En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El gorg de la Mola d'en Valls el trobem dins el curs fluvial de la riera de Corbera, dins el terme municipal de Corbera de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Encara que tot el seu entorn està poblat és un racó força bonic i pel moment bastant feréstec.
Per arribar-hi és força senzill, la manera més ràpida d'anar-hi és des del poble de Sant Andreu de la Barca, un pic allà, haurem de buscar la cruïlla dels carrers Josep Tarradellas i Lluís Companys i per allà deixar el vehicle, jo el vaig aparcar més o menys al punt GPS: N - 41º 26' 36" E - 1º 58'34.5".
Plànol orientatiu.
Un pic ben deixat el cotxe al carrer Josep Tarradellas, anirem a buscar la cruïlla amb el carrer Lluís Companys i allà prendrem dit carrer en direcció sud tot anant cap a la Soleia, passada la primera corba a la dreta, veurem que ens surt un
Cruïlla dels carrers Josep Tarradellas i Lluís Companys
Punt del carrer des d'on surt el corriol.
corriol a l'esquerre, el prenem i aquest ens portarà a un camí de terra més gran, el seguim i més endavant abans que el camí comenci a pujar, ens surt un corriol que baixa al nostre esquerre, el prenem i sense deixar-lo veurem que ens porta
Corriol que baixa de la carretera al camí.
Prenent el corriol que baixa al gorg.
fins a sobre mateix del gorg. Hi ha un tram de baixada que és una mica feixuc, sobretot si el terreny està moll, però si es va amb compte, no ha de passar res.
Gorg de la Mola d'en Valls.
Doncs bé, ja hem arribat al gorg, des de sobre es veu molt bonic, però la perspectiva des de baix de la riera és molt més bona, espectacular, però baixar-hi és bastant feixuc, un xicot que ens vàrem trobar allà em va recomanar que no hi baixes i molt menys carregat com anava amb les càmeres, m'ho vaig mirar bé i l'hi vaig fer cas. Però perquè veieu com és des de baix, un company d'Instagram, en Mimun Llop, m'ha deixat posar una foto seva del gorg, és un xicot de natura i us recomano que veieu la seva pàgina d'Instagram clicant ACÍ.
Gorg de la Mola d'en Valls (des de baix). (Foto cedida per Mimun Llop).
Per si no us ha quedat prou clar el camí, us deixo amb la pel·lícula del dia en què hi vaig anar:
Les fotos i la pel·lícula del damunt han estat preses l'11/01/2023.
El poble de Bertí és el que dóna nom a la cinglera que va des de la conca del Tenes a la conca del Congost tot separant el Vallès del Moianès, està situat dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja a la comarca del Moianès.
Per anar-hi és recomanable fer ús d'un tot terreny o un cotxe alt, que no vagi arrossegant la panxa per terra, ja que passarem per pistes forestals, de tota manera si es pot millor anar amb bici o a peu. Ara us faig cinc cèntims de com arribar-hi.
Plànol orientatiu.
En primer lloc, vingueu des d'on vingueu cal anar fins a Sant Miquel Sesperxes, petita parròquia del veïnat que porta el mateix nom pertanyent al municipi de Sant Martí de Centelles. S'hi pot arribar des de Centelles per la C-1413b o venint de la C-59 per la mateixa via, les coordinades són: N - 41º 44' 45.0" E - 2º 13' 25.1" (Nota important pels que porteu GPS: us recomano primer configurar-lo fins aquest punt i des d'ací configurar-lo fins a Bertí, ja que si no, podria portar-vos per alguna pista en mal estat per alleugerir temps).
Sant Miquel Sesperxes.
Aquesta església on ens trobem al davant, té una referencia documental que ens porta a l'alta edat mitjana, probablement del s. XII, és a dir romànica encara que no ho sembli, ja que va ser molt reformada entre els anys 1680 i 1690 quedant pocs vestigis de l'original. El 1777 va ser decorada la cúpula de la nau i les voltes amb relleus barrocs de
Façana.
Cementiri (esquerre) i campanar.
guix. El 1809 durant la invasió francesa fou saquejada totalment igual que el 1936 amb la Guerra Civil Espanyola. En l'actualitat, parcialment restaurada depèn de la parròquia de sant Martí de Centelles.
Vista aquesta bonica església continuarem tot recta i seguidament entrarem en una pista de terra, la qual ens portarà cap al nostre destí final, però abans encara passarem per preciosos llogarets els quals anirem veient. A uns 550 m arribem al collet de can Borla on hi ha una cruïlla, nosaltres recte, a 600 m més en trobarem un altre al coll de Gasents i continuem seguint recte, passem pel costat dels camps de Bellavista, de can Volant i als 2,9 km a l'esquerre veurem un
La Taula de Pedra, lloc d'on s'albiren precioses vistes.
lloc per aparcar, deixem el cotxe i a uns 100 m a peu trobarem la "Taula de Pedra", un lloc des d'on albirarem precioses vistes del Montseny i al fons el Cabrerès. Tornem cap al cotxe i continuem el camí, a uns 500 m passarem pel costat del que queda de ca l'Esmolet i 50 m més endavant veurem que ens surt un camí a l'esquerre, deixem ben aparcat el cotxe i
Ca l'Esmolet.
Ca l'Esmolet.
el seguim a peu tot endinsant-nos cap a la boscúria i al cap d'uns 350 m arribarem a la imponent masia del Clascar, també dita el castell de Bertí. Aquesta casa fortificada està documentada l'any 1298 i s'identifica amb el castell de Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978, en un document del 1370 apareix Guillem de Clascar sota
Masia del Clascar o altrament dit, Castell de Bertí.
el domini de la família Centelles. L'any 1615 s'anomena "domus" i passa als senyors de Bell-lloc. A principis del s. XX és reformar l'antiga masia i és transformar en un castell, barrejant-se elements gòtics autèntics i imitacions. L'obra iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada (hi havia un projecte per convertir-lo en hotel, però no es va dur
Capella dedicada al Sant Crist.
Una de les parets de la masia.
a terme). Al costat de la masia hi ha una curiosa capella dedicada al Sant Crist.
Tornem sobres les nostres passes cap al cotxe i reprenem el camí cap al poble de Bertí, no hauran passat 450 m que ja
Cal Magre, al fons Sant Llorenç del Munt, el Montcau i a la dreta els cingles de Sant Sadurní.
guitarem cal Magre amb Sant Llorenç del Munt, el Montcau i els cingles de Sant Sadurní o de Gallifa de fons, amb 300 o 400 m més arribarem al nostre destí. En arribar a la masia de cal Magre mirarem de trobar un punt per deixar el cotxe, sobretot mirant que no destorbi el pas i sense posar-nos dins de cap propietat privada, pels que porteu GPS les coordinades del lloc són les següents: N - 41º 43'12.6" E - 2º 13' 41.8". Ben deixat el cotxe, ens encaminarem cap a cal
Cal Magre i al seu costat ca l'Escolà.
Magre, masia que data entre finals del s. XVII i principis del segle XVIII, la qual està adossada a cal Escolà i té a la façana principal orientada a migjorn un gran portal adovellat amb un escut a la dovella clau amb la inscripció: PAU CARCS - 1681. En aquest punt, ens trobem al nucli central de l'antic poble de Bertí situat més o menys al centre de la cinglera que porta el seu nom i a uns 808 msnm, aquest poble estava format a part de per l'església i la rectoria, també
Rectoria i església de Sant Pere de Bertí.
per un bon nombre de masies disseminades per tota la cinglera: la de Bernils, can Borra, can Can·nela, can Carrau, la Casanova, la Caseta, la Feu, cal Mestret, can Niolda, l'Onyó, Puigciró, cal Quitzo, cal Regàs, can Rellamat, can Rombella, cal Rosso, can Saloma, la Serra, el Soler de Bertí, el Sot del Grau, el Traver, l'Ullar, can Volant i per les que hem passat i visitat anteriorment (ca l'Esmolet, el Clascar, ca l'Escolà i can Magre), com podeu veure era una zona força poblada i ara ben poques cases queden dempeus. Des de la masia cal Magre (la qual en el moment de fer el bloc està habitada per unes noies que recullen mel portant una petita empresa dita: "Les Apicultores", per cert, una mel molt bona i de qualitat) prendrem el camí que surt des de la façana principal i ens dirigirem cap a l'església on abans d'arribar trobarem la rectoria, la qual està adossada al temple i va ser venuda fa uns quants anys a uns particulars que ho tenen
Façana de la rectoria.
Vista del campanar des del pati de la Rectoria.
com a segona residència, a la façana ressaltarem la porta amb arcada adovellada i alguns elements nous com un rellotge de sol i una imatge al costat de la porta. Caminem quatre passes més i ens plantem al davant mateix d'unes escales de
Entrada a l'església i al cementiri.
pedra amb forma de ferradura que donen accés a la porta del barri de l'església. Entrem dins el recinte i cap a la dreta hi queda el cementiri, a l'esquerre trobem un comunidor de planta quadrada i enfront, la porta de l'església.
La planta del temple és d'una sola nau quasi rectangular, amb volta apuntada feta amb pedres de cantell i absis carrat. Posteriorment, s'hi afegiren dues capelles laterals a la cara sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals amb l'accés per l'exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn. L'any 1659 es va reconstruir amb volta massissa, el campanar va ser reformat prenent la forma actual on hi havia quatre campanes les quals varen ser destruïdes l'any 1936 i l'entrada la varen fer per l'interior del temple. El juliol de l'any 1998 s'hi va posar una nova campana que porta per nom Clara.
Entrada amb porta adovellada i a la dreta l'absis.
El lloc apareix ja documentat l'any 978, com a castrum Bertini o Brertlli, però com indret eclesiàstic apareix documentat en el 1031 on s'anomena Bertino. Durant el segle XIII apareix esmenat entre les parròquies del bisbat de Vic. En aquest moment disposava de tres altars, ja que tenia tres advocacions: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, per això se sospita que pogués tenir absidioles les quals podien haver sigut enderrocades al s. XV o al s. XVI en el moment de fer-se
Entrada al recinte, al costat un comunidor i al fons cal Magre.
Darrere de l'església amb l'absis i el petit cementiri.
la sagristia i la capella de la Verge del Roser. Durant la Gerra Civil Espanyola va ser espoliada i en l'actualitat només s'hi fa missa un cop a l'any i sol ser el diumenge més pròxim a Sant Pere a la tarda.
Per si no us hagués quedat prou clar, us convido a veure la petita pel·lícula que vàrem fer aquell dia:
Les fotos i la pel·lícula varen estar preses el 12/04/2023.
Un dels molts arbres centenaris de la fageda de la Grevolosa.
La fageda de la Grevolosa la trobem dins del terme municipal de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona. És un paratge menys concorregut que la fageda d'en Jordà, turísticament parlant, ja que el seu accés és més complicat, però també degut a això té un aspecte molt més salvatge.
Plànol orientatiu.
Per arribar-hi no és massa complicat, si venim de Vic en direcció Olot per la C-37, sortirem per Sant Andreu de la Vola anant a buscar la carretera que va de Sant Pere de Torelló a Joanetes, però a uns 500 metres veurem que ens surt una pista per la dreta en direcció cap a Cabrera (ho posa en un petit rètol), la prenem i sense deixar-la tot travessant alguns cops el riu Fornès al cap d'uns 2,3 km, a l'esquerre veurem sortir una altra pista on es veu un rètol que ens indica cap a la fageda de la Grevolosa. Per prendre aquesta pista haurem d'obrir un filat per les vaques, no us oblideu de tornar-lo a tancar, seguim amunt i al cap d'uns 500 metres veurem a la dreta un espai habilitat per deixar uns cinc o sis cotxes i més amunt n'hi ha un altre on caben sis ben aparcats, just ací s'acaba la pista, en el punt GPS: N - 42º 05' 38.5" E - 2º 22' 23.0".
Últim aparcament, des d'on surt el camí cap a Sant Nazari.
Un pic ben deixat el vehicle començarem a caminar pel camí que ens surt al final de l'aparcament, transitarem per entremig de boixos i avellaners per un camí amb lleu pujada que al cap de poca estona ens farà arribar a una carbonera,
Mostra d'una carbonera que ens trobem poc després de començar a caminar.
on trobarem un rètol que ens explica sobre aquesta feina que feien els homes de muntanya. Continuem camí amunt, ja que tot el trajecte és de pujada, a la poca estona haurem de travessar el torrent de la Grevolosa per un petit pont de fusta, veureu que el camí està ben senyalitzat amb plafons i marques, de vegades trobarem petits corriols que empalmen
Petit pont de fusta que travessa el torrent de la Grevolosa.
el camí per fer drecera (n'hi ha que estan millor que el mateix camí, perquè tothom passa per allà), vosaltres feu el que millor us sembli. Passats uns vint o vint-i-cinc minuts després de sortir de l'aparcament arribarem a l'ermita de Sant Nazari, punt mitjà de l'excursió.
Ermita de Sant Nazari.
Aquesta ermita situada en el bell mig d'espesses rouredes ja és esmenada en un testament de Bernat de Perafita l'any 1382. Als segles XVII i XVIII albergava ermitans, els quals recaptaven per ella. L'any 1721 es va refer l'edificació, construint-se una casa amb teulat de doble vessant dins de la qual una part fou destinada a capella i l'altra a estatge dels
Interior de la capella des del cor.
Interior de la capella des del portal.
ermitans. La capella mostra un discret estil barroc, interiorment enguixada amb motllures i volta de llunetes, el portal és simple tot emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, sobre seu hi ha un ull de bou i el campanar que és d'espadanya està situat prop del carener de l'edificació. Entre els anys 2002 i 2015 es va restaurar un altre cop, esperem que l'administració segueixi amb les reformes, ja que si no, tot el que s'hi ha fet no servirà de res i l'habitatge bé podria servir
Vista de Sant Nazari pel darrere, on hi ha un parell de roures i taules de pícnic.
de refugi o zona d'esbarjo. Al darrere de l'edificació trobem un parell de roures i unes taules de pícnic per poder fer un mos.
Visitada l'ermita seguim pel corriol que trobem a seu darrera, al cap de poca estona sortim a la pista que ve del primer aparcament, però de front cap a l'esquerre veiem un corriol que s'enfila encara més dret i un indicador que posa: "Fageda
Forta pujada després de l'ermita.
Entrem a la Fageda de la Grevolosa.
de la Grevolosa 5 min", doncs, amunt i a poc a poc que aquest tros potser és el que es fa més feixuc. Arribats a dalt la pujada, a la dreta comencem a baixar i sense adonar-nos entrem dins la màgica fageda de la Grevolosa. Ens trobem dins un majestuós bosc, un dels més singulars i espectaculars de la nostra terra, és una fageda mesòfila, l'estrat arbustiu de
Faigs vells amb grans arrels que penetren dins la terra.
la Grevolosa estava format per una densa massa de boixos, les quals en l'actualitat lluiten per la seva supervivència, ja que estan atacades per una espècie invasora (l'arna del boix) que les està aniquilant massa de pressa, també hi trobem altres interessants espècies com el boix grèvol. Gràcies a la presència de fusta morta al terra i a l'existència de cavitats en els troncs i les branques dels arbres, trobem dins d'aquest espai una gran diversitat d'espècies que només viuen dins
Un dels tres arbres considerats monumentals de la Grevolosa.
els boscos madurs. Dins aquesta fageda hi ha faigs de més de tres-cents anys de vida, els quals fan més d'un metre de diàmetre i quaranta metres d'alçària, tres dels quals estan declarats com arbres monumentals. Totes les èpoques de l'any
Un altre faig monumental.
són bones per visitar aquesta meravella de la natura, però podríem dir que la més bona és la tardor, ja que els colors que agafa la boscúria són realment espectaculars. Un pic hem arribat on hi ha els tres faigs monumentals, el camí continua endavant i podem allargar l'excursió tant com vulguem, igual que també hi ha qui la comença la caminada des d'un altre
Primer faig monumental que trobem al costat del camí.
cantó, però segons em va dir la meva amiga Joana Figueres i el seu marit (bons excursionistes i coneixedors de la zona) i el que he contrastat jo, crec que el millor camí és aquest.
Ara ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes tot meditant en el poema que hem trobat escrit en un dels panels que hi ha en el camí, el qual és de la poetessa de Torelló Maria Font (1922-2015), a la que vaig tindre la sort de conèixer junt amb tota la seva família a la masia de la Font Santa, lloc on vivien els seus pares, a ella i a aquesta família els hi dedico aquest bloc tot recordant moments de la meva infantesa; l'últim cop que vaig veure a la Maria va ser a la tardor del 2006 a Torelló, ella estava repenjada a la barana del seu balcó des d'on vàrem creuar unes quantes paraules.
Camí per dins de la Grevolosa.
La Fageda de la Grevolosa
Foto retrospectiva de Maria Font.
Bosc encisat i impregnat de Misteri
o temple de serena majestat
que ens embolcalles de sagrat silenci;
faigs o fantasmes tocats d'encanteri,
d'un paisatge embruixat.
Com balustres estàtiques de marbre,
els troncs s'eleven cel amunt austers;
són mans fervents les branques que enlairant-se
sostenen el verd tàlem que et cobreix.
Que les divinitats, faunes o bruixes,
defensin sempre aquest temple sagrat
sobre del qual rellisquen les centúries;
perquè no sigui mai profanat
a fi de que generacions futures
venerin aquests arbres seculars.
Maria Font
Arrels dels faigs centenaris que trobem dins la Grevolosa.
Ara per si no us ha quedat clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula que vaig fer aquell dia:
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 02/11/2022.
En aquest capítol farem un petit recorregut per la nostra Costa Brava des de la cala d'Aigua Xelida fins al mirador d'un preciós fenomen geològic al qual anomenem el bufador de sa Roncadora. Tot això pertany al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà) i ho trobem una mica més amunt del poblet de Tamariu poc abans d'arribar al terme de Begur.
Plànol orientatiu.
Per anar-hi no és pas gens difícil, sortint de Palafrugell prenem la carretera GIV-6542 en direcció cap a Tamariu, un pic arribats allà, travessem la riera i prenem el carrer dels Pescadors i més endavant trenquem a l'esquerre pel carrer d'Aiguablava, en arribar a una rotonda trenquem a la dreta per l'avinguda de Vicenç Bou, més endavant trobarem una altra rotonda on trencarem a l'esquerre tot prenent el carrer del Montgrí, a uns 280 m tombarem a la dreta pel carrer de l'Avi Xaxu i a uns 260 m més endavant veurem una mena de petit passeig on haurem de deixar el cotxe, més o menys al punt GPS: N - 41º 55' 20.8" E - 3º 12' 50.5".
Final del carrer de l'Avi Xaxu i punt on comença el camí que baixa cap a Aigua Xelida.
Deixem el cotxe ben aparcat i baixem fins al final del carrer, allà trobarem una barrera que limita el pas cap a una urbanització privada, però a la nostra esquerra s'obre pas un camí que baixa cap a la cala d'Aigua Xelida, el prenem i a
Escales que baixen cap a la cala d'Aigua Xelida.
uns 150 m més avall, on es comença a veure alguna casa, a la dreta trobarem unes escales que baixen a la dita cala, les prenem i l'anem a veure, ací t'hi pots tirar una bona estona admirant la seva bellesa i les vistes que si veuen. Si passem
Cala de'Aigua Xelida.
de la "Platja Gran" a un altre de més petita que es troba saltant unes roques, les vistes es fan encara més boniques. Vistes ja aquest parell de petites cales reprendrem el camí un altre cop escales amunt per tornar a agafar el camí per on
Vistes des de la caleta que està al costat de la "Platja Gran" d'Aigua Xelida.
veníem i continuar-lo endavant. Continuem i ens anem trobant cases a l'esquerra i a la dreta quasi totes amb bons jardins fins i tot algunes amb el seu embarcador particular edificat entre les roques com la que veiem quasi sobre la roca dita sa
Camí que baixa cap al embarcador de sa Planassa.
Embarcador de la Platja d'en Gotes.
Planassa, punt on comença la platja d'en Gotes, la qual anem vorejant pel seu damunt tot sortejant els pins que es creuen pel mig del camí, aquesta "platja", com podreu veure no tè ni un gram de sorra, és tota de roca viva.
Ací tenim una vista de la Platja d'en Gotes i al seu començament sa Planassa des del començament de l'Agulla d'Aigua Xelida.
A l'altre cantó de la Platja d'en Gotes, trobem l'Agulla d'Aigua Xelida i la Punta des Banc, lloc des d'on podem veure un parell de feréstegues entrades del mar dins les roques, les quals formen dues cales: la cala Llarga i la cala Ventosa.
Cala Llarga.
Cala Ventosa.
Després de passejar-nos per l'Agulla d'Aigua Xelida, reprenem el camí de ronda i sobtadament entrem dins la boscúria costanera, caminem uns 150 metres més i arribem a una petita clariana on trobem l'espai del mirador de sa Roncadora.
Mirador de sa Roncadora.
Mirador de sa Roncadora.
Sa Roncadora no és més que una gran esquerda oberta entre les roques de granit, la qual tè 52 m de llarg i uns 17 m de profunditat, aquesta comunica directament al mar i els dies que bufa temporal de llevantada s'hi produeix un efecte singular, sembla un guèiser, en picar el mar a les roques, l'aigua puja per l'esquerda i ha arribat a pujar algun cop fins a 5 m per sobre del nivell de la terra. La gent de la zona quan hi ha temporal de llevant, s'apleguen en aquest punt per gaudir
Esquerda entre les roques de granit,: sa Roncadora.
de l'espectacle, també, encara que no faci mala mar quan ens hi acostem sentim un peculiar soroll, com si fos un ronc, pot ser que per això rebi el nom de "Roncadora". Vist ja aquest preciós fenomen natural reprenem el camí, el qual ens portarà cap al carrer de cala Marquesa i seguint-lo tant per dalt com per baix anirem a parar al carrer de l'Avi Xaxu que és on hem deixat el cotxe.
Per si no us ha quedat prou clar, us deixo amb una pel·lícula del recorregut:
Les fotografies del damunt han estat preses el 02/11/2021, i la pel·lícula el 10/01/2023.
