En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Riu Brugent, dins de la mina per on corre abans de sortir a la superfície.
El riu Brugent és un petit però cabalós riu que neix sota el "Clot de l'Infern", just a un lloc dit "La Feixassa" dins el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols (comarca de la Garrotxa), passa pels pobles de Les Planes d'Hostoles on crea innumerables i preciosos gorgs (com el Gorg de la Plana, el de la Pedrera d'en Biel o també el de Santa Margarida entre d'altres), desembossant més avall a la part alta del baix Ter dins el terme municipal d'Amer (comarca de la Selva).
Planell orientatiu.
Per anar a visitar el naixement d'aquest preciós riu no és gens dificultós, ja que el camí per al moment està bastant ben senyalitzat. Des que deixem el cotxe fins al lloc pot passar uns tres quarts d'hora o com a molt una hora anant a poc a poc.
Principi de l'excursió i lloc on deixar el vehicle: carrer "Carretera de la Fàbrega".
Ara us en faig cinc cèntims de com arribar-hi:
Tant si venim del cantó de Les Planes d'Hostoles com si venim de la banda de La Vall d'en Bas, entrarem al poble de Sant Feliu de Pallerols (per no enredar-nos) pel lloc on hi ha la vella estació del carrilet, prenent el carrer del riu Brugent sense deixar-lo fins a trobar el carrer de la carretera de la Fàbrega, lloc on deixarem el cotxe, més o menys al punt GPS:
Primer desviament, a l'esquerra cap a la masia de la Fàbrega, nosaltres a la dreta.
N - 42º 04' 32.7'' E - 2º 30' 17.6''. Baixem del vehicle deixant-lo ben aparcat i seguim a peu en direcció a la masia de la Fàbrega, quan arribem al desviament nosaltres trenquem cap a la dreta, més endavant travessarem el riu Brugent i a uns
Molí de cal Norat.
Molí de can Campaneta.
100 m trobarem a la nostra esquerra el molí de can Campaneta, més endavant el de cal Norat i abans d'arribar al molí Nou ens trobem un corriol que surt cap a la nostra dreta amb un indicador que posa: "Font Grossa" i "Coll d'Uria", aquest és el camí que hem de prendre.
Cap a la dreta surt el corriol cap a la Font Grossa.
El Molí Nou.
Comencem a caminar i a la poca estona ja ens endinsem per la boscúria emprenent un tram de pujada amb el camí ben empedrat, un xic més endavant ens trobem una bifurcació amb un indicador que posa: coll d'Uria recte i la font Grossa cap a l'esquerra, nosaltres anirem rumb a la font Grossa. En prendre el trencall cap a la font Grossa, al cap d'uns
Molí de can Mates.
metres ens trobem al nostre davant el molí de can Mates, seguim pel seu costat esquerre veient al cantó del camí un petit però preciós salt d'aigua i a sobre unes passeres que travessen el riu Brugent, les quals haurem de passar per seguir pel camí que continua per l'altra llera.
Salt del Molí de can Mates (al fons es veuen les passeres).
Riu Brugent al seu pas pel molí de can Mates.
Travessem el riu per les passeres i continuem el camí endavant el qual surt cap a una clariana on a la dreta observem que surt un corriol que va cap al vell molí de can Saderra que veiem allà mateix, si seguíssim el corriol cap a aquest molí i en arribar a ell trenquéssim cap a l'esquerre aniríem a parar al camí de la font Grossa, però per no enredar-vos anirem pel camí que està indicat, travessant la clariana i pujant pel costat del bosc. Ara el camí pren més pujada fins a arribar a
Desnivells del riu Brugent en el seu curs.
Petites gorgues del riu Brugent.
un altre clar on es fa més planer, però en entrar un altre cop a la boscúria es torna a enfilar, si som observadors, tot pujant a la dreta ens trobarem amb un parell de desviacions cap al riu, us recomano que les prengueu, ja que van a parar
Primer salt d'aigua del riu Brugent.
Paratge abans d'arribar a la Font Grossa.
a preciosos paratges de la seva llera, on es poden veure petites cascades, gorgs i salts d'aigua formats pel seu fort desnivell en el primer tram del seu curs. A la poca estona arribem ja a la "Font Grossa", lloc on diuen que al seu darrere
La Font Grossa.
Paratge de la Font Grossa.
neix el riu Brugent, però la veritat és que és un xic més amunt, pot ser que depengui del cabal que porti segons les pluges que hi hagin hagut abans del moment en què el visitem. Seguim pel camí que surt per darrere de la font i va cap a
Principis del riu Brugent darrere de la Font Grossa.
la "Mina", abans de prendre la forta pujada ja veiem que el riu ve de més amunt, jo personalment el vaig veure néixer brollant de sota unes pedres a mig camí de la mina on es troba abans de sortir a la llum. Passats uns 100 m a l'esquerre
Entrada de la mina.
A punt per entrar a fotografiar el riu.
del camí observem una cavitat a la paret de la muntanya, és la mina per on passa el riu Brugent abans de sortir a la superfície. Un pic hem vist com corre el riu per sota terra ens podem arribar a veure el castanyer centenari dit de Sant Miquel, el tenim davant mateix de la mina a uns 50 m.
Castanyer de Sant Miquel (arbre centenari).
I ja res més tan sols ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al punt on hem deixat el cotxe, i recordeu, tingueu cura de l'entorn i la natura, gràcies a ella podem gaudir d'aquests meravellosos paisatges que ens donen vida. Ara us deixo amb la pel·lícula de la petita matinal que vàrem fer:
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 06 i 20/07/2020.
Les ermites del Corb, són un parell d'esglésies situades en la serra del Corb, dins el terme municipal de Les Preses a la comarca de la Garrotxa.
Per anar-hi jo recomanaria fer una petita matinal, surtin del poble de Les Preses tot seguint el recorregut recomanat per ITINERANNIA (xarxa de senders), ja que tot fent una passejada molt maca passant pel volca del Racó visitarem les dues ermites sense malmetre ni contaminar el paratge, o bé deixar el cotxe a la zona de la benzinera que hi ha a la dreta a la sortida de les preses (direcció Olot) i seguir a peu uns 2,5 km fins a arribar al desviament de la carretera i un més fins a les ermites. Per les persones grans o amb mobilitat reduïda, ara us diré la manera d'acostar-nos amb un vehicle per poder-les veure, però repeteixo, millor no posar els cotxes per aquests indrets, som a dins d'un parc natural i tenim el deure de cuidar la natura.
Planell orientatiu
En sortir de Les Preses direcció cap a Olot, just en passar el polígon industrial on ens queda una benzinera a la dreta veurem el trencall (indicat amb senyal de trànsit) cap a Sant Miquel del Corb per la carretera GIV-5242, el prenem i seguim la via uns 2,6 quilometres fins a trobar a la nostra dreta un indicador que posa Sant Miquel del Corb, el passem i a uns 200 m veiem un altre trencall també a la dreta, el prenem, aquest camí sense asfaltar ens portarà fins a l'era del Mas el Camps que no està habitat i on podrem deixar el cotxe sense que destorbi (punt GPS: N - 42º 08' 32.6'' E - 2º 29'
Sant Martí del Corb.
30.9''). Un pic aparcat el vehicle comencem a caminar tot seguint el camí per on veníem amb el cotxe introduint-nos cap a la frondosa fageda, que si és a l'estiu, ens donarà una agradable frescor, el camí es força planer i no presenta cap dificultat, al cap de poca estona, passats uns 400 m, ja intuïm la silueta de l'ermita emplaçada en un preciós raconet del bosc, a mesura que ens anem acostant veiem que està elevada i s'hi accedeix per unes escalinates, al seu costat esquerre hi ha la font de Sant Martí que mitjançà d'una canal porta l'aigua a un safareig o abeurador pel bestiar.
L'església està formada per una sola nau i absis semicircular, al seu davant guarint l'entrada té un porxo aguantat per dues pilastres i teulada a dues aigües, a cada costat de la porta trobem unes finestres amb reixa de forja des d'on podem veure l'interior del temple, al damunt, la façana està coronada amb un campanar d'espadanya amb un sol ull. L'edifici està vestit amb pedra menuda de la regió i el sostre cobert amb teules.
Per al moment no es té cap dada històrica que en faci referència, però per la seva estructura tot fa pensar que és romànica.
En aquesta ermita es ve a casar molta gent de la comarca, ja que com podeu veure tant per la seva estètica com pel seu entorn té un encant especial, sobretot per la tardor.
Un pic hem vist i voltat pel seu entorn, seguirem endavant pel camí que ens va endinsant cada cop més en aquesta meravellosa fageda on ens trobem conduint-nos cap al mas l'Antiga, una preciosa edificació que trobarem passat un quart d'ora més o menys (temps calculat amb un pas tranquil), allà es
Sant Martí del Corb, a l'esquerra es pot intuir la font.
Sant Martí del Corb.
bifurca el camí, seguirem cap a l'esquerra on surt un camí que fa pujada i en el que veurem l'indicador de Sant Miquel del Corb, l'anem seguint, més amunt a la dreta veurem una antiga casa dita "el Curós", seguim en lleu pujada i als 10 o 15 minuts ja veurem a la nostra esquerra en el bell mig d'una petita clariana de bosc l'ermita de Sant Miquel.
Sant Miquel del Corb.
Aquesta església romànica ja és anomenada l'any 957 quan una noble dama dita Ricarda va donar una gran aloetat tot incorporant-la a les possessions del monestir de Sant Benet del Bages.
Sant Miquel del Corb.
L'església podria ser preromànica però no hi ha res que ens ho pugui confirmar amb certesa, el temple consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. En el segle XVIII es va sobrealçar la taulada. La porta d'accés és dovellada i està en la façana de ponent protegida per un porxo. L'actual campanar és de torre amb sostre de quatre vents recolzat també sobres la façana de ponent, antigament aquest campanar era d'espadanya amb dos ulls. En el costat de migjorn podem observar dos contraforts reforçant la paret. També s'ha de dir que últimament aquesta església ha estat bastant restaurada.
Sant Miquel del Corb
Doncs bé un pic vistes aquest parell de joies amagades dins les boscúries de la Garrotxa ja només ens queda que anar a buscar el cotxe i buscar un lloc per a dinar que per aquestes rodalies es menja força bé i si no un bon entrapa mentre admirem la natura, però si us plau, deixeu-ho tot net, conservem el nostre patrimoni.
Les fotografies del damunt han estat preses el 20/11/2017
La Fageda d'en Jordà, tal com el seu nom indica, és un bosc en el qual predomina el faig, espècie d'arbre caducifoli que pot assolir fins als 40 m d'alçada, aquest tipus de bosc sol ser montà, assentant-se als besants humits i ombrívols on se sol estancar la boira i els núvols, entre els 500 i els 2000 msnm. La Fageda d'en Jordà és una de les fagedes més representatives del nostre país, una de les principals peculiaritats és que està a una alçada de només 550 msnm en un terreny planer, és de les més baixes, la quantitat idònia d'humitat que necessiten aquests arbres per créixer els hi dóna el mantell de lava sobres el que estan, la qual fa milers d'anys es desprengué del volca Croscat que es troba al seu costat.
Planell orientatiu.
Per anar-hi no és pas difícil, està ben indicat, només haurem d'agafar la carretera GI-524 que va d'Olot a Banyoles passant per Santa Pau, el lloc està entre Olot i Santa Pau, prop del punt quilomètric núm. 4 a l'aparcament de can Serra, pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 09' 17.0'' E - 2º 30' 59.7''. Allà trobareu un aparcament, una zona d'esbarjo, pícnic i un punt d'informació, però compte que hi ha dies puntuals que cobren per estacionar en el lloc, podeu consultar preu i dies clicant en el web dels Parcs Naturals GenCat. Un pic deixem el vehicle, travessem la zona de pícnic
Entrada a la fageda pel recorregut núm. 2.
Zona de pícnic, al fons instal·lacions.
en direcció al punt d'informació, passats els equipaments, a la dreta, veurem que surt el camí cap a l'itinerari núm. 2 o altrament dit itinerari Joan Maragall, és el que us recomano, ja que és molt planer, ben senyalitzat, té un recorregut aproximat d'un quilòmetre i mig (més o menys mitja hora) i crec que hom que no tingui cap minusvalidesa per caminar el pot fer.
Monument a Joan Maragall.
Comencem doncs el nostre passeig travessant la carretera per sota, als pocs metres, tot seguint el camí al nostre davant trobarem el monument a l'escriptor i poeta Joan Maragall on a sota podrem llegir en un cartell el poema que el va inspirar aquesta fageda. Maragall era bon coneixedor de la Garrotxa, ja l'any 1889 va fer estada a Olot amb els seus pares i germanes, per tornar després de gran diverses vegades (el 1905,1907, 1908 i el 1909), ja que treia molta inspiració pels seus escrits en aquelles contrades.
Entrem a la fageda.
Passat el monòlit en homenatge a Maragall, baixarem unes escales que donen al sender que ens endinsarà cap a la frondositat del bosc portant-se fins a un gran tossol, al qual donarem la volta tornant a l'aparcament pel mateix camí que hem vingut, no hi ha pèrdua.
Sol ondulat a causa dels tossols.
La Fageda d'en Jordà, tal com hem dit al principi, creix sobre la colada de lava provinent del volcà Croscat. Té un relleu ondulat ple de petits turons de dimensions variables que es coneixen a la zona amb el nom de tossols. La colada va arribar fins a una zona d'aiguamolls, aquests es van evaporar per les altes temperatures de la lava (uns 1000 ºC), el vapor d'aigua produït pel contacte s'introduí dins la lava deformant la capa exterior, parcialment solidificada, fins a trencar-la. D'ací varen sortir els bombaments que veiem recoberts de fragments de basalt.
Mai s'han pogut aprofitar aquestes terres per l'agricultura, de fet, la colada de lava on està assentada la fageda rep el nom científic de "malpaís", gràcies a axó s'ha pogut preservar el bosc de l'acció humana i ara encara el podem gaudir igual com era en segles passats.
A la Fageda d'en Jordà s'hi pot anar tot l'any, sempre és bonic pro canviant segons l'estació, a cada època dóna una imatge ben diferent, a l'hivern, el contrast de la grisor dels troncs amb la catifa de fulles seques del terra, a la primavera, comença la vida amb el ressorgiment de les fulles verdes tot vestint els arbres, a l'estiu, l'entramat de les branques plenes de fulles impedeixen el pas dels rajos solars creant un ambient de penombra dins la fageda, però per mi l'estació Reina és la tardor, ací es pot gaudir de l'esclat de colors vermells, ocres groguencs, combinant amb els verds que van decolorant i transformant-se creant un ambient càlid i confortable digne d'admirar i gaudir.
Ja a títol de comiat, m'agradaria deixar-vos amb el vers inspirat en aquest paratge del gran escriptor i poeta Joan Maragall:
La Fageda d'en Jordà Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt el pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot el món en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall i Gorina (1860 - 1911)
Les fotografies del damunt han estat preses el 20/11/2017
El salt de l'Olla el trobem en el terme municipal dels Hostalets d'en Bas (la Vall d'en Bas) en plena Garrotxa, dins del curs fluvial del torrent o rec del Puig, un dels primers afluents del riu Fluvià.
Per arribar-hi, haurem de caminar una mica, més o menys uns tres quarts d'hora, però no és dificultós, només hem de tenir cura de no equivocar el camí, és fàcil si seguiu les indicacions que us deixo tot seguit:
Planell orientatiu.
Venint d'Olot o de la C-37 pels túnels de Bracons prenem la carretera C-153 direcció Rupit, trobarem aviat un desviament a la dreta cap a Els Hostalets d'en Bas, no en fem cas, però poc desprès, passat el quilòmetre 49 hi ha una altra entrada al poble, aquesta sí que l'hem de prendre. Tot seguit a la dreta veiem una casa (l'Aubert), en quant la passem a l'esquerra hi ha un lloc per aparcar, podem deixar el vehicle allà, o seguit recte per un camí de carro fins a arribar al Molí Vell on també hi ha lloc per aparcar (jo el deixo al primer lloc per no massificar). Les coordinades GPS del primer aparcament i d'on surt el camí que haurem de prendre són: N - 42º 05' 44.8'' E - 2º 27' 35.8''.
Pallissa del Molí Vell
Molí Vell.
Un pic deixat el cotxe deixem el vell molí amb la seva típica pallissa tot seguint el camí que ens farà passar per sobre del torrent d'Artigamala tombant seguidament cap a l'esquerra i encaminant-nos cap a la casa dita l'Esquirol.
Al fons la casa de l'Esquirol.
Camí Ral Vic - Olot.
El passar la casa ens surt per la dreta el camí Ral que va de Vic a Olot, per ací passaven en l'antiguitat els carros, cavallers, comerciants i tot tipus de gent per desplaçar-se d'un poble a un altre, era una important via de comunicació i de comerç, podríem dir que era com una autovia de l'època; doncs vinga, aquest és el camí a seguir, comença pujant suaument, pro després de la primera corba a l'esquerra s'enfila de valent, de mica en mica va amainant la pujada, el passeig és distret, envoltat d'arbres i acompanyats del cant dels ocells arribem a un punt en què trobem una portella que haurem de travessar, vigileu de tornar a tancar-la, per alguna cosa deu ser allà, anem seguint i a la poca estona coronem el collet de la Cirera des d'on podem veure l'altre vessant on hi ha alguna edificació, torna a pujar lleument el camí i a uns 200 m trobem una desviació a la dreta que tenim d'agafar, en aquest punt deixem el camí Ral per endinsar-nos cap a la boscúria.
Portella del camí.
Deixem el camí Ral i prenem un corriol a la dreta.
Per aquest nou camí anem planejant, les pujades fortes ja s'han acabat, podem gaudir per entremig dels matolls de precioses vistes de la Vall d'en Bas, al cap d'una estona veiem una tuca (grapat de pedres una sobre l'altre) que senyalitza un petit corriol que ens surt a la nostra dreta amb forta pendent avall, nosaltres seguim i als pocs metres ens posem al mateix damunt del salt de l'Olla on hi ha una preciosa gorga mig amagada entre la malesa, ens quedem una
Gorg de sobre el salt de l'Olla.
estona per ací tornant després sobre les nostres passes fins a la tuca que hem vist abans tot prenent el corriol amb forta pendent que hi ha al seu costat, compte al baixar, si ha plogut o el terra és moll vigileu que és molt relliscós, si no l'han treta, al final hi ha una corda per ajudar-nos a baixar, sol estar plena de fang pro, recomano que us hi agafeu, val més tindre fang a les mans que al cul. Un pic ens deixem anar de la corda i ens tombem, veurem al nostre davant aquesta meravella:
Salt de l'Olla.
Un pic ací, ja perds l'oremus, la noció del temps i tot, vaig estar més estona ací mirant el salt que en el camí entre anar i vindre, val realment la pena la caminada, quan estàs al seu davant amb silenci absolut, només se senten els ocells i la remuga de les fulles mogudes per la brisa de l'aire et sents realment en pau.
I ja res més, només cal tornar sobres les nostres passes i no perdre'ns a la tornada, per si de cas no ha quedat prou clar us deixo amb un vídeo explicatiu de l'excursió:
Salt de l'Olla.
Les fotografies i pel·lícula del damunt han estat preses el 02/05/2017
