Translate

dimecres, 25 de setembre de 2019

Estany Llong (Vall de Boí)

   
Estany Llong i al fons d'esquerre a dreta: Cap de Crabes, Pic del Portarró, Barranc del Portarró,
el Portarró d'Espot i darrere dels arbres l'Agulla del Portarró.
   L'estany Llong rep aquest nom a causa de la seva forma força allargada, és d'origen glacial i està situat a uns 1999 msnm, el trobem a la capçalera de la vall de Sant Nicolau, ja que aquest riu neix just en el punt on desguassa l'estany, als peus del Portarró d'Espot (E), pertany al municipi de la Vall de Boí en la comarca de l'Alta Ribagorça. Té un perímetre de set hectàrees i compta amb una profunditat de 12 m en la part més fonda.

Església de Sant Joan de Boí des de la parada dels taxis de Boí.
   Per anar-hi, com que es troba dins del Parc Nacional d'Aigüestortes-Sant Maurici i el seu accés està restringit, haurem d'agafar un TAXI en el poble de Boí perquè ens porti fins al punt d'informació del Planell d'Aigüestortes, que és el lloc des d'on començarem l'excursió. Un pic baixem del taxi ja dins del parc, el camí a seguir és força fàcil i planer, no té pèrdua, 

Planell orientatiu.
senzillament hem de continuar pista amunt, com si volguéssim anar cap a Sant Maurici. El recorregut és de 4,2 km per anar que es poden fer entre una hora i mitja i dues hores, tot depèn el pas que portem i el que ens encantem, el camí és bastant planer però en arribar cap al final que té una mica més de pujada, el desnivell total de l'excursió és d'uns 200 m.

Riu de Sant Nicolau.
Camí vorejant el riu.













   Comencem a caminar passant pel Planell d'Aigüestortes tot vorejant el riu de Sant Nicolau, deixarem el pont de Morrano a la nostra dreta i seguirem endavant envoltats de precioses vistes, més endavant, passat un quilòmetre i mig aproximadament arribarem al Planell Gran on només entrar trobem una font d'aigua fresquíssima situada a una tartera,

Camí pel Planell Gran.
Riu de Sant Nicolau.













però compta que no està tractada, millor beure de la cantimplora. Al cap de poc més d'un quilòmetre ens trobarem davant nostre una gran esplanada per on el riu de Sant Nicolau juga tot desmembrant-se amb diversos braços regant aquest immens prat per tots cantons, això vol dir que hem arribat als Prats d'Aiguadassi, els quals travessarem amb l'ajut de

Entrada als Prats d'Aiguadassi.
Prats d'Aiguadasi (1.897 msnm).













ponts i passarel·les. En sortir d'aquests preciosos prats, el camí comença a prendre un desnivell més fort, la pujada s'agreuja i el terra es torna bastant més pedregós, entrem dins la boscúria, a poc a poc anem pujant, les vistes que ens acompanyen són espectaculars, a l'esquerre del camí per entremig dels arbres podem veure baixar aigua pel Barranc de                 
Barranc de Contraix.
Contraix, tot un espectacle. A la poca estona, a l'esquerre surt un corriol que es dirigeix cap al Refugi de l'Estany Llong que veurem tot passant pel camí, allà podem trobar-hi menjar i aixopluc, però nosaltres seguim amunt, ja ens queda molt

Refugi d'Estany Llong des del camí.
poc. El camí cada cop es torna més pendent i pedregós, però als pocs metres, en arribar al capdamunt de la pujada ja podem gaudir de les primeres vistes de l'Estany Llong. Per a fi ja el tenim al nostre davant i observem els principals cims que té al seu darrere: d'esquerre a dreta, el Cap de Crabes amb 2.709 msnm, el Pic del Portarró amb 2.734 msnm, la collada del Portarró d'Espot amb 2.423 msnm i l'Agulla del Portarró amb 2.675 msnm, des de lloc que té un respatller de

Estany Llong, al seu darrera (d'esquerra a dreta) Pic del Portarró, Portarró d'Espot i
l'Agulla del Portarró.
gran alçada. Ara ja comencem a baixar cap a la seva llera dirigint-nos cap a l'altre cantó de l'estany sense parar d'admirar el paisatge.

Estany Llong
Estany Llong













   Un pic arribats a l'altre canto, ens trobem immersos en un gran prat on podrem reposar de la caminada i fins i tot fer un mos, però no oblideu de deixar l'entorn ben net, com si ni hi haguéssim passat, hem de mirar de mantenir la natura ben neta perquè tots en puguem gaudir. D'ací estan, tot mirant l'estany, per la dreta ens arriba un bon toll d'aigua que bé de l'estany Redó (2.114 msnm) que ens queda a una mitja hora o tres quarts més amunt, si mirem cap a on hem vingut, és a

Estany Llong, al fons Cap de les Pales del Planell Gran (esquerre) i Pic de Sarradé (dreta).
dir cap a on desguassa el llac, veurem el Cap de les Pales del Planell Gran (2.745 msnm) i el Pic de Serradé (2.942 msnm) un parell de cims força alts. Ja res més, només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap a buscar el

Estany Llong.
Arbres secs que trobem per l'entorn de l'estany.













taxi al punt d'informació del Planell d'Aigüestortes perquè ens torni cap al poble de Boí.
   De tota manera si no us ha quedat prou clar, podeu veure el vídeo de l'excursió:



Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut presos el 01/08/2018


diumenge, 1 de setembre de 2019

Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Vall de Boí)

Santa Eulàlia d'Erill la Vall.
   Aquesta preciositat del romànic la trobem al poble d'Erill la Vall que es troba dins del terme municipal de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Aquesta església junt amb d'altres de la Vall de Boí està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
   Les primeres referències que tenim d'aquesta església són de l'any 1064 quan Artau i la seva muller Llúcia de la Marca, comtes del Pallars Sobirà, la varen vendre junt amb el poble, el castell d'Erill i altres pertinences als comtes del Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost.

Part de darrere de l'església (murs de ponent i sud).
   L'estructura que avui en dia podem veure de l'església és el fruit de diverses fases en la seva construcció, podríem dir que el temple es va construir en quatre fases entre els segles XI i XII:

   Primera fase.- L'església en el segle XI era d'una sola nau coberta amb un embigat de fusta i tota ella més petita que l'actual, també s'hi entrava pel mur oest.
   Segona fase.- Al cap del temps s'amplià la nau, donant-li així una forma més allargassada. També es canvià la porta d'entrada, obrint-se la nova en el mur nord. D'aquesta fase també és la pila baptismal.
   Tercera fase.- Ací es modificà la coberta de la nau per una volta de canó en forma de semicercle, cosa que implicà la construcció de cinc arcs sobre pilars per poder aguantar el pes del sostre.
   Quarta fase.- En aquesta última etapa de construcció, s'edificà el porxo en el mur nord i s'alçà el campanar.

    En un moment indeterminat el sostre romànic de l'església es va esfondrar, la caiguda de la volta de canó afectà greument els murs sud i ponent que caigueren parcialment amb ella, posteriorment es tornaren a reedificar. Si observeu la foto de la part de darrere de l'església, es veu clarament la part afectada, ja que la reconstrucció es va fer aprofitant algunes pedres que hi havia originàriament barrejades amb altres trobades pels voltants.

Part de la façana de llevant i nord amb els absis i el campanar.
   Actualment l'edifici es presenta en forma d'una sola nau allargada on al final hi ha tres absis semicirculars en forma de trebol, la coberta és a dues aigües amb un embigat de fusta que es recolza sobres els murs.
   L'entrada del temple sempre ha sigut un punt de reunió dels habitants dels pobles, per això la importància del porxo, però no tan sols tenia aquesta funció sinó que també era la separació entre la vida del carrer amb la casa del Senyor. A la porta d'entrada a part del forrellat decorat que trobem en la majoria d'esglésies de la vall, a l'intradós de l'arc de mig punt es conserven restes de pintura mural.

Porxo i entrada a l'església.
   A Santa Eulàlia trobem un dels millors campanars de la vall, és una ferma torre de planta quadrada amb sis pisos d'alçada, la decoració de la torre és com la de la majoria d'esglésies de la vall, amb arquets cecs i frisos de dent de serra, és a dir llombarda.
Torre del campanar amb sis pisos d'alçada.
   Al primer pis del campanar només té una finestra simple d'arc de mig punt orientada a la cara nord, a la resta de nivells hi ha finestres dobles a les quatre cares de la torre, delimitant els pisos tenim la decoració llombarda i als laterals de les finestres hi ha dues franges verticals, una a cada banda, dites "lesenes angulars".

Vistes des del sisè pis del campanar.
Dalt del campanar amb les campanes.





























   Des del punt de vista religiós, el campanar era el punt de l'església més proper al cel, però  pel poble era un punt de comunicació i vigilància, ja que a l'edat mitjana des del campanar de Santa Eulàlia es veien els campanars de Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll, les tres torres es trobaven en alineació per poder facilitar la comunicació en cas que passes alguna cosa.
Interior del campanar de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

Nau de l'església, als costats es veuen lleument les bases de les semi-columnes que aguantaven
la volta de canó (sota els focus de terra).
   Entrem dins l'església i observem que a banda i banda de la nau hi ha les bases de les semi-columnes que servien per aguantar la volta de canó que es va edificar en el segle XII. Als peus de la nau es troba el cor de l'església, edificat posteriorment i on avui en dia s'exposen alguns béns immobles que mostren l'evolució del mobiliari litúrgic.

Un dels béns immobles que es conserven al cor de l'església.
Espai del cor de l'església.













   Però l'element decoratiu més rellevant està situat sota l'arc del presbiteri, em refereixo a la reproducció del conjunt escultòric del davallament de la creu, és l'únic que es conserva complet amb els seus set personatges de tots els que es coneixen del taller d'Erill, malgrat estar repartits els originals entre dos museus: el MNAC i el Museu Episcopal de Vic.

Nau, al fons sota l'arc del presbiteri la reproducció del conjunt escultòric del davallament de la creu.
   El davallament de la creu de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, és un conjunt de set talles romàniques del segle XII,  fetes amb fusta d'àlber en el taller d'Erill.
   Aquestes talles originàriament estaven pintades, en alguns llocs encara es poden veure restes de policromia. Podem veure que els vestits s'adapten perfectament al cos, Sant Joan i Maria porten túniques fins als peus, Josep d'Arimatea i Nicodem vesteixen faldilles ajustades amb un cinturó fins als genolls i els lladres Dimes i Gestes, calces curtes, també cenyides al cos.

El davallament de la creu de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.
   Aquest conjunt escultòric, tot sent romànic, presenta alguns detalls que ens fan pensar que s'està a punt d'entrar al gòtic, per exemple, el Crist no és el típic del romànic, una majestat triomfant, sinó que s'acosta més al gòtic, ja que és representat com un Crist que mort pels homes i és més proper al poble.

Detall del Crist amb Josep d'Arimatea (esquerra), Nicodem i Sant Joan (dreta).

        De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.


Les fotografies del damunt han estat preses el 31/07/2018.



dimecres, 7 d’agost de 2019

Cascada del Sant Esperit (Vall de Boí)

   La cascada del Sant Esperit la trobarem en el curs fluvial del riu de Sant Nicolau al municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça dins el marc del parc nacional d'Aigüestortes-Sant Maurici.
   Per arribar-hi, haurem de fer el mateix que quan vàrem anar al planell d'Aigüestortes (a no ser que vulgueu anar-hi totalment a peu des de l'entrada del parc a la Palanca de la Molina), prendre un TAXI al poble de Boí, el qual ens portarà per dins el parc fins a l'inici del planell d'Aigüestortes on hi ha el punt d'informació i serveis.
   Un pic allà, podem anar primer ("per fer boca") fins al mirador del Sant Esperit, lloc que ens queda just al darrere de la

Prenent vistes des del Mirador del Sant Esperit.
caseta del punt d'informació, del seu costat surt un camí adaptat per minusvàlids que ens durà fins al lloc, la vista que hi ha des d'allà és espectacular, vegem des del Tossal del Sant Esperit (lloc a on està ubicat el mirador) fins a l'estany de la

Vista del damunt del tossal fins al fons l'estany de la Llebreta.
Llebreta, juntament amb tots els cims que ens envolten; amb aquesta vista ja podem mig intuir el camí que hem de fer, ja que anirem direcció a l'estany de la Llebreta, però sense arribar-hi.

Planell orientatiu.
   Tornem doncs cap a la caseta d'informació i continuem camí avall, com si volguéssim tornar a peu per la pista, però a uns cinquanta metres, a l'esquerra ens surt un corriol amb una fita pintada de grog, és el que hem de seguir, però sobre

Trenquem per un corriol seguint les marques grogues.
tot, sense perdre de vista les estaques i marques grogues que són les que marcaran tot el camí. Seguim avall creuant un parell de cops la pista forestal per on passen els taxis fins a situar-nos sobre mateix del Planell del Sant Esperit, un lloc

Admirant des de dalt el planell del Sant Esperit.
Planell del Sant Esperit.













digne de parar-se per admirar el paisatge, tot seguit baixem cap a la plana, a baix trenquem per un camí cap a la dreta, però abans d'arribar a la carretera prendrem un altre corriol cap a l'esquerre que ens durà cap a un petit prat,  a l'inici d'aquest prat, a l'esquerra, com si volguéssim apropar-nos al riu hi ha una font, però l'aigua no està regulada sanitàriament, el travessem i continuem pel corriol endavant, als pocs metres s'obra una clariana, és un preciós mirador













Vistes de l'estany de la Llebreta.
de l'estany de la Llebreta amb vistes espectaculars, abans d'arribar un altre cop a la pista també podrem gaudir d'un altre bona vista, però en sortir a la pista, a la nostra esquerra, sentirem un fort soroll d'aigua, és que ja hem arribat a la cascada del Sant Esperit, al nostra costat es deixa veure el fabulós toll d'aigua que baixa pel riu de Sant Nicolau formant

De ben a prop, ... així va quedar l'objectiu.
Cascada del Sant Esperit.













aquesta preciosa cascada. Més avall, en sortir de la corba, a l'esquerre surt un corriol que ens porta cap al mirador de la cascada, des d'on l'hi podrem fer unes bones fotografies.

Mirador de la cascada.
Cascada del Sant Esperit.












Cascada del Sant Esperit.
   Vista ja la cascada, només ens queda que tornar sobres les nostres passes, però si ja estem cansats, ens queda una altra opció, és la d'esperar que passi un taxi (passen molt sovint) i comunicar-l'hi que volem baixar cap a Boí, ells es posen en contacte i a la poca estona ens passaran a recollir per tornar-nos cap a Boí. De tota manera l'espera no es fa

Cascada del Sant Esperit des del punt on esperem el taxi per baixar cap a Boí.
gens pesada, ja que tenim bones vistes de la cascada, això si, és convenient no separar-nos de la pista forestal. En baixar cap al poble passarem un altre cop per l'estany de la Llebreta però sense parar.

L'estany de la Llebreta tot passant des del taxi. 
   Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, a continuació deixo un vídeo que ho torna a explicar molt breument:



El vídeo i les fotografies del damunt han sigut presos el 31/08/2018.

divendres, 12 de juliol de 2019

Nativitat de Durro (Vall de Boí)

Poble de Durro vist des de Barruera, a la dreta es veu el campanar de l'església de la Nativitat.
   La Nativitat de Durro, tal com indica el seu nom la trobem al poble de Durro, dins el municipi de la vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida). Va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980 i és una de les esglésies romàniques de la vall de Boí que han estat declarades, en conjunt, patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Nativitat de Durro en entrar al poble.
Nativitat de Durro des de l'aparcament.



   









   L'església de la Nativitat, és una de les més grans de la vall, de ben segur gràcies a la importància i riquesa que tenia el poble de Durro en aquells temps. El punt on està situat el poble de Durro, envoltat de prats, pastures i boscos, va propiciar que durant l'edat mitjana ja fos un dels pobles més importants de la Vall de Boí, amb un bon poder econòmic.
   Aquest poble apareix documentat per primer cop a la segona meitat del segle XI en uns pactes feudals entre els comtes del Pallars, en un d'ells consta que la vila de Durro pertany al comte Ramon IV del Pallars Jussà i com els homes de Durro varen jurar-li fidelitat pels volts del 1070.
   L'any 1140 l'església de la Nativitat, igual que les de la majoria que hi ha a la vall, passaren a formar part del bisbat d'Urgell.
Vista nord-est amb el campanar i la sagristia que ocupa la part de l'absis.
   L'església està formada per una única nau coberta per una volta de canó sustentada per quatre arcs torals. Actualment la nau és coronada per una sagristia d'època barroca que ocupa el lloc de l'absis. Del transsepte només es conserva una part del braç sud que s'ha convertit en una capella lateral. Al mur nord s'obren dues capelles gòtiques, cobertes amb volta de creueria i al seu costat s'alça el campanar.

Façana nord de l'església.
   La Nativitat de Durro és una de les poques esglésies de la vall que té les façanes decorades, a la part superior dels murs hi ha un fris d'arquets cecs que recorre tota la llargària de la nau, a sobre d'ella es situa un altre sanefa formada per petits quadrats com si tal fos un taulell d'escacs.
   L'església té dues entrades, una més senzilla oberta amb un arc de mig punt a la façana nord i l'entrada principal a la façana sud. 

Façana de llevant.
Porxo romànic del s. XII













   L'entada de la façana sud està protegida de punta apunta per un monumental porxo romànic edificat segurament a finals del segle XII, ja que s'observa que els carreus són més petits que els de l'església i axó fa suposar que es va edificar posteriorment. 

Porta principal decorada (façana sud).
   La portada amb tres arcs de mig punt, està decorada per dues arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells decorats amb relleus de motius vegetals i zoomòrfics (formes animals). Tot aquest conjunt està envoltat per un fris amb motius d'escacs com el que recorre tota la llargària de la nau.

Forrellat de la porta de l'entrada principal.
   A la porta de l'entrada sud, hi observem un element ben original de l'època medieval: Un forrellat decorat. La planxa que reforça el pany està decorada amb elements geomètrics d'on sobresurten quatre estructures que ens recorden la silueta de castells medievals. Al centre hi ha una figura humana, un castell que envolta el pany i un parell d'animals que semblen cavalls, tot un conjunt que recorda a una escena de cavalleria medieval. El passador del forrellat està decorat també amb figures geomètriques i capçat a una punta amb el cap d'un animal. Representació que en època medieval s'associava amb el maligne.

Pujant al campanar observem la diferència entre les finestres del segon i el tercer pis.
   El campanar s'aixeca al principi del mur nord, prop de la capçalera, és de base quadrada i té cinc nivells d'alçada, tot i que el darrer que acaba en una coberta piramidal de pissarra, ha estat escapçat per la meitat. Aquesta torre al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, les finestres del primer i segon pis varen ser tapiades (ara tornen a estar obertes des de la restauració del campanar feta l'any 1994), les dels dos pisos superiors van ser substituïdes per finestres gòtiques amb arc apuntat.

Una de les campanes del campanar.
Últim pis del campanar amb una de les campanes.

  











   La separació entre els pisos, seguint les directrius decoratives de les esglésies de la Vall de Boí, és determinada per elements ornamentals de l'art llombard. Una de les peculiaritats que té aquest campanar és que en el seu interior també hi trobem decoració amb arquets cecs i dents de serra.

Dalt del campanar amb les campanes i la vella maquinària.
   Els canvis litúrgics i l'evolució en els gustos estètics han fet que l'església s'hagi anat adaptant a les necessitats i als estils de les diferents èpoques per les quals ha anat passant, tant en l'arquitectura com amb la decoració.

Interior de l'església, nau central amb volta de canó i al fons l'altar major.

A l'esquerra entrada a les capelles gòtiques, a la dreta al
fons l'altar major.
A l'esquerra tapa piramidal del baptisteri, a la dreta
sota l'arc l'altar de Sant Antoni del s. XVIII.














    Entrem al temple i a l'esquerre trobem la pila baptismal romànica coberta amb una tapa piramidal de fusta decorada amb estels, tot seguit, també a l'esquerre, trobarem l'entrada a les capelles gòtiques que s'edificaren posteriorment on observem a l'entrada les voltes d'ogiva i la coberta amb volta de creueria, en el seu interior, en la primera trobem una decoració amb l'altar de la verge (s. XVII) i l'altra amb la del Sant Crist (s. XVIII).

Capelles gòtiques amb la coberta amb volta de creueria.
   Seguim avançant per la nau fins a arribar al fons, allà, a l'esquerra veiem la porta que dóna al campanar i enfront trobem l'altar major del segle XIX presidit per les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i Sant Joaquim. A la dreta se'ns

Altar Major, a l'esquerra porta d'accés al campanar, a la dreta braç sud del transsepte.
obra el braç sud del transsepte on al final a l'esquerra hi ha un petit absis i en la part coberta per una cúpula trobem l'altar de Sant Joan (s. XVIII).

Final del braç sud del transsepte, a l'esquerra petit absis, a la dreta capella de Sant Joan.
   Des de l'altar major si ens donem la volta, veurem al capdamunt dels peus de la nau el cor on es conserven dos objectes romànics molt peculiars: un és un banc de fusta renaixentista i l'altre la talla d'un Nicodem.

Cor de l'església de la Nativitat de Durro.
   El banc té dos elements molt especials, són els dos plafons de l'esquerra del respatller, aquestes dues taules de fusta de pi són d'època romànica i havien format part d'un banc romànic, l'ornament floral que veiem a la part baixa del plafó esquerre concorda amb el de la part alta de la del plafó dret, cosa que fa suposar que en origen eren de la mateixa taula. El tipus de material i forma, fan pensar que eren d'un lateral de banc romànic com algun altre que s'ha trobat per la vall.

Banc de fusta renaixentista.
   El Nicodem formava part del conjunt escultòric del davallament de la creu de Durro. Aquesta peça escultòrica segurament estava situada en la zona del presbiteri (com també trobem en algunes altres esglésies) i va ser elaborada pels artesans del taller d'Erill a finals del segle XII o principis del XIII. D'aquest conjunt escultòric de set peces, només en tenim coneixement de tres: el Nicodem, la Mare de Déu que es troba al MNAC i el Crist que va desaparêixer en la guerra del 1936, però hi ha constància gràcies a una fotografia feta a principis del segle XX.

Talla de Nicodem que formava part de les imatges del davallament de la creu de Durro.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de la Nativitat de Durro, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.


Les fotografies del damunt han estat preses el 31/07/2018.