Translate

dimecres, 28 de novembre del 2012

Santuari de la Mare de Deu de Cabrera

   Avui, pujarem un cim on sembla com si anéssim a tocar el cel, encara que té 1297 m des d'allà podem gaudir d'espectaculars vistes del seu entorn, ja que és una talaia que puja entre Osona i la Garrotxa, comencem doncs la nostra excursioneta que podem fer gaire bé tota amb el cotxe menys el tros final que és té que fer a peu.

Cabrera
   Partim des de Santa M del Corco direcció a Cantonigròs, abans d'arribar, trobem un trencall a l'esquerra (indicat) que ens portarà fins al lloc, comencem a endinsar-nos cap a la vall de Sau.

Font de Cabrera
   Pel camí, a la dreta ens trobarem amb la font de Cabrera, un bon lloc per esmorzar.

Prat de Sant Julià
   Reprenem camí i més endavant arribem al pla de sant Julià on a la dreta del camí trobem l'església romànica del s. XI de sant Julià de Cabrera, modificada després dels terratrèmols de l'any 1428, però encara es conserven els dos absis de l'obra original.

Sant Julià de Cabrera
   Al costat mateix de l'església hi ha un restaurant on podem dinar després si així ho decidim.
   Des de el prat de sant Julià mirant cap a l'església, gaudim d'una vista panoràmica de tot el que és la serralada de Cabrera.

Vista de la serra de Cabrera
   Fet un vol per aquest entorn tornem a agafar el cotxe i cap amunt (si és que no volem seguir a peu, des de ací surt el camí de pujada al cim), a l'entrar a la boscúria, el camí es divideix amb dos, seguim el de la dreta sense deixar-lo, passant per prats i boscos de faig arribarem a un punt on hi ha una forta pujada, seguim a poc a poc i a dalt arribem al coll de Cabrera o del Bram on trobem un petit aparcament per una dotzena de cotxes, ací el deixem per continuar a peu. Esperant no equivocar-me les coordinades pel GPS de l'aparcament son: N-42º 04' 23.4''  E-2º 24' 35.2''.

Pujant per les escales (canto Osona)
Vista del campanar pujant per el corriol (canto Garrotxa)


   Des de ací tenim dues opcions:
   Seguir pel camí de les escales salvant de cop un desnivell d'uns 400 m per on gaudirem d'unes vistes fascinants ...
... o continuar pel corriol que puja pel cantó de la Garrotxa fent siga sagues fins a arribar a dalt, la decisió és vostre, a mi m'agrada més el cantó d'Osona per les vistes.
   Un pic som dalt, per la banda de les escales gaudim d'aquesta vista de tot el monestir:

Monestir de Cabrera (cara sud)
... i a l'arribar per l'altre cantó, ens plantem a la mateixa entrada:

Façana i rectoria
   Podem entrar-hi i gaudir del seu interior envoltat de història:
El santuari de la Mare de Déu de Cabrera pertany a l'església del Castell de Cabrera, coneguda ja des del 1144, enderrocada també pel terratrèmol del 1428, el santuari actual fou aixecat entre el 1611 i el 1641, el campanar és posterior i la casa dels ermitans fou refeta també el s. XVII, ampliada posterior-ment el 1783. La imatge de marbre del s. XIII fou destruïda en la guerra de 1936, ara hi ha una reproducció també de marbre.

Interior del Santuari
   Sortim de l'ermita i veiem que a la casa dels ermitans actualment hi fan menjars, diuen que un bon arròs de muntanya, amanides i brasa, també pot ser una opció per dinar si no portem res, pro axó no s'acaba ací ...

... seguim pel pla de Cabrera cap al cim gaudint des del seu mirador de fantàstiques vistes com aquesta de Bellmunt amb el Pedraforca al fons:

... passant per l'estret camí entre dos besants, la d'Osona i la de la Vall d'en Bas (Garrotxa).

Besant de la Garrotxa

Besant d'Osona

...  per acabar d'assolir el cim sota la nostra senyera, signant en la llibreta que hi ha en el cim i apreciant les grans vistes que hi ha des d'ací, Montseny, Canigó, i moltes altres.
   
Cim del Collsacabra
   Continuem el camí passant per una mini via ferrata i endinsant-se en un petit bosc que hi ha en la mateixa cresta de la muntanya fins a arribar a la font de l'Osca que es troba al final de la nostra excursió.

Font de l'Osca

    D'aquesta manera ja podem dir que hem visitat bé el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, entrada la tarda ens disposarem a baixar, ja que és millor que la pista la fem amb claror de dia.

Vista de Cabrera des de Cantonigròs
Les fotografies del damunt han esta preses el 21/05/2011 i el 15/09/2012.

   Passats quatre anys hi he tornat a pujar i res ha canviat, segueix sent igual de meravellós que sempre, si no veieu el curt que vaig fer el 03/12/2016:




dilluns, 19 de novembre del 2012

El Pedraforca (voltant el Massis)



El Pedraforca
   Emprenem aquesta cursa per aquest emblemàtic massís per tal com he dit en el títol, fer-li una volta.

Pedraforca des de Gósol 
   Comencem una nit al poble de Gósol, petita vila del Berguedà situada a la vall que porta el seu nom i pertanyent a la província de Lleida, antigament el nucli de població estava situat al turo on hi ha les runes del seu castell, datat del s. XI i que està dins la ruta dels Bons Homes (Càtars).

Gósol des de Coll de Josa
   Per agafar la muntanya d'un xic més enrrere pujarem a coll de Josa (1620 m.), ací, posem inici a la nostra volta, just en el mirador del coll d'on podem gaudir d'aquesta vista:

Pedraforca des de Coll de Josa
   Retornem enrrere cap a Gósol i ens dirigim direcció Saldes, poble també del Berguedà però ja de la província de Barcelona i des de on podem contemplar la muntanya d'un altra perspectiva:

Pedraforca des de Saldes
   Just en sortir del poble direcció Berga, passat un pont, trobem un trencall a l'esquerra amb un indicador que posa "el Gresolet i Gisclareny", agafem la pista i ens anem endinsant per les boscúries observant com anem tombant la muntanya.
Des de el camí al Gresolet 


  Després d'un tros travessem la riera de Saldes i comencem a pujar, seguint petits rierols dels que podem gaudir tot el camí.

Detall de un rierol
Riera de Saldes
    A la tardor aquest espai natural té un gran encant, ja que per tot el camí gaudim de la infinitat de colors que ens dóna aquesta estació.

Camí del Gresolet
Camí del Gresolet













   Continuem camí passant per estrets canons entremig de les muntanyes ...


   ... observant com cada cop més el nostre Pedraforca es va decantant, fins a arribar al punt del Santuari del Gresolet. 

Santuari del Gresolet al peu del Pedraforca 
    Aquest Santuari es troba a 1300 m d'alçada, a la vall del torrent del Gresolet, vessant nord del Pedraforca.
 L'església és d'una sola nau amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb una volta de canó. Es conserva la decoració policromada en les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues. Durant la guerra civil espanyola tot i quedar apartada el retaule major fou destruït.

                             
      Des de ací, podem veure el mirador del Gresolet, situat a la falda del Pedraforca, prop del refugi Lluis Estasen:

Al fons Mirador del Gresolet
   També es pot gaudir des d'aquest punt la vall del Gresolet, que en temps de tardor trobem tota aquesta odissea de colors que ens brinda la mare natura ...


                                                                                                                ... és per enamorar-se.


Zona d'esbarjo del Gresolet
   Deixem aquest fantàstic paradís de tardor per seguir pista amunt direcció Gisclareny (però, compte, segons m'han dit abans d'arribar al poble, més o menys pel coll de la vena el camí es fa força feixuc, en dies de pluja o quan hi ha el terra moll és perillós de passar-hi amb un turisme convencional, ja que hi ha uns 800 m molt relliscosos i l'estimberi és molt pronunciat, COMPTE. Jo a hores d'ara no hi he passat, vaig anar-hi el setembre del 2009 per Baga).

Barri del Roser de Gisclareny
   Ja som a Gisclareny, just al barri del Roser on trobem l'ajuntament i l'església i des d'on surt un corriol que puja al mirador de la Gargallosa on gaudim d'unes espectaculars vistes de l'entorn, particular-ment del nostre Pedraforca i des d'on acomiadem aquesta primera volta que hem fet pel massís.

Pedraforca des de el mirador de la Gargallosa

Les fotografies del damunt han estat preses el 27/10 i el 04/11 del 2012


diumenge, 11 de novembre del 2012

El Salt del Mir (Santa Mª de Besora)

Santa Maria de Besora
    Partim de Santa Maria de Besora direcció cap a Vidrà, a 1,6 km. trobem un trencall a la dreta amb un indicador que posa: el Pous, el Graell, el Molinot i el Mir, prenem aquesta pista en bon estat fins a arribar al veïnat del Mir on podem deixar el cotxe i seguir a peu (faltaran uns 20 minuts), les coordinades d'aquest punt són: N-42º 06' 56.4''  E-2º 16' 80.5'', o bé, si som prou atrevits o tenim un tot terreny seguir fins a arribar a la riera de la Foradada i deixar el cotxe allà abans de passar-la, també vos dono les coordinades del punt: N-42º 06' 41.1'' E-2º 16' 25.5'', per ara si, seguir a peu travessant el pont de fusta que creua la riera.

Pont sobre la riera de Foradada
   Tot passant el pont de troncs direcció al salt, si ens hi fixem, a l'esquerra veurem la resclosa on s'emmagatzemava l'aigua per fer funcionar els molins que ens trobarem més endavant.

Resclosa
      Baixant ens trobarem tres molins fariners mig enderrocats, si entrem dins d'ells, podrem observar que encara hi queden alguns estris que feien servir, com eixos, bisanfins i diferents tipus de moles.

Primer Moli  (desde dalt)
Cambra on es molia el blat o els cereals
Segon moli














Part de sota el molí, on passava l'aigua empenyent les pales per fer moure l'eix central, que veiem,
i tanmateix feia rodar les moles. 
   En el nivell del primer moli, a la dreta, tot seguin el soroll de la riera, ens podem plantar a sobre mateix del saltant d'aigua.
Salt del Mir
   I ací el tenim, un salt d'uns 35 m, situat a la riera de la Foradada, cal ressaltar el cúmul de calç que hi ha sota el salt que forma una peculiar cova dins d'ell.

Cova de formació calcaria 

Detalls
Detalls

      A la foto de sota podem veure el salt des de baix la riera.

Salt del Mir

Les fotografies del damunt han estat preses el 24/03/2012

   Passats sis anys i mig hem tornat al lloc, ara en el mes de juliol en plena època de sequera, ja que quasi no baixava aigua, pràcticament tot està igual, ací us deixo amb un parell de fotos de la visita:

Molí del Mir, cambra on hi ha les moles.
Entrada del molí del Mir.

Salt del Mir, sense aigua (així i tot segueix sent bonic).

Les fotografies del damunt han estat preses el 08/07/2019.