Salt de can Montllor

Salt de can Montllor desde la font de la Fagina

   El salt de can Montllor rarament es veu com a la foto, ja que està situat en una riera de curt recorregut i en un lloc bastant alt, però el llogaret es força entranyable i bonic al final d'una "avinguda" de fonts, vos en faré cinc cèntims:

   Està situat en el terme municipal de Sentmenat, prop de la urbanització de can Vinyals anant direcció a Castellar del Vallès, si seguiu l'explicació i els planells que us poso no crec que tingueu cap problema en trobar-lo.

Foto de Google

   Com he dit, sortim de Sentmenat direcció cap a Castellar del Vallès per la C-1415a, passats uns dos kilòmetres a la dreta veurem un indicador que ens senyala l'entrada a la urbanització de can Vinyals, trenquem i seguidament ens trobarem que el carrer es divideix amb dos, pro a l'esquerra surt un camí de terra com si volgués tornar cap a la carretera, aquest és el que hem de seguir com senyalo en la fotografia treta de Google i no deixar-lo fins a arribar a la masia de can Montllor, com que a la masia no hi ha massa lloc per deixar el cotxe opto per deixar-lo en una esplanada que hi ha abans d'arribar-hi podríem dir que a sota una grandíssima torre elèctrica, més o menys al punt GPS: N - 41º 37' 40.8''  E - 2º 06' 38.7'', allà sempre es veu a un o altre aparcat; cal tenir cura que si aneu amb gossos portar-los fermats, ja veureu les indicacions, hi han remats i es podria armar grossa. Bé doncs, deixem el cotxe i emprenem la marxa a peu passant entre-mig d'unes oliveres que ens duran  per les pastures fins a la masia de can Montllor.

Camps d'oliveres i pastures

Can Montllor

Can Montllor

Barraca de pastor

     En passar la casa, veiem que el camí és bifurca, quin dilema, la veritat es que si agaféssim el que baixa cap a la dreta i als 50 m un corriol cap a l'esquerra seguint riera amunt també hi podem arribar, però us hi portaré agafant el camí que puja cap a l'esquerra que és més ample i pot ser que més còmoda per a tot-hom, anem enfilant amunt sense deixar-lo, cap a l'esquerra surt algun altre camí però nosaltres sobretot no deixem el principal, més endavant passarem pel costat d'una cabana de pastors que en cas de pluja encara ens podria donar aixopluc, ja que es conserva bastant bé, més amunt i en una corba que fa el camí cap a l'esquerra, surt un corriol a la dreta, compte no us el passeu, és el que porta cap al salt i malauradament pel moment no hi ha cap indicador que ho senyali, a partir d'ací, el corriol es converteix rarament en una petita avinguda força ben cuidada (almenys per ara) que ens portarà sense cap pèrdua cap a la font de la Fagina on hi

Font de la Fagina

trobarem taula i bancs de pedra per poder descansar i si cal fer un mos, mentre contemplem ja des d'allà el salt de can Montllor, sempre que hagi acabat de ploure en abundància durant dos o tres dies, ja veureu perquè dic axó de la pluja,

Salt de can Montllor des de la font de la Fagina

seguint direcció al salt passarem pel davant de la font del Llorer en la que s'hi troba aquesta interessant inscripció clavada a la paret en la qual es fa esmena del passat d'aquestes muntanyes totes plenes de llorer i també d'on bé el nom, cognom o mot de "Montllor"; passada la font baixem cap a unes escales que ens portaran al mateix peu del

Font del Llorer

saltant d'aigua i a mig baixar ja ens trobarem amb aquest fantàstic espectacle de la riera de Montllor saltant per aquest desnivell que ens trobem al davant.

Salt de Montllor desde les escales

      Però aquest salt, com he dit abans, rarament es troba així, té que haver plogut amb ganes durant dos o tres dies seguits, vos donaré uns exemples pràctics amb les dates:

23/03/2014

                        

                                    01/12/2014

06/12/2014

   Com podeu veure el mes de Març estava ben sec, despares de la llevantada que va fer per sant Andreu del mateix any queia amb força i al cap de cinc dies ja minvava el cabal del riu notablement.

   Bé, estigui com estigui l'excursioneta es força distreta, si mes no hem passat una bona estona, però val la pena de recordar el salt amb ple cabal com me'l vaig trobar en sortir de la feina el dia 1 de Desembre:

Salt de can Montllor (01/12/2014)

       

El salt i el castellet de Guanta (Vallès Occidental)

Castellet i salt de Guanta

   En el preciós paratge de Guanta ple de llegendes i històries ens trobem aquest castellet i el salt que surt des del seu mateix costat. Sortint de Sentmenat direcció a Castellar del Vallès per la C-1415a, abans d'arribar a l'entrada del barri de Can Vinyals trobarem a la dreta un camí que ens portarà directes al nostre destí (a la carretera hi ha un cartell indicador). Abans d'arribar, ja podem gaudir d'aquestes imponents vistes com les de la fotografia de dalt i al poc ja hi som. Al costat del Castellet trobem un restaurant, normalment ple de ciclistes i excursionistes que després de la pujada recuperen forces fent un bon esmorzar o dinar, axó ho trobem al punt GPS: N-41º 38' 25.9''  E-2º 06' 50.7''.

Castellet de Guanta

   El Castellet de Guanta o Can Guanta, és una masia del s. XIII, edifici rectangular de dues plantes amb una torre a l'angle sud-est, que bé hagés pogut ser de guaita per la seva posició i els finestrals que veiem al seu damunt, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.

Castellet de Guanta

   Aquest edifici ha estat molt modificat, sembla una reedificació del s. XVII o XIX, si mes no al final del s.  XVIII o principis del s. XIX va sofir una forta transformació, la veritat que presenta molts afegits i és difícil de precisar unes dates, de tota manera, la primera documentació d'aquesta masia data del s. XV i formava part del territori Comtal.

Castellet de Guanta

   Aquest castellet, resta molt proper al "Castell de Guanta" que està situat dalt del cim del turo del Corb i del que només queden unes poques runes, molta gent els confon maldient que el Castellet és el Castell.

   Pel mateix costat del castellet passa el torrent de Guanta que a causa del tall de la roca forma un salt d'uns 40 metres d'alçada, si el volem veure des de baix, tenim que a peu desfer el camí i a uns 50 m més avall del desviament que trobem a la dreta que va al dolmen de Serra Cavallera, a l'esquerra surt un corriol marcat més endavant amb senyals grocs i blancs, passant per un vell forn de calç i ajudats en un desnivell per una corda arribem al peu del salt.

Salt de Guanta

   En el salt, observem un parell de cavitats, una és una cova a mitjana alçada al cantó esquerra i és molt petita, l'altre, és una balma situada a peu de salt i mes a l'esquerra, un xic més gran, dins de l'última en unes excavacions es varen trobar restes de terrissa, el que fa suposar que en temps molt antics varen ser habitades.

Salt de Guanta

   Aquestes cavitats reben el nom de "Les Coves del Compte", diu la llegenda que ací el compte Borrell es va refugiar quan fugia de la persecució del moro Al-Mansur després de la batalla de Matabous que va tindre lloc a Montcada.

Salt de Guanta

   Les fotografies del damunt han sigut preses el 24/11/2013

Del Montcau a la Mola (Valles Occidental)

   Dos cims del Vallès Occidental, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montcau amb 1056,7 m i la Mola amb 1101,9 m aquest últim coronat amb el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

   Excursió amb poca per no dir cap dificultat que es pot realitzar amb tres hores i mitja o quatre, o tirar-te tot el dia admirant el paisatge, tot depèn com sempre de cadascú. Pujarem des de Matadepera direcció Talamanca, a mig camí, poc abans de travessar coll d'Estenalles, trobem a l'esquerra uns grans aparcaments (pel punt GPS: N-41º 40' 03.8''  E-1º 59' 33.1'') i a la dreta el Centre d'Interpretació del Parc on si volem, ens donaran tota mena d'informació sobre els seus voltants. Deixem el cotxe i agafem el camí que surt per l'esquerra de la caseta d'informació (allà trobarem uns  WC), al principi està asfaltat, però al cap de poc ja es camí de terra, més endavant el camí es bifurca, a la dreta cap a Coll d'Eres i enfront comença l'ascensió al Montcau.

Pujant amb la mainada cap el Montcau

    Com podeu veure tant hi pugen grans com petits, és bo de mostrar-les la natura de ben menuts així pujaran com roures.

Montserrat al fons

   Tot pujant, a la nostra esquena, ens queda Montserrat i al davant la pujada amb el cim a dalt.

El Montcau

   Ha passat una mitja horeta i ja hem coronat el cim.

La foto me la va tirar la meva dona al fer el cim

    Des de ací podem gaudir en un dia clar d'unes bones vistes i de les formacions rocoses del Parc Natural:

Montserrat des de el cim

La Mola des de el cim

   Un pic hem gaudit d'aquest espectacle, baixem per l'altre canto cap a coll d'Eres per prosseguir la nostra ruta cap a la Mola.

El Montcau des de el Roure del Palau

   Ens endinsem en un bosc típic mediterrani ben farcit d'alzines i roures, fins i tot hi ha un roure amb nom propi, el Roure del Palau que té uns 30 m d'alçada i ens el trobarem a la dreta del camí, des d'allà podrem veure com se'ns allunya el Montcau. Seguim avançant per dins del bosc en un lloc que n'hi diuen les Pinasses, el camí fa un petit descens entre pedregars i arrels d'arbres fins que sortim a una clariana i mentre mengem unes taronges gaudim d'aquesta espectacular vista:

  Reprenem la marxa amb les piles carregades i als pocs metres ens trobem amb una singular roca coronada amb una creu, n'hi diuen "El Morral del Drac", hi ha un petit corriol que ens hi pot fer baixar i entrar-hi a dins.

El Morral del Drac

Vistes des de l'interior

Morral del Drac

     En sortir d'ací, començarem a vorejar el massís de la Mola per la seva cara sud i fent siga-sagues l'anirem pujant,

gairebé al final, ens endinsarem en una canal de roques que és el pas natural per assolir el Cim i en sortir cap a la dreta ens trobarem amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt davant nostre.

Monestir de Sant Llorenç del Munt

   Doncs ací el tenim: La primera referència formal del monestir data del 1014, encara que hi han dades més antigues com una del 957 però no tan fiable.

Entrada a l'església des de l'exterior

   Fou habitat de forma continuada per monjos benedictins fins al 1608, encara que fins al 1637 almenys hi havia un sacerdot.

Porta d'entrada al recinte

   Diuen que les tropes Napoleòniques van destruir gran part del monestir el 30 de març de 1808, però segons un relat de Francisco de Zamora escrit en el 1786 deia que el monestir ja estava destruït totalment:

«Vaig pujar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada és molt aspra, però pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i és una elevació mitjana entre les dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisió civil i natural als territoris del Vallès, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments de Mataró, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona.

Com que l'elevació d'aquesta muntanya és molt gran, també les vistes d'ella són summament esteses i agradables. En el seu cim estava el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l'església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa poc anys un monjo i ara un ermità.

Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures»

— Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, 1973. pàgines 38-39.

Claustre amb tombes

   Pel que fa a la arquitectura, el monestir és una còpia exacte que el de Sant Cugat del Vallès. L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals, típic en l'art Romanic Català.

Interior de l'esglesia

   I ja res més, només que abans de retornar cap al cotxe admirem la esplèndida vista que gaudim des d'ací.

Vista panoràmica des de la Mola

Les fotos del damunt han sigut preses el 07/04/2012