Castell de Solius (Santa Cristina d'Aro).

Entrada del castell de Solius (foto presa des de l'interior del castell).

   El castell de Solius el trobem dins l'entitat de població de Solius, la qual pertany al municipi de Santa Cristina d'Aro, comarca del Baix Empordà, província de Girona.

   Per anar a aquest curiós castell primer haurem d'arribar a l'església barroca de Santa Agnès de Solius, edifici barroc del

Santa Agnès de Solius, i monestir cistercenc de Santa Maria de Solius.

s. XVIII, el qual es troba al costat del monestir cistercenc de Santa Maria de Solius on hi ha una plaça amb molt espai per poder deixar el vehicle, just al punt GPS: N - 41º 48' 52.0"  E - 2º 57' 43.0". Un pic ben deixat el cotxe, tornarem a peu un tros enrere fins a trobar un desviament cap a la dreta, aquest camí ens adreçarà cap a una urbanització que travessarem

Plànol orientatiu.

pel mig. Seguirem pel carrer principal tot deixant un desviament a la dreta, més endavant el camí es bifurca, nosaltres anem cap a l'esquerre i a uns 200 metres ens sortirà un corriol a la dreta, el prenem i no el deixem fins a arribar al peu del castell. Arribarem a una esplanada plena de pins i alzines i cap a l'esquerre trobarem l'entrada a la fortalesa.

Part de la muralla i entrada al recinte del castell de Solius (foto presa des de l'exterior del castell).

   D'aquest castell situat dalt d'una penya escarpada en queden pocs vestigis, una part es va reedificar amb motiu de les guerres del s. XIX. En una paret fortificada es conserva una porta d'arc rebaixat que dóna accés a un petit pati d'on surten unes escales, la majoria d'elles estan picades directament a la pedra, a la dreta en trobem unes que pugen cap a la muralla i enfront unes altres que es dirigeixen a dalt del castell, a la part sobirana, tot pujant per les escales observem uns forats rodons els quals servien per posar estructures de fusta i així tancar l'accés al recinte. També a mitja muntanya es conserva una cisterna feta de pedra, la qual està mig tapada per la boscúria.        

Escales esculpides a la pedra que pugen cap a la part sobirana i la torre.

   El castell de Solius o també dit en l'antiguitat castell de la Roca, és un castell d'època medieval, sent bastit entre els segles XII i XIII. El 1057 Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, esmenten que Ramon Seniofred d'Olius tenia un alou en propietat a Solius i per posar fi a les disputes pels límits territorials, aquest es compromet davant dels comtes a no tenir cap castell ni torre sense el seu permís, això vol dir que per aquells temps no hi havia cap fortificació a la zona, és a dir que el castell de Solius era una casa normal, però en perill de guerra es transformava en fortalesa.

Escales que pugen cap a la torre.

Escales que pugen per la dreta a la muralla.

   El castell de la Roca s'esmena per primer cop l'any 1208. El 1210 era possessió d'Arnau de Creixell, bisbe de Girona, que en el seu testament del 1214 en parla com el "meum castrum integro de Ruppe". Per raons econòmiques el seu successor el permutà al sagristà Guillem de Montgrí, això incomodà al monestir de Sant Feliu de Guíxols el qual inicià un procés judicial que no es resolgué fins al 1394 a favor de la sagristia major de la catedral de Girona, aconseguint dominar tot el terme des de la riera de Ridaura fins al mar fins al s. XIX.

Arribant al recinte sobirà.

Vista de la muralla des de baix.

   Durant la Guerra Civil Catalana, el 1462 el castell cobrava impostos als ramaders que portaven bestiar cap a la capital catalana, cosa que va ajudar a formar un conflicte per la indignació dels pagesos remences el 1467. El castell també apareix documentat en un document del 1485 quan se n'apoderà Miquel Safont de Cassà de la Selva en plena Guerra dels Remences. Durant aquesta guerra el castell va anar canviant de mans, i entre d'altres, s'hi va mantenir un escamot de cent pagesos a les ordres de Narcís Goxat de Llambilles.

Petita muralla de la part alta del castell.

   Al final d'aquests conflictes el castell tornà als seus propietaris i amb el temps va anar perdent importància a causa del seu difícil manteniment. L'any 1830 en plena època Carlina, el propietari de can Dalmau (finca veïna) hi va fer obres que són les restes que es conserven fins ara.

D'esquerre a dreta: can Dalmau, Turò de l'Home (280 msnm), Pedralta i el Montclar (343 msnm).

   Un pic arribem a dalt del castell, ens trobem amb les restes de la torre i casa envoltades per un pati des d'on s'albiren espectaculars vistes de la rodalia, entre la que destaquem la penya on es troba la Cova dels Moros o del Forn on hi ha una cova picada a la roca que hom creu d'origen prehistòric.

Penya on es troba la Cova dels Moros o del Forn.

   A causa de la poca solidesa de les últimes obres, la part que quedava al sud-est, va ser enderrocada per una forta tramuntana que bufà el nou de setembre de 1969, però encara en podem veure les restes.

També des de dalt del castell vistes de Santa Cristina d'Aro i Platja d'Aro.

   Vist això i amb molta cura de no caure ni malmetre res tornem a baixar fins a la porta el castell i d'allà a l'esplanada de pins i alzines, per tornar al cotxe podem fer-ho per on hem vingut o directament més de pressa per un corriol que s'intueix en direcció nord, passant pel costat de les primeres cases de la urbanització i deixant-nos al carrer que entra a ella, tot havent fet una petita ruta circular.

Església de Santa Agnès i monestir de Santa Maria de Solius amb els camps que els envolten.

   Ja res més, ara us deixo amb una petita pel·lícula de la visita del castell de Solius.

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 08/05/2023.