estaven situats a la part alta, per sobre del salt. Entrem per la porta i dins el
Obrador on es molia el gra.
Paret interior amb la resta de dues moles.
molí encara es poden veure un parell de moles, les quals es varen fer servir per aixecar una paret de mitjanera, entrem en un altra estança on es troba l'obrador el qual era apte per a dues moles, a terra hi observem un forat per on es davallava cap al catau on era situat el rodet.
Vista de l'obrador des del final de la balma.
Detall de l'obrador.
Aquest molí entra en decadència per l'any 1850, ja que les rierades malmetien la casa, pel 1851 amb una d'aquestes la casa quedà inundada i finalment el vuit d'octubre de 1863 hi hagué una gran avinguda d'aigua dita "l'aiguat de Santa Reparada", la qual s'endugué la vida de les vuit persones que vivien dins el molí, fins i tot diuen que l'aigua s'emportà a un nadó dins del seu bressol riera avall. Des de llavors el molí resta abandonat.
Molí de Brotons, un dia després es nota la davallada de l'aigua.
Després d'haver visitat el molí, tornem enrere a buscar el cotxe, sigui a la pista o al poble i per si voleu veure més clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'últim tram de la sortida (des de la pista).
La pel·lícula i les fotos del damunt han estat preses els dies 18 i 19/10/2024.
El molí de Llobateres el trobem a la llera del riu Tenes dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, comarca del Moianès, encara que fins al 2015 estava adscrit al Vallès Oriental.
Per anar-hi no és pas difícil, l'únic és que per deixar el cotxe no hi ha massa lloc, hi ha qui prefereix deixar el vehicle al poble de Sant Quirze Safaja o a una urbanització que hi ha per sobre i caminar una mica més, jo us ho explicaré tal com ho he fet jo:
Plànol orientatiu.
Sortim de Sant Feliu de Codines per la carretera C-59 direcció a Sant Quirze Safaja, a uns 3,3 quilòmetres prendrem el desviament a la dreta cap a Centelles i passats uns 2,9 quilòmetres més prendrem un camí que ens surt a la dreta i baixa cap a una urbanització on al final hi ha la depuradora de Sant Quirze Safaja, abans d'arribar-hi (passats 450 m) trobarem una cruïlla, per allà hem de deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 43' 05.7" E - 2º 10' 25.1". Ben deixat el vehicle, sobretot que no destorbi, ja que és zona de pas, tornarem a peu enrere pel camí que hem baixat uns trenta metres i prendrem un camí de terra que ens surt per l'esquerre avall, aquest ens portarà sense pèrdua al mateix davant del Molí de Llobateres.
Molí de Llobateres.
Aquest preciós molí fortificat del segle XIII situat a la llera dreta del riu Tenes, al principi rebia l'aigua d'una font que neix al seu costat, la font Tubal. Anys més tard, per augmentar la capacitat del molí es va construir riu amunt una presa en terrenys d'un veí (mas Torres), la qual més tard va produir problemes entre ells. L'any 1328 l'arrendava un tal Arnau Flequer, al s. XV va ser abandonat i a partir del 1486 s'hi instal·laren emfiteutes. També se'n fa esment en un capbreu el
Data del mas a la dovella central de la porta.
Bassa del Molí.
1549 junt amb el molí del Fai. Se suposa que el molí es va fortificar a causa del seu emplaçament, la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la torre fos tant per defensar al molí com al territori. Conserva pràcticament tota la seva estructura inicial, com he dit abans, és el típic molí fortificat romànic i senyorial del segle XIII. La documentació d'aquest molí, parla de "molins", el que fa pensar que n'hi havia dos, es creu que el superior estava dins la torre i l'altra on ara hi ha el mas. Va estar en actiu fins a la dècada dels seixanta del s. XX, data en què s'abandonà, en l'actualitat per desgràcia es troba en estat ruïnós i la font Tubal tapada. Aquest molí també havia rebut els noms de: Centelles, de la Torre i de Fontubal.
Molí de Llobateres pel darrere.
Vist el Molí seguirem el nostre camí per un corriol que voreja l'edificació i s'endinsa cap a la boscúria tot prenent un xic de pujada, més endavant, a l'esquerre, ens trobarem amb el camí que passa per sobre del molí i empalma amb aquest. El riu, el portarem tota l'estona per la nostra esquerra, l'anirem seguint i al cap d'uns metres a la dreta del camí repenjat a
Indicador a la dreta del camí.
la malesa veurem l'indicador per baixar al Molí de Baix i a la cascada del gorg negre. A la nostra esquerra ens sortirà un petit i estret corriol, pel qual en aquell temps no es podria accedir amb carro, ja que és força estret, ho haurien de transportar tot a base d'animals de càrrega, el corriol baixa ben dret tot fent ziga-zagues fins a arribar a un petit prat on a
Entrada del Molí de Baix
Sala de la mola.
Escales que baixen a la sala de la mola.
Molí de Baix des del riu Tenes.
la nostra esquerra veiem el Molí de Baix. Per accedir al salt del gorg negre, haurem d'entrar i travessar el vell molí per dins, el qual malgrat estar en estat ruïnós hi ha parts que es conserven prou bé com el carcabà, la sala de la mola i la sortida d'aigua. Baixarem les escales que hi ha al seu interior i sortirem per la porta que dóna a la llera del riu.
Molí de baix des de dins el curs del riu Tenes.
Un pic posats dins el que és el cabal del riu Tenes, sempre i que es pugui perquè no hi baixi gaire aigua (siguem prudents), seguirem avall i ens situarem a sobre del salt del gorg Negre des d'on veurem quasi tota la magnitud d'aquest
Gorg Negre.
Gorg negre.
preciós gorg. Vist el gorg tornem sobres les nostres passes i amb precaució cap al molí, però la cosa no acaba ací, ja que per contes d'entrar al molí per marxar, seguirem uns cent metres amunt pel curs fluvial i ens trobarem al nostre davant amb el preciós gorg del Molí de Baix.
Gorg del Molí de Baix.
Gorg del Molí de Baix.
Gorg del Molí de Baix.
I ara sí, ja vist aquest últim gorg tornarem cap al cotxe tot repetint el camí a l'inrevés. Per si no us hagués quedat prou clar, us deixo amb una petita pel·lícula de la matinal.
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 05/04/2024 i el 12/04/ 2024.
