Son (Alt Àneu).

Son des del camí de Jou.

   El poble de Son el trobem a 1387,8 msnm dins el terme municipal de l'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà.

   Aquest poble antigament era anomenat "Son del Pi", però en unir-se l'any 1970 amb els pobles de València d'Àneu, Sorpe i Isil per formar el nou municipi de l'Alt Àneu es quedà amb el nom de Son.

Plànol orientatiu.

   Son, ja és esmenat en l'Acta de Consagració de la seu d'Urgell l'any 839, però aquesta cronologia està molt discutida. El poble torna a ser esmenat l'any 1076, junt amb l'església de "Sancti Iusti". Per aquella època era domini dels comtes de Pallars, després de Pallars Sobirà, més tard passà als marquesos de Pallars i ducs de Cardona i per últim als ducs de

Casa en ruïnes i al darrere el campanar romànic de Son.

Medinaceli, els quals en foren senyors fins al final de l'Antic Règim.  A partir de les disposicions de la Constitució de Cadis, el municipi fou creat l'any 1812 i es mantingué independentment fins a la seva incorporació a l'Alt Àneu com he dit abans.

Carrer Major.

Carrer Major cantonada amb el carrer de les Eres.

   

   Encara que no consti oficialment a cap lloc, la cultura popular i el boca a boca (el qual ha quedat reflectit en alguns escrits) diu que l'antic terme de Son tenia un enclavament dins el terme de Tredòs, es tracta de la Muntanya de la Cendrosa de Son, amb 2410 msnm, al nord del circ de Saboredo i dels estanys de Pigadèr, entre els rius de Ruda i d'Aigoamòtx. Segons la dita popular es deia: "Mentre lo món sia món, la Cenrosa serà de Son".

Casa del carrer Major.

Carrer de Sant Pere.

    L'antic municipi de Son, tenia una extensió de 27,07 km² dels 217,76 que té ara amb el municipi complet, aquest antic municipi era el segon més gran dels que formaren l'Alt Àneu.

Sant Pere de l'Abadia.

Sant Pere de l'Abadia.

   El poble de Son és l'únic nucli habitat de l'antic terme, dins aquest, s'hi troben algunes bordes, el centre Mont Natura Pirineus a les Planes de Son i també el refugi del Pla de la Font, al qual podem arribar prenent la carretera de Son a Jou i a 3,1 km trencarem a la dreta per una pista de terra que continuarem durant uns 7,6 km arribant al pàrquing del Pla de la Font que ens quedarà a la dreta, des d'allà haurem de seguir a peu i a uns 500 m arribarem al refugi. Ací estan, ja val molt la pena acabant-se d'arribar fins al mirador de Fogueruix, total el tenim a uns 15 min del refugi, només hem de travessar tot el Pla de la Font fis a arribar al penya-segat on es troba el mirador, des d'aquell punt a part de meravelloses vistes podrem veure Espot sota nostra. 

Refugi del Pla de la Font (2015 msnm).

Vistes des del mirador de Fogueruix (2110 msnm).

   El poble es força bonic, manté el tipisme de poble ramader d'alta muntanya, passejar pels seus tranquils carrers es força relaxant. Son, comptava amb tres esglésies romàniques, una era la desapareguda Mare de Déu de Bellero, la qual patí un ensorrament entre els anys 1958 i 1960 quedant pràcticament en runes, a l'abril de l'any 1974 per fer-hi passar el nou camí a les Planes es va acabar d'enderrocar, quedant com a únic vestigi una pica d'aigua que varen conservar uns 

Pica d'aigua, única peça que queda de l'església de la Mare de Déu de Bellero.

veïns del poble i que ara es pot veure dins l'església de Sant Just i Sant Pastor. Un altre de força curiosa és la de Sant Pere de l'Abadia la qual encara que conserva l'absis i tota la seva estructura exterior, per dins està totalment modificada com si fos una casa, aquest edifici durant molts anys fou l'escola, residència de mestres, ajuntament, rectoria i a l'últim terç del segle XX passà a ser un habitatge particular. 

Església romànica de Sant Just i Sant Pastor de Son.

   Però l'església més important és la que trobem en entrar al poble, la de Sant Just i Sant Pastor, una bellesa del romànic dins les valls d'Àneu. Aquest temple fou construït entre els segles XI i XII, apareixent citat per primer cop l'any 1076 en una donació dels alous de Son a Santa Maria de la Seu i l'any 1998 va ser declarada bé cultural d'interès nacional. L'Església consta d'una sola nau amb l'afegiment posterior de les capelles laterals i la sagristia. Aquesta nau està capçada per un absis semicircular amb decoració llombarda, arcuacions i lesenes, essent il·luminat per tres finestres repartides desigualment. L'entrada principal consta d'una porta amb arc de mig punt sota un porxo a la façana de migdia. 

Cementiri, torre-comunidor i església de Son.

    El campanar pot ser que sigui la peça més destacada d'aquesta construcció, consta de planta quadrada i quatre nivells amb escala interior, cada nivell està separat per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer nivell són d'esqueixada recta, les del segon geminades i les del tercer i quart triforades. Les columnes de les finestres són cilíndriques amb capitells mensuliformes. El campanar és coronat amb una teulada de pissarra amb una agulla força alta. 

Retaule gòtic de Son.

   A l'interior del temple podem veure un retaule gòtic del s. XV del mestre de Son i d'en Pere Espallargues el qual consta de 23 peces que representen diferents escenes religioses, inclòs el martiri dels Sants Just i Pastor. Al voltant del retaule, a la paret est troben unes pintures murals dels segles XVI i XVII que representen diversos personatges religiosos com les virtuts, el crist ressuscitat, els quatre evangelistes i el pare etern entre d'altres. Aquestes pintures varen ser descobertes en unes restauracions l'any 1992.

Representació de les virtuts.

Pintures murals s. XVI i XVII.

Part de la pintura mural del sostre representant el pare etern.

Pintures murals trobades sota el cor.

   També sota del cor trobem unes altres pintures, que encara que no tan definides com les del presbiteri també cal esmenar. Ja que ens trobem sota mateix del cor, podem accedir-hi per unes escales i des de dalt tindrem una altra visió de l'església.

Cor.

Presbiteri des del cor.

   A part del retaule i les pintures, dins l'església es conserven altres peces d'art força interessants, al baptisteri hi ha una pica baptismal rodona decorada amb motius geomètrics i vegetals, recolzada sobre tres peus també decorats amb elements geomètrics, també hi trobem una pica rectangular d'oli decorada amb figures humanes i un cavall. Fora del baptisteri en trobem un altre d'oli de dos cossos, decorada amb lleons una àliga i un xai.

Pica d'oli.

Pica baptismal.

.

 

   En sortir de l'església, però dins del seu recinte, a l'esquerre es troba el cementiri i a la nostra dreta al costat de la porta del tancat veiem el que avui és conegut com a torre de les hores o comunidor, el qual està construït sobre la torre de defensa de Son, també d'època romànica. Els dos primers metres d'aquesta edificació corresponen a la torre romànica, que era de planta circular. La resta de la construcció és de base quadrada, encara que per l'exterior es vegi arrodonida per adaptar-se a la inicial. Diuen que des d'aquest comunidor s'exorcitzaven les tempestes.

Entrada al recinte de l'església amb la torre de les hores o comunidor de Son.

     Si seguiu pel camí de Jou, a un quilòmetre del poble en una corba, a l'esquerre torbareu un lloc per aparcar, des d'allà tindreu una preciosa panoràmica de les Valls d'Àneu.

Vista de les Valls d'Àneu.

   Per acabar, cal dir que a finals de l'any 2023 al costat de l'església s'ha instal·lat un plànol interactiu que us guiarà pel poble tot indicant uns punts on trobareu uns codis QR que per mitjançar del telèfon mòbil els podreu escanejar i obtenir informació sobre sis temes que tenen a veure amb el poble: 1) el conjunt monumental, 2) el romànic, 3) el món rural, 4) la casa pirinenca, 5) festes i tradicions, 6) el món energia.

Les fotos del damunt han estat preses el 03/08/2023.