En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Avui farem esmena d'un petit poble emmurallat, medieval i que en la seva època hauria de ser força pintoresc, parlarem d'Aramunt Vell, un poble que quedà deshabitat entre els anys 40 i 60 del segle XX, anem-ne a fer cinc cèntims:
D'esquerre a dreta: al fons la serra de Pessonada, Aramunt Nou (Les Eres) i dalt del turo Aramunt Vell.
La vila d'Aramunt pertany a la comarca del Pallars Jussà (Lleida), aquesta, pertanyia al terme municipal que portava el mateix nom i estava formada per la unió amb els municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Toralla i Serradell. A partir de l'any 1994 aquesta unió de pobles, és a dir aquest municipi, canvià el nom pel de Conca de Dalt. Però anem a l'origen de la questiò:
ARAMUNT VELL
Aramunt Vell.
En aquesta vella vila situada dalt d'un turó a 628 msnm, confrontant al sud amb el riu Carreu i a ponent amb el barranc de Mians, ben posada en lloc estratègic, ja que a prop hi passa el camí ral que unia l'Urgell amb França, també es diu que fou un dels llocs on s'establiren els colons durant la romanització. Aquest poble segurament va arrancar el nucli des de l'interior del castell d'Aramunt i ja se'n té constància documentada per primer cop l'any 959 quan rebia el nom d'Eramonte.
Planell orientatiu.
Per arribar a aquest mausoleu històric, partirem de La Pobla de Segur prenent el desviament que hi ha abans o després de passar el pont que travessa el riu Flamisell, tot depèn d'on vinguem és clar, seguidament passarem una rotonda i després travessarem el riu Noguera Pallaresa, un pic passat el pont veurem a l'esquerra el desviament cap al poble del Pont de Claverol, però nosaltres seguim recte, tot vorejant el pantà de Sant Antoni, sense deixar la via principal
Planell orientatiu.
fins a arribar a Aramunt, en arribar al poble, veurem un senyal a l'esquerre que ens indica el camí cap a Aramunt Vell, el prenem i al mateix sortir del poble es torna amb pista forestal, només cal seguir-la i al cap de 3,5 km arribarem al nostre destí, pels que porteu GPS només cal anotar les següents coordinades: N - 42º 12' 03.3'' E - 0º 59' 54.4''. Just en aquest
Al fons la serra de Pessonada i al nostre davant la Torre dels Moros.
punt i després de passar pel davant de l'ermita romànica de Santa Maria, ens plantem a l'entrada del poble, deixem el cotxe en un cantó del camí per no destorbar el poc transit que hi ha i en baixar ja veiem al nostre davant la "Torre del Moro" un dels vestigis que queden del vell castell d'Aramunt. Prenem el corriol que puja en el sentit contrari de la torre del
Entrada al poble per la part alta (camí de Pessonada).
castell direcció cap al poble, ja a primer terme ens trobem amb l'advertiment de la perillositat que hi ha si ens endinsem per dins del nucli urbà, el poble està caient i ens podria caure alguna paret a sobre, és perillós entrar-hi. Malgrat l'advertiment, segueixo amb molta precaució endavant, tot enfilant la pujada, abans d'arribar a les primeres cases, ja es
Part alta del poble, a l'esquerre s'observa una torre del castell i part de la muralla adossada a l'església.
pot observar una part de muralla i una torre que estan adossades a l'església de Sant Fruitós, lloc on es troba també el portal de les Fuses, una de les dues portes que té la vila closa d'Aramunt, l'altre portal, el principal, es pot veure entrant per baix des del pla on hi ha el raval de les Eres que és el que forma el nou poble d'Aramunt. Seguim pel corriol amunt i
Interior del barri de la primera casa entrant al poble mà la dreta.
Primeres edificacions a l'entrar al poble per dalt.
passem entremig de les dues primeres cases del poble, una pràcticament enderrocada i l'altre sembla com si es volgués rehabilitar, més endavant trobem un descampat, una mena d'antiga plaça d'entrada al poble des d'on podem gaudir d'una preciosa vista del raval de les Eres ("Aramunt Nou") i del pantà de Sant Antoni.
Vistes del pantà de Sant Antoni i "Aramunt Nou" des de dalt d'Aramunt Vell.
Després d'admirar aquestes precioses vistes, trobem un petit corriol que ens deriva cap a l'esquerre tot conduint-nos cap al nucli de la població, vorejant per sota de l'antic cementiri anem a parar fins a les escales que pugen cap a l'església parroquial de sant Fruitós, un bon lloc des d'on es pot admirar el campanar, aquesta església d'una sola nau
Façana de l'església romànica de sant Fruitós d'Aramunt.
Estret carrer que puja pel costat del cementiri cap a l'església.
havia estat coberta per una volta de canó, l'absis és gòtic , però la nau presenta restes d'un romànic força antic, pot ser preromànic. Tant l'absis com la nau presenten una gran alçada i amplada, aixó fa suposar que aquesta església gaudia de gran importància en la seva època. Més tard, en temps més moderns s'obriren unes capelles als laterals de la nau.
Capelles obertes als costats de la nau central de l'església.
Absis des de l'interior de la nau.
Ara aquesta joia arquitectònica per culpa de la deixadesa es veu força malmesa i possiblement irrecuperable.
Cal fer esmena que al poble a més de la parròquia de Sant Fruitós hi havia dues esglésies més: la també romànica però més petita de Sant Antoni i l'ermita de Sant Joan.
Amb ganes de sortir d'entremig de les edificacions, no fos cas que ens caigués un tros de roc per barretina tornem a prendre el camí que baixa cap al centre del poble, però en vista de la degradació força avançada de la vella vila, decideixo fer quatre fotos des d'ací dalt, ja que no val la pena jugar-se el físic per anar a tafanejar per un lloc on et pot caure qualsevol cosa per sobre, siguem prudents.
Vista del poble des del carrer que baixa de l'església.
Com he dit al principi la gent començà a emigrar de la vila pels anys quaranta cap als pobles més grans o cap a la ciutat a causa de la manca de possibilitats que hi havia ací, l'estructuració de la vila en si ja era un problema, en ser closa (les cases tancaven el nucli urbà) queda aïllada totalment de l'exterior, només hi ha dues entrades amb un desnivell a salvar de 40 m entre una i altre, des del Portal de Baix fins al de les Fuses només hi ha un sol carrer mal empedrat, estret
Ací s'aprecia el malmès que està el poble i al fons veiem el barranc de Mians.
i fent ziga-zagues, és a dir que és totalment inviable per cap vehicle, per allà només hi podien passar les cavalleries i els ramats que per cert junt amb el cultiu dels cereals les oliveres i la fruita seca eren els principals ingressos dels habitants de la vila. Altres, pot ser més nostàlgics o que simplement volgueren seguir conreant la terra es desplaçaren més avall,
En aquesta fotografia s'aprecia com la vegetació envaeix el poble.
però a tocar del poble, en un lloc anomenat "Les Eres", així es formà un raval que ha acabat convertint-se el nucli nou d'Aramunt. L'èxode acabar a finals de la dècada dels 60 o principis dels 70 del passat segle quedant la vila totalment despoblada a mercè de la total degradació.
La veritat que és llàstima que per la nostra deixadesa es perdin llocs tan bonics i plens d'història, un poble que data de la primeria del romànic s'està esvaint del mapa sense que ningú hi faci res, és deplorable.
Com que jo no vaig poder entrar a l'interior del poble pel seu avançat estat de deteriorament, us deixo l'enllaç del bloc d'en Faustino Calderón: Los Pueblos Deshabitados, aquest home l'any 2010 va poder-hi entrar fent un magnífic treball sobre Aramunt Vell.
També sotes aquestes línies us deixo amb un petit vídeo del dia en què hi vaig estar:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 12/08/2019.
La cascada de Merea la trobem en el curs fluvial del riu de Conques dins el Barranc Gran, al costat mateix de la caseria de Merea que pertany a Toló, vila que junt amb altres formen el municipi de Gavet de la Conca a la Conca Dellà, comarca del Pallars Jussà.
Per anar-hi no és pas massa complicat, només hem d'estar un xic al cas dels desviaments, hi ha dues maneres d'arribar-hi, partint d'Artesa de Segre, amb les dues prenem la carretera L-512 fins al Coll de Comiols, allà, a l'esquerra hi ha un trencall en direcció a Sant Salvador de Toló per la L-911, el prenem i a uns 6,2 km trenquem a la dreta per una pista forestal sense asfaltar cap a Merea (senyalitzat), passats 800 m del poble, just en passar un petit pont sobre el riu de Conques, a la dreta veurem un descampat on podrem deixar el cotxe i començar la petita excursió. El dia en què vaig anar jo, aquesta carretera estava tallada poc després de tombar pel coll de Comiols, és a dir que hagué de prendre una
Planell orientatiu (1).
altra alternativa que ara ús explicaré: del coll vaig continuar per la C-1412b direcció a Isona - Tremp, passar per Benavent i a 1,1 km d'aquest poble trencarem a l'esquerra direcció Covet - Gramenet, aproximadament a 1,9 km del desviament, a l'esquerre prengué una pista forestal sense asfaltar que condueix a Gramenet, passat el nucli, a uns 2,3 km i abans de travessar el petit pont (que gairebé ni es veu) sobre el riu de Conques a l'esquerra trobarem l'espai que abans us he esmenat per poder deixar el vehicle, si encara hi és, a l'entrada veureu un deteriorat indicador que fa esmena de la ruta de la cascada. De tota manera si porteu un navegador GPS, només heu de posar les següents coordinades: N - 42º 03' 23.2'' E - 1º 03' 55.7''.
Entrada al descampat on deixem el cotxe.
Un pic hem baixat del cotxe, és recomanable que ens calcem unes sabates d'aigua perqué el recorregut és per dins del riu, ja que no hi ha cap altra manera d'anar-hi. Veiem que el riu està just al costat d'on hem deixat el vehicle, és a dir que som-hi, peus a l'aigua i endavant riu amunt. Us deixo un petit planell per anar al salt, però veureu que no cal, no hi ha
Planell orientatiu (2).
pèrdua, us el trobareu davant mateix al cap d'un quart d'hora o vint minuts. La passejada es força agradable, sobretot a l'estiu, ja que ens podrem anar refrescant constantment tota l'estona amb les clares aigües per les quals caminem, hi ha trossos més estrets i d'altres més amples, zones amb petits gorgs que haurem de sortejar, però sempre ens trobarem al
Riu de Conques (en començar a caminar).
Riu de Conques.
Riu de Conques pel Barranc Gran.
Petits gorgs del riu de Conques.
fons del Barranc Gran que és el que ens fa de guia.
Com he dit anteriorment, després de caminar entre quinze o trenta minuts, tot depèn del que ens encantem, en sortir d'una corba ens trobaren al nostre davant un parell de gorgs i al seu darrere caient per una paret que ens barra el pas el preciós salt de Merea, que compta aproximadament amb uns deu metres d'alçada.
Cascada de Merea dins el Barranc Gran.
Cascada de Merea amb els gorgs del seu davant.
Com podeu veure és un lloc on es pot gaudir de pau i tranquil·litat (mentre no està concorregut), és com un petit paradís natural.
Cascada de Merea
Bé doncs, ja vist aquest preciós salt només ens queda que tornar riu avall sobres les nostres passes cap al cotxe.
Per acabar, us deixo amb el vídeo que vaig fer pel camí a la cascada, així veureu una mica com és el recorregut:
Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut presos el 30/07/2018.
Estany Gento és l'estany que queda més baix del circ lacustre dels Jous, tot i així està una alçada de 2.141 msnm, es troba dins el terme municipal de la Torre de Cabdella a la comarca del Pallars Jussà.
Per arribar a aquest preciós estany haurem de travessar la Vall Fosca tot seguint el riu Flamisell que ens portarà al
Planell orientatiu.
nostre destí. Prendrem com a punt de partida La Pobla de Segur, d'allà anirem per la N-260 en direcció cap a Pont de Suert, passats uns 9,7 quilometres, en arribar al poble de Senterada prenem un desviament a la dreta per la L-503 cap a la Torre de Cabdella, passarem de llarg aquest poble i tots els que ens trobarem al davant (Espui, La central de Cabdella i Cabdella), introduint-nos tot seguit en una pista asfaltada fins al lloc on deixarem el cotxe: l'embassament de Sallente (de Senterada fins ací haurem fet uns 26,7 quilometres), just al punt GPS: N - 42º 30' 25.8'' E - 0º 59' 21.6''.
Embassament de Sallente des del punt on hem deixat el cotxe.
L'embassament de Sallente a part de ser el punt de partida del riu Flamisell, recull l'aigua del pantà dels llacs de Cabdella, per tant de l'estany Gento i dels 26 llacs interconnectats de la capçalera d'aquest riu, en la fotografia de sota podem veure el torrent de Sallente que baixa pel barranc de la Lara i desembossa a aquest pantà.
Cascada del torrent de Sallente
Sota l'embassament, es troba la central hidroelèctrica de "Sallente-Estany Gento" inaugurada l'any 1985. Aquesta central és reversible, és a dir que pot bombar aigua de l'estany inferior (Sallente) al superior (Gento).
Embassament de Sallente des d'estany Gento.
Des d'ací per pujar a l'estany Gento ho podem fer de dues maneres, a peu per la canal del Pigolo prenent després un tram de la vella via del carrilet fins a arribar al destí (7 quilòmetres entre anar i tornar), o bé agafant el Telefèric de la Vall Fosca que salvant un desnivell de 450 m amb 14 minuts ens deixa al peu de l'estany; bé, jo aquest cop he optat per pujar
Telefèric
Vista de l'embassament de Sallente des del telefèric
amb el telefèric. Aquest telefèric va ser construït per F.E.C.S.A. (Forces Elèctriques de Catalunya S.A.) el 1989 per la construcció de la central reversible abans esmenada, pot portar fins a 25 tones, en acabar les obres, es va cedir per l'ús turístic.
Final del telefèric a estany Gento.
Telefèric i al fons l'embassament de Sallente.
Un pic arribem a dalt, en baixar del telefèric veurem l'alberg equipat amb bar-restaurant per poder fer un mos i si cal també quedar-nos a dormir, ja que des d'ací surten una infinitat d'excursions pel parc de Sant Maurici-Aigüestortes, tenim
Vista de l'alberg bar-restaurant i a l'esquerra l'estany Gento.
més o menys a prop 32 estanys per veure, pics propers als 3000 msnm (Peguera i Montsent de Pallars) i com no, la famosa ruta pels refugis del parc dita dels "Carros de Foc". Nosaltres ens conformarem en fer un xic de la "Ruta del Carrilet", la qual és ideal per fer en família (uns 5 quilòmetres tota sencera), mentre us faré cinc cèntims de la importància que té aquest estany.
Estany Gento des de l'alberg.
L'estany Gento ocupa el centre d'una cubeta glacial excavada sobre roca granítica presentant la forma d'amfiteatre, pel cantó de llevant té la seva sortida d'aigües natural, lloc on el 1914 es construí una presa de 199 m de longitud i 20 m d'alçada màxima destinada a augmentar la seva capacitat que és ara de 3,24 Hm³. Sota ella s'inicia el torrent d'Estany Gento que es depenja per la muralla del circ de Sallente desembassant a l'estany de Sallente.
Presa d'estany Gento, al fons a l'esquerre les torres de traspàs d'aigua cap a Sallente i l'alberg.
Estany Gento té una rellevància especial, ja que és l'estany que recull l'aigua de tots els estanys de la capçalera del riu Flamisell (excepte el de l'estany Tapat). Un canal soterrat que comença a l'estany Foser (d'on també mitjança canals soterrats hi han arribat les aigües dels set estanys del circ de "La Coma del Mig" i dels sis del circ de la Cogomella), recollint també les aigües del torrent de Sallente i dels sis llacs del circ Tort-Morto, desembossa a l'estany Gento formant
Cascada formada pel canal que ve de diversos estanys i desembossa a l'estany Gento.
una vistosa i cabalosa cascada prop del telefèric. També per un canal soterrat desembossen a l'estany les aigües dels estanys Mar i Colomina, pertanyents com Gento al circ dels Jous. Les aigües de l'estany Frescau quan està ple, baixen per un dret barranc al peu de la Pala Pedregosa.
Pel camí del telefèric cap a la presa d'estany Gento.
D'estany Gento surt un canal de conducció cobert de cinc quilòmetres amb un desnivell de sis metres portant el líquid element fins a la cambra d'aigües, des d'on s'aprofita el caient de 836 m per generar energia a la central de Cabdella, lloc que recomano visitar perquè allà es troba el "Museu Hidroelèctric de Cabdella" molt interessant de visitar, ja que ens ensenyaran el funcionament de la central.
Edificacions que es veuen pel davant de la presa.
Aquesta titànica obra projectada el 1911 i posada en marxa en un temps rècord de 23 mesos (el 1914), fou realitzada amb mitjans molt precaris, a pic i pala, sort del carrilet que arribava fins al peu de l'estany Gento transportant les canonades i tots els estris que es feien servir per a la interconnexió dels estanys, fins a 4.000 obrers pujaren per aquelles contrades passant calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern, diu que la Vall Fosca és un dels indrets més freds de Catalunya, el 2 de febrer de 1956, en l'observatori d'estany Gento s'enregistrà la temperatura rècord més baixa de la península ibèrica: -32ºC.
Presa d'estany Gento i via del carrilet
Un dels promotors (per no dir el principal) fou en Emili Riu i Periquet (Sort 1871 - Madrid 1928), empresari i polític, membre del partit lliberal.
Camí per la via del carrilet.
Primer pont de la via del carrilet,
a baix a la dreta es veu l'embassament de Sallente,
Tot xino-xano, sense adonar-nos mentre anem admirant el paisatge, arribem al primer pont del carrilet i decidim tornar sobre les nostres passes cap al telefèric, que ens queda un bon camí encara per arribar a casa.
Us deixo amb un vídeo explicatiu de l'excursió:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2017
El Congost de Mont-rebei es compon de dues grans parets que s'aixequen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, el Montsec de Montgai i el Montsec de l'Estall per una banda i el Montsec de Mont-rebei per l'altre, formant entre ells una frontera natural entre Catalunya i Aragó, aquest vertiginós tram pel qual passarem està situat al vessant català i pertany al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.
Entrada a l'espai natural de Mont-rebei
Per arribar-hi, hi ha diverses opcions, jo particularment vaig anar per la A-2 fins a Tàrrega, desviant per la C-53 cap a Balaguer, d'allà per la C-26, en arribar a Alfarràs empalmarem amb la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran) fins a arribar a Pont de Montanyana on només entrar ens desviem a la dreta per la C-1311 cap a Tremp i tot seguit trobem també a la dreta la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí final on abans d'arribar ens trobarem amb l'indicador de la foto.
Vista del Noguera Ribagorçana amb els cims nevats al fons
A l'entrada de les instal·lacions, a part d'una caseta d'informació i els aparcaments (punt GPS: N - 42º 05' 50.7'' E - 0º 41' 46.2'') trobem una zona d'acampada i de pícnic, allà ens informaran de les rutes que podem seguir i els paratges que podem veure, que no en són pocs, nosaltres vam optar per la ruta més planera vorejant el riu.
Castell de Girbeta i Mare de Deu del Congost
Tot començant la ruta, el riu sortint dels ràpids que passen pel davant del mirador de les llúdrigues, comença a calmar-se donant així una sensació de tranquil·litat en el paisatge, d'ací, també es pot veure l'ermita de la Mare de Déu del Congost (nova) i la torre que queda del castell de Girbeta o castell dels moros, això en el vessant Aragonesa, anem seguint el camí tot vorejant el riu i comencem a observar la quietud de les aigües, es comença a notar la proximitat de l'embasament de Canyelles que va retenint a poc a poc les aigües que baixen pel riu i creant un mirall dels penya-segats.
De mica en mica ens anem acostant al punt on s'estreny més el congost, però encara ens falta de passar un petit parany: travessar el "Barranc de la Maçana", per a fer-ho hi ha disposat un pont penjat d'uns 40 m de llargària, una bona prova pels que pateixen de vertigen.
Pont penjant al final del Barranc Fondo
Al passar el pont, a l'esquerra ens surt un camí que porta a l'ermita de Santa Cecília i al poblat d'Altimiris, aquest emplaçament preromànic no gaire conegut en la nostra història data dels segles V al IX, entre l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, l'emplaçament el formen un poblat i una ermita que recorda al Machu Pichu, però nosaltres el deixem i seguim endavant, aparti d'ací, el camí comença una lleu pujada que a poc a poc s'anirà fent més forta fins a arribar a assolir uns 50 m d'alçada sobre el nivell de les aigües del riu i començar el que realment és el congost; camí de ferradura excavat en els penya-segats que en algun lloc passen dels 500 m d'alçada i en el lloc més estret entre les parets separades pel Noguera Ribagorçana hi ha una distància d'uns 20 m Aquest camí va ser construït en l'any 1982 perquè da causa de la pujada de les aigües al fer l'embassament de Canyelles el que hi havia uns 30 m més avall tocant el riu, fet en els anys 20 per unir els pobles que hi havia pel voltant, es va inundar deixant el seu pas tallat per les aigües.
El camí va guanyant alçada
Ara si, quan el camí es torna planer, notem que caminem per dins la roca i al cantó dret hi ha un fort estimberi, ja som al tros del congost, el camí no és que sigui massa ample, però hi poden passar tranquil·lament dues persones, la que va i la que ve, els que tenen vertigen millor que passin per l'interior on hi ha habilitat un cable-passamà per ajudar a treure la por i caminar més segur.
Camí del Congost amb el cable passamà
Per ací ja no hi ha pèrdua possible, es tracta d'anar seguint el camí, a les corbes hi solen haver bacs per seure, admirar el paisatge i si hi ha sort veure alguna rapinyaire que passi per allà, de les que s'hi troben una bona varietat.
Un túnel en el camí
Més endavant en el camí ens trobem amb un petit túnel que en la seva part interior té sortida cap a una mena de mini mirador, des d'on podem veure les canoes que passen per les tranquil·les aigües del riu.
El congost sembla que es vagi estrenyent, hi ha trossos que sembla com si no ens separessin els 20 m que hi ha entre les dues parets.
Arribem a un punt que al fer una pronunciada corba amb siga-saga ens trobem al damunt la cova Colomera, a la que si pot accedir grimpant ajudats per una cadena (petita via ferrada), en les excavacions fetes en aquesta cova, s'estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys i que permeten entendre el canvi climàtic.
Bancs per reposar
Vista del recorregut al final
Passada la cova, el congost es comença a eixamplar, donant pas a l'embassament de Canyelles, el camí segueix, però el que és la part més espectacular del dit congost és la que ja hem passat, per tant que ací amb les vistes de l'inici de l'embassament girem cua volta i desfem el camí. La durada de l'excursioneta sense parades però també sense corra és d'una hora i mitja.
Començament de l'embassament de Canyelles al sortir del congost
Us deixo amb una vídeo explicatiu i ràpid de l'excursió:
En acabar el recorregut amb la meva esposa marxarem cap a Benabarre per fer nit i l'endemà, vàrem fer els barrancs d'Alquezar, lloc que encara que no estigui en el nostre espai de "Racons de Catalunya" val la pena d'anar a visitar, vos deixo un parell de mostres:
Baixant per els barrancs d'Alquezar
Petita via ferrada
Passarel·les del riu Vero
Cova de Picamartillos
El vídeo i les fotografies del damunt han estat realitzades els dies 18 i 19/04/2014
