Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miradors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miradors. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juliol del 2024

Santuari del Far (Susqueda).

Muntanya del Far (1.125,3 msnm).
   El Santuari del Far el trobem dins el terme municipal de Susqueda, a la comarca de la Selva (Girona). Està situat dalt d'un penya-segat a 1.125 msnm, fitant amb les Guilleries, el Collsacabra i la vall d'Hostoles.
   Per arribar-hi no és pas gens complicat, tant hi podem pujar des de Vic com des d'Olot, només cal que anem a buscar 

Muntanya del Far (1.125,3 msnm).
la carretera C-153, si venim de Vic per Roda de Ter i si venim d'Olot per Sant Esteve d'en Bas, la seguirem fins a arribar al coll de Condreu (1.010 msnm) i allà prendrem la carretera que ens portarà fins al nostre destí. Pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 01' 17.2"  E - 2º 32' 11,3". Pel qui tingui ganes de caminar, també s'hi pot pujar, però a peu, des de Sant Martí Sacalm (entre anar i tornar uns 11 km). Us deixo un plànol orientatiu sota aquestes línies:

Plànol orientatiu.
   Un pic arribem, ens trobem amb unes acurades i cuidades instal·lacions (procurem deixar-ho tot net i polit a l'hora de marxar, com si n'hi hi aguéssim passat), deixarem el cotxe a la zona de pàrquing i seguirem a peu, a la dreta s'hi troba una bona zona de pícnic amb barbacoes i WC, un petit parc per la canalla, i una petita capella per les ofrenes que porten

Capella de les ofrenes.
Interior de la capella.













els devots a la verge, sempre està plena de ciris i llantions. En entrar-hi observem que és una construcció quadrada i està coberta per una volta de canó de mig punt, tota ella empedrada i al fons s'hi troba una reproducció de la verge.
   Al darrere de la capella hi ha l'església, l'edifici molt transformat, sobretot en el s. XVII, és rectangular i molt allargassat, massís, envoltat de còdols col·locats irregularment i lligats amb morter. Fa l'efecte que estàs en un túnel, ja que no hi ha

Església del Far.
cap arc que defineix o separi la nau del presbiteri. De tota manera, el temple conserva l'orientació de les esglésies romàniques, pel fet que el presbiteri està orientat cap a llevant. A uns tres quarts de la seva llargària, s'obren a banda i banda uns arcs de pedra que separen dues capelles laterals de la nau. La capella de l'esquerre és la més antiga i a la pedra clau del seu arc hi ha gravada la data: 1648, aquesta corresponia a Sant Marc, ara és la del Santíssim, la capella 

Interior de l'església del Far.
de la dreta és més nova, data de 1884 està dedicada a Sant Antoni Abat i té una porta que comunica amb l'hostatgeria. Com que als laterals de l'església posteriorment s'hi edificaren dos cossos, un el 1826 i l'altre el 1860 els quals serviren

Part del presbiteri amb l'altar i la imatge al fons.
per donar alberg a pelegrins o a altra mena de devots, aquesta no té finestres laterals, l'única llum que hi entra és la del rosetó de la façana o la que entra per la porta principal. També en el seu interior podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu del Far, és una imatge d'alabastre de 105 cm, gòtica, d'entre mitjans i finals del s. XV, es mostra dempeus sense cap

Mare de Déu del Far.
vel i amb una corona, té el pit descobert i el nen li agafa tot acostant els llavis al mugró.
   En sortir a fora veiem un campanar tot rabassut, només té unes petites finestres en els dos pisos inferiors i a dalt un finestral rectangular per banda, la coberta és un terrat, ja que va tindre alguns ensurts amb els llamps. La façana és  molt austera, la portalada és quadrada amb llinda i muntants de pedra, a la part superior es troba una fornícula on en l'actualitat hi ha una imatge de Sant Jordi donada per uns devots fidels i més amunt un rosetó o ull de bou, al final està coronada per un pinacle triangular amb una creu i uns pilonets acabats en boles.

Santuari del Far pel cantó del bar restaurant.
   Encara que segons les actuals divisions territorials el Far pertanyia a Girona, sempre ha estat del Collsacabra, és a dir de terra osonenca, propietat dels comtes d'Osona i més tard al marquesat de Rupit. 
   Les primeres notícies que tenim del lloc foren el 25 d'agost de 1269, quan en el testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions de la parròquia de Sant Martí, que testà per un viatge que havia de fer a Jerusalem, i que, entre d'altres, llegà dotze diners a la capella del Far.

Vista de la zona de pícnic, al seu darrere hi ha el parc infantil.
   El Far també compta amb una llegenda que explica que uns mariners en trobar-se a punt de naufragar a causa d'una forta tempesta, veieren a la llunyania un llum, aquesta llum sortia del cim del Far, i amb ella es varen poder guiar fis a arribar sans i estalvis a la costa, al cap del temps volgueren saber d'on sortia aquell llum que els havia salvat, pujaren fins dalt el cim del Far i allà varen veure que la llum la desprenia la imatge de la Mare de Déu, llavors amb l'ajut d'uns veïns de la zona l'hi edificaren una capella que és l'actual santuari del Far.
 També cal dir que el mot far s'aplica a una foguera que serveix de senyal tant al mar com a la muntanya.

Vistes des del Mirador del Far.
Vista del pantà de Susqueda des del Far.




   Tot el recinte és ideal per passar-hi el dia sencer tant si portem el dinar com si volem menjar al seu restaurant on també trobarem una botiga de records, això sí, el que no es pot deixar de fer és acostar-nos al mirador per gaudir de les precioses vistes que es gaudeixen des d'allà.

Posta de sol des del mirador del Far.



Les fotografies del damunt han estat preses el 04/12/2017 i el 20/11/2023.




diumenge, 3 de juliol del 2022

El Salt de la Minyona (Tavèrnoles).

 

Vista del Salt de la Minyona des de la carretera que va a Vilanova de Sau.
   El Salt de la Minyona el trobem dalt dels cingles dels Munts dins el terme municipal de Tavèrnoles, just a l'esperó rocós conegut com la Mare de Déu dels Cingles, dit així perquè l'any 1960 un grup d'escoltes de Vic hi varen col·locar un pedró

Pedró en homenatge a la Mare de Déu col·locat a la punta de l'esperó.
en homenatge a la verge. 
La part més àlgida del cingle (lloc per on caminem) té una alçada d'uns 850 msnm i pertany al municipi de Tavèrnoles, però just en començar la caiguda, mirant cap al final del mirador on hi ha el pedró, a la dreta pertany a Sant Sadurní d'Osormort i a l'esquerre a Vilanova de Sau.

Plànol orientatiu.
   Per anar-hi no és pas gens complicat, venint de Folgueroles per la carretera N-141d en direcció cap a Vilanova de Sau, passats uns 2,6 km de la rotonda en la qual també s'entra al poble, trobarem a l'esquerre de la carretera la Creu del Pont del Vent, d'allà surt la pista que haurem de prendre i continuar durant 4,3 km fins a arribar al nostre destí, si porteu GPS només haureu de posar-li aquestes coordinades: N - 41º 56' 03.3"  E - 2º 22' 09.0".

Pàrquing on caben uns cinc o sis vehicles.
   En arribar deixem el cotxe ben aparcat en el lloc que hi ha habilitat per fer-ho i allà mateix ja veiem el corriol que surt cap al mirador, al seu començament trobarem una placa on s'explica la llegenda que hi ha sobres aquest preciós llogaret:

Començament del corriol que ens porta cap al mirador.
   Diuen que al mas dels Munts hi havia una minyona que era molt devota, no faltava mai a les misses que feien a la Verneda, la qual era la seva parròquia. Un diumenge anava molt tard i quan encara era dalt els cingles, va sentir el repic de les campanes anunciant el començament de la missa. Sense pensar-ho dos cops va saltar cinglera avall per fer més via. Miraculosament, no l'hi va passar res i arriba puntualment a la celebració de l'eucaristia. En sortir de l'ofici, explicà als veïns el que l'hi havia succeït. La gent s'ho va mig creure, ja que era una noia molt devota i mai deia mentides, però un veí, que no era més que el dimoni disfressat, la va temptar dient-li que allò no podia ser, que ell no s'ho creia. Llavors, aquest malvat l'hi va prometre unes sabates noves si tornava a fer-ho. Ella innocentment i per cobdícia va tornar a repetir el salt, tanmateix aquest cop no l'hi va sortir bé, es va matar. Des de llavors per això d'aquest lloc se'n diu: El Salt de la Minyona.
Mirador des de dalt de la cinglera.
   Des de la punta del mirador a baix de tot, mirant cap a llevant es pot albirar en mig d'una ampla plana l'antiga parròquia de Sant Feliu de Planeses, al costat mateix del mas la Verneda. També podem gaudir de precioses i àmplies vistes, d'una bona part de les Guilleries, des del Montseny fins als cingles de Tavertet i el Far. Davant, a sota, les valls d'Osormort i Vilanova de Sau i si ens tombem cap a la dreta, veurem amb claredat els Rasos de Peguera, el Pedraforca i el Cadi Moixeró.

Vilanova de Sau, al fons cingles de Tavertet i del Far.
Guilleries i vall de Vilanova de Sau.

Vall d'Osormort i al fons el Montseny.

Rasos de Peguera i Pedraforca.
   Un pic hem gaudit d'aquestes precioses vistes, podem acabar de pujar a peu fins al cim dels Munts, ho tenim a tocar, ens separen d'ell uns 250 m, allà hi trobarem una casa, i des del seu darrere podrem gaudir de precioses vistes dels Pirineus.
Vistes del Pirineu i Prepirineu des dels Munts.
   I ja res més, només ens queda que anar cap al cotxe i tornar enrere per on hem vingut, però abans, podem passar un altre cop pel mirador del Salt de la Minyona per tornar a paladejar les precioses vistes que hem gaudit des d'allà.

Mirador del Salt de la Minyona.


Les fotografies del damunt han estat preses el 07/12/2021.