En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
En aquest bloc no només tractarem sobres aquest preciós gorg, sinó d'unes quantes coses que succeeixen al seu voltant, però ja les anirem tractant a mesura que hi anem arribant, ja que es tracta de fer una petita caminada per la llera del riu Tenes, lloc on trobarem aquest gorg, el qual està dins el terme municipal de Bigues i Riells (Vallés Oriental).
Parking del descampat al carrer Camí del Pedregar.
Parking de la plaça Miquel Bosch.
Partirem a peu del poble de Bigues, allà podem triar dos llocs on deixar el vehicle, un molt fàcil és la plaça Miquel Bosch (N-41º 40' 29.4" E-2º 12' 40.0") i l'altre que us deixo és un descampat habilitat en l'actualitat com a pàrquing cap al final del carrer Camí del Pedregar (N-41º 40' 30.1" E-2º 12' 33.6").
Plànol orientatiu.
Ben deixat el cotxe, ens posarem a caminar en direcció nord buscant el carrer del Camí de la Torre, un pic el trobem, trencarem a l'esquerra i el seguirem fins a arribar a l'hotel "Molí de la Torre" que ens quedarà a la dreta un pic travessat el pont que passa per sobre el riu Tenes. Aquest hotel no és més que una vella fàbrica que es va construir aprofitant part de
Hotel "El Molí de la Torre" des del pont que travessa el riu Tenes.
l'estructura d'un molí que hi havia hagut anteriorment. En aquest punt haurem de trencar a la dreta com si volguéssim anar a l'hotel, però per contes d'entrar-hi prendrem un camí que segueix pel seu costat fins a arribar a una casa dita "el Molinet", ací el camí s'acaba, però abans d'entrar a la casa surt un corriol a l'esquerre que va resseguint el rec que portava l'aigua a la bassa del molí tot passant per entremig dels camps i donant-les regadiu, el seguim i veurem que ens porta cap a una arbreda. Passats els arbres, a l'esquerre del camí se'ns obre un gran camp de conreu on al final es veu
Masia de can Noguera amb els cingles de Bertí al fons.
la masia de can Noguera amb els cingles de Bertí de fons. Aquesta masia data del s. XVII, però en el s. XX va patir diverses modificacions, és de planta basilical en la part més antiga, però també té elements modernistes que trobem en les edificacions annexes com la porteria, la capella i la granja, a més dels que trobem en la façana principal. Pel seu voltant trobem més edificis de dependències del mas entre les quals destacarem la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua i diverses quadres i estables. Al nord de la casa hi descobrim un petit parc a la llera del Tenes, el qual en l'actualitat té l'accés tancat, es troba abandonat i en un estat deplorable, dins aquest recinte es troba la
Font de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó.
font dita de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó, ja que l'aigua brolla per la boca del cap d'un lleó, aquesta data de l'any 1947, al seu costat és on es va obrir l'any 1960 la planta embotelladora d'aigua, però com que no era rendible va tancar al cap de pocs anys. Aquest parc en els seus temps va ser una atracció important, sobretot en la temporada d'estiu, hi anava la gent els caps de setmana, tant els estiuejants com la gent del poble per refrescar-se i gaudir de les seves ombres.
Petita "balma" que passem en anar cap al gorg de can Noguera.
Passat l'antic accés al parc i quasi enfront de l'entrada de la casa, a la dreta surt un petit i confós sender que baixa cap al riu tot passant pel costat del vell parc i seguidament per sota una mena de balma, poc més enllà sortim a una petita clariana a la mateixa llera del riu Tenes on es troba el gorg de can Noguera.
Gorg de can Noguera.
Gorg de can Noguera.
En aquest preciós gorg a la dècada del vuitanta del segle passat s'hi varen rodar unes quantes escenes de la sèrie "Mecanoscrit del segon origen", una de les primeres que va produir TV3, estava basada en la novel·la del mateix nom escrita per Manuel de Pedrolo, va ser estrenada el desembre de 1985 i va ser molt ben rebuda per l'audiència.
Gorg de can Noguera.
Sobre el salt, a l'altra llera del riu es troba l'Avencó, que no és més que una suggerència d'aigua que surt d'una petita cova, però des d'ací no el podem veure perquè queda un xic més amunt i està tapat per la malesa. Més tard ens hi arribarem per veure'l.
Gorg de can Noguera.
Un pic vist tot això, tornarem sobre les nostres passes pel corriol que hem vingut per tornar al camí que hem deixat abans quasi al davant de can Noguera. Seguirem pel camí principal endavant i seguidament ens trobarem una edificació
Camí fluvial del riu Tenes.
a l'esquerre, un pic l'hem passat, a la dreta es torna a intuir un corriol fet pel pas de les persones cap al riu, allà des de la mateixa llera veurem el que en diuen "les Barbotes" que no és més que una altra suggerència d'aigua la qual brolla a pressió ascendent per diversos forats impermeables formant un petit aiguamoll fangós que s'ajunta seguidament amb el
Les Barbotes.
Les Barbotes.
riu, si el riu porta bastant cabal passa per sobre aquest aiguamoll quedant confós, però si ens fixem veurem com brolla l'aigua prop d'on ens posem nosaltres. Aquest aflorament d'aigua no té res a veure amb l'Avencó que ens hem trobat més avall, ja que l'aigua procedeix de diferents llocs.
Després de travessar el riu, prenem un corriol a la dreta que queda entre el riu i la carretera.
Un pic vistes les Barbotes tornarem al camí principal i seguirem amunt on trobarem un pont que dóna a la carretera, nosaltres travessarem el riu per sota el pont, ja que hi ha unes grans passeres per travessar-lo, a l'altra llera prendrem un corriol que ens surt per la dreta i va resseguint el riu avall. A pocs metres, veurem a la dreta un forat entre la malesa que
Forat a la malesa vist des de la presa a l'altra llera.
dóna a la petita presa que desvia l'aigua cap al molí, en aquest mateix punt el camí es bifurca, a l'esquerre puja cap a la carretera que va de Bigues a Riells, i tot recta ens surt el corriol que hem de prendre, caminem uns metres i sortim a una
L'Avencó
L'Avencó.
clariana on a la nostra esquerra veiem una petita cova mig ensotada, és l'Avencó. N'hi diuen així perquè se suposa que les aigües que surten d'aquesta cova vénen de la riera de l'Avencó d'Aiguafreda, la veritat és que abans d'arribar a l'aiguabarreig de la riera de l'Avencó amb el riu Congost a Aiguafreda, es veu com l'aigua que porta aquesta (quan hi ha
Fotografiant l'entrada de l'Avencó.
Entrada de l'Avencó.
poc cabal) va desapareixent progressivament sota terra sense arribar al riu Congost, diu que quan aquesta baixa tèrbola, per l'Avencó de Bigues també surt l'aigua bruta i això fa pensar que estan comunicats, però de moment no s'ha fet cap coloració de les aigües per confirmar-ho. Diu que per dins d'aquesta cova s'hi poden recorre uns nou metres amb l'aigua fins a la cintura, però això val més deixar-ho per gent experta i no jugar-nos el físic, en el moment que hi he anat jo, tal com es pot veure hi havia força sequera.
Interior de l'Avencó.
Després de veure tot aquest grapat de fenòmens que ens brinda la nostra mare Natura, tornarem respectuosament sobres les nostres passes cap al cotxe, sense que es noti que hàgim passat per allà.
Per si a algú no l'hi ha quedat prou clar, us deixo amb la petita pel·lícula que vaig fer quan hi vaig anar:
Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut realitzats l'11/04 i el 27/06 del 2022.
Entremig de roures i alzines ens apareix el castell de Montbui.
El castell de Montbui el trobem a 543,2 msnm, dalt del turó que porta el seu mateix nom i al seu costat hi ha l'ermita romànica de sant Mateu, tot aquest conjunt pertany al municipi de Bigues i Riells (Vallés Oriental). L'any 1949 fou declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) i l'any 1986 passà a ser propietat de l'ajuntament.
Plànol orientatiu.
Per anar-hi no és gens difícil, si venim de Caldes de Montbui per la carretera C-59, només entrar a Sant Feliu de Codines, abans d'arribar a la primera rotonda, trencarem a la dreta pel carrer del Dr. Fleming i al primer a l'esquerre per prendre seguidament l'avinguda del castell de Montbui cap a la dreta, seguirem per aquesta avinguda uns dos kilòmetres tot travessant la urbanització dels "Saulons d'en Déu" i entrant al terme municipal de Bigues i Riells, passada aquesta distància, a la dreta trobarem l'indicador del castell i un bon espai per deixar el vehicle, just al punt GPS: N - 41º 39' 51.8" E - 2º 10' 30.8".
Esplanada on deixarem el cotxe.
Ben aparcat el cotxe prendrem un camí que surt pel costat de l'esplanada cap amunt tot enfilant-se cap al turó, mentre caminem, per entremig dels arbres gaudirem de precioses vistes del Vallès i en un dia clar es pot veure Barcelona i el Tibidabo, però de seguida sobre nostra a l'esquerre ja tenim les primeres vistes del castell de Montbui.
Castell de Montbui des del camí tot pujant.
Poc abans d'arribar al cim del turó, tot prenent l'última corba i també a la nostra esquerra, veurem l'absis de l'ermita la qual visualitzarem sencera en arribar a dalt de tot al mateix costat del castell, en l'actualitat es troba tancada amb portes de fusta i no podem veure el seu interior.
Ermita de Sant Mateu de Montbui.
Absis de l'ermita de Sant Mateu de Montbui.
Aquesta església romànica ja és esmenada l'any 1058 entre les set parròquies de la baronia de Montbui, fou parròquia del poble que portava el seu mateix nom, el qual està integrat dins del municipi de Bigues i Riells. A causa del despoblament, l'any 1156 es va unir a la parròquia de Bigues i el 1584 a la de Caldes de Montbui, retornant l'any 1623 un
Façana de l'ermita de Sant Mateu de Montbui.
Ermita de Sant Mateu de Montbui.
altre cop cap a Bigues. Per culpa de l'aïllament del lloc, al segle XVIII es construí una altra església al pla, prop de can Carreres, perdent Sant Mateu les funcions de parròquia i amb els anys quedant en l'oblit ací dalt del cim.
L'església és d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, capçada per un absis interiorment de ferradura i a l'exterior semicircular, cobert amb una volta esfèrica d'origen preromànic. Té dues finestres, una a l'absis i l'altra al mur de
Ermita de Sant Mateu vista des de la muralla del castell de Montbui.
migdia. La porta és a la façana de ponent i al seu damunt hi ha un ull de bou, el campanar de cadireta (aquests últims elements són molt posteriors que l'absis) i en l'actualitat està força restaurada.
El castell de Montbui el trobem al costat de ponent de l'ermita de Sant Mateu, és de planta trapezial i l'aparell dels murs
Restes del castell de Montbui.
(sobre tot el nord) és de pedres poc treballades i irregulars, el que fa pensar que data del segle X, encara que la distribució interior és més pròpia d'una construcció romànica. El mur nord és el més ben conservat on podem observar la seva construcció amb "opus spicatum", ací hi havia una gran sala i al costat de ponent una cambra coberta la qual podria
Plànol amb les fases de construcció del castell, el trobem en entrar al recinte.
ser una cisterna. La porta principal de la fortalesa estava situada al mur sud i pel que sembla tot el castell era envoltat per una muralla externa construïda entre els segles XIV i XVI.
La primera referència que trobem del castell de Montbui és de l'any 987. Al 995 fou infeudat a Gombau de Besora el
Cambra coberta, possiblement una cisterna.
Entrada principal del castell.
qual en morir l'any 1050 l'hi deixà a la seva filla Guisla que estava casada amb Mir Geribert príncep d'Olèrdola, un important líder de les revoltes feudals contra els comtes de Barcelona, a causa d'això el compte Ramon Berenguer I (comte de Barcelona) es negà a deixar fer el traspàs de l'herència, fins que l'any 1059 varen fer les paus i el comte donà
Paret de la cara nord amb "opus spicatum".
Gran sala de la cara nord.
a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Durant els anys el castell va anar passant per diverses mans fins que al 1240 va ser comprat pel bisbe de Barcelona. Entre el 1308 i el 1331 el castell fou reconstruït prenent la forma que veiem ara. El bisbe va fer de la fortalesa una presó episcopal on es tancaven els clergues que havien fet algun
Cambra en entrar al castell a l'esquerre.
Cambra en entrar al castell a la dreta.
delicte i els criminals laics que estaven sotes la jurisdicció episcopal. A finals del segle XIV el castell i la baronia passaren a mans del rei Martí que el 1408 vengué a Ramon de Torrelles, senyor de la Roca, i seguí dins el seu llinatge fins al 1490,
Escales i passadís abans d'arribar a la gran sala a la dreta.
Cambra al final del passadís.
any en què es va traspassar als consellers de Barcelona tot mantenint la baronia fins a arribar als fets del 1714 en qué passà a la corona i per ordre dels Borbons fou enderrocat igual que la majoria de fortaleses catalanes.
Muralla exterior del castell.
Part de la muralla del castell que encara es conserva.
Des de dalt de la fortalesa es gaudien d'unes bones vistes, el que feia que el castell sempre estigés previngut de qualsevol atac.
Vistes des de dalt del castell.
I ja res més, un pic vist tot aquest conjunt monumental del castell de Montbui i l'ermita de Sant Mateu només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe satisfets d'haver trepitjat terres nobles dels nostres avantpassats.
Ara us deixo amb un petit vídeo explicatiu de l'estada al castell:
Les fotografies i la pel·lícula han sigut preses el 07/02/2022.
Vista del Salt de la Minyona des de la carretera que va a Vilanova de Sau.
El Salt de la Minyona el trobem dalt dels cingles dels Munts dins el terme municipal de Tavèrnoles, just a l'esperó rocós conegut com la Mare de Déu dels Cingles, dit així perquè l'any 1960 un grup d'escoltes de Vic hi varen col·locar un pedró
Pedró en homenatge a la Mare de Déu col·locat a la punta de l'esperó.
en homenatge a la verge.
La part més àlgida del cingle (lloc per on caminem) té una alçada d'uns 850 msnm i pertany al municipi de Tavèrnoles, però just en començar la caiguda, mirant cap al final del mirador on hi ha el pedró, a la dreta pertany a Sant Sadurní d'Osormort i a l'esquerre a Vilanova de Sau.
Plànol orientatiu.
Per anar-hi no és pas gens complicat, venint de Folgueroles per la carretera N-141d en direcció cap a Vilanova de Sau, passats uns 2,6 km de la rotonda en la qual també s'entra al poble, trobarem a l'esquerre de la carretera la Creu del Pont del Vent, d'allà surt la pista que haurem de prendre i continuar durant 4,3 km fins a arribar al nostre destí, si porteu GPS només haureu de posar-li aquestes coordinades: N - 41º 56' 03.3" E - 2º 22' 09.0".
Pàrquing on caben uns cinc o sis vehicles.
En arribar deixem el cotxe ben aparcat en el lloc que hi ha habilitat per fer-ho i allà mateix ja veiem el corriol que surt cap al mirador, al seu començament trobarem una placa on s'explica la llegenda que hi ha sobres aquest preciós llogaret:
Començament del corriol que ens porta cap al mirador.
Diuen que al mas dels Munts hi havia una minyona que era molt devota, no faltava mai a les misses que feien a la Verneda, la qual era la seva parròquia. Un diumenge anava molt tard i quan encara era dalt els cingles, va sentir el repic de les campanes anunciant el començament de la missa. Sense pensar-ho dos cops va saltar cinglera avall per fer més via. Miraculosament, no l'hi va passar res i arriba puntualment a la celebració de l'eucaristia. En sortir de l'ofici, explicà als veïns el que l'hi havia succeït. La gent s'ho va mig creure, ja que era una noia molt devota i mai deia mentides, però un veí, que no era més que el dimoni disfressat, la va temptar dient-li que allò no podia ser, que ell no s'ho creia. Llavors, aquest malvat l'hi va prometre unes sabates noves si tornava a fer-ho. Ella innocentment i per cobdícia va tornar a repetir el salt, tanmateix aquest cop no l'hi va sortir bé, es va matar. Des de llavors per això d'aquest lloc se'n diu: El Salt de la Minyona.
Mirador des de dalt de la cinglera.
Des de la punta del mirador a baix de tot, mirant cap a llevant es pot albirar en mig d'una ampla plana l'antiga parròquia de Sant Feliu de Planeses, al costat mateix del mas la Verneda. També podem gaudir de precioses i àmplies vistes, d'una bona part de les Guilleries, des del Montseny fins als cingles de Tavertet i el Far. Davant, a sota, les valls d'Osormort i Vilanova de Sau i si ens tombem cap a la dreta, veurem amb claredat els Rasos de Peguera, el Pedraforca i el Cadi Moixeró.
Vilanova de Sau, al fons cingles de Tavertet i del Far.
Guilleries i vall de Vilanova de Sau.
Vall d'Osormort i al fons el Montseny.
Rasos de Peguera i Pedraforca.
Un pic hem gaudit d'aquestes precioses vistes, podem acabar de pujar a peu fins al cim dels Munts, ho tenim a tocar, ens separen d'ell uns 250 m, allà hi trobarem una casa, i des del seu darrere podrem gaudir de precioses vistes dels Pirineus.
Vistes del Pirineu i Prepirineu des dels Munts.
I ja res més, només ens queda que anar cap al cotxe i tornar enrere per on hem vingut, però abans, podem passar un altre cop pel mirador del Salt de la Minyona per tornar a paladejar les precioses vistes que hem gaudit des d'allà.
Mirador del Salt de la Minyona.
Les fotografies del damunt han estat preses el 07/12/2021.
