En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Estany Gento és l'estany que queda més baix del circ lacustre dels Jous, tot i així està una alçada de 2.141 msnm, es troba dins el terme municipal de la Torre de Cabdella a la comarca del Pallars Jussà.
Per arribar a aquest preciós estany haurem de travessar la Vall Fosca tot seguint el riu Flamisell que ens portarà al
Planell orientatiu.
nostre destí. Prendrem com a punt de partida La Pobla de Segur, d'allà anirem per la N-260 en direcció cap a Pont de Suert, passats uns 9,7 quilometres, en arribar al poble de Senterada prenem un desviament a la dreta per la L-503 cap a la Torre de Cabdella, passarem de llarg aquest poble i tots els que ens trobarem al davant (Espui, La central de Cabdella i Cabdella), introduint-nos tot seguit en una pista asfaltada fins al lloc on deixarem el cotxe: l'embassament de Sallente (de Senterada fins ací haurem fet uns 26,7 quilometres), just al punt GPS: N - 42º 30' 25.8'' E - 0º 59' 21.6''.
Embassament de Sallente des del punt on hem deixat el cotxe.
L'embassament de Sallente a part de ser el punt de partida del riu Flamisell, recull l'aigua del pantà dels llacs de Cabdella, per tant de l'estany Gento i dels 26 llacs interconnectats de la capçalera d'aquest riu, en la fotografia de sota podem veure el torrent de Sallente que baixa pel barranc de la Lara i desembossa a aquest pantà.
Cascada del torrent de Sallente
Sota l'embassament, es troba la central hidroelèctrica de "Sallente-Estany Gento" inaugurada l'any 1985. Aquesta central és reversible, és a dir que pot bombar aigua de l'estany inferior (Sallente) al superior (Gento).
Embassament de Sallente des d'estany Gento.
Des d'ací per pujar a l'estany Gento ho podem fer de dues maneres, a peu per la canal del Pigolo prenent després un tram de la vella via del carrilet fins a arribar al destí (7 quilòmetres entre anar i tornar), o bé agafant el Telefèric de la Vall Fosca que salvant un desnivell de 450 m amb 14 minuts ens deixa al peu de l'estany; bé, jo aquest cop he optat per pujar
Telefèric
Vista de l'embassament de Sallente des del telefèric
amb el telefèric. Aquest telefèric va ser construït per F.E.C.S.A. (Forces Elèctriques de Catalunya S.A.) el 1989 per la construcció de la central reversible abans esmenada, pot portar fins a 25 tones, en acabar les obres, es va cedir per l'ús turístic.
Final del telefèric a estany Gento.
Telefèric i al fons l'embassament de Sallente.
Un pic arribem a dalt, en baixar del telefèric veurem l'alberg equipat amb bar-restaurant per poder fer un mos i si cal també quedar-nos a dormir, ja que des d'ací surten una infinitat d'excursions pel parc de Sant Maurici-Aigüestortes, tenim
Vista de l'alberg bar-restaurant i a l'esquerra l'estany Gento.
més o menys a prop 32 estanys per veure, pics propers als 3000 msnm (Peguera i Montsent de Pallars) i com no, la famosa ruta pels refugis del parc dita dels "Carros de Foc". Nosaltres ens conformarem en fer un xic de la "Ruta del Carrilet", la qual és ideal per fer en família (uns 5 quilòmetres tota sencera), mentre us faré cinc cèntims de la importància que té aquest estany.
Estany Gento des de l'alberg.
L'estany Gento ocupa el centre d'una cubeta glacial excavada sobre roca granítica presentant la forma d'amfiteatre, pel cantó de llevant té la seva sortida d'aigües natural, lloc on el 1914 es construí una presa de 199 m de longitud i 20 m d'alçada màxima destinada a augmentar la seva capacitat que és ara de 3,24 Hm³. Sota ella s'inicia el torrent d'Estany Gento que es depenja per la muralla del circ de Sallente desembassant a l'estany de Sallente.
Presa d'estany Gento, al fons a l'esquerre les torres de traspàs d'aigua cap a Sallente i l'alberg.
Estany Gento té una rellevància especial, ja que és l'estany que recull l'aigua de tots els estanys de la capçalera del riu Flamisell (excepte el de l'estany Tapat). Un canal soterrat que comença a l'estany Foser (d'on també mitjança canals soterrats hi han arribat les aigües dels set estanys del circ de "La Coma del Mig" i dels sis del circ de la Cogomella), recollint també les aigües del torrent de Sallente i dels sis llacs del circ Tort-Morto, desembossa a l'estany Gento formant
Cascada formada pel canal que ve de diversos estanys i desembossa a l'estany Gento.
una vistosa i cabalosa cascada prop del telefèric. També per un canal soterrat desembossen a l'estany les aigües dels estanys Mar i Colomina, pertanyents com Gento al circ dels Jous. Les aigües de l'estany Frescau quan està ple, baixen per un dret barranc al peu de la Pala Pedregosa.
Pel camí del telefèric cap a la presa d'estany Gento.
D'estany Gento surt un canal de conducció cobert de cinc quilòmetres amb un desnivell de sis metres portant el líquid element fins a la cambra d'aigües, des d'on s'aprofita el caient de 836 m per generar energia a la central de Cabdella, lloc que recomano visitar perquè allà es troba el "Museu Hidroelèctric de Cabdella" molt interessant de visitar, ja que ens ensenyaran el funcionament de la central.
Edificacions que es veuen pel davant de la presa.
Aquesta titànica obra projectada el 1911 i posada en marxa en un temps rècord de 23 mesos (el 1914), fou realitzada amb mitjans molt precaris, a pic i pala, sort del carrilet que arribava fins al peu de l'estany Gento transportant les canonades i tots els estris que es feien servir per a la interconnexió dels estanys, fins a 4.000 obrers pujaren per aquelles contrades passant calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern, diu que la Vall Fosca és un dels indrets més freds de Catalunya, el 2 de febrer de 1956, en l'observatori d'estany Gento s'enregistrà la temperatura rècord més baixa de la península ibèrica: -32ºC.
Presa d'estany Gento i via del carrilet
Un dels promotors (per no dir el principal) fou en Emili Riu i Periquet (Sort 1871 - Madrid 1928), empresari i polític, membre del partit lliberal.
Camí per la via del carrilet.
Primer pont de la via del carrilet,
a baix a la dreta es veu l'embassament de Sallente,
Tot xino-xano, sense adonar-nos mentre anem admirant el paisatge, arribem al primer pont del carrilet i decidim tornar sobre les nostres passes cap al telefèric, que ens queda un bon camí encara per arribar a casa.
Us deixo amb un vídeo explicatiu de l'excursió:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2017
L'estany de Ratera no és més que un preciós estany pirinenc, es troba en el curs del riu que l'hi dóna el nom (riu de Ratera) a 2.136 msnm en el terme municipal d'Espot (Pallars Sobirà).
Parada de Taxis d'Espot
Per anar-hi, podem fer-ho a peu deixant el cotxe a l'aparcament de "Prat de Pierró" que hi ha abans d'arribar a l'estany de sant Maurici o bé prenent un taxi a Espot que ens pujarà directament a l'estany de Ratera fent una parada de 20 minuts, tot seguit ens tornarà a baixar fins al de sant Maurici on també para 20 minuts més, passat aquest temps ens torna a portar fins a Espot un altre cop. Jo no he fet cap de les dues coses, he optat per fer el que diuen un "combinat", es tracta de pujar a Ratera amb taxi, fer un vol per allà baixant fins a l'estany de sant Maurici a peu, lloc on et recull un taxi (cada hora hi ha recollida) que et porta cap a Espot, d'aquesta manera es pot gaudir molt millor del paisatge i de les moltes coses que ens brinda la natura. Anem-ho a veure:
Espot, vall de l'Escrita (1988)
Roca caiguda en mig del camí un xic més amunt de la parada de Ratera.
Pugem per la vall de l'Escrita amunt passant l'estany de sant Maurici fins a arribar a Ratera, com que el taxi junt amb un equip havia d'anar a treure una roca que va caure en mig de la pista barrant el pas als vehicles, ens va pujar un xic més amunt d'on normalment deixa a la gent, estalviant-nos així un tros més de camí, però bé, ara amb l'ajut de les explicacions i el planell que us deixo seguirem la ruta tot xino-xano.
Planell orientatiu.
Prenem el planell i ens situem a l'inici de l'estany de Ratera, des d'ací el veurem amb la majestuosa Cresta del Bassiero que surt pel seu darrere, seguim caminant amunt per la pista i als pocs metres veurem que surt un corriol per la
Estany de Ratera amb la cresta del Bassiero al seu darrera.
nostra dreta endinsant-se cap a la vorera de l'estany, el prenem i observem que al nostre davant a l'altra banda de l'estany, pel mig del bosc que queda entre la Cresta de Bassiero i el pic de Piu Pla cau una imponent cascada, les seves
D'esquerra a dreta: Cresta de Bassiero, cascada i pic de Piu Pla.
aigües són les que sobren dels estanys d'Amitges i de la Llosa que s'ajunten amb les que baixen pel barranc de l'Abeller i en un pronunciat desnivell en trobar la depressió de l'estany de Ratera forma aquest bonic salt d'aigua. Seguim caminant per vora l'estany com si anéssim cap a la cascada, tot gaudint del paisatge que ens envolta, ací s'ha d'anar amb compte
Cascada
Estany de Ratera
de no mollar-nos els peus, ja que és per on dessembossa a l'estany el riu de Ratera i és molt feixuc de passar, portar calçat d'aigua seria ideal per caminar dins d'aquest indret, jo no en portava i em vaig quedar amb les ganes de tornar a fotografiar els encantats des d'aquest punt, hi ha una vista de postal.
Fotografia (analògica) que vaig fer als Encantats des de l'estany de Ratera l'agost de 1988.
Després d'haver voltat per la vorera de l'estany tornem a la pista d'on hem vingut, encarant camí amunt veurem que al cap d'uns metres surt un altre camí a l'esquerra de la pista, és el que va al "mirador de l'estany" (de l'estany de sant Maurici), el prenem i ens trobem tot seguit amb l'estanyol de Ratera, un altre preciós racó en el qual bé de gust quedar-te
Estanyol de Ratera amb la Cresta del Bassiero i el Piu Pla al darrere.
una estona per admirar el paisatge, la veritat és que el temps ens va passant sense donar-nos conta i queden encara uns deu minuts per arribar al mirador, el camí no és dolent però s'han de sortejar alguns rocs, de tota manera val molt la pena
Camí cap al "Mirador de l'Estany".
de fer-lo per les vistes que es gaudeixen des d'allà, doncs bé, ja hi som, ací hem assolit la cota de 2.190 msnm, amb unes esplèndides vistes dels Encantats, l'estany de sant Maurici i la vall de l'Escrita.
Vista dels Encantats i l'estany de sant Maurici des de el mirador.
Vist el mirador, tornem enrere sobres les nostres passes per tornar a prendre la pista principal, en donar-nos la volta podrem visualitzar amb claredat el refugi i les agulles d'Amitges que ens quedaran al davant nostre (el refugi d'Amitges
Tuc de Saboredo, Agulles d'Amitges i pic d'Amitges.
Tuc de Saboredo, refugi i agulles d'Amitges.
està a una alçada de 2.380 msnm i les agulles a uns 2638 msnm). Un pic hem tornat a agafar la pista, desfem el camí en direccio a l'estany de sant Maurici, deixem ja l'estany de Ratera i travessem el riu de Ratera per un pont, passat aquest,
Vista dels Encantats i al fons (dreta) el pic de Peguera des del camí que baixa a la cascada.
surt un corriol per la nostra dreta amb un indicador que posa "cascada" i més endavant un altre que és més planer, ambdós porten al mateix lloc, prenem el que ens vagi millor i a uns 10 minuts ens trobarem en el mirador de la Cascada
Cascada de Ratera
Cascada de Ratera des de el mirador.
de Ratera; ara el camí pren una forta baixada fins a arribar als peus de l'estany de sant Maurici on es torna més planer, seguim el corriol en direcció cap a la presa i el punt d'informació del parc natural, cal remarcar que des de Ratera al punt
Vista dels Encantats des del camí que voreja l'estany de sant Maurici.
d'informació hi ha més o menys una hora i mitja per aquest camí, si baixéssim per la pista, amb una hora arribem, però no veuríem la cascada ni vorejaríem l'estany de sant Maurici. Un pic arribats, ens dirigim cap a la parada que es troba al
Parada dels taxis al final de la passarel·la de fusta.
final de la passarel·la de fusta i ja només ens cal esperar a l'hora que surti el primer taxi cap a Espot, si falta gaire estona és gratificant veure el paisatge que hi ha per allà.
Bé, si ara voleu, podeu veure el vídeo de l'excursió en menys de cinc minuts només cal que cliqueu la pantalla de sota:
El vídeo i les fotografies del damunt han estat preses el 12/08/2017.
Aquest gran salt d'aigua està dins el terme municipal de l'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Podríem dir que és el desembassament natural de l'estany de Gerber (2.165 msnm), i passant per la vall i després pel barranc de Gerber es precipita sobtadament a la vall de la Bonaigua amb un salt d'uns 125 m.
Cascada de Gerber o salt de Comials.
Fa uns 40.000 anys, per la vall de la Bonaigua (que és la vall principal de la zona per la qual passarem) hi discorria la glacera principal a la qual desemboçava la vall del Gerber. En fondre's el gel, la vall del Gerber va patir menys erosió que la principal, quedant penjada en respecte a aquesta. Ara podem veure el gran desnivell que hi ha entre les dues valls just per a on cau la cascada del Gerber, o altrament dit salt de Comials.
A causa de la seva gran magnitud es pot veure clarament tot pujant el port de la Bonaigua, l'aigua que cau destaca força entre el fosc i frondós bosc de coníferes que l'envolta.
Per anar-hi és molt fàcil, us diré tres maneres, tot depèn de les ganes que tingueu de caminar, o moltes o cap. Les dividirem en tres rutes totes basades en el planell que us poso ací sota d'aquestes línies:
Planell orientatiu.
Ruta 1:
Per la carretera C-28, passat València d'Àneu, a uns sis quilòmetres, veurem una desviació a l'esquerra amb un indicador que posa "Carretera pel Bosc del Gerdar", l'agafem i ens adonem que no és més que un tram de l'antiga carretera que pujava cap al port de la Bonaigua tot passant pel mig del bosc del Gerdar, correrem un mica més d'un quilòmetre i ens trobarem amb el refugi del Gerdar on al seu davant hi ha lloc per deixar el cotxe (GPS: N - 42º 38' 15.0'' E - 1º 02' 23.6''). Al costat de la carretera ja veurem l'indicador del camí que tenim de seguir, el que ens endinsarà cap dins de la boscúria de coníferes, la qual ens donarà una agradable frescor fins i tot en ple estiu. Anem seguint aquest camí que és el que feien servir els traginers de l'Aran i el Pallars per travessar el port de la Bonaigua, hi ha punts en el que travessarem la vella carretera, però el camí no te pèrdua. Arribem a un punt en què tant el camí com la carretera es veuen travessats per un tallafoc d'una línia d'alta tensió, i on també trobem l'aparcament del bosc del Gerdar, ja portem més o menys 1.600 m caminats, que és la meitat de l'excursió, i ací comença la Ruta 2.
Ruta 2:
Fins ací també es pot arribar amb el cotxe (GPS: N - 42º 38' 30.4'' E - 1º 01' 28.3''), però ja més endavant ha de ser forçosament a peu; bé doncs, seguim amunt fent cas d'un indicador que es troba a l'esquerra de la carretera i ens encara cap a un corriol que va agafant una lleu pendent amunt, fins que al cap d'una bona estona trenca a l'esquerra i enfila més fort travessant el riu per unes passarel·les de fusta i encarant-nos cap a unes escales que s'enfilen dretes cap al mirador de la cascada de Gerber, fins ací hem fet uns 1.600 m més, i la recompensa la tindrem ja davant nostre.
Cascada del Gerber o salt de Comials des de el mirador.
Ruta 3:
La ruta que ens queda és la més fàcil, amb cinc minuts estem al salt, no gaudirem d'un relaxant passeig entremig d'avets però pel qui no pot caminar massa o no té temps per fer-ho de l'altra manera, ja és la que ens queda i sort que hi ha un camí ràpid:
Per la C-28 passem València d'Àneu i el desviament del bosc del Gerdar, seguim com si volguéssim pujar al port de la Bonaigua, per la carretera, a la nostra esquerra, veurem el salt des de lluny tot passant per una gran recta i el quilòmetre 52, desparés ve una corba a l'esquerra i seguidament una a la dreta, just en aquesta hi ha un petit entrant cap a l'esquerre on es pot deixar el cotxe (si ens passésim, més endavant ve l'indicador del km 53 i un xic més amunt l'església de la Mare de Déu de les Ares on podríem donar la volta), en aquest punt que hem deixat el vehicle (GPS: N - 42º 38' 43.0'' E - 1º 00' 29.3'') veurem un indicador que ens senyala el corriol que hem de seguir per passarel·les, sortejant baixants de pedra i vigilant no relliscar i caure de cul a terra, un tros molt planer, fàcil i si mirem on trepitgem sense cap perill, cinc minuts i ens posem a dalt del mirador del salt, ja ho veieu, més senzill impossible.
Cascada del Gerber o salt de Comials des de el mirador.
Per si no us ha quedat prou clar el trajecte de la ruta 3, ací a sota deixo el vídeo del trajecte:
El vídeo i les fotografies del damunt han estat presos el 13/08/2017
L'estany de Montcortès, és una formació d'origen càrstic a 1065 msnm, es troba a ponent del poble de Montcortès de Pallars, pintoresc i petit poble pirinenc amb una curiosa història de la qual ara us en faré cinc cèntims:
Església parroquial de Sant Martí de Montcortès.
El poble que consta com a Montcortès va ser creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. L'any 1847 s'hi agregaren els pobles veïns d'Ancs, Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, el nom del municipi resultant d'aquesta unió
va ser el d'afegir "de Pallars" al nom del poble de Montcortès, ja que aquest era el més gran de tots. Anys ençà, el 1969, fou un dels quatre antics municipis integrats al nou municipi de Baix Pallars (els altres són: Baén, Peramea i Gerri de la Sal), Montcortès de Pallars és el que està situat més cap al nord-oest, fent frontera amb el Pallars Jussà. De tota manera
Passejant pels carrers de Montcortès de Pallars.
us aconsello que feu un vol pels seus vells i estrets carrers, dóna una sensació de pau i tranquil·litat, és diferent, sobretot pels qui venim dels voltants de grans pobles o ciutats.
Vist el poble, tornem al nostre protagonista, l'estany de Montcortès, té una extensió de 46 hectàrees, amb un perímetre gairebé circular de 1320 m i una fondària aproximada d'uns 30 m.
Estany de Montcortès des de la carretera.
Per arribar-hi, no és gens difícil, hi podem accedir per dos indrets, des de Senterada agafant la carretera L-503 (és la que va per la "Vall Fosca" cap a Cabdella) i en arribar a la Pobleta de Bellvei prendre la pista asfaltada que va a Gerri de la Sal passant per Montcortès de Pallars, o bé, a l'inrrevés, des de l'N-260 de Gerri de la Sal cap a Montcortès passant per Peramea, com us vagi millor, tot depèn d'on vingueu, per si de cas, us deixo un planell orientatiu i les coordinades pel GPS del lloc on jo vaig deixar el cotxe: N - 42º 19' 38.8'' E - 0º 59' 39.9'', en aquest punt trobareu una petita esplanada on molta gent deixa el vehicle, vigileu de no barrar el pas d'un camí que surt d'allà cap als camps de conreu.
Planell orientatiu.
Un pic baixats del cotxe ja només ens queda que apropar-nos cap al llac, ens adonarem que hi ha un corriol que l'envolta, només cal seguir-lo i ell ens anirà portant cap a tots els seus preciosos racons, a l'estiu hi ha molta gent que bé dels pobles del voltant per banyar-se en les seves clares aigües, és com si fos una platja d'interior.
Estany de Montcortès amb gent banyant-se.
Les aigües d'aquest llac són molt pobres en nutrients, la seva hidrologia està controlada per aportacions subterrànies que compensen les seves pèrdues, tant les produïdes per l'evaporació com les del petit rierol que surt per la seva vora nord.
Estany de Montcortès, al fons la llera nord.
El llac presenta alguns elements en comú amb l'estany de Banyoles, tots dos constitueixen sistemes lacustres excepcionals de característiques úniques a Catalunya i a tota la península Ibèrica; per això s'ha de considerar com un espai d'interès especial i prioritari.
Llera de la part de llevant.
Igual que a altres indrets relacionats amb l'aigua, aquest tampoc s'escapa de tindre la seva llegenda:
"Diu que fa molts anys on ara hi ha l'estany hi havia una rica ciutat. Un bon dia un captaire, mig mort de fam, passà per totes les cases pidolant per mirar si almenys en treia per una mica de menjar, però no en va treure ni per una mica de pa sec, la ciutat estava plena de gent egoista i avara. En marxar es trobà amb una dona que entrava tot portant una pastera al cap, l'hi demanà almoina i ella respongué que no tenia diners per a donar, sols un xic de pa calent acabat de fer que portava dins la pastera, també l'hi digué que aquell pa era tot el que tenia per menjar ella i la seva família carregada de fills, el captaire agafà un mos paladejant-lo amb gran gust i agraint la caritat que havia tingut la dona l'hi digué que ella havia sigut l'única persona caritativa que s'havia trobat en la ciutat i l'avisà que al vespre hi hauria una tempesta descomunal que faria que la ciutat quedés submergida. L'hi digué que passés el que passés ni ella ni la seva família sortissin de casa, que no els passaria res".
"Diu que encara ara a la nit de Sant Joan, nit màgica per excel·lència, es veu aparèixer a la dona amb la pastera al cap i se senten crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda des del fons de l'estany".
Flora que envolta el llac.
Doncs ja res més, només convidar-vos que aneu a gaudir de la pau que brinda aquest amagat llogaret de la nostra terra tot admirant les seves tranquil·les aigües i pot ser, qui sap a l'igual podrem veure a la dona amb la pastera al cap passejant per sobre les aigües del llac.
Un dels diversos embarcadors de l'estany.
Les fotografies del damunt han estat preses el 11/08/2017
