Àrreu tot pujant des del camí. |
El poble d'Àrreu el trobem dins el municipi de l'Alt Àneu al Pallars Sobirà. Aquest petit poblet el trobem a una alçada de 1258,1 msnm, a l'esquerra del riu d'Àrreu i als peus de la vall que porta el seu mateix nom, aquesta vall que va d'est a oest, constitueix la banda sud del massís de Beret, està envoltada tot formant un circ pel tuc de la Cigalera (2496,6 msnm), el Muntanyó d'Àrreu (2629,5 msnm), el pic del Rosari i el tuc de Marimanya (2679,2 msnm). Des de dalt dels cims l'aigua s'escola i es relaxa en uns preciosos llacs d'alta muntanya, el del Muntanyó, el de la Garrabea i el del Rosari, punt on podríem dir que comença el riu d'Àrreu i des d'on comença a inclinar-se vertiginosament vall avall fins a desaiguar a la Noguera Pallaresa una mica més avall del poble d'Àrreu. El poble al nord queda emparat per les muntanyes del Serrat de Sant Joan i lo Faro amb 2108,7 msnm.
Plànol orientatiu. |
Per arribar a Àrreu, sortint del poble de Borén direcció a Isil per la carretera C-147, al cap d'uns 550 metres ens trobarem un pont que travessa el riu Noguera Pallaresa, abans d'arribar-hi hi ha un lloc on caben uns quatre o cinc cotxes i passat el pont, l'inici de la carretera que hi ha per pujar a Àrreu, com que aquesta carretera encara no està acabada i ens la trobarem barrada amb una cadena, haurem de deixar el cotxe a l'espai que hi ha abans de travessar el pont, just al punt GPS: N - 42º 39' 53.6" E - 1º 04' 51.7". Un pic allà, podem accedir-hi de dues maneres, per la pista nova passat el pont (més ràpid), o pel vell camí de tota la vida, per fer aquest vell camí haurem de recular a peu per la carretera uns 200 m fins a trobar a la nostra dreta el pont romà d'Àrreu que data del s. XII i travessa la Noguera Pallaresa, el passem i prendrem el camí de la dreta, més endavant haurem de travessar el riu d'Àrreu, el qual anirem resseguint fins a trobar-nos amb la pista nova que puja al poble, en total del pont romà al poble caminarem uns 1400 m. Si no trobéssim lloc per aparcar en el punt que us he dit, sempre podem deixar el cotxe a Borén i sumar 500 m al recorregut.
Des del costat de l'església, vista del turó del castell i al fons Borén amb el seu embassament. |
A la llera dreta del riu d'Àrreu, dalt d'un turó a uns 1235 msnm es troben les restes del castell medieval d'Àrreu, just al sud-est del poble. El castell és de forma allargada i arriba en el seu punt màxim als 20 metres de llarg per uns 9 d'amplada, ja que es va adaptant al cim del turó, la seva muralla exterior fa un gruix d'1,2 metres. Aquest castell també rep el nom de "Torre de la Minyona".
Diu una llegenda d'en Pep Coll "que quan els moros ocupaven aquestes valls, una noia del poble d'Àrreu es va enamorar d'un xicot moro, al qual també li agradava la noia. Els amants es veien d'amagat dels pares. Feia poc que festejaven quan els moros varen ser expulsats de les Valls d'Àneu. El pare de la noia com que destaca en la batalla contra els invasors, es va fer senyor d'Àrreu, governant sobre tots els prats i boscos de la petita vall. Quan el pare s'assabenta que la seva filla estava enamorada d'un moro, va fer aixecar una gran torre en mig del seu castell on tancà la seva filla. Ella va viure en captiveri fins que una nit el jove moro va escalar la torre i la va alliberar. L'endemà, quan el pare s'adonà que la seva filla havia estat rescatada pel moro entrà en colera, tant que els seus crits se sentiren per tota la vall, tot seguit va vendre totes les terres i partí a la recerca de la seva filla no tornant mai més". La llegenda no explica que en va ser ni de la parella ni del pare, cada un que l'acabi com més l'hi agradi.
Entrant al poble d'Àrreu, a l'esquerre ca la Florentina i enfront, al fons can Joan. |
A l'extrem nord-est del nucli de la població, al final del carrer Major, trobarem l'església romànica de Sant Serni o Sant Sadurní, actualment pràcticament irreconeixible, ja que l'hi han tret el campanar per desmuntar la campana (estava al davant i no sabia on era el temple, per això no hi ha cap fotografia). En un principi, aquesta església era de nau única sense absis, té un campanar d'espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent i la porta a la de migdia. Dins del temple hi havia tres piques romàniques les quals l'any 2020 foren traslladades a l'església de Borén per por de saquejos, ja que el temple estava molt degradat i en perill d'esfondrament.
Fa molts anys, just en el dia de Nadal del 1803, aquest poble va mig desaparèixer perquè una allau de neu de força cinc provinent del barranc de Monars que empalmà amb la conca del riu d'Àrreu pel costat de l'ermita de la mare de Déu de les Neus i arrasà la part alta del poble, la que coneixem com "Les Bordes d'Àrreu o Àrreu de Dalt" causant l'enderroc de deu cases i la mort de disset persones. Malgrat això, els habitants que quedaren es desplaçaren més avall, al costat de l'església de Sant Serni on referen les seves vides. Les primeres notícies del desastre de l'allau vénen de dades històriques. Una pregària treta dels goigs a la Mare de Déu de les Neus d'Àrreu revelar l'existència de l'allau:
"L'Àrreu a Vós consagrava
amb vot ses vides i llars
quan el poble enderrocava
el riu de neu de Mont-arts;
dissort pels avis sentida
no colpirà son hereu.
...
Defenseu la nostre vida,
Mare de Déu de la Neu."
Passejant pel carrer Major. |
Cala Florentina, can Joan i can Cabalet amb la seva font. |
Antigament, la gent del poble es dedicava principalment a la ramaderia, encara que també hi havien sembrats, però pocs degut a l'holografia del terreny. Segons Pascual Madoz, s'hi criava bestiar de vacum, llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats "erchs", els quals tenien unes grans banyes. També se sembrava sègol, patates, llegums i fenc. Tot això es compaginava amb la bona cacera que hi havia per la zona: llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius com les guineus els llops i els ossos.
La vida en el poble era bastant feixuga, ja que com que no hi havia cap carretera que hi puges, els seus habitants s'havien de traslladar a peu o em tiro animal a tot arreu, tant si feia sol, pluja o neu, la canalla per anar al col·legi trigaven pràcticament vint minuts a peu fins a Borén que és on hi havia l'escola, per anar a buscar queviures, roba o altres estris baixaven fins a Esterri d'Àneu que és on hi havia les botigues, a peu hi ha un parell d'hores, pel metge pujar fins allà era una veritable odissea i el mossèn de Borén pujava cada dues o tres setmanes per oficiar una missa a l'església. Per culpa de tots aquests inconvenients i que mai acabava de pujar la carretera (diuen que per interessos creats dels amos dels terrenys per on havia de passar la via), a la dècada dels seixanta del segle XX la gent del poble a poc a poc començà a emigrar, uns als pobles veïns, d'altres cap a les capitals de província i fins i tot, alguns cap a Andorra i França. Els últims a abandonar Àrreu foren els de can Golet, que amb gran penúria ho feren a finals de 1980 o principis de 1981.
Can Nadal |
L'any 1990 un reduït grup de joves d'entre 20 i 25 anys varen iniciar un projecte de repoblament, però al cap de pocs anys varen desistir, només quedà una noia, que marxar finalment l'any 1998 després d'estar vivint sola uns quatre anys, havent de pujar a peu des de la carretera fins i tot les bombones de butà. El problema sempre era el mateix, no arribava la carretera, però al final sembla que es va veure la llum i a la tardor del 2018 varen començar les obres de la via, però malauradament a mitjans del 2020, a causa de la pandèmia de la Covid-19 es varen parar dites obres, veient-se estroncat tot el projecte. Malgrat tot, l'any 2019 un xicot d'aquells que intentaren repoblar el poble la dècada dels noranta, amb els seus estalvis va comprar can Cabalet i uns terrenys, per finalment instal·lar-s'hi el març del 2020, aquest xicot és l'Eloi, persona amb la qual vaig tindre el gust de creuar unes paraules el dia que vaig anar a Àrreu, ell es dedica a fer peces i mobles de fusta tal com es feien abans, és realment un artista, si aneu per allà, no deixeu de veure la seva artesania en fusta i si podeu compreu-li alguna de les coses que fa, val la pena.
Pont de la serradora d'Àrreu. |
Però un pic vist el poble, el que no podem deixar de fer és acabar de pujar fins a l'ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus on el dia cinc d'agost se celebra l'aplec. Per anar-hi sortirem d'Àrreu per un caminet que puja cap a les Bordes d'Àrreu, creuarem l'antic poble que va ser destruït per l'allau el 1803 fins a arribar al "Pont de la Serradora" que travessa el riu d'Àrreu, passat el pont el camí trenca cap a l'esquerre i allà en mig d'un pla a l'esquerre del barranc del Pinetar trobem la petita ermita.
Ermita de la Mare de Déu de les Neus. |
Aquesta petita església la trobem a uns 800 metres del poble d'Àrreu i a 1337,7 msnm. L'edificació consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular sense decoració, excepte una petita cornisa en el punt on arrencava l'antiga coberta de l'absis. A la cara nord s'obre una petita porta de mig punt, a sobre d'aquesta, en un bloc de pedra més
Porta d'entrada. |
Crismó de sobre la porta. |
gran, hi ha gravat un crismó de característiques similars a les que es troben a les esglésies de la veïna Vall d'Aran. Al cantó de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Entre els anys 2012 i 2013 va ser restaurada tany per dins com per fora, quedant tal com la veiem ara.
Vista nord-est de l'ermita, on podem veure l'absis, la porta d'entrada i el campanar d'espadanya. |
Ermita de la Mare de Déu de les Neus per la cara sud. |
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 05/08/2023.