Pardines (Ripollès)

Pardines des del camí que va al veïnat de Puigsac amb el Puigmal de fons.

   Pardines és un municipi del Ripollès que es troba a uns cinc kilòmetres de Ribes de Freser, el trobem situat al principi de la vall del Segadell, riu que neix als Plans de Pòrtoles sota la Collada Verda i travessa el municipi de llevant a ponent. Aquesta vall es troba tancada al nord pels vessants de Puig Cornador (1800 msnm), Puig Cerverís (2208 msnm), Puig de Mont-roig (1991 msnm) i la Serra de Pòrtoles, pel sud la tanquen el Taga (2039,9 msnm) i la Serra Cavallera.

Vista del Taga des del poble.

   Aquest municipi es troba disseminat entre el poble principal que és Pardines amb una alçada que varia entre els 1225 i els 1270 msnm, i sis veïnats més: l'Orri (1126 msnm), Pujalt (1230 msnm), Llavanera (1150 msnm), Puigsac (1265 msnm), Vilaró (1158 msnm) i Boixatera (1424 msnm).

   Diu que el nom de Pardines ve de "pardina", pot ser perquè aquesta vall fou zona de pastures, però els etimologistes diuen que s'ha de veure l'origen en el nom de "parietinas" que vol dir runes d'un edifici, bé, això deixem-ho per gent experta, el cas és que es tracta d'un poble tradicionalment ramader i pel que fa a agricultura se sembra principalment cereals i farratge. També cal esmenar que durant una època s'extragué antimoni en les mines del Serrat de la Guilla, les quals es troben per sobre del cementiri i ara estan en desús.

Poble de Pardines.

   Pardines ja és esmenat el 18 d'abril del 938 en el testament d'una monja de Sant Joan de les Abadesses i també en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Fou possessió dels vescomtes de Cerdanya i dels senyors de Sales, del monestir del Canigó i dels comtes de Barcelona. Des dels temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament del comtat de Cerdanya.

Antiga muralla de Pardines, es poden observar les espitlleres a la paret.

   En morir Bernat Guillem I entre els anys 1117 i 1118, la Cerdanya, per tant, també Pardines, entraren a formar part dels territoris del compte Berenguer III de Barcelona. Amb el testament de Jaume I, l'any 1276 la Cerdanya se separa de la corona Catalanoaragonesa passant al regne de Mallorca amb el regnat del rei Jaume II, però l'any 1292 el comtat de la

Torre de defensa aixecada sobre l'absis romànic de l'església.

Cerdanya es va tornar a reintegrar a la corona Catalanoaragonesa i els conflictes entre aquesta i el regne mallorquí obligaren a fortificar Pardines. A principis del segle XIV aprofitant l'absis romànic de l'església hi aixecaren a sobre una torre de defensa i guaita, a partir de les parets de l'església es començà a construir una muralla, la qual estava flanquejada per quatre torres i envoltava el nucli antic del poble. El 1690 les tropes franceses de Lluís XIV les van derruir, quedant només el que veiem al llarg del carrer Major i a la plaça del Pedró.

Església de Sant Esteve de Pardines (façana).

   L'església de Sant Esteve de Pardines és d'origen romànic, del que es conserva l'absis, la finestra doble esqueixada i les mènsules. A causa de les intervencions que hi ha hagut en el transcurs dels anys en l'actualitat es troba molt variada, per dir que ha canviat fins i tot la seva orientació original. La torre de defensa que es va edificar el segle XIV damunt de l'absis ara és el campanar al qual se li va afegir un rellotge. En els anys 1427 i 1428 hi hagué uns forts terratrèmols als Pirineus, se suposa que devien afectar a l'estructura del temple. En el segle XVIII va ser quan hi va haver la remodelació

Església de Sant Esteve (absis romànic i campanar).

Església de Sant Esteve (lateral).

més gran, ara hi ha una única nau central amb tres arcs torals i tres capelles laterals obertes amb arcs de mig punt a banda i banda de l'església, una semi-cupula cobreix l'absis de l'altar. L'orientació de l'església és de nord-sud mentre que l'antiga romànica era de llevant a ponent. Com a nota curiosa, a l'ajuntament del poble es conserva el dit "Antic llibre de Pardines", amb tapes de pergamí té 222 fulls manuscrits a dues cares amb actes des de l'any 1665 fins al 1939, encara que el seu ordre cronològic estigui totalment esbarriat per l'aprofitament de pàgines i la seva lectura una mica impossible no deixa de ser força interessant.

Font de cal Ferrer.

Font de la Plaça.

   

   Però al poble no tot és història i arquitectura, val molt la pena de passejar pels seus carrers i deixar-nos portar pel seu encant. Al carrer Major hi trobem la font de cal Ferrer amb una aigua fresquíssima i natural, està ubicada dins de dues arcades al costat d'un abeurador pel bestiar. També trobem una altra font a la plaça de l'ajuntament, és la font de la Plaça. Al costat del campanar de l'església, baixen unes escales que ens porten cap als safaretjos del poble, els quals encara es fan servir i reben l'aigua de la font de cal Ferrer.

Safareig amb la bogada estesa.

Safareig amb el campanar al fons.

 

Carrer de la Font.

Cal Ferrer.

   

   Us podria posar infinitat de fotografies de bonics racons del poble però, no acabaríem mai, millor que aneu a veure-ho. Abans de deixar el tema cal dir que dins el terme municipal de pardines hi ha altres llocs d'interès, com visitar els seus veïnats i arribar-se fins a l'estany del Tarter tot passant per l'Església romànica de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines els quals ja els vaig anomenar al bloc de l'Orri Vell.

Pardines pujant des de Ribes.

Les fotografies del damunt han estat preses el 24/07/2014 - 09/10/2019 - 16/03/2024.

Estret del Forn (Queralbs)

Voltor guaitant la zona.

   Per anar a aquest meravellós i al mateix temps feréstec lloc que es troba en el curs del riu Tosa primer hem d'arribar-nos al poble de Queralbs, un pic allà situar-nos al carrer del darrere de l'església romànica de sant Jaume, lloc en el qual començarem l'excursió, per allà  hi trobarem una fita indicadora de les vàries que anirem ensopegant pel camí, elles ens portaran fins a quasi arribar al final, després tan sols ens caldrà seguir el corriol que hi va.

Camí que passa per el darrera de l'església de sant Jaume.

   Situats en el punt de sortida iniciarem aquesta passejada que té uns quatre kilòmetres entre anar i tornar però gairebé sense desnivell.

Sortint del poble.

   Com podeu veure al començament el camí es força ample i travessa les pastures del veïnat, per axó si fa sol és millor portar la gorra posada perquè et cau de ple, anem fent i més endavant trobarem un altre camí que ens surt per la dreta, però nosaltres seguim recte guiant-nos amb els fits, a la poca estona trobem el torrent de Palaus que passarem per sobre

La font del Coronel.

sense dificultat ja que en el pas del camí està canalitzat, seguidament en passar la corba ja veurem la font del Coronel on ens podrem refrescar una mica abans de prosseguir la marxa.

Camí entre les pastures de la vall de l'Estremera.

   Ben fresquets per l'aigua de la font retornem a la ruta anant travessant els prats de la vall de l'Estremera fins a arribar a un punt que el camí s'estreny convertint-se en corriol i endinsant-se cap al bosc de l'Estremera on ja prendrem el primer

Riu Tosa.

contacte amb el riu Tosa, aquest riu recull les aigües de la vall formada per vells circs glacials, situada al sud del Puigmal, tancada pel Pas dels Lladres i la serra d'Estremera. El camí no té pèrdua, va tota l'estona en lleu pujada vorejant el riu,

Riu Tosa.

més amunt ja se'ns pot complicar la cosa, s'ha de travessar, jo no vaig trobar passeres, l'aigua està força fresqueta, penseu que som a Pirineu, pro sabates i mitjons fora i endavant, un pic a l'altra llera ens veiem tallats per una paret de roca, pro a la dreta veiem uns troncs que tornen a travessar el riu, ací les mosses ja no varen voler seguir, amb el meu amic vàrem tornar a travessar el riu i a pocs metres ... l'espectacle: l'Estret del Forn, valia la pena l'últim esforç, davant

Estret del Forn.

Estret del Forn.

nostre s'aixecaven dues parets altíssimes (que no vaig captar amb la cambra) formant un congost força estret per on corria el riu Tosa amb les seves clares i gèlides aigües, no poden aguantar la temptació d'intentar plasmar allò que veia sense dubtar-ho em vaig arremangar els pantalons i entrar al riu, semblava que et clavessin ganivets del fred que estava l'aigua, però l'experiència de sentir-se lligat amb la natura era una cosa indescriptible, la remullada va valer força la pena:

Estret del Forn.

Estret del Forn.

   Doncs bé, ja està, ara tornarem per les nostres passes cap al cotxe i a dinar, no sense abans recalcar-vos el de sempre, mirar de tindre cura amb l'entorn, aquests llocs són quasi verges i molt fràgils, de nosaltres depèn que ho continuïn sent, val molt la pena conservar-los tal com estan, si veieu alguna brutícia (ampolles, llaunes, etc.) mirem de recollir-la, jo ho faig, gràcies.

Estret Del Forn. 

Les fotos del damunt han estat preses el 21/05/2016.

Pla de Prats (Campelles)

 

Pla de Prats.

   Pla de Prats és un preciós paratge situat dins el terme municipal de Campelles a la comarca del Ripollès (Girona). En aquest llogaret si ho sabem apreciar, trobarem la pau que ens dóna la natura quan caminem pausadament per dins dels seus llisos prats i frondoses boscúries, és un espai que es pot convertir en lloc d'inspiració i de meditació per nosaltres, en definitiva, és un lloc on un es pot relaxar tot un dia.  

   Per arribar-hi no és gaire complicat, només saber que hi ha un tros de pista en mal estat i cal anar amb compte, recomano no pujar a ple hivern o quan està nevat, pot ser perillós i no cal que passem cap mala estona. Sortirem de Campelles en direcció  cap al Baell per la pista que surt des del cementiri del poble, ací la pista és força bona, passat 1,3

Plànol orientatiu.

km arribarem a una petita zona de pícnic dita "La Plaça de les Fonts", lloc d'on surt el camí cap a la font dels Llemoners (indicat), continuem tot prenent una corba a l'esquerre, al final d'aquesta surt una pista a la dreta que travessa un pas ramader, la pista és bastant pedregosa, però anat amb compte hi pot passar quasi qualsevol vehicle, haurem de fer uns

Pel camí a les clarianes del bosc es deixa veure el Puigmal.

2,7 km per ella fins a arribar al nostre destí. El paisatge és espectacular, el camí s'endinsa per frondoses boscúries, de tant en tant entremig dels arbres i en les clarianes del bosc podem veure els cims que ens envolten, també passem per petits prats a on de vegades es pot veure algun ramat de cavalls pasturant. Poc abans d'arribar la pista torna a estar emporlanada, sembla com si el llogaret ens volgués donar la benvinguda, 250 m després, en una corba a la dreta veurem

Entrada al recinte del refugi.

Esplanada per deixar els vehicles.

un descampat a l'esquerre, és un lloc condicionat per deixar-hi els vehicles, ja hi hem arribat. Deixem bé el cotxe i a l'altra banda de la pista veurem "l'entrada" al recinte on es troba el refugi de Pla de Prats, només entrar-hi passem pel mig d'una petita zona de pícnic i passats els primers arbres, al nostre davant se'ns obre un preciós prat on al seu final veiem

Refugi al fons del prat.

Font, barbacoes i refugi.

l'edificació del refugi, al seu costat hi ha una taula de pedra, unes barbacoes i més avall una font. Si el refugi per dintre estès en bones condicions és un lloc ideal per passar uns dies, però la falta de civisme d'alguns brètols l'ha deixat molt

Refugi de Pla de Prats.

malmès (almenys pel que m'ha semblat quan jo hi he estat), fora d'això és un edifici de pedra força ferm. Aquest refugi es troba a una alçada de 1559 msnm i quasi cada cop que hi he anat he trobat algun cavall pasturant per les seves rodalies,

Cavalls pasturant.

Cavalls pasturant.

per això és aconsellable portar els gossos fermats i no molestar als animals de pastura. Si seguíssim la pista amunt, aniríem a parar al coll de l'Erola i d'allà un altre cop cap a Campelles, però aquest tros de moment encara no l'he fet, avui em dedicaré a passejar pels frondosos boscos de la rodalia del refugi, toca relaxació i meditació. M'acompanyeu? ...

Boscúries de Pla de Prats.

   Quan m'endinso dins del bosc i veig aquestes boixedes que encara queden per ací a dalt, eren tan comuns pocs anys enrere per llocs més baixos com per exemple a 800 msnm i ara en canvi estan pràcticament extingides o sense fulles per culpa d'una plaga vinguda d'Àsia a causa del canvi climàtic (l'arna del boix, Cydalima Perspectalis), em pregunto, quan s'escalfi més el planeta d'ací a uns anys també arribaran ací dalt deixant-ho tot devastat i el bosc ben nu, tot serà una cadena, ja que sense les boixedes, on s'amagarà el rovelló?, hi haurà més plantes que aniran desapareixent a causa de

tot això?, i nosaltres, que fem per impedir-ho?, doncs ben poca cosa o res, potser per què malauradament no està en les nostres mans, però el que sí que podem fer, és mantenir el bosc net i sense malmetre'l quan estem passejant per ell, amb el bé que s'està en el bell mig de la natura respirant i sentint l'olor de les plantes, el silenci només trencat pel cant dels ocells, la pau interior que trobem dins d'ella, però no, sempre em trobo amb alguna llauna o ampolla que algun descuidat o brètol ha llençat per allà al mig, per què som així?, tant costa tindre una mica més de cura?

   Amics, cal que ens hi posem de valent, eduquem als nostres fills i néts perquè tinguin cura de la natura, orientem a les persones que no estan acostumades d'anar per ella, si veiem a algú deixar brutícia, animem-lo a recollir-la ensenyant el que s'ha de fer, si la cosa no va fent un tomb els nostres successors viuran en un desert i un caos. No tallem la vida a la nostra mare natura. 

   I ja res més, després de fer aquest bonic vol pel mig del bosc tornem cap al cotxe i cap a casa, però, us deixo una última reflexió, serem capaços de fer alguna cosa davant d'aquest gran problema que tenim amb la nostra mare natura?, penseu que ens hi va la nostra vida i la dels nostres descendents ...

Les fotografies del damunt han estat preses els dies 28/09/2020, 27/07 i 18/10/2021.

La Ribera del Catllar (Vilallonga de Ter).

Una de les cascades de la ribera del Catllar.

   La ribera del Catllar la trobem dins del terme municipal de Vilallonga de Ter (Ripollès), podríem dir que és forma entre la serra del Catllar i la cinglera de les Arbretes, sota majestuosos cims com: Font Lletera (2581 msnm), les Borregues (2693 msnm) i el cim de la Canal Mala (2425 msnm) per sota dels quals baixen tres canals, el clot de Molloneres, el clot del Triader i la ribera de la Coma, aquests a una alçada més o menys d'uns 1610 msnm s'uneixen per formar la Ribera del Catllar.

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi no és pas massa dificultós, sortint de Camprodon per la carretera GIV-5264 direcció Setcases, passat 1,8 km del desviament de Tregurà a l'esquerre veurem un camí que travessa el riu Ter, el prenem i un pic passat queda tallat per una cadena, allà hi ha un petit lloc per aparcar (de moment està permès), només hi caben quatre o cinc vehicles com a molt, si està ple haureu de buscar un lloc que no destorbi cap a Setcases o cap a Tregurà. El punt GPS del lloc és: N - 42º 21' 26.7"  E - 2º 17' 32.9".

Camí passada la cadena.

   Ben deixat el cotxe mirant que no barri el pas de cap camí, travessem la cadena i seguim pel camí cap amunt, arriba un punt que el camí tomba a la dreta, si el seguim arribarem a la masia del Catllar, més endavant es troba l'ermita romànica de Santa Maria del Catllar, la que està edificada sobres les runes del castell del Catllar del qual no es conserven les restes; si us hi arribeu, penseu que esteu en una propietat privada i s'ha de respectar (jo en el moment que hi vaig pujar

Ermita romànica de Santa Maria del Catllar.

no hi havia ningú i l'accés a l'ermita estava tancat per una porta, és a dir que em contenta amb fer la foto des de la tanca, no s'ha de traspassar cap propietat privada). Un pic hem vist l'ermita, tornem enrere cap a la corba que abans hem deixat, d'allà veurem que surt un corriol tot recte camí a vorejar la riera, l'anem seguint i ja comença l'espectacle, la Ribera del Catllar ens queda al nostre esquerre i des del camí podem veure com l'aigua juga per entremig de les pedres

Ribera del Catllar.

Ribera del Catllar.

formant petits saltirons i belles formes, és una delícia pels ulls gaudir d'aquesta meravella. El camí va pujant, però no és gaire costerut, es pot fer força bé, hi ha algun roc pel mig, pero res fora del normal. Al cap de poca estona, veiem un petit

Salt del Quer Roig.

Moment que s'ajunta el clot del Quer Roig amb la Ribera del Catllar.

salt, és el del Quer Roig, aquest salta a la ribera del Catllar com afluent que bé del clot del Quer Roig, és un llogaret força pintoresc, ja que a pocs metres camí amunt trobem un altre petit, però preciós salt, aquest ja dins la ribera del Catllar, és 

Salt de la ribera del Catllar.

Salt de la ribera del Catllar.

tot un seguit de jocs d'aigua, una meravella de la natura. Continuem el camí i ens trobem un pont que ens obliga a travessar el curs fluvial, seguim per l'altra llera i al cap de poca estona el camí es va posant més feixuc, més enfangat i de més mal fer, ja quasi tirem la tovallola i a punt de tirar enrere, darrere d'unes pedres un xic més amunt sentim la remor

Ribera del Catllar.

Ribera del Catllar.

                                                    

de l'aigua, sembla com si hi hagués d'haver un salt, continuem i a la llunyania veiem una preciosa cascada, això sí que no m'ho perdo, torno a travessar la ribera com puc i amunt, a l'altra llera torna a fer-se un petit corriol que planeja pel costat de la riera, salvo uns rocs i em poso al mateix davant de la cascada, no en sé el nom, però és igual, és preciosa:

                                                                                                                                                        

Cascada de la Ribera del Catllar.

   Després de gaudir en directe d'aquestes imatges, ja em vaig donar per satisfet, ara ja podia marxar, és a dir que vaig tornar sobres les meves passes i vàrem tornar cap al cotxe ben satisfets.

   Abans d'acabar, us deixo aquesta petita pel·lícula perquè us hi acabeu de familiaritzar:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 02/08/2021.