 |
| Granera (barri del Castell). |
El petit municipi de Granera que es troba a una alçada de 768 msnm. està situat al sud de la comarca del Moianès (província de Barcelona), fita al NE amb Castellterçol, al SE amb Gallifa, al S amb Sant Llorenç Savall, al SW amb Mura i al NW amb Monistrol de Calders. El poble o més ben dit el seu territori ja és esmenat des del 898 en un document referit a la masia Carner, però no és fins al 958 que surt als documents el nom de Granera (Granaria), el municipi es divideix en dos barris, el del Castell i el de l'Església on trobem l'ajuntament i l'escola, però dins del seu terme hi ha un bon grapat d'antiquíssims masos, alguns anomenats ja en el s. XII com el mas Puigdomènec que apareix en un pergamí on el comte Ramon Berenguer IV amplia les donacions del seu pare Ramon Berenguer III a l'orde del Temple.
 |
| Planell orientatiu. |
Per arribar-hi no costa pas gens, hi podem accedir per diferents llocs, jo personalment hi he anat des de Castellterçol per la carretera BV-1245, no hi ha pèrdua, pels que tingueu GPS us deixo les coordinades de l'aparcament del barri de l'església: N - 41º 43' 31.4'' E - 2º 03' 24.0''. En arribar baixem del cotxe i ja podem gaudir d'unes espectaculars vistes
 |
| Vistes des de l'aparcament del barri de l'església. |
de la Mola, el Montcau i Montserrat mes al fons, tot mirant aquest paisatge, a la nostra esquerra ens queda un petit edifici que és l'ajuntament i al seu costat l'església amb la rectoria. L'església de Sant Martí de Granera, ja és anomenada des
 |
| Església de Sant Martí amb la rectoria al costat. |
del 1040 en un document de les possessions que tenia el monestir benedictí de Sant Benet de Bages. El seu estil és d'un romànic tardà, encara que fou molt modificada en el s. XIII, en el 1774 es tancà la porta original romànica que donava cap a ponent i s'obri l'actual d'art barroc, encara es conserva l'absis romànic que roman mig amagat per als edificis que
 |
| Façana barroca de l'església de Sant Martí coronada amb el campanar d'espadanya. |
l'envolten. Arquitectònicament podem dir que consta d'una sola nau amb coberta a dues aigües, de planta rectangular i coronat per un campanar d'espadanya amb coberta a quatre vents.
Prenem el vehicle i tornem per on hem vingut direcció cap al barri del castell, abans d'arribar, en una cruïlla ens trobem el cementiri i al seu costat un dels tres monuments més emblemàtics del poble: l'ermita de Santa Cecília de Granera; és
 |
| Ermita romànica de Santa Cecília de Granera. |
de construcció romànica amb una sola nau, absis semicilíndric amb una finestra i arcuacions llombardes, a la façana es presenta una porta de mig punt amb grans carreus de pedra, a sobre hi ha un òcul circular i està coronada per un petit campanar d'espadanya, la coberta és de teula a dues aigües. En el 1924 aquesta capella sofrí l'ensulsiada de la nau i en
 |
| Absis amb arcuacions llombardes de l'ermita de santa Cecília de Granera. |
treure de l'absis un quadre pintat en el 1703 per traslladar-lo a la parròquia de Sant Martí aparegueren unes pintures monocromes del s. XI, aquestes mostren un Crist en majestat dins d'una màndorla sostinguda per quatre àngels; l'any 1950 fou reconstruïda però les pintures degut al llarg temps a l'intempèrie es varen veure força afectades.
Ara ja ens dirigirem cap al racó que ens falta: el barri del Castell, tal com el seu nom indica està situat sota mateix de la
 |
| Part alta del barri del castell amb la fortalesa al seu damunt. |
fortalesa i serà el nostre punt de partida per pujar cap a la insigne edificació. En sortir de l'ermita de Santa Cecília per contes d'anar direcció Castellterçol prendrem el camí asfaltat que puja cap al poble tot seguint pel carrer Castell fins a arribar a un petit descampat on deixarem el cotxe (GPS:
N - 41º 43' 44.8'' E - 2º 03' 31.0''), des d'ací seguirem pel camí que trobem davant nostre a peu, ja que l'accés a vehicles està restringit, arriba un punt que el camí es bifurca, nosaltres hem de seguir a l'esquerre tot tombant com si reculéssim però amunt per conquerir el cim, als pocs metres ja guaitarem
 |
| Cares nord i llevant del castell. |
 |
| Finestrals de la cara nord. |
les parets del castell de Granera. En arribar a sota, primer em vaig decidir per reseguir les muralles cap a la dreta per mirar de voltejar-lo, però em vaig trobar tallat pel fort precipici que hi ha a la paret de ponent des d'on es poden observaruns detalls prou ben conservats al damunt de la muralla, els hi faig quatre fotos i torno sobres les meves passes
 |
| Fotografiant la muralla des de la vora del precipici. |
 |
| Detall de la muralla de ponent. |
 |
| Muralla de ponent |
fins a arribar un altre cop al darrere del castell des d'on puja un camí empedrat pel seu costat de llevant que ens porta cap a una porta que dóna a l'interior de l'edificació.
 |
| Camí empedrat de llevant. |
El castell de Granera és una fortalesa medieval romànica, majoritàriament del s. XI. Té una planta irregular a causa dels desnivells de la roca sobres la que s'assenta, els murs estan fets de carreus irregulars ajuntats amb morter de calç, però a la part de ponent conserva fragments d'obra més antiga utilitzada en temps dels romans i medievals.
Les restes que queden en l'interior, tot tenint una part romànica, són d'època més moderna, hi trobem una capella amb devoció a la verge Maria del s. XVII, però tot ell està pràcticament mig enrunat, hi ha moltes dependències sense sostre encara que algunes conserven les voltes.
Aquest castell termenat documentat com a
Castrum de Granaria fou documentat el 971 i pertanyia en aquells moments al comtat de Manresa. Amb jurisdicció reial, la contesa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, posteriorment però dins la mateixa dècada, la mateixa contesa l'infeudà a favor de Gifre de Balsareny o del seu fill Bernat que posteriorment (el 1045) el llegà a Guisla, el qual el passà a la casa de Barcelona. Després de passar per un grapat de mans, el 1375 se'n féu amo Pere de Planella que era conseller del rei, però en el curs del temps segui passant de ma en ma.
El 17 de juliol del 1643 el rei Felip IV de Castella l'hi concedí el títol de Baronia de Granera. A causa d'enllaços matrimonials castell i títol varen anar passant de nom en nom.
 |
| Interior del castell. |
 |
| Interior del castell. |
Actualment, títol i castell romanen separats, ja que la Baronia pertany al Marques de Castellbell i el castell fou venut a la dècada del 1960 a un particular, el qual el revengué vint anys després a un conegut metge de Sabadell. Com veieu és un castell que en el curs de la història ha anat canviant de propietari bastant sovint.
Les fotografies del damunt han estat preses el 10/01/2018.
