Translate

dissabte, 10 de febrer de 2018

El salt de l'Olla (Hostalets d'en Bas)

Salt de l'Olla (detall).
   El salt de l'Olla el trobem en el terme municipal dels Hostalets d'en Bas (la Vall d'en Bas) en plena Garrotxa, dins del curs fluvial del torrent o rec del Puig, un dels primers afluents del riu Fluvià.
   Per arribar-hi, haurem de caminar una mica, més o menys uns tres quarts d'hora, però no és dificultós, només hem de tenir cura de no equivocar el camí, és fàcil si seguiu les indicacions que us deixo tot seguit:

Planell orientatiu.
   Venint d'Olot o de la C-37 pels túnels de Bracons prenem la carretera C-153 direcció Rupit, trobarem aviat un desviament a la dreta cap a Els Hostalets d'en Bas, no en fem cas, però poc desprès, passat el quilòmetre 49 hi ha una altra entrada al poble, aquesta sí que l'hem de prendre. Tot seguit a la dreta veiem una casa (l'Aubert), en quant la passem a l'esquerra hi ha un lloc per aparcar, podem deixar el vehicle allà, o seguit recte per un camí de carro fins a arribar al Molí Vell on també hi ha lloc per aparcar (jo el deixo al primer lloc per no massificar). Les coordinades GPS del primer aparcament i d'on surt el camí que haurem de prendre són: N - 42º 05' 44.8''  E - 2º 27' 35.8''.

Pallissa del Molí Vell
Molí Vell.













   Un pic deixat el cotxe deixem el vell molí amb la seva típica pallissa tot seguint el camí que ens farà passar per sobre del torrent d'Artigamala tombant seguidament cap a l'esquerra i encaminant-nos cap a la casa dita l'Esquirol.

Al fons la casa de l'Esquirol. 
Camí Ral Vic - Olot.

   El passar la casa ens surt per la dreta el camí Ral que va de Vic a Olot, per ací passaven en l'antiguitat els carros, cavallers, comerciants i tot tipus de gent per desplaçar-se d'un poble a un altre, era una important via de comunicació i de comerç, podríem dir que era com una autovia de l'època; doncs vinga, aquest és el camí a seguir, comença pujant suaument, pro després de la primera corba a l'esquerra s'enfila de valent, de mica en mica va amainant la pujada, el passeig és distret, envoltat d'arbres i acompanyats del cant dels ocells arribem a un punt en què trobem una portella que haurem de travessar, vigileu de tornar a tancar-la, per alguna cosa deu ser allà, anem seguint i a la poca estona coronem el collet de la Cirera des d'on podem veure l'altre vessant on hi ha alguna edificació, torna a pujar lleument el camí i a uns 200 m trobem una desviació a la dreta que tenim d'agafar, en aquest punt deixem el camí Ral per endinsar-nos cap a la boscúria.

Portella del camí.
Deixem el camí Ral i prenem un corriol a la dreta.













   Per aquest nou camí anem planejant, les pujades fortes ja s'han acabat, podem gaudir per entremig dels matolls de precioses vistes de la Vall d'en Bas, al cap d'una estona veiem una tuca (grapat de pedres una sobre l'altre) que senyalitza un petit corriol que ens surt a la nostra dreta amb forta pendent avall, nosaltres seguim i als pocs metres ens posem al mateix damunt del salt de l'Olla on hi ha una preciosa gorga mig amagada entre la malesa, ens quedem una

Gorg de sobre el salt de l'Olla.
estona per ací tornant després sobre les nostres passes fins a la tuca que hem vist abans tot prenent el corriol amb forta pendent que hi ha al seu costat, compte al baixar, si ha plogut o el terra és moll vigileu que és molt relliscós, si no l'han treta, al final hi ha una corda per ajudar-nos a baixar, sol estar plena de fang pro, recomano que us hi agafeu, val més tindre fang a les mans que al cul. Un pic ens deixem anar de la corda i ens tombem, veurem al nostre davant aquesta meravella:
Salt de l'Olla.
   Un pic ací, ja perds l'oremus, la noció del temps i tot, vaig estar més estona ací mirant el salt que en el camí entre anar i vindre, val realment la pena la caminada, quan estàs al seu davant amb silenci absolut, només se senten els ocells i la remuga de les fulles mogudes per la brisa de l'aire et sents realment en pau.





























   I ja res més, només cal tornar sobres les nostres passes i no perdre'ns a la tornada, per si de cas no ha quedat prou clar us deixo amb un vídeo explicatiu de l'excursió:


Salt de l'Olla.

Les fotografies i pel·lícula del damunt han estat preses el 02/05/2017

dimecres, 24 de gener de 2018

La Gorga Blava (Joanetes)

   La Gorga Blava és un preciós paratge que trobem en el curs fluvial de la riera de Joanetes dins del nucli urbà de Joanetes, que pertany al municipi de la vall d'en Bas (Garrotxa),és fàcil d'arribar i no cal caminar gaire, ara us explico:

Planell orientatiu.
   Venint de la banda d'Olot per la GIV-5273 en direcció Torelló (per la collada de Bracons), entrem al poble de Joanetes i a l'alçada del seu local social, a l'esquerre trobem un pàrquing per deixar el cotxe, és abans d'arribar al restaurant fonda Barris, just al punt GPS: N - 42º 07' 16.4''  E - 2º 25' 35.0'', ací deixem el vehicle per disposar-nos a fer la resta a peu. A peu continuem per la carretera en la mateixa direcció, passem la fonda i a la primera corba a la dreta veurem que surt un  
Indicador al costat de la carretera
Pont que travessa la riera de Joanetes cap a can Cabreró













camí cap a l'esquerra endinsant-se cap a la boscúria, el seguim fins a arribar a la riera de Joanetes, allà es bifurca, a l'esquerra la travessa per un pont cap a can Cabreró, a la dreta per la vora de la riera amunt, aquest és el que hem de seguir, no per al pont.

Fresc corriol que voreja la riera de Joanetes
   Anem tot passejant riera amunt per aquest agradable i fresc corriol, és bonic de tant en tant apropar-se a l'aigua per veure com juga per entremig de les pedres amb la seva senzillesa natural i perfecte, sense adonar-nos molt aviat veiem 

La Gorga Blava
que davant nostre hi ha la Gorga Blava, ja hi hem arribat. Ací si fa calor el que bé de gust és remullar-te un xic els peus, però no ens passem no és bo d'alterar la pau dels animalons que hi ha per allà, és un lloc, diria jo de recolliment, per escoltar la remuga de l'aigua i el cant de les granotes en silenci, és un lloc de pau.


























   Ja ho veieu, en poc més de vint minuts a peu es pot dir que hem assolit un paradís del nostre petit país, crec que paga la pena de buscar aquests petits racons que ens brinda la nostra mare Natura, gaudint-los i preservant-los tal com són.

La Gorga Blava

Les fotografies del damunt han estat preses el 24/04/2017


dilluns, 1 de gener de 2018

Salt d'en Nara (Sant Martí Sescorts) - (Bloc 100)

Salt d'en Nara
   El salt d'en Nara el trobem en el curs fluvial del torrent de les Paganes poc abans de desembossar a l'embassament de Sau, en el terme municipal de Sant Martí Sescorts (l'Esquirol).
   Per anar-hi no hi ha pèrdua, només tenim que anar al mateix punt de partida que varem prendre quan vàrem anar al Salt del Cabrit, ja que hi passarem pel seu mateix costat, però seguint el camí endavant, pel qui no ho recordi en faig cinc cèntims:
Planell orientatiu
   Venint per la C-153 a l'alçada del quilòmetre 11 trobarem un petit polígon industrial, al qual haurem d'accedir, travessar per dintre i després seguir per una pista fins a passar la riera de Sant Martí per sobre del pont de la Teuleria, al seu costat veurem una casa (l'antic restaurant de "Les Gorgues"), just allà és on deixarem el cotxe, al punt GPS: N - 42º 00' 46.4''  E - 2º 20' 08.5''. Un pic baixats del cotxe i ben calçats, enfilarem camí passant per davant de la casa per un corriol que voreja per dalt la riera de Sant Martí tot baixant per dins del bosc cap a l'embassament de Sau, més endavant sortim a una clariana, a la dreta veurem l'imponent salt del cabrit, seguirem recte per un corriol que va vorejant l'embassament tot voltant cap a l'esquerra per tornar-nos a endinsar cap a la boscúria. A la poca estona per entremig dels matolls veurem el

El Cap del Mort
El Cap del Mort (detall de dalt)













"Cap del Mort", roca que hi ha al costat del desembossament de la Riera de les Gorgues a l'embassament, continuem el camí i més endavant a la dreta sota nostre, se sent un fort soroll d'aigua, entremig dels matolls podrem endevinar que passem pel costat del salt gran de Paganes, ací el torrent de les Paganes entrega les seves aigües a l'embassament de

Clariana on el camí travessa el torrent de les Paganes
Sau. Prosseguim el camí i a pocs metres sortim a una clariana,  observem que el camí en aquest punt travessa el torrent, però nosaltres ja guaitem davant nostre la font de l'Avi Miquel que en l'actualitat està seca, però té una curiosa història que he trobat en una de les rutes que té un vell company de treball, molt aficionat a la muntanya i gran caminador, ell junt amb la seva dona han recorregut un grapat de llocs, les seves rutes es poden veure a Wikiloc (us les recomano), per tant, que millor que deixar-vos l'enllaç en qüestió, veieu la història de la font i seguiu les excursions d'en Amadeu Oliver, alies "Volvo" a Wikiloc, només heu de clicar ACÍ, per si no poguéssiu connectar, us transcric la història tot seguit:

    FONT DE L'AVI MIQUEL V.F. 1970
A l'any 1970, tot un personatge com en Miquel Vidal, pare per a uns, tiet i avi per a altres, enamorat dels paratges de les Gorgues (St.Martí Sescorts), va decidir dedicar estones de les seves vacances a fer la seva pròpia font.
Vorejant el pantà de Sau amb la seva motxilla i carregat de material, de mica en mica va fer la seva font.
Un cop acabada la va batejar amb les inicials V.F. (Vidal Folch) dedicant així aquesta Font al que ell més estimava d'aquest món: la seva família.
Tot i el pas dels anys, les pluges i nevades, les glaçades, el vent i el sol la Font ha sobreviscut fins ara.
Durant aquest temps els fills l'han anat visitant sempre que han pogut, netejant-la per evitar que desaparegui.
L'any 2008 s'hi va col·locar una nova placa fent honor a qui un dia la va construir: FONT DE L'AVI MIQUEL V.F. 1970.
   Signa l'article:   afolchn  10-nov-2013

Font de l'avi Miquel
     Vista la font, seguim amunt per dins del curs fluvial veient en el graó superior que fa el torrent el salt d'en Nara, el nostre objectiu d'avui, en anar-nos acostant, la seva gorga es va fent més visible, dóna la sensació d'estar en el paradís, és un raconet força encantador, veieu-ho si no:






Gorg i salt d'en Nara
Oi que dóna ganes de remullar els peus?, doncs ja està, un pic vist retornem sobres les nostres passes cap al cotxe, que ja hem fet gana per dinar. Per si no us ha quedat clar el camí, podeu veure el vídeo explicatiu que es troba a sota d'aquestes línies:



Les fotografies i el vídeo han estat presos el 18/04/2017.


diumenge, 17 de desembre de 2017

Riera de Merlès (II) La Gola de les Heures (Lluçà - La Quar)

   La Gola de les Heures és un altre preciós paratge dels molts que trobem a la riera de Merlès, aquest és bastant més fàcil de trobar que els altres, ja que està bastant ben indicat. Per arribar-hi haurem d'agafar la carretera que voreja la 

Planell orientatiu
riera, la mateixa que vàrem prendre per anar al Molí de Bocatella, la que va de la BP-4654 des del Cobert de Puigcercós, fins a la C-62, al costat de l'hostal Sant Cristòfol o viceversa. Si venim de la BP-4654, passat el desviament que va al
Indicadors a peu de carretera venint de la C-62.
càmping Riera de Merlès, a uns 1800 m a la dreta trobarem un espai que en diuen el mirador de les heures i tot seguit, a uns 200 m un desviament a l'esquerra cap a Vilartimó i la Gola de les Heures, que es cap a on hem d'anar, just al Punt GPS: N - 42º 04' 23.9''  E - 2º 00' 29.0'', per contra, venint de la C-62 cal estar atents, perquè ens trobarem la desviació enfront i a la dreta, si arribem a la desviament del càmping i no l'hem vist cal recular, ja que ens l'haurem passat. Prenem doncs la pista forestal, passada la primera corba trobem ja el "Pont de les Heures", per ací mateix ja podrem deixar el cotxe, ja hi hem arribat.
   Cal remarcar la situació del lloc, en aquest punt la riera de Merles fa de línia divisòria entre dos pobles i dues comarques, per una banda tenim el terme municipal de La Quar que pertany al Berguedà i per l'altre, quan travessem el pont de les Heures, passem al terme municipal de Lluçà que pertany a Osona.

Pont de les Heures

   A part de la bellesa, al llogaret s'hi atribueixen fets de màgia negra i bruixeria, diuen les llegendes que per aquestes contrades quan ve el bon temps s'hi mou tota la cort fetillera del segle XVII, però fora a part de llegendes, en aquell temps per aquestes terres corria Jerònima Pons, la bruixa dita Juana la Negra; l'any 1618 a Sallent a aquesta "bona dona" se l'acusa de bruixeria, la torturaren perquè delates a les seves companyes i declares el mal que havia fet, al final digué que va actuar pel Berguedà, el Bages i el Lluçanès, concretament en la zona de la riera de Merlès, per la Gola de les Heures (quin millor lloc amb aparença més tenebrosa?), provoca golls als què vivien en el molí de Vilartimó i a molta

Gola de les Heures
Gola de les Heures





























altra gent de la zona, també sota tortura explicà com es trobà amb el dimoni: << ... y així quant forem a les goles de les Eures nos isqué lo dimoni en forma de home yla dita Elias oi anà a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla y dit Bersabuch respongé: bé sis arribada y contraent se abrassà ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque jo ho viu perque nos apartassem de mi y despés se agafà amb mi y també tingué part amb mi per les mateixes parts sucias, si bé jo no y trobé contento ... >>, la tortura i la declaració continuaren i esmenà a les bruixes que l'acompanyaven, entre les quals cità a na Canalias que era la muller d'un vell ermità, a na Vinyas i a unes quantes més; al final fou condemnada a morir a la forca.

Gola de les Heures
   Ja ho veieu, un lloc ben encantat però lo de Jerònima Pons és un fet real, sort que aquells temps de bruixes ja han passat, si no, qualsevol s'acosta per ací.

Pont de les Heures
Gola de les Heures




























   Podem anar a peu riera amunt fins al molí de les Heures o senzillament quedar-nos pels vols del pont on més avall hi ha un preciós salt d'aigua i un bon lloc per remullar els peus, això si, sense passar-se i tenint cura de l'entorn.

Pont de les Heures riera avall.
Gorg i salt mes avall del pont.

Les fotografies del damunt han estat preses el 03/04/2017


dijous, 30 de novembre de 2017

Riera de Merlès (I) zona del molí de Boatella. (Borredà)

   La riera de Merlès, diuen una de les més netes de Catalunya, neix en la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, en els termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja. Després de travessar diferents municipis: Sant Jaume de Frontanyà, Les Lloses, Borredà, La Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, lloc on desembossa al riu Llobregat.
   Gràcies a què en el seu curs les poblacions estan molt disseminades la riera conserva un alt valor paisatgístic i natural, sent un lloc protegit que cal preservar.
   A la seva llera podem trobar diferents tipus de vegetació, tot depén de l'alçada, l'orientació i la proximitat al curs de l'aigua, de tota manera és força variada, en el seu curs trobem velles masies i molins, a part de pastures i conreus.
   En resum, una riera que val molt la pena de visitar, però com sempre, també cuidar, és el nostre patrimoni natural.

Riera de Merlès
   Bé doncs, després d'aquesta petita introducció ens introduirem en el primer capítol que dedico a aquest curs fluvial: la zona del Molí de Boatella. Per arribar al lloc hem de estar atents i curosos amb les indicacions que us donaré, ja que el lloc no està indicat, no hi ha cap mena de rètol. Tant hi podem arribar des de la carretera BP-4654 que va de Sant Quirze de Besora a Borredà o des de la C-62 que comunica Vic amb Gironella, les dues estan comunicades per una pista 

Planell orientatiu
asfaltada que voreja un bon tros de la riera de Merlès, aquesta pista surt de la carretera BP-4654 en el càmping i restaurant "Cobert de Puigcercós" (GPS: N - 42º 07' 56.2''  E - 2º 02' 43.7''), i de la C-26 en la rotonda que va cap a Santa Maria de Merles, pro en sentit contrari, pel cantó on hi ha el restaurant Sant Cristòfol (GPS: N - 42º 01' 14.9''  E - 1º 59' 19.1''), prenem la pista des d'on la prenem  el nostre punt ens quedarà entremig dels dos càmpings que hi ha, molt a prop de la casa dita "La Riera", allà hi ha un parell de punts per aparcar, un d'ells està al costat mateix d'on surt el camí que haurem de prendre cap a la riera, just al punt GPS: N - 42º 06' 43.3''  E - 2º 01' 43.6''.

Planell de situació
   Un pic ben aparcat el vehicle, seguirem el camí de terra que baixa a l'esquerra cap al torrent de Boatella, compte que haurem de passar per un tancat per les vaques, sobretot torneu-lo a tancar (penseu que esteu en una propietat privada, respecteu-la), seguim el camí i abans de tornar a pujar ens veurem obligats a travessar el torrent per unes passeres si és

Camp de conreu a la dreta del camí passada la riera.
que porta aigua, en arribar a dalt veurem un camp de conreu a la nostra dreta, continuem pel seu costat tot seguint el filat per les vaques, al final del camp ens trobarem el que queda del molí de Bocatella. Aquest molí és possiblement un dels   

Restes del molí de Bocatella
més antics que hi ha a la riera de Merlès, la masia que porta el seu mateix nom data del s. X, són poques les notícies documentades, es sap que l'any 1618 el moliner Jaume Call es casà amb una noia del mas Puigcercós i rebia com a dot 70 lliures. El molí funciona fins a començaments del s. XX en què fou abandonat.

Vista de la riera de Merlès des de poc abans d'arribar al molí.
   Continuant el camí cap a la riera, al final encara es poden veure restes de la resclosa que acollia l'aigua del molí, la qual donava la força necessària per fer moure les pesades moles de pedra que molien el blat o els cereals que es conraven en les terres del voltant.
   El paratge com podeu veure en les fotografies és preciós, com en un compte de fades, si anem seguint el curs de la riera, per aquest indret veurem racons força bonics:

Gorg sota el molí de Boatella 
Salt d'aigua mes avall

   Després de donar un parell de voltes i gaudir d'aquest encantador raconet, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe i acabarem la nostra sortida d'avui.

Les fotografies del damunt han estat preses el 03/04/2017