Translate

diumenge, 19 de juliol del 2020

Uelhs deth Joèu (Val d'Aran)

Els Uelhs deth Joèu.
   Poc abans d'arribar al bell paratge d'Artiga de Lin a uns 1400 msnm més o menys trobem aquesta espectacular cascada aranesa que desembossa a les aigües del riu Joèu.
   Per anar-hi, partim de Vielha direcció a França, a uns 8,3 km a l'esquerre deixem la carretera principal per desviar-nos cap al poble de Es Bordes, del mig d'aquest preciós poble aranès surt la pista asfaltada en direcció a Artiga de Lin la qual va vorejant el riu Joèu i és la que és la que ens portarà cap al nostre destí.

Planell orientatiu.
   Depèn de l'època de l'any en què hi anem ens podem trobar amb la pista restringida a l'altura del Plan dera Capèla, que es troba a uns 5,5 km de Es Bordes i on hi ha una zona habilitada amb aparcaments per deixar el cotxe, aquest lloc es troba al punt GPS: N-42º 41' 51.0''  E-0º 42' 30.7''. Les dates i hores en què hi ha restriccions, és a dir que haurem de deixar el cotxe ací són: del 20 de Juliol al 10 de Setembre de les 10 h a les 17 h (aquests horaris me'ls ha tramès molt amablement l'oficina de turisme del Val d'Aran a l'hora de fer aquest bloc (2019)). 

Zona d'aparcament del Plan dera Capèla.
   En el Plan dera Capèla hi ha el centre d'interpretació de l'Artiga de Lin on trobarem tota mena d'informació sobres el lloc, aquest està situat al costat mateix de l'ermita de la Maire de Diu dera Artiga de Lin, d'aquest punt surt un trenet turístic que ens porta fins als Ueths deth Joèu i a Artiga de Lin dins l'horari de les restriccions de carretera.
   Si pugem fora d'aquests dies o horaris de restricció, podem seguir amunt amb el nostre vehicle, llavors, continuarem uns 2,2 km més fins a trobar l'aparcament dels Uelhs deth Joèu des d'on ja se sent la forta remuga de l'aigua, d'allà prenem un camí que baixa tot dret pel mig del bosc i ens porta al mateix davant d'aquesta meravella de la natura, els Uelhs deth Joèu:
Uelhs deth Joèu
    "Uelhs deth Joèu" traduït al català vol dir ulls del diable o de Júpiter, no com altres interpreten o mal escriuen dient els ulls dels jueus que en aranès seria Uelhs deth Joeu, compta amb els accents que poden variar molt el significat d'una cosa i crear falses històries.

Uelhs deth Joèu des del pont del camí a Artiga de Lin.
   Hem de saber que aquestes aigües vénen de la glacera de l'Aneto, allà s'hi troba el Forau d'Aigualluts que no és més que un clavegueró que per sistema càrstic recull les aigües de fusió portant-les per sota terra fins a l'Artiga de Lin, aflorant novament a la superfície en els Uelhs deth Joèu. Això va comprovar-ho en l'any 1931 el científic Norbert Casteret abocant fluoresceïna (un colorant) en el Forat d'Aigualluts i veient com sortia pels Uelhs deth Joeu.

Balcó-mirador dels Uelhs deth Joèu des del camí que puja a Artiga de Lin.
   Des d'ací si hi ha temps, travessant un pont i seguint un corriol pel costat de la cascada podem pujar en un quart d'hora o vint minuts fins al preciós paratge d'Artiga de Lin on trobarem el refugi i un paradisíac paisatge d'alta muntanya. 


Uelhs deth Joèu pujant cap a Artiga de Lin
Un bon lloc per relaxar-se.




      








   A causa del poc temps que ens quedava, ja que se'ns escapava el "trenet" i veníem de lluny vaig quedar-me a mig pujar, ja tinc excusa per tornar, però amb més temps,  ara us deixo amb el vídeo que vaig gravar aquell dia, fins a la propera.



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2019.


dimecres, 1 de juliol del 2020

Santa Maria de Taüll (Vall de Boí)

Vista del poble de Taüll des d'on sobresurt el campanar de Santa Maria.
   L'església de santa Maria de Taüll la trobem al bell mig del poble de Taüll que pertany al municipi de la Vall de Boí i es troba a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Igual que totes les esglésies de la vall està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, però és l'única que ha deixat generar l'assentament de la població al seu voltant.

Església de Santa Maria de Taüll.
   El primer document escrit que es troba d'aquesta edificació és l'acta de consagració, que fou l'11 de desembre del 1123 pel bisbe de Roda-Barbastre, Ramon Guillem, just un dia després de la consagració de Sant Climent de Taüll, aquest fet mostra la importància dels recursos que els senyors d'Erill destinaven a la Vall de Boí a l'inici del segle XII. La major part de l'edifici pertany a aquell segle, però observem que a la base del campanar els carreus, a diferència dels altres, són força irregulars, el que fa suposar que aquesta església està edificada a sobre d'un altre més antiga. Cal esmenar que durant el s. XVIII es varen fer vàries reformes, entre les quals l'enderrocament de l'absis sud per fer una sagristia, però en la restauració dels anys setanta (del segle passat) l'església tornà al seu estat original tal com la podem veure ara.

Façana sud on s'obre una porta lateral.
   Aquesta església és de planta basilical amb tres naus coronada amb un absis central i dues absidioles laterals. Té una coberta de bigues de fusta a doble vessant, el seu pes reposa sobre uns arcs de pedra (formers), que descansen sobre uns pilars cilíndrics, els quals divideixen l'espai interior en tres naus. A l'interior, la nau dreta hi queda interromput el pas a causa de la presència del campanar. L'església compta amb dues entrades, la principal al mur oest i al mur sud al costat de la torre del campanar se n'hi obra un altre, totes amb arc de mig punt.

Interior de l'església, a la dreta s'observa la porta del campanar.
   A l'interior de l'església trobem la reproducció de les pintures originals que es varen arrancar, com també les de les altres esglésies de la vall, entre els anys 1919 i 1923, podent-les gaudir ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
   La pintura que presideix l'absis central és l'escena de l'epifania, a sota hi ha una sanefa que separa l'escena principal de les altres, seguidament a sota, a banda i banda de la finestra trobem sis apòstols, més avall hi ha una faixa amb uns

Interior de l'església amb les tres naus, els absis, les columnes i els formers de pedra.
medallons circulars on dins es troben animals reals i fantàstics, i a la part més baixa de l'absis veiem un acabat com si fossin cortinatges.
   La resta dels murs de l'església estaven decorats amb pintures al fresc d'una qualitat diferent de les de l'absis, eren pintades per un altre mestre. En l'actualitat al mur sud entre la capçalera i el campanar trobem unes pintures amb representacions de l'Antic i el Nou Testament.
   A l'exterior, encara avui es poden veure en els pisos superiors del campanar restes pictòriques que decoraven la torre, eren motius geomètrics de color vermell que destacaven amb el blanc de l'arrebossat.

Façana llevant-nord.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Santa Maria de Taüll, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.



Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2019.