En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
La cascada de Merea la trobem en el curs fluvial del riu de Conques dins el Barranc Gran, al costat mateix de la caseria de Merea que pertany a Toló, vila que junt amb altres formen el municipi de Gavet de la Conca a la Conca Dellà, comarca del Pallars Jussà.
Per anar-hi no és pas massa complicat, només hem d'estar un xic al cas dels desviaments, hi ha dues maneres d'arribar-hi, partint d'Artesa de Segre, amb les dues prenem la carretera L-512 fins al Coll de Comiols, allà, a l'esquerra hi ha un trencall en direcció a Sant Salvador de Toló per la L-911, el prenem i a uns 6,2 km trenquem a la dreta per una pista forestal sense asfaltar cap a Merea (senyalitzat), passats 800 m del poble, just en passar un petit pont sobre el riu de Conques, a la dreta veurem un descampat on podrem deixar el cotxe i començar la petita excursió. El dia en què vaig anar jo, aquesta carretera estava tallada poc després de tombar pel coll de Comiols, és a dir que hagué de prendre una
Planell orientatiu (1).
altra alternativa que ara ús explicaré: del coll vaig continuar per la C-1412b direcció a Isona - Tremp, passar per Benavent i a 1,1 km d'aquest poble trencarem a l'esquerra direcció Covet - Gramenet, aproximadament a 1,9 km del desviament, a l'esquerre prengué una pista forestal sense asfaltar que condueix a Gramenet, passat el nucli, a uns 2,3 km i abans de travessar el petit pont (que gairebé ni es veu) sobre el riu de Conques a l'esquerra trobarem l'espai que abans us he esmenat per poder deixar el vehicle, si encara hi és, a l'entrada veureu un deteriorat indicador que fa esmena de la ruta de la cascada. De tota manera si porteu un navegador GPS, només heu de posar les següents coordinades: N - 42º 03' 23.2'' E - 1º 03' 55.7''.
Entrada al descampat on deixem el cotxe.
Un pic hem baixat del cotxe, és recomanable que ens calcem unes sabates d'aigua perqué el recorregut és per dins del riu, ja que no hi ha cap altra manera d'anar-hi. Veiem que el riu està just al costat d'on hem deixat el vehicle, és a dir que som-hi, peus a l'aigua i endavant riu amunt. Us deixo un petit planell per anar al salt, però veureu que no cal, no hi ha
Planell orientatiu (2).
pèrdua, us el trobareu davant mateix al cap d'un quart d'hora o vint minuts. La passejada es força agradable, sobretot a l'estiu, ja que ens podrem anar refrescant constantment tota l'estona amb les clares aigües per les quals caminem, hi ha trossos més estrets i d'altres més amples, zones amb petits gorgs que haurem de sortejar, però sempre ens trobarem al
Riu de Conques (en començar a caminar).
Riu de Conques.
Riu de Conques pel Barranc Gran.
Petits gorgs del riu de Conques.
fons del Barranc Gran que és el que ens fa de guia.
Com he dit anteriorment, després de caminar entre quinze o trenta minuts, tot depèn del que ens encantem, en sortir d'una corba ens trobaren al nostre davant un parell de gorgs i al seu darrere caient per una paret que ens barra el pas el preciós salt de Merea, que compta aproximadament amb uns deu metres d'alçada.
Cascada de Merea dins el Barranc Gran.
Cascada de Merea amb els gorgs del seu davant.
Com podeu veure és un lloc on es pot gaudir de pau i tranquil·litat (mentre no està concorregut), és com un petit paradís natural.
Cascada de Merea
Bé doncs, ja vist aquest preciós salt només ens queda que tornar riu avall sobres les nostres passes cap al cotxe.
Per acabar, us deixo amb el vídeo que vaig fer pel camí a la cascada, així veureu una mica com és el recorregut:
Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut presos el 30/07/2018.
L'Engorjat de la Fou es troba en el terme municipal de Sant Martí de Tous a la comarca de l'Anoia, dins del curs fluvial de la riera de la Roqueta, que al pas per l'engorjat n'hi diuen riera de la Fou.
Aquest poble té una llarga història, ja que pels seus voltants s'han trobat vestigis del neolític, però el que si podem assegurar, és que com a història documentada té més de mil anys, ja l'any 880 el comte Gifre conquerí Tous i en el 960
Parròquia i Castell de Sant Martí de Tous.
ja es parla del seu castell, baluard força ben conservat que destaca entre-mig de les cases del poble, pel seu terme podem visitar la parròquia edificada a finals del s. XIX sobre les restes d'una església gòtica de la qual es conserven algunes parts, en el seu interior podrem veure un preciós retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser datat del 1591 i la tomba de Bernat de Tous. També ben a prop del poble es troba el Santuari de Sentfores (s. XVII) aixecat sobre una capella datada en el 1329, l'ermita romànica de Santa Maria de la Roqueta (s. XII) i al seu costat el castell de la Roqueta.
Bé, després de fer un repàs de què hi ha per aquestes contrades, pot ser que ja sigui hora que expliqui la manera d'arribar-hi:
Planell orientatiu.
Arribar al poble de Sant Martí de Tous no suposa cap mena de dificultat, venint d'Igualada per la carretera C-241c, trenquem a l'esquerra per la BV-2202 entrant tot seguit al poble, un pic dins trenquem a la dreta pel carrer de la Pau sense deixar-lo fins a tombar a l'esquerre pel carrer de La Fou, que més endavant es transformarà en pista de terra, travessem la riera de Tous, passem el trencall de l'hípica i al cap d'uns 2,2 km després d'haver deixat el poble, veurem a l'esquerre un petit descampat, just al costat de la riera de la Fou i poc abans de travessar-la, just en el punt GPS: N - 41º 32' 35.5'' E - 1º 31' 31.0'', a partir d'ací és més recomanable seguir a peu, així també farem cames que és salut, a uns 250 m a l'esquerra ja trobem el mirador de les parets de la Fou des d'on es veu el salt des de dalt, fem una petita parada i
El salt de la Fou des del mirador.
continuem el camí. Al cap de 200 m a l'esquerra, just quan comença un camp i bastant abans d'arribar a una corba que fa el camí, surt un corriol que baixa tot decidit cap a l'inici del camí que baixa a l'engorjat de la Fou, si no el veiéssim, seguim uns 250 m més i atenció, a l'esquerra veurem un indicador que ens fa prendre el corriol que haurem de seguir i s'ajunta amb el que us he dit abans.
Indicador que trobem en el camí.
Ja gairebé hi som, deu de faltar uns 250 m tan sols per assolir l'objectiu, però abans anirem a veure la Cova del Diable que es troba poc després del desviament que hi ha a l'esquerra cap al saltant de la Fou, just passat el desviament, a la
Boca de la Cova del Diable.
dreta entremig dels arbres i enganxada al penya-segat trobem aquesta cavitat rocosa que compta amb una boca d'uns 30 m d'amplada, 7 m d'alçada i 6 m de fondària, observem que a la seva part nord comencen unes estretes galeries que tenen una profunditat de 28 m i acaben unint-se en una cavitat d'uns 5 m.
Boca de la Cova del Diable.
Vista la Cova del Diable tornem sobres les nostres passes fins a trobar el desviament (ara a la dreta) cap al saltant de la Fou, abans d'arribar-hi, passarem pel costat de la balma de la Fou que ens quedarà a la dreta i als pocs metres en sortir d'una corba del camí ja entrarem dins l'Engorjat de la Fou, un llogaret idíl·lic i encantat.
L'Engorjat de la Fou.
En entrar a aquesta gran plaça on al fons veiem el preciós saltant d'aigua que surt per entremig de les roques com si anés buscant sortir de la foscor, notes com si entressis dins un lloc màgic, la veritat és que d'ací han sortit un bon grapat de llegendes de tota mena, mentre gaudim de les vistes us n'anomenaré alguna:
Detall del saltant d'aigua.
Una d'elles explica com un bandoler de la zona feia servir la Fou com amagatall i escapada, un altre diu com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques, la que potser és més fantàstica és la de "La Cérvola Blanca de Tous":
Saltant de la Fou.
Diu que un dia el senyor de Tous caçant va veure una cérvola blanca a la qual varen acorralar, en arribar al lloc on era no la varen veure, va desaparèixer i en el seu lloc es trobaren a una nena acabada de néixer, el senyor de Tous la portà al castell i l'adoptà. Passaren els anys i la nena va anar creixent fins a convertir-se en una bella donzella en edat casadora. Un jove enamorat se l'hi va declarar i ella l'hi va demanar que abans hauria de caçar a la cérvola blanca de la qual tothom encara seguia parlant, el xicot per més que ho intentava no hi havia manera de trobar aquest animaló. Passat bastant de temps, el noi va trobar a un pastor, que no era més que un bruixot, aquest l'hi va oferir la possibilitat de vendre l'anima al diable a canvi de la cérvola, aquest accedí i al cap de poc temps la va localitzar aconseguint ferir-la, tot seguint el rastre arribar a un lloc meravellós, una balma en la qual saltava una preciosa cascada, la qual formava un llac d'aigües profundes. Allà també hi trobà a la seva estimada que tenia el cap de la cérvola ferida a la seva falda. La jove donzella l'hi proposà fugir d'aquest món per viure per sempre junts. I tal com explica Elisa Vidal Mas (escriptora i investigadora de la zona), "tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d'aquell dia".
Saltant de la Fou
Doncs bé, crec que ja no ens queda res més que veure ací, només dir que pel que tingui més ganes de caminar, seguint el camí que abans hem deixat per baixar ací es pot arribar al santuari de Sentfores, hi ha uns quatre quilometres, de Sentfores al castell de Tous, dos més i fins a arribar un altre cop on hem deixat el cotxe, uns tres més, un total d'uns nou quilometres, si algú ho vol fer, ja ho sap. Jo m'entorno cap al cotxe que ja és hora de buscar un lloc per fer l'entrepà, però sense deixar de fer un últim ull a aquest preciós raconet de la nostra terra:
Salt del Engorjat de la Fou.
Pel qui no l'hi hagi quedat prou clar el camí, us deixo amb un vídeo explicatiu:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 30/04/2018.
El gorg d'en Nafre el trobem en el curs fluvial de la riera de Veciana (dita en el poble "riera Gran") dins el terme municipal de Copons (Anoia), per la seva situació, podríem dir que està dins el poble en el punt on la riera salva un accident geològic d'uns cinc metres d'alçada, el toll que forma és d'uns 15 o 18 m de diàmetre.
Planell orientatiu.
Per arribar-hi no és gens complicat, venint d'Igualada per l'autovia A-2, sortirem a la sortida núm. 545 (Jorba - Ponts - Andorra) entrant tot seguit a una rotonda de la qual en sortirem per segona sortida a la carretera C-1412a direcció Calaf, continuarem durant uns quatre quilometres fins a trobar el desviament de Copons. En entrar al poble, a la dreta trobarem
Vista del campanar de l'església des de l'aparcament.
un aparcament on deixarem el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 38' 06.5'' E - 1º 31' 09.5''. Des d'ací ja seguirem a peu pels estrets i bonics carrerons del poble, us aniré anomenant els noms dels carrers pels quals passarem perquè aneu ben guiats (si és que no canvien els noms més endavant). Sortint de l'aparcament, travessem la carretera entrant al passatge de Joan Lluc, al final tombem a la dreta pel carrer Vilanova, més endavant seguim a l'esquerra pel carrer Pere Palomas, al final tornem a trencar cap a l'esquerre pel carrer Ramon Morera, abans d'arribar al final prenem a la dreta el
Plaça porticada Ramon Godó.
Entrada de la plaça porticada Ramon Godó.
carrer Raval que ens portaria cap a una preciosa plaça porticada que té el pobla, però abans tombarem cap a l'esquerra pel camí de la Font de la Vila que és el que ens portarà cap al nostre destí. Per aquest camí anem sortint del poble tot passant pel costat d'horts i galliners que ens queden a la dreta, als pocs metres ja arribem a la Font de la Vila, un lloc quiet i tranquil
Camí de la Font de la Vila.
Font de la Vila.
on es respira pau i frescor, des d'allà se sent com remuga l'aigua, la riera de Veciana ens queda a la nostra esquerra i a poc a poc en passar uns metres més endavant ja podem veure entremig dels arbres el gorg d'en Nafre.
Gorg d'en Nafre.
Si voleu anar a veure'l, tingueu present que la comarca de l'Anoia és bastant seca i a l'estiu o en temporada de poca aigua ho podeu trobar sec, la millor època per anar-hi és després d'abundants pluges a la primavera.
Gorg d'en Nafre.
Després de veure aquest preciós gorg us recomano que feu una visita al poble, en l'antiguitat era un poble ben farcit de molins dels quals encara es conserven els seus vestigis i un món de coses, podríem dir que és un poble amb encant.
Gorg d'en Nafre.
Les fotografies del damunt han estat preses el 30/04/2018.
El salt del Purgatori el trobem dins el curs fluvial de la riera Blanca, en el terme municipal de Centelles comarca d'Osona.
Planell orientatiu.
Més que anar a veure el salt, us proposo una cosa bastant més interessant: fer una petita ruta a peu per la llera de la riera Blanca passant per un important moli i un parell de fonts fins a arribar al salt, tot plegat pot ser en menys de mitja hora en anar.
Per arribar al lloc on deixar el cotxe és ben fàcil, si venim de Barcelona per la C-17 sortirem de l'autovia per la sortida de "Centelles sud", en arribar a la primera rotonda, sortirem per la segona sortida direcció cap als polígons, a la següent rotonda, sortirem per la primera sortida a la dreta, direcció cap al Molí de la Llavina (indicador de color verd), seguirem recte sense deixar el camí, fins que al final tomba cap a l'esquerre i arriba a una petita rotonda on després de creuar-la a l'esquerra trobem uns aparcaments, allà podem deixar el vehicle, just al punt GPS: N - 41º 47' 17.3'' E - 2º 13' 33.0'', pels que no porteu aquesta andròmina, us podeu guiar pel planell orientatiu que he deixat al damunt. Des d'ací ja tot és bufar i fer ampolles, ara a peu, només hem d'anar seguint els indicadors que porten fins al Molí de la Llavina, per la pista tombem pel primer trencall a l'esquerra i anem seguint el camí fins a arribar al molí.
Molí de la Llavina.
Molí de la Llavina.
Som ja davant mateix d'aquest impressionant molí medieval del s. XI, un dels més ben conservats de Catalunya, en uns llocs diu que fou documentat en el 1183, però en altres afirmen que és d'abans del 1040, el cas és que fa molts anys que està dempeus i en l'actualitat segueix amb vida, ja que la família Llavina segueix habitant-la des del 1497. La casa, ha tingut diverses transformacions al llarg del temps, podem destacar de l'arquitectura del conjunt la torre de defensa, els porxos, la masoveria i les restes d'un molí draper del què es conserva la bassa. Ara la família es dedica a l'elaboració de formatges (que per cert tenen bona fama) i també ens permeten la visita al molí (per més informació sobre les visites i degustacions cliqueu ACÍ). Vista aquesta preciosa masia, reprenem el camí direcció cap a la Font Grossa tot passant pel
Camí que surt del molí de la Llavina cap a la Font Grossa.
costat de la Font del Ferro que queda sota mateix del molí de la Llavina, al principi, anem vorejant la riera Blanca per després endinsar-nos cap als camps de conreu fins a arribar a la font Grossa, una font que sempre l'he vist amb un gran cabal, a vegades la riera d'aquest punt en amunt està seca i la font l'alimenta com si baixes força plena.
Font Grossa.
Font Grossa.
Passada la Font Grossa ja entrem en l'última etapa del nostre passeig, al cap de pocs metres ens trobem a la dreta amb un corriol que puja tot dret, aquest va cap al damunt del salt, nosaltres hem de seguir recte i tot seguit podrem gaudir de l'espectacular i feréstec Salt del Purgatori.
Salt del Purgatori.
Un pic som al seu davant, podem seguir el camí que ens convidarà a passar per sota mateix de la cascada (una preciosa experiència, no hi ha paraules, s'ha de viure), per portar-nos fins a l'altra llera de la riera des d'on gaudirem d'uns altres punts de vista del salt.
Camí cap a sota el salt.
Des del darrere del salt.
Sortint de sota el salt a l'altra llera.
Des del camí de l'altra llera.
Pels que encara tinguin ganes de més podem veure un altre angle del salt, des de dalt tot prenent el corriol que abans he esmenat, però molt de compte!!!, no hi ha baranes i és molt perillós abocar-se a veure el caient (compte amb la canalla).
Salt del Purgatori des de dalt.
Bé doncs vist tot, ja només ens queda tornar sobres les nostres passes, sempre mirant enrrere per recordar aquest preciós salt del Purgatori.
Salt del Purgatori.
Les fotografies del damunt han estat preses el 20/12/2014 i el 12/04/2018.
El gorg i salt de la Font de la Canal el trobem en el curs fluvial de la riera de les Lloses, tot i estan al costat de la carretera és un lloc que pel qui no ho sap es fa bastant imperceptible, tot i que a la que hi has anat un cop de ben segur que no l'oblides, ja que és un raconet encisador i salvatge alhora.
Per anar-hi, hem d'anar al terme municipal de Les Lloses, és a dir, jo venint per la C-17 just abans d'entrar a Ripoll
Planell orientatiu.
trenco a l'esquerra per la C-26 direcció Les Lloses - Berga, al cap d'uns set quilometres, despares d'haver passat el desviament de Sant Esteve de Vallespirans (dreta) i el de Sant Sadurní de Solivelles (esquerre), entre les fites quilomètriques 183 i 182, veurem a l'esquerra de la carretera un camí i un lloc per aparcar, ja està, ja hi hem arribat, pels
Punt on deixem el cotxe per baixar cap a la Font de la Canal.
que porteu GPS les coordinades d'aquest punt són: N - 42º 09' 21.1'' E - 2º 07' 45.0''. Aparquem bé el vehicle, sobretot que no destorbi el pas dels altres i seguim el camí cap avall, als pocs metres ja ens trobarem a la llera de la riera de les
Font de la Canal.
Lloses i a l'altra llera ja hi veurem la Font de la Canal, des d'aquest punt, a la dreta, es pot veure el salt i la gorga de la font, si ha plogut bastant el soroll que fa l'aigua en caure ens portarà al lloc, no hi ha pèrdua.
Gorg i salt de la Font de la Canal.
Cal tindre en compte que s'hi ha d'anar en època de pluges o després d'haver plogut copiosament, ja que en temps de sequera la riera molts cops va seca o amb molt poca aigua.
Salt i gorg de la Font de la Canal.
Salt i gorg de la Font de la Canal.
Sembla mentida que en un lloc tan proper s'amagui una meravella tan gran, hem de tenir cura d'aquests preciosos raconets de mon, procurar que no s'hi produeixin massificacions de gent, que restin més nets del que els trobem, així d'aquesta manera els preservarem per nosaltres i els nostres descendents, molts llocs estan caient en desgràcia per culpa nostra, siguem cívics i evitem-ho.
Salt i gorg de la Font de la Canal.
Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03/2018
