Vulpellac (Baix Empordà)

Vulpellac amb la torre del campanar i la del castell sortint pel damunt de les taulades del poble.

    Vulpellac és un poble medieval el qual el seu nucli antic en l'octubre de l'any 2009 fou declarat com a bé cultural d'interés nacional. Aquest nucli de població que fins al 1977 fou un poble independent, pertany al municipi de Forallac juntament amb els pobles de Fonteta i Peratallada. 

   Per arribar-hi és força fàcil, sortint de Palafrugell direcció La Bisbal de l'Empordà per la carretera c-66, abans d'entrar en aquest últim trobem una rotonda en la qual haurem de prendre la segona sortida i seguidament entrarem dins del poble, ara mateix a l'entrada trobarem un pàrquing on deixar el cotxe (coordinades GPS. N - 41º 57' 30.2''  E - 3º 03' 21.7'').

Després de passar pel davant de l'ajuntament entrem al nucli urbà.

    Deixem el vehicle i seguim pel carrer tot passant pel davant de l'ajuntament, als pocs metres ja entrem dins el casc del poble arribant a la "Plaça Llarga" on començarem a trobar vestigis medievals. Per l'any 894 dins del comtat d'Empúries ja era esmenat un lloc dit Volpeyliacho, i en els anys 904 i 911 apareix en llurs documents com a Vulpiliaco.

Part de la muralla i absis de l'església.

Torre del castell amb porta d'entrada al recinte murallat.

   A la banda de llevant, on ens trobem, veiem al costat de l'església una part de llenç el qual conserva les espitlleres i tot seguit la torre-portal, aquesta és de base quadrada amb un portal angular, axó vol dir que la sortida de la zona murallada es feia per dues portes que estaven en la torre. Entrem dins la torre per la porta amb arc capalçat i veiem que dins està coberta amb volta de canó, sortim per l'altre portal i ens anem endinsant pels estrets i pintorescs carrers del nucli antic.

Carrer de la Torre mirant cap al portal interior de la torre.

Interior de la torre mirant cap al carrer de la Torre.

   Enfilem pel carrer de la Torre, passem de llarg el carrer de Sant Antoni (que ens queda a la dreta) i arribem al final, llavors tombem a la dreta per un carreró i l'anem seguint fins a arribar a una plaça on trobem un vell pou, la travessem avall i anem a parar al carrer de Sant Antoni, aquest poble és com un petit laberint de carrers i carrerons. Quan prenem el

Vell pou en mig d'una plaça.

Pintoresc carrer del nucli antic.

carrer de Sant Antoni, tombem a l'esquerra i als pocs metres entrem al carrer de Santa Basilissa tombant també a l'esquerra fins a arribar al carrer de Sant Joan on a l'igual tornarem a trencar cap a l'esquerre, seguim endavant i just al davant del camí del Pi veurem una torre cilíndrica del castell que està entremig de dues cases, aquesta torre junt amb la quadrada i la muralla, és a dir, tota la fortificació està datada entre els segles XIII i XIV. Seguim endavant pel carrer de

Torre cilíndrica entremig de dues cases al sud-oest del poble

 Sant Joan i a uns vuitanta metres, en arribar a la plaça del Forn ens trobarem davant del Palau del Castell, aquest encara conserva una bona part de l'estructura del s. XIV amb moltes reformes efectuades el s. XVI que afectaren la distribució interior i la decoració, pel 1725 patí una altra renovació i més tard l'edifici es convertí en casa de pagès. El castell és una edificació de dues plantes, que juntament amb l'església formen un petit pati interior, la torre mestra, la més gran del castell, és de planta rectangular i data del s. XIV,  té molt poques obertures i va ser aixecada sobre les restes d'una altra torre més antiga.

Palau i església del castell.

   Sobres aquest castell hi pesa una llegenda, tot bé d'una inscripció que va fer escriure en Miquel Sarriera en el 1533 a una finestra renaixentista: "Ego sum pecavi" (Jo sóc el que vaig pecar).
   Diu que per la proximitat d'aquest castell amb el de Cruïlles hi havia entre els dos senyors una estreta amistat i molt sovint es visitaven. El senyor de Cruïlles havia anat al darrere de l'esposa d'en Miquel abans  que aquest és cases amb ella i com que aquesta mai el va correspondre ell va escampar diversos rumors difamatoris de fets impropis d'una dama tan formal i casta com era ella. Amb el temps aquests rumors varen arribar a les orelles d'en Miquel Sarriera el qual entra en ira i gelosia, tancà a la seva esposa a la torre de càstig fent-la torturar per després emparedar-la viva a la cambra de la torre. Al cap d'uns anys en Miquel s'adona de la falsedat d'aquells fets que el senyor de Cruïlles, el seu "amic" havia posat sobres la seva esposa, ple de ràbia el va fer agafar empresonant-lo fins a la mort. El senyor de Sarriera ara torturat pel que va fer va consultar amb el seu confessor i aquest l'hi aconsellà que anés a Roma a explicar-li tot al Papa i així aconseguir el perdó pels horribles crims que havia fet. El baró així ho va fer i en retornar al castell va actuar com un home nou, amable i senzill, tot el contrari de com actuava abans, llavors va ordenar fer una rapida reforma al castell i un dia aparegué gravat a l'escut de la baronia que presideix el pati d'armes aquelles paraules que hem esmenat abans.

Creu de terme, torre major del palau i església.

Palau, Església i creu de terme.

   Al costat del palau, quasi tocant a la torre major, trobem l'església de Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac, la qual en temps anteriors havia sigut la capella del castell, però en l'actualitat estan separats ambdós per una tanca de ferro. L'edifici actual del s. XVI està edificat sobres un altre possiblement romànic, consta d'una sola nau amb contraforts exteriors i coronada per un absis, la coberta és de teula a dos vessants. Al centre de la façana hi trobem una petita rosassa i a sobre un inacabat campanar de paret del qual hi ha els pilars, el campanar és de base quadrada i molt allargassat. L'interior està cobert amb volta de creueria i en algunes impostes encara hi figura l'escut dels Sarriera.

Interior de l'església de Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac.

   Doncs bé, un pic vist això podem fer un vol tranquil pel poble que a part de tot el que us he explicat té altres racons força pintorescs i tranquils, a més als afores es troben masies força boniques.

Carrer amb arcades.

Campanar i muralla des de la plaça llarga.

   Si voleu seguir la mateixa ruta que he fet jo per dins del poble, sota aquestes línies us deixo amb ella, des de l'ajuntament fins a l'església:

Planell orientatiu.

Les fotografies del damunt han estat preses el 10/08/2018 i l'11/01/2020.

Cascada de Molières (Val d'Aran)

Cascada de Molières o de Mulleres.

   La cascada de Molières o Mulleres la trobem dins la comarca de la Val d'Aran, just al començament d'aquesta preciosa comarca pirinenca i abans d'entrar per la boca sud del túnel de Vielha.

   Per anar-hi partim del Pont de Suert prenent la carretera N-230 en direcció cap a França, abans d'entrar al túnel de Vielha ens desviarem a la dreta per prendre la carretera per on desvien els vehicles que transporten matèries perilloses, tot seguit trobem una rotonda, prenem la primera sortida a la dreta que ens portarà a una esplanada que queda al costat del refugi de l'hospital de Vielha on deixarem el cotxe.

Planell orientatiu.

   Pels que tingueu GPS les coordinades son: N - 42º 37' 37.8''  E - 0º 45' 47.1''.
   A partir d'ací seguirem a peu una mica menys de dos quilòmetres que és el que ens separa del salt. D'aquesta esplanada surten dos camins, un pèl mateix costat del refugi i l'altre al final de l'aparcament (el qual queda més a prop del riu), prendrem doncs el segon perquè és el més curt.

Inici de la ruta a peu, al fons el Tuc de Molières (3010 msnm).

Fent camí per la Pleta de Molières.

 












   Comencem a caminar tot travessant la Pleta de Molières, el petit rierol d'aigües cristallines ens queda a l'esquerre i al fons podem veure el tuc de Molières amb els seus 3010 msnm, a mesura que ens anem endinsant per la plana el paisatge es va fent més feréstec i bonic, les flors i els petits insectes que ens envolten donen una odissea de colors en mig d'aquest prat.

Cims que veiem anant en direcció al salt de Molières. 

   Mentre anem fent camí ens sentim com petites formiguetes en acostar-nos a les gegantines muntanyes que veiem al nostre davant:     El tuc de la Tallada amb els seus 2955 msnm, el Tuc de la Feixa de la Vall amb 2877 msnm, el Tuc dera

Tuc de la Tallada i Tuc de la feixa de la Vall.

Tuc dera Gerbosa i Pales de Molières.

Gerbosa amb 2846 msnm i el més alt de tots, el Tuc de Molières amb 3010 msnm, lloc on es troba la capçalera del Noguera Ribagorçana amb l'inici del barranc de Molières. A mig travessar la Pleta de Molières fem una parada i tot mirant

Mirant enrrere veiem l'aparcament (1619 msnm) i el Tuc de la Contesa (2775 msnm)

cap enrere ens adonem que ja hem recorregut un bon tros, ja que veiem l'aparcament força lluny i una preciosa vista del Tuc de la Contesa que compta amb 2775 msnm. Continuem endavant, a estones per la llera del riu i altres més apartats,

Vista del riu amb les muntanyes al fons.

Palanca que travessa el Barranc deth Pòrt.

més endavant travessem per una palanca de fusta el Barranc deth Pòrt i cada cop estarem més a prop del bosc que amaga la preciosa cascada que anem a visitar.

Entrem al bosc amb el Tuc de la Tallada de fons.

   Un pic entrem al bosc, ja sentim un fort soroll d'aigua cap a la nostra esquerra, en direcció cap al riu, es preveu que ben a prop tenim la cascada, trenquem doncs cap a aquella direcció i als pocs metres ja podem gaudir d'aquesta meravella de la natura: la cascada de Molières.

Cascada de Molières.

Cascada de Molières.

   Vista la cascada des de baix decideixo començar a ascendir pel seu costat, però sense seguir cap camí, arriba un punt en què em puc posar a la seva llera, podríem dir que a mitjana alçada, és preciós gaudir-la una estona des d'ací:

Cascada vista des de mitjana alçada.

Vista des de la llera de la cascada a mitjana alçada.

 










   Sortim del seu costat i decidim de seguir amunt per assolir la seva part més alta, fem una petita grimpada i amb un no-res ja som dalt. A partir del cap d'amunt de la cascada comença la preciosa vall de Molières, des d'ací dalt estan, si ens donem la volta, mirant cap a la Pleta de Molières gaudirem d'una preciosa vista d'alts cims com són el Tuc de Conangles amb 2784 msnm, el Tuc des Estanhets amb 2787 msnm, la serra del Molar Gran i el Tuc de la Contesa amb 2775 msnm.

Vista des de dalt de la cascada de Molières, d'esquerra a dreta: Tuc de Conangles,

Tuc des Estanhets, Serra del Molar Gran i el Tuc de la Contesa.

   Un pic hem gaudit d'aquestes espectaculars vistes, nosaltres decidim tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, però si algú vol allargar més l'excursió, ho pot fer, sempre contant en què a mesura què es va pujant la dificultat va en augment i s'ha d'estar preparat per no sofrir cap ensurt, siguem conscients i no fem més del que realment podem així evitarem problemes.

   I ara us deixo amb el vídeo de l'excursioneta:

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 15/08/2019.

Sant Climent de Taüll (Vall de Boí)

Església romànica de Sant Climent des del poble de Taüll.

   L'església de Sant Climent de Taüll la torbem a l'entrada del poble de Taüll que pertany al municipi de la Vall de Boí i està situat dins la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).

   Aquesta església, és una bona mostra de la riquesa que obtingueren els senyors d'Erill (feudataris dels comtes del Pallars Jussà) en lluitar a la reconquesta al costat del rei d'Aragó Alfons "el Bataller", una bona part dels botins de guerra i recompenses econòmiques els invertiren a la Vall de Boí creant una època d'esplendor en aquesta zona. Una bona prova és la de l'edificació de tres temples gairebé seguits en aquest poble (Sant Martí, Sant Climent i Santa Maria).
   L'església de Sant Climent fou consagrada pel bisbe de Roda-Barbastre en Ramon Guillem el dia 10 de desembre de 1123, quedant documentada en l'acta de consagració que estava pintada en una de les columnes del temple.

Sant Climent de Taüll, absis i cantonada nord-est

    Aquest temple de planta basilical amb tres naus coronades per un absis central i dues absidioles va ser aixecada a principis del s. XII, però aprofitant les restes d'una edificació més antiga del s. XI, això es pot constatar en veure els carreus de la part baixa de l'absis central i els del mur nord que són força irregulars.

Façana principal i campanar de Sant Climent de Taüll.

   La porta principal està a la façana de ponent, és d'arc de mig punt i en els seus orígens havia estat guarida per un porxo actualment desaparegut. La coberta és a doble vessant amb un embigat de fusta que s'arrepenja sobre uns formers aguantats per unes columnes cilíndriques. Els absis tenen una decoració llombarda molt simple però harmoniosa

Detalls decoratius del campanar.

Detalls de decoració llombarda de l'absis central.

al igual que la torre del campanar.
   Al cantó sud-est del temple s'aixeca l'esvelt campanar de sis pisos d'alçada que curiosament està alineat amb els de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i el de Sant Joan de Boí. Aquesta torre quadrada té finestrals en tots els pisos i una decoració d'arquets cecs i frisos de dent de serra. Tant a l'absis central (a la finestra) com al campanar (a la cara nord dels pisos superiors) hi queden restes d'arrebossat amb pintura romànica de color vermell, això fa suposar que en l'antiguitat aquestes esglésies estaven arrebossades i pintades en el seu exterior.

Sant Climent de Taüll, cantonada sud-est i campanar.

   Quan entrem a l'església de sant Climent de Taüll, la vista va cap endavant, en direcció cap a l'absis central, el lloc pot ser més important del temple, lloc on hi havia hagut una pintura internacionalment coneguda com a símbol del Romànic Català, és la que mundialment representa l'art romànic i està declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO igual que totes les esglésies de la vall, m'estic referint a la solemne imatge del Crist en Majestat: el Pantocràtor; però amb

Interior de l'església amb una projecció per veure com era.

Interior de l'església tal com es troba ara sense pintures.

qué ens trobem?, doncs senzillament amb un temple quasi nu de pintures romàniques, ja que pràcticament totes es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la veiem tal com estava abans que el mestre de Taüll (manera en qué s'anomena al mestre que va pintar l'absis central de Sant Climent) comences a pintar la seva gran obra d'art. Ací, in situ, encara es pot veure en els espais frontals que divideixen els absis unes restes de pintures romàniques, a l'esquerre la imatge de Sant Climent (patró de l'església), ho sabem per les lletres que hi ha al seu damunt, a la part dreta de l'absis central, just a l'intradós de l'arc presbiteral, es troba l'escena de Caín i Abel en el moment del magnicidi, al seu costat es troba una altra escena amb una taula parada, representa el banquet del ric Epuló. Al centre dels arcs centrals encara es poden veure dos cercles on hi havia pintures que ara estan al MNAC, també al mur sobre l'absidiola nord podem observar en un costat la figura d'un animal quadrúpeda bastant difícil d'identificar.

Absidiola nord amb una pintura a dalt a la dreta i en el divisor de l'absis la figura de Sant Climent.

    A la nau nord de l'església podem veure la reproducció d'un banc romànic del segle XII, ja que l'original fet amb fusta de pi es troba al MNAC. En aquella època era normal trobar dos bancs al presbiteri, un a cada cantó, era perquè ho fessin servir les autoritats eclesiàstiques o civils. Aquest banc força decorat podria ser un d'aquests dos bancs presbiterals.

Reproducció del banc romànic possiblement del presbiteri.

    Dins l'església de Sant Climent de Taüll també s'hi conserven tres talles originals de l'època romana:
   La imatge restaurada del Crist Salvador, en aquest cas coronat. Aquesta imatge del segle XIII tal com es representava en l'època és una majestat, amb el llibre de la llei a la mà esquerra i beneint amb la mà dreta.
   La Mare de Déu com a tron de Crist, aquesta talla també del segle XIII. Aquesta tipologia és força comú en l'escultura romànica: la verge fa de seient del nen Jesús, simbolitzant un tron de saviesa, mentre la criatura beneeix i aguanta el llibre de les Escriptures amb l'altra mà.
   La imatge policromada del Crist en la Creu. Aquesta talla a diferència de les altres data del segle XII i representa al Crist Crucificat però amb una aparença triomfant, ja que si l'observem no veurem cap mostra de patiment o mort en la seva cara. Diuen que si aquesta imatge és la imatge perduda del Crist a la Creu de Sant Joan de Boí.

Crist Salvador.

Crist en la Creu.

Mare de Déu.

    Aquestes tres precioses imatges romàniques les trobem a la nau sud de l'església de Sant Climent de Taüll.
 
   Una de les coses més espectaculars que podem gaudir dins d'aquest temple és el vídeo mapping que es projecta sobres l'absis central donat vida virtual a les seves parets. D'aquesta manera podem veure com es va dibuixar i pintar aquella meravella del romànic del segle XII, sembla que t'hi trobis dins, pots veure com era realment l'absis major acabat de pintar pel mestre de Taüll.

Moments de la projecció del vídeo mapping.

Virtualització de l'absis major tal com estava en el s. XII.

 

Primer terme del Crist en Majestat, el "Pantocràtor" amb tota la cúpula de l'absis.

   El que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Sant Climent de Taüll, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada amb la projecció del vídeo mapping. Per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.

   Per acabar, us deixo amb un vídeo recopilatori de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que he tractat fins a aquesta data (Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll) amb una breu explicació de la seva història, espero que us agradi:

(22/02/2020)

Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2019.

Uelhs deth Joèu (Val d'Aran)

Els Uelhs deth Joèu.

   Poc abans d'arribar al bell paratge d'Artiga de Lin a uns 1400 msnm més o menys trobem aquesta espectacular cascada aranesa que desembossa a les aigües del riu Joèu.

   Per anar-hi, partim de Vielha direcció a França, a uns 8,3 km a l'esquerre deixem la carretera principal per desviar-nos cap al poble de Es Bordes, del mig d'aquest preciós poble aranès surt la pista asfaltada en direcció a Artiga de Lin la qual va vorejant el riu Joèu i és la que és la que ens portarà cap al nostre destí.

Planell orientatiu.

   Depèn de l'època de l'any en què hi anem ens podem trobar amb la pista restringida a l'altura del Plan dera Capèla, que es troba a uns 5,5 km de Es Bordes i on hi ha una zona habilitada amb aparcaments per deixar el cotxe, aquest lloc es troba al punt GPS: N-42º 41' 51.0''  E-0º 42' 30.7''. Les dates i hores en què hi ha restriccions, és a dir que haurem de deixar el cotxe ací són: del 20 de Juliol al 10 de Setembre de les 10 h a les 17 h (aquests horaris me'ls ha tramès molt amablement l'oficina de turisme del Val d'Aran a l'hora de fer aquest bloc (2019)). 

Zona d'aparcament del Plan dera Capèla.

   En el Plan dera Capèla hi ha el centre d'interpretació de l'Artiga de Lin on trobarem tota mena d'informació sobres el lloc, aquest està situat al costat mateix de l'ermita de la Maire de Diu dera Artiga de Lin, d'aquest punt surt un trenet turístic que ens porta fins als Ueths deth Joèu i a Artiga de Lin dins l'horari de les restriccions de carretera.
   Si pugem fora d'aquests dies o horaris de restricció, podem seguir amunt amb el nostre vehicle, llavors, continuarem uns 2,2 km més fins a trobar l'aparcament dels Uelhs deth Joèu des d'on ja se sent la forta remuga de l'aigua, d'allà prenem un camí que baixa tot dret pel mig del bosc i ens porta al mateix davant d'aquesta meravella de la natura, els Uelhs deth Joèu:

Uelhs deth Joèu

    "Uelhs deth Joèu" traduït al català vol dir ulls del diable o de Júpiter, no com altres interpreten o mal escriuen dient els ulls dels jueus que en aranès seria Uelhs deth Joeu, compta amb els accents que poden variar molt el significat d'una cosa i crear falses històries.

Uelhs deth Joèu des del pont del camí a Artiga de Lin.

   Hem de saber que aquestes aigües vénen de la glacera de l'Aneto, allà s'hi troba el Forau d'Aigualluts que no és més que un clavegueró que per sistema càrstic recull les aigües de fusió portant-les per sota terra fins a l'Artiga de Lin, aflorant novament a la superfície en els Uelhs deth Joèu. Això va comprovar-ho en l'any 1931 el científic Norbert Casteret abocant fluoresceïna (un colorant) en el Forat d'Aigualluts i veient com sortia pels Uelhs deth Joeu.

Balcó-mirador dels Uelhs deth Joèu des del camí que puja a Artiga de Lin.

   Des d'ací si hi ha temps, travessant un pont i seguint un corriol pel costat de la cascada podem pujar en un quart d'hora o vint minuts fins al preciós paratge d'Artiga de Lin on trobarem el refugi i un paradisíac paisatge d'alta muntanya. 

Uelhs deth Joèu pujant cap a Artiga de Lin

Un bon lloc per relaxar-se.

      








   A causa del poc temps que ens quedava, ja que se'ns escapava el "trenet" i veníem de lluny vaig quedar-me a mig pujar, ja tinc excusa per tornar, però amb més temps,  ara us deixo amb el vídeo que vaig gravar aquell dia, fins a la propera.

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2019.