Translate

divendres, 20 de maig del 2016

Santuari de Salgar (Montsonís)

 
   El santuari de Salgar el trobem a la comarca de la Noguera (Lleida), pertany al terme municipal de Montsonís, la Foradada i molt a prop d'Artesa de Segre lloc des d'on he posat el punt de partida en el planell, només cal agafar la carretera LV-9138 direcció a Montsonís i més endavant trencar cap a Rubió de Baix, tot vorejant el Segre ens trobarem el Santuari al costat esquerre de la carretera just al punt G.P.S:  N - 41º 53' 35.8''   E - 1º 00' 47.5''.

Santuari de Salgar
   Aquest Santuari, està situat en el congost on el riu Segre passa entre el Puig d'Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i d'un vell poblar Iber) i la serra de Salgar tota plena de coves i balmes, un racó certament preciós, un dels més bonics de la comarca. Pot ser que el nom l'hi vingui degut a aquestes concavitats de la roca on està situat, ja que "salgar" ve de "algar" nom que en la toponímia medieval catalana venia a dir cova, balma o alguna cosa semblant, tanmateix com en àrab el mot al-gâr vol dir concretament cova.
Entrada al recinte
   Per entrar heu de passar primer pel punt d'informació de Montsonís on actualment deixen les claus per entrar al recinte.
   Mentre anem obrint el cadenat, us faré cinc cèntims d'un parell de llegendes que ronden per aquest lloc:
   Diu que el nom de Salgar ve d'un cavaller que tenia aquest nom i habitava en un castell proper, lluitant i defenent aquestes terres cristianes dels invasors musulmans.
   L'altre explica que uns pastors guarint-se en una de les moltes coves que hi ha per aquí (a la que s'hi pot pujar mitjançant unes escales de fusta que veurem en una fotografia més endavant) varen trobar una imatge de la Mare de Déu, després de baixar-la tres cops, la imatge retornava a la cova sense que ningú la toques, llavors varen suposar que volia quedar-se allà a dalt i la varen deixar.  

   Pro deixem-nos de contes i anem a allò que realment va passar, el que diu l'història:

Dependències conventuals
   El Monestir de Santa Maria de Salgar en principi era un santuari Marià on es venerava una imatge de Maria, primer romànica i despares gòtica, que casualment desaparegué per l'any 1936. El poble creia que la verge tenia poders miraculosos i la treien en processó en èpoques de sequera.

Claustres i església
  El Salgar, ja surt anomenat en la dotació que va fer Arnau Mir de Tost a la canònica de Montmagastre en el 1054.
   Per l'any 1292 diu que ja hi havia un capellà amb un clergue al seu servei que depenien del rector de Sant Urbà de Montsonís. Les restes d'aquesta capella romànica formen part del presbiteri de l'actual, era de planta quadrada i absis semicircular amb entrada per la banda de l'evangeli que és on ara hi ha la porta de la sagristia.

Entrada al Monestir
   El senyor de Montsonís, Ponç de Ribelles, en veure que el lloc anava caient en decadència, per evitar-ho, cedí l'espai a l'ordre dels Carmelites Calçats els que hi fundaren un convent aprofitant i habilitant les coves  que els brinda la muntanya per allà el 1404.
Façana del convent - hospital amb els claustres
   L'ordre dels Carmelites acollien a tot-hom qui ho necessitava donant alberg i aixopluc als caminants i viatgers que passaven pel camí, en aquell temps força important que anava de Lleida a la Seu, per a on també circulaven molts peregrins que anaven cap a Santiago de Compostela.

Claustres
    En el segle XVI el monestir començà a viure una etapa d'esplendor, Gispert III, senyor de Montsonís, inicià les obres d'engrandiment del temple (per axó a l'entrada del recinte conventual hi ha l'escut amb les armes dels Ponts i els Perellós).

Dependències del convent














   Al segle XVII s'amplia la casa conventual i al segle XVIII es construí un pont (ara ja desaparegut) per passar a l'altra llera del Segre. 
Vistes pujant per les escales que porten a la cova on es trobà la imatge de la verge
Observem que dins de la cova hi ha unes escales de fusta que pugen cap a la cova de la verge 
   L'any 1835 els Carmelites foren exclaustrats per la llei de desamortització de Mendizábal, pro, curiosament el monestir al principi passa desapercebut de la llei, ja que no pertanyia a cap Bisbat, era de l'Arxiprestat d'Àger, però aviat se n'adonaren, havent de claudicar venent tots els seus béns i terres que passaren a mans particulars.

Església des de dalt del convent
   Malgrat tot ben aviat el lloc es recupera com a santuari, gràcies a la voluntat dels nous propietaris i ara depèn de l'església d'Artesa de Segre.

Façana i pati de l'església des dels claustres
   El conjunt arquitectònic del santuari podríem datar-lo primordialment de l'època barroca, encara que l'absis de l'església és romànic.

Interior de l'església des de l'altar
Interior de l'església des del cor













   Les fotografies del damunt han estat preses el 27 de Desembre del 2015.


divendres, 6 de maig del 2016

Montsonís i el seu castell

Montsonís
   El poble de Montsonís pertany al municipi de Foradada, comarca de la Noguera i a l'esquerra del riu Segre. A la població s'hi troben restes de fortificacions romàniques dels segles XIII i XIV, també al cim del pujol hi ha l'antiga església parroquial romànica dedicada a sant Urbà des de on es poden gaudir d'unes espectaculars vistes de la comarca.

Vistes desde l'església de Sant Urbà
Sant Urbà de Montsonís
Vista del castell de Montsonís desde un carrer del poble












                               El poble es troba a tan sols uns tres kilòmetres d'Artesa de Segre, és a dir que està força ben comunicat, compte amb bons restaurants, cases rurals d'allotjament i una botiga que és el punt d'informació del poble, a part del encant propi el més rellevant és el seu castell encara habitat, que podem visitar gaudint de la seva gran història (va ser el primer castell habitat que es va obrir al públic en el nostre país).
Escut sobre la porta
Us en faré cinc cèntims:
   Abans de començar amb la seva història cal dir que el castell és la residència d'estiu dels Barons d'Albi, llinatge més antic que el dels Ducs d'Alba, si observem, en la torre de l'homenatge hi ha la bandera, cosa que vol dir que el castell està habitat.
   Al principi la fortalesa formava part d'un recinte envoltat de muralles que s'estenia per tot el turo on ara està situat el poble, segons els historiadors es tractava d'una sola torre circular de dues plantes, la primera per l'estable i la de dalt, per seguretat, configurava l'habitatge.

Façana principal del castell de Montsonís
   El compte Ermengol II, dit "el Pelegrí", va fer construir aquesta fortalesa per protegir, vigilar i repoblar cristianament les terres despares d'haver-les reconquistat als sarraïns. Aquest castell va defensar la frontera entre la "Catalunya Vella" i la "Nova" durant 125 anys fins a la conquesta de Lleida el 1149.

Interior de una de les entrades al castell (per on entrem a visitar-lo)
   En el segle XIV amb les guerres contra Castella i l'entrada de mercenaris francesos el castell va ser reconstruït, cada pedra del castell és un indicador del temps, a la torre de l'homenatge es nota la diferència entre les primeres i les que es varen posar despares del seu enderrocament durant la Guerra dels Remences (s. XV), la revolta dels nobles contra el rei

Escales per pujar a la torre 
Dalt la torre de l'homenatge




















Joan II el 1460, va ser castigada amb la "humiliació": les torres de l'homenatge simbolitzen el poder del propietari del castell i esfondrar-la significava la fi de la seva grandesa.
   Durant el segle XVI s'inicià el procés d'ampliació i remodelació a partir de la torre de l'antiga muralla, a la segona meitat del segle XVII, a la Guerra dels Segadors la fortalesa torna a ser malmesa, pro de nou es torna a construir.

Retrats dels abans-passats
Saló dels tapissos i retrats de la família            
                                                                                                                       





Finestral sobre la porta principal
amb "festejador".

    A la fi del segle XVII es començà a edificar l'església, però les obres es varen paralitzar fins que els actuals senyors de Montsonís i Barons d'Albi varen donar al conjunt l'aspecte que té en l'actualitat.
   Durant la Gerra Civil Espanyola (1936 - 1939) és descobrir un passadís secret que comunicava el celler del castell amb el monestir de Salgar, que queda a uns tres kilòmetres, aquest es suposa que seria per escapar o introduir aliments en èpoques de setge.
   Bona part d'aquesta informació l'he tret del web de "Ara Lleida" pro si aneu al castell, a part d'axó us explicaran moltes més coses força interessants de les que ni us esmeno perquè hi aneu, val molt la pena viure in situ el que hi ha allà, si cliqueu ACÍ,   us sortirà la pàgina web del castell amb els horaris, telèfon de contacte i activitats que podeu fer pel poble, jo ja només us deixo amb unes quantes fotografies de l'interior del castell per fer-vos una mica de "dentetes", repeteixo: val la pena d'anar-hi.



Menjador
Detall de rajoles catalanes representant oficis




Cambra dormitori
Passadís que comunica el dormitori amb l'església del castell

Església vista desde el passadís del dormitori
Cuina
Cuina
                                                                                                                                                                       
Aljub en forma de pou a la cuina
Forn del castell

                       











 
Entrada principal i sala dels escuts (a l'esquerra porta cambra dels peregrins)
Sala dels escuts (al fons les quadres, a l'esquerra escalinata d'accés a les dependències
 i a la dreta portella a terra per anar al celler i a la presó)
Quadres (actualment saló privat)
Porta de la  ...
... presó




Celler (actualment pinacoteca) i final de la visita.

Les fotografies del damunt han estat preses el 27/12/2015