En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
L'Engorjat de la Fou es troba en el terme municipal de Sant Martí de Tous a la comarca de l'Anoia, dins del curs fluvial de la riera de la Roqueta, que al pas per l'engorjat n'hi diuen riera de la Fou.
Aquest poble té una llarga història, ja que pels seus voltants s'han trobat vestigis del neolític, però el que si podem assegurar, és que com a història documentada té més de mil anys, ja l'any 880 el comte Gifre conquerí Tous i en el 960
Parròquia i Castell de Sant Martí de Tous.
ja es parla del seu castell, baluard força ben conservat que destaca entre-mig de les cases del poble, pel seu terme podem visitar la parròquia edificada a finals del s. XIX sobre les restes d'una església gòtica de la qual es conserven algunes parts, en el seu interior podrem veure un preciós retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser datat del 1591 i la tomba de Bernat de Tous. També ben a prop del poble es troba el Santuari de Sentfores (s. XVII) aixecat sobre una capella datada en el 1329, l'ermita romànica de Santa Maria de la Roqueta (s. XII) i al seu costat el castell de la Roqueta.
Bé, després de fer un repàs de què hi ha per aquestes contrades, pot ser que ja sigui hora que expliqui la manera d'arribar-hi:
Planell orientatiu.
Arribar al poble de Sant Martí de Tous no suposa cap mena de dificultat, venint d'Igualada per la carretera C-241c, trenquem a l'esquerra per la BV-2202 entrant tot seguit al poble, un pic dins trenquem a la dreta pel carrer de la Pau sense deixar-lo fins a tombar a l'esquerre pel carrer de La Fou, que més endavant es transformarà en pista de terra, travessem la riera de Tous, passem el trencall de l'hípica i al cap d'uns 2,2 km després d'haver deixat el poble, veurem a l'esquerre un petit descampat, just al costat de la riera de la Fou i poc abans de travessar-la, just en el punt GPS: N - 41º 32' 35.5'' E - 1º 31' 31.0'', a partir d'ací és més recomanable seguir a peu, així també farem cames que és salut, a uns 250 m a l'esquerra ja trobem el mirador de les parets de la Fou des d'on es veu el salt des de dalt, fem una petita parada i
El salt de la Fou des del mirador.
continuem el camí. Al cap de 200 m a l'esquerra, just quan comença un camp i bastant abans d'arribar a una corba que fa el camí, surt un corriol que baixa tot decidit cap a l'inici del camí que baixa a l'engorjat de la Fou, si no el veiéssim, seguim uns 250 m més i atenció, a l'esquerra veurem un indicador que ens fa prendre el corriol que haurem de seguir i s'ajunta amb el que us he dit abans.
Indicador que trobem en el camí.
Ja gairebé hi som, deu de faltar uns 250 m tan sols per assolir l'objectiu, però abans anirem a veure la Cova del Diable que es troba poc després del desviament que hi ha a l'esquerra cap al saltant de la Fou, just passat el desviament, a la
Boca de la Cova del Diable.
dreta entremig dels arbres i enganxada al penya-segat trobem aquesta cavitat rocosa que compta amb una boca d'uns 30 m d'amplada, 7 m d'alçada i 6 m de fondària, observem que a la seva part nord comencen unes estretes galeries que tenen una profunditat de 28 m i acaben unint-se en una cavitat d'uns 5 m.
Boca de la Cova del Diable.
Vista la Cova del Diable tornem sobres les nostres passes fins a trobar el desviament (ara a la dreta) cap al saltant de la Fou, abans d'arribar-hi, passarem pel costat de la balma de la Fou que ens quedarà a la dreta i als pocs metres en sortir d'una corba del camí ja entrarem dins l'Engorjat de la Fou, un llogaret idíl·lic i encantat.
L'Engorjat de la Fou.
En entrar a aquesta gran plaça on al fons veiem el preciós saltant d'aigua que surt per entremig de les roques com si anés buscant sortir de la foscor, notes com si entressis dins un lloc màgic, la veritat és que d'ací han sortit un bon grapat de llegendes de tota mena, mentre gaudim de les vistes us n'anomenaré alguna:
Detall del saltant d'aigua.
Una d'elles explica com un bandoler de la zona feia servir la Fou com amagatall i escapada, un altre diu com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques, la que potser és més fantàstica és la de "La Cérvola Blanca de Tous":
Saltant de la Fou.
Diu que un dia el senyor de Tous caçant va veure una cérvola blanca a la qual varen acorralar, en arribar al lloc on era no la varen veure, va desaparèixer i en el seu lloc es trobaren a una nena acabada de néixer, el senyor de Tous la portà al castell i l'adoptà. Passaren els anys i la nena va anar creixent fins a convertir-se en una bella donzella en edat casadora. Un jove enamorat se l'hi va declarar i ella l'hi va demanar que abans hauria de caçar a la cérvola blanca de la qual tothom encara seguia parlant, el xicot per més que ho intentava no hi havia manera de trobar aquest animaló. Passat bastant de temps, el noi va trobar a un pastor, que no era més que un bruixot, aquest l'hi va oferir la possibilitat de vendre l'anima al diable a canvi de la cérvola, aquest accedí i al cap de poc temps la va localitzar aconseguint ferir-la, tot seguint el rastre arribar a un lloc meravellós, una balma en la qual saltava una preciosa cascada, la qual formava un llac d'aigües profundes. Allà també hi trobà a la seva estimada que tenia el cap de la cérvola ferida a la seva falda. La jove donzella l'hi proposà fugir d'aquest món per viure per sempre junts. I tal com explica Elisa Vidal Mas (escriptora i investigadora de la zona), "tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d'aquell dia".
Saltant de la Fou
Doncs bé, crec que ja no ens queda res més que veure ací, només dir que pel que tingui més ganes de caminar, seguint el camí que abans hem deixat per baixar ací es pot arribar al santuari de Sentfores, hi ha uns quatre quilometres, de Sentfores al castell de Tous, dos més i fins a arribar un altre cop on hem deixat el cotxe, uns tres més, un total d'uns nou quilometres, si algú ho vol fer, ja ho sap. Jo m'entorno cap al cotxe que ja és hora de buscar un lloc per fer l'entrepà, però sense deixar de fer un últim ull a aquest preciós raconet de la nostra terra:
Salt del Engorjat de la Fou.
Pel qui no l'hi hagi quedat prou clar el camí, us deixo amb un vídeo explicatiu:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 30/04/2018.
El gorg d'en Nafre el trobem en el curs fluvial de la riera de Veciana (dita en el poble "riera Gran") dins el terme municipal de Copons (Anoia), per la seva situació, podríem dir que està dins el poble en el punt on la riera salva un accident geològic d'uns cinc metres d'alçada, el toll que forma és d'uns 15 o 18 m de diàmetre.
Planell orientatiu.
Per arribar-hi no és gens complicat, venint d'Igualada per l'autovia A-2, sortirem a la sortida núm. 545 (Jorba - Ponts - Andorra) entrant tot seguit a una rotonda de la qual en sortirem per segona sortida a la carretera C-1412a direcció Calaf, continuarem durant uns quatre quilometres fins a trobar el desviament de Copons. En entrar al poble, a la dreta trobarem
Vista del campanar de l'església des de l'aparcament.
un aparcament on deixarem el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 38' 06.5'' E - 1º 31' 09.5''. Des d'ací ja seguirem a peu pels estrets i bonics carrerons del poble, us aniré anomenant els noms dels carrers pels quals passarem perquè aneu ben guiats (si és que no canvien els noms més endavant). Sortint de l'aparcament, travessem la carretera entrant al passatge de Joan Lluc, al final tombem a la dreta pel carrer Vilanova, més endavant seguim a l'esquerra pel carrer Pere Palomas, al final tornem a trencar cap a l'esquerre pel carrer Ramon Morera, abans d'arribar al final prenem a la dreta el
Plaça porticada Ramon Godó.
Entrada de la plaça porticada Ramon Godó.
carrer Raval que ens portaria cap a una preciosa plaça porticada que té el pobla, però abans tombarem cap a l'esquerra pel camí de la Font de la Vila que és el que ens portarà cap al nostre destí. Per aquest camí anem sortint del poble tot passant pel costat d'horts i galliners que ens queden a la dreta, als pocs metres ja arribem a la Font de la Vila, un lloc quiet i tranquil
Camí de la Font de la Vila.
Font de la Vila.
on es respira pau i frescor, des d'allà se sent com remuga l'aigua, la riera de Veciana ens queda a la nostra esquerra i a poc a poc en passar uns metres més endavant ja podem veure entremig dels arbres el gorg d'en Nafre.
Gorg d'en Nafre.
Si voleu anar a veure'l, tingueu present que la comarca de l'Anoia és bastant seca i a l'estiu o en temporada de poca aigua ho podeu trobar sec, la millor època per anar-hi és després d'abundants pluges a la primavera.
Gorg d'en Nafre.
Després de veure aquest preciós gorg us recomano que feu una visita al poble, en l'antiguitat era un poble ben farcit de molins dels quals encara es conserven els seus vestigis i un món de coses, podríem dir que és un poble amb encant.
Gorg d'en Nafre.
Les fotografies del damunt han estat preses el 30/04/2018.
El salt del Purgatori el trobem dins el curs fluvial de la riera Blanca, en el terme municipal de Centelles comarca d'Osona.
Planell orientatiu.
Més que anar a veure el salt, us proposo una cosa bastant més interessant: fer una petita ruta a peu per la llera de la riera Blanca passant per un important moli i un parell de fonts fins a arribar al salt, tot plegat pot ser en menys de mitja hora en anar.
Per arribar al lloc on deixar el cotxe és ben fàcil, si venim de Barcelona per la C-17 sortirem de l'autovia per la sortida de "Centelles sud", en arribar a la primera rotonda, sortirem per la segona sortida direcció cap als polígons, a la següent rotonda, sortirem per la primera sortida a la dreta, direcció cap al Molí de la Llavina (indicador de color verd), seguirem recte sense deixar el camí, fins que al final tomba cap a l'esquerre i arriba a una petita rotonda on després de creuar-la a l'esquerra trobem uns aparcaments, allà podem deixar el vehicle, just al punt GPS: N - 41º 47' 17.3'' E - 2º 13' 33.0'', pels que no porteu aquesta andròmina, us podeu guiar pel planell orientatiu que he deixat al damunt. Des d'ací ja tot és bufar i fer ampolles, ara a peu, només hem d'anar seguint els indicadors que porten fins al Molí de la Llavina, per la pista tombem pel primer trencall a l'esquerra i anem seguint el camí fins a arribar al molí.
Molí de la Llavina.
Molí de la Llavina.
Som ja davant mateix d'aquest impressionant molí medieval del s. XI, un dels més ben conservats de Catalunya, en uns llocs diu que fou documentat en el 1183, però en altres afirmen que és d'abans del 1040, el cas és que fa molts anys que està dempeus i en l'actualitat segueix amb vida, ja que la família Llavina segueix habitant-la des del 1497. La casa, ha tingut diverses transformacions al llarg del temps, podem destacar de l'arquitectura del conjunt la torre de defensa, els porxos, la masoveria i les restes d'un molí draper del què es conserva la bassa. Ara la família es dedica a l'elaboració de formatges (que per cert tenen bona fama) i també ens permeten la visita al molí (per més informació sobre les visites i degustacions cliqueu ACÍ). Vista aquesta preciosa masia, reprenem el camí direcció cap a la Font Grossa tot passant pel
Camí que surt del molí de la Llavina cap a la Font Grossa.
costat de la Font del Ferro que queda sota mateix del molí de la Llavina, al principi, anem vorejant la riera Blanca per després endinsar-nos cap als camps de conreu fins a arribar a la font Grossa, una font que sempre l'he vist amb un gran cabal, a vegades la riera d'aquest punt en amunt està seca i la font l'alimenta com si baixes força plena.
Font Grossa.
Font Grossa.
Passada la Font Grossa ja entrem en l'última etapa del nostre passeig, al cap de pocs metres ens trobem a la dreta amb un corriol que puja tot dret, aquest va cap al damunt del salt, nosaltres hem de seguir recte i tot seguit podrem gaudir de l'espectacular i feréstec Salt del Purgatori.
Salt del Purgatori.
Un pic som al seu davant, podem seguir el camí que ens convidarà a passar per sota mateix de la cascada (una preciosa experiència, no hi ha paraules, s'ha de viure), per portar-nos fins a l'altra llera de la riera des d'on gaudirem d'uns altres punts de vista del salt.
Camí cap a sota el salt.
Des del darrere del salt.
Sortint de sota el salt a l'altra llera.
Des del camí de l'altra llera.
Pels que encara tinguin ganes de més podem veure un altre angle del salt, des de dalt tot prenent el corriol que abans he esmenat, però molt de compte!!!, no hi ha baranes i és molt perillós abocar-se a veure el caient (compte amb la canalla).
Salt del Purgatori des de dalt.
Bé doncs vist tot, ja només ens queda tornar sobres les nostres passes, sempre mirant enrrere per recordar aquest preciós salt del Purgatori.
Salt del Purgatori.
Les fotografies del damunt han estat preses el 20/12/2014 i el 12/04/2018.
El gorg i salt de la Font de la Canal el trobem en el curs fluvial de la riera de les Lloses, tot i estan al costat de la carretera és un lloc que pel qui no ho sap es fa bastant imperceptible, tot i que a la que hi has anat un cop de ben segur que no l'oblides, ja que és un raconet encisador i salvatge alhora.
Per anar-hi, hem d'anar al terme municipal de Les Lloses, és a dir, jo venint per la C-17 just abans d'entrar a Ripoll
Planell orientatiu.
trenco a l'esquerra per la C-26 direcció Les Lloses - Berga, al cap d'uns set quilometres, despares d'haver passat el desviament de Sant Esteve de Vallespirans (dreta) i el de Sant Sadurní de Solivelles (esquerre), entre les fites quilomètriques 183 i 182, veurem a l'esquerra de la carretera un camí i un lloc per aparcar, ja està, ja hi hem arribat, pels
Punt on deixem el cotxe per baixar cap a la Font de la Canal.
que porteu GPS les coordinades d'aquest punt són: N - 42º 09' 21.1'' E - 2º 07' 45.0''. Aparquem bé el vehicle, sobretot que no destorbi el pas dels altres i seguim el camí cap avall, als pocs metres ja ens trobarem a la llera de la riera de les
Font de la Canal.
Lloses i a l'altra llera ja hi veurem la Font de la Canal, des d'aquest punt, a la dreta, es pot veure el salt i la gorga de la font, si ha plogut bastant el soroll que fa l'aigua en caure ens portarà al lloc, no hi ha pèrdua.
Gorg i salt de la Font de la Canal.
Cal tindre en compte que s'hi ha d'anar en època de pluges o després d'haver plogut copiosament, ja que en temps de sequera la riera molts cops va seca o amb molt poca aigua.
Salt i gorg de la Font de la Canal.
Salt i gorg de la Font de la Canal.
Sembla mentida que en un lloc tan proper s'amagui una meravella tan gran, hem de tenir cura d'aquests preciosos raconets de mon, procurar que no s'hi produeixin massificacions de gent, que restin més nets del que els trobem, així d'aquesta manera els preservarem per nosaltres i els nostres descendents, molts llocs estan caient en desgràcia per culpa nostra, siguem cívics i evitem-ho.
Salt i gorg de la Font de la Canal.
Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03/2018
El preciós racó que tractarem avui, es troba en mig del poble d'Ogassa, molt conegut antigament per la seva important dedicació a la mineria del carbó, cosa que va durar més de 130 anys, concretament entre el 1838 i el 1967 en què es va tancar l'última mina d'hulla. Actualment el poble viu principalment de la ramaderia i el turisme, ja que encara es poden visitar algunes mines i instal·lacions que va deixar la cultura del carbó, a part de la bellesa dels paisatges i llocs monumentals del seu entorn, alguns dels quals ja he anomenat en capítols anteriors.
Planell orientatiu.
Per arribar-hi és molt senzill, està bastant ben indicat, només cal estar a l'aguait i seguir les indicacions.
Sortim del poble de sant Joan de les Abadesses tot prenent la carretera GIV-5211 que passa per la vella estació de ferrocarril, al cap d'uns 3,7 km entrarem al poble d'Ogassa i seguirem com si anéssim cap a l'església de Santa Bàrbara, pro en acabar una recta hi ha un pronunciat revol a la dreta i al començar dit revol un desviament a l'esquerra el qual entra direcció cap a la mina del Pinter i la Font Gran (indicat), allà trobarem una esplanada on deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 42º 16' 03.4'' E - 2º 16' 21.5''.
D'esquerra a dreta: Font del pla inclinat de la Ramona, tallers, mina del Pinter camí a la Font Gran.
En baixar del vehicle, ens trobarem al nostre davant els antics tallers on arreglaven les vagonetes del carbó i altres estris de mineria, a la seva esquerra la font del pla inclinat de la Ramona i a l'altre cantó l'entrada a la mina del Pinter, aquesta era una de les moltes mines que es poden trobar pel municipi.
Font del Pla Inclinat de la Ramona.
Pel costat de la mina del Pinter surt el camí que ens durà cap a la Font Gran tot resseguint el Torrent de la Font Gran, comencem la pujada tot gaudint de veure com juga l'aigua amb els desnivells i corbes de la muntanya, a la poca estona,
Torrent de la Font Gran.
Torrent de la Font Gran.
a pocs metres de començar el camí, a la dreta ens surt un petit corriol, quasi imperceptible, el qual ens fa baixar a la llera del torrent on trobem un antic safareig construït a finals del s. XIX, aquest es va fer a causa d'una epidèmia de colera que hi va haver en l'època i perquè els infectats no contaminessin a la resta de la població venien a rentar la roba ací.
Safareig fet pels infectats de colera a finals del s. XIX.
Corriol que baixa a la llera del torrent.
Seguim pel camí d'on hem vingut i també als pocs metres més amunt a la dreta veurem la resclosa que agafava l'aigua per la petita central hidroelèctrica que hi havia al taller.
Resclosa que agafa aigua per la central hidroelèctrica.
Doncs bé, quatre passes més i ja hem arribat, el camí que portàvem surt a una mena de placeta en la qual trobem una taula amb un banc rodó de pedra, al fons a la dreta una petita barbacoa i enfront, el nostre objectiu: la Font Gran.
La Font Gran d'Ogassa.
Darrere de la font, hi ha un petit cobert, dins, si els vidres estan nets, podrem veure el brollador natural d'aigua, d'ací (per axó està cobert) és d'on s'agafa l'aigua per abastir a tot el poble d'Ogassa del líquid element.
Complex on es troba la font: (d'esquerra a dreta) Font Gran, caseta del brollador, barbacoa.
Fins a la Font Gran també hi podem arribar amb el cotxe però no és aconsellable, ja que quasi no hi ha lloc per aparcar, a més ens perdríem el bonic passeig que hem fet, de tota manera si portem a algú amb mobilitat reduïda, el podem portar fins a la font i anar a deixar el cotxe a un altre lloc, per anar-hi s'ha de prendre el trencall que hi ha al costat de la casa que era l'antiga farmàcia de les mines (està indicat en el planell orientatiu).
Per si a algú l'interessés fer una visita guiada a les mines d'Ogassa, us deixo l'enllaç de l'ajuntament on hi ha els horaris, telèfon de contacte i un xic d'història, només heu de clicar ací.
Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03/2018
