Balma de l'Espluga (Sant Quirze Safaja).

Balma de l'Espluga.

   La balma de l'Espluga la trobem al bell mig del curs fluvial del torrent de l'Espluga al terme municipal de Sant Quirze Safaja (Moianès). És un llogaret de gran bellesa i ple d'història, ja que s'hi trobaren restes del neolític com més endavant explicaré.

   Per anar-hi no és pas gaire complicat, només cal estar atent a la vora del camí. Si pot anar per dos llocs, us explicaré per on vaig anar jo.

Plànol orientatiu.

   Primer hem d'arribar al poble de Sant Quirze Safaja per la carretera BV-1341, haurem d'entrar al poble, dirigir-nos cap a l'església i al seu darrere trobarem un aparcament, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 41º 43' 40.4"  E - 2º 09' 20.8". Un pic ben deixat el vehicle haurem de seguir la pista que ens trobem al davant, a uns pocs metres, prendrem un

Aparcament on deixem el cotxe.

camí que ens surt per la dreta tot vorejant una casa, al final del terreny de la dita casa, després de la corba del camí, ens hi hem de fixar molt bé, a la dreta surt un corriol que baixa força dret tot fent ziga-zagues fins a arribar a un pal elèctric on tomba cap a l'esquerre. Ara el camí va planejant i aviat ens trobarem a la nostra esquerra amb la cova Xaloc i uns forats

Forats a la roca.

Cova Xaloc.

força originals a la roca, continuem el camí i ens en trobarem un altre per la dreta que ve del cantó de les escoles del poble, seguint tots dos plegats fins a arribar a la preciosa balma de l'Espluga.

Arribant a la balma de l'Espluga.

  Aquesta balma té uns 15 metres d'amplada i uns 100 metres de llargària, com podeu veure, només en entrar podem veure unes boniques formacions calcàries, segurament com que al principi de la balma es precipita l'aigua que baixa del

Entada de la balma pel cantó occidental.

torrent de l'Espluga i en escórrer per la pedra la calç deixa aquestes curioses formes enganxades a la roca, quasi ocupen tot l'espai del camí de l'entrada a balma.

Mateixa formació des de dins de la balma.

Formació calcària en l'entrar a la balma.

 

   Continuem endinsant-nos cap dins la balma i a la part mitjana podríem dir que en el seu sector central s'assoleixen uns vint-i-un metres de fondària i una mitja de sis o set metres d'alçada, veiem que a la nostra dreta hi ha un mur de contenció de pedres per protegir el traçat del camí, ja que el terreny fa un fort pendent cap al torrent.

Concrecions calcàries de la part oriental de la balma.

   A l'altre cantó de la balma trobem unes altres precioses formacions calcàries les quals formen una mena de mur que obstrueix els últims vint metres d'aquesta. 

   Dins aquesta cavitat es troba un jaciment arqueològic propi del neolític antic, però amb una fase del paleolític mitjà i de l'epipaleolític, va servir d'aixopluc als humans que voltaven per allà fa entre 30.000 i 10.000 anys aC.

Formacions calcàries del final de la balma.

Formacions calcàries del final de la balma.

   L'any 1960 s'hi varen fer unes excavacions, i l'any 1979 tres sondejos, els quals varen revelar l'existència d'una estratigrafia amb sis nivells d'estrats. Es trobà ceràmica cardial, ceràmica llisa, moltes peces de sílex, punxons d'os i destrals de basalt.  

Cova que s'endinsa al final de l'interior de la balma.

Formacions calcàries del final de la balma.

   Diu que més recentment fou l'emplaçament del mas de l'Espluga, també com a lloc de refugi per l'home i com a corral o cobert.

   Vist ja tot això tornarem pel mateix lloc que hem vingut i en arribar a camí que ens porta cap al cotxe, per contes de tornar el seguirem una mica més amunt tot travessant una cadena, aquest ens portarà fins al torrent de l'Espluga i just allà quedarem sobre la balma.

Balma de l'Espluga des del camí.

Torrent de l'Espluga per sobre la balma.

   Ara si, podem dir que ja ho hem vist tot i de totes les maneres i ja podem tornar cap al cotxe. Voldria dir que el camí que ve del davant dels col·legis, el qual també he marcat al plànol orientatiu amb uns pics més petits, pot ser que és més de bon afer, però si encara us agrada saltar una mica i podeu, recomano el que jo he fet.

   Ara, per si la cosa no és prou clara i sobretot perquè veieu per on s'ha de prendre el camí que baixa cap a la balma, us deixo amb una petita pel·lícula:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 26/04/2024.

   

Gorg de can Noguera (Bigues i Riells).

Espai del gorg de can Noguera.

   En aquest bloc no només tractarem sobres aquest preciós gorg, sinó d'unes quantes coses que succeeixen al seu voltant, però ja les anirem tractant a mesura que hi anem arribant, ja que es tracta de fer una petita caminada per la llera del riu Tenes, lloc on trobarem aquest gorg,  el qual està dins el terme municipal de Bigues i Riells (Vallés Oriental).

Parking del descampat al carrer Camí del Pedregar.

Parking de la plaça Miquel Bosch.

 

Partirem a peu del poble de Bigues, allà podem triar dos llocs on deixar el vehicle, un molt fàcil és la plaça Miquel Bosch (N-41º 40' 29.4" E-2º 12' 40.0") i l'altre que us deixo és un descampat habilitat en l'actualitat com a pàrquing cap al final del carrer Camí del Pedregar (N-41º 40' 30.1" E-2º 12' 33.6").

Plànol orientatiu.

      Ben deixat el cotxe, ens posarem a caminar en direcció nord buscant el carrer del Camí de la Torre, un pic el trobem, trencarem a l'esquerra i el seguirem fins a arribar a l'hotel "Molí de la Torre" que ens quedarà a la dreta un pic travessat el pont que passa per sobre el riu Tenes. Aquest hotel no és més que una vella fàbrica que es va construir aprofitant part de

Hotel "El Molí de la Torre" des del pont que travessa el riu Tenes.

l'estructura d'un molí que hi havia hagut anteriorment. En aquest punt haurem de trencar a la dreta com si volguéssim anar a l'hotel, però per contes d'entrar-hi prendrem un camí que segueix pel seu costat fins a arribar a una casa dita "el Molinet", ací el camí s'acaba, però abans d'entrar a la casa surt un corriol a l'esquerre que va resseguint el rec que portava l'aigua a la bassa del molí tot passant per entremig dels camps i donant-les regadiu, el seguim i veurem que ens porta cap a una arbreda. Passats els arbres, a l'esquerre del camí se'ns obre un gran camp de conreu on al final es veu

Masia de can Noguera amb els cingles de Bertí al fons.

la masia de can Noguera amb els cingles de Bertí de fons. Aquesta masia data del s. XVII, però en el s. XX va patir diverses modificacions, és de planta basilical en la part més antiga, però també té elements modernistes que trobem en les edificacions annexes com la porteria, la capella i la granja, a més dels que trobem en la façana principal. Pel seu voltant trobem més edificis de dependències del mas entre les quals destacarem la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua i diverses quadres i estables. Al nord de la casa hi descobrim un petit parc a la llera del Tenes, el qual en l'actualitat té l'accés tancat, es troba abandonat i en un estat deplorable, dins aquest recinte es troba la

Font de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó.

font dita de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó, ja que l'aigua brolla per la boca del cap d'un lleó, aquesta data de l'any 1947, al seu costat és on es va obrir l'any 1960 la planta embotelladora d'aigua, però com que no era rendible va tancar al cap de pocs anys. Aquest parc en els seus temps va ser una atracció important, sobretot en la temporada d'estiu, hi anava la gent els caps de setmana, tant els estiuejants com la gent del poble per refrescar-se i gaudir de les seves ombres.

Petita "balma" que passem en anar cap al gorg de can Noguera.

   Passat l'antic accés al parc i quasi enfront de l'entrada de la casa, a la dreta surt un petit i confós sender que baixa cap al riu tot passant pel costat del vell parc i seguidament per sota una mena de balma, poc més enllà sortim a una petita clariana a la mateixa llera del riu Tenes on es troba el gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.

   En aquest preciós gorg a la dècada del vuitanta del segle passat s'hi varen rodar unes quantes escenes de la sèrie "Mecanoscrit del segon origen", una de les primeres que va produir TV3, estava basada en la novel·la del mateix nom escrita per Manuel de Pedrolo, va ser estrenada el desembre de 1985 i va ser molt ben rebuda per l'audiència. 

Gorg de can Noguera.

   Sobre el salt, a l'altra llera del riu es troba l'Avencó, que no és més que una suggerència d'aigua que surt d'una petita cova, però des d'ací no el podem veure perquè queda un xic més amunt i està tapat per la malesa. Més tard ens hi arribarem per veure'l.

Gorg de can Noguera.

   Un pic vist tot això, tornarem sobre les nostres passes pel corriol que hem vingut per tornar al camí que hem deixat abans quasi al davant de can Noguera. Seguirem pel camí principal endavant i seguidament ens trobarem una edificació 

Camí fluvial del riu Tenes.

a l'esquerre, un pic l'hem passat, a la dreta es torna a intuir un corriol fet pel pas de les persones cap al riu, allà des de la mateixa llera veurem el que en diuen "les Barbotes" que no és més que una altra suggerència d'aigua la qual brolla a pressió ascendent per diversos forats impermeables formant un petit aiguamoll fangós que s'ajunta seguidament amb el

Les Barbotes.

Les Barbotes.

riu, si el riu porta bastant cabal passa per sobre aquest aiguamoll quedant confós, però si ens fixem veurem com brolla l'aigua prop d'on ens posem nosaltres. Aquest aflorament d'aigua no té res a veure amb l'Avencó que ens hem trobat més avall, ja que l'aigua procedeix de diferents llocs.

Després de travessar el riu, prenem un corriol a la dreta  que queda entre el riu i la carretera.

   Un pic vistes les Barbotes tornarem al camí principal i seguirem amunt on trobarem un pont que dóna a la carretera, nosaltres travessarem el riu per sota el pont, ja que hi ha unes grans passeres per travessar-lo, a l'altra llera prendrem un corriol que ens surt per la dreta i va resseguint el riu avall. A pocs metres, veurem a la dreta un forat entre la malesa que

Forat a la malesa vist des de la presa a l'altra llera.

dóna a la petita presa que desvia l'aigua cap al molí, en aquest mateix punt el camí es bifurca, a l'esquerre puja cap a la carretera que va de Bigues a Riells, i tot recta ens surt el corriol que hem de prendre, caminem uns metres i sortim a una

L'Avencó

L'Avencó.

clariana on a la nostra esquerra veiem una petita cova mig ensotada, és l'Avencó. N'hi diuen així perquè se suposa que les aigües que surten d'aquesta cova vénen de la riera de l'Avencó d'Aiguafreda, la veritat és que abans d'arribar a l'aiguabarreig de la riera de l'Avencó amb el riu Congost a Aiguafreda, es veu com l'aigua que porta aquesta (quan hi ha

Fotografiant l'entrada de l'Avencó.

Entrada de l'Avencó.

poc cabal) va desapareixent progressivament sota terra sense arribar al riu Congost, diu que quan aquesta baixa tèrbola, per l'Avencó de Bigues també surt l'aigua bruta i això fa pensar que estan comunicats, però de moment no s'ha fet cap coloració de les aigües per confirmar-ho. Diu que per dins d'aquesta cova s'hi poden recorre uns nou metres amb l'aigua fins a la cintura, però això val més deixar-ho per gent experta i no jugar-nos el físic, en el moment que hi he anat jo, tal com es pot veure hi havia força sequera.

Interior de l'Avencó.

   Després de veure tot aquest grapat de fenòmens que ens brinda la nostra mare Natura, tornarem respectuosament sobres les nostres passes cap al cotxe, sense que es noti que hàgim passat per allà.

   Per si a algú no l'hi ha quedat prou clar, us deixo amb la petita pel·lícula que vaig fer quan hi vaig anar:  

Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut realitzats l'11/04 i el 27/06 del 2022.

 

Riu Brugent, el naixement (Sant Feliu de Pallerols).

Riu Brugent, dins de la mina per on corre abans de sortir a la superfície.

   El riu Brugent és un petit però cabalós riu que neix sota el "Clot de l'Infern", just a un lloc dit "La Feixassa" dins el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols (comarca de la Garrotxa), passa pels pobles de Les Planes d'Hostoles on crea innumerables i preciosos gorgs (com el Gorg de la Plana, el de la Pedrera d'en Biel o també el de Santa Margarida entre d'altres), desembossant més avall a la part alta del baix Ter dins el terme municipal d'Amer (comarca de la Selva).

Planell orientatiu.

   Per anar a visitar el naixement d'aquest preciós riu no és gens dificultós, ja que el camí per al moment està bastant ben senyalitzat. Des que deixem el cotxe fins al lloc pot passar uns tres quarts d'hora o com a molt una hora anant a poc a poc.

Principi de l'excursió i lloc on deixar el vehicle: carrer "Carretera de la Fàbrega".

   Ara us en faig cinc cèntims de com arribar-hi:

   Tant si venim del cantó de Les Planes d'Hostoles com si venim de la banda de La Vall d'en Bas, entrarem al poble de Sant Feliu de Pallerols (per no enredar-nos) pel lloc on hi ha la vella estació del carrilet, prenent el carrer del riu Brugent sense deixar-lo fins a trobar el carrer de la carretera de la Fàbrega, lloc on deixarem el cotxe, més o menys al punt GPS:

Primer desviament, a l'esquerra cap a la masia de la Fàbrega, nosaltres a la dreta.

N - 42º 04' 32.7''  E - 2º 30' 17.6''. Baixem del vehicle deixant-lo ben aparcat i seguim a peu en direcció a la masia de la Fàbrega, quan arribem al desviament nosaltres trenquem cap a la dreta, més endavant travessarem el riu Brugent i a uns

Molí de cal Norat.

Molí de can Campaneta.

100 m trobarem a la nostra esquerra el molí de can Campaneta, més endavant el de cal Norat i abans d'arribar al molí Nou ens trobem un corriol que surt cap a la nostra dreta amb un indicador que posa: "Font Grossa" i "Coll d'Uria", aquest és el camí que hem de prendre.

Cap a la dreta surt el corriol cap a la Font Grossa.

El Molí Nou.

   Comencem a caminar i a la poca estona ja ens endinsem per la boscúria emprenent un tram de pujada amb el camí ben empedrat, un xic més endavant ens trobem una bifurcació amb un indicador que posa: coll d'Uria recte i la font Grossa cap a l'esquerra, nosaltres anirem rumb a la font Grossa. En prendre el trencall cap a la font Grossa, al cap d'uns

Molí de can Mates.

metres ens trobem al nostre davant el molí de can Mates, seguim pel seu costat esquerre veient al cantó del camí un petit però preciós salt d'aigua i a sobre unes passeres que travessen el riu Brugent, les quals haurem de passar per seguir pel camí que continua per l'altra llera.

Salt del Molí de can Mates (al fons es veuen les passeres).

Riu Brugent al seu pas pel molí de can Mates.

   Travessem el riu per les passeres i continuem el camí endavant el qual surt cap a una clariana on a la dreta observem que surt un corriol que va cap al vell molí de can Saderra que veiem allà mateix, si seguíssim el corriol cap a aquest molí i en arribar a ell trenquéssim cap a l'esquerre aniríem a parar al camí de la font Grossa, però per no enredar-vos anirem pel camí que està indicat, travessant la clariana i pujant pel costat del bosc. Ara el camí pren més pujada fins a arribar a

Desnivells del riu Brugent en el seu curs.

Petites gorgues del riu Brugent.

un altre clar on es fa més planer, però en entrar un altre cop a la boscúria es torna a enfilar, si som observadors, tot pujant a la dreta ens trobarem amb un parell de desviacions cap al riu, us recomano que les prengueu, ja que van a parar

Primer salt d'aigua del riu Brugent.

Paratge abans d'arribar a la Font Grossa.

a preciosos paratges de la seva llera, on es poden veure petites cascades, gorgs i salts d'aigua formats pel seu fort desnivell en el primer tram del seu curs. A la poca estona arribem ja a la "Font Grossa", lloc on diuen que al seu darrere

La Font Grossa.

Paratge de la Font Grossa.

neix el riu Brugent, però la veritat és que és un xic més amunt, pot ser que depengui del cabal que porti segons les pluges que hi hagin hagut abans del moment en què el visitem. Seguim pel camí que surt per darrere de la font i va cap a

Principis del riu Brugent darrere de la Font Grossa.

la "Mina", abans de prendre la forta pujada ja veiem que el riu ve de més amunt, jo personalment el vaig veure néixer brollant de sota unes pedres a mig camí de la mina on es troba abans de sortir a la llum. Passats uns 100 m a l'esquerre

Entrada de la mina.

A punt per entrar a fotografiar el riu.

del camí observem una cavitat a la paret de la muntanya, és la mina per on passa el riu Brugent abans de sortir a la superfície. Un pic hem vist com corre el riu per sota terra ens podem arribar a veure el castanyer centenari dit de Sant Miquel, el tenim davant mateix de la mina a uns 50 m.

Castanyer de Sant Miquel (arbre centenari).

   I ja res més tan sols ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al punt on hem deixat el cotxe, i recordeu, tingueu cura de l'entorn i la natura, gràcies a ella podem gaudir d'aquests meravellosos paisatges que ens donen vida. Ara us deixo amb la pel·lícula de la petita matinal que vàrem fer:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 06 i 20/07/2020.