Translate

divendres, 18 de desembre del 2015

Gorg de can Bosc (El Figaró)

   El gorg que visitarem avui és dels petits, però que tenen un encant especial. Es troba a la riera de Vallcàrquera que pertany al municipi del Figaró-Montmany un dels pobles de la vall del riu Congost a la comarca del Vallès Oriental. Per arribar-hi és molt fàcil amb les coordinades GPS: N - 41º 43' 36.2''  E - 2º 16' 44.3'', tan sols hem de travessar el poble en direcció Vallcàrquera i parar-nos en
el punt indicat, però jo us proposo una cosa molt millor, és deixar el cotxe en les últimes cases del poble i seguir a peu o per la pista o pels corriols que voregen la riera, és més ecològic, sa i sense fer malbé el medi-ambient, total no hi ha gaire tros. Un pic arribats al gorg, després podem seguir una mica més amunt arribant-nos fins a l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera i si el que tenim són moltes ganes de caminar, pujar al Tagamanent, bé axó ja és més fort, be mentre us ho penseu podeu admirar la bellesa d'aquest petit gorg:

Gorg de can Bosc



Gorg de can Bosc

Les fotografies del damunt han estat fetes el 02/08/2015

dijous, 26 de novembre del 2015

Gorg de la Mola (Sant Feliu de Pallerols)

   El gorg de la Mola és un altre que es troba dins del curs basàltic del riu Brugent, pot ser que un dels més grans, es troba dins del terme municipal de Sant Feliu de Pallerols quasi a tocar el terme de les Planes d'Hostoles. Per arribar-hi no és difícil pro si una mica enrevessat, sobretot si és la primera vegada que hi vas, miraré explicar-ho el millor possible perquè no us perdeu:
   Sortim de Sant Feliu de Pallerols per la carretera C-63 direcció a Les Planes d'Hostoles, passat el kilòmetre 57 a l'esquerra trobem un desviament cap al restaurant la Curenya i l'escola d'equitació comarcal, ho deixem i seguim, en sortir de la corba enfilem una llarga recta on per la meitat, a la dreta, surt un camí de terra que va a unes masies, l'agafem i als pocs metres trobem una clariana on deixem el cotxe, just al punt GPS: N - 42º 04' 05.0''  E - 2º 31' 28.7'', ara bé el bo del cas, per on comença la clariana a l'esquerra surt un petit corriol (a la dreta observem que passa el carril bici o la via verda de Sant Feliu a Les Planes) que marco en el planell amb punts de color vermell baixant tot dret cap al riu, és una mica dolent, fins i tot en arribar a baix s'ha de fer un petit salt per arribar a la llera del Brugent, un pic allà només hem de seguir uns metres el curs del riu i ens trobarem amb el gorg, pro abans

Riu Brugent abans d'arribar al gorg
d'arribar-hi a la dreta sotes unes formacions calcàries veurem l'entrada a unes coves, estan tancades i per la vostra

Entrada a les coves
Interior de la cova des de l'entrada
seguretat val més que no us hi endinseu, diuen algunes persones de la zona (no sé si és que hi ha alguna llegenda) que des del Castell d'Hostoles sortien uns passadissos que portaven fins al riu, pot ser aquestes coves?, ja està bé, val més no provar-ho.
Riu avall seguint cap el gorg
   Passant de les coves, com he dit, al cap d'uns metres més avall arribem al damunt del salt on a sota trobem el gorg de la Mola, un bon lloc d'esbarjo pels del poble que a l'estiu aprofiten per banyar-se en les seves clares aigües.

Salt del gorg de la Mola
Gorg de la Mola

Les fotografies del damunt han estat preses el 29/08/2015.

divendres, 6 de novembre del 2015

Les Deus de Sant Quintí de Mediona

   Sant Quintí de Mediona és un poble de la comarca de l'Alt Penedes, situat per la vall mitjana de la riera de Mediona, es troba entre els municipis de la ruta del 1714 i és un llogaret força bonic que ja descriurem més endavant, ara ens centrarem primer en les seves fonts: Les Deus. Per arribar-hi des de l'AP-7 o des de la C-15 agafarem la carretera C-244a, en arribar al poble el travessarem seguint les indicacions cap a la zona esportiva o de les Deus, si teniu GPS, podeu posar les següents coordinades: N - 41º 27'' 51.8''  E - 1º 39' 20.7'' aquestes us deixatant (en teoria) davant mateix del camp de futbol on s'acaba el carrer i hi ha l'entrada a les Deus.

 
   Deixem el cotxe i en entrar al recinte observem que a la dreta hi ha un restaurant i a l'esquerra un lloc on s'inicia el recorregut pels que volen fer esports d'aventura (tant per petits com per grans), nosaltres seguim cap al davant del restaurant on hi ha unes escales per baixar cap al torrent del Duc que és on es troben les Deus, travessem un pontet i

Pont que travessa el torrent del Duc
des de sobre ja gaudim dels 23 brocs que té la font d'aquest preciós raconet, si bé hem observat tot l'entorn és bastant sec, per què en aquest punt raja aigua amb tanta abundància?

Font de les Deus amb els seus 23 brocs
Tot té una explicació, vet ací que Sant quintí de Mediona està situat en una de les falles que separen la fosa penedesenca de la serralada prelitoral, a causa d'aquest accident geològic les aigües infiltrades al subsòl de caràcter calcari formen rius subterranis fins que surten per les fonts de les Deus donant una riquesa aqüífera a tot el seu voltant.

Font de les Deus
   A causa del terreny en aquest entorn s'hi troben les grutes de les Deus, cavitats interiors erosionades pel pas de l'aigua i els abans esmenats rius subterranis, el que fa proliferar la creació d'estalactites que creixen aproximadament al ritme d'un centímetre cada vuitanta anys.

Torrent del Duc
Detall Cova










Cova de les Deus
Com podem veure les coves exteriors estan força ben aprofitades per practicar els esports d'aventura igual que els desnivells del torrent, en aquest moment ben secs, que contrasten amb la zona per on comença a brollar l'aigua de les capes subterrànies.
Part alta del torrent equipat per practicar esports d'aventura (sense aigua).
Més avall just abans d'entrar el torrent a l'espai de les fonts (amb aigua).
   Vist l'espai de les Deus, per fer temps per anar a dinar podem fer una visita rapida pel nucli antic del poble endinsant-nos pels seus vells carrers:
Carrer Enric Prat de la Riba
 
   La vila de Sant Quintí podríem dir que sorgí d'un antic priorat benedictí per allà els volts de l'any 962 i el 1097 consta com una cel·la o casa monàstica propietat de Ripoll, a partir d'ací es varen anar edificant cases al seu voltant formant el nucli del poble creant axis una vila closa que servia per aïllar a la població de guerres i epidèmies, la vila no va quedar totalment tancada fins al s. XVI pels portals del carrer de Baix, del carrer del Reguedó, del carrer Major, del carrer de Dalt i de la Vila. El pare prior junt amb el senyor del castell de la baronia de Mediona eren els que com se sol dir "tallaven el bacallà" en aquests dominis, els pagesos eren els seus vassalls que estaven obligats a pagar un impost anomenat "cens" o "delme". Tot això durà fins que entra en decadència i s'extingí l'any 1586 moment en el qual el papa Sixt V l'uní a la seu de Barcelona.

Claustres del monestir Benedictí (Plaça dels Avis)




   Al llarg del temps tant l'església com els edificis dels costats han patit una immensitat de modificacions per culpa del pas de la història: saquejos, incendis, invasions...
   L'any 1541 els destacaments francesos trobaren resistència al voler allotjar-se al poble, llavors cremaren l'església i van enderrocar la casa del prior.
   L'any 1651, durant la Guerra dels Segadors, els soldats castellans van saquejar i cremar la casa parroquial.

Església de Sant Quinti de Mediona
   L'any 1714 les tropes Borbòniques cremaren la vila sencera.
   L'any 1809 a la Guerra del Francès, els soldats de Napoleó varen saquejar Sant Quintí robant gran quantitat d'objectes de l'església i de la casa del priorat.
   A la primera Guerra Carlina (1833-1840) la casa parroquial fou saquejada pels "miquelets".
   L'any 1858 es varen fer obres d'ampliació a l'actual església.
   Durant la Guerra Civil, des del 1936 fins al 1939 el Comitè Local de Milícies Antifeixistes ocupa la rectoria.
   Ja veieu el grapat de desgràcies que va poder aguantar aquesta vila, malgrat tot, els seus habitants al llarg dels anys l'han anat reconstruint sense defallir, per axó val la
Portalada Romànica de l'església
pena, dedicar una bona estona per visitar el poble, de ben segur que amb el matí sol no en tenim prou, cal dedicar-hi almenys tot el dia, mentrestant us deixo amb quatre vistes del poble, però compteu que té molts més i acollidors racons.

   M'ha arribat a les mans un tríptic que posa que es fan visites guiades al poble per totes les edats (durada uns 25 min.), com que no sé com us deixo amb l'enllaç de l'Ajuntament.

Arcs a la plaça d'Enric Prat de la Riba


Casa passadís que uneix  la Plaça de l'església amb la Plaça dels Avis

Les fotografies del damunt han estat fetes el 02/07/2015

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Gorg de la Fàbrica Vella (Les Planes d'Hostoles)

   El Gorg de la Fàbrica Vella el trobarem dins del curs fluvial del riu Brugent, just en sortir del municipi de Les Planes d'Hostoles en direcció cap a Santa Coloma de Farners, si estem a l'aguait, el trobarem de-seguida i sense cap mena de dificultat, us ho detallaré millor, si venim d'Olot, travessarem el poble i en sortir-ne, a mitja baixada i abans de creuar el pont que passa per sobre el riu trencarem per un camí a la dreta que porta a la "Torre dels Til·lers" i a la fàbrica Dusol, en arribar davant de la "Torre dels Til·lers" seguirem cap a l'esquerra tot baixant i passant per sota la canonada de ferro per la que baixa l'aigua per fer anar la central elèctrica, actualment es pot deixar el vehicle a l'aparcament i baixar a peu fins al gorg que ens queda davant mateix; per més exactitud us dono les coordinades pel GPS: N - 42º 02' 57.5''  E - 2º 32' 57.6'', com podeu veure no cal cap mena d'explicació mes, com he dit us el trobareu davant i gaire bé a sota del pont de la carretera que va cap a Santa Coloma de Farners.
Gorg de la Fabrica Vella

Gorg de la Fabrica Vella

Gorg de la Fabrica Vella






















































   Per si voleu fer algun altra cosa, ja que sou en aquest punt, seguint uns cent metres més avall trobareu la resclosa de la fàbrica Pirene que és la que es troba sobre el Gorg de Santa Margarida.


Les fotografies del damunt han estat preses el 18/06/2015

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Riera de Vilardell (II)

   Tornem a la riera de Vilardell per seguir amb el gorg al qual no vaig poder accedir en l'anterior capítol i sumar-ne un altre mes, en total en seran cinc, penjo un planell més explícit que l'anterior o almenys amb noves dades, els punts per GPS (espero que bons, els he tret de Google), en sortir de la carretera C-26 anirem fins al mas el Mir: N - 42º 11' 07.2''   E - 2º 09' 49.5'', continuant fins al destí on comença la nostra ruta: N - 42º 11' 22.6''   E - 2º 09' 12.4'', des d'aquest punt és d'on vàrem començar la darrera vegada el capítol: Els salts de la riera de Vilardell, si voleu, podeu clicar l'enllaç per refrescar la memòria. Recordem que vàrem fer tres gorgs: el primer, el segon i el quart, avui en ple estiu farem el tercer i el cinquè així podrem veure com canvia el paisatge d'octubre a Juny.
   Comencem doncs la ruta des de l'inici camí avall com l'altre cop pel costat de la riera, passant de llarg l'accés dels dos primers gorgs, a la poca estona a l'esquerra del camí surt un corriol que ens porta a una esplanada (indicat en el planell superior amb una fletxa vermella) on trobem el baixador que va a la part superior del quart gorg (visitat anterior-ment) i des d'on partirem pel bell-mig de la riera amunt fins a trobar el tercer gorg:

Tercer gorg

Tercer gorg

Tercer gorg

Tercer gorg







































































    Vist aquest tercer gorg, seguirem pel corriol que sortia del camí principal per baixar als peus del quart gorg des d'on seguin riu avall anirem a parar a la part alta del cinquè gorg, si grimpem per la seva esquerra, podrem baixar fins als seus peus, val la pena, pro compte no us falles cap peu, la fava seria impressionant, suposo que també s'hi pot accedir per altres cantons (riu amunt, etc.), jo primer hi vaig accedir tirant amunt pel camí principal i passada una caseta que es troba a l'esquerra del camí, en tornar a entrar el camí cap al bosc vaig baixar bosc avall per inèrcia i orientació pròpia fins a trobar el salt, pro sense camí ni cap mena de senyalització, ací el teniu:

Cinquè gorg

Cinquè gorg

Cinquè gorg






















































Té una alçada considerable, és el salt més gran de tots (pot ser uns 10 m.), en època d'abundància d'aigües es força impressionant, ja l'anirem a veure amb més cabal, de moment i a causa de la dificultat d'arribar-hi és l'únic en el qual no hi hem trobat gent banyant-se, és per això que el meu company José María no ha pogut resistir de fer una capbussada.

Cinquè gorg amb en José, el meu company d'excursió.

Les fotografies del damunt han estat preses el 28/06/2015.

divendres, 11 de setembre del 2015

El Pi de les Tres Branques

   El Pi de les Tres Branques més que un racó de Catalunya és un dels santuaris (aquest natural) on molts catalans ens reunim per manifestar la llibertat que anhelem.

El Pi de les Tres Branques des del prat
   Per anar-hi, només ens cal clicar al GPS les següents coordinades: N - 42º 06' 37.6''  E - 1º 46' 54.6'', pro per un cas que no tinguéssiu aquesta andròmina us en faré cinc cèntims amb ajut d'aquest planell:


   Sortint de Berga direcció Cercs prendrem el desviament que ens surt a l'esquerra cap a Sant Llorenç de Morunys i a la poca estona a la dreta el dels Rasos de Peguera, anem tirant carretera amunt vigilant de no despistar-nos i pujar cap al monestir de la nostra senyora de Queralt, passat aquest desviament, al cap d'uns quilòmetres muntanya amunt, a l'esquerra (hemd'estar atents) veurem l'indicador de Castellar del Riu i del Pi de les Tres Branques, només ens cal agafar-lo, als pocs metres a la dreta veurem com encara s'aixeca majestuós davant del prat aquest gegantí símbol català, encara que sense vida però sempre viu dins els nostres cors:


   El quedar-me davant d'ell, vaig pensar... quantes coses no hauràs vist des de dalt
de les teves potents branques, per quants episodis de la nostra història has passat?, sempre, d'ençà que jo recordo has sigut un dels nostres símbols de llibertat, pot ser per axó que tot i amb mancança de vida uns brètols t'han volgut mutilar una de les teves inseparables branques, però el poble que t'estima no ho ha premés tornat-la a posar en el teu ja vulnerable tronc, els catalans igual que te'm reconstruït, seguim lluitant al llarg del temps per reconstruir el nostre petit país de mica en mica, any rere any per mirar d'aconseguir algun dia la nostra anhelada llibertat. Per a mi les teves tres branques em diuen de passat, present i futur; passat: pel record i respecte als meus avantpassats que com en Francesc Balius i la seva família que patí-ren els horrors i la decadència dels anys que succeïren al setge del 1714, humiliats i espoliats pel regne de Felip V de Borbó, però tot i així lluitaren per sobreviure treballant durament aixecant el nostre país i dels que tinc l'honor de ser el seu descendent directe com bé ho puc provar amb llurs documents de l'època:
Fe de Baptisme d'en Josep
Balius Torreguitart
28/02/1749
Tot el seguiment de la nostra família, igual que les altres, durant el transcurs del temps han patit d'altres guerres i situacions semblants, és a dir ensorrar-se i tornar-se a aixecar fins a arribar als nostres dies: el present, present de la meva generació el que estem vivint ara que també ha estat sotmesa a una dictadura imposada pel general Franco i que després d'un esforç global s'ha aconseguit arribar a una Monarquia democràtica, però els catalans seguim lluitant pels nostres valors, els que també ens inspira aquest Pi de les Tres Branques, l'anhel sempre somiat pel futur, futur que desitjo pel meu nét que està a punt de fer els tres anyets, que quan es tregui el barret pugui veure que viu en un país millor i lliure per poder seguir gaudint de l'ombra ...
                                             




... del Pi de les Tres Branques.


Pi de les Tres Branques

Les fotografies del damunt han estat preses el 27/07/2015.

dissabte, 29 d’agost del 2015

Gorg de la Pedrera d'en Biel o d'en Duran (Sant Feliu de Pallerols)

    Aquest preciós gorg el trobarem en el curs fluvial del riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols, per arribar-hi hem de deixar el cotxe a l'aparcament del cementiri de les Planes d'Hostoles i seguir les mateixes indicacions que vaig donar pel Gorg de la Plana (si no ho recordeu, cliqueu sobre el nom de color), un pic hem baixat les escales amb barana 

Pontet que travessa el rec

de fusta, per contes de baixar al gorg de la Plana seguirem recte travessant el pontet que ens ajuda a passar el raig que surt del sobreeixidor de la canal que rega els horts tot seguint un corriol que ens porta riu amunt per la seva mateixa llera, a uns cent metres ens tocarà creuar un altre pont, aquest fet de rajols i força original, quasi des d'ací ja podem insinuar el nostre nou gorg, ja que al cap d'uns cent cinquanta metres hi haurem arribat, és tot un espectacle, gaudim-lo amb silenci, només amb la remuga de l'aigua i el cant dels ocells, pau ...

gorg de la Pedrera d'en Biel




Gorg de la Pedrera d'en Biel
   Després d'haver passat una bona estona de pau amb la Natura no ens queda més que tornar les nostres passes enrere tot travessant un altre cop els horts per on hem vingut.

Horts i al fons can Paulí

Les fotografies del damunt han esta preses el 13/06/2015