Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 d’agost del 2025

Gorg i Font d'en Pèlags (Caldes de Montbui).

Placa que es va posar a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat.
   Aquest petit llogaret el trobem en el turó del Pi de les Tres Branques dins el curs fluvial de la riera de Codonys, la qual neix sota el pic del Vent i travessa el Pascol. Tot això pertany al terme municipal de Caldes de Montbui que està a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.
   Per anar-hi no és gaire difícil, però sí un xic enredat, ara us en faré cinc cèntims.

Plànol orientatiu.
   Sortirem de l'aparcament de la zona esportiva de Caldes de Montbui (just al punt GPS: N - 41º 38' 13.1"  E - 2º 09' 28.7") en direcció cap a la plaça de Taunusstein per prendre el carrer de la Torre Roja i el camí de Sentmenat com si volguéssim anar a la Torre Roja, però passat un quilòmetre des de la plaça trobarem una cruïlla, a l'esquerra cap a Sentmenat i a la dreta per un camí més brut, cap al gorg d'en Pèlags, girarem doncs cap a la dreta. Passats uns cent cinquanta metres, haurem de prendre un camí que ens sortirà per l'esquerra direcció cap a la riera, aquest mes endavant

Tronc travessat al camí poc abans d'arribar a la font.
s'estreny prenent baixada i tot seguit travessarem la riera de Codonys. A partir d'ací el camí comença a pujar fins que trobem una canalització d'aigua que va cap a Caldes, allà trenquem a la dreta i anem seguint el camí amunt, sense fer cas de corriols que surtin a la dreta, sempre recta i més o menys a uns 250 o 300 metres passada la riera arribarem a la font del gorg d'en Pèlags. En arribar a la font ens trobarem amb una mena de plaça, a l'esquerre segueix el camí i enfront

Espai de la Font del Gorg d'en Pèlags.
trobem la font, aquesta antigament tan sols era una sortida d'aigua a la qual de vegades posaven un tub metàl·lic o de canya per poder recollir l'aigua. L'any 1980 hi havia un tub de ferro vell i rovellat, el qual estava taponat i l'aigua sobreseia pel costat. A finals d'aquesta dècada un grup de voluntaris forestals la va arranjar, deixant-la en bones condicions d'ús tot

Font del Gorg d'en Pèlags.
Font del Gorg d'en Pèlags













posant-hi una rajola commemorativa, però al cap de poc tornava a estar sense tub fix i amb la rajola trencada (el món està ple de brètols). Des del costat de la font, per on cau l'aigua, s'endevina a sota el gorg, però compta, és molt perillós d'abocar-s'hi. Si hi voleu baixar, hem de recular pel camí per on hem vingut fins a trobar un corriol que trenca a l'esquerre

Petit gorg passada la resclosa.
Petit gorg passada la resclosa.















tot seguint una vella canal d'aigua, la qual ens portarà fins a un punt de recollida d'aigua on es troba una minsa presa, passarem pel seu costat seguint corriol amunt fis a arribar a un petit i bonic gorg, el qual vorejarem i a l'altre canto ens enfilarem pel costat d'unes pedres, vigileu que aquest espai pot estar brut de bardisses, per sobre les pedres a l'esquerre

Cova del Gorg d'en Pèlags.
veurem una mena de cova, hem d'acostar-nos i tombar a la dreta, seguim uns metres més i ens posarem davant mateix del gorg d'en Pèlags. La formació d'aquest gorg es tracta d'un clot pregon en el llit del corrent de l'aigua on aquesta s'entolla o alenteix al seu curs format per la riera de Codonys. El "salt d'aigua" (que normalment és un regalim a no ser en

Gorg d'en Pèlags.
Gorg d'en Pèlags.















el moment de grans pluges) va des de dalt on hi ha la font fins baix el clot on trobem el gorg i al fons s'hi observa una cova, allà on pica el salt hi ha aproximadament un metre de fondària, sent el seu fons sorrós. Hi ha gran varietat de substrats litològics, el que fa que apareguin una gran varietat de comunitats vegetals. 

Gorg d'en Pèlags.
   Un pic vist el gorg tornarem sobres les nostres passes enrere, però en quant arribem a la cruïlla de camins que van l'un a Caldes i l'altre a Sentmenat seguirem recta direcció a aquest últim i a uns 130 metres, a la segona corba a l'esquerre ens surt un corriol que ens portarà a la font de les escales, un altre petit paratge que per la seva proximitat recomano veure. Un pic entrem al corriol, als pocs metres a l'esquerre veurem unes escales que són les que ens porten a la font, un pic a baix entendreu per què se'n diu així aquesta font.

Paratge de la Font de les Escales.
  Ara sí que un pic vista aquesta font continuem per un camí que surt pel seu davant (llevat que vulgueu pujar escales) el qual ens portarà cap al camí que du a Caldes de Montbui on hem deixat el vehicle.
   Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula on queda tot el camí ben contat:


Les fotos i la pel·lícula del damunt s'han enregistrat entre els dies 20/12/2024 i 10 i 17/01/2025.

dijous, 1 d’agost del 2024

La Torre Roja (Sentmenat i Caldes de Montbui).

Torre Roja vista des de Caldes de Montbui.
   El complex arqueològic de la Torre Roja, el trobem en el turó de la Torre Roja, a cavall entre Caldes de Montbui i Sentmenat (la torre està dins el terme de Sentmenat i el poblat iber en terme de Caldes de Montbui). Tant hi podem arribar des d'un poble com de l'altre, des de Sentmenat, haurem d'anar a buscar el carrer del Gato Pérez, que es troba dins el polígon industrial que hi ha al costat del cementiri, just al punt GPS: N - 41º 37' 04.8"  E - 2º 08' 23.7" surt el camí que ens portarà a la cruïlla del "Roure Gros", punt on es troba amb el camí que bé de Caldes de Montbui i es puja cap a la Torre Roja. De tota manera jo ho he fet des de Caldes de Montbui, sortim des de la plaça de la Font del Lleó, que  està 

Plànol orientatiu des de Caldes de Montbui.
a la mateixa plaça que l'ajuntament (Plaça de la Font del Lleó), prenem el carrer del Pont que ens portarà al pont de les Cremades des d'on veurem el pont romànic, passarem pel costat del complex esportiu i del parc de can Rius fins a arribar a la plaça de Taunusstein d'on surt el carrer de la Torre Roja el qual seguirem, passarem per camps masies i hivernacles fins a arribar a un desviament que baixa cap a la font de les Escales, el deixem i seguim amunt fins a arribar a la cruïlla del Roure Gros, allà trenquem a la dreta amunt, passarem pel costat de les runes de l'ermita de Sant Miquel de l'Arn i seguirem camí amunt fins a arribar al collet de la Torre Roja on prendrem un corriol que ens surt per l'esquerre i és el que ens portarà fins al davant de les restes del poblat iber.  

Vista de Caldes de Montbui des del camí.
   En arribar veurem un jaciment arqueològic amb un grapat de pedres disposades com a parets de les cases i carrers, però durant el recorregut per la llera del poblat trobarem uns rètols que expliquen tota la trajectòria de la gent que allà hi vivia i així poder entendre tot el que veiem (almenys quan hi vaig pujar jo hi eren). 
   Abans de començar el passeig per les instal·lacions, cal dir que la primera menció històrica d'aquest turó de 400,6 msnm fou l'any 1335 i se cità com a Puig Castellar i no va ser fins al 1529 que va ser tornat a citar però com a turó de la Torre Roja. 
Restes iberes del poblat de la Torre Roja.
   Aquest poblat el trobem a 377,4 msnm i està datat del s. VI aC, segons els estudis de les troballes es pensa que estaven allà des de l'ibèric antic, finals de l'edat del bronze o principis de la del ferro, el director de les excavacions de l'any 2004 en Abel Fortó, va establir una seqüència cronològica del jaciment, arribant a la conclusió de què es forma aproximadament l'any 750 aC i perdurà fins al s. I aC.
   Podríem dividir aquest assentament iber laietà en quatre fases diferents, el poblat ocupava tot el turó però de diferent manera a cada època, ja que s'han fet excavacions puntuals pels vols on s'han trobat murs de pedra i altres indicis.

Foto presa des del vessant on podem veure diferents èpoques de construcció.
   La primera ocupació humana del lloc es data a partir de la segona meitat del s. VI aC fins a mitjans del s. V aC el poblat es repartia en un perímetre d'uns 600 m² per tot el turó en cabanes escampades sense mantenir cap ordre ni alineació, estaven edificades sobre la pedra mare, semi excavades al subsòl i tenien una sola estança, el material que empraven era punible, rarament algun mur de pedra. A la roca s'hi han trobat uns forats excavats on plantaven els pals pels puntals de les cabanes o per una hipotètica muralla. Aquestes restes són les que es troben a més profunditat tocant directament a la roca.
Sota les bardisses hi ha les restes d'una paret de la primera fase.
    A la segona meitat del s. V aC el poble canvia d'aspecte i l'ocupació es prolonga durant el s. V i IV aC (segona fase). En aquest moment es produeix l'abandonament de les cabanes aïllades, adoptant-se una xarxa totalment urbana estructurada principalment a partir d'una muralla o mur de tancament i un carrer perimetral paral·lel, on a banda i banda

Vista parcial de la zona excavada..
s'edificaren les cases. La muralla perimetral que tenia quasi un metre d'amplada, discorre paral·lela al vessant est del poblat i en l'actualitat es troba molt afectada a causa de les construccions de les cases de fases posteriors. Les cases eren construïdes amb parets de pedres irregulars lligades amb argila o argamassa, la coberta estava composta per un embigat de fusta cobert per una argamassa d'argila lligada amb palla i elements vegetals. Hi havia cases de diferents mides, unes sols tenien una estança i d'altres més, les seves superfícies oscil·laven entre els 20 i 50 m², fins i tot, en una

Vista parcial de la zona excavada.
s'hi ha trobat una llar de foc. La part urbanística constava pel moment d'un sol carrer documentat el qual té unes dimensions de 15 m de llarg per 1,3 m d'ample al sector nord i 2,1 m al sector sud, es troba pavimentat amb lloses planes, per la poca amplada que té, se suposa que només era concorregut per persones i animals de càrrega, no hi podia passar cap carruatge. Aquest carrer es troba a tres metres de la muralla i com he dit abans amb cases adossades a banda i banda, és a dir que algunes cases per un cantó tenien el carrer i per l'altre feien servir la muralla com a paret.  

Vista parcial de la zona excavada.
   A finals del s. IV aC el poblat torna a canviar d'una manera important (tercera fase), sobretot en la seva trama urbana, però no es pot apreciar massa degut a les construccions fetes en fases posteriors, les quals destruïren parcialment aquestes.  La muralla es manté, però el carrer s'amortitza i és ocupat per noves construccions cada cop més complexes. Aquesta etapa es prolongà fins a finals del s. III o als inicis del s. II aC, al final el poblat fou abandonat per complet, segurament en el context de la segona guerra Púnica o bé en les campanyes de Cató. 

Vista parcial de la zona excavada.
   Passa pràcticament una centúria amb el poblat oblidat i abandonat, fins que a inicis del s. I aC es reocupà la zona, pot ser que a finals del primer quart de segle (quarta i última fase ibera). Ara la muralla desapareix, però en alguns trams és aprofitada per fer paret, els habitatges són molt més complexos que les últimes, per edificar buscaven superfícies planes, i si no les trobaven, reomplien el terreny perquè hi quedessin, també aprofitaren els murs i les parets de les antigues cases, per això es troben les fases més antigues mig desaparegudes. Aquestes noves cases tenien diversos habitacles amb un pati central, el qual feia de distribuïdor. Cada habitacle tenia la seva funció, domestica, magatzem, taller, etc. En

Part de la primera casa entrant al poblat (fase 4).
una de les cases es descobrí un habitacle obert, sense sostre, el qual el feien servir per fondre ferro, els ibers tenien molta fama entre els grecs i els romans per treballar molt bé aquest metall. En les cases hi solien haver desaigües per sota de les habitacions per tal de poder desaiguar l'aigua que queia al pati cap a fora de l'habitatge. Les cases tenien una superfície que oscil·lava entre els 180 i els 260 m². També sota d'algunes habitacions, s'hi han trobat enterraments perinatals, en total sis del s. I aC i un documentat del s. III aC, tots tenien una edat entre sis i nou mesos de vida fetal (és una cosa bastant estranya, ja que els ibers incineraven als seus morts). Durant el tercer quart del s. I aC va davallar la producció de materials, el taller metal·lúrgic va ser amortitzat i l'habitacle es dividí en dues habitacions, el poble començar a caure en decadència per acabar desapareixent a finals del s. I aC.

Detall, possible desaigua o espitllera.
    Passaren vuit o nou segles fins que no es tornà a poblar el turó, va ser un petit assentament medieval entre els segles VIII i X dC, se'n té constància per la troballa d'una necròpolis amb unes dotze tombes i unes restes que ho ratifiquen. Se suposa que els enterraments no tenen res a veure amb la Torre Roja, ja que encara que no ha estat mai excavada, per això és difícil de datar-la i sempre se li ha atribuït tradicionalment la funció de vigilància, però no obstant no deixa de ser una hipòtesi i no es pot afirmar si tenien o no relació.

La torre Roja.
La torre Roja.













   A l'extrem més oriental de l'esplanada hi trobem la Torre Roja, es tracta d'una construcció militar medieval, la torre és de planta circular amb dos paraments concèntrics i adossats, amb un diàmetre global d'uns deu metres i una alçària conservada de prop de cinc metres. En l'obra s'observen diverses diferències significatives, que podrien respondre a diferents ocupacions interrompudes. Per les seves característiques i l'ús en la construcció de l'opus spicatum, fa pensar

Porta de la torre.
Interior de la torre.













que podria datar-se en el s. XI, però segons altres observacions es podria recular als segles IX i X, vaja, que fins que no s'investigui més no sabrem una data més certa. 
   La importància que té aquest poblat, és que hi podem trobar tota l'evolució d'un poble iber laietà, des dels principis fins a l'entrada de l'època romana, cosa que en altres només ho podem veure parcialment, ja que o han començat més tard o han acabat més aviat. També veiem l'enllaç dels ibers amb l'època medieval amb la torre Roja que encara que teòricament no està lligada al poblat (almenys és el que sembla) es veu el poblament que hi hagué en èpoques posteriors. 
Vista de la torre des del darrere.
   D'aquesta torre n'hi ha una vella llegenda dels temps d'en Guifre el Pilós, la qual ara us contaré: 

Els Cenyidors de les Sis Donzelles

   Un valent capità anomenat Guillem de Zaportella un dia va ser recompensat pel compte Guifre, l'hi va deixar triar entre una de les tres coses que l'hi oferia en recompensa per la seva lleialtat: en primer lloc l'hi oferí cinquanta almogàvers, en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, l'hi oferí l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifre els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità Zaportella. Aquest últim va optar per la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els va fer jurar protecció als dèbils, orfes i obediència al seu capità. Un pic acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, però abans d'arribar-hi es varen trobar a uns nuvis, la núvia anava acompanyada de cinc donzelles, el capità oferí a la núvia protecció i en regal de noces l'hi donà una cinta d'or, els cavallers varen fer el mateix amb les donzelles. Arribat el vespre, els cavallers, oblidant el jurament que havien fet, varen anar al poble i prengueren a la núvia i a les donzelles portant-les cap a una torre que hi havia dalt d'un turó prop de Caldes. El marit desesperat, el qual tenia coneixement de la cinta d'or, va corre fins al capità Zarpotella per explicar-li el que havia passat. el capità, el marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles pujaren cap a la torre i en entrar-hi, el capità va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes, després demanà a les donzelles les cintes (o lligacames) per fer sis llaços corredissos i penjar als sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles demanaren al capità que els perdones la vida, però en Guillem no els va fer cas i preparà la sentencia, però els cavallers l'hi suplicaren que per contes de ser penjats com uns vulgars lladres els deixes que es clavessin la seva espasa al pit. El capità acceptà la seva suplica. Un cop morts el terra de la torre queda banyat per la seva sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomena Torre Roja.

Vista de Caldes de Montbui i el Vallès des del costat de la Torre Roja. 
   Ara us deixo amb la petita pel·lícula de la visita que vaig fer a les excavacions i a la Torre Roja:



Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 19/05/2023 i el 26/01/2024.




dissabte, 1 d’octubre del 2022

Gorg de can Noguera (Bigues i Riells).

Espai del gorg de can Noguera.
   En aquest bloc no només tractarem sobres aquest preciós gorg, sinó d'unes quantes coses que succeeixen al seu voltant, però ja les anirem tractant a mesura que hi anem arribant, ja que es tracta de fer una petita caminada per la llera del riu Tenes, lloc on trobarem aquest gorg,  el qual està dins el terme municipal de Bigues i Riells (Vallés Oriental).

Parking del descampat al carrer Camí del Pedregar.
Parking de la plaça Miquel Bosch.
 
Partirem a peu del poble de Bigues, allà podem triar dos llocs on deixar el vehicle, un molt fàcil és la plaça Miquel Bosch (N-41º 40' 29.4" E-2º 12' 40.0") i l'altre que us deixo és un descampat habilitat en l'actualitat com a pàrquing cap al final del carrer Camí del Pedregar (N-41º 40' 30.1" E-2º 12' 33.6").

Plànol orientatiu.
      Ben deixat el cotxe, ens posarem a caminar en direcció nord buscant el carrer del Camí de la Torre, un pic el trobem, trencarem a l'esquerra i el seguirem fins a arribar a l'hotel "Molí de la Torre" que ens quedarà a la dreta un pic travessat el pont que passa per sobre el riu Tenes. Aquest hotel no és més que una vella fàbrica que es va construir aprofitant part de

Hotel "El Molí de la Torre" des del pont que travessa el riu Tenes.

l'estructura d'un molí que hi havia hagut anteriorment. En aquest punt haurem de trencar a la dreta com si volguéssim anar a l'hotel, però per contes d'entrar-hi prendrem un camí que segueix pel seu costat fins a arribar a una casa dita "el Molinet", ací el camí s'acaba, però abans d'entrar a la casa surt un corriol a l'esquerre que va resseguint el rec que portava l'aigua a la bassa del molí tot passant per entremig dels camps i donant-les regadiu, el seguim i veurem que ens porta cap a una arbreda. Passats els arbres, a l'esquerre del camí se'ns obre un gran camp de conreu on al final es veu

Masia de can Noguera amb els cingles de Bertí al fons.
la masia de can Noguera amb els cingles de Bertí de fons. Aquesta masia data del s. XVII, però en el s. XX va patir diverses modificacions, és de planta basilical en la part més antiga, però també té elements modernistes que trobem en les edificacions annexes com la porteria, la capella i la granja, a més dels que trobem en la façana principal. Pel seu voltant trobem més edificis de dependències del mas entre les quals destacarem la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua i diverses quadres i estables. Al nord de la casa hi descobrim un petit parc a la llera del Tenes, el qual en l'actualitat té l'accés tancat, es troba abandonat i en un estat deplorable, dins aquest recinte es troba la

Font de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó.
font dita de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó, ja que l'aigua brolla per la boca del cap d'un lleó, aquesta data de l'any 1947, al seu costat és on es va obrir l'any 1960 la planta embotelladora d'aigua, però com que no era rendible va tancar al cap de pocs anys. Aquest parc en els seus temps va ser una atracció important, sobretot en la temporada d'estiu, hi anava la gent els caps de setmana, tant els estiuejants com la gent del poble per refrescar-se i gaudir de les seves ombres.
Petita "balma" que passem en anar cap al gorg de can Noguera.
   Passat l'antic accés al parc i quasi enfront de l'entrada de la casa, a la dreta surt un petit i confós sender que baixa cap al riu tot passant pel costat del vell parc i seguidament per sota una mena de balma, poc més enllà sortim a una petita clariana a la mateixa llera del riu Tenes on es troba el gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.
Gorg de can Noguera.

   En aquest preciós gorg a la dècada del vuitanta del segle passat s'hi varen rodar unes quantes escenes de la sèrie "Mecanoscrit del segon origen", una de les primeres que va produir TV3, estava basada en la novel·la del mateix nom escrita per Manuel de Pedrolo, va ser estrenada el desembre de 1985 i va ser molt ben rebuda per l'audiència. 

Gorg de can Noguera.
   Sobre el salt, a l'altra llera del riu es troba l'Avencó, que no és més que una suggerència d'aigua que surt d'una petita cova, però des d'ací no el podem veure perquè queda un xic més amunt i està tapat per la malesa. Més tard ens hi arribarem per veure'l.

Gorg de can Noguera.
   Un pic vist tot això, tornarem sobre les nostres passes pel corriol que hem vingut per tornar al camí que hem deixat abans quasi al davant de can Noguera. Seguirem pel camí principal endavant i seguidament ens trobarem una edificació 

Camí fluvial del riu Tenes.
a l'esquerre, un pic l'hem passat, a la dreta es torna a intuir un corriol fet pel pas de les persones cap al riu, allà des de la mateixa llera veurem el que en diuen "les Barbotes" que no és més que una altra suggerència d'aigua la qual brolla a pressió ascendent per diversos forats impermeables formant un petit aiguamoll fangós que s'ajunta seguidament amb el

Les Barbotes.
Les Barbotes.
riu, si el riu porta bastant cabal passa per sobre aquest aiguamoll quedant confós, però si ens fixem veurem com brolla l'aigua prop d'on ens posem nosaltres. Aquest aflorament d'aigua no té res a veure amb l'Avencó que ens hem trobat més avall, ja que l'aigua procedeix de diferents llocs.

Després de travessar el riu, prenem un corriol a la dreta  que queda entre el riu i la carretera.
   Un pic vistes les Barbotes tornarem al camí principal i seguirem amunt on trobarem un pont que dóna a la carretera, nosaltres travessarem el riu per sota el pont, ja que hi ha unes grans passeres per travessar-lo, a l'altra llera prendrem un corriol que ens surt per la dreta i va resseguint el riu avall. A pocs metres, veurem a la dreta un forat entre la malesa que

Forat a la malesa vist des de la presa a l'altra llera.
dóna a la petita presa que desvia l'aigua cap al molí, en aquest mateix punt el camí es bifurca, a l'esquerre puja cap a la carretera que va de Bigues a Riells, i tot recta ens surt el corriol que hem de prendre, caminem uns metres i sortim a una

L'Avencó
L'Avencó.
clariana on a la nostra esquerra veiem una petita cova mig ensotada, és l'Avencó. N'hi diuen així perquè se suposa que les aigües que surten d'aquesta cova vénen de la riera de l'Avencó d'Aiguafreda, la veritat és que abans d'arribar a l'aiguabarreig de la riera de l'Avencó amb el riu Congost a Aiguafreda, es veu com l'aigua que porta aquesta (quan hi ha

Fotografiant l'entrada de l'Avencó.
Entrada de l'Avencó.
poc cabal) va desapareixent progressivament sota terra sense arribar al riu Congost, diu que quan aquesta baixa tèrbola, per l'Avencó de Bigues també surt l'aigua bruta i això fa pensar que estan comunicats, però de moment no s'ha fet cap coloració de les aigües per confirmar-ho. Diu que per dins d'aquesta cova s'hi poden recorre uns nou metres amb l'aigua fins a la cintura, però això val més deixar-ho per gent experta i no jugar-nos el físic, en el moment que hi he anat jo, tal com es pot veure hi havia força sequera.

Interior de l'Avencó.
   Després de veure tot aquest grapat de fenòmens que ens brinda la nostra mare Natura, tornarem respectuosament sobres les nostres passes cap al cotxe, sense que es noti que hàgim passat per allà.
   Per si a algú no l'hi ha quedat prou clar, us deixo amb la petita pel·lícula que vaig fer quan hi vaig anar:  



Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut realitzats l'11/04 i el 27/06 del 2022.