Bellmunt (Sant Pere de Torelló).

Bellmunt des de Sant Pere de Torelló, a la vora del Ges.

   "L'ermita al cel suspesa", tal com la defineix mossèn Cinto Verdaguer en un dels seus versos de l'Emigrant el santuari de Bellmunt o també anomenada la Talaia de la Plana en l'argot popular, mai millors definicions per aquest santuari i cim de muntanya que queden a cavall entre la vall del Ges i el Bisaura.

   Aquest preciós conjunt de santuari i cim de muntanya els trobem dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona. El santuari es troba a 1232,8 msnm i el cim a 1248 msnm.

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi és molt senzill, venint de Torelló per la carretera BV-5224 entrem al poble de Sant Pere de Torelló i en arribar a la cruïlla de l'avinguda Pau Casals, on veurem un indicador cap al cementiri i Bellmunt, trencarem a l'esquerra avinguda amunt, al quart carrer a l'esquerre trencarem per l'avinguda de l'Atlàntida, on també hi ha una senyalització, al final l'avinguda es bifurca, a la dreta cap al cementiri i a l'esquerra cap a Bellmunt, està tot molt ben indicat. Seguim pel camí de Bellmunt que volteja el cementiri i està asfaltat, al cap d'un quilòmetre passem pel costat de Mas Redorta, passats quasi dos quilòmetres més veurem a l'esquerre el mirador de la Mare de Déu de Montserrat des d'on s'albiren unes magnífiques vistes i als 2,7 km d'aquest punt arribarem a l'aparcament de Bellmunt on haurem de ben deixar el cotxe. El punt GPS del lloc és: N - 42º 06' 02.6"  E - 2º 17' 37.3".

Vista del santuari i el cim des de l'aparcament.

Aparcament de Bellmunt.

   Un pic aparcat el vehicle, passarem la cadena que priva el pas dels cotxes cap al recinte (només poden pujar els autoritzats) i seguim el camí amunt, a les dues corbes, a la dreta s'enfila un corriol que puja per unes escales cap al santuari, si podeu us recomano que el prengueu, ja que les vistes des del caminet són molt bones.

Corriol que puja cap al santuari per les escales.

   Si heu pogut pujar per les escales, en arribar a dalt trobareu una gran plaça, a la dreta s'enfilen les escales cap al santuari i més endavant, també a la dreta, es troba la font de sant Marc i al seu costat el camí que baixa per l'altre cantó cap a Vidrà. 

Començament del camí a Vidrà, font de Sant Marc i Santuari des de la plaça (d'esquerra a dreta).

   Al cantó esquerre trobarem l'altre camí que puja de l'aparcament i el corriol amb escales que puja cap al cim. 

Vista del cim des de la plaça.

   Anem primer a fer el cim pujant per les dretes escales i a veure les meravelloses vistes que es gaudeixen des d'allà. A dalt a part de la fita geodèsica, trobarem una gran creu de ferro la qual s'il·lumina a les nits i un padró, també uns panels per orientar-nos de les vistes que s'albiren des d'ací a dalt.

Panoràmica des de dalt del cim.

  Des del mirador podem veure pràcticament tota la Plana de Vic, ressaltant al fons coneguts cims com (d'esquerra a dreta) Cabrerès, Montseny, Matagalls, Tagamanent, Montcau i Montserrat entre d'altres, el cantó nord ens el tapen els arbres i matolls, per veure-les haurem d'anar al santuari.

Santuari de Bellmunt vist des del cim de Bellmunt.

   El santuari de Bellmunt, diu que pot ser que ocupi el lloc de la capella de l'antic castell de sa Reganyada, esmenat ja el 1020. Durant el segle XIII l'ermita ja és esmenada en documents de donacions i testaments, però no és fins al segle XV que tenim notícies més directes gràcies als llibres de les obres que s'hi varen realitzar. Pel 1587 es començaren a fer obres de modificació de l'edifici i durant els segles XVIII i XIX el santuari sofrir danys i restauracions a causa dels diversos incendis que va patir, també fou destrossat i saquejat i per últim molt malmès després de la Guerra Civil Espanyola, després es va restaurar i queda pràcticament com el podem veure avui.

Foto feta des del mateix punt que l'anterior el 07/11/2011 quan encara hi havia l'arbre a la plaça,
ara ja desaparegut per culpa de la caiguda d'un llamp.

   Baixarem del cim i pujarem cap al santuari, en el primer nivell trobarem el restaurant i en el segon l'església, aquesta és de planta de creu llatina, d'una sola nau i capçalera recta. El campanar és d'espadanya d'un sol arc de mig punt orientat al sud. Abans d'entrar al que és l'església hi ha un petit vestíbul, fet posteriorment, aquest comunica amb les estances del santuari. L'església està presidida per una imatge gòtica d'alabastre representant la verge amb el nen. 

Interior de l'església de Bellmunt.

   A aquesta verge n'hi diuen "Verge de les Alades" perquè diu que la varen trobar en el cim de sa Reganyada, just on hi ha el padró, punt on des de temps immemorials cada any a finals d'agost o principis de setembre, depèn de la meteorologia, pugen innumerables estols de formigues alades per anar a morir en aquest punt.

   Sortim del temple i des de la plataforma que trobem al seu davant assentada sobre la penya i delimitada per gruixudes

D'esquerre a dreta: serra d'Ensija, Pedraforca i Cadí-Moixeró.

parets de pedra podem gaudir de precioses vistes, ací sí que veurem les de la cara nord que no podíem veure des del cim, també prop de la barana trobarem panels  que ens indicaran les muntanyes i llocs que ens envolten.

Castell de Besora i Santa Maria de Besora.

Puigmal.

   Un pic vist i visitat tot si volem podem gaudir d'un bon dinar al restaurant del santuari, si no, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe satisfets d'haver gaudit d'un bon dia. Ara us deixo amb un petit vídeo del llogaret.

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 19/08/2022.

Els Munts (Sant Agustí de Lluçanès).

Fita geodèsica dels Munts i al darrere el santuari de la Mare de Déu dels Munts.

   Els Munts és un cim de 1057 msnm el qual està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC, el trobem al terme de Sant Agustí de Lluçanès a la subcomarca del Lluçanès la qual està dins la comarca d'Osona.

   És un llogaret al qual tant podem anar tot fent una excursió a peu des de Sant Boi de Lluçanès per exemple o senzillament arribar-hi amb el cotxe per gaudir de les meravelloses vistes que s'albiren des d'allà.

Plànol orientatiu.

   A aquest punt hi podem arribar de diferents llocs, us diré per on hi he arribat jo:

   Venint per la C-17, tant si és ve de Ripoll com de Barcelona, hem de prendre la sortida 82 i després a la següent cruïlla tombar a l'esquerre cap a Sant Agustí de Lluçanès per la carretera BP-4654, passarem pels veïnats de Serradet i Cussons i a 5,9 km d'aquest últim trobarem una altra cruïlla i ens desviarem a l'esquerra direcció a Sant Boi de Lluçanès per la carretera BP-4653, just a un quilòmetre, prendrem un desviament a l'esquerra direcció al santuari de la Mare de Déu dels Munts, seguirem aquest camí durant uns 2,2 km arribant finalment al nostre destí.

Santuari de la Mare de Déu dels Munts.

   Un pic ben deixat el cotxe, ens dirigirem cap al darrere de l'església on trobarem una esplanada i al seu final un vèrtex geodèsic, des d'aquesta esplanada situada en un punt geogràficament estratègic, ja que quasi fita amb quatre comarques (Osona, Ripollès, Lluçanès i Berguedà), i a causa de la seva alçada, amb l'ajut d'uns cartells indicadors i si el dia és clar, podrem veure una bona quantitat de cims i llocs del nostre petit país: cap al nord-oest veurem la serra del Cadí, el Pedraforca i la serra d'Ensija, pel sud-oest veiem Montserrat, a l'est contemplem el Puigsacalm, la serra de Milany, Cabrera i Aiats, pel sud-est una bona part d'Osona acabant al fons amb el Montseny i mirant pel nord-est podem veure des del Pirineu de Núria fins al Canigó, destacant el cim del Puigmal.

Santuari i hostatgeria de la Mare de Déu dels Munts.

   Un pic vistos tots aquests paisatges tornarem cap a l'església que si coincidim que hi ha missa podrem entrar a veure el seu interior.

   La construcció de l'edifici actual és relativament moderna, diríem que de l'època barroca, va ser aixecada en l'any 1695 en substitució d'un altre més antiga, pot ser romànica i més petita. Té l'entrada per ponent precedida per un gran atri al què s'accedeix per una escalinata de pedra, al damunt de la porta d'accés hi ha una pedra amb la inscripció datada de 1700. Al centre de la façana hi destaca un rosetó octogonal i el campanar té una alçada de 15 metres.

Atri amb l'entrada principal sobre la qual hi ha la pedra amb la inscripció: 1700.

   D'aquest temple ja es tenen dades des de l'any 1170 com a Santa Maria del Mont, però no hi ha gaire documentació com per fer un seguiment històric. 

   En el seu interior s'hi conserva un retaule neoclàssic on podem veure al damunt la imatge de Sant Joan Baptista com a patró de l'església, a la dreta uns plafons representant a Sant Antoni, el somni de Sant Josep i les esposalles de Josep i

Retaule neoclàssic.

Interior del temple.

Maria; a la part esquerra, trobem a Sant Domènec, la fugida d'Egipte i l'adoració dels Mags. En l'espai del mig del retaule, es forma una petita capella amb la imatge de la Mare de Déu dels Munts, la qual data del segle XIII.

Imatge romànica del segle XIII de Santa Maria.

   Al costat de l'església, s'hi troba l'antiga hostatgeria la qual va ser transformada en restaurant, que en l'època de la COVID-19 es va veure obligat a tancar i ja veurem si es tornarà a obrir.

Façana principal del temple amb la paret de l'hostatgeria al cantó dret.

   Un pic vist tot tornarem cap al cotxe i esperant que us agradi el lloc us deixo amb un petit vídeo:

Les fotos i el vídeo del damunt han estat presos el 21/08/2022.

 

La Font de la Guitarra (Rupit - Pruit).

Espai de la font de la Guitarra.

   Aquest preciós paratge el trobem a una alçada de 890 m s n m dins el terme municipal de Rupit - Pruit a la comarca d'Osona, encara que es troba dins una finca privada si hi anem amb respecte, el podrem visitar.

   El més recomanable és anar-hi a peu des de Rupit tot seguint l'itinerari de  Les Fonts de Rupit, però per les persones que tinguin dificultat de mobilitat o senzillament no puguin caminar massa, us deixaré una altra alternativa a seguir, això si amb compte de no massificar ni destorbar, penseu que ens trobem en una propietat privada.

Plànol informatiu.

   Venint de Cantonigròs per la carretera C-153 direcció a la Vall d'en Bas, passarem de llarg el desviament per anar al poble de Rupit, a uns 400 m trobarem a la dreta un altre desviament cap al càmping de Rupit que també ens passarem, però al cap de 400 m més a la dreta sí que haurem de trencar per una pista que travessa una porta i tot segut s'endinsa cap a la boscúria, a uns 300 m del començament de la pista, després d'haver travessat el torrent Mal, a la dreta veurem una petita esplanada entremig dels arbres, allà aparcarem el cotxe.

Començament del camí cap a la font de la Guitarra.

   Ben deixat el vehicle de manera que no destorbi, veurem que a l'altre cantó de la pista surt un camí, és el que prendrem per anar a la font de la Guitarra. Després de caminar uns 150 o 200 m pel costat del torrent Mal, veurem a l'esquerre una petita presa amb una portella de fusta, això ja forma part de l'espai de la font,  ja quasi hem arribat, un xic

Presa de retenció d'aigües de l'espai de la font.

més amunt tot vorejant el dit espai, arribarem a una porta que ens donarà l'accés al lloc. En entrar veurem que l'espai està dividit en tres zones, a la més alta, al costat per on entrem es troba un espai amb taules i bancs de pedra on podríem fer un mos. Seguint el corriol de l'entrada cap avall entrarem al que en podríem dir segon nivell, ací trobem dues

Espai del berenador.

fonts, una més vella i una altra més nova amb bancs laterals i pica de pedra, les quals estan separades per unes escales que pugen cap a les taules abans esmenades, ací també hi trobem una taula al costat de la font més nova. Pel costat de

Font nova.

Font vella.

l'espai de les fonts, baixa el torrent Mal tot fent unes basses naturals, les quals estan arranjades per fer unes petites piscines esglaonades. Per sota del nivell de les fonts hi ha una gran piscina tancada per la resclosa que hem vist abans d'arribar, aquesta té una mena de passadís lateral amb uns bancs que estan adossats al mur de contenció que aguanta

Piscina gran tancada per la resclosa.

les terres del costat. En definitiva un llogaret preciós i molt fresc a l'estiu, encara que a la tardor també és molt recomanable de veure per la gran varietat d'arbres que l'envolten, hi trobem plàtans, faigs, roures trèmols i pins, tot un espectacle de color en aquella època.

Piscines esglaonades al costat de les fonts.

   Tot aquest conjunt el trobem ací perquè a principis del segle XX una família ben estant de Barcelona, la família Fontana, venia cada any a estiuejar a la seva casa de Pruit (casa dita "La Fontana"), aquests varen condicionar dins de la seva finca l'espai on es troben les fonts i al seu costat on hi havia unes basses naturals degudes al desnivell del torrent

Piscina gran amb el passadís al costat i els bancs adossats al mur.

Mal, les va habilitar fent-hi unes piscines per esbarjo de la família. Anys més tard, sota l'ombra del platanar hi va instal·lar les taules i bancs de pedra per organitzar berenars. La finca de "La Fontana" es troba més amunt sobre l'espai de les fonts.

Vista del conjunt de les piscines.

   Un pic vist i gaudit d'aquest preciós lloc tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, mirant de no deixar cap paperot ni llauna pel mig, és bo de portar sempre alguna bossa a sobre per recollir les nostres deixalles i si cal les que hi puguem trobar d'algun "despistat". 

   Per si no us ha quedat prou clar, ús deixo un petit vídeo del lloc:

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 23/08/2022.

Gorg de les Elies (Caldes de Montbui).

Un preciós lloc per trobar la pau: el gorg de les Elies.

   El gorg de les Elies el trobem dins el curs fluvial de la riera de Caldes, encara que en aquest tram és anomenada com a riera de les Elies, està situat dins el terme municipal de Caldes de Montbui a la comarca del Vallès Oriental.

   Per arribar-hi no és pas gens complicat i s'hi pot anar per uns quants llocs, jo ací us diré la ruta per la qual vaig optar jo:

Plànol orientatiu.

   Sortint de Caldes de Montbui per la carretera C-59 direcció Moià, al cap d'uns sis quilòmetres entrarem a Sant Feliu de Codines, en arribar a uns semàfors haurem de trencar a l'esquerra direcció al poble de Gallifa, passarem per la plaça Josep Umbert Ventura on es troba l'ajuntament, seguint direcció a Gallifa, a uns 600 m veurem el desviament cap al cementiri, el prenem i en arribar-hi seguirem pel camí que surt pel seu darrere (camí de les Elies) el qual no deixarem fins a arribar a la casa de les Elies que ens quedarà a l'esquerre del camí, un xic més endavant, veurem un pas elevat que travessa la riera de Caldes i a l'altre canto continua la pista asfaltada direcció cap a Gallifa. Ací és el lloc idoni per deixar el cotxe ben aparcat i posar-nos a caminar.

Punt on hem deixat el cotxe, abans de travessar la riera de Caldes.

   Pels que porteu GPS les coordinades del lloc on vaig aparcar són: N - 41º 40' 28.7"  E - 2º 08' 03.3", a partir d'ací és força senzill, entrem per la llera de la riera i al cap d'uns metres a la dreta surt un corriol que s'enfila pel costat d'aquesta i

Caminem per la llera de la riera.

la va resseguint per la seva llera, arribarem a un punt que sembla que es bifurqui, a la dreta s'enfila fort i a l'esquerra segueix per dins la malesa, prenem el de l'esquerra i en sortir de la malesa ens queda el gorg davant nostre mateix, pot ser que només hem caminat uns 200 metres i ja podem gaudir d'aquest meravellós espectacle.

Gorg de les Elies.

   Com podeu veure el dia que hi vaig anar pel salt gairebé no hi queia aigua, però de tota manera feia bastant goig de veure, per aquests varals és millor anar quan fa poc que ha plogut uns quants dies i copiosament, ja que les rieres al cap

Gorg de les Elies.

Gorg de les Elies.

de poc d'haver plogut queden quasi seques. I ja res més, ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe deixant-t'ho tot net i polit. Si em voleu fer cas, torneu per la pista asfaltada que va cap a Gallifa i fareu la volta completa.

   Aquesta ruta es pot fer tota a peu amb pla saludable des del cementiri de Sant Feliu de Codines, són aproximadament uns 3,5 km amb una durada d'una hora mal contada (depèn del que ens parem i de com caminem), us deixo les coordinades GPS del cementiri: N - 41º 41' 12.5"  E - 2º 09' 20.6".

   Per si no ha quedat prou clar, us deixo amb un petit vídeo del passeig:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 27/05/2022.

 

Castell de Palafolls (Palafolls).

 

Vista del castell de Palafolls des del restaurant Mas Carbó (1973).

   El castell de Palafolls el trobem dalt del turó del Castell al terme municipal de Palafolls, comarca del maresme. Està situat dalt de la cresta d'una muntanya allargada amb una alçada entre 150 i 157 msnm, la qual podríem dir que va paral·lela al riu Tordera.

   Per arribar-hi no és pas gens complicat, des de dins el poble de Palafolls només cal que prenguem el carrer "Camí del Castell" i ens hi portarà fins a l'entrada. Però si venim de més lluny ara us en faig cinc cèntims:

Plànol orientatiu.

   Venint per la C-32 sortirem per la sortida 130, direcció a l'N-II Malgrat-Palafolls, a 1,8 km trobarem una rotonda, l'hi donarem la volta i tornarem per on hem vingut, però a un quilòmetre a la dreta, més o menys entre els punts quilomètrics 677 i 678 veurem un indicador que posa: "Urbanització Mas Carbó" "Castell de Palafolls", prenem aquesta drecera i seguim pel carrer "Camí del Castell" sense deixar-lo i passats uns 2,1 km arribarem al nostre destí, allà trobarem un bon lloc per deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 40'41.9"  E - 2º 44' 09.2".

Aparcament i camí que va al poble de Palafolls.

   Un pic ben deixat el vehicle ens dirigirem cap a l'entrada del recinte emmurallat, a la dreta ens trobem amb una porta de mig punt restaurada que dóna a un dels diversos recintes que té el castell, aquest és el més alt i fortificat, es tracta de

Porta d'accés al recinte sobirà del castell.

la part sobirana del castell, entrem i a l'esquerre observem uns arcs que devien aguantar un gran saló Gòtic sobre seu i a sota podien haver-hi sitges o cellers. Al nostre davant surten unes escales  i només començant-les a pujar, a l'esquerre descobrim una cisterna de gran profunditat, coberta amb volta de canó on encara es veuen les marques de l'encanyissat.

Des de les escales, al fons porta d'entrada al recinte sobirà i a la dreta porta de la cisterna.

Més amunt molt restaurada hi ha la capella, és d'una sola nau amb absis circular, aquesta està edificada sobre l'original i més antiga església del castell, de la que només es conserva la capçalera la qual està repenjada a la muralla, sobre on discorre el pas de ronda, per allà al costat també i hi ha l'habitacle dels senyors (possiblement del segle XIII) que dóna a

Capella del castell i a la seva esquerra el pas de ronda.

l'exterior emergint a la muralla per la banda de llevant. Dalt de les escales, a l'esquerre veiem un espai rectangular que conserva gran part dels murs, aquest té una porta que dóna a la gran sala abans esmenada, també dins aquest recinte i en la zona més escarpada de llevant s'hi trobava la torre de l'homenatge. Aquest espai que hem descrit fins ara és potser

Porta que donava de les dependències del senyor a la gran sala gòtica.

el més antic de la fortalesa, les restes que es conserven de tot el castell van del segle X al segle XIV moment en què assoleix la grandària actual, com podrem observar, té una planta rectangular molt allargassada tot salvant les moltes irregularitats del terreny.

Vista del recinte sobirana del castell des del pas de ronda de llevant.

   Per anar a la part jussana del castell, la qual és d'època gòtica, haurem de sortir de la part sobirana tot passant per la porta per on hem entrat, sortim i tombem a la dreta, un xic més amunt entrarem al pati d'armes, un gran espai rectangular

Pati d'armes vist des de la torre de defensa.

i allargat on als seus costats hi havia diverses dependències, al final hi trobem la muralla i a la dreta una gran torre de defensa, a la qual podrem accedir mitgenca unes escales metàl·liques.

Torre de defensa i muralla del final del pati d'armes.

   Aquest castell ja és esmenat l'any 968 en la fundació del monestir benedictí de Sant Pau, situat al lloc on és ara Sant Pol de Mar. L'any 1002 en un document dels comtes de Barcelona (Ramon Borrell i Ermessenda) apareix l'alou de "Palazol", a favor del vescomte de Girona (Sunifred). Tot això fa pensar que el castell era una força estratègica prefeudal

Façana de llevant.

que pertanyia als vescomtes de Girona i dominava la part baixa de la Tordera i el pas dels que anaven cap al Maresme i a Barcelona.

   Des de l'any 1035 tenim constància del castell, el qual era l'epicentre de la baronia de Palafolls la qual comprenia Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part de Blanes. Ramon Berenguer cedí la senyoria major l'any 1113 als vescomtes de Girona, els quals més tard s'anomenaren Cabrera. El 1229 Guillem de Palafolls acompanyà a Guillem de Montcada a la

Escales que puja'n a l'església del castell i a les seves dependències.

conquesta de Mallorca junt amb Jaume I el Conqueridor, segurament degut a això en aquest segle (XIII) és començar a engrandir el primer recinte del castell i se'n comença a construir un segon. Pere III a l'any 1301 en passà la jurisdicció als Cabrera i els Palafolls en quedaren com a senyors del castell, pel qual aquests devien vassallatge als vescomtes de Cabrera, però, per altra banda, adquiriren el comtat d'Ariza, el qual estava situat a l'Aragó.

Arcades que aguantaven el saló gòtic del castell.

Arcades que aguantaven el saló gòtic del castell.

   El 31 de març de 1381 Guillem de Palafolls, que per aquell temps era el conseller d'armes del rei Pere III el cerimoniós, vengué el castell de Palafolls al monarca, a canvi de què aquest li vengués el castell d'Ariza amb tots els seus dominis pel preu de 30.000 lliures barcelonines, marxant així cap a terres aragoneses. A l'any següent, el rei, va vendre el castell al vescomte Bernat IV de Cabrera i així aquesta fortalesa entra a formar part de la important nissaga gironina.

Castell vist des de la cara de ponent.

   Al segle XVI es reforçaren les defenses de la costa pel perill de l'atac dels pirates, però al cap de poc temps va caure en abandonament i  durant els segles XVII i XVIII va entrar en una decadència irreversible.

   L'any 1971 l'arquitecte Joan Bassegoda i Novell va restaurar l'església i en l'actualitat l'entitat fundada l'any 1966 "Amics del castell de Palafolls" és la que vetlla pel castell.

Vista panoràmica des de dalt del castell.

   Un pic vista aquesta magnífica fortalesa, tornarem cap al cotxe, i perdoneu que em faci pesat, però és que amb el que et trobes per aquests llocs i no en trec cap fotografia... és deplorable, sempre hi ha el brètol que deixa llaunes i d'altres estris per qualsevol lloc inclòs hi ha "artistes" que fan pintades sobre aquestes velles parets, és inexplicable la falta de cultura i respecte vers el nostre patrimoni històric, si hi aneu i podeu ajudar a recollir alguna deixalla ben segur que la nostra història us ho agrairà.

Les fotografies del damunt estan preses el 16/05/2022, menys la d'arxiu que data del 1973.