En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
En aquest capítol farem un petit recorregut per la nostra Costa Brava des de la cala d'Aigua Xelida fins al mirador d'un preciós fenomen geològic al qual anomenem el bufador de sa Roncadora. Tot això pertany al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà) i ho trobem una mica més amunt del poblet de Tamariu poc abans d'arribar al terme de Begur.
Plànol orientatiu.
Per anar-hi no és pas gens difícil, sortint de Palafrugell prenem la carretera GIV-6542 en direcció cap a Tamariu, un pic arribats allà, travessem la riera i prenem el carrer dels Pescadors i més endavant trenquem a l'esquerre pel carrer d'Aiguablava, en arribar a una rotonda trenquem a la dreta per l'avinguda de Vicenç Bou, més endavant trobarem una altra rotonda on trencarem a l'esquerre tot prenent el carrer del Montgrí, a uns 280 m tombarem a la dreta pel carrer de l'Avi Xaxu i a uns 260 m més endavant veurem una mena de petit passeig on haurem de deixar el cotxe, més o menys al punt GPS: N - 41º 55' 20.8" E - 3º 12' 50.5".
Final del carrer de l'Avi Xaxu i punt on comença el camí que baixa cap a Aigua Xelida.
Deixem el cotxe ben aparcat i baixem fins al final del carrer, allà trobarem una barrera que limita el pas cap a una urbanització privada, però a la nostra esquerra s'obre pas un camí que baixa cap a la cala d'Aigua Xelida, el prenem i a
Escales que baixen cap a la cala d'Aigua Xelida.
uns 150 m més avall, on es comença a veure alguna casa, a la dreta trobarem unes escales que baixen a la dita cala, les prenem i l'anem a veure, ací t'hi pots tirar una bona estona admirant la seva bellesa i les vistes que si veuen. Si passem
Cala de'Aigua Xelida.
de la "Platja Gran" a un altre de més petita que es troba saltant unes roques, les vistes es fan encara més boniques. Vistes ja aquest parell de petites cales reprendrem el camí un altre cop escales amunt per tornar a agafar el camí per on
Vistes des de la caleta que està al costat de la "Platja Gran" d'Aigua Xelida.
veníem i continuar-lo endavant. Continuem i ens anem trobant cases a l'esquerra i a la dreta quasi totes amb bons jardins fins i tot algunes amb el seu embarcador particular edificat entre les roques com la que veiem quasi sobre la roca dita sa
Camí que baixa cap al embarcador de sa Planassa.
Embarcador de la Platja d'en Gotes.
Planassa, punt on comença la platja d'en Gotes, la qual anem vorejant pel seu damunt tot sortejant els pins que es creuen pel mig del camí, aquesta "platja", com podreu veure no tè ni un gram de sorra, és tota de roca viva.
Ací tenim una vista de la Platja d'en Gotes i al seu començament sa Planassa des del començament de l'Agulla d'Aigua Xelida.
A l'altre cantó de la Platja d'en Gotes, trobem l'Agulla d'Aigua Xelida i la Punta des Banc, lloc des d'on podem veure un parell de feréstegues entrades del mar dins les roques, les quals formen dues cales: la cala Llarga i la cala Ventosa.
Cala Llarga.
Cala Ventosa.
Després de passejar-nos per l'Agulla d'Aigua Xelida, reprenem el camí de ronda i sobtadament entrem dins la boscúria costanera, caminem uns 150 metres més i arribem a una petita clariana on trobem l'espai del mirador de sa Roncadora.
Mirador de sa Roncadora.
Mirador de sa Roncadora.
Sa Roncadora no és més que una gran esquerda oberta entre les roques de granit, la qual tè 52 m de llarg i uns 17 m de profunditat, aquesta comunica directament al mar i els dies que bufa temporal de llevantada s'hi produeix un efecte singular, sembla un guèiser, en picar el mar a les roques, l'aigua puja per l'esquerda i ha arribat a pujar algun cop fins a 5 m per sobre del nivell de la terra. La gent de la zona quan hi ha temporal de llevant, s'apleguen en aquest punt per gaudir
Esquerda entre les roques de granit,: sa Roncadora.
de l'espectacle, també, encara que no faci mala mar quan ens hi acostem sentim un peculiar soroll, com si fos un ronc, pot ser que per això rebi el nom de "Roncadora". Vist ja aquest preciós fenomen natural reprenem el camí, el qual ens portarà cap al carrer de cala Marquesa i seguint-lo tant per dalt com per baix anirem a parar al carrer de l'Avi Xaxu que és on hem deixat el cotxe.
Per si no us ha quedat prou clar, us deixo amb una pel·lícula del recorregut:
Les fotografies del damunt han estat preses el 02/11/2021, i la pel·lícula el 10/01/2023.
El pantà de can Companyó és d'aquests llogarets als quals hi hem passat un món de cops pel seu costat i mai ens hem imaginat que estaven allà.
Aquest petit racó del nostre país, està situat entre els termes municipals de Llagostera i Caldes de Malavella, és a dir que pertany també a dues comarques, la de la Selva i la del Gironès, ja que el torrent de la Garsa Freda que és el que alimenta al pantà divideix els dos termes.
Part sud del pantà.
Per anar-hi és ben fàcil, tant si venim de Vidreres com de Palafrugell per la C-35 hem de prendre la sortida 92 ("Can Carbonell") i dirigir-nos cap a la benzinera del cantó que va en direcció cap a Palafrugell, just al punt GPS: N - 41º 48' 17.9" E - 2º 51' 19.3", allà hi ha un bon espai per deixar el cotxe, a peu, ens dirigim com si volguéssim sortir de l'àrea de servei, a la dreta ens surt un camí que s'endinsa cap a la boscúria, el prenem i a la poca estona travessem un pas de postes d'electricitat, el camí segueix per l'altra banda, sense deixar-lo amb menys de deu minuts arribarem al pantà.
Plànol orientatiu.
També hi ha un camí que hi va directe des de la urbanització de can Carbonell, però pel qui no coneix la zona pot ser que sigui més enrevessat.
Un pic arribem davant del pantà, trobem un camí que l'hi dóna la volta, podent així fer un passeig pel seu vol. Tot l'entorn és primordialment de pi blanc, encara que també podem trobar altres espècies.
Cara nord del pantà.
Per l'extrem nord del pantà hi entra l'aigua del torrent de la Garsa Freda, el qual és molt rar veure'l ple d'aigua, ja que generalment baixa sec i el pantà, sort en té de les pluges gràcies a les quals s'omple. Per aquesta banda també trobem un "mesurador", que serveix per saber el nivell d'aigua que té el pantà i així poder calcular la quantitat de litres d'aigua que hi ha.
Mesurador del nivell de l'aigua.
Com podeu veure el dia en què hi vàrem anar estava ben baix d'aigua, com també tots els embassaments del nostre país a causa de la gran sequera que es patí l'any 2022. De tota manera aquest pantà és com un petit oasi en aquesta zona on podem gaudir de la pau escoltant el cant dels ocells tot veient la tranquil·litat de les seves aigües.
Pantà de can Companyó.
Un pic feta la volta tornarem cap al vehicle procurant deixar el lloc com si no hi haguéssim passat.
Les fotografies del damunt han sigut preses el 16/08/2022.
Bellmunt des de Sant Pere de Torelló, a la vora del Ges.
"L'ermita al cel suspesa", tal com la defineix mossèn Cinto Verdaguer en un dels seus versos de l'Emigrant el santuari de Bellmunt o també anomenada la Talaia de la Plana en l'argot popular, mai millors definicions per aquest santuari i cim de muntanya que queden a cavall entre la vall del Ges i el Bisaura.
Aquest preciós conjunt de santuari i cim de muntanya els trobem dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona. El santuari es troba a 1232,8 msnm i el cim a 1248 msnm.
Plànol orientatiu.
Per arribar-hi és molt senzill, venint de Torelló per la carretera BV-5224 entrem al poble de Sant Pere de Torelló i en arribar a la cruïlla de l'avinguda Pau Casals, on veurem un indicador cap al cementiri i Bellmunt, trencarem a l'esquerra avinguda amunt, al quart carrer a l'esquerre trencarem per l'avinguda de l'Atlàntida, on també hi ha una senyalització, al final l'avinguda es bifurca, a la dreta cap al cementiri i a l'esquerra cap a Bellmunt, està tot molt ben indicat. Seguim pel camí de Bellmunt que volteja el cementiri i està asfaltat, al cap d'un quilòmetre passem pel costat de Mas Redorta, passats quasi dos quilòmetres més veurem a l'esquerre el mirador de la Mare de Déu de Montserrat des d'on s'albiren unes magnífiques vistes i als 2,7 km d'aquest punt arribarem a l'aparcament de Bellmunt on haurem de ben deixar el cotxe. El punt GPS del lloc és: N - 42º 06' 02.6" E - 2º 17' 37.3".
Vista del santuari i el cim des de l'aparcament.
Aparcament de Bellmunt.
Un pic aparcat el vehicle, passarem la cadena que priva el pas dels cotxes cap al recinte (només poden pujar els autoritzats) i seguim el camí amunt, a les dues corbes, a la dreta s'enfila un corriol que puja per unes escales cap al santuari, si podeu us recomano que el prengueu, ja que les vistes des del caminet són molt bones.
Corriol que puja cap al santuari per les escales.
Si heu pogut pujar per les escales, en arribar a dalt trobareu una gran plaça, a la dreta s'enfilen les escales cap al santuari i més endavant, també a la dreta, es troba la font de sant Marc i al seu costat el camí que baixa per l'altre cantó cap a Vidrà.
Començament del camí a Vidrà, font de Sant Marc i Santuari des de la plaça (d'esquerra a dreta).
Al cantó esquerre trobarem l'altre camí que puja de l'aparcament i el corriol amb escales que puja cap al cim.
Vista del cim des de la plaça.
Anem primer a fer el cim pujant per les dretes escales i a veure les meravelloses vistes que es gaudeixen des d'allà. A dalt a part de la fita geodèsica, trobarem una gran creu de ferro la qual s'il·lumina a les nits i un padró, també uns panels per orientar-nos de les vistes que s'albiren des d'ací a dalt.
Panoràmica des de dalt del cim.
Des del mirador podem veure pràcticament tota la Plana de Vic, ressaltant al fons coneguts cims com (d'esquerra a dreta) Cabrerès, Montseny, Matagalls, Tagamanent, Montcau i Montserrat entre d'altres, el cantó nord ens el tapen els arbres i matolls, per veure-les haurem d'anar al santuari.
Santuari de Bellmunt vist des del cim de Bellmunt.
El santuari de Bellmunt, diu que pot ser que ocupi el lloc de la capella de l'antic castell de sa Reganyada, esmenat ja el 1020. Durant el segle XIII l'ermita ja és esmenada en documents de donacions i testaments, però no és fins al segle XV que tenim notícies més directes gràcies als llibres de les obres que s'hi varen realitzar. Pel 1587 es començaren a fer obres de modificació de l'edifici i durant els segles XVIII i XIX el santuari sofrir danys i restauracions a causa dels diversos incendis que va patir, també fou destrossat i saquejat i per últim molt malmès després de la Guerra Civil Espanyola, després es va restaurar i queda pràcticament com el podem veure avui.
Foto feta des del mateix punt que l'anterior el 07/11/2011 quan encara hi havia l'arbre a la plaça, ara ja desaparegut per culpa de la caiguda d'un llamp.
Baixarem del cim i pujarem cap al santuari, en el primer nivell trobarem el restaurant i en el segon l'església, aquesta és de planta de creu llatina, d'una sola nau i capçalera recta. El campanar és d'espadanya d'un sol arc de mig punt orientat al sud. Abans d'entrar al que és l'església hi ha un petit vestíbul, fet posteriorment, aquest comunica amb les estances del santuari. L'església està presidida per una imatge gòtica d'alabastre representant la verge amb el nen.
Interior de l'església de Bellmunt.
A aquesta verge n'hi diuen "Verge de les Alades" perquè diu que la varen trobar en el cim de sa Reganyada, just on hi ha el padró, punt on des de temps immemorials cada any a finals d'agost o principis de setembre, depèn de la meteorologia, pugen innumerables estols de formigues alades per anar a morir en aquest punt.
Sortim del temple i des de la plataforma que trobem al seu davant assentada sobre la penya i delimitada per gruixudes
D'esquerre a dreta: serra d'Ensija, Pedraforca i Cadí-Moixeró.
parets de pedra podem gaudir de precioses vistes, ací sí que veurem les de la cara nord que no podíem veure des del cim, també prop de la barana trobarem panels que ens indicaran les muntanyes i llocs que ens envolten.
Castell de Besora i Santa Maria de Besora.
Puigmal.
Un pic vist i visitat tot si volem podem gaudir d'un bon dinar al restaurant del santuari, si no, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe satisfets d'haver gaudit d'un bon dia. Ara us deixo amb un petit vídeo del llogaret.
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 19/08/2022.
Fita geodèsica dels Munts i al darrere el santuari de la Mare de Déu dels Munts.
Els Munts és un cim de 1057 msnm el qual està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC, el trobem al terme de Sant Agustí de Lluçanès a la subcomarca del Lluçanès la qual està dins la comarca d'Osona.
És un llogaret al qual tant podem anar tot fent una excursió a peu des de Sant Boi de Lluçanès per exemple o senzillament arribar-hi amb el cotxe per gaudir de les meravelloses vistes que s'albiren des d'allà.
Plànol orientatiu.
A aquest punt hi podem arribar de diferents llocs, us diré per on hi he arribat jo:
Venint per la C-17, tant si és ve de Ripoll com de Barcelona, hem de prendre la sortida 82 i després a la següent cruïlla tombar a l'esquerre cap a Sant Agustí de Lluçanès per la carretera BP-4654, passarem pels veïnats de Serradet i Cussons i a 5,9 km d'aquest últim trobarem una altra cruïlla i ens desviarem a l'esquerra direcció a Sant Boi de Lluçanès per la carretera BP-4653, just a un quilòmetre, prendrem un desviament a l'esquerra direcció al santuari de la Mare de Déu dels Munts, seguirem aquest camí durant uns 2,2 km arribant finalment al nostre destí.
Santuari de la Mare de Déu dels Munts.
Un pic ben deixat el cotxe, ens dirigirem cap al darrere de l'església on trobarem una esplanada i al seu final un vèrtex geodèsic, des d'aquesta esplanada situada en un punt geogràficament estratègic, ja que quasi fita amb quatre comarques (Osona, Ripollès, Lluçanès i Berguedà), i a causa de la seva alçada, amb l'ajut d'uns cartells indicadors i si el dia és clar, podrem veure una bona quantitat de cims i llocs del nostre petit país: cap al nord-oest veurem la serra del Cadí, el Pedraforca i la serra d'Ensija, pel sud-oest veiem Montserrat, a l'est contemplem el Puigsacalm, la serra de Milany, Cabrera i Aiats, pel sud-est una bona part d'Osona acabant al fons amb el Montseny i mirant pel nord-est podem veure des del Pirineu de Núria fins al Canigó, destacant el cim del Puigmal.
Santuari i hostatgeria de la Mare de Déu dels Munts.
Un pic vistos tots aquests paisatges tornarem cap a l'església que si coincidim que hi ha missa podrem entrar a veure el seu interior.
La construcció de l'edifici actual és relativament moderna, diríem que de l'època barroca, va ser aixecada en l'any 1695 en substitució d'un altre més antiga, pot ser romànica i més petita. Té l'entrada per ponent precedida per un gran atri al què s'accedeix per una escalinata de pedra, al damunt de la porta d'accés hi ha una pedra amb la inscripció datada de 1700. Al centre de la façana hi destaca un rosetó octogonal i el campanar té una alçada de 15 metres.
Atri amb l'entrada principal sobre la qual hi ha la pedra amb la inscripció: 1700.
D'aquest temple ja es tenen dades des de l'any 1170 com a Santa Maria del Mont, però no hi ha gaire documentació com per fer un seguiment històric.
En el seu interior s'hi conserva un retaule neoclàssic on podem veure al damunt la imatge de Sant Joan Baptista com a patró de l'església, a la dreta uns plafons representant a Sant Antoni, el somni de Sant Josep i les esposalles de Josep i
Retaule neoclàssic.
Interior del temple.
Maria; a la part esquerra, trobem a Sant Domènec, la fugida d'Egipte i l'adoració dels Mags. En l'espai del mig del retaule, es forma una petita capella amb la imatge de la Mare de Déu dels Munts, la qual data del segle XIII.
Imatge romànica del segle XIII de Santa Maria.
Al costat de l'església, s'hi troba l'antiga hostatgeria la qual va ser transformada en restaurant, que en l'època de la COVID-19 es va veure obligat a tancar i ja veurem si es tornarà a obrir.
Façana principal del temple amb la paret de l'hostatgeria al cantó dret.
Un pic vist tot tornarem cap al cotxe i esperant que us agradi el lloc us deixo amb un petit vídeo:
Les fotos i el vídeo del damunt han estat presos el 21/08/2022.
Aquest preciós paratge el trobem a una alçada de 890 m s n m dins el terme municipal de Rupit - Pruit a la comarca d'Osona, encara que es troba dins una finca privada si hi anem amb respecte, el podrem visitar.
El més recomanable és anar-hi a peu des de Rupit tot seguint l'itinerari de Les Fonts de Rupit, però per les persones que tinguin dificultat de mobilitat o senzillament no puguin caminar massa, us deixaré una altra alternativa a seguir, això si amb compte de no massificar ni destorbar, penseu que ens trobem en una propietat privada.
Plànol informatiu.
Venint de Cantonigròs per la carretera C-153 direcció a la Vall d'en Bas, passarem de llarg el desviament per anar al poble de Rupit, a uns 400 m trobarem a la dreta un altre desviament cap al càmping de Rupit que també ens passarem, però al cap de 400 m més a la dreta sí que haurem de trencar per una pista que travessa una porta i tot segut s'endinsa cap a la boscúria, a uns 300 m del començament de la pista, després d'haver travessat el torrent Mal, a la dreta veurem una petita esplanada entremig dels arbres, allà aparcarem el cotxe.
Començament del camí cap a la font de la Guitarra.
Ben deixat el vehicle de manera que no destorbi, veurem que a l'altre cantó de la pista surt un camí, és el que prendrem per anar a la font de la Guitarra. Després de caminar uns 150 o 200 m pel costat del torrent Mal, veurem a l'esquerre una petita presa amb una portella de fusta, això ja forma part de l'espai de la font, ja quasi hem arribat, un xic
Presa de retenció d'aigües de l'espai de la font.
més amunt tot vorejant el dit espai, arribarem a una porta que ens donarà l'accés al lloc. En entrar veurem que l'espai està dividit en tres zones, a la més alta, al costat per on entrem es troba un espai amb taules i bancs de pedra on podríem fer un mos. Seguint el corriol de l'entrada cap avall entrarem al que en podríem dir segon nivell, ací trobem dues
Espai del berenador.
fonts, una més vella i una altra més nova amb bancs laterals i pica de pedra, les quals estan separades per unes escales que pugen cap a les taules abans esmenades, ací també hi trobem una taula al costat de la font més nova. Pel costat de
Font nova.
Font vella.
l'espai de les fonts, baixa el torrent Mal tot fent unes basses naturals, les quals estan arranjades per fer unes petites piscines esglaonades. Per sota del nivell de les fonts hi ha una gran piscina tancada per la resclosa que hem vist abans d'arribar, aquesta té una mena de passadís lateral amb uns bancs que estan adossats al mur de contenció que aguanta
Piscina gran tancada per la resclosa.
les terres del costat. En definitiva un llogaret preciós i molt fresc a l'estiu, encara que a la tardor també és molt recomanable de veure per la gran varietat d'arbres que l'envolten, hi trobem plàtans, faigs, roures trèmols i pins, tot un espectacle de color en aquella època.
Piscines esglaonades al costat de les fonts.
Tot aquest conjunt el trobem ací perquè a principis del segle XX una família ben estant de Barcelona, la família Fontana, venia cada any a estiuejar a la seva casa de Pruit (casa dita "La Fontana"), aquests varen condicionar dins de la seva finca l'espai on es troben les fonts i al seu costat on hi havia unes basses naturals degudes al desnivell del torrent
Piscina gran amb el passadís al costat i els bancs adossats al mur.
Mal, les va habilitar fent-hi unes piscines per esbarjo de la família. Anys més tard, sota l'ombra del platanar hi va instal·lar les taules i bancs de pedra per organitzar berenars. La finca de "La Fontana" es troba més amunt sobre l'espai de les fonts.
Vista del conjunt de les piscines.
Un pic vist i gaudit d'aquest preciós lloc tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, mirant de no deixar cap paperot ni llauna pel mig, és bo de portar sempre alguna bossa a sobre per recollir les nostres deixalles i si cal les que hi puguem trobar d'algun "despistat".
Per si no us ha quedat prou clar, ús deixo un petit vídeo del lloc:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 23/08/2022.
