 |
| Antiga estació de Sant Joan de les Abadesses |
Preciós gorg, molt fàcil de trobar i amb cap esforç pel caminant, amb un entorn prepirinenc ens trobem amb aquest preciós gorg de Malatosca.
 |
| Vells equipaments de l'estació |
Per arribar-hi partirem de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses on deixarem el cotxe en el seu aparcament (punt GPS: N - 42º 14' 15.6'' E - 2º 17' 04.6''), tanmateix, aquesta estació es troba just davant del kilòmetre 9 de la via verda que uneix Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, anomenada "Ruta del Ferro i el Carbó", és a dir que el que vulgui allargar l'excursió ho pot ben fer; nosaltres, com que només anem pel gorg, comencem des d'ací, davant de l'estació passa la via verda i la seguim en direcció Ogassa, a uns 300 metres, la via travessa la carretera que uneix Sant Joan de les Abadesses amb Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall de Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a Serra Cavallera, uns 200 metres més avall trobem una cruïlla on el paviment de la via està empedrat, just ací també trobem l'indicador del gorg i el seu camí que surt per la dreta, agafem aquest corriol que comença a baixar
 |
| Moli de Malatosca i gorg de les Bruixes |
 |
| Indicador del gorg. |
pronunciadament i a la segona corba ja sentirem ben fort la remuga de l'aigua veient tot baixant per la nostra esquerra el moli de Malatosca i el seu gorg a sota, anirem seguint el camí de baixada tot anant fent siga-sagues fins que al final ens trobarem en gorg davant nostre mateix.
 |
| Gorg de Malatosca o de les Bruixes |
Ara que el tenim al davant sí que sembla un lloc màgic i punt de trobada de bruixes i bruixots, us comptaré la llegenda que cau sobres ell:
Un dia les bruixes varen cridar a la llevadora del poble, ja que una d'elles estava a punt de parir i necessitava ajut, tingué la criatura i a la llevadora en paga pels seus serveis l'hi donaren una faldilla feta de llenties, la llevadora tota enfadada en arribar al poble la va llençar al riu Ter. L'endemà, en posar-se el davantal va adonar-se que se l'hi havia quedat enganxada una llentia de la faldilla i quina sorpresa tingué quan veié que aquesta s'havia transformat en una llentia d'or.
Bé doncs, ja hem vist el gorg embruixat i com que tenim el cor bastant inquiet decidim allargar la ruta i tornar cap a Ripoll saltant per les muntanyes ... Ogassa, Bruguera, Ribes de Freser fins a arribar a la capital del Ripollès, som-hi doncs ...
... només hem de seguir la carretera GIV-5211 cap a Ogassa, passem el poble i agafem una de les dues pistes forestals que surten d'ell, la que va en direcció a Bruguera (la de l'esquerra) passant per sota Serra Caballera cap a coll de Jou (l'altre de la dreta ens portaria cap a Camprodon), més endavant, ens trobem amb l'ermita de Sant Martí d'Ogassa, més o menys al punt GPS: N - 42º 16' 20.3'' E - 2º 14' 00.1''.
 |
| Sant Martí d'Ogassa |
Església romànica del segle XI, a uns 1370 metres d'altura fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010, coneguda llavors pel nom de Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del s. XIV que està actualment en el Museu Episcopal de Vic.
 |
| Part posterior de l'esglesia |
El temple és de construcció molt senzilla format per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular. El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls, posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres modificant-lo i convertint-lo en una torre de planta quadrada.
 |
| Campanar |
La porta d'accés està sobre el mur oest, formada per un únic arc de mig punt que envolta un timpà i una llinda llisos, a la porta encara s'hi conserva el forrellat romànic en el qual hi podem observar incisions de tipus geomètric.
 |
| Detall del forrellat de la porta |
 |
| Porta d'acces |
Després de visitar aquesta ferésteg església continuarem el camí cap a Bruguera i com que la gana ja comença a apretar ens pararem a fer l'entrepà abans d'arribar-hi, passat coll de Jou amb unes vistes relaxants del Taga.
 |
| El Taga |
Fotografies del damunt han sigut preses el 17/05/2014
