En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Translate
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gorgues i salts d'aigua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gorgues i salts d'aigua. Mostrar tots els missatges
Placa que es va posar a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat.
Aquest petit llogaret el trobem en el turó del Pi de les Tres Branques dins el curs fluvial de la riera de Codonys, la qual neix sota el pic del Vent i travessa el Pascol. Tot això pertany al terme municipal de Caldes de Montbui que està a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.
Per anar-hi no és gaire difícil, però sí un xic enredat, ara us en faré cinc cèntims.
Plànol orientatiu.
Sortirem de l'aparcament de la zona esportiva de Caldes de Montbui (just al punt GPS: N - 41º 38' 13.1" E - 2º 09' 28.7") en direcció cap a la plaça de Taunusstein per prendre el carrer de la Torre Roja i el camí de Sentmenat com si volguéssim anar a la Torre Roja, però passat un quilòmetre des de la plaça trobarem una cruïlla, a l'esquerra cap a Sentmenat i a la dreta per un camí més brut, cap al gorg d'en Pèlags, girarem doncs cap a la dreta. Passats uns cent cinquanta metres, haurem de prendre un camí que ens sortirà per l'esquerra direcció cap a la riera, aquest mes endavant
Tronc travessat al camí poc abans d'arribar a la font.
s'estreny prenent baixada i tot seguit travessarem la riera de Codonys. A partir d'ací el camí comença a pujar fins que trobem una canalització d'aigua que va cap a Caldes, allà trenquem a la dreta i anem seguint el camí amunt, sense fer cas de corriols que surtin a la dreta, sempre recta i més o menys a uns 250 o 300 metres passada la riera arribarem a la font del gorg d'en Pèlags. En arribar a la font ens trobarem amb una mena de plaça, a l'esquerre segueix el camí i enfront
Espai de la Font del Gorg d'en Pèlags.
trobem la font, aquesta antigament tan sols era una sortida d'aigua a la qual de vegades posaven un tub metàl·lic o de canya per poder recollir l'aigua. L'any 1980 hi havia un tub de ferro vell i rovellat, el qual estava taponat i l'aigua sobreseia pel costat. A finals d'aquesta dècada un grup de voluntaris forestals la va arranjar, deixant-la en bones condicions d'ús tot
Font del Gorg d'en Pèlags.
Font del Gorg d'en Pèlags
posant-hi una rajola commemorativa, però al cap de poc tornava a estar sense tub fix i amb la rajola trencada (el món està ple de brètols). Des del costat de la font, per on cau l'aigua, s'endevina a sota el gorg, però compta, és molt perillós d'abocar-s'hi. Si hi voleu baixar, hem de recular pel camí per on hem vingut fins a trobar un corriol que trenca a l'esquerre
Petit gorg passada la resclosa.
Petit gorg passada la resclosa.
tot seguint una vella canal d'aigua, la qual ens portarà fins a un punt de recollida d'aigua on es troba una minsa presa, passarem pel seu costat seguint corriol amunt fis a arribar a un petit i bonic gorg, el qual vorejarem i a l'altre canto ens enfilarem pel costat d'unes pedres, vigileu que aquest espai pot estar brut de bardisses, per sobre les pedres a l'esquerre
Cova del Gorg d'en Pèlags.
veurem una mena de cova, hem d'acostar-nos i tombar a la dreta, seguim uns metres més i ens posarem davant mateix del gorg d'en Pèlags. La formació d'aquest gorg es tracta d'un clot pregon en el llit del corrent de l'aigua on aquesta s'entolla o alenteix al seu curs format per la riera de Codonys. El "salt d'aigua" (que normalment és un regalim a no ser en
Gorg d'en Pèlags.
Gorg d'en Pèlags.
el moment de grans pluges) va des de dalt on hi ha la font fins baix el clot on trobem el gorg i al fons s'hi observa una cova, allà on pica el salt hi ha aproximadament un metre de fondària, sent el seu fons sorrós. Hi ha gran varietat de substrats litològics, el que fa que apareguin una gran varietat de comunitats vegetals.
Gorg d'en Pèlags.
Un pic vist el gorg tornarem sobres les nostres passes enrere, però en quant arribem a la cruïlla de camins que van l'un a Caldes i l'altre a Sentmenat seguirem recta direcció a aquest últim i a uns 130 metres, a la segona corba a l'esquerre ens surt un corriol que ens portarà a la font de les escales, un altre petit paratge que per la seva proximitat recomano veure. Un pic entrem al corriol, als pocs metres a l'esquerre veurem unes escales que són les que ens porten a la font, un pic a baix entendreu per què se'n diu així aquesta font.
Paratge de la Font de les Escales.
Ara sí que un pic vista aquesta font continuem per un camí que surt pel seu davant (llevat que vulgueu pujar escales) el qual ens portarà cap al camí que du a Caldes de Montbui on hem deixat el vehicle.
Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula on queda tot el camí ben contat:
Les fotos i la pel·lícula del damunt s'han enregistrat entre els dies 20/12/2024 i 10 i 17/01/2025.
Aquesta meravella de la natura i de la mà de l'home la trobem a una alçada de 552,1 msnm a la vall de Marfà, dins el curs fluvial de la riera de Marfà en el terme municipal de Castellcir (Moianès). La riera de Marfà comença un xic més amunt amb la unió de la riera de Castellnou i el torrent de la Farga que fins allà a prop fa de termal entre Castellcir i Moià.
Per anar-hi no és gaire difícil, recomano anar-hi a peu, ja que és una passejada força distreta d'un parell d'hores i mitja
Plànol orientatiu.
mal contades entre anar i tornar, bé, tot depèn del temps que us pareu allà, més o menys són uns deu kilòmetres entre anar i tornar. Però si per qüestions de mobilitat no podeu caminar tant, s'hi pot arribar quasi amb cotxe, això sí, ha de ser un 4X4 o un SUB, el qual ens deixarà a més o menys un kilòmetre del nostre destí, ara us ho explico:
Venint de Castellterçol per la carretera C-59, en arribar a Moià haurem de trencar a l'esquerra direcció cap a Calders per la carretera de Manresa (N-141c), a uns cinc-cents metres, en un semàfor, tornarem a trencar a l'esquerre cap al camí de les Creus, on si voleu anar a peu, podríeu deixar el vehicle ben aparcat. Seguirem des de la carretera uns cinc-cents cinquanta metres girant a l'esquerra pel camí de Vila-rassa el qual seguirem tot recte fins que es torna amb pista i s'endinsa cap a la boscúria. Passat un kilòmetre set-cents metres després d'haver fet unes voltes molt pronunciades, travessarem el torrent de Font Candelera i a uns cent cinquanta metres haurem de prendre el camí de Moià a Marfà que
Indicador del punt on ens trobem.
Senyal indicador davant el camí del salt.
ens surt per la dreta sense deixar-lo fins al punt on ens sortirà a la nostra esquerra el camí que baixa cap al salt i el molí, allà al costat mateix si anem amb cotxe hi ha un bon lloc per deixar-lo (punt GPS: N - 41º 47' 04.6'' E - 2º 04' 35.2''), fora de la pista perquè no destorbi. Un pic arribats allà, prendrem el camí que queda just al davant d'un pal indicador, anirem baixant acompanyats d'un fort aroma a farigola i romaní, tot el camp n'està ple. Més endavant veurem la masia i antic castell de Marfà i al seu costat la vella parròquia de Sant Pere de Marfà els quals presideixen des de dalt l'espadat la preciosa vall que porta el mateix nom.
Masia i antic castell de Marfà i al costat sant Pere de Marfà.
Anirem seguint el camí acompanyats d'aquestes encisadores flaires i després d'uns quants revolts a la nostra dreta veurem el petit santuari de la Mare de Déu de la Tosca. Aquest temple del s. XVII edificat entre els anys 1632 i 1639, consta d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, té una coberta a doble vessant i la façana culmina amb un
Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
petit campanar de cadireta, trobem unes obertures a l'absis i a la façana un petit òcul damunt de la porta, també a la dreta un parell de finestretes. Aquesta església fou ampliada el mateix segle que es va edificar, en els anys 1668 i 1673 i
Interior del Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
fou remodelada de nou l'any 1914 moment en què s'inaugurà el nou altar i el cambril. Diu que aquesta edificació possiblement substituí a un temple preexistent conegut per Santa Maria de les Illes, que en la documentació del s. XI es delimita prop de la mateixa riera.
Abans de tombar cap al santuari, baixant el camí tot recte, surt un corriol que segueix la riera de Marfà amunt, el seguirem per sota el penya-segat i al final arribarem al preciós paratge del salt de la Tosca, si tenim sort i els dies anteriors hi ha hagut abundants pluges ens el trobarem així:
Salt de la Tosca i molí de Brotons.
És un raconet força preciós, si us voleu arribar fins al molí, haureu de travessar la riera per sota la presa, si aquesta va plena és difícil de passar, vigileu i no us la jugueu, val més esperar que amainin les aigües i tornar un altre dia sense perill que l'aigua ens tombi i prendre mal.
Vista general del Salt de la Tosca, Molí de Brotons, presa i salt que hi ha a sota.
Si hem pogut travessar la riera, trencarem cap a l'esquerre en direcció al molí, pujarem per la roca fins a trobar una esplanada que se situa sota una gran balma, allà, el primer que ens crida l'atenció és una pedra col·locada al mig del pla
Pedra que trobem davant del Molí de Brotons.
Pedra en forma de menhir de 2,80 cm d'alçada.
en forma de menhir, si ho és o no, no ho sé (em vaig comunicar amb l'Ajuntament de Castellcir i amb el Consorci del Moianès i ningú em va saber donar raó del monòlit, diu que ja ho miraran), el cas és que hi és i al seu darrere podem veure una construcció semi troglodita que ocupa gran part d'aquesta balma que té uns set metres de fondària per seixanta de llarg, aquest edifici és el molí de Brotons.
Molí de Brotons des de l'altra llera de la riera de Marfà.
Aquest vell molí era anomenat Molí de Brotons o dels Pilars, estant en funcionament i habitat des del 1608. S'hi molia principalment gra per fer farina i també fulla de roldor per fer tints. L'aigua del molí era recollida uns quants metres riu amunt, per això la resclosa, la bassa i el pou estaven situats a la part alta, per sobre del salt. Entrem per la porta i dins el
Obrador on es molia el gra.
Paret interior amb la resta de dues moles.
molí encara es poden veure un parell de moles, les quals es varen fer servir per aixecar una paret de mitjanera, entrem en un altra estança on es troba l'obrador el qual era apte per a dues moles, a terra hi observem un forat per on es davallava cap al catau on era situat el rodet.
Vista de l'obrador des del final de la balma.
Detall de l'obrador.
Aquest molí entra en decadència per l'any 1850, ja que les rierades malmetien la casa, pel 1851 amb una d'aquestes la casa quedà inundada i finalment el vuit d'octubre de 1863 hi hagué una gran avinguda d'aigua dita "l'aiguat de Santa Reparada", la qual s'endugué la vida de les vuit persones que vivien dins el molí, fins i tot diuen que l'aigua s'emportà a un nadó dins del seu bressol riera avall. Des de llavors el molí resta abandonat.
Molí de Brotons, un dia després es nota la davallada de l'aigua.
Després d'haver visitat el molí, tornem enrere a buscar el cotxe, sigui a la pista o al poble i per si voleu veure més clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'últim tram de la sortida (des de la pista).
La pel·lícula i les fotos del damunt han estat preses els dies 18 i 19/10/2024.
El molí de Llobateres el trobem a la llera del riu Tenes dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, comarca del Moianès, encara que fins al 2015 estava adscrit al Vallès Oriental.
Per anar-hi no és pas difícil, l'únic és que per deixar el cotxe no hi ha massa lloc, hi ha qui prefereix deixar el vehicle al poble de Sant Quirze Safaja o a una urbanització que hi ha per sobre i caminar una mica més, jo us ho explicaré tal com ho he fet jo:
Plànol orientatiu.
Sortim de Sant Feliu de Codines per la carretera C-59 direcció a Sant Quirze Safaja, a uns 3,3 quilòmetres prendrem el desviament a la dreta cap a Centelles i passats uns 2,9 quilòmetres més prendrem un camí que ens surt a la dreta i baixa cap a una urbanització on al final hi ha la depuradora de Sant Quirze Safaja, abans d'arribar-hi (passats 450 m) trobarem una cruïlla, per allà hem de deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 43' 05.7" E - 2º 10' 25.1". Ben deixat el vehicle, sobretot que no destorbi, ja que és zona de pas, tornarem a peu enrere pel camí que hem baixat uns trenta metres i prendrem un camí de terra que ens surt per l'esquerre avall, aquest ens portarà sense pèrdua al mateix davant del Molí de Llobateres.
Molí de Llobateres.
Aquest preciós molí fortificat del segle XIII situat a la llera dreta del riu Tenes, al principi rebia l'aigua d'una font que neix al seu costat, la font Tubal. Anys més tard, per augmentar la capacitat del molí es va construir riu amunt una presa en terrenys d'un veí (mas Torres), la qual més tard va produir problemes entre ells. L'any 1328 l'arrendava un tal Arnau Flequer, al s. XV va ser abandonat i a partir del 1486 s'hi instal·laren emfiteutes. També se'n fa esment en un capbreu el
Data del mas a la dovella central de la porta.
Bassa del Molí.
1549 junt amb el molí del Fai. Se suposa que el molí es va fortificar a causa del seu emplaçament, la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la torre fos tant per defensar al molí com al territori. Conserva pràcticament tota la seva estructura inicial, com he dit abans, és el típic molí fortificat romànic i senyorial del segle XIII. La documentació d'aquest molí, parla de "molins", el que fa pensar que n'hi havia dos, es creu que el superior estava dins la torre i l'altra on ara hi ha el mas. Va estar en actiu fins a la dècada dels seixanta del s. XX, data en què s'abandonà, en l'actualitat per desgràcia es troba en estat ruïnós i la font Tubal tapada. Aquest molí també havia rebut els noms de: Centelles, de la Torre i de Fontubal.
Molí de Llobateres pel darrere.
Vist el Molí seguirem el nostre camí per un corriol que voreja l'edificació i s'endinsa cap a la boscúria tot prenent un xic de pujada, més endavant, a l'esquerre, ens trobarem amb el camí que passa per sobre del molí i empalma amb aquest. El riu, el portarem tota l'estona per la nostra esquerra, l'anirem seguint i al cap d'uns metres a la dreta del camí repenjat a
Indicador a la dreta del camí.
la malesa veurem l'indicador per baixar al Molí de Baix i a la cascada del gorg negre. A la nostra esquerra ens sortirà un petit i estret corriol, pel qual en aquell temps no es podria accedir amb carro, ja que és força estret, ho haurien de transportar tot a base d'animals de càrrega, el corriol baixa ben dret tot fent ziga-zagues fins a arribar a un petit prat on a
Entrada del Molí de Baix
Sala de la mola.
Escales que baixen a la sala de la mola.
Molí de Baix des del riu Tenes.
la nostra esquerra veiem el Molí de Baix. Per accedir al salt del gorg negre, haurem d'entrar i travessar el vell molí per dins, el qual malgrat estar en estat ruïnós hi ha parts que es conserven prou bé com el carcabà, la sala de la mola i la sortida d'aigua. Baixarem les escales que hi ha al seu interior i sortirem per la porta que dóna a la llera del riu.
Molí de baix des de dins el curs del riu Tenes.
Un pic posats dins el que és el cabal del riu Tenes, sempre i que es pugui perquè no hi baixi gaire aigua (siguem prudents), seguirem avall i ens situarem a sobre del salt del gorg Negre des d'on veurem quasi tota la magnitud d'aquest
Gorg Negre.
Gorg negre.
preciós gorg. Vist el gorg tornem sobres les nostres passes i amb precaució cap al molí, però la cosa no acaba ací, ja que per contes d'entrar al molí per marxar, seguirem uns cent metres amunt pel curs fluvial i ens trobarem al nostre davant amb el preciós gorg del Molí de Baix.
Gorg del Molí de Baix.
Gorg del Molí de Baix.
Gorg del Molí de Baix.
I ara sí, ja vist aquest últim gorg tornarem cap al cotxe tot repetint el camí a l'inrevés. Per si no us hagués quedat prou clar, us deixo amb una petita pel·lícula de la matinal.
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 05/04/2024 i el 12/04/ 2024.
La balma de l'Espluga la trobem al bell mig del curs fluvial del torrent de l'Espluga al terme municipal de Sant Quirze Safaja (Moianès). És un llogaret de gran bellesa i ple d'història, ja que s'hi trobaren restes del neolític com més endavant explicaré.
Per anar-hi no és pas gaire complicat, només cal estar atent a la vora del camí. Si pot anar per dos llocs, us explicaré per on vaig anar jo.
Plànol orientatiu.
Primer hem d'arribar al poble de Sant Quirze Safaja per la carretera BV-1341, haurem d'entrar al poble, dirigir-nos cap a l'església i al seu darrere trobarem un aparcament, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 41º 43' 40.4" E - 2º 09' 20.8". Un pic ben deixat el vehicle haurem de seguir la pista que ens trobem al davant, a uns pocs metres, prendrem un
Aparcament on deixem el cotxe.
camí que ens surt per la dreta tot vorejant una casa, al final del terreny de la dita casa, després de la corba del camí, ens hi hem de fixar molt bé, a la dreta surt un corriol que baixa força dret tot fent ziga-zagues fins a arribar a un pal elèctric on tomba cap a l'esquerre. Ara el camí va planejant i aviat ens trobarem a la nostra esquerra amb la cova Xaloc i uns forats
Forats a la roca.
Cova Xaloc.
força originals a la roca, continuem el camí i ens en trobarem un altre per la dreta que ve del cantó de les escoles del poble, seguint tots dos plegats fins a arribar a la preciosa balma de l'Espluga.
Arribant a la balma de l'Espluga.
Aquesta balma té uns 15 metres d'amplada i uns 100 metres de llargària, com podeu veure, només en entrar podem veure unes boniques formacions calcàries, segurament com que al principi de la balma es precipita l'aigua que baixa del
Entada de la balma pel cantó occidental.
torrent de l'Espluga i en escórrer per la pedra la calç deixa aquestes curioses formes enganxades a la roca, quasi ocupen tot l'espai del camí de l'entrada a balma.
Mateixa formació des de dins de la balma.
Formació calcària en l'entrar a la balma.
Continuem endinsant-nos cap dins la balma i a la part mitjana podríem dir que en el seu sector central s'assoleixen uns vint-i-un metres de fondària i una mitja de sis o set metres d'alçada, veiem que a la nostra dreta hi ha un mur de contenció de pedres per protegir el traçat del camí, ja que el terreny fa un fort pendent cap al torrent.
Concrecions calcàries de la part oriental de la balma.
A l'altre cantó de la balma trobem unes altres precioses formacions calcàries les quals formen una mena de mur que obstrueix els últims vint metres d'aquesta.
Dins aquesta cavitat es troba un jaciment arqueològic propi del neolític antic, però amb una fase del paleolític mitjà i de l'epipaleolític, va servir d'aixopluc als humans que voltaven per allà fa entre 30.000 i 10.000 anys aC.
Formacions calcàries del final de la balma.
Formacions calcàries del final de la balma.
L'any 1960 s'hi varen fer unes excavacions, i l'any 1979 tres sondejos, els quals varen revelar l'existència d'una estratigrafia amb sis nivells d'estrats. Es trobà ceràmica cardial, ceràmica llisa, moltes peces de sílex, punxons d'os i destrals de basalt.
Cova que s'endinsa al final de l'interior de la balma.
Formacions calcàries del final de la balma.
Diu que més recentment fou l'emplaçament del mas de l'Espluga, també com a lloc de refugi per l'home i com a corral o cobert.
Vist ja tot això tornarem pel mateix lloc que hem vingut i en arribar a camí que ens porta cap al cotxe, per contes de tornar el seguirem una mica més amunt tot travessant una cadena, aquest ens portarà fins al torrent de l'Espluga i just allà quedarem sobre la balma.
Balma de l'Espluga des del camí.
Torrent de l'Espluga per sobre la balma.
Ara si, podem dir que ja ho hem vist tot i de totes les maneres i ja podem tornar cap al cotxe. Voldria dir que el camí que ve del davant dels col·legis, el qual també he marcat al plànol orientatiu amb uns pics més petits, pot ser que és més de bon afer, però si encara us agrada saltar una mica i podeu, recomano el que jo he fet.
Ara, per si la cosa no és prou clara i sobretot perquè veieu per on s'ha de prendre el camí que baixa cap a la balma, us deixo amb una petita pel·lícula:
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 26/04/2024.
