Gorg de les Elies (Caldes de Montbui).

Un preciós lloc per trobar la pau: el gorg de les Elies.

   El gorg de les Elies el trobem dins el curs fluvial de la riera de Caldes, encara que en aquest tram és anomenada com a riera de les Elies, està situat dins el terme municipal de Caldes de Montbui a la comarca del Vallès Oriental.

   Per arribar-hi no és pas gens complicat i s'hi pot anar per uns quants llocs, jo ací us diré la ruta per la qual vaig optar jo:

Plànol orientatiu.

   Sortint de Caldes de Montbui per la carretera C-59 direcció Moià, al cap d'uns sis quilòmetres entrarem a Sant Feliu de Codines, en arribar a uns semàfors haurem de trencar a l'esquerra direcció al poble de Gallifa, passarem per la plaça Josep Umbert Ventura on es troba l'ajuntament, seguint direcció a Gallifa, a uns 600 m veurem el desviament cap al cementiri, el prenem i en arribar-hi seguirem pel camí que surt pel seu darrere (camí de les Elies) el qual no deixarem fins a arribar a la casa de les Elies que ens quedarà a l'esquerre del camí, un xic més endavant, veurem un pas elevat que travessa la riera de Caldes i a l'altre canto continua la pista asfaltada direcció cap a Gallifa. Ací és el lloc idoni per deixar el cotxe ben aparcat i posar-nos a caminar.

Punt on hem deixat el cotxe, abans de travessar la riera de Caldes.

   Pels que porteu GPS les coordinades del lloc on vaig aparcar són: N - 41º 40' 28.7"  E - 2º 08' 03.3", a partir d'ací és força senzill, entrem per la llera de la riera i al cap d'uns metres a la dreta surt un corriol que s'enfila pel costat d'aquesta i

Caminem per la llera de la riera.

la va resseguint per la seva llera, arribarem a un punt que sembla que es bifurqui, a la dreta s'enfila fort i a l'esquerra segueix per dins la malesa, prenem el de l'esquerra i en sortir de la malesa ens queda el gorg davant nostre mateix, pot ser que només hem caminat uns 200 metres i ja podem gaudir d'aquest meravellós espectacle.

Gorg de les Elies.

   Com podeu veure el dia que hi vaig anar pel salt gairebé no hi queia aigua, però de tota manera feia bastant goig de veure, per aquests varals és millor anar quan fa poc que ha plogut uns quants dies i copiosament, ja que les rieres al cap

Gorg de les Elies.

Gorg de les Elies.

de poc d'haver plogut queden quasi seques. I ja res més, ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe deixant-t'ho tot net i polit. Si em voleu fer cas, torneu per la pista asfaltada que va cap a Gallifa i fareu la volta completa.

   Aquesta ruta es pot fer tota a peu amb pla saludable des del cementiri de Sant Feliu de Codines, són aproximadament uns 3,5 km amb una durada d'una hora mal contada (depèn del que ens parem i de com caminem), us deixo les coordinades GPS del cementiri: N - 41º 41' 12.5"  E - 2º 09' 20.6".

   Per si no ha quedat prou clar, us deixo amb un petit vídeo del passeig:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 27/05/2022.

 

Castell de Palafolls (Palafolls).

 

Vista del castell de Palafolls des del restaurant Mas Carbó (1973).

   El castell de Palafolls el trobem dalt del turó del Castell al terme municipal de Palafolls, comarca del maresme. Està situat dalt de la cresta d'una muntanya allargada amb una alçada entre 150 i 157 msnm, la qual podríem dir que va paral·lela al riu Tordera.

   Per arribar-hi no és pas gens complicat, des de dins el poble de Palafolls només cal que prenguem el carrer "Camí del Castell" i ens hi portarà fins a l'entrada. Però si venim de més lluny ara us en faig cinc cèntims:

Plànol orientatiu.

   Venint per la C-32 sortirem per la sortida 130, direcció a l'N-II Malgrat-Palafolls, a 1,8 km trobarem una rotonda, l'hi donarem la volta i tornarem per on hem vingut, però a un quilòmetre a la dreta, més o menys entre els punts quilomètrics 677 i 678 veurem un indicador que posa: "Urbanització Mas Carbó" "Castell de Palafolls", prenem aquesta drecera i seguim pel carrer "Camí del Castell" sense deixar-lo i passats uns 2,1 km arribarem al nostre destí, allà trobarem un bon lloc per deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 40'41.9"  E - 2º 44' 09.2".

Aparcament i camí que va al poble de Palafolls.

   Un pic ben deixat el vehicle ens dirigirem cap a l'entrada del recinte emmurallat, a la dreta ens trobem amb una porta de mig punt restaurada que dóna a un dels diversos recintes que té el castell, aquest és el més alt i fortificat, es tracta de

Porta d'accés al recinte sobirà del castell.

la part sobirana del castell, entrem i a l'esquerre observem uns arcs que devien aguantar un gran saló Gòtic sobre seu i a sota podien haver-hi sitges o cellers. Al nostre davant surten unes escales  i només començant-les a pujar, a l'esquerre descobrim una cisterna de gran profunditat, coberta amb volta de canó on encara es veuen les marques de l'encanyissat.

Des de les escales, al fons porta d'entrada al recinte sobirà i a la dreta porta de la cisterna.

Més amunt molt restaurada hi ha la capella, és d'una sola nau amb absis circular, aquesta està edificada sobre l'original i més antiga església del castell, de la que només es conserva la capçalera la qual està repenjada a la muralla, sobre on discorre el pas de ronda, per allà al costat també i hi ha l'habitacle dels senyors (possiblement del segle XIII) que dóna a

Capella del castell i a la seva esquerra el pas de ronda.

l'exterior emergint a la muralla per la banda de llevant. Dalt de les escales, a l'esquerre veiem un espai rectangular que conserva gran part dels murs, aquest té una porta que dóna a la gran sala abans esmenada, també dins aquest recinte i en la zona més escarpada de llevant s'hi trobava la torre de l'homenatge. Aquest espai que hem descrit fins ara és potser

Porta que donava de les dependències del senyor a la gran sala gòtica.

el més antic de la fortalesa, les restes que es conserven de tot el castell van del segle X al segle XIV moment en què assoleix la grandària actual, com podrem observar, té una planta rectangular molt allargassada tot salvant les moltes irregularitats del terreny.

Vista del recinte sobirana del castell des del pas de ronda de llevant.

   Per anar a la part jussana del castell, la qual és d'època gòtica, haurem de sortir de la part sobirana tot passant per la porta per on hem entrat, sortim i tombem a la dreta, un xic més amunt entrarem al pati d'armes, un gran espai rectangular

Pati d'armes vist des de la torre de defensa.

i allargat on als seus costats hi havia diverses dependències, al final hi trobem la muralla i a la dreta una gran torre de defensa, a la qual podrem accedir mitgenca unes escales metàl·liques.

Torre de defensa i muralla del final del pati d'armes.

   Aquest castell ja és esmenat l'any 968 en la fundació del monestir benedictí de Sant Pau, situat al lloc on és ara Sant Pol de Mar. L'any 1002 en un document dels comtes de Barcelona (Ramon Borrell i Ermessenda) apareix l'alou de "Palazol", a favor del vescomte de Girona (Sunifred). Tot això fa pensar que el castell era una força estratègica prefeudal

Façana de llevant.

que pertanyia als vescomtes de Girona i dominava la part baixa de la Tordera i el pas dels que anaven cap al Maresme i a Barcelona.

   Des de l'any 1035 tenim constància del castell, el qual era l'epicentre de la baronia de Palafolls la qual comprenia Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part de Blanes. Ramon Berenguer cedí la senyoria major l'any 1113 als vescomtes de Girona, els quals més tard s'anomenaren Cabrera. El 1229 Guillem de Palafolls acompanyà a Guillem de Montcada a la

Escales que puja'n a l'església del castell i a les seves dependències.

conquesta de Mallorca junt amb Jaume I el Conqueridor, segurament degut a això en aquest segle (XIII) és començar a engrandir el primer recinte del castell i se'n comença a construir un segon. Pere III a l'any 1301 en passà la jurisdicció als Cabrera i els Palafolls en quedaren com a senyors del castell, pel qual aquests devien vassallatge als vescomtes de Cabrera, però, per altra banda, adquiriren el comtat d'Ariza, el qual estava situat a l'Aragó.

Arcades que aguantaven el saló gòtic del castell.

Arcades que aguantaven el saló gòtic del castell.

   El 31 de març de 1381 Guillem de Palafolls, que per aquell temps era el conseller d'armes del rei Pere III el cerimoniós, vengué el castell de Palafolls al monarca, a canvi de què aquest li vengués el castell d'Ariza amb tots els seus dominis pel preu de 30.000 lliures barcelonines, marxant així cap a terres aragoneses. A l'any següent, el rei, va vendre el castell al vescomte Bernat IV de Cabrera i així aquesta fortalesa entra a formar part de la important nissaga gironina.

Castell vist des de la cara de ponent.

   Al segle XVI es reforçaren les defenses de la costa pel perill de l'atac dels pirates, però al cap de poc temps va caure en abandonament i  durant els segles XVII i XVIII va entrar en una decadència irreversible.

   L'any 1971 l'arquitecte Joan Bassegoda i Novell va restaurar l'església i en l'actualitat l'entitat fundada l'any 1966 "Amics del castell de Palafolls" és la que vetlla pel castell.

Vista panoràmica des de dalt del castell.

   Un pic vista aquesta magnífica fortalesa, tornarem cap al cotxe, i perdoneu que em faci pesat, però és que amb el que et trobes per aquests llocs i no en trec cap fotografia... és deplorable, sempre hi ha el brètol que deixa llaunes i d'altres estris per qualsevol lloc inclòs hi ha "artistes" que fan pintades sobre aquestes velles parets, és inexplicable la falta de cultura i respecte vers el nostre patrimoni històric, si hi aneu i podeu ajudar a recollir alguna deixalla ben segur que la nostra història us ho agrairà.

Les fotografies del damunt estan preses el 16/05/2022, menys la d'arxiu que data del 1973.

Gorg de can Noguera (Bigues i Riells).

Espai del gorg de can Noguera.

   En aquest bloc no només tractarem sobres aquest preciós gorg, sinó d'unes quantes coses que succeeixen al seu voltant, però ja les anirem tractant a mesura que hi anem arribant, ja que es tracta de fer una petita caminada per la llera del riu Tenes, lloc on trobarem aquest gorg,  el qual està dins el terme municipal de Bigues i Riells (Vallés Oriental).

Parking del descampat al carrer Camí del Pedregar.

Parking de la plaça Miquel Bosch.

 

Partirem a peu del poble de Bigues, allà podem triar dos llocs on deixar el vehicle, un molt fàcil és la plaça Miquel Bosch (N-41º 40' 29.4" E-2º 12' 40.0") i l'altre que us deixo és un descampat habilitat en l'actualitat com a pàrquing cap al final del carrer Camí del Pedregar (N-41º 40' 30.1" E-2º 12' 33.6").

Plànol orientatiu.

      Ben deixat el cotxe, ens posarem a caminar en direcció nord buscant el carrer del Camí de la Torre, un pic el trobem, trencarem a l'esquerra i el seguirem fins a arribar a l'hotel "Molí de la Torre" que ens quedarà a la dreta un pic travessat el pont que passa per sobre el riu Tenes. Aquest hotel no és més que una vella fàbrica que es va construir aprofitant part de

Hotel "El Molí de la Torre" des del pont que travessa el riu Tenes.

l'estructura d'un molí que hi havia hagut anteriorment. En aquest punt haurem de trencar a la dreta com si volguéssim anar a l'hotel, però per contes d'entrar-hi prendrem un camí que segueix pel seu costat fins a arribar a una casa dita "el Molinet", ací el camí s'acaba, però abans d'entrar a la casa surt un corriol a l'esquerre que va resseguint el rec que portava l'aigua a la bassa del molí tot passant per entremig dels camps i donant-les regadiu, el seguim i veurem que ens porta cap a una arbreda. Passats els arbres, a l'esquerre del camí se'ns obre un gran camp de conreu on al final es veu

Masia de can Noguera amb els cingles de Bertí al fons.

la masia de can Noguera amb els cingles de Bertí de fons. Aquesta masia data del s. XVII, però en el s. XX va patir diverses modificacions, és de planta basilical en la part més antiga, però també té elements modernistes que trobem en les edificacions annexes com la porteria, la capella i la granja, a més dels que trobem en la façana principal. Pel seu voltant trobem més edificis de dependències del mas entre les quals destacarem la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua i diverses quadres i estables. Al nord de la casa hi descobrim un petit parc a la llera del Tenes, el qual en l'actualitat té l'accés tancat, es troba abandonat i en un estat deplorable, dins aquest recinte es troba la

Font de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó.

font dita de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó, ja que l'aigua brolla per la boca del cap d'un lleó, aquesta data de l'any 1947, al seu costat és on es va obrir l'any 1960 la planta embotelladora d'aigua, però com que no era rendible va tancar al cap de pocs anys. Aquest parc en els seus temps va ser una atracció important, sobretot en la temporada d'estiu, hi anava la gent els caps de setmana, tant els estiuejants com la gent del poble per refrescar-se i gaudir de les seves ombres.

Petita "balma" que passem en anar cap al gorg de can Noguera.

   Passat l'antic accés al parc i quasi enfront de l'entrada de la casa, a la dreta surt un petit i confós sender que baixa cap al riu tot passant pel costat del vell parc i seguidament per sota una mena de balma, poc més enllà sortim a una petita clariana a la mateixa llera del riu Tenes on es troba el gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.

   En aquest preciós gorg a la dècada del vuitanta del segle passat s'hi varen rodar unes quantes escenes de la sèrie "Mecanoscrit del segon origen", una de les primeres que va produir TV3, estava basada en la novel·la del mateix nom escrita per Manuel de Pedrolo, va ser estrenada el desembre de 1985 i va ser molt ben rebuda per l'audiència. 

Gorg de can Noguera.

   Sobre el salt, a l'altra llera del riu es troba l'Avencó, que no és més que una suggerència d'aigua que surt d'una petita cova, però des d'ací no el podem veure perquè queda un xic més amunt i està tapat per la malesa. Més tard ens hi arribarem per veure'l.

Gorg de can Noguera.

   Un pic vist tot això, tornarem sobre les nostres passes pel corriol que hem vingut per tornar al camí que hem deixat abans quasi al davant de can Noguera. Seguirem pel camí principal endavant i seguidament ens trobarem una edificació 

Camí fluvial del riu Tenes.

a l'esquerre, un pic l'hem passat, a la dreta es torna a intuir un corriol fet pel pas de les persones cap al riu, allà des de la mateixa llera veurem el que en diuen "les Barbotes" que no és més que una altra suggerència d'aigua la qual brolla a pressió ascendent per diversos forats impermeables formant un petit aiguamoll fangós que s'ajunta seguidament amb el

Les Barbotes.

Les Barbotes.

riu, si el riu porta bastant cabal passa per sobre aquest aiguamoll quedant confós, però si ens fixem veurem com brolla l'aigua prop d'on ens posem nosaltres. Aquest aflorament d'aigua no té res a veure amb l'Avencó que ens hem trobat més avall, ja que l'aigua procedeix de diferents llocs.

Després de travessar el riu, prenem un corriol a la dreta  que queda entre el riu i la carretera.

   Un pic vistes les Barbotes tornarem al camí principal i seguirem amunt on trobarem un pont que dóna a la carretera, nosaltres travessarem el riu per sota el pont, ja que hi ha unes grans passeres per travessar-lo, a l'altra llera prendrem un corriol que ens surt per la dreta i va resseguint el riu avall. A pocs metres, veurem a la dreta un forat entre la malesa que

Forat a la malesa vist des de la presa a l'altra llera.

dóna a la petita presa que desvia l'aigua cap al molí, en aquest mateix punt el camí es bifurca, a l'esquerre puja cap a la carretera que va de Bigues a Riells, i tot recta ens surt el corriol que hem de prendre, caminem uns metres i sortim a una

L'Avencó

L'Avencó.

clariana on a la nostra esquerra veiem una petita cova mig ensotada, és l'Avencó. N'hi diuen així perquè se suposa que les aigües que surten d'aquesta cova vénen de la riera de l'Avencó d'Aiguafreda, la veritat és que abans d'arribar a l'aiguabarreig de la riera de l'Avencó amb el riu Congost a Aiguafreda, es veu com l'aigua que porta aquesta (quan hi ha

Fotografiant l'entrada de l'Avencó.

Entrada de l'Avencó.

poc cabal) va desapareixent progressivament sota terra sense arribar al riu Congost, diu que quan aquesta baixa tèrbola, per l'Avencó de Bigues també surt l'aigua bruta i això fa pensar que estan comunicats, però de moment no s'ha fet cap coloració de les aigües per confirmar-ho. Diu que per dins d'aquesta cova s'hi poden recorre uns nou metres amb l'aigua fins a la cintura, però això val més deixar-ho per gent experta i no jugar-nos el físic, en el moment que hi he anat jo, tal com es pot veure hi havia força sequera.

Interior de l'Avencó.

   Després de veure tot aquest grapat de fenòmens que ens brinda la nostra mare Natura, tornarem respectuosament sobres les nostres passes cap al cotxe, sense que es noti que hàgim passat per allà.

   Per si a algú no l'hi ha quedat prou clar, us deixo amb la petita pel·lícula que vaig fer quan hi vaig anar:  

Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut realitzats l'11/04 i el 27/06 del 2022.

 

Castell de Montbui (Bigues i Riells).

Entremig de roures i alzines ens apareix el castell de Montbui.

   El castell de Montbui el trobem a 543,2 msnm, dalt del turó que porta el seu mateix nom i al seu costat hi ha l'ermita romànica de sant Mateu, tot aquest conjunt pertany al municipi de Bigues i Riells (Vallés Oriental). L'any 1949 fou declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) i l'any 1986 passà a ser propietat de l'ajuntament. 

Plànol orientatiu.

   Per anar-hi no és gens difícil, si venim de Caldes de Montbui per la carretera C-59, només entrar a Sant Feliu de Codines, abans d'arribar a la primera rotonda, trencarem a la dreta pel carrer del Dr. Fleming i al primer a l'esquerre per prendre seguidament l'avinguda del castell de Montbui cap a la dreta, seguirem per aquesta avinguda uns dos kilòmetres tot travessant la urbanització dels "Saulons d'en Déu" i entrant al terme municipal de Bigues i Riells, passada aquesta distància, a la dreta trobarem l'indicador del castell i un bon espai per deixar el vehicle, just al punt GPS: N - 41º 39' 51.8"  E - 2º 10' 30.8".

Esplanada on deixarem el cotxe.

   Ben aparcat el cotxe prendrem un camí que surt pel costat de l'esplanada cap amunt tot enfilant-se cap al turó, mentre caminem, per entremig dels arbres gaudirem de precioses vistes del Vallès i en un dia clar es pot veure Barcelona i el Tibidabo, però de seguida sobre nostra a l'esquerre ja tenim les primeres vistes del castell de Montbui.

Castell de Montbui des del camí  tot pujant.

  Poc abans d'arribar al cim del turó, tot prenent l'última corba i també a la nostra esquerra, veurem l'absis de l'ermita la qual visualitzarem sencera en arribar a dalt de tot al mateix costat del castell, en l'actualitat es troba tancada amb portes de fusta i no podem veure el seu interior.

Ermita de Sant Mateu de Montbui.

Absis de l'ermita de Sant Mateu de Montbui.

    Aquesta església romànica ja és esmenada l'any 1058 entre les set parròquies de la baronia de Montbui, fou parròquia del poble que portava el seu mateix nom, el qual està integrat dins del municipi de Bigues i Riells. A causa del despoblament, l'any 1156 es va unir a la parròquia de Bigues i el 1584 a la de Caldes de Montbui, retornant l'any 1623 un

Façana de l'ermita de Sant Mateu de Montbui.

Ermita de Sant Mateu de Montbui.

altre cop cap a Bigues. Per culpa de l'aïllament del lloc, al segle XVIII es construí una altra església al pla, prop de can Carreres, perdent Sant Mateu les funcions de parròquia i amb els anys quedant en l'oblit ací dalt del cim.

   L'església és d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, capçada per un absis interiorment de ferradura i a l'exterior semicircular, cobert amb una volta esfèrica d'origen preromànic. Té dues finestres, una a l'absis i l'altra al mur de

Ermita de Sant Mateu vista des de la muralla del castell de Montbui.

migdia. La porta és a la façana de ponent i al seu damunt hi ha un ull de bou, el campanar de cadireta (aquests últims elements són molt posteriors que l'absis) i en l'actualitat està força restaurada. 

   El castell de Montbui el trobem al costat de ponent de l'ermita de Sant Mateu, és de planta trapezial i l'aparell dels murs

Restes del castell de Montbui.

(sobre tot el nord) és de pedres poc treballades i irregulars, el que fa pensar que data del segle X, encara que la distribució interior és més pròpia d'una construcció romànica. El mur nord és el més ben conservat on podem observar la seva construcció amb "opus spicatum", ací hi havia una gran sala i al costat de ponent una cambra coberta la qual podria

Plànol amb les fases de construcció del castell, el trobem en entrar al recinte.

ser una cisterna. La porta principal de la fortalesa estava situada al mur sud i pel que sembla tot el castell era envoltat per una muralla externa construïda entre els segles XIV i XVI.

      La primera referència que trobem del castell de Montbui és de l'any 987. Al 995 fou infeudat a Gombau de Besora el 

Cambra coberta, possiblement una cisterna.

Entrada principal del castell.

 

qual en morir l'any 1050 l'hi deixà a la seva filla Guisla que estava casada amb Mir Geribert príncep d'Olèrdola, un important líder de les revoltes feudals contra els comtes de Barcelona, a causa d'això el compte Ramon Berenguer I (comte de Barcelona) es negà a deixar fer el traspàs de l'herència, fins que l'any 1059 varen fer les paus i el comte donà

Paret de la cara nord amb "opus spicatum".

Gran sala de la cara nord.

a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Durant els anys el castell va anar passant per diverses mans fins que al  1240 va ser comprat pel bisbe de Barcelona. Entre el 1308 i el 1331 el castell fou reconstruït prenent la forma que veiem ara. El bisbe va fer de la fortalesa una presó episcopal on es tancaven els clergues que havien fet algun

Cambra en entrar al castell a l'esquerre. 

Cambra en entrar al castell a la dreta.

delicte i els criminals laics que estaven sotes la jurisdicció episcopal. A finals del segle XIV el castell i la baronia passaren a mans del rei Martí que el 1408 vengué a Ramon de Torrelles, senyor de la Roca, i seguí dins el seu llinatge fins al 1490,

Escales i passadís abans d'arribar a la gran sala a la dreta. 

Cambra al final del passadís.

any en què es va traspassar als consellers de Barcelona tot mantenint la baronia fins a arribar als fets del 1714 en qué passà a la corona i per ordre dels Borbons fou enderrocat igual que la majoria de fortaleses catalanes.

Muralla exterior del castell.

Part de la muralla del castell que encara es conserva.

   Des de dalt de la fortalesa es gaudien d'unes bones vistes, el que feia que el castell sempre estigés previngut de qualsevol atac.

Vistes des de dalt del castell.

   I ja res més, un pic vist tot aquest conjunt monumental del castell de Montbui i l'ermita de Sant Mateu només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe satisfets d'haver trepitjat terres nobles dels nostres avantpassats.

   Ara us deixo amb un petit vídeo explicatiu de l'estada al castell:

Les fotografies i la pel·lícula han sigut preses el 07/02/2022.