Montgarri (Naut Aran)

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

   Montgarri era una població dins el terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran. Està situat al besant sud de la Serra des Bandolers, a la dreta de la Noguera Pallaresa i a uns 1632 msnm. En l'actualitat només en resten unes poques runes, ja que entre els anys 1945 i 1955 s'acabà de despoblar el poble a causa de la dificultat que hi havia per accedir-hi, perquè no hi havia cap via que hi arribes. 

   Avui en dia la gent hi va en pelegrinatge, ja que hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montgarri i a la bellesa dels seus paratges. 

Plànol orientatiu.

   Hi ha diverses maneres d'arribar-hi i per diferents llocs. Tant s'hi pot anar des de la Vall d'Aran pujant fins al Pla de Beret i després baixant fins a Montgarri, o com ho he fet jo, amb el cotxe des de les Valls d'Àneu.

   Sortirem des d'Isil per la carretera C-147 en direcció a Alós d'Isil, seguint després per la pista de Bonabé, la qual està asfaltada i ens portarà fins al refugi del Fornet, allà trobarem la barrera per entrar al parc natural de l'Alt Pirineu, el més

Zona d'esbarjo del refugi del Fornet.

possible és que hàgim de pagar un petit peatge per continuar, però no hi ha cap problema. A partir d'ací la pista es torna de terra, però està en bon estat, amb un cotxe alt s'hi pot passar bé. Passarem pel costat de la Font de la Tosca, i continuarem tot vorejant la Noguera Pallaresa, passarem pel mig de prats i gaudirem de meravellosos paisatges.

   Més endavant, passarem pel costat de les bordes d'Isil, a uns 900 m arribarem al pont de Perosa, on al seu costat hi ha el pàrquing de les cases de Bonabé i la borda de Perosa, continuarem i ens endinsarem dins els frondosos boscos que hi

ha per la zona, sortint de tant en tant a clarianes on trobem preciosos prats fins a arribar al pont de Marimanya, punt on entrem al terme de Naut Aran. A uns dos kilòmetres del pont de Marimanya ens hem de desviar a la dreta cap a Montgarri, ja que si seguíssim per la pista, aniríem a parar al Pla de Beret. A uns 250 m de la desviació, a la dreta passarem pel costat del que queda del poble de Montgarri i a uns 750 m d'aquí trobarem un descampat condicionat per deixar el cotxe, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 42º 45' 33.7"  E - 0º 59' 46.0", aparquem i anem a visitar el santuari.

Santuari de Montgarri.

      Un pic baixats del vehicle anem vorejant el riu fins a arribar a la palanca que el creua per entrar dins el recinte on trobarem el santuari junt amb altres edificacions.

   Diu que la imatge de l'església de Montgarri va ser descoberta per un pastor que en veure que cada dia un dels seus bous s'ajornalava en el mateix lloc decidí investigar i en aquell punt descobrí la imatge de la verge la qual fou nomenada patrona dels pastors i a la que l'hi aixecaren una capella i posteriorment un santuari.

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

   El santuari de Montgarri fou edificat el s. XVI a partir de la primitiva capella de principis del s. XII. Entre els segles XVI i XXII es bastí l'església, la rectoria o casa dels vicaris, l'habitatge dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjar viatgers i una bona granja amb corrals per guardar el bestiar propietat del santuari, tots aquests edificis es disposaven al voltant d'una plaça quadrangular formant un grup compacte i tancat amb una porta que donava al davant de la palanca que travessa la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquestes edificacions, a part del santuari, només en queda dempeus l'antic hospital que ha passat a ser un alberg. 

Interior del santuari mirant cap al presbiteri.

   En entrar al santuari trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre granit, el rebuidat que té és d'uns 42 cm i la cara frontal està decorada. Encara que l'actual edifici fou bastit en el s. XVI hi ha inscripcions vora el portal de 1634 i en el campanar de 1671 i de 1695. 

Interior del santuari mirant cap a l'entrada.

   Aquest santuari depenia de l'arxipreste de Gessa i els capellans administradors s'hi destinaven per torns entre els de Tredòs, Gessa, Salardú, Unha i Bagergue, l'arxiu parroquial era vinculat al de Tredòs. Al s. XVIII era considerat com el santuari principal de la Vall d'Aran, amb residència permanent de dos vicaris, però en arribar el s. XIX ja només hi havia residència temporal. La imatge actual de la verge fou feta el 2006 pel rector de Raïmat, mossèn Cinto Casanovas.

Mare de Déu de Montgarri (s. XXI).

   Cada any s'hi fa un aplec el dia 2 de juliol i tal com marca la tradició es fa una processó fins al prat on es trobà la verge i allà es beneeix la "caritat" que consisteix en pa, formatge i vi, la qual després es reparteix entre els pelegrins que vénen de tota la Vall d'Aran i de banda i banda del Pirineu.

   Ara us deixo amb la petita pel·lícula de l'excursió:

   Les fotos del damunt i la pel·lícula han estat preses el 05/08/2023.

Cascada de Molières (Val d'Aran)

Cascada de Molières o de Mulleres.

   La cascada de Molières o Mulleres la trobem dins la comarca de la Val d'Aran, just al començament d'aquesta preciosa comarca pirinenca i abans d'entrar per la boca sud del túnel de Vielha.

   Per anar-hi partim del Pont de Suert prenent la carretera N-230 en direcció cap a França, abans d'entrar al túnel de Vielha ens desviarem a la dreta per prendre la carretera per on desvien els vehicles que transporten matèries perilloses, tot seguit trobem una rotonda, prenem la primera sortida a la dreta que ens portarà a una esplanada que queda al costat del refugi de l'hospital de Vielha on deixarem el cotxe.

Planell orientatiu.

   Pels que tingueu GPS les coordinades son: N - 42º 37' 37.8''  E - 0º 45' 47.1''.
   A partir d'ací seguirem a peu una mica menys de dos quilòmetres que és el que ens separa del salt. D'aquesta esplanada surten dos camins, un pèl mateix costat del refugi i l'altre al final de l'aparcament (el qual queda més a prop del riu), prendrem doncs el segon perquè és el més curt.

Inici de la ruta a peu, al fons el Tuc de Molières (3010 msnm).

Fent camí per la Pleta de Molières.

 












   Comencem a caminar tot travessant la Pleta de Molières, el petit rierol d'aigües cristallines ens queda a l'esquerre i al fons podem veure el tuc de Molières amb els seus 3010 msnm, a mesura que ens anem endinsant per la plana el paisatge es va fent més feréstec i bonic, les flors i els petits insectes que ens envolten donen una odissea de colors en mig d'aquest prat.

Cims que veiem anant en direcció al salt de Molières. 

   Mentre anem fent camí ens sentim com petites formiguetes en acostar-nos a les gegantines muntanyes que veiem al nostre davant:     El tuc de la Tallada amb els seus 2955 msnm, el Tuc de la Feixa de la Vall amb 2877 msnm, el Tuc dera

Tuc de la Tallada i Tuc de la feixa de la Vall.

Tuc dera Gerbosa i Pales de Molières.

Gerbosa amb 2846 msnm i el més alt de tots, el Tuc de Molières amb 3010 msnm, lloc on es troba la capçalera del Noguera Ribagorçana amb l'inici del barranc de Molières. A mig travessar la Pleta de Molières fem una parada i tot mirant

Mirant enrrere veiem l'aparcament (1619 msnm) i el Tuc de la Contesa (2775 msnm)

cap enrere ens adonem que ja hem recorregut un bon tros, ja que veiem l'aparcament força lluny i una preciosa vista del Tuc de la Contesa que compta amb 2775 msnm. Continuem endavant, a estones per la llera del riu i altres més apartats,

Vista del riu amb les muntanyes al fons.

Palanca que travessa el Barranc deth Pòrt.

més endavant travessem per una palanca de fusta el Barranc deth Pòrt i cada cop estarem més a prop del bosc que amaga la preciosa cascada que anem a visitar.

Entrem al bosc amb el Tuc de la Tallada de fons.

   Un pic entrem al bosc, ja sentim un fort soroll d'aigua cap a la nostra esquerra, en direcció cap al riu, es preveu que ben a prop tenim la cascada, trenquem doncs cap a aquella direcció i als pocs metres ja podem gaudir d'aquesta meravella de la natura: la cascada de Molières.

Cascada de Molières.

Cascada de Molières.

   Vista la cascada des de baix decideixo començar a ascendir pel seu costat, però sense seguir cap camí, arriba un punt en què em puc posar a la seva llera, podríem dir que a mitjana alçada, és preciós gaudir-la una estona des d'ací:

Cascada vista des de mitjana alçada.

Vista des de la llera de la cascada a mitjana alçada.

 










   Sortim del seu costat i decidim de seguir amunt per assolir la seva part més alta, fem una petita grimpada i amb un no-res ja som dalt. A partir del cap d'amunt de la cascada comença la preciosa vall de Molières, des d'ací dalt estan, si ens donem la volta, mirant cap a la Pleta de Molières gaudirem d'una preciosa vista d'alts cims com són el Tuc de Conangles amb 2784 msnm, el Tuc des Estanhets amb 2787 msnm, la serra del Molar Gran i el Tuc de la Contesa amb 2775 msnm.

Vista des de dalt de la cascada de Molières, d'esquerra a dreta: Tuc de Conangles,

Tuc des Estanhets, Serra del Molar Gran i el Tuc de la Contesa.

   Un pic hem gaudit d'aquestes espectaculars vistes, nosaltres decidim tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, però si algú vol allargar més l'excursió, ho pot fer, sempre contant en què a mesura què es va pujant la dificultat va en augment i s'ha d'estar preparat per no sofrir cap ensurt, siguem conscients i no fem més del que realment podem així evitarem problemes.

   I ara us deixo amb el vídeo de l'excursioneta:

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 15/08/2019.

Uelhs deth Joèu (Val d'Aran)

Els Uelhs deth Joèu.

   Poc abans d'arribar al bell paratge d'Artiga de Lin a uns 1400 msnm més o menys trobem aquesta espectacular cascada aranesa que desembossa a les aigües del riu Joèu.

   Per anar-hi, partim de Vielha direcció a França, a uns 8,3 km a l'esquerre deixem la carretera principal per desviar-nos cap al poble de Es Bordes, del mig d'aquest preciós poble aranès surt la pista asfaltada en direcció a Artiga de Lin la qual va vorejant el riu Joèu i és la que és la que ens portarà cap al nostre destí.

Planell orientatiu.

   Depèn de l'època de l'any en què hi anem ens podem trobar amb la pista restringida a l'altura del Plan dera Capèla, que es troba a uns 5,5 km de Es Bordes i on hi ha una zona habilitada amb aparcaments per deixar el cotxe, aquest lloc es troba al punt GPS: N-42º 41' 51.0''  E-0º 42' 30.7''. Les dates i hores en què hi ha restriccions, és a dir que haurem de deixar el cotxe ací són: del 20 de Juliol al 10 de Setembre de les 10 h a les 17 h (aquests horaris me'ls ha tramès molt amablement l'oficina de turisme del Val d'Aran a l'hora de fer aquest bloc (2019)). 

Zona d'aparcament del Plan dera Capèla.

   En el Plan dera Capèla hi ha el centre d'interpretació de l'Artiga de Lin on trobarem tota mena d'informació sobres el lloc, aquest està situat al costat mateix de l'ermita de la Maire de Diu dera Artiga de Lin, d'aquest punt surt un trenet turístic que ens porta fins als Ueths deth Joèu i a Artiga de Lin dins l'horari de les restriccions de carretera.
   Si pugem fora d'aquests dies o horaris de restricció, podem seguir amunt amb el nostre vehicle, llavors, continuarem uns 2,2 km més fins a trobar l'aparcament dels Uelhs deth Joèu des d'on ja se sent la forta remuga de l'aigua, d'allà prenem un camí que baixa tot dret pel mig del bosc i ens porta al mateix davant d'aquesta meravella de la natura, els Uelhs deth Joèu:

Uelhs deth Joèu

    "Uelhs deth Joèu" traduït al català vol dir ulls del diable o de Júpiter, no com altres interpreten o mal escriuen dient els ulls dels jueus que en aranès seria Uelhs deth Joeu, compta amb els accents que poden variar molt el significat d'una cosa i crear falses històries.

Uelhs deth Joèu des del pont del camí a Artiga de Lin.

   Hem de saber que aquestes aigües vénen de la glacera de l'Aneto, allà s'hi troba el Forau d'Aigualluts que no és més que un clavegueró que per sistema càrstic recull les aigües de fusió portant-les per sota terra fins a l'Artiga de Lin, aflorant novament a la superfície en els Uelhs deth Joèu. Això va comprovar-ho en l'any 1931 el científic Norbert Casteret abocant fluoresceïna (un colorant) en el Forat d'Aigualluts i veient com sortia pels Uelhs deth Joeu.

Balcó-mirador dels Uelhs deth Joèu des del camí que puja a Artiga de Lin.

   Des d'ací si hi ha temps, travessant un pont i seguint un corriol pel costat de la cascada podem pujar en un quart d'hora o vint minuts fins al preciós paratge d'Artiga de Lin on trobarem el refugi i un paradisíac paisatge d'alta muntanya. 

Uelhs deth Joèu pujant cap a Artiga de Lin

Un bon lloc per relaxar-se.

      








   A causa del poc temps que ens quedava, ja que se'ns escapava el "trenet" i veníem de lluny vaig quedar-me a mig pujar, ja tinc excusa per tornar, però amb més temps,  ara us deixo amb el vídeo que vaig gravar aquell dia, fins a la propera.

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2019.

Saut deth Pish (Val d'Aran)

Saut deth Pish.

   Dins el bell marc de la vall de Varradòs situat al val d'Aran i a uns 1600 msnm trobem aquest preciós "doble" salt d'aigua de 20/25 metres d'alçada.

   Per arribar-hi, partint de Vielha, prenem la carretera N-230 en direcció França, a uns 5,6 km en arribar a la rotonda del Pont d'Arròs prenem la primera sortida direcció Arròs, al mateix tombar, veurem l'indicador per anar cap al salt tot prenent

Planell orientatiu.

la pista asfaltada del "Camí de Varradòs" la qual va pel mateix costat del riu Varradòs. Anem seguint pista amunt tot endinsant-nos per la preciosa vall de Varradòs, després de travessar el riu, a uns quatre quilòmetres d'haver començat la pista, trobarem a l'esquerre un desviament que porta cap a l'ermita de sant Joan d'Arròs, però nosaltres seguim recte sense desviar-nos.
   Per tot el camí no parem de veure boniques vistes de la vall, de les muntanyes que l'envolten, des d'alguns punts de les

Vista dels cims Aneto i Maladeta.

més llunyanes, per exemple, a uns 3,3 km d'haver passat el desviament cap a sant Joan d'Arròs, quasi al costat del "Barranc deth Lauet Long", a la dreta de la pista hi ha un lloc per aparcar el cotxe des d'on podem veure una preciosa vista de l'Aneto (3.404 msnm) i la Maladeta (3.308 msnm). Més endavant, si és que ens ha vingut la gana i volem parar a esmorzar abans d'arribar al nostre destí, a uns dos quilometres, trobarem a la dreta el desviament cap a una preciosa zona de pícnic a la llera del riu Varradòs, que ja ens esmena la Marta Dachs en el seu bloc "SOM DE PÍCNIC", allà hi trobareu tots els detalls de la dita zona.

Pont que travessa el riu Varradòs.

   Passats 1.600 m de la zona de pícnic arribem al Pla d'Artiguetes, lloc on es troba l'aparcament del Saut deth Pish, just en el punt GPS: N - 42º 46' 36.3''  E - 0º 49' 57.0'', allà deixem el vehicle i ens posem a caminar, travessem el pont del riu Varradòs i més endavant un altre de més petit, als pocs metres a la dreta arribem al "Barratge deth Varradòs" (llac de Varradòs) des d'on ja es pot començar a veure el salt.

Barratge de Varradòs.

   Ja des d'ací, des de l'esquerre del camí que va pujant cap al mirador del salt ja podem gaudir de precioses vistes del majestuós Saut deth Pish:

Saut deth Pish.

   L'aigua del salt, prové d'uns quilòmetres més amunt, del lloc dit "Er Embut" o "Horat der Unhòla" (L'Embut o Forat d'Unhòla) que no és més que una depressió d'uns 60 m de fondària per on el riu Unhòla poc després de sortir del "Estanh Gran de Liat" es precipita en forma de cascada desapareixent entremig de la grava que es troba en el fons, llavors, per un procés càrstic l'aigua disol la roca, tot circulant per dins de conductes i fissures subterrànies fins que torna a sortir a la superfície al Saut deth Pish.

Saut deth Pish, a dalt a la dreta s'observa el mirador.

    Aquesta cascada està formada per dos salts, la part superior i principal d'uns 15 a 20 m d'alçada i la inferior en té aproximament cinc. Seguint pel camí amunt fins a arribar al mirador, allà quedem plantats davant mateix del salt principal, depèn de com bufa el vent fins i tot ens arriben espurnes d'aigua a la cara, és impressionant estar al seu davant.

Salt principal del Saut deth Pish.

   Després d'admirar aquest preciós salt ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, nosaltres personalment vàrem anar a dinar a la zona de pícnic que us he esmenat abans on es gaudeix de pau i natura, ara bé, no oblideu d'emportar-vos la brossa i dipositar-la en un contenidor i si potser recicleu-la. Bé, ara us deixo amb el vídeo que vaig fer per complementar aquest relat:

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 14/08/2019.