Cascada de Gerber o Salt de Comials (Alt Àneu)

   Aquest gran salt d'aigua està dins el terme municipal de l'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Podríem dir que és el desembassament natural de l'estany de Gerber (2.165 msnm), i passant per la vall i després pel barranc de Gerber es precipita sobtadament a la vall de la Bonaigua amb un salt d'uns 125 m. 

Cascada de Gerber o salt de Comials.

   Fa uns 40.000 anys, per la vall de la Bonaigua (que és la vall principal de la zona per la qual passarem) hi discorria la glacera principal a la qual desemboçava la vall del Gerber. En fondre's el gel, la vall del Gerber va patir menys erosió que la principal, quedant penjada en respecte a aquesta. Ara podem veure el gran desnivell que hi ha entre les dues valls just per a on cau la cascada del Gerber, o altrament dit salt de Comials.

   A causa de la seva gran magnitud es pot veure clarament tot pujant el port de la Bonaigua, l'aigua que cau destaca força entre el  fosc i frondós bosc de coníferes que l'envolta. 

   Per anar-hi és molt fàcil, us diré tres maneres, tot depèn de les ganes que tingueu de caminar, o moltes o cap. Les dividirem en tres rutes totes basades en el planell que us poso ací sota d'aquestes línies:

Planell orientatiu.

Ruta 1:
               
          Per la carretera C-28, passat València d'Àneu, a uns sis quilòmetres, veurem una desviació a l'esquerra amb un indicador que posa "Carretera pel Bosc del Gerdar", l'agafem i ens adonem que no és més que un tram de l'antiga carretera que pujava cap al port de la Bonaigua tot passant pel mig del bosc del Gerdar, correrem un mica més d'un quilòmetre i ens trobarem amb el refugi del Gerdar on al seu davant hi ha lloc per deixar el cotxe (GPS: N - 42º 38' 15.0''  E - 1º 02' 23.6''). Al costat de la carretera ja veurem l'indicador del camí que tenim de seguir, el que ens endinsarà cap dins de la boscúria de coníferes, la qual ens donarà una agradable frescor fins i tot en ple estiu. Anem seguint aquest camí que és el que feien servir els traginers de l'Aran i el Pallars per travessar el port de la Bonaigua, hi ha punts en el que travessarem la vella carretera, però el camí no te pèrdua. Arribem a un punt en què tant el camí com la carretera es veuen travessats per un tallafoc d'una línia d'alta tensió, i on també trobem l'aparcament del bosc del Gerdar, ja portem més o menys 1.600 m caminats, que és la meitat de l'excursió, i ací comença la Ruta 2.

Ruta 2:
           
            Fins ací també es pot arribar amb el cotxe (GPS: N - 42º 38' 30.4''  E - 1º 01' 28.3''), però ja més endavant ha de ser forçosament a peu; bé doncs, seguim amunt fent cas d'un indicador que es troba a l'esquerra de la carretera i ens encara cap a un corriol que va agafant una lleu pendent amunt, fins que al cap d'una bona estona trenca a l'esquerra i enfila més fort travessant el riu per unes passarel·les de fusta i encarant-nos cap a unes escales que s'enfilen dretes cap al mirador de la cascada de Gerber, fins ací hem fet uns 1.600 m més, i la recompensa la tindrem ja davant nostre.

Cascada del Gerber o salt de Comials des de el mirador.

Ruta 3:

           La ruta que ens queda és la més fàcil, amb cinc minuts estem al salt, no gaudirem d'un relaxant passeig entremig d'avets però pel qui no pot caminar massa o no té temps per fer-ho de l'altra manera, ja és la que ens queda i sort que hi ha un camí ràpid:
   Per la C-28 passem València d'Àneu i el desviament del bosc del Gerdar, seguim com si volguéssim pujar al port de la Bonaigua, per la carretera, a la nostra esquerra, veurem el salt des de lluny tot passant per una gran recta i el quilòmetre 52, desparés ve una corba a l'esquerra i seguidament una a la dreta, just en aquesta  hi ha un petit entrant cap a l'esquerre on es pot deixar el cotxe (si ens passésim, més endavant ve l'indicador del km 53 i un xic més amunt l'església de la Mare de Déu de les Ares on podríem donar la volta), en aquest punt que hem deixat el vehicle (GPS: N - 42º 38' 43.0''  E - 1º 00' 29.3'') veurem un indicador que ens senyala el corriol que hem de seguir per passarel·les, sortejant baixants de pedra i vigilant no relliscar i caure de cul a terra, un tros molt planer, fàcil i si mirem on trepitgem sense cap perill, cinc minuts i ens posem a dalt del mirador del salt, ja ho veieu, més senzill impossible.

Cascada del Gerber o salt de Comials des de el mirador.

   Per si no us ha quedat prou clar el trajecte de la ruta 3, ací a sota deixo el vídeo del trajecte:

           El vídeo i les fotografies del damunt han estat presos el 13/08/2017

Estany de Montcortès (Montcortès de Pallars)

Estany de Montcortès

   L'estany de Montcortès, és una formació d'origen càrstic a 1065 msnm, es troba a ponent del poble de Montcortès de Pallars, pintoresc i petit poble pirinenc amb una curiosa història de la qual ara us en faré cinc cèntims:

Església parroquial de Sant Martí de Montcortès.

   El poble que consta com a Montcortès va ser creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. L'any 1847 s'hi agregaren els pobles veïns d'Ancs, Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, el nom del municipi resultant d'aquesta unió

va ser el d'afegir "de Pallars" al nom del poble de Montcortès, ja que aquest era el més gran de tots. Anys ençà, el 1969, fou un dels quatre antics municipis integrats al nou municipi de Baix Pallars (els altres són: Baén, Peramea i Gerri de la Sal), Montcortès de Pallars és el que està situat més cap al nord-oest, fent frontera amb el Pallars Jussà. De tota manera

Passejant pels carrers de Montcortès de Pallars.

us aconsello que feu un vol pels seus vells i estrets carrers, dóna una sensació de pau i tranquil·litat, és diferent, sobretot pels qui venim dels voltants de grans pobles o ciutats.
   Vist el poble, tornem al nostre protagonista, l'estany de Montcortès, té una extensió de 46 hectàrees, amb un perímetre gairebé circular de 1320 m i una fondària aproximada d'uns 30 m.

Estany de Montcortès des de la carretera.

   Per arribar-hi, no és gens difícil, hi podem accedir per dos indrets, des de Senterada agafant la carretera L-503 (és la que va per la "Vall Fosca" cap a Cabdella) i en arribar a la Pobleta de Bellvei prendre la pista asfaltada que va a Gerri de la Sal passant per Montcortès de Pallars, o bé, a l'inrrevés, des de l'N-260 de Gerri de la Sal cap a Montcortès passant per Peramea, com us vagi millor, tot depèn d'on vingueu, per si de cas, us deixo un planell orientatiu i les coordinades pel GPS del lloc on jo vaig deixar el cotxe: N - 42º 19' 38.8''  E - 0º 59' 39.9'', en aquest punt trobareu una petita esplanada on molta gent deixa el vehicle, vigileu de no barrar el pas d'un camí que surt d'allà cap als camps de conreu.

Planell orientatiu.

   Un pic baixats del cotxe ja només ens queda que apropar-nos cap al llac, ens adonarem que hi ha un corriol que l'envolta, només cal seguir-lo i ell ens anirà portant cap a tots els seus preciosos racons, a l'estiu hi ha molta gent que bé dels pobles del voltant per banyar-se en les seves clares aigües, és com si fos una platja d'interior.

Estany de Montcortès amb gent banyant-se.

   Les aigües d'aquest llac són molt pobres en nutrients, la seva hidrologia està controlada per aportacions subterrànies que compensen les seves pèrdues, tant les produïdes per l'evaporació com les del petit rierol que surt per la seva vora nord.

Estany de Montcortès, al fons la llera nord.

    El llac presenta alguns elements en comú amb l'estany de Banyoles, tots dos constitueixen sistemes lacustres excepcionals de característiques úniques a Catalunya i a tota la península Ibèrica; per això s'ha de considerar com un espai d'interès especial i prioritari.

Llera de la part de llevant.

   Igual que a altres indrets relacionats amb l'aigua, aquest tampoc s'escapa de tindre la seva llegenda:
      "Diu que fa molts anys on ara hi ha l'estany hi havia una rica ciutat. Un bon dia un captaire, mig mort de fam, passà per totes les cases pidolant per mirar si almenys en treia per una mica de menjar, però no en va treure ni per una mica de pa sec, la ciutat estava plena de gent egoista i avara. En marxar es trobà amb una dona que entrava tot portant una pastera al cap, l'hi demanà almoina i ella respongué que no tenia diners per a donar, sols un xic de pa calent acabat de fer que portava dins la pastera, també l'hi digué que aquell pa era tot el que tenia per menjar ella i la seva família carregada de fills, el captaire agafà un mos paladejant-lo amb gran gust i agraint la caritat que havia tingut la dona l'hi digué que ella havia sigut l'única persona caritativa que s'havia trobat en la ciutat i l'avisà que al vespre hi hauria una tempesta descomunal que faria que la ciutat quedés submergida. L'hi digué que passés el que passés ni ella ni la seva família sortissin de casa, que no els passaria res".
   "Diu que encara ara a la nit de Sant Joan, nit màgica per excel·lència, es veu aparèixer a la dona amb la pastera al cap i se senten crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda des del fons de l'estany".

Flora que envolta el llac.

   Doncs ja res més, només convidar-vos que aneu a gaudir de la pau que brinda aquest amagat llogaret de la nostra terra tot admirant les seves tranquil·les aigües i pot ser, qui sap a l'igual podrem veure a la dona amb la pastera al cap passejant per sobre les aigües del llac.

Un dels diversos embarcadors de l'estany.

Les fotografies del damunt han estat preses el 11/08/2017

   

Gorg de ca l'Amat (Sant Privat d'en Bas)

   El gorg de ca l'Amat es troba en el curs fluvial de la riera de Gorners, dins el terme municipal de Sant Privat d'en Bas a la comarca de la Garrotxa.

   Per arribar-hi no és gens difícil, ja que el mateix camí t'hi porta, ja ho veureu:

   Passem pel davant del nucli antic de Sant Privat d'en Bas seguint la pista que porta cap a l'àrea de pícnic "Els Pins" situada en el "Pla d'en Xurri", un lloc d'esbarjo on després podrem fer un mos, remullar-nos i descansar, pels qui tingueu GPS les coordinades del lloc són: N - 42º 08' 44.7''  E - 2º 23' 44.1''.

Sortint de l'àrea d'esbarjo direcció al salt de Sallent

   Deixem el cotxe ben aparcat al recinte o si està ple, podem deixar-lo ben arrambat al camí que puja pel costat i va cap al salt de Sallent, que a la fi és el que haurem d'agafar per anar cap al nostre destí, emprenem doncs la marxa i enfilem cap al camí del "salt de Sallent per les escales", no pel "camí dels Matxos", doncs ens separaria molt de la nostra ruta. 

Punt on deixem el camí del salt de Sallent per les escales  i agafem el que surt per la dreta.

   Continuant pel camí, arriba un punt en què es bifurca, hem de deixar el principal i seguir pel de la dreta que ens porta cap a travessar la riera de Sallent que queda allà mateix, continuem endavant i pel mig de la malesa podem veure unes 

Riera de Sallent

Puigsacalm

bones vistes d'una part del Puigsacalm, ja queda molt poc, tan sols un parell de giravolts i ja podrem contemplar al punt en què el camí travessa la riera de Gorners aquestes precioses gorgues: "les gorgues de ca l'Amat", les anomenem així

Gorgues de ca l'Amat

perquè un xic més amunt seguint el camí hi ha la masia semi-enderrocada de can Amat.

   Gaudim-les doncs, pro sense malmetre-les, ja posats voldria des d'ací fer una crida a tots els que fan esports d'aventura (que em sembla molt bé que es facin): vigileu que les persones que teniu a càrrec vostre no malmetin ni embrutin el medi ambient, ja sé que és difícil controlar tot però el que sí que es pot fer és educar i conscienciar als que portem amb nosaltres perquè tinguin cura de la natura, a la fi és el que us està donant el pa en aquests moments; ho dic

Grup d'aventura fent servir un travertí de tobogan.

perquè en aquesta petita i bonica riera plena de saltirons amb travertins, feien servir a aquests de tobogan, el travertí és una pedra molt fràgil que triga anys en formar-se i per la seva fragilitat no costa res de trencar-se, tinguem cura, de ben segur que es pot saltar per un altre lloc i gaudir igual de l'aventura. I sense ànims d'ofendre a ningú i amb l'esperança que aquesta riera i totes segueixin en bon estat durant molts anys, us deixo amb unes quantes vistes dels gorgs i el vídeo de la passejada:

Gorg de baix (detall del travertí que es forma en el saltiró)

Gorg de baix

Gorg de baix

Gorg de dalt

Gorg de dalt

Gorg de dalt (l'aigua ens dona vida)

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 05/08/2017

El salt de l'Olla (Hostalets d'en Bas)

Salt de l'Olla (detall).

   El salt de l'Olla el trobem en el terme municipal dels Hostalets d'en Bas (la Vall d'en Bas) en plena Garrotxa, dins del curs fluvial del torrent o rec del Puig, un dels primers afluents del riu Fluvià.

   Per arribar-hi, haurem de caminar una mica, més o menys uns tres quarts d'hora, però no és dificultós, només hem de tenir cura de no equivocar el camí, és fàcil si seguiu les indicacions que us deixo tot seguit:

Planell orientatiu.

   Venint d'Olot o de la C-37 pels túnels de Bracons prenem la carretera C-153 direcció Rupit, trobarem aviat un desviament a la dreta cap a Els Hostalets d'en Bas, no en fem cas, però poc desprès, passat el quilòmetre 49 hi ha una altra entrada al poble, aquesta sí que l'hem de prendre. Tot seguit a la dreta veiem una casa (l'Aubert), en quant la passem a l'esquerra hi ha un lloc per aparcar, podem deixar el vehicle allà, o seguit recte per un camí de carro fins a arribar al Molí Vell on també hi ha lloc per aparcar (jo el deixo al primer lloc per no massificar). Les coordinades GPS del primer aparcament i d'on surt el camí que haurem de prendre són: N - 42º 05' 44.8''  E - 2º 27' 35.8''.

Pallissa del Molí Vell

Molí Vell.

   Un pic deixat el cotxe deixem el vell molí amb la seva típica pallissa tot seguint el camí que ens farà passar per sobre del torrent d'Artigamala tombant seguidament cap a l'esquerra i encaminant-nos cap a la casa dita l'Esquirol.

Al fons la casa de l'Esquirol. 

Camí Ral Vic - Olot.

   El passar la casa ens surt per la dreta el camí Ral que va de Vic a Olot, per ací passaven en l'antiguitat els carros, cavallers, comerciants i tot tipus de gent per desplaçar-se d'un poble a un altre, era una important via de comunicació i de comerç, podríem dir que era com una autovia de l'època; doncs vinga, aquest és el camí a seguir, comença pujant suaument, pro després de la primera corba a l'esquerra s'enfila de valent, de mica en mica va amainant la pujada, el passeig és distret, envoltat d'arbres i acompanyats del cant dels ocells arribem a un punt en què trobem una portella que haurem de travessar, vigileu de tornar a tancar-la, per alguna cosa deu ser allà, anem seguint i a la poca estona coronem el collet de la Cirera des d'on podem veure l'altre vessant on hi ha alguna edificació, torna a pujar lleument el camí i a uns 200 m trobem una desviació a la dreta que tenim d'agafar, en aquest punt deixem el camí Ral per endinsar-nos cap a la boscúria.

Portella del camí.

Deixem el camí Ral i prenem un corriol a la dreta.

   Per aquest nou camí anem planejant, les pujades fortes ja s'han acabat, podem gaudir per entremig dels matolls de precioses vistes de la Vall d'en Bas, al cap d'una estona veiem una tuca (grapat de pedres una sobre l'altre) que senyalitza un petit corriol que ens surt a la nostra dreta amb forta pendent avall, nosaltres seguim i als pocs metres ens posem al mateix damunt del salt de l'Olla on hi ha una preciosa gorga mig amagada entre la malesa, ens quedem una

Gorg de sobre el salt de l'Olla.

estona per ací tornant després sobre les nostres passes fins a la tuca que hem vist abans tot prenent el corriol amb forta pendent que hi ha al seu costat, compte al baixar, si ha plogut o el terra és moll vigileu que és molt relliscós, si no l'han treta, al final hi ha una corda per ajudar-nos a baixar, sol estar plena de fang pro, recomano que us hi agafeu, val més tindre fang a les mans que al cul. Un pic ens deixem anar de la corda i ens tombem, veurem al nostre davant aquesta meravella:

Salt de l'Olla.

   Un pic ací, ja perds l'oremus, la noció del temps i tot, vaig estar més estona ací mirant el salt que en el camí entre anar i vindre, val realment la pena la caminada, quan estàs al seu davant amb silenci absolut, només se senten els ocells i la remuga de les fulles mogudes per la brisa de l'aire et sents realment en pau.

   I ja res més, només cal tornar sobres les nostres passes i no perdre'ns a la tornada, per si de cas no ha quedat prou clar us deixo amb un vídeo explicatiu de l'excursió:

Salt de l'Olla.

Les fotografies i pel·lícula del damunt han estat preses el 02/05/2017

La Gorga Blava (Joanetes)

   La Gorga Blava és un preciós paratge que trobem en el curs fluvial de la riera de Joanetes dins del nucli urbà de Joanetes, que pertany al municipi de la vall d'en Bas (Garrotxa),és fàcil d'arribar i no cal caminar gaire, ara us explico:

Planell orientatiu.

   Venint de la banda d'Olot per la GIV-5273 en direcció Torelló (per la collada de Bracons), entrem al poble de Joanetes i a l'alçada del seu local social, a l'esquerre trobem un pàrquing per deixar el cotxe, és abans d'arribar al restaurant fonda Barris, just al punt GPS: N - 42º 07' 16.4''  E - 2º 25' 35.0'', ací deixem el vehicle per disposar-nos a fer la resta a peu. A peu continuem per la carretera en la mateixa direcció, passem la fonda i a la primera corba a la dreta veurem que surt un  

Indicador al costat de la carretera

Pont que travessa la riera de Joanetes cap a can Cabreró

camí cap a l'esquerra endinsant-se cap a la boscúria, el seguim fins a arribar a la riera de Joanetes, allà es bifurca, a l'esquerra la travessa per un pont cap a can Cabreró, a la dreta per la vora de la riera amunt, aquest és el que hem de seguir, no per al pont.

Fresc corriol que voreja la riera de Joanetes

   Anem tot passejant riera amunt per aquest agradable i fresc corriol, és bonic de tant en tant apropar-se a l'aigua per veure com juga per entremig de les pedres amb la seva senzillesa natural i perfecte, sense adonar-nos molt aviat veiem 

La Gorga Blava

que davant nostre hi ha la Gorga Blava, ja hi hem arribat. Ací si fa calor el que bé de gust és remullar-te un xic els peus, però no ens passem no és bo d'alterar la pau dels animalons que hi ha per allà, és un lloc, diria jo de recolliment, per escoltar la remuga de l'aigua i el cant de les granotes en silenci, és un lloc de pau.

   Ja ho veieu, en poc més de vint minuts a peu es pot dir que hem assolit un paradís del nostre petit país, crec que paga la pena de buscar aquests petits racons que ens brinda la nostra mare Natura, gaudint-los i preservant-los tal com són.

La Gorga Blava

Les fotografies del damunt han estat preses el 24/04/2017