Salt dels Sabaters (Rupit)

   El salt dels Sabaters es troba en el curs fluvial de la riera de Rupit, en el terme municipal del típic

poble català que porta el mateix nom, Rupit.

Rupit des del camí que baixa cap a el salt

   Per anar-hi no costa gaire, és com si anéssim al Salt de Sallent, deixem el cotxe al pàrquing de Rupit, travessem el pont penjat enfilant cap a la dreta direcció a l'església, passada aquesta veurem que surt un carreró a l'esquerra (està indicat) que va al salt de Sallent, passarem per sota unes cases i prendrem un corriol que va baixant riera avall, hi han trossos un xic fotuts però és baixa bé, abans d'arribar, a mig camí trobem un petit mirador i accés al salt de sobre del Molí

Salt de sobre del Molí Rodó

Rodó, salt que hem vist en un altre capítol i ara no s'hi pot accedir, només a la part de sobre, suposo que per seguretat, l'hi donem un cop d'ull i seguim fent camí. Anem seguint corriol avall i a l'estona notem que s'eixampla notablement, fa com una petita plaça i a la dreta trobem la font de la Pomareda on al seu costat s'obra una clariana fent-se notar el salt dels Sabaters.

Salt dels Sabaters

Salt dels Sabaters

Salt dels Sabaters

   Després d'haver gaudit del salt, ja pel que falta si tenim temps, ens podem arribar al del Sallent, i si no amunt cap a Rupit que hi falta gent.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 28/05/2016

Gorgs del torrent de Torrents (Sant Joan de les Abadesses)

   El torrent de Torrents podríem dir que neix prop del coll de l'Home Mort a uns 1000 msnm i desembossa prop del rec de Santigosa a la riera de Santa Llúcia de Puigmal, tot el seu curs és dins del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el seu recorregut no és massa extens però dins d'ell podem gaudir d'uns gorgs realment preciosos.

Planell orientatiu

   Per arribar-hi no és massa complicat, pro compte amb el GPS, hi ha camins que no hi venen marcats i ens pot donar informació errònia, per axó procuro deixar-vos també un planell orientatiu. Tant si venim d'Olot com de Sant Joan de les Abadesses hem d'anar a buscar la carretera GI-521 fins a arribar al Coll de Santigosa (1064 msnm), punt GPS: N - 42º 12' 39.0''   E - 2º 19' 57.6'', d'allà dalt mateix surt la pista que seguirem, amb cotxe o a peu, també hi trobarem indicadors i la primera curiositat: "un riu petrificat", segons ens explica un cartell posat per l'ajuntament: "Fa 45 milions d'anys una gran xarxa fluvial recollia les aigües dels Pirineus, aquests rius portaven materials fins com les argiles que el riu erosionava donant formes canalitzades on es disposaven els materials grollers; en el pas del temps aquests sediments s'han transformat en roques que veiem en l'actualitat com aquestes de la collada de Santigosa". Doncs bé, després de veure el riu petrificat ens endinsarem cap a la pista direcció a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal, passats uns tres kilòmetres la pista es bifurca, per sort està tot força ben indicat, nosaltres haurem de prendre el trencall de la dreta i al cap de només 600 m ens la trobarem al davant (les coordinades GPS del temple són: N - 42º 12' 59.0''   E - 2º 21' 25.0'').

Santa Llúcia de Puigmal

   Davant mateix de l'ermita, a l'altre costat de la pista, hi ha una petita esplanada on podrem deixar el cotxe i on també trobarem una font d'aigua fresca per refrescar-nos.

Font de Santa Llúcia de Puigmal

   L'ermita és una edificació romànica que consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. La porta queda a la façana de migjorn i el campanar és d'espadanya.

   La primera notícia d'aquesta església és de l'any 913. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic la va tornar a consagrar. Durant el segle XV perdé la seva independència parroquial i passà a dependre de Sant Joan de Vallfogona. A finals del segle XIX i fins ara depèn de l'església de Sant Joan de les Abadesses.

Santa Llúcia de Puigmal

   Vista l'església i el seu entorn seguim la marxa a peu, d'ací als gorgs només ens queden uns 15 minuts seguint la pista per la qual hem vingut cap endavant, és una passejada. Són fàcils de veure, estan a l'esquerra en la mateixa corba que fa la pista, podríem dir que l'aigua del torrent travessa per sobre el camí (jo m'ho vaig trobar així però es veu que no sempre passa per sobre), a més estan molt ben indicats.

Gorgs del torrent de Torrents des de el camí

   Aquests gorgs són el resultat de l'acció continua dels salts d'aigua, al darrere i costats d'aquests salts observem una roca porosa anomenada "tosca" o "travertí", és el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que a poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes.

Gorgs del torrent de Torrents

   Del camí cap amunt observem tres salts i dos gorgs, si seguíssim avall, potser en veiem algun mes, hi ha desnivell.

Gorg i salt de dalt 

  Després de veure axó decidim tornar sobres les nostres passes fins al cotxe on ens espera un bon entrapà.

Les fotografies del damunt han estat preses el 19/06/2016

Del pont d'en Bertrana al salt del Tornall (L'Esquirol)

   Avui farem una petita excursió per la Riera de les Gorgues, pro per un indret en el qual encara no hi hem baixat, recordem que en blocs anteriors ja hem estat dins del seu recorregut, aquesta riera neix sota el pla d'Aiats fins a desembossar al riu Ter en l'embasament de Sau, passant per La Foradada i pels peus del salt de La Barra de Ferro, avui nosaltres ens quedarem entre-mig dels dos, al terme de Santa Maria de Corcó, l'Esquirol.

   Per arribar-hi és fàcil, venint de Roda de Ter per la carretera C-153 entrem al poble prenent la BV-5207 direcció al carrer Pedraforca, tombem a l'esquerra pel carrer Major, a uns 140 m cap a la dreta pel carrer Sant Bartomeu, seguim pel Passeig de les Gorgues, a uns 300 m tombem a la dreta pel Passeig del Pedró i a uns 1400 m, a l'alçada del núm. 109 d'aquest carrer veurem que ens surt per l'esquerra un camí, ací comença l'excursió, pels que portin GPS només cal posar les coordinades: N - 42º 01' 19.3''  E - 2º 21' 49.9''.

   Cal també dir que hi ha qui comença l'excursió des de la Font de l'Escudella on hi ha una zona de pícnic i una esplanada per deixar el cotxe, pro des d'ací on som entre anar i tornar estalviem uns dos kilòmetres i veurem el mateix (també ho he fet).

   És recomanable anar ben calçats i procurar que no ens enganxin tempestes a causa de la probabilitat d'alçades sobtades del nivell de l'aigua, penseu que travessarem la riera per passeres.      Bé, ja a punt comencem a caminar baixant pel camí que ens porta cap al camp de tir al plat, allà hi ha una cruïlla, nosaltres a la dreta i baixant cap a la riera que ens quedarà a mà esquerra, a més o menys 500 m arribarem al primer punt, el Pont del Molí d'en Bertrana, es tracta d'un pont de dos arcs per on passava el camí cap a Sant Bartomeu Sesgorgues i abastia a nombrosos molins fariners dels quals veurem les seves restes més endavant,

Pont del Moli d'en Bertrana

l'any 1940 a causa d'una riada en caigué la meitat i es canvia el curs fluvial, per axó el pont ara de poc serveix, ja que el riu passa per l'altra banda i haurem de travessar-lo per unes "passeres" o sortejant les pedres, de tota manera el paratge

Gorga del costat del pont

és preciós, val la pena quedar-se una estona contemplant la gorga. Per l'altra llera de la riera surt el camí que hem de seguir tot tirant riera avall, a la poca estona, a la dreta veiem que surt un corriol sense senyalitzar que ens porta cap al

Restes del Molí d'en Bertrana

Molí d'en Bertrana, val la pena baixar-hi per gaudir dels tres desnivells d'aigua que forma la riera en aquell indret (al costat del salt hi ha unes escales de ferro per poder baixar), també observem pel terra uns sots excavats a la pedra, 

Primer desnivell de la zona del Molí d'en Bertrana

signa de l'antiga resclosa del molí, per l'altre costat del molí hi baixa el torrent de Riupregon on també hi havia una resclosa, podem dir que aquest molí estava ben abastat d'aigua i podia fer força producció.

Segon desnivell (on hi han les escales)

Tercer desnivell

Gorgues del Molí d'en Bertrana

 

    Tirem endarrere per continuar amb el camí que hem deixat abans, travessem el torrent de Riupregon (els dos cops que hi he passat no portava aigua, sinó és qüestió de passeres) i anem continuant fins que trobem un altre indicador, ací hem de trencar pel corriol de la dreta que seguidament es divideix en dos, ara primer prenem un altre cop pel de la dreta que ens portarà a l'edificació del Molí de l'Eixerit on hi ha com una balconada feta amb troncs d'arbre que fa de mirador del salt que es troba al costat mateix, un pic a baix veiem les runes del vell molí, una estança al fons i algunes moles esbargides pel terra, tot axó és el que queda dels antics molins farinaires de la zona ... un grapat de pedres.

El que queda del Molí de l'Eixerit

Salt del Molí de l'Eixerit

   Un pic vista l'estança i el salt de prop reculem i en comptes de tornar al camí principal d'on veníem, seguim el corriol de l'esquerra que ens baixarà per veure la gorga del Molí de l'Eixerit, un lloc de comptes de fades.

Gorga del Molí de l'Eixerit

   La riera va seguint i nosaltres amb ella, ja ens queda poc per arribar a l'últim salt, per comtes de retornar al camí principal anem seguint el corriol pel costat de la ribera arribant a una petita esplanada en la qual veiem un corriol que ve de dalt, suposadament del camí principal, unes "tuques" senyalitzant-nos per on hem de passar, seguim endavant tot decantant-nos cap a l'esquerra on veiem un corriol que baixa tot dret avall, també ens adonem del soroll que fa l'aigua en caure, mig pels sentits i també per l'instint baixem per aquell corriol trobant-nos ja a la fi al davant del Salt del Tornall, una

Salt del Tornall

de les moltes meravelles que amaga aquesta Riera de les Gorgues, ací ens hi estem una bona estona contemplant la majestuositat de la nostra mara Natura, mirant-lo per ací i per allà, de dalt i de baix, no en sortiríem mai, i ja res més, hem

assolit el nostre destí, només ens queda tornar sobre les nostres pròpies passes, però perdoneu si jo em quedo un xic més veient aquest espectacle natural.

Contemplant el salt del Tornall

Les fotografies del damunt han estat preses el 16/04/2016

Salt del Roure (Joanetes)

   El salt del Roure és un dels molts que trobem a la Garrotxa i en especial dins la Vall d'en Bas, però com es pot veure no n'hi ha cap d'igual, cada un té el seu encant especial, aquest per exemple és bastant punyeter de fotografiar, o porteu un bon gran angular o el feu amb dos o tres cops, ara que amb els mòbils es pot fer una panoràmica, però no ens compliquem la vida amb tecnicismes que el més bonic és poder posar-se davant amb els peus a l'aigua i admirar-lo mentre l'aigua que cau et va refrescant el cos.

   Per arribar-hi no és gaire complicat, està dins del terme municipal de Joanetes, una població de La Vall d'en Bas (La  

Garrotxa), des d'allà, prenem la carretera GIV-5273 com si volguéssim anar a Torelló per l'antiga carretera travessant la collada de Bracons (no pels túnels de la C-37), des de l'últim carrer del poble que dóna a la carretera fins al punt hi ha poc més d'un kilòmetre, és al segon trencall a l'esquerra de la carretera on també hi ha una casa, el camí que surt abans de la casa està tancat per una cadena ja, que és privat i no es pot entrar amb el cotxe, hem de deixar el cotxe ben aparcat per allà mirant que no destorbi, pel qui té GPS les coordinades són: N - 42º 07' 02.0''  E - 2º 24' 23.5''. 

El camí que seguim passa per el costat de la C-37 i per sobre els túnels

   Tot passejant d'ací fins al salt hi ha una mitja hora de bon i distret camí, prenem la via emporlanada que és la que dóna accés als serveis i sortides d'emergència dels túnels de la C-37 (túnels de Bracons) i no la deixem fins que s'acaba  

Can Santmateu

convertint en camí de terra que va a la vella masia de Can Santmateu, pro abans d'arribar-hi, a l'esquerra veiem un indicador que ens guia cap al salt, tot travessant el filat pel bestiar enfilem un corriol amunt però decantant-se cap a la 

Rètol indicador

Muntanyes del Puigsacalm

dreta (a l'esquerra sembla que hi ha un altre camí, aquest NO), tirant direcció a l'ermita de Sant Mateu que ja comencem a veure de lluny mentre admirem les muntanyes que tenim al davant, en la foto d'esquerra a dreta: Puigsacalm, Puig dels Llops, Puig Corneli i treien el nas pel cantó Les Agulles, és un veritable espectacle, ben distrets anem arribant a la ermita 

Ermita de Sant Mateu

de Sant Mateu, amb les portes tancades però sembla estar ben cuidada, ara atenció, hem de passar pel camí que passa per davant mateix de la porta, no agafeu l'altre que tira amunt, no sé on anireu a parar, ja és l'últim tram, en deu minuts ja hi som, més endavant trobareu un altre camí a l'esquerra que puja, nosaltres per la dreta tot seguint la riera de Joanetes, cada cop que anem avançant sentim més fressa d'aigua fins que gaire bé de sobte ens apareix el saltant d'aigua d'entre-  

Detall del salt del Roure

mig de la boscúria, és per trobar-t'hi, per tal de poder posar-nos davant d'ell, hem de passar un xic per sota la seva capa, compte que hi poden haver despreniments i el terreny sol estar molt relliscós, per menys d'un duro ets de cul a terra, un pic a baix s'ha de passar per sobre les pedres per tal d'esquivar la riera i a la fi ja hi som al davant, ha valgut la pena, ara

Salt del Roure

ja podem gaudir de la vista d'aquest gegant d'uns trenta metres d'alçada, i despares, ja està, tornem cap al cotxe per on hem vingut i tan contents.

Salt del Roure

Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03 i el 01/05/2016

   

Salt del Portuguès (Les Planes d'Hostoles)

   El salt del Portuguès és d'aquells salts que es té d'aprofitar en veure'l després d'una forta pluja, ja que segons m'ha dit en Ramon Roura, que es bon coneixedor de la zona, de seguida torna al seu dèbil cabal (en Ramon Roura és l'altrament-dit "caçador de gorgues", te'l bloc "Gorgues de la Garrotxa i altres"  i el Juliol del 2016 va treure a la llum un fantàstic llibre que es diu "Els Imperdibles de la Garrotxa" que ens porta per un recull de 23 gorgs i recorreguts d'aigua, us recomano que l'hi feu un ull tant al bloc com al llibre, ambdós són força interessants).

   Per arribar-hi, no és gaire complicat, en primer lloc hem d'anar a Les Planes d'Hostoles, un poble privilegiat de la Garrotxa pel gran nombre de gorgs que té dins del seu terme municipal i molts dins o molt propers al nucli urbà; un pic al poble hem d'anar a buscar l'església on si es vol, es pot deixar el cotxe i seguir a peu o continuar amb el vehicle pel carrer que surt per darrere mateix de l'edifici (carrer d'Aiguaneix) i que més endavant perdrà l'asfalt convertint-se amb pista forestal que ens portarà fins a Mas Joan tot vorejant el Torrent de Llamenca que és on es troba el nostre salt d'aigua (jo amb el cotxe no vaig tindre cap problema), si voleu les coordinades GPS fins al Mas són: N - 42º 03' 09.0''   E - 2º 31' 50.7''.

 Mas Joan

   En arribar a Mas Joan, veurem que hi ha una gran esplanada, si heu arribat amb el cotxe, deixeu-lo on no destorbi, hi ha molt lloc, ara si, a peu ens situem davant la casa i observarem que per la seva dreta surt el corriol que hem de seguir, sempre pel costat del torrent i amunt.

Mas Joan des de el corriol

   Més entrats a la boscúria haurem de travessar el torrent cap a l'altra llera per on segueix el camí i amunt amb l'aigua a l'esquerra.

Detall del Torrent de Llamenca

   Passats més o menys uns 400 metres de la casa ens trobarem amb el pas barrat pel Salt del Portuguès,  ni endavant, ni dreta ni esquerra, allà en mig ens el trobem plantat amb els seus diuen trenta metres d'alçada.

Salt del Portuguès

Salt del Portuguès

    Doncs bé, un pic vist i retratat poca cosa podem fer ja, si volem sortir d'allà, haurem de retornar sobres les nostres passes fins a Mas Joan, prendre el cotxe, anar a dinar i a la tarda podem acostant-se a algun altre gorg dels que ens brinda el poble com pot ser per exemple el de Santa Margarida, el de la Pedrera d'en Biel, el del Molí d'en Murris, bé, em podria tirar una bona estona anomenant-vos llocs d'aquestes contrades, aneu allà on vulgueu, fins a la següent.

Salt del Portuguès

Les fotografies del damunt han sigut preses el 19/03/2016

D'Aiguafreda a Sa Tuna (Begur)

   Farem un petit tros de camí de ronda dels que hi ha al preciós poble empordanès de Begur.

   És molt senzill d'arribar-hi, ja que està força ben indicat, tant si venim de Palafrugell per la carretera GIP-6531 com de Regencós per la GI-653, en arribar al poble de Begur ens trobarem en una rotonda en la qual veurem un senyal indicador cap a les cales d'Aiguafreda i Sa Tuna, a les que s'hi va per la mateixa via la GIV-6535, de la rotonda a l'aparcament del nostre destí hi ha uns 4,7 km, uns deu minuts com podrem veure en el planell de sobre, poc abans d'arribar trenquem a l'esquerra cap a la cala d'Aiguafreda (a no ser que vulgueu fer la ruta a l'inrevés) prenent el carrer Aiguafreda fins al final on trobarem un espai per aparcar, just al costat de la riera que porta el nom del carrer i de la cala, o viceversa; pels que disposeu de GPS les coordinades del lloc són: N - 41º 57' 51.5''   E - 3º 13' 32.2''.

Cala d'Aiguafreda

   Un pic deixem el cotxe  seguim a peu carrer avall fins a arribar a la cala d'Aiguafreda, veiem que mes que platja de sorra és un embarcador, pro a part de per fer les típiques tasques marítimes en el moll vaig trobar un grup bastant nombrós de gent fent una garoinada, també hi ha una font i mirant al mar cap a la dreta trobarem unes escales que ens condueixen cap a una petita zona de pícnic sota uns arbres on després podem fer un mos (aquesta zona ens la detalla 

Vista des de la zona de pícnic al mar, al fons la punta des Plom

bé na Marta Dacs en el seu bloc Som de Pícnic), doncs just ací podem dir que comencem la passejada pel camí de ronda, anirem vorejant la mar fins al nostre destí: Sa Tuna. Comencem a caminar i al cap de pocs minuts ja veiem com

Cala d'Aiguafreda des de el camí de ronda

s'allunya la cala d'on hem sortit, cada vegada se'ns va eixamplant més el paisatge fins a assolir tot el morro de Cap Sa Sal on es troba un complex turístic - urbanístic al que s'hi pot arribar a peu en un camí que surt per l'altre costat d'Aiguafreda.

A la dreta complex turístic de Cap Sa Sal

   Tot avançant no trigarem gaire a arribar a la Punta de Ses Vaques que ens separa les nostres dues cales (Aiguafreda i

Petit mirador a la punta de Ses Vaques ...

... al fons la punta "des Plom".

Sa Tuna), també podem observar que ja ens comença a abraçar la punta des Plom que no és més que com una petita península que encercla i mig tanca la cala de Sa Tuna, com si l'hi volgués donar protecció, i ja en voltar Ses Vaques ens trobem amb una preciosa vista  de la nostra última cala:

Sa Tuna

   Ja som a Sa Tuna, té una encisadora platgeta de sorra amb aigües cristallines, i un petit nucli urbà amb uns restaurants pels qui vulguin fer un àpat mariner davant de la mar.

Platja de Sa Tuna

Carrers de Sa Tuna

   Després de fer un vol pel petit i pintoresc nucli tornarem sobres les nostres passes cap a la cala d'inici per buscar el cotxe i acabar el dia fent un vol per aquestes contrades de la nostra terra, que per cert son també força boniques.

Cala de Sa Tuna amb la Punta Des Plom al fons.

Les fotografies del damunt han estat preses el 20/02/2016