Translate

dimarts, 4 de setembre de 2018

Les Ermites del Corb (Les Preses)

Serra del Corb amb la Roca Lladre al fons.
   Les ermites del Corb, són un parell d'esglésies situades en la serra del Corb, dins el terme municipal de Les Preses a la comarca de la Garrotxa.
   Per anar-hi jo recomanaria fer una petita matinal, surtin del poble de Les Preses tot seguint el recorregut recomanat per ITINERANNIA (xarxa de senders), ja que tot fent una passejada molt maca passant pel volca del Racó visitarem les dues ermites sense malmetre ni contaminar el paratge, o bé deixar el cotxe a la zona de la benzinera  que hi ha a la dreta a la sortida de les preses (direcció Olot) i seguir a peu uns 2,5 km fins a arribar al desviament de la carretera i un més fins a les ermites. Per les persones grans o amb mobilitat reduïda, ara us diré la manera d'acostar-nos amb un vehicle per poder-les veure, però repeteixo, millor no posar els cotxes per aquests indrets, som a dins d'un parc natural i tenim el deure de cuidar la natura. 

Planell orientatiu
   En sortir de Les Preses direcció cap a Olot, just en passar el polígon industrial on ens queda una benzinera a la dreta veurem el trencall (indicat amb senyal de trànsit) cap a Sant Miquel del Corb per la carretera GIV-5242, el prenem i seguim la via uns 2,6 quilometres fins a trobar a la nostra dreta un indicador que posa Sant Miquel del Corb, el  passem i a uns 200 m veiem un altre trencall també a la dreta, el prenem, aquest camí sense asfaltar ens portarà fins a l'era del Mas el Camps que no està habitat i on podrem deixar el cotxe sense que destorbi (punt GPS: N - 42º 08' 32.6''  E - 2º 29' 
Sant Martí del Corb.
30.9''). Un pic aparcat el vehicle comencem a caminar tot seguint el camí per on veníem amb el cotxe introduint-nos cap a la frondosa fageda, que si és a l'estiu, ens donarà una agradable frescor, el camí es força planer i no presenta cap dificultat, al cap de poca estona, passats uns 400 m, ja intuïm la silueta de l'ermita emplaçada en un preciós raconet del bosc, a mesura que ens anem acostant veiem que està elevada i s'hi accedeix per unes escalinates, al seu costat esquerre hi ha la font de Sant Martí que mitjançà d'una canal porta l'aigua a un safareig o abeurador pel bestiar.
   L'església està formada per una sola nau i absis semicircular, al seu davant guarint l'entrada té un porxo aguantat per dues pilastres i teulada a dues aigües, a cada costat de la porta trobem unes finestres amb reixa de forja des d'on podem veure l'interior del temple, al damunt, la façana està coronada amb un campanar d'espadanya amb un sol ull. L'edifici està vestit amb pedra menuda de la regió i el sostre cobert amb teules.
   Per al moment no es té cap dada històrica que en faci referència, però per la seva estructura tot fa pensar que és romànica.
   En aquesta ermita es ve a casar molta gent de la comarca, ja que com podeu veure tant per la seva estètica com pel seu entorn té un encant especial, sobretot per la tardor.
   Un pic hem vist i voltat pel seu entorn, seguirem endavant pel camí que ens va endinsant cada cop més en aquesta meravellosa fageda on ens trobem conduint-nos cap al mas l'Antiga, una preciosa edificació que trobarem passat un quart d'ora més o menys (temps calculat amb un pas tranquil), allà es 

Sant Martí del Corb, a l'esquerra es pot intuir la font. 
Sant Martí del Corb.
bifurca el camí, seguirem cap a l'esquerra on surt un camí que fa pujada i en el que veurem l'indicador de Sant Miquel del Corb, l'anem seguint, més amunt a la dreta veurem una antiga casa dita "el Curós", seguim en lleu pujada i als 10 o 15 minuts ja veurem a la nostra esquerra en el bell mig d'una petita clariana de bosc  l'ermita de Sant Miquel.

Sant Miquel del Corb.
   Aquesta església romànica ja és anomenada l'any 957 quan una noble dama dita Ricarda va donar una gran aloetat tot incorporant-la a les possessions del monestir de Sant Benet del Bages.

Sant Miquel del Corb.
    L'església podria ser preromànica però no hi ha res que ens ho pugui confirmar amb certesa, el temple consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. En el segle XVIII es va sobrealçar la taulada. La porta d'accés és dovellada i està en la façana de ponent protegida per un porxo. L'actual campanar és de torre amb sostre de quatre vents recolzat també sobres la façana de ponent, antigament aquest campanar era d'espadanya amb dos ulls. En el costat de migjorn podem observar dos contraforts reforçant la paret. També s'ha de dir que últimament aquesta església ha estat bastant restaurada.
Sant Miquel del Corb
   Doncs bé un pic vistes aquest parell de joies amagades dins les boscúries de la Garrotxa ja només ens queda que anar a buscar el cotxe i buscar un lloc per a dinar que per aquestes rodalies es menja força bé i si no un bon entrapa mentre admirem la natura, però si us plau, deixeu-ho tot net, conservem el nostre patrimoni. 


Les fotografies del damunt han estat preses el 20/11/2017

diumenge, 29 de juliol de 2018

La Fageda d'en Jordà (Santa Pau)

La Fageda d'en Jordà.
   La Fageda d'en Jordà, tal com el seu nom indica, és un bosc en el qual predomina el faig, espècie d'arbre caducifoli que pot assolir fins als 40 m d'alçada, aquest tipus de bosc sol ser montà, assentant-se als besants humits i ombrívols on se sol estancar la boira i els núvols, entre els 500 i els 2000 msnm. La Fageda d'en Jordà és una de les fagedes més representatives del nostre país, una de les principals peculiaritats és que està a una alçada de només 550 msnm en un terreny planer, és de les més baixes, la quantitat idònia d'humitat que necessiten aquests arbres per créixer els hi dóna el mantell de lava sobres el que estan, la qual fa milers d'anys es desprengué del volca Croscat que es troba al seu costat.

Planell orientatiu.
   Per anar-hi no és pas difícil, està ben indicat, només haurem d'agafar la carretera GI-524 que va d'Olot a Banyoles passant per Santa Pau, el lloc està entre Olot i Santa Pau, prop del punt quilomètric núm. 4 a l'aparcament de can Serra, pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 09' 17.0''  E - 2º 30' 59.7''. Allà trobareu un aparcament, una zona d'esbarjo, pícnic i un punt d'informació, però compte que hi ha dies puntuals que cobren per estacionar en el lloc, podeu consultar preu i dies clicant en el web dels Parcs Naturals GenCat. Un pic deixem el vehicle, travessem la zona de pícnic

Entrada a la fageda pel recorregut núm. 2.
Zona de pícnic, al fons instal·lacions.













en direcció al punt d'informació, passats els equipaments, a la dreta, veurem que surt el camí cap a l'itinerari núm. 2 o altrament dit itinerari Joan Maragall, és el que us recomano, ja que és molt planer, ben senyalitzat, té un recorregut aproximat d'un quilòmetre i mig (més o menys mitja hora) i crec que hom que no tingui cap minusvalidesa per caminar el pot fer.
Monument a Joan Maragall.
   Comencem doncs el nostre passeig travessant la carretera per sota, als pocs metres, tot seguint el camí al nostre davant trobarem el monument a l'escriptor i poeta Joan Maragall on a sota podrem llegir en un cartell el poema que el va inspirar aquesta fageda. Maragall era bon coneixedor de la Garrotxa, ja l'any 1889 va fer estada a Olot amb els seus pares i germanes, per tornar després de gran diverses vegades (el 1905,1907, 1908 i el 1909), ja que treia molta inspiració pels seus escrits en aquelles contrades.

Entrem a la fageda.
   Passat el monòlit en homenatge a Maragall, baixarem unes escales que donen al sender que ens endinsarà cap a la frondositat del bosc portant-se fins a un gran tossol, al qual donarem la volta tornant a l'aparcament pel mateix camí que hem vingut, no hi ha pèrdua.

Sol ondulat a causa dels tossols.
   La Fageda d'en Jordà, tal com hem dit al principi, creix sobre la colada de lava provinent del volcà Croscat. Té un relleu ondulat ple de petits turons de dimensions variables que es coneixen a la zona amb el nom de tossols. La colada va arribar fins a una zona d'aiguamolls, aquests es van evaporar per les altes temperatures de la lava (uns 1000 ºC), el vapor d'aigua produït  pel contacte s'introduí dins la lava deformant la capa exterior, parcialment solidificada, fins a trencar-la. D'ací varen sortir els bombaments que veiem recoberts de fragments de basalt.














   Mai s'han pogut aprofitar aquestes terres per l'agricultura, de fet, la colada de lava on està assentada la fageda rep el nom científic de "malpaís", gràcies a axó s'ha pogut preservar el bosc de l'acció humana i ara encara el podem gaudir igual com era en segles passats.














   A la Fageda d'en Jordà s'hi pot anar tot l'any, sempre és bonic pro canviant segons l'estació, a cada època dóna una imatge ben diferent, a l'hivern, el contrast de la grisor dels troncs amb la catifa de fulles seques del terra, a la primavera, comença la vida amb el ressorgiment de les fulles verdes tot vestint els arbres, a l'estiu, l'entramat de les branques plenes de fulles impedeixen el pas dels rajos solars creant un ambient de penombra dins la fageda, però per mi l'estació Reina és la tardor, ací es pot gaudir de l'esclat de colors vermells, ocres groguencs, combinant amb els verds que van decolorant i transformant-se creant un ambient càlid i confortable digne d'admirar i gaudir.


   Ja a títol de comiat, m'agradaria deixar-vos amb el vers inspirat en aquest paratge del gran escriptor i poeta Joan Maragall:




La Fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt el pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!


Joan Maragall i Gorina (1860 - 1911)







Les fotografies del damunt han estat preses el 20/11/2017


dimarts, 17 de juliol de 2018

Sant Feliu de Savassona (Tavèrnoles)

Sant Feliu de Savassona.
   L'ermita de sant Feliu de Savassona està edificada en un lloc privilegiat, dalt d'una gran roca enfront de l'antic castell de Savassona i a frec del precipici que cau sobres un meandre del riu Ter, en el bell mig d'un vell poblat ibèric, en el terme municipal de Tavèrnoles, comarca d'Osona en la província de Barcelona.
   Per arribar-hi no és pas gens dificultós, prendrem com a punt de referència el preciós poble de Tavèrnoles al que  arribarem prenent la carretera BV-5213 que surt de la C-153 en direcció al monestir de sant Pere de Casserres, passat el poble, a uns 1500 m a l'esquerra trobarem al costat de la carretera un espai per deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 57' 22.0''  E - 2º 20' 23.0'', des d'ací començarem la nostra passejada a peu, us deixo un planell perquè veieu més clar el recorregut, encara que està força ben senyalitzat:

Planell orientatiu.
   En aquesta petita passejada, abans d'arribar a l'ermita podrem veure un bon grapat de coses ben curioses que ara, a mesura que anem avançant, us aniré detallant, comencem doncs:

Vista de Sant Feliu des de l'aparcament.
Inici del camí.













   Des de l'aparcament surt un camí i al seu costat el corriol que hem d'agafar, pugem dalt del marge i seguim direcció al nostre destí tot vorejant uns camps, al cap de poc tros, just quan som gairebé sota l'ermita ens trobem amb una gran roca de gres d'uns dotze metres d'alçada i pràcticament quadriculada a aquesta gran mole de pedra n'hi diuen "el Dau" a

El Dau.
El Dau.













partir d'ací, si som bons observadors, podrem veure inscripcions a moltes pedres, però les més importants les trobem passat el "Dau", tot recta endinsant-se cap al bosc de pi roig trobarem uns indicadors que posen, primer: "La Pedra de les Bruixes" i seguidament "La Pedra de l'Home". La primera que trobem és la de les bruixes, té una clivella central que la divideix amb dues meitats, tota ella es troba intensament gravada amb símbols (petròglifs) dels que la gran majoria són cruciformes (uns cinquanta) amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems, nou ferradures, sis cassoletes, diversos cercles, i d'altres figures entre les quals podem destacar dues formes en "V", dues en "8" i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels dibuixos i de les tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia, les atribucions més freqüents van de l'edat del bronze a l'edat mitjana.

Pedra de les Bruixes.
Detall amb les creus.













   La Pedra de l'Home o també dita del Nen, presenta diversos gravats d'entre els quals ressalta una figura antropomorfa de traç ben definit però desproporcionat i força simple; consta d'un cap gran amb ulls i boca, el cos, dues cames curtes amb grans peus, el braç dret està enganxat al cos i l'esquerra fent angle sobre l'abdomen, les mans són també força grans. Les atribucions cronològiques d'aquesta pedra és igual que l'altra, de l'edat del bronze a la mitjana.

Pedra de l'Home
Detall de l'home.













Cartells explicatius al costat de cada pedra.

   Aquestes pedres i d'altres de l'entorn que també tenen petròglifs, l'any 2012 varen ser netejades i tractades per experts per tal d'evitar que es desdibuixessin els gravats.
   Les pedres gravades del pla de Savassona, han sigut motiu d'innumerables llegendes i comtes populars. Diu una de les històries que els gravats els varen fer unes bruixes enemistades amb el baró de Savassona com a signe de venjança i advertiment, ja que aquest noble estava molt lligat a la Santa Inquisició, havent participat com a president del tribunal en un procés de bruixeria, on la inculpada fou torturada i finalment penjada a la forca.
   Vistes aquestes pedres tornarem enrere fins al Dau on veurem un altre indicador, el de "La Pedra del Sacrifici", ens endinsem cap a l'altre cantó de bosc i ens la trobem al davant, es tracta d'una gran roca de gres isolat d'unes 400 tones de pes, de ben

Pedra del Sacrifici (cara de llevant).
Pedra del Sacrifici (cara de ponent)





























segur despresa del carener principal, el bloc presenta diverses deformacions a la roca, solcs i forats fets artificialment per la mà de l'home, a la seva banda de ponent fa una balma on a sota es trobaren unes restes arqueològiques en unes excavacions que començaren l'any 1960 a causa d'unes troballes de l'any 1958, en aquestes excavacions, es trobaren dos enterraments, un d'ells força ben conservat, era el d'una dona d'uns 25 anys col·locada en posició fetal, a la que l'hi agafaren uns ossets dels peus per fer la prova del carboni 14, la qual donà el resultat que l'antiguitat de les despulles eren d'uns 2345 anys aC per tant aquell lloc era dedicat als enterraments durant el Neolític Final i el Calcolític (2500 - 1800 aC). Els diferents estris trobats en les excavacions es poden trobar en l'actualitat al Museu Episcopal de Vic.

Rètol explicatiu davant la Pedra del Sacrifici.
   Diu la llegenda que des de temps immemorials la Pedra del Sacrifici era un lloc sagrat, utilitzada per fer sacrificis humans i la sang dels sacrificats anava regalimant per les canaletes que hi han gravades en la roca. Molts segles més tard, les bruixes hi celebraven els seus rituals, ací es valoraven les seves malifetes i si no havien fet prou mal, eren mortes sobre la pedra, després, les bruixes provocaven una gran tempesta i així, amb l'aigua es netejava la gran roca de la sang escampada quedant com si res hagués passat. Pel fet que antigament la gent es pensava que s'hi havien fet sacrificis humans i a totes aquestes llegendes a la pedra l'hi ha quedat aquest nom.

La Pedra del Sacrifici.
     Si hem estat atents, abans d'arribar al davant la Pedra del Sacrifici, haurem vist l'indicador del corriol que surt cap a l'ermita de Sant Feliu, doncs el prenem i comencem a pujar cap al cim de la roca on està situada, no hi ha pèrdua, el

Escales medievals.
Camí que puja cap a l'ermita pel costat de la balma.





























camí està molt ben senyalitzat, en enfilar l'últim tram, passem pel costat d'una balma on el camí al final de la pujada es transforma en unes escales construïdes en l'edat mitjana per assolir l'ermita, un parell de corbes i ja hi som.

Façana de Sant Feliu de Savassona.
   L'ermita de sant Feliu, és una edificació formada per una sola nau romànica, conservant l'absis rectangular lleugerament trapezoidal d'època preromànica (s. X - XI), esta coberta per una volta de canó. Hi observem dos portals,

Lateral amb la porta de migdia.
Lateral de migdia amb l'absis.













l'original al mur de migdia d'arc de mig punt adovellat i a ponent n'hi ha un de construcció posterior (s. XVI), amb un estel salomònic inscrit dins d'un cercle a la dovella central. El capcer està coronat per un campanar d'espadanya, en el que s'obren dos finestrals d'arc de mig punt. Hi ha poques referències sobres aquesta ermita, la més antiga que trobem és de

Interior de l'església.
Vista des del darrera.













1037, quan un tal Guifred va fer donació d'unes terres  a la parròquia de sant Pere de Savassona i diversos instruments a la casa de Sant Felio, més tard fou anomenada Sant Felio de la Roca tal com apareix en un document de l'any 1302.
   Per tot el vol de l'ermita podem veure dipòsits excavats en la roca amb els seus desaigües, uns van a un altre dipòsit i

Dipòsit i tombes antropomorfes.
altres desembossen al precipici. A la pedra que hi ha darrere de l'absis, a part d'un dipòsit podem veure unes quantes tombes antropomorfes, són petites i algunes estan millor conservades que altres, ja que és un pas molt habitual dels excursionistes per veure les esplèndides vistes des de l'estimball que dóna a un meandre que fa el riu Ter.

Vistes des del darrere de l'absis. 
   Des del costat de l'ermita també podem gaudir d'unes vistes del Castell de Savassona que per cert es queda al costat mateix del lloc on hem aparcat el cotxe i abans de marxar ens podem acostar a veure'l.

Vista del castell de Savassona des de l'ermita de sant Feliu.
   Des del "pàrquing", a l'altre cantó de la carretera veurem que surt un camí, aquest va en direcció al castell, però compta de no molestar, ja que està habitat, abans d'arribar al castell, a la dreta ens trobarem amb l'església romànica de sant

Sant Pere de Savassona.
Pere de Savassona, edificada al s. XI i remodelada alçant la nau en el s. XVII, després en quatre passes ja som davant del castell, aquest està documentat en el 890 sota el domini dels vescomtes d'Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona que esdevingueren senyors de la Baronia de Savassona, en el s. XII encara hi manava aquesta família,

Castell de Savassona.
però per falta de descendència posteriorment fou venut. Als segles XVII i XIX patí unes renovacions, però en l'actualitat encara conserva elements medievals com els murs de defensa i una torre triangular dins de l'edifici.

   Ja ho veieu, hem fet una matinal ben completa, tant de bellesa paisatgística com d'història i pel qui no l'hi hagi quedat prou clar, us deixo amb un petit curt perquè ho acabeu de veure bé, però el millor és anar-hi.



Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut presos entre els dies 06/11 i 18/12 del 2017.



dijous, 21 de juny de 2018

Salt del torrent de Pastuira (Setcases)

Vista de Setcases des de Tregurà de Dalt (2014).
   Ens dirigirem cap a Setcases que serà el punt de partida de la petita excursió que farem cap al salt del torrent de Pastuira, només ens caldrà caminar uns 700 m per arribar-hi, però si algú vol caminar més, pot seguir pel camí endavant tot i fent l'itinerari núm. 3 que es troba en les rutes de la web oficial de Setcases.

Planell orientatiu.
    Un pic arribem al poble, podem deixar el cotxe a l'aparcament que es troba a l'esquerra de la carretera que puja cap a Vallter 2000, més o menys al punt GPS N - 42º 22' 28.6''  E - 2º 18' 07.0'', des d'allà prenem el carrer Fondo que ens porta cap a la botiga de queviures "Ca la Núria", al davant mateix de la seva porta, a l'esquerra, surt un carreró que empalma amb el carrer d'en Ponts que seguirem fins a trobar el carrer de la Font que és el que ens portarà a l'inici del nostre recorregut.
Camí que prendrem al final del carrer de la Font.
   Prenem el camí de terra que es troba al final del carrer de la Font que no és més que l'antic camí que portava cap al poble de Tregurà de Dalt tot passant pels "solans", peces de terra situades en bancades on els habitants de Setcases tenien els horts. Aquest camí amb lleu pujada segueix paral·lel al riu Ter que ens queda sota nostre, més endavant trenca cap a la dreta tot seguint el curs del torrent de Pastuira des d'on es poden gaudir de precioses vistes.

Al fons pic de Pastuira (2373 msnm).
Entrada a Setcases.













   Més endavant, passada la corba ens endinsem cap a la boscúria, comencem a escoltar la remuga de l'aigua, cada cop som més a prop del torrent, als pocs metres i al bell mig del camí trobarem el salt davant nostre, ja que el torrent travessa el camí i just en aquest punt es troba el salt.

Salt del torrent de Pastuira.
   És un salt format per petits saltirons que salven el desnivell de la muntanya i que des del camí es poden veure força bé, cada saltiró té la seva bellesa particular.

Detall del salt (sota el camí).
Detall del salt (part alta).













   En un cas de què faci poc que hagi plogut cal anar preparat, ja que el camí estarà tot cobert per l'aigua i haurem de travessar-lo amb passeres o mullant-nos els peus.

Salt del torrent de Pastuira (des de sota el camí).
Salt del torrent de Pastuira (des del camí).













   Aquest torrent que neix per sota del pic de Pastuira desembossa després del seu curt però força desnivellat recorregut al riu Ter poc abans d'arribar a Setcases.

Salt del Torrent de Pastuira.


Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 28/08/2017