Translate

divendres, 30 d’abril de 2021

El Castell de Montornès o de Sant Miquel (Montornès del Vallès).

El castell de Montornès.

     El Castell de Montornès el trobem dalt d'un turó a 436 msnm al bell mig del parc de la serralada litoral, des d'on es pot guaitar sinó tota, gran part de les comarques del Vallesanes. Està situat just al llindar dels pobles de Montornès del Vallès i Vallromanes, podríem dir que el terme dels dos pobles passa pel mig de l'edificació.
   Per pujar a dalt d'aquest vell baluard que vigila silenciosament aquestes contrades hi ha un món de camins pel mig del bosc, ara us en diré un parell, són els que he que trobat més fàcils i menys costerosos. Una de les maneres és sortir de Vallromanes, arribar fins al coll de can Corbera en cotxe i d'allà fer l'últim tram a peu (és la manera de caminar poc, més o menys un quilòmetre), pels que porteu GPS les coordinades del lloc on deixar el vehicle són: N - 41º 31' 31.7''  E - 2º 16' 32.7''. Però si el que voleu és gaudir de la natura tot fent una bona i rica matinal, us proposo el següent:

Planell orientatiu.
   Si venim de Montornès, sortim a peu des de l'església tot prenent la rambla de sant Sadurní en direcció cap a l'antic camí de Martorelles el qual prendrem i no deixarem, passarem pel coll Mercader, per davant de la masia de can Oliveres (ja al terme de Martorelles) i arribarem a una cruïlla on haurem de girar a l'esquerre. Pels que vénen del cantó de Martorelles poden arribar amb el cotxe fins a la dita cruïlla (sempre deixant-lo ben aparcat i que no molesti el pas de ningú), la qual té les següents coordenades GPS: N - 41º 31' 34.2''  E - 2º 15' 36.6''. Des d'aquesta cruïlla seguirem pista

Masia de Can Girona.
amunt passant pel costat de la senyorial casa de can Girona tot enfilant una bona pujada, passades les corts de la masia el camí es torna a posar bastant planer i així es mantindrà una bona estona, als pocs metres després d'haver passat can Girona trobarem a la dreta del camí una bassa de grans dimensions (uns deu metres de profunditat), seguirem amb lleu

Deixem la pista que va a la font de la Mercè (dreta) i prenem el camí de l'esquerre.
pujada fins a arribar a una altra cruïlla, a la dreta cap a la font de la Mercè i a l'esquerre comença la pujada cap al coll de can Corbera que és per on hem d'anar. A partir d'ací el pendent es fa més pronunciat, passarem pel costat de vinyes, pel

Fita indicadora del camí.
Camí que puja cap al coll de can Corbera.



mig de la boscúria, creuarem algun altre camí, però sempre hem de seguir el principal, també abans d'arribar a la collada passarem per camps d'oliveres i cirerers, molts d'ells mig deixats perdre i malurats. De tant en tant passem per algunes

La torre de l'homenatge del castell treu el cap per dalt del cim.
clarianes que deixen entreveure la torre del castell a dalt del cim, però encara ens falta una mica per arribar-hi. A dalt del coll hi trobem una altra cruïlla, a la dreta aniríem cap a can Barbeta i seguint enllà cap al coll de can Gurri, però nosaltres

Arribant al Coll de can Corbera.
Fita indicadora de camins.

trenquem a l'esquerre, en direcció a la urbanització que es troba en el coll de can Corbera, allà trobarem el carrer asfaltat que puja des del camp de golf de Vallromanes tot travessant unes urbanitzacions, en aquest punt veurem que hi ha llocs per aparcar sense que molesti el vehicle (és on deixarem el cotxe si venim del cantó de Vallromanes).

Camí que puja del coll de can Corbera cap al castell.
Cotxe aparcat dalt del coll de can Corbera.
   A dalt del coll veiem que a l'esquerre del carrer que baixa cap a Vallromanes surt una ampla pista de terra, la qual està travessada per una cadena, aquesta és la que hem d'agafar per seguir el nostre camí cap al castell. El camí està envoltat de bosc en el qual predominen els roures, les alzines i sobretot els cirerers d'arboç, els quals a l'hivern donen un preciós

Cirerers d'arboç a tocar del camí.
toc de color al paisatge, d'aquesta manera tot mirant el nostre entorn se'ns fa més distret aquest últim quilòmetre que ens queda, tot salvant un desnivell de 129 m. A la fi arribem a una esplanada, és com una plaça sense sortida en la qual trobem un parell de corriols, un que baixa i un altre que puja, és fàcil escollir quin agafar, doncs, amunt que fa pujada i salvem l'últim parany.

Pel camí de pujada amb vistes al Vallès.
Final del camí on comença el corriol que puja al castell.
   Quasi a punt d'arribar al castell, just uns metres abans en plena pujada, a l'esquerre en un petit pla trobem l'antiga ermita de Sant Miquel, de construcció bastant posterior al castell, ja que data del s. XVII (uns dos-cents anys després de

Restes de l'ermita de Sant Miquel.
Restes de l'ermita de Sant Miquel.
l'abandonament de la fortalesa), d'aquesta tan sols es conserva un tros de paret dreta i en el terra s'endevina l'estructura de la seva planta. Aquesta ermita posteriorment l'hi donà nom al castell, ja que molta gent també l'anomena com "Castell de Sant Miquel", però el veritable i més antic és el de "Castell de Montornès". També se sap que aquest replà on hi ha l'ermita pertanyia a un dels recintes jussans del castell. 
   Seguim amunt pel corriol i a pocs metres, a la dreta ja podem veure la muralla de la fortalesa, just la que separa el recinte sobirà dels jussans.

Muralla entre els recintes jussans i el recinte sobirà.
   Pels que no som massa experts en la matèria us faré cinc cèntims del que són aquests recintes:
     *Recinte jussà: és la part interior del castell que queda entre la muralla exterior i la muralla del recinte sobirà. Ací s'hi trobaven les cavallerisses, els tallers i tot el necessari per al manteniment de la fortalesa.
      *Recinte sobirà: és on es troba la torre mestra, el pati d'armes i el domicili dels senyors del castell.

Muralla est.
   Si seguim per sota de la muralla quasi al final, podrem veure el que queda d'una porta d'accés que hi havia entre dos recintes jussans, queda enclotada i té un mur perpendicular a la muralla, es veu també força bé des de dalt de la muralla. 

Porta d'accés entre dos recintes jussans.
Vista de la porta des de dalt la muralla.
   Continuem amunt pel corriol que veníem i entrem dins el recinte sobirà amb el seu espaiós pati d'armes i a l'esquerre veiem la seva torre mestra.

Torre mestra al cantó sud del pati d'armes.
   Aquesta fortificació medieval es va edificar sobre les runes d'un poblat iber el qual fou arrasat en construir el castell, però a la falda de la muntanya encara se'n poden veure alguns vestigis. El castell es creu que fou edificat entre els segles X i XI i la primera notícia escrita data de l'any 1108, quan en Bernat Ramon jurà testament sacramental a l'altar de Sant Sadurní (a la parròquia de Montornès) en favor de la seva filla Estefania a la que l'hi deixà el castell.

Tros de muralla i al darrera la torre mestra.
Tros de muralla i torre mestra.
   El llinatge dels Montornès s'esmena per primera vegada l'any 1157, quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem, però encara llavors el castell era de propietat comtal, fins que el 1342 Pere III el Cerimoniós el cedí o vengué a Pere de Montornès que era el senyor feudal de Torre Tavernera.

Cara sud de la torre mestra.
La torre mestra en el punt més alt del turó.
   El 25 de maig de 1448, hi hagué un terratrèmol de magnitud 8 amb l'epicentre entre Cardedeu i Llinars el qual va causar estralls i morts en tota la comarca. En el dietari que fa la ciutat de Barcelona de les destrosses apareix el castell de Montornès com a afectat, però no es creu que fos enderrocat del tot perquè en la II guerra civil catalana (o revolta dels remences) aquesta fortalesa fou ocupada per tropes de remences, i el 4 de gener de 1485 les tropes del veguer de Barcelona van assetjar-lo sotes el comandament de Pere Anton de Rocacrespa, però els remences liderats per Bartomeu Sala (fill de Montornès) van resistir i guanyar l'enfrontament. D'aquesta feta el castell també va quedar bastant malmès. 

Planell de la planta i seccions del castell de Montornès l'any 2013.
   Durant els anys 2012 i 2013 es va dur a terme una campanya intensiva de desbrossament de la zona del castell, ja que estava tot ple de boscúria, això va permetre localitzar restes que fins al moment havien passat desapercebudes, i es va fer una planta preliminar del conjunt arquitectònic (foto superior). L'any 2016 sé executar la campanya oficial d'excavació, aquesta consistia en cinc sondeigs: a la torre mestra o de l'homenatge, al domicili, a un àmbit que anomenen els arqueòlegs "àmbit 3" i que es troba a l'extrem sud-est del recinte sobirà, a la connexió o porta d'accés entre els recintes jussans 2 i 4, i a l'ermita de Sant Miquel. Gràcies a la informació obtinguda en els sondejos es va fer el pla director del castell, presentat el 2018. El pla director recull el full de ruta per l'estudi, recuperació i difusió que el monument requereix.

Per veure les restes arqueològiques no cal traspassar les línies de l'excavació,
siguem respectuosos amb la nostra història.
La fase del pla director afecta la torre mestra i el seu entorn que és on es varen focalitzar les anteriors campanyes de 2019 i 2020. En el moment de fer aquest bloc encara s'estan duent a terme les excavacions.
   Situats en la posició de la foto del damunt, a la dreta de la torre, com si volguéssim donar-li la volta cap al darrere, veurem el que era la cisterna del castell, descoberta en la campanya del 2019 i excavada en la campanya del 2020.

Cisterna al costat oest de la torre mestra.
Cisterna descoberta l'any 2019 i excavada l'any 2020.


 
   Si de la torre ens posem a caminar en direcció nord, cap al bosquet que tenim a l'altre cantó del pati d'armes, en entrar-hi trobarem les restes del "domicilium" o domicili, ací era el lloc on vivien els senyors del castell.

Part del edifici conegut amb el nom de "domicilium" o domicili.
Domicili, lloc on residien els senyors del castell.

   
   Vistes les restes del domicili, si seguim en direcció ponent tot baixant uns metres el turó, ens posarem al costat del que es creu que era un altra torre adossada al domicili, la qual és de construcció posterior, possiblement gòtica.

Reforma gòtica per dotar al castell d'una segona torre.
Torre gòtica adossada al domicili.

   Cal esmenar també que es té coneixement amb documents escrits des del s. XIII que dins del castell hi havia una capella medieval, però per al moment encara no s'han trobat les restes. 

   Aprofitant la ben entesa i abans de tornar sobre les nostres passes al punt on hem deixat el cotxe, voldria pregar a tot el que llegeixi aquest bloc que si anem a algun lloc on hi ha excavacions arqueològiques com aquest, respectem les indicacions i no ens posem dins els llocs acordonats, ho podem veure igual des de fora, si poseu atenció, jo no he necessitat fer cap fotografia traspassant les línies marcades, tot es pot veure igual sense posar-nos per dins l'excavació, penseu que si rasquem el terra, trepitgem per dins els llocs marcats o per on hi ha alguna resta, sense voler podem malmetre una part de la nostra història, gràcies.

Vista de Vallromanes des de la muralla de llevant.
   I ara per acabar us deixo amb la pel·lícula que vaig fer un dia que vaig pujar al castell de Montornès amb el meu fill des de Martorelles:
 

   Des d'ací vull agrair la col·laboració del Servei de Patrimoni Històric de Montornès del Vallès i de l'Arxiu Municipal del mateix poble per lliurar-me la informació necessària per escriure aquest bloc.

Les fotografies del damunt han estat preses els dies: 03/11/2020, 01/02/2021, 31/03/2021
i la pel·lícula rodada el 06/03/2021.



divendres, 2 d’abril de 2021

Salt del Pont de Sant Joan (Bagà)

Salt del Pont de sant Joan.

   Aquest preciós salt (al qual he batejat així, ja que en realitat no he trobat el seu nom) es troba dins la conca fluvial del riu Bastareny dins del terme municipal de Bagà, està una mica més avall del pont de Sant Joan, just a sota la resclosa que es troba en aquell lloc.
   Per arribar al punt on es deixa el cotxe no és gens complicat, el difícil és accedir al peu del salt, però anem per pams.

Planell orientatiu.
   Sortint del nucli de Bagà direcció a Gisclareny, a 1,9 quilòmetres, a l'esquerra trobareu un espai per deixar el cotxe (pels que porteu GPS el punt és: N - 42º 15' 44.5''  E - 1º 50' 22.4''), això es troba poc abans d'arribar al desviament de la "Font de la Dou" i del Pont de Sant Joan on hi ha una bona zona de pícnic.

Punt de la carretera on deixem el cotxe.
   Aparquem el vehicle fora de la calçada i uns 20 m més endavant trobem un dret corriol que baixa per l'esquerre de la carretera (no està indicat), vigileu que més enllà, molt a prop hi ha un altre baixador més ben fet amb graons que baixa

Caseta de la resclosa.
Salt des de la resclosa.













cap a la presa que està sobre el salt, no us confongueu, si arribeu a aquest punt, haureu de tornar enrere i buscar l'accés. Segurs ja de per a on hem de baixar, seguim aquest corriol avall i trobem una petita esplanada que accedeix a la dreta a la caseta de la resclosa (però amb el camí un xic perillós) i a l'esquerre cap a un petit prat, enfront veurem un baixador molt dret, és el que hem de prendre però compta, us aviso, cada cop es va fent més dret i dificultós, si us hi veieu en cor, a poc a poc aneu baixant i anireu a parar al riu, des d'on anant saltant per les pedres podreu gaudir d'aquest preciós salt.
Salt del Pont de Sant Joan.
   Tal com podem veure a la fotografia del damunt, el salt es compon de dues parts, l'artificial, que és la resclosa del petit embassament que hi ha des del pont de sant Joan fins aquest punt, i la natural que és la de sota, la que hi ha hagut sempre abans que la mà de l'home hi hagués intervingut.

Salt del Pont de Sant Joan.
   I ja res més, vist aquest preciós salt mig fet de la mà de l'home i mig natural només ens queda que tornar sobres les nostres passes i guardar bé la seva imatge en la nostra memòria, ja que per tornar a baixar-hi hi ha qui pot ser que s'ho pensi un altre cop (jo hi tornaria a baixar).

Salt del Pont de Sant Joan.


Les fotografies del damunt han estat preses el 10/08/2020.



dissabte, 27 de febrer de 2021

Riu Brugent, el naixement (Sant Feliu de Pallerols).

Riu Brugent, dins de la mina per on corre abans de sortir a la superfície.
   El riu Brugent és un petit però cabalós riu que neix sota el "Clot de l'Infern", just a un lloc dit "La Feixassa" dins el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols (comarca de la Garrotxa), passa pels pobles de Les Planes d'Hostoles on crea innumerables i preciosos gorgs (com el Gorg de la Plana, el de la Pedrera d'en Biel o també el de Santa Margarida entre d'altres), desembossant més avall a la part alta del baix Ter dins el terme municipal d'Amer (comarca de la Selva).

Planell orientatiu.
   Per anar a visitar el naixement d'aquest preciós riu no és gens dificultós, ja que el camí per al moment està bastant ben senyalitzat. Des que deixem el cotxe fins al lloc pot passar uns tres quarts d'hora o com a molt una hora anant a poc a poc.
Principi de l'excursió i lloc on deixar el vehicle: carrer "Carretera de la Fàbrega".
   Ara us en faig cinc cèntims de com arribar-hi:
   Tant si venim del cantó de Les Planes d'Hostoles com si venim de la banda de La Vall d'en Bas, entrarem al poble de Sant Feliu de Pallerols (per no enredar-nos) pel lloc on hi ha la vella estació del carrilet, prenent el carrer del riu Brugent sense deixar-lo fins a trobar el carrer de la carretera de la Fàbrega, lloc on deixarem el cotxe, més o menys al punt GPS:

Primer desviament, a l'esquerra cap a la masia de la Fàbrega, nosaltres a la dreta.
N - 42º 04' 32.7''  E - 2º 30' 17.6''. Baixem del vehicle deixant-lo ben aparcat i seguim a peu en direcció a la masia de la Fàbrega, quan arribem al desviament nosaltres trenquem cap a la dreta, més endavant travessarem el riu Brugent i a uns

Molí de cal Norat.
Molí de can Campaneta.













100 m trobarem a la nostra esquerra el molí de can Campaneta, més endavant el de cal Norat i abans d'arribar al molí Nou ens trobem un corriol que surt cap a la nostra dreta amb un indicador que posa: "Font Grossa" i "Coll d'Uria", aquest és el camí que hem de prendre.

Cap a la dreta surt el corriol cap a la Font Grossa.
El Molí Nou.













   Comencem a caminar i a la poca estona ja ens endinsem per la boscúria emprenent un tram de pujada amb el camí ben empedrat, un xic més endavant ens trobem una bifurcació amb un indicador que posa: coll d'Uria recte i la font Grossa cap a l'esquerra, nosaltres anirem rumb a la font Grossa. En prendre el trencall cap a la font Grossa, al cap d'uns


Molí de can Mates.
metres ens trobem al nostre davant el molí de can Mates, seguim pel seu costat esquerre veient al cantó del camí un petit però preciós salt d'aigua i a sobre unes passeres que travessen el riu Brugent, les quals haurem de passar per seguir pel camí que continua per l'altra llera.

Salt del Molí de can Mates (al fons es veuen les passeres).
Riu Brugent al seu pas pel molí de can Mates.













   Travessem el riu per les passeres i continuem el camí endavant el qual surt cap a una clariana on a la dreta observem que surt un corriol que va cap al vell molí de can Saderra que veiem allà mateix, si seguíssim el corriol cap a aquest molí i en arribar a ell trenquéssim cap a l'esquerre aniríem a parar al camí de la font Grossa, però per no enredar-vos anirem pel camí que està indicat, travessant la clariana i pujant pel costat del bosc. Ara el camí pren més pujada fins a arribar a

Desnivells del riu Brugent en el seu curs.
Petites gorgues del riu Brugent.













un altre clar on es fa més planer, però en entrar un altre cop a la boscúria es torna a enfilar, si som observadors, tot pujant a la dreta ens trobarem amb un parell de desviacions cap al riu, us recomano que les prengueu, ja que van a parar

Primer salt d'aigua del riu Brugent.
Paratge abans d'arribar a la Font Grossa.













a preciosos paratges de la seva llera, on es poden veure petites cascades, gorgs i salts d'aigua formats pel seu fort desnivell en el primer tram del seu curs. A la poca estona arribem ja a la "Font Grossa", lloc on diuen que al seu darrere

La Font Grossa.
Paratge de la Font Grossa.













neix el riu Brugent, però la veritat és que és un xic més amunt, pot ser que depengui del cabal que porti segons les pluges que hi hagin hagut abans del moment en què el visitem. Seguim pel camí que surt per darrere de la font i va cap a

Principis del riu Brugent darrere de la Font Grossa.
la "Mina", abans de prendre la forta pujada ja veiem que el riu ve de més amunt, jo personalment el vaig veure néixer brollant de sota unes pedres a mig camí de la mina on es troba abans de sortir a la llum. Passats uns 100 m a l'esquerre

Entrada de la mina.
A punt per entrar a fotografiar el riu.













del camí observem una cavitat a la paret de la muntanya, és la mina per on passa el riu Brugent abans de sortir a la superfície. Un pic hem vist com corre el riu per sota terra ens podem arribar a veure el castanyer centenari dit de Sant Miquel, el tenim davant mateix de la mina a uns 50 m.

Castanyer de Sant Miquel (arbre centenari).
   I ja res més tan sols ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al punt on hem deixat el cotxe, i recordeu, tingueu cura de l'entorn i la natura, gràcies a ella podem gaudir d'aquests meravellosos paisatges que ens donen vida. Ara us deixo amb la pel·lícula de la petita matinal que vàrem fer:


Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 06 i 20/07/2020.