Translate

dimecres, 7 d’agost de 2019

Cascada del Sant Esperit (Vall de Boí)

   La cascada del Sant Esperit la trobarem en el curs fluvial del riu de Sant Nicolau al municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça dins el marc del parc nacional d'Aigüestortes-Sant Maurici.
   Per arribar-hi, haurem de fer el mateix que quan vàrem anar al planell d'Aigüestortes (a no ser que vulgueu anar-hi totalment a peu des de l'entrada del parc a la Palanca de la Molina), prendre un TAXI al poble de Boí, el qual ens portarà per dins el parc fins a l'inici del planell d'Aigüestortes on hi ha el punt d'informació i serveis.
   Un pic allà, podem anar primer ("per fer boca") fins al mirador del Sant Esperit, lloc que ens queda just al darrere de la

Prenent vistes des del Mirador del Sant Esperit.
caseta del punt d'informació, del seu costat surt un camí adaptat per minusvàlids que ens durà fins al lloc, la vista que hi ha des d'allà és espectacular, vegem des del Tossal del Sant Esperit (lloc a on està ubicat el mirador) fins a l'estany de la

Vista del damunt del tossal fins al fons l'estany de la Llebreta.
Llebreta, juntament amb tots els cims que ens envolten; amb aquesta vista ja podem mig intuir el camí que hem de fer, ja que anirem direcció a l'estany de la Llebreta, però sense arribar-hi.

Planell orientatiu.
   Tornem doncs cap a la caseta d'informació i continuem camí avall, com si volguéssim tornar a peu per la pista, però a uns cinquanta metres, a l'esquerra ens surt un corriol amb una fita pintada de grog, és el que hem de seguir, però sobre

Trenquem per un corriol seguint les marques grogues.
tot, sense perdre de vista les estaques i marques grogues que són les que marcaran tot el camí. Seguim avall creuant un parell de cops la pista forestal per on passen els taxis fins a situar-nos sobre mateix del Planell del Sant Esperit, un lloc

Admirant des de dalt el planell del Sant Esperit.
Planell del Sant Esperit.













digne de parar-se per admirar el paisatge, tot seguit baixem cap a la plana, a baix trenquem per un camí cap a la dreta, però abans d'arribar a la carretera prendrem un altre corriol cap a l'esquerre que ens durà cap a un petit prat,  a l'inici d'aquest prat, a l'esquerra, com si volguéssim apropar-nos al riu hi ha una font, però l'aigua no està regulada sanitàriament, el travessem i continuem pel corriol endavant, als pocs metres s'obra una clariana, és un preciós mirador













Vistes de l'estany de la Llebreta.
de l'estany de la Llebreta amb vistes espectaculars, abans d'arribar un altre cop a la pista també podrem gaudir d'un altre bona vista, però en sortir a la pista, a la nostra esquerra, sentirem un fort soroll d'aigua, és que ja hem arribat a la cascada del Sant Esperit, al nostra costat es deixa veure el fabulós toll d'aigua que baixa pel riu de Sant Nicolau formant

De ben a prop, ... així va quedar l'objectiu.
Cascada del Sant Esperit.













aquesta preciosa cascada. Més avall, en sortir de la corba, a l'esquerre surt un corriol que ens porta cap al mirador de la cascada, des d'on l'hi podrem fer unes bones fotografies.

Mirador de la cascada.
Cascada del Sant Esperit.












Cascada del Sant Esperit.
   Vista ja la cascada, només ens queda que tornar sobres les nostres passes, però si ja estem cansats, ens queda una altra opció, és la d'esperar que passi un taxi (passen molt sovint) i comunicar-l'hi que volem baixar cap a Boí, ells es posen en contacte i a la poca estona ens passaran a recollir per tornar-nos cap a Boí. De tota manera l'espera no es fa

Cascada del Sant Esperit des del punt on esperem el taxi per baixar cap a Boí.
gens pesada, ja que tenim bones vistes de la cascada, això si, és convenient no separar-nos de la pista forestal. En baixar cap al poble passarem un altre cop per l'estany de la Llebreta però sense parar.

L'estany de la Llebreta tot passant des del taxi. 
   Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, a continuació deixo un vídeo que ho torna a explicar molt breument:



El vídeo i les fotografies del damunt han sigut presos el 31/08/2018.

divendres, 12 de juliol de 2019

Nativitat de Durro (Vall de Boí)

Poble de Durro vist des de Barruera, a la dreta es veu el campanar de l'església de la Nativitat.
   La Nativitat de Durro, tal com indica el seu nom la trobem al poble de Durro, dins el municipi de la vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida). Va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980 i és una de les esglésies romàniques de la vall de Boí que han estat declarades, en conjunt, patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Nativitat de Durro en entrar al poble.
Nativitat de Durro des de l'aparcament.



   









   L'església de la Nativitat, és una de les més grans de la vall, de ben segur gràcies a la importància i riquesa que tenia el poble de Durro en aquells temps. El punt on està situat el poble de Durro, envoltat de prats, pastures i boscos, va propiciar que durant l'edat mitjana ja fos un dels pobles més importants de la Vall de Boí, amb un bon poder econòmic.
   Aquest poble apareix documentat per primer cop a la segona meitat del segle XI en uns pactes feudals entre els comtes del Pallars, en un d'ells consta que la vila de Durro pertany al comte Ramon IV del Pallars Jussà i com els homes de Durro varen jurar-li fidelitat pels volts del 1070.
   L'any 1140 l'església de la Nativitat, igual que les de la majoria que hi ha a la vall, passaren a formar part del bisbat d'Urgell.
Vista nord-est amb el campanar i la sagristia que ocupa la part de l'absis.
   L'església està formada per una única nau coberta per una volta de canó sustentada per quatre arcs torals. Actualment la nau és coronada per una sagristia d'època barroca que ocupa el lloc de l'absis. Del transsepte només es conserva una part del braç sud que s'ha convertit en una capella lateral. Al mur nord s'obren dues capelles gòtiques, cobertes amb volta de creueria i al seu costat s'alça el campanar.

Façana nord de l'església.
   La Nativitat de Durro és una de les poques esglésies de la vall que té les façanes decorades, a la part superior dels murs hi ha un fris d'arquets cecs que recorre tota la llargària de la nau, a sobre d'ella es situa un altre sanefa formada per petits quadrats com si tal fos un taulell d'escacs.
   L'església té dues entrades, una més senzilla oberta amb un arc de mig punt a la façana nord i l'entrada principal a la façana sud. 

Façana de llevant.
Porxo romànic del s. XII













   L'entada de la façana sud està protegida de punta apunta per un monumental porxo romànic edificat segurament a finals del segle XII, ja que s'observa que els carreus són més petits que els de l'església i axó fa suposar que es va edificar posteriorment. 

Porta principal decorada (façana sud).
   La portada amb tres arcs de mig punt, està decorada per dues arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells decorats amb relleus de motius vegetals i zoomòrfics (formes animals). Tot aquest conjunt està envoltat per un fris amb motius d'escacs com el que recorre tota la llargària de la nau.

Forrellat de la porta de l'entrada principal.
   A la porta de l'entrada sud, hi observem un element ben original de l'època medieval: Un forrellat decorat. La planxa que reforça el pany està decorada amb elements geomètrics d'on sobresurten quatre estructures que ens recorden la silueta de castells medievals. Al centre hi ha una figura humana, un castell que envolta el pany i un parell d'animals que semblen cavalls, tot un conjunt que recorda a una escena de cavalleria medieval. El passador del forrellat està decorat també amb figures geomètriques i capçat a una punta amb el cap d'un animal. Representació que en època medieval s'associava amb el maligne.

Pujant al campanar observem la diferència entre les finestres del segon i el tercer pis.
   El campanar s'aixeca al principi del mur nord, prop de la capçalera, és de base quadrada i té cinc nivells d'alçada, tot i que el darrer que acaba en una coberta piramidal de pissarra, ha estat escapçat per la meitat. Aquesta torre al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, les finestres del primer i segon pis varen ser tapiades (ara tornen a estar obertes des de la restauració del campanar feta l'any 1994), les dels dos pisos superiors van ser substituïdes per finestres gòtiques amb arc apuntat.

Una de les campanes del campanar.
Últim pis del campanar amb una de les campanes.

  











   La separació entre els pisos, seguint les directrius decoratives de les esglésies de la Vall de Boí, és determinada per elements ornamentals de l'art llombard. Una de les peculiaritats que té aquest campanar és que en el seu interior també hi trobem decoració amb arquets cecs i dents de serra.

Dalt del campanar amb les campanes i la vella maquinària.
   Els canvis litúrgics i l'evolució en els gustos estètics han fet que l'església s'hagi anat adaptant a les necessitats i als estils de les diferents èpoques per les quals ha anat passant, tant en l'arquitectura com amb la decoració.

Interior de l'església, nau central amb volta de canó i al fons l'altar major.

A l'esquerra entrada a les capelles gòtiques, a la dreta al
fons l'altar major.
A l'esquerra tapa piramidal del baptisteri, a la dreta
sota l'arc l'altar de Sant Antoni del s. XVIII.














    Entrem al temple i a l'esquerre trobem la pila baptismal romànica coberta amb una tapa piramidal de fusta decorada amb estels, tot seguit, també a l'esquerre, trobarem l'entrada a les capelles gòtiques que s'edificaren posteriorment on observem a l'entrada les voltes d'ogiva i la coberta amb volta de creueria, en el seu interior, en la primera trobem una decoració amb l'altar de la verge (s. XVII) i l'altra amb la del Sant Crist (s. XVIII).

Capelles gòtiques amb la coberta amb volta de creueria.
   Seguim avançant per la nau fins a arribar al fons, allà, a l'esquerra veiem la porta que dóna al campanar i enfront trobem l'altar major del segle XIX presidit per les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i Sant Joaquim. A la dreta se'ns

Altar Major, a l'esquerra porta d'accés al campanar, a la dreta braç sud del transsepte.
obra el braç sud del transsepte on al final a l'esquerra hi ha un petit absis i en la part coberta per una cúpula trobem l'altar de Sant Joan (s. XVIII).

Final del braç sud del transsepte, a l'esquerra petit absis, a la dreta capella de Sant Joan.
   Des de l'altar major si ens donem la volta, veurem al capdamunt dels peus de la nau el cor on es conserven dos objectes romànics molt peculiars: un és un banc de fusta renaixentista i l'altre la talla d'un Nicodem.

Cor de l'església de la Nativitat de Durro.
   El banc té dos elements molt especials, són els dos plafons de l'esquerra del respatller, aquestes dues taules de fusta de pi són d'època romànica i havien format part d'un banc romànic, l'ornament floral que veiem a la part baixa del plafó esquerre concorda amb el de la part alta de la del plafó dret, cosa que fa suposar que en origen eren de la mateixa taula. El tipus de material i forma, fan pensar que eren d'un lateral de banc romànic com algun altre que s'ha trobat per la vall.

Banc de fusta renaixentista.
   El Nicodem formava part del conjunt escultòric del davallament de la creu de Durro. Aquesta peça escultòrica segurament estava situada en la zona del presbiteri (com també trobem en algunes altres esglésies) i va ser elaborada pels artesans del taller d'Erill a finals del segle XII o principis del XIII. D'aquest conjunt escultòric de set peces, només en tenim coneixement de tres: el Nicodem, la Mare de Déu que es troba al MNAC i el Crist que va desaparêixer en la guerra del 1936, però hi ha constància gràcies a una fotografia feta a principis del segle XX.

Talla de Nicodem que formava part de les imatges del davallament de la creu de Durro.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de la Nativitat de Durro, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.


Les fotografies del damunt han estat preses el 31/07/2018.



diumenge, 16 de juny de 2019

Planell d'Aigüestortes (Vall de Boí)

Mirant el cel des de dins del Planell d'Aigüestortes.
   El Planell d'Aigüestortes rep aquest nom a causa dels meandres formats pel riu de Sant Nicolau al pas per aquest preciós indret. Aquest paratge el trobem dins el parc nacional d'"Aigüestortes - Sant Maurici" al terme municipal de la Vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça.
   Aquest cop per anar-hi no us faig cap mena de planell perquè està tot prou ben indicat, hem d'arribar al poble de Boí (que és un dels pobles que formen el municipi de la Vall de Boí), en entrar a la dreta veurem uns grans aparcaments on podrem deixar el vehicle, d'allà ben calçats i a peu ens dirigirem cap a la plaça del Treio (es troba darrere l'església romànica de Sant Joan) on hi ha la parada dels taxis que ens duran cap a dins del parc, ja que els cotxes particulars no hi poden entrar (us deixo amb l'enllaç de l'Associació de Taxis de la Vall de Boi per tal que podeu consultar preus i horaris).
Boí, plaça del Treio s/n, parada de Taxis.
   Ja dins el taxi comença la nostra ruta, sortim del poble de Boí prenent la L-500 direcció Caldes de Boí, però abans d'arribar trenquem a la dreta cap a la Palanca de la Molina on hi ha el pàrquing de l'entrada al parc nacional, passem pel costat la caseta d'informació entrant a la zona protegida per una pista asfaltada que circula pel paratge de la Vall de Sant Nicolau, molts cops per la vora del riu de Sant Nicolau tot passant per meravellosos indrets com l'estany de la Llebreta i

Cabana del Magre (esquerre) i estany de la Llebreta (dreta).
Estany de la Llebreta.













la cascada del Sant Esperit. És un recorregut de gairebé set quilòmetres que fem amb el taxi per dins del parc fins a arribar al Tossal del Sant Esperit on té el final del trajecte, allà comença el Planell d'Aigüestortes just al costat de la caseta d'informació ja a uns 1825 msnm.

Caseta d'informació del parc al final del trajecte dels taxis (1825 msnm).
   Un pic baixem del taxi, hem de continuar per la pista amunt, com si volguéssim anar a l'estany de Sant Maurici a l'altra banda del parc, el camí no és gens feixuc, és més aviat planer i distret, ja que el paisatge és cada cop més encantador.

Al fons la Roca de la Cremada (1885,9 msnm).
Riu de Sant Nicolau.













Passats uns 550 m, a la dreta trobem un desviament que va cap a un pont que travessa el riu, és el pont de Morrano que tot seguit empalma amb una passarel·la que s'endinsa cap a la boscúria, és un trajecte adaptat per cadires de rodes per

Pont de Morrano per sobre el riu de Sant Nicolau.
on pot passar tothom. En aquest punt entrem a la zona dels meandres que fa el riu de Sant Nicolau formant el paratge d'Aigüestortes, gràcies a les passarel·les podem sortejar l'aigua i caminar amb tota tranquil·litat admirant el paisatge que ens envolta fins al final del recorregut. Us deixo amb quatre imatges per fer boca, però trobar-se allà dins es molt millor:

Ho miris d'on ho miris és encisador.


















   Arribem a un punt en el qual s'acaba la passarel·la, els que van en cadira de rodes han de tornar per on han vingut, però la resta poden seguir endavant, tot travessant un petit pont de fusta i seguint uns pocs metres més enllà fins a arribar a la caseta del punt d'informació.

Baixant d'aigua en el punt on acaba la passarel·la (foto presa des del costat del pontet).
   Abans d'arribar al punt d'informació, al costat dels serveis (WC), podrem veure a on va a parar tota l'aigua que hem vist, just a la presa del Sant Esperit que queda uns quants metres per sota nostra.

Presa del Sant Esperit i al fons la Roca de la Cremada.
   Bé, ara ja només ens queda que tornar a prendre el taxi i cap a Boí que hi falta gent, però mentrestant us deixo amb un petit curt que he gravat per dins del Planell:


Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 31/07/2018.