Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esglésies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esglésies. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de novembre del 2025

Santa Maria Savall (Balenyà).

 
Santa Maria Savall.
   Aquesta església la trobem dins d'un fondal de la Sauva Negre i al costat del pantà de Santa Marta des d'on comença el torrent de Santa Maria, encara que es trobi prop dels termes de Castellcir i Centelles el llogaret pertany al municipi de Balenyà. Per anar-hi no és massa senzill, encara que per on jo vaig passar es trobava tot més o menys asfaltat, es fa un 

Plànol orientatiu.
xic enredat d'arribar-hi. Jo vaig sortir del poble de Centelles, per la carretera C-1413b, al punt on surt la pista asfaltada cap a Puigsagordi, passà pel costat del càmping, segui amunt cap a la urbanització i la via ferrada i anar seguint amunt tot passant boscúries fins a arribar al lloc, el que us recomano és seguir la ruta que us dona Google Maps o posar a un bon GPS les coordenades: N - 41º 47' 16.3"  E - 2º 11' 36.4", aquestes us deixaran en una corba on es pot deixar el cotxe, just entre el pantà i la capella des d'on surt un corriol que ens porta a les runes. Com podreu veure el dia que hi vaig anar estava tot ben emboirat i això fa més dificultosa la troballa.

Mur de la nau meridional orientada a migjorn (vist des del costat de la pista).
    Aquestes restes fan suposar que aquesta església d'un romànic tardà fos construïda entre el segle XII i el segle XIII, ja que la segona nau s'aixecà en el 1218 per ordre dels senyors que habitaven la vila de Cassoles.  L'edifici consta d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un presbiteri quadrat, el qual avui en dia es troba totalment esfondrat, per la qual cosa no és possible determinar la contemporaneïtat de l'obra. D'aquesta nau, pel cantó de tramuntana s'obri una capella, també coberta amb volta de canó de pedra. Posteriorment, com he dit abans, al cantó sud,

Nau principal (vista des de la porta al presbiteri).
Nau principal (vista des del presbiteri a la porta).













s'adossà una altra nau rectangular paral·lela a la nau principal, també coberta amb volta de canó que arrancà duna imposta aixamfranada, aquesta nau va fer substituir la porta d'entrada que es trobava a la part meridional per un altre que s'obrí a la façana de ponent, la qual actualment es troba esfondrada. Les dues naus es comuniquen mitjança a un arc de

Nau meridional del cantó de migjorn.
Capella del cantó de tramuntana.













mig punt de pedra, la ultima nau presenta una cornisa motllurada, punt des d'on arranca la volta de canó. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats i disposats en fileres regulars, malauradament els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, igual que la volta i d'altres parts interiors, per això tant de la seva cronologia relativa com d'altres aspectes avui en dia només se'n poden fer especulacions, ja que de cert no es pot dir res.

Porta que comunica les naus i finestra geminada.
Espitllera i cornisa motllurada de la nau de migjorn.













La il·luminació de l'edifici constava d'un parell de finestres geminades al mur sud de la nau principal, dues espitlleres obertes al mur sud de la nau meridional i d'una finestra oberta a la façana de ponent, també se suposa que en els cossos de llevant hi devien haver més punts d'entrada de llum.

Façana de llevant amb la porta principal.
   Aquest indret ja és documentat des del s. X, per les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calcina i una església. El lloc de Calcina apareix el 1009 quan en Vidal, la seva muller Quíxol i el seu fill Joan donaren un alou situat dins la vila al monestir de Sant Benet de Bages. En uns altres documents del monestir, figura que en el 1030 els almoiners de la difunta Trudgards varen fer donació a en Bernat, fill d'aquesta, el lloc dit Calcina amb la condició que quan moris havia de

Paret exterior de la capella de tramuntana.
Entrada i lateral de tramuntana.













passar al monestir de Sant Benet, però un altre fill de la difunta, en Berenguer Ató, no cedí l'alou al monestir, fins que després de dues restitucions, una en el 1081 i l'altre el 1082 va haver de cedir i retornar al monestir aquest alou. 
   Aquesta església a partir de l'any 1121 és anomenada com a Santa Maria de Selva Negre (Silva Negre), segons diu un document localitzat al mas Espina de Collsuspina. Malgrat les donacions i restitucions el monestir de Sant Benet de Bages no hi exercia cap influencia sent Berenguer d'Ató i els seus descendents que residien a la vila de Càssoles els que

Capella lateral i presbiteri.
Presbiteri totalment esfondrat.













dominaven l'alou. A principis del s. XIII la pubilla Dolça de Càssoles es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola fent un dot a la capella de Santa Maria. Durant aquella època, a la capella hi havia una petita comunitat monàstica de donades que portava el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja és anomenada com a Santa Maria Savall i compta amb una

Nau meridional del cantó de migjorn.
Nau meridional del cantó de migjorn.













gran quantitat de feligresos que assisteixen als seus oficis i molts d'ells es fan enterrar al seu cementiri, fins i tot els mateixos senyors de Càssoles s'hi varen fer enterrar en una tomba que varen fer construir en el 1218. També aquests senyors aconseguiren que el bisbe de Vic Sant Bernat Calbó dones una bona autonomia a l'església de Santa Maria en respecte a la parròquia de Santa Coloma Sasserra.

Vista de la nau meridional des del darrere.
   A principis del s. XIV la família benefactora de Càssoles s'esvaí, igual que la comunitat monàstica que habitava Santa Maria, després fou la família dels Centelles la que protegí l'església amb donacions i béns. Després de la desaparició de la vida comunitària, només restà un sacerdot que hi anava a dir missa cada setmana. Tot això durà fins a l'any 1774 quan el benefici s'extingí i les rendes passaren al rector de Santa Coloma Sasserra, el qual només hi celebrava missa un cop cada quinze dies. Des de llavors entra en decadència i l'edifici s'anà degradant sense fer-s'hi cap reparació de les que manaven els bisbes en les seves visites pastorals, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, en Josep Morgades, hi va prohibir

Vista de l'església des del darrere.
el culte degut a la mala conservació i al perill que algú hi pogués prendre mal. Fins a mitjans del s. XX els masovers de la masia del costat l'hi van donar un ús agrícola. Si voltem pel costat de la capella, veurem les restes d'altres edificacions, podrien ser del cementiri i del habitatge de les donades.

Restes d'altres edificacions.
   També dins la segona part del s. XX al seu costat s'hi va construir un pantà per abastir d'aigua la urbanització de Puigsagordi, però va ser insuficient. Aquest pantà he vist que ha rebut algun altre nom, com el de Santa Maria, però el que jo vaig trobar plantat a la seva tanca és el de Santa Marta.

Pantà de Santa Marta.
Rètol de la porta del recinte del pantà.













    Un pic vist tot aquest conjunt, tornarem cap al cotxe i recularem per on hem vingut, el que sí que recomano es gaudir de les vistes que es veuen pel camí.

Des del camí, vistes de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i Montserrat sortint dels núvols. 


Les fotografies del damunt han sigut preses el 31/01/2025.

dijous, 1 de maig del 2025

Tossa de Mar (la Selva).

Vista de Tossa de Mar.
   La vila i municipi de Tossa de Mar, el trobem dins d'una petita vall aïllada pel massís de Cadiretes - l'Ardenya dins la comarca de la Selva, fins al 1985 senzillament es deia Tossa. Aquesta vila, força coneguda per molta gent tant d'ací com de l'estranger, té una mena de "cosa", que el que hi va un cop i torna, però no tothom en sap dels seus orígens i història, la majoria de gent hi va per les seves boniques platges, per la seva bona restauració i per passejar pels seus típics carrers mariners, però Tossa és molt més que això, ara us en faré cinc cèntims tot passejant per dins d'ella.
   Un dels primers vestigis humans varen tindre lloc dins el cor del massís de Cadiretes just en una roquera de pedres de granit que delimita Tossa amb Llagostera. En la base d'aquest conjunt de roques trobem una construcció megalítica, un

Formació geològica de Pedra Sobre Altra.
Paradolmen de Pedra Sobre Altra.













paradolmen. Aquest enterrament es pot datar d'entre el 2700 aC i el 2200 aC, com podeu veure ja fa uns quants anys que el municipi ja estava habitat. Més tard hi aparegueren els Ibers, els quals tenien port a la vila i dels que s'han trobat restes en fer obres al carrer de la Guàrdia i en unes sitges que hi havia en el jaciment romà dels ametllers, lloc en què se suposa que habitaven abans que els romans. D'aquests últims, en sabem que habitaren aquesta zona situada al vessant

Vil·la romana ( zona rústica, de treballs del camp).
oriental del turó de cal Magí des del segle I aC fins al VI dC. Aquest jaciment el podem dividir en dues parts, la primera (per on s'entra actualment al recinte) l'anomenarem rústica, ací si feien les feines del camp, disposava de quatre sales de premsatge de vi i una cisterna pel most, en aquesta part també s'hi elaborava oli i ben segur que era molt més gran que    
Vista de la vil·la romana.
Vista de la vil·la romana.













el que veiem. La segona part la trobem en un nivell superior, és on hi ha la vil·la de la qual la part més antiga va ser vestida durant l'última dècada del segle I aC igual que la part rústica. Aquesta te diverses dependències, cuines, menjadors d'estiu i d'hivern, piscina i unes termes on podem veure les acurades canalitzacions d'aigua que passaven de

Piscina exterior,
Termes i conduccions d'aigua.













bany a bany, els peus de les columnes del pati i els preciosos mosaics del terra de les estances, realment és com si retrocedissis al passat opulent de l'època romana. Els mosaics que trobem a la vil·la se suposa que són de finals del s. IV o principis del s. V, però en el museu del poble a part d'altres restes s'hi conserva un preciós mosaic que es trobava al vestíbul de la vil·la on hi ha el nom del seu propietari i el de "Turissa", nom que rebia la vila en època romana. Cal dir que

Mosaic d'una cambra que dóna al vestíbul.
Mosaic de l'habitació que connecta amb el vestíbul.













és un dels jaciments romans més importants que tenim a Catalunya i va ser descobert l'any 1914 pel metge erudit Ignasi Melé i Farré, a causa d'un mur que es trobava al descobert.
   El primer cop que fou esmenada Tossa a l'edat mitjana va ser el 881, quan en un diploma de l'emperador Carlemany a favor del bisbe Teotari apareix el nom de Tursam, nom que es donava en aquella època a Tossa. També en l'any 966 apareix en un document, on els marmessors del comte Miró I de Barcelona donava l'alou de Tossa al monestir de Ripoll, dins aquest document hi figuraven dues parròquies, la de Sant Lionç (de la que no se'n sap la seva ubicació) i la de Sant

Capella de Sant Benet (primera parròquia de Tossa).
Vicenç, la qual correspon a l'ermita de Sant Benet, que està situada terra endins, lloc on hi havia el nucli antic de Tossa protegit de pirates i bandolers. Diu que per aquelles dates, quan el poble estava terra endins i percebien algun atac o amenaça, tots sortien corrents muntanya amunt per refugiar-se a un llogaret dit Vilademont on encara es poden veure les

El que queda de Sant Pere de Vilademont
(By Catabach - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=24823348).
restes de l'ermita de Sant Pere de la que no se'n tenen gaires dades de moment. 
    En un principi la senyoria de Tossa no fou gaire ben respectada, ni pel comte Berenguer Ramon II ni per Ramon Berenguer III, en els anys 1096 i 97 aquests confirmaven llurs drets, ratificats en la butlla papal del 1097 pel papa Urbà II.
   L'abat de Ripoll Ramon de Berga l'any 1186 va fer edificar la muralla de Tossa al "Mont Guardí" (actual cap de Tossa) i

Muralla de Tossa amb la torre d'en Joanàs (esquerre).
dictava una sèrie de disposicions en les que autoritzava a edificar habitatges dins i fora la zona emmurallada i regulava les relacions de dependència amb el monestir. També els va alliberar dels mals usos, però en contrapartida es van posar molt rigorosos amb els drets senyorials, sobretot amb el que fa a la pesca que era la principal ocupació dels tossencs.
   Aquesta muralla es començà a edificar a inicis del segle XIII i a poc a poc el poble es va anar traslladant cap dins de la

El que queda de la Parròquia de Sant Vicenç de la vila vella.
fortalesa, fins i tot la seva parròquia amb totes les seves pertinences que sortiren de l'antiga ermita per consolidar-se en la nova església gòtica edificada al segle XV en l'interior de les muralles. Cal dir que en aquest promontori, abans del castell hi havia un poblat ibèric i posteriorment una vil·la romana.

Creu de Terme.
Entrada a la Vila Vella de Tossa.













   De mica en mica es va anar formant el que coneixem ara com a vila vella de Tossa, els carrers són irregulars per poder salvar els desnivells que hi ha dins el seu perímetre, romana protegida per la muralla i les set torres cilíndriques que queden, de les set, tres són més altes i acabades amb corseres, totes tres tenen el seu nom: la que està a la part més oriental n'hi diuen la d'en Joanàs, la que es troba a l'entrada, al costat de la porta, és la dita de ses Hores i entremig al costat del museu trobem la d'es Codolar o de l'Homenatge. En entrar per la porta de la fortificació, ens trobem amb el pati

Torre i platja d'es Codolar.
Torre de ses Hores (al costat de la porta).













d'armes i enganxades a la muralla unes escales que pugen al seu damunt, donant a un passadís que les envolta per dins. Les edificacions que trobem en el seu interior majoritàriament són dels segles XV i XVI. Al costat de la torre d'es Codolar com hem dit, hi trobem la casa del Governador o palau del Batlle (actual museu), ací hi residien els batlles de sac dels abats de Santa Maria de Ripoll, els quals eren els senyors feudals fins al 1835. Encara que no se sap la data de

Pati d'armes i escales que pugen a la muralla.
Casa del Governador o dels Batlles de sac (s. XV).













la seva construcció, dins el recinte, a la part alta prop de les escales de pujar cap a l'església hi havia un hospital pels pobres, del qual en tenim la primera notícia escrita en un testament del 30 de setembre del 1441 en el que l'Antoni Sans, pagès de la zona, deixava un sou per l'hospital.

Carrer Abat Oliva.
Hospital dels pobres de la vila vella.













   Tornant cap a la història, direm que a causa de les normes sobres la pesca dictades pel monestir de Ripoll, els pescadors dels altres pobles de la zona no hi estaven conformes, no volien pagar l'impost sobre el peix que treien de les aigües del terme, llavors el monestir de Ripoll en el 1189 aconseguí un privilegi del rei Alfons el Cast. Això podríem dir que perdura fins al final de l'Antic Règim i els moviments de protesta del poble culminaren en un plet presentat a mitjan segle XVIII conta el monestir, però el consell castellà confirmà els delmes de Ripoll, ara bé, emparant-se en les disposicions de lliure comerç dictades per Carles III, els tossencs aconseguiren una carta que suprimia l'exacció del delme l'any 1784.

Carrer Joan Basté.
Carrer Ignacio Melé.













   Igual que molts pobles d'Europa, Tossa durant el segle XV es va veure afectada per la pesta negra, sent declarada vila empestada. Arran d'això, el poble va fer la promesa a Sant Sebastià que cada any el poble sortiria en pelegrinatge fins a l'ermita dedicada a aquest sant que estigués més a prop de la població per tal que el sant els deslliures de patir mai més aquella malaltia. Aquesta ancestral tradició encara es conserva avui en dia i és anomenada com "El vot del poble" o també dita "el Pelegrí". Actualment, ja no hi va tot el poble en pes, sinó que es designa a una persona (el pelegrí) perquè 

Carrer de Sota es Pont.
Carrer Francesc de P. Aromir.













faci aquest afer que consta en portar des de la capella dels Socors de Tossa (després d'haver fet una missa a la parròquia i una processó fins allà) fins a la capella de Sant Sebastià que es troba al poble de Santa coloma de Farners (uns 40 km), un salconduit i una almoina que entregarà a les autoritats civils i religioses del dit poble, reben a canvi un certificat que acreditarà el compliment del vot i rams de clavells i de marduix, seguidament anirà cap a dormir i l'endemà, 

Capella de la Mare de Déu dels Socors.
Interior de la capella de la Mare de Déu dels Socors. 













després de celebrar una missa en honor al sant, tornarà cap a Tossa per arribar-hi entrada la nit, on és rebut pel poble i les autoritats davant del vell hospital (actual centre de cultura), des d'allà comença una processó amb ciris que acabarà dins la parròquia del poble.
   La ubicació de Tossa, explica que no participes en els principals esdeveniments bèl·lics del país, pot ser per trobar-se al fons d'una vall apartada de les principals vies de comunicació, però l'any 1285 patí l'atac per mar de la flota francesa  

Torre dels Moros.
Canó prop de la torre d'en Joanas.
 












de Felip III l'Ardit en la croada contra Catalunya i també els atacs dels pirates barbarescos i turcs. Al s. XVI segurament per ordre de Felip II el qual va ordenar fer torres de guaita al llarg de la costa per prevenir els atacs dels pirates, s'edificà la Torre dels Moros a les penyes més altes del puig de cal Magí, també durant aquest segle va anar minvant la pirateria i 

Interior de la parròquia de Sant Vicenç.
Parròquia de Sant Vicenç.













el poble comença a sortir de la muralla, ampliant-se el poble fora del radi d'aquesta. En el s. XVIII el castell tenia dues bateries i quatre canons per defensar la costa. També en aquest segle s'edificà en extramurs la nova església barroca de Sant Vicenç, es va començar a construir el 1755 i el 1776 es consagrà fent-se el 29 de novembre d'aquell any una processó per traslladar tot lo de la vella parròquia a la nova, però no es va acabar fins a l'any següent com indica una pedra gravada al damunt del frontis. També n'és d'aquella època l'hospital de Sant Miquel que fou construït per voluntat

Hospital de Sant Miquel.
Interior de la capella de l'hospital de Sant Miquel.













del prohom de la vila en Tomàs Vidal i Rei el qual fou un predecessor dels indians, ja que va fer fortuna amb el comerç de les Amèriques. Aquesta obra s'adjudicà l'any 1767 per 11.400 lliures a en Josep Gaig, mestre fuster, Manel Pujó i Domènec Vilaseca, mestres de cases,  la primera pedra és posar el vuit de maig de 1767 i el catorze d'agost de 1773 s'acabava l'obra, beneint-se la capella el 29 de setembre del mateix any i portant les restes del seu fundador al panteó que hi ha sota la capella de l'hospital. L'any 1781 es donà per acabat el retaule de la capella. Hem de pensar que en aquella època l'hospital era una de les últimes cases del poble.

Far de Tossa.
   Al segle XIX la torre principal del castell fou convertida en molí de vent, fins que fou enrunada per construir al mateix lloc el far que fou inaugurat el 29 d'agost de 1917. 
   A partir del segle XVIII el poble anar creixent fins a arribar a ser el que és ara tot conservant la majoria d'edificacions antigues, si passegem per la dita "Vila Nova" (la de fora la muralla) a part de l'església, l'hospital i la capella dels Socors

Carrer dels Pescadors
Can Ramonet













les quals ja hem esmenat, també hi trobarem altres edificacions dels segles XVIII, XIX i XX, algunes d'elles modificades o transformades però mantenint la seva estampa típica de poble pescador. Us en citaré quatre escollides una mica a l'atzar: Can Ramonet per exemple, és un edifici de tres plantes del s. XVIII, però que en el s. XX va rebre unes bones modificacions. Can Morè, can Sans o altramenta dit hotel Diana, és una casa construïda per l'Antoni de Falguera i Sivilla

Can Moré, can Sans o hotel Diana (darrera).
Can Moré, can Sans o hotel Diana (davant)













l'any 1906 per encàrrec d'en Joan Sans i Morè. Finalment, anomenaré la casa Acerbi inspirada en els principis de l'escola Bauhaus (una escola amb tendències modernistes alemanya), Giuseppe Acerbi encarregà la construcció de l'edifici al seu amic l'arquitecte Otto Boelitz que en aquella època residia a Tossa a tiol de refugiat, aquest l'hi proposa fer la casa d'aquest estil, tots dos es varen sumar a l'equip del constructor Cantenys per fer-la.

Carrer de les Peixateries.
Casa Acerbi.













   Dins el terme municipal de Tossa de Mar, també hauríem d'esmenar el santuari d'estil neoromànic de Sant Grau d'Ardenya del qual se'n tenen notícies des que els tossencs varen rebre permís per edificar-lo l'any 1408, a mitjans del s. XV va ser restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera. Aquest santuari fou abandonat el 1795 i desamortitzat el 1798 sota

Pati interior del santuari de Sant Grau d'Ardenya.
Façana principal del santuari de Sant Grau d'Ardenya.













el govern de Godoi i el regnat de Carles IV, el 1806 l'estat vengué la finca a Antoni de Vall i de Planells i pel 1886 pertanyia a cinc propietaris diferents fins que arriba a les mans d'un comerciant barceloní amb arrels tossenques, en Grau Rodés Moré, el qual el va restaurar l'any 1882 donant-li l'aparença actual. Diu la tradició que en aquest lloc hi havia

Interior del santuari de Sant Grau d'Ardenya.
un petit oratori on Sant Grau d'Aurillac dormí. Maria de Montpelier, mare del rei Jaume I d'Aragó, a principis del s. XIII portà unes relíquies del sant, les quals foren guardades a l'església parroquial de Sant Vicenç de Tossa.
   Però Tossa sempre ha sigut refugi d'artistes, escriptors i intel·lectuals d'arreu del món i tots han deixat empremta a la vila, bona prova en tenim amb l'exemple de l'actriu Ava Gardner, la qual diuen que estava enamorada de tossa, ella va venir l'any 1950 per rodar la pel·lícula "Pandora i l'holandès errant" (rodada principalment en aquesta vila) revolucionant a

Carrer de ses Set Aigüeres.
Cantonada entre els carrers des Cards i es Codolar.













mig poble, fins i tot va vindre el famós actor Frank Sinatra, el qual per aquell temps vivia amb l'actriu amb qui tenia una relació extramatrimonial, pel fet que corrien rumors de què l'actriu tenia una aventura amb el seu company de rodatge l'actor, torero i poeta Mario Cabré. Avui en dia dins el barri vell prop de l'antic hospital hi ha un monument a l'actriu i a molts aparadors de les botigues de Tossa es poden veure les seves fotografies.

Escultura en honor a Ava Gardner.
   A la llera del mar, al perímetre de la població trobarem tres precioses platges on poder gaudir del sol a l'estiu i de la pau a l'hivern, són les d'es Codolar que es troba sota la torre de l'homenatge de la muralla, la de sa platja que la tenim al llarg

Sa Platja.
Platja de la Mar Menuda.













del passeig marítim i la preciosa platja de la Mar Menuda que és la que ens queda més al nord de la vila.
   El poble compta serveis de tota mena i està ben comunicat, té un centre d'atenció primària, escola, biblioteca, nombrosos comerços de tota mena, museus i una flamant estació d'autobusos al costat del cementiri i de l'ajuntament.

Carer Pou de la Vila.
Av. de Catalunya.








Restaurant Can Bigotis.
Estació d'autobusos.









   







   Ja ho veieu, aquesta vila no és tan sols un bonic poble mariner ubicat dins la nostra costa on podem estiuejar, passejar, gaudir del sol i el mar, crec que us he demostrat que és molt més que això: Tossa de Mar és una perla dins la nostra Costa Brava.

Vista al capvespre de la muralla de Tossa de Mar.

Les fotografies del damunt han estat preses entre els anys 2022/2023 i 2024.

   Una cosa que recomano fer, almenys un cop, és pujar a les barques que surten des de la seva platja per poder gaudir d'unes espectaculars vistes des d'una altre perspectiva i ben diferents, ací us en deixo quatre:

Antiga parròquia i torre d'en Joanàs.
Sortint de Tossa.









Far de Tossa.
Platja i torre d'es Codolar.

















Les últimes quatre imatges s'han pres el dia 15/08/2025.