En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Els aiguamolls de la Moixina els trobem en el paratge de la Deu i la Moixina al costat de la capital de la Garrotxa, Olot, formant part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És una zona considerada i declarada Reserva Integral d'Interès Geobotànic dins del parc, en l'interior es troben dues de les més importants fonts d'Olot, la de la Deu i la de la Moixina.
Plànol orientatiu.
Per arribar-hi és molt fàcil, vinguem per on vinguem hem d'anar a buscar l'Avinguda Sant Jordi d'Olot i seguir-la fins a arribar a la rotonda on es creua amb la carretera de la Deu, allà tombarem com si volguéssim sortir d'Olot per aquesta carretera seguint-la uns set-sents cinquanta metres fins a trobar l'aparcament del recinte, el qual ens quedarà a l'esquerre al punt GPS: N - 42º 10' 00.9" E - 2º 29' 10.5".
Can Masdavall i al fons a la dreta la capella de la Salut de la Moixina.
Ben deixat el cotxe continuarem el camí a peu per dirigir-nos cap a la capella de la Salut de la Moixina, lloc on comença l'itinerari. Aquesta esglesiola d'una sola nau, capçalera quadrada, capçada per un teulat a dues aigües i un campanar de cadireta, es construí per iniciativa del rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot Mn. Joan Delgar. Tot va ser degut al fet
Capella de la Salut de la Moixina.
que els pagesos d'aquella zona els hi quedava la parròquia a més de mitja hora de camí i cansats després del jorn diari se'ls hi feia molt feixuc d'anar a fer les seves oracions. Els terrenys els va donar en Narcís Conill i es comença a construir el 27 de setembre de 1883, amb l'ajut i almoines dels veïns acabaren les obres el 15 d'octubre de 1884. L'any 1942 va ser restaurada degut a les destrosses de la Guerra Civil i es tornà a restaurar l'any 1984.
Entrem dins el bosc de la Moixina.
Rec de Revell.
Passem la capella i entrem dins la boscúria on resideixen uns roures monumentals dignes de ser vistos, aquest paratge, és travessat pel rec dit de la Moixina. Aquesta zona quan no hi ha sequera, sempre està amarada d'aigua, ja que és el reducte d'un immens llac que en l'antiguitat cobria tota la plana olotina, el qual es va eixugar quan l'envaí la lava
Zones inundades.
Zones inundades.
del volcà Croscat. En aquest espai d'humitat constant on es compagina l'aigua que brolla de la terra, amb la que cau de la pluja ens troben una gran varietat d'espècies vegetals, ja que tant n'hi ha d'aquàtiques com de terrestres convivint totes amb gran harmonia. Com també a totes les zones humides hi ha una bona riquesa faunística, pel fet que moltes aus migratòries ho fan servir de parada.
Arbre tombat a la llera del camí.
Parella d'ànecs de coll verd a la llera d'una bassa.
Aquest espai fou bressol de la inspiració d'artistes, tant de les lletres com de la pintura, bon exemple en tenim amb els pintors de l'Escola Paisatgista d'Olot que iniciaren un nou estil pictòric a mitjans del s. XIX.
Anem continuant i arribarem a les basses d'en Broc, allà és rar no veure algun ànec per la seva llera, realment és un lloc que inspira a l'art.
Una de les basses d'en Broc.
Podríem dir que ja hem passat de la meitat del nostre camí, és un passeig que es fa de pressa, però pot ser que t'hi passis tot el matí, ja que et vas parant a cada moment admirant el paisatge que t'envolta. El camí ens portarà cap a la carretera del Triai on tombarem a la dreta per anar a trobar la carretera de la Moixina i tornar cap l'aparcament que ens quedarà a uns dos-cents metres. Però abans, ja que està al costat de l'aparcament, ens dirigirem cap al restaurant de la Moixina on trobarem la bonica font que porta el seu nom. Aquesta font és molt peculiar a Olot, brolla amb força intensitat
Passeig de la font de la Moixina
a un lloc ben condicionat amb sis brocs, recs, bancs i berenadors, sobre seu destaca una placa de marbre amb data de 1890. El seu raig d'aigua constant acaba formant un petit rierol que s'ajunta amb la font de Santa Anna i amb els reguerols de les altres deus del voltant, formant entre tots el rec de Revell.
Font de la Moixina.
Com podeu veure hem fet una bonica matinal, ara vosaltres mateixos o a buscar alguna zona de pícnic o ací al costat hi ha bons restaurants, sigui com sigui, no podeu passar fam. I per si no ha quedat prou clar, us deixo amb la pel·lícula del matí.
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 17/04/2025.
Confluència entre la riera de Castellcir i el torrent del Bosc, punt on neix el riu Tenes.
El riu Tenes neix dins el terme municipal de Castellcir a la comarca del Moianès, el llogaret, ara ben amagat, el trobem sota una petita cascada en la confluència de la riera de Castellcir, la qual es forma al "Pas de la Tuna" per la unió dels torrents de la Sauva Negre i de la Penyora, i el torrent del Bosc que neix a l'extrem sud-oest del camp de les Perera al municipi de Sant Martí de Centelles.
Plànol orientatiu.
Per anar a veure aquest naixement no és gaire difícil, ens haurem de desplaçar fins al municipi de Castellcir per la carretera BV-1310, entrarem pel carrer Major fins a arribar a una petita rotonda on es troba el casal del poble, allà trencarem a la dreta per l'avinguda de Sant Quirze fins a arribar a l'altura del número disset on deixarem ben aparcat el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 45' 27.5" E - 2º 09' 01.0". D'aquell punt ens surt un carrer per l'esquerra que ben aviat es
Des del camí, al fons del prat es veu l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir.
transformarà amb pista forestal, l'anem seguint a peu, és tot baixada i boscúria, si tenim sort pot ser que veiem algun cabirol i unes bones vistes de l'església de Sant Andreu de Castellcir, passat poc més d'un kilòmetre trobarem un altre camí que ens sortirà per l'esquerre, el qual haurem d'agafar. Trencarem doncs pel nou camí, als pocs metres passarem al
Masia de "La Codina".
costat d'una bassa i més endavant per sota la masia de "La Codina" la qual data del s. XIII encara que no en quedi cap vestigi de l'època, se suposa que es diu així perquè està edificada sobre una roca codina. Més endavant, trencarem per un corriol que ens surt a la dreta, aquest ens portarà cap a la masia de "La Vileta" la qual també data del s. XIII, un xic més avall, prendrem un altre camí cap a l'esquerre, en direcció cap a la riera de Castellcir, passarem per la casa nova de
La Vileta Nova.
Masia de la Vileta amb Sant Andreu de Castellcir al fons.
la Vileta i més endavant passarem pel costat de la bassa del Molí del Bosc que ens quedarà a la nostra esquerra igual que el molí. Aquest vell molí fou edificat entre els segles XVII i XVIII i tingué importants modificacions dins el segle XIX, és un dels molts molins que es troben a la llera d'aquest riu a causa de l'aprofitament de la força de l'aigua per fer moure
Bassa del Molí del Bosc.
El Molí del Bosc.
les seves moles. Vist el molí haurem de travessar una tanca gran de ferro pel bestiar (a la zona hi ha ramats de vaques deixades anar, compta), sobretot tornem-la a tancar, seguidament trobem un pas inundable per on passa la riera de Castellcir, si aquesta va plena millor portar unes botes d'aigua per travessar, si no ens haurem de descalçar, passat aquest tram se'ns obren unes pastures per banda i banda, però aviat entrarem dins la boscúria, a uns dos-cents metres d'haver travessat la riera, ens sortirà per la dreta un camí, el prenem i anem vorejant la riera, al cap d'uns dos-cents vint metres més intuirem que a la nostra dreta ens surt un corriol que baixa cap a la riera, si el seguim arribarem al final al que
Restes del Molí del Mig del Bosc.
Interior del Molí del Mig del Bosc.
queda del "Molí del Mig del Bosc", d'aquesta edificació en queda poc, només he vist restes de la bassa, entrada i sortida d'aigua i l'obrador. Tornarem a pujar fins al camí principal i continuarem la marxa, com podeu veure, amb poc tros ja hem passat per dos molins, és de suposar que el cabal d'aigua d'abans era molt superior i continuo que el que hi ha ara. Passats uns quatre-cents cinquanta metres travessarem un filat ramader i al nostre davant ens trobarem amb el Molí Nou
Part de sota del Molí Nou del Bosc.
Molí Nou del Bosc al costat del torrent del Bosc.
del Bosc, vaja que amb menys d'un kilòmetre haurem passat pel costat de tres molins. Del Molí Nou del Bosc se'n tenen referències escrites des del punt en què va ser habitat, el 1791, és un edifici de tres plantes que en l'actualitat es troba mig enderrocat i menjat per la vegetació, les dues plantes superiors eren l'habitatge del moliner i la planta de sota (la més ben conservada) està distribuïda en tres sales, a un cantó hi trobem la cisterna, a l'altra banda una mena d'habitacle i al
Arcs de l'obrador.
Obrador.
mig l'obrador. Les dues sales laterals estan cobertes amb volta de mig punt, però a l'obrador es veuen dues pilastres centrals adossades a la paret d'on arrenquen dues voltes de pedra de mig punt.
Pel darrere del molí, on podem veure uns contraforts a la paret i la sortida d'aigua que dona al torrent del Bosc, ens surt un corriol que serà el que ens portarà al punt on neix el riu Tenes, és tan sols a pocs metres del molí on hi ha el vèrtex on s'ajunta la riera de Castellcir amb el torrent del Bosc.
Confluència de la riera de Castellcir amb el torrent del Bosc, punt on neix el riu Tenes.
Vist el naixement i la petita, però bonica cascada que hi ha a uns metres riu amunt del començament del riu Tenes dins el curs de la riera de Castellcir, tornarem sobres les nostres passes fins on hi ha la bassa del molí, allà, a la nostra esquerra ens queda el riu i de l'altra llera surt el caminet que prendrem per fer la nostra ruta circular i també aprendre un
Cascada de la riera de Castellcir (des de dalt).
Cascada de la riera de Castellcir (des de baix).
altre camí per vindre-hi, no fos cas que algun cop ens en trobéssim algun tallat pels ramats de vaques (jo m'hi he trobat). Travessarem doncs la riera i prendrem aquell camí que s'endinsa cap a la boscúria sense deixar-lo per res, a uns nou-cents metres passarem pel costat d'una mena de magatzem i al cap d'uns cinquanta metres més arribarem a la masia de
Masia de can Sants.
can Sants, on poc abans d'arribar, a la dreta en veurem la font, aquesta casa ja era esmenada l'any 1666, seguirem pel camí principal a l'esquerre i anirem continuant fins a trobar el punt per on ens desviarem el primer cop, d'allà tot és bufar i fer ampolles fins a arribar al vehicle que hem deixat al poble de Castellcir.
Per si voleu més detalls de la caminada, us deixo la pel·lícula ací sota:
Les imatges del damunt i la pel·lícula han estat realitzades els dies 28/03, 04 i 11/04/2025.
Placa que es va posar a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat.
Aquest petit llogaret el trobem en el turó del Pi de les Tres Branques dins el curs fluvial de la riera de Codonys, la qual neix sota el pic del Vent i travessa el Pascol. Tot això pertany al terme municipal de Caldes de Montbui que està a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.
Per anar-hi no és gaire difícil, però sí un xic enredat, ara us en faré cinc cèntims.
Plànol orientatiu.
Sortirem de l'aparcament de la zona esportiva de Caldes de Montbui (just al punt GPS: N - 41º 38' 13.1" E - 2º 09' 28.7") en direcció cap a la plaça de Taunusstein per prendre el carrer de la Torre Roja i el camí de Sentmenat com si volguéssim anar a la Torre Roja, però passat un quilòmetre des de la plaça trobarem una cruïlla, a l'esquerra cap a Sentmenat i a la dreta per un camí més brut, cap al gorg d'en Pèlags, girarem doncs cap a la dreta. Passats uns cent cinquanta metres, haurem de prendre un camí que ens sortirà per l'esquerra direcció cap a la riera, aquest mes endavant
Tronc travessat al camí poc abans d'arribar a la font.
s'estreny prenent baixada i tot seguit travessarem la riera de Codonys. A partir d'ací el camí comença a pujar fins que trobem una canalització d'aigua que va cap a Caldes, allà trenquem a la dreta i anem seguint el camí amunt, sense fer cas de corriols que surtin a la dreta, sempre recta i més o menys a uns 250 o 300 metres passada la riera arribarem a la font del gorg d'en Pèlags. En arribar a la font ens trobarem amb una mena de plaça, a l'esquerre segueix el camí i enfront
Espai de la Font del Gorg d'en Pèlags.
trobem la font, aquesta antigament tan sols era una sortida d'aigua a la qual de vegades posaven un tub metàl·lic o de canya per poder recollir l'aigua. L'any 1980 hi havia un tub de ferro vell i rovellat, el qual estava taponat i l'aigua sobreseia pel costat. A finals d'aquesta dècada un grup de voluntaris forestals la va arranjar, deixant-la en bones condicions d'ús tot
Font del Gorg d'en Pèlags.
Font del Gorg d'en Pèlags
posant-hi una rajola commemorativa, però al cap de poc tornava a estar sense tub fix i amb la rajola trencada (el món està ple de brètols). Des del costat de la font, per on cau l'aigua, s'endevina a sota el gorg, però compta, és molt perillós d'abocar-s'hi. Si hi voleu baixar, hem de recular pel camí per on hem vingut fins a trobar un corriol que trenca a l'esquerre
Petit gorg passada la resclosa.
Petit gorg passada la resclosa.
tot seguint una vella canal d'aigua, la qual ens portarà fins a un punt de recollida d'aigua on es troba una minsa presa, passarem pel seu costat seguint corriol amunt fis a arribar a un petit i bonic gorg, el qual vorejarem i a l'altre canto ens enfilarem pel costat d'unes pedres, vigileu que aquest espai pot estar brut de bardisses, per sobre les pedres a l'esquerre
Cova del Gorg d'en Pèlags.
veurem una mena de cova, hem d'acostar-nos i tombar a la dreta, seguim uns metres més i ens posarem davant mateix del gorg d'en Pèlags. La formació d'aquest gorg es tracta d'un clot pregon en el llit del corrent de l'aigua on aquesta s'entolla o alenteix al seu curs format per la riera de Codonys. El "salt d'aigua" (que normalment és un regalim a no ser en
Gorg d'en Pèlags.
Gorg d'en Pèlags.
el moment de grans pluges) va des de dalt on hi ha la font fins baix el clot on trobem el gorg i al fons s'hi observa una cova, allà on pica el salt hi ha aproximadament un metre de fondària, sent el seu fons sorrós. Hi ha gran varietat de substrats litològics, el que fa que apareguin una gran varietat de comunitats vegetals.
Gorg d'en Pèlags.
Un pic vist el gorg tornarem sobres les nostres passes enrere, però en quant arribem a la cruïlla de camins que van l'un a Caldes i l'altre a Sentmenat seguirem recta direcció a aquest últim i a uns 130 metres, a la segona corba a l'esquerre ens surt un corriol que ens portarà a la font de les escales, un altre petit paratge que per la seva proximitat recomano veure. Un pic entrem al corriol, als pocs metres a l'esquerre veurem unes escales que són les que ens porten a la font, un pic a baix entendreu per què se'n diu així aquesta font.
Paratge de la Font de les Escales.
Ara sí que un pic vista aquesta font continuem per un camí que surt pel seu davant (llevat que vulgueu pujar escales) el qual ens portarà cap al camí que du a Caldes de Montbui on hem deixat el vehicle.
Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula on queda tot el camí ben contat:
Les fotos i la pel·lícula del damunt s'han enregistrat entre els dies 20/12/2024 i 10 i 17/01/2025.
Aquest preciós paratge el trobem a una alçada de 890 m s n m dins el terme municipal de Rupit - Pruit a la comarca d'Osona, encara que es troba dins una finca privada si hi anem amb respecte, el podrem visitar.
El més recomanable és anar-hi a peu des de Rupit tot seguint l'itinerari de Les Fonts de Rupit, però per les persones que tinguin dificultat de mobilitat o senzillament no puguin caminar massa, us deixaré una altra alternativa a seguir, això si amb compte de no massificar ni destorbar, penseu que ens trobem en una propietat privada.
Plànol informatiu.
Venint de Cantonigròs per la carretera C-153 direcció a la Vall d'en Bas, passarem de llarg el desviament per anar al poble de Rupit, a uns 400 m trobarem a la dreta un altre desviament cap al càmping de Rupit que també ens passarem, però al cap de 400 m més a la dreta sí que haurem de trencar per una pista que travessa una porta i tot segut s'endinsa cap a la boscúria, a uns 300 m del començament de la pista, després d'haver travessat el torrent Mal, a la dreta veurem una petita esplanada entremig dels arbres, allà aparcarem el cotxe.
Començament del camí cap a la font de la Guitarra.
Ben deixat el vehicle de manera que no destorbi, veurem que a l'altre cantó de la pista surt un camí, és el que prendrem per anar a la font de la Guitarra. Després de caminar uns 150 o 200 m pel costat del torrent Mal, veurem a l'esquerre una petita presa amb una portella de fusta, això ja forma part de l'espai de la font, ja quasi hem arribat, un xic
Presa de retenció d'aigües de l'espai de la font.
més amunt tot vorejant el dit espai, arribarem a una porta que ens donarà l'accés al lloc. En entrar veurem que l'espai està dividit en tres zones, a la més alta, al costat per on entrem es troba un espai amb taules i bancs de pedra on podríem fer un mos. Seguint el corriol de l'entrada cap avall entrarem al que en podríem dir segon nivell, ací trobem dues
Espai del berenador.
fonts, una més vella i una altra més nova amb bancs laterals i pica de pedra, les quals estan separades per unes escales que pugen cap a les taules abans esmenades, ací també hi trobem una taula al costat de la font més nova. Pel costat de
Font nova.
Font vella.
l'espai de les fonts, baixa el torrent Mal tot fent unes basses naturals, les quals estan arranjades per fer unes petites piscines esglaonades. Per sota del nivell de les fonts hi ha una gran piscina tancada per la resclosa que hem vist abans d'arribar, aquesta té una mena de passadís lateral amb uns bancs que estan adossats al mur de contenció que aguanta
Piscina gran tancada per la resclosa.
les terres del costat. En definitiva un llogaret preciós i molt fresc a l'estiu, encara que a la tardor també és molt recomanable de veure per la gran varietat d'arbres que l'envolten, hi trobem plàtans, faigs, roures trèmols i pins, tot un espectacle de color en aquella època.
Piscines esglaonades al costat de les fonts.
Tot aquest conjunt el trobem ací perquè a principis del segle XX una família ben estant de Barcelona, la família Fontana, venia cada any a estiuejar a la seva casa de Pruit (casa dita "La Fontana"), aquests varen condicionar dins de la seva finca l'espai on es troben les fonts i al seu costat on hi havia unes basses naturals degudes al desnivell del torrent
Piscina gran amb el passadís al costat i els bancs adossats al mur.
Mal, les va habilitar fent-hi unes piscines per esbarjo de la família. Anys més tard, sota l'ombra del platanar hi va instal·lar les taules i bancs de pedra per organitzar berenars. La finca de "La Fontana" es troba més amunt sobre l'espai de les fonts.
Vista del conjunt de les piscines.
Un pic vist i gaudit d'aquest preciós lloc tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, mirant de no deixar cap paperot ni llauna pel mig, és bo de portar sempre alguna bossa a sobre per recollir les nostres deixalles i si cal les que hi puguem trobar d'algun "despistat".
Per si no us ha quedat prou clar, ús deixo un petit vídeo del lloc:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 23/08/2022.
