En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Comencem aquesta ruta des de els darreres de la zona d'esbarjo que hi ha a Sant Joan d'Avellanet, amb una alçada de 928 m.s.n.m. anirem descendent tot vorejant el riu Bastareny, passant per Baga fins a arribar a Guardiola de Berguedà amb un desnivell acumulat de 283 m. Per arribar a Sant Joan, només cal seguir la carretera que va de Baga a Gisclareny, passada l'àrea recreativa del Pont de Sant Joan (que travessa el riu Bastareny), just abans d'arribar a creuar el primer túnel, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà fins al punt on hem de deixar el cotxe i començar a caminar, més o menys en les coordinades GPS: N-42º 15' 42.8'' E-1º 49' 58.3'', no hi ha perduda, està ben indicat.
Inici de la ruta per darrera l'eco-museu de Sant Joan d'Avellanet
Aquesta ruta fou promoguda per en Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga per poder transportar els troncs dels boscos de Gisclareny a Guardiola de Berguedà. Aquesta faraònica obra comença el 20 d'abril de 1914, a causa de l'holografia de la zona, la dura climatologia i la penositat dels treballs manuals (tot a pic i pala) l'obra va ser força complicada, es construïren túnels i parets de pedra seca per poder consolidar la via.
Vagoneta que es feia servir per el transport de la llenya
Les vagonetes eren pujades per tir animal, des de Guardiola de Berguedà fins al punt de carrega, un pic ben plenes de troncs, les deixaven baixar pel seu propi pes, tot degut al lleu desnivell que es troba un punt de l'altre.
Via del Nicolau
Després d'uns quants anys d'explotació es va tancar la via, arribant quasi a una total degradació i pèrdua del camí. Pels anys 1960-70 els serveis forestals varen reobrir alguns trams per realitzar actuacions d'hidrologia i contenció de l'erosió. No va ser fins a l'any 2009 quan es va tornar a reobrir aquest camí, després de grans esforços, treballs molt manuals, de maquinària i moltes vegades amb l'ajut d'helicòpters per arribar a aconseguir el preciós passeig que podem gaudir ara, admirant els fantàstics paisatges que ens brinda,
Vista desde la via, al fons Baga
per tot el camí trobem paranys que se superen gràcies al bon afer de les persones que han reconstruït aquesta via, passarel·les, fins i tot travessem un pont penjat d'uns 35 m de llargària,
Pont penjat de 35 m. de llargària
més endavant, tot seguint el camí, també trobem uns túnels que haurem de travessar, com també feien aquelles vagonetes carregades de troncs que hem vist abans.
Interior del primer túnel
Primer túnel
Entrada al segon túnel
En sortir del segon túnel, a fora ja podem gaudir d'una preciosa vista de Baga, ja som gairebé al poble, com que ja s'ha fet tard, decidim entrar al poble pel Pont de la Vila tot travessant el riu Bastareny i anar a buscar els cotxes abans no es faci de nit.
Baga al sortir del segon túnel
Pont de la Vila, Baga
Ens acomiadem ja de nit a la plaça Galzeran de Pinós del poble de Baga prenent-nos un refresc.
Plaça Galceran de Pinós, Baga
Perquè ho veieu més clar us deixo amb unes imatges de vídeo de la passejada:
Les fotos i la pel·lícula del damunt han estat preses el 19/10/2013
El congost de la Fou o "Gorges de la Fou" el trobem a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord, França) emparada pel mític massís del Canigó, a dos kilòmetres abans d'arribar a Arles-Sur-Tech venint de Prats de Molló més o menys al punt GPS: N-42º 27' 25.5'' E-2º 36' 42.8''.
Passarel·la per els visitants i sota el riu Fou
És el congost més estret del món amb una amplada de menys d'un metre en la part més estreta, el pas del riu Fou produeix un tall vertical a la roca d'uns de 200 m i compta amb una llargària total de 1739 m dels quals 1500 m són visitables amb un desnivell de 157 m més o menys un 9%.
En tot el camí, hi ha espais de descans amb bancs per a seure i en tres punts uns telèfons per emergències. També tot el recorregut està farcit de rètols amb el nom de les plantes autòctones que ens trobem al davant, sembla com si fossis en un jardí botànic.
Flora que trobem per el camí
L'any 1928, un grup d'Arles i d'Amélie van emprendre per primera vegada la travessa total del congost; també, a part de les moltes llegendes que l'hi atribueixen, pels segles XVII i XVIII els trabucaires saltejadors de diligències varen arribar a la part de baix del congost per guarir-se de les recerques dels soldats, els "Miquelets".
Formacions d'estalactites
Pas del riu Fou per la "Roca del Soldat"
El congost de la Fou és un altre lloc digne de visitar, hi podem anar tant amb canalla com amb gent gran, les fotografies són incapaces de mostrar la seva grandiositat, s'hi ha d'anar per sentir aquest dantesc paratge.
Us deixo amb un petit recorregut pel Congost de la Fou:
Les fotos i pel·lícula del damunt han estat preses el 30/08/2013