En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Riu Brugent, dins de la mina per on corre abans de sortir a la superfície.
El riu Brugent és un petit però cabalós riu que neix sota el "Clot de l'Infern", just a un lloc dit "La Feixassa" dins el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols (comarca de la Garrotxa), passa pels pobles de Les Planes d'Hostoles on crea innumerables i preciosos gorgs (com el Gorg de la Plana, el de la Pedrera d'en Biel o també el de Santa Margarida entre d'altres), desembossant més avall a la part alta del baix Ter dins el terme municipal d'Amer (comarca de la Selva).
Planell orientatiu.
Per anar a visitar el naixement d'aquest preciós riu no és gens dificultós, ja que el camí per al moment està bastant ben senyalitzat. Des que deixem el cotxe fins al lloc pot passar uns tres quarts d'hora o com a molt una hora anant a poc a poc.
Principi de l'excursió i lloc on deixar el vehicle: carrer "Carretera de la Fàbrega".
Ara us en faig cinc cèntims de com arribar-hi:
Tant si venim del cantó de Les Planes d'Hostoles com si venim de la banda de La Vall d'en Bas, entrarem al poble de Sant Feliu de Pallerols (per no enredar-nos) pel lloc on hi ha la vella estació del carrilet, prenent el carrer del riu Brugent sense deixar-lo fins a trobar el carrer de la carretera de la Fàbrega, lloc on deixarem el cotxe, més o menys al punt GPS:
Primer desviament, a l'esquerra cap a la masia de la Fàbrega, nosaltres a la dreta.
N - 42º 04' 32.7'' E - 2º 30' 17.6''. Baixem del vehicle deixant-lo ben aparcat i seguim a peu en direcció a la masia de la Fàbrega, quan arribem al desviament nosaltres trenquem cap a la dreta, més endavant travessarem el riu Brugent i a uns
Molí de cal Norat.
Molí de can Campaneta.
100 m trobarem a la nostra esquerra el molí de can Campaneta, més endavant el de cal Norat i abans d'arribar al molí Nou ens trobem un corriol que surt cap a la nostra dreta amb un indicador que posa: "Font Grossa" i "Coll d'Uria", aquest és el camí que hem de prendre.
Cap a la dreta surt el corriol cap a la Font Grossa.
El Molí Nou.
Comencem a caminar i a la poca estona ja ens endinsem per la boscúria emprenent un tram de pujada amb el camí ben empedrat, un xic més endavant ens trobem una bifurcació amb un indicador que posa: coll d'Uria recte i la font Grossa cap a l'esquerra, nosaltres anirem rumb a la font Grossa. En prendre el trencall cap a la font Grossa, al cap d'uns
Molí de can Mates.
metres ens trobem al nostre davant el molí de can Mates, seguim pel seu costat esquerre veient al cantó del camí un petit però preciós salt d'aigua i a sobre unes passeres que travessen el riu Brugent, les quals haurem de passar per seguir pel camí que continua per l'altra llera.
Salt del Molí de can Mates (al fons es veuen les passeres).
Riu Brugent al seu pas pel molí de can Mates.
Travessem el riu per les passeres i continuem el camí endavant el qual surt cap a una clariana on a la dreta observem que surt un corriol que va cap al vell molí de can Saderra que veiem allà mateix, si seguíssim el corriol cap a aquest molí i en arribar a ell trenquéssim cap a l'esquerre aniríem a parar al camí de la font Grossa, però per no enredar-vos anirem pel camí que està indicat, travessant la clariana i pujant pel costat del bosc. Ara el camí pren més pujada fins a arribar a
Desnivells del riu Brugent en el seu curs.
Petites gorgues del riu Brugent.
un altre clar on es fa més planer, però en entrar un altre cop a la boscúria es torna a enfilar, si som observadors, tot pujant a la dreta ens trobarem amb un parell de desviacions cap al riu, us recomano que les prengueu, ja que van a parar
Primer salt d'aigua del riu Brugent.
Paratge abans d'arribar a la Font Grossa.
a preciosos paratges de la seva llera, on es poden veure petites cascades, gorgs i salts d'aigua formats pel seu fort desnivell en el primer tram del seu curs. A la poca estona arribem ja a la "Font Grossa", lloc on diuen que al seu darrere
La Font Grossa.
Paratge de la Font Grossa.
neix el riu Brugent, però la veritat és que és un xic més amunt, pot ser que depengui del cabal que porti segons les pluges que hi hagin hagut abans del moment en què el visitem. Seguim pel camí que surt per darrere de la font i va cap a
Principis del riu Brugent darrere de la Font Grossa.
la "Mina", abans de prendre la forta pujada ja veiem que el riu ve de més amunt, jo personalment el vaig veure néixer brollant de sota unes pedres a mig camí de la mina on es troba abans de sortir a la llum. Passats uns 100 m a l'esquerre
Entrada de la mina.
A punt per entrar a fotografiar el riu.
del camí observem una cavitat a la paret de la muntanya, és la mina per on passa el riu Brugent abans de sortir a la superfície. Un pic hem vist com corre el riu per sota terra ens podem arribar a veure el castanyer centenari dit de Sant Miquel, el tenim davant mateix de la mina a uns 50 m.
Castanyer de Sant Miquel (arbre centenari).
I ja res més tan sols ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al punt on hem deixat el cotxe, i recordeu, tingueu cura de l'entorn i la natura, gràcies a ella podem gaudir d'aquests meravellosos paisatges que ens donen vida. Ara us deixo amb la pel·lícula de la petita matinal que vàrem fer:
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 06 i 20/07/2020.
Els Caus d'en Guitard els trobem a 480 msnm dins el bell paratge de la serra de l'Obac al terme municipal de Terrassa que pertany a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Arribar-hi és prou senzill, ja que està molt ben indicat, sortim de Terrassa per la carretera B-122 direcció a Rellinars, a la poca estona entrem dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, abans d'arribar al km 7 a l'esquerre veurem un
Planell orientatiu.
indicador del parc que ens indica la situació dels Caus d'en Guitard i la font del Llimac, prenem el desviament i als 100 m a la dreta trobem un aparcament en el qual caben uns quatre o cinc cotxes, just al punt GPS: N - 41º 36' 32.6'' E - 1º 58' 12.7''. Un pic hem baixat del vehicle, davant mateix de l'aparcament surt un corriol que ens baixarà cap al torrent on hi ha
Planell orientatiu.
la font del Llimac (un raconet molt bonic de veure), però el nostre destí es troba pista amunt, a uns 200 m a la dreta trobarem l'indicador dels Caus i un corriol que s'endinsa cap a la boscúria, un xic més endavant el corriol es divideix en dos, a l'esquerre (més bo) ens porta cap a un mirador que queda davant mateix dels Caus d'en Guitard, i el de la dreta (més dificultós) ens baixa cap a la riera a tocar els Caus.
Jo al costat dels Caus d'en Guitard per comparar dimensions.
Aquest fenomen natural situat a la part alta del torrent de la Xoriguera (o torrent Maleït) no és més que una gran font amb un forat de grans dimensions, el forat per on surt l'aigua té unes mides d'aproximadament 40 cm d'alçada per 1,50 m d'amplada, el doll d'aigua surt amb gran força i en forma de cascada (en època de pluges), el que el fa visualment espectacular.
Observem les grans dimensions del forat per on surt l'aigua.
Els Caus d'en Guitard després d'un període de pluges.
La peculiaritat d'aquesta font és que només raja després d'importants períodes de pluja amb una quantitat mínima de 200 mm en menys d'un mes, depèn del que plou dura més o menys temps rajant. Per contra, en èpoques de sequera o tan sols que passi molt de temps sense ploure en aquestes condicions provoca que la font estigui seca fins i tot durant uns quants anys.
Els Caus d'en Guitard.
Sabem que la recollida de les aigües és per sistema càrstic, però el que no està tan clar per al moment és d'on ve el líquid element: uns tenen la teoria que en el subsòl a molta profunditat hi ha un gran llac i quan s'omple per efecte de sifó brolla l'aigua pels Caus, d'altres, pot ser més fonamentats, consideren que les roques funcionen com si fossin esponges o sistemes de conductes interconnectats que quan estan saturats deixen sortir l'aigua pels Caus.
Els Caus d'en Guitard, punt on acaba el torrent de la Serra Llarga i comença el torrent dels Caus.
Per acabar i com a nota explicativa us voldria dir que aquesta conca fluvial pertany a la riera de Gaià, el que no sé per què en la seva part alta rep tres noms diferents (segons l'ICGC): el primer en el seu naixement fins als caus: "torrent de la Serra Llarga", a partir dels Caus d'en Guitard fins a can Guitard de la Muntanya: "torrent dels Caus", i des d'aquest últim lloc fins a prop de la ciutat de Terrassa: "torrent de la Xoriguera", a partir d'ací ja s'anomena riera de Gaià. Jo en aquest bloc he fet servir els noms que surten planell per tal de no enredar-vos la troca.
Us deixo amb unes imatges de vídeo del dia en què hi vaig anar:
Les imatges i el vídeo del damunt han estat preses el 01/06/2020.
Aquest salt de la riera de Merlès, igual que la majoria, és la part de la conca fluvial que s'aprofita per fer la resclosa d'un molí, en aquest cas del molí fariner de Danyans del qual ara queda poc més de la planta baixa, el que fou el casal del moliner.
Salt del Molí de Danyans
De la situació d'aquesta conca fluvial ja en vàrem parlar al primer capítol de la riera de Merlès, no cal que allargui més aquest escrit innecessàriament, qui vulgui saber més pot clicar en aquest enllaç. Aquest salt queda un xic més avall que
Planell de localització.
el de la Farga, és a dir que haurem de passar pel seu costat i si volem aprofitar el dia, els podem veure tots dos. Per arribar-hi, sortint de Ripoll - Les Llosses per la carretera C-26, passats uns 300 m del quilòmetre 175 trobarem a la nostra esquerra l'edifici de l'Hostalet, que en temps anteriors havia sigut una fonda i ara és una casa rural, del seu costat surt la
Planell orientatiu.
pista forestal que hem de prendre, tombem a l'esquerre i amb precaució ens endinsem cap a la boscúria, passats uns 550 m arribarem al Pla del Llimosell que ens queda al costat de la riera de Merlès on també hi ha la font de Sant Jordi, seguim endavant i passats uns 750 m del Pla del Llimosell trobem un desviament a l'esquerra que va al Mas Danyans (casa rural), seguim recte sense desviar-nos i a uns 250 m trobarem a la dreta un espai per aparcar el cotxe. Pel qui porti GPS les coordinades són: N - 42º 08' 21.5'' E - 2º 03' 16.4''. Deixem el vehicle ben aparcat i tornem cap enrere, com si
Salt del Molí de Danyans.
volguéssim tornar cap a l'Hostalet, a uns 150 m a l'esquerre en una corba veurem que surt un corriol cap avall, només hem de seguir-lo, arribarem a un punt en què cal baixar una paret de roca d'un parell de metres d'alçada, aquest és el parany que ens posa la natura per arribar, però amb l'ajut d'un arbre que hi ha a sota podrem superar el parany, baixem i veiem un corriol que segueix per l'esquerre però als pocs metres queda tallat, hem de passar per una mena de portal que
Salt del Molí de Danyans.
hi ha a la dreta el qual dóna a una llosa de pedra que segueix la riera des d'on podrem admirar el salt, és un raconet força bonic.
Un pic vist el salt, ja només ens queda que tornar enrere i grimpar la paret de roca que hem baixat abans, prendre un altre cop el corriol fins al camí i d'allà al cotxe, com podreu comprovar és un lloc meravellós, net i tranquil, deixem-lo com l'hem trobat.
Salt del Molí de Danyans.
Les fotografies del damunt han estat preses el 03/02/2020.
De la riera de Merlès ja hem esmenat un parell de llocs amb anterioritat, és a dir que no cal repetir el seu origen, ja que ho trobareu tot en el bloc del primer capítol.
Aquest cop ens desplaçarem riu amunt, dins el terme municipal de les Llosses, anirem a veure el salt del molí de la Farga.
Salt del Molí de la Farga.
Per arribar a aquest llogaret, s'hi pot anar des de diferents indrets, però he triat el més pròxim a una carretera asfaltada per haver de fer el menys recorregut per pista forestal possible. Partint de Ripoll - Les Llosses per la carretera C-26 a uns
Planell de situació.
300 m després d'haver passat el senyal del quilòmetre 175, a l'esquerra trobarem "L'Hostalet" (actualment casa rural) des d'on surt la pista forestal que hem de prendre, en compte tombem i ens introduïm a la boscúria, passats uns 550 m se'ns obre una gran clariana, a la dreta ens queda la riera de Merlès i a l'esquerra un prat tot tancat dit el Pla del Llimosell, just
Planell orientatiu.
ací en un cantó que no destorbi deixarem el cotxe. Pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 08' 52.2'' E - 2º 03' 19.5''. Baixem del vehicle i ens dirigim cap a la riera, allà, al costat del camí que la creua pot ser que
Font de Sant Jordi (1966)
amb sort encara puguem veure la font de Sant Jordi. Deixeu que m'explani una mica, perquè ací jo hi havia vingut a estiuejar de petit, era l'any 1965-66 i a la tarda anàvem tot passejant des del "Cobert de Puigcercós" fins a la font de Sant Jordi, era un paratge meravellós, en el Pla del Llimosell hi havia uns pins altíssims, per la riera l'aigua baixava molt clara, semblava un cristall i la font en un voral del prat a tocar de la riera ens brindava aigua per ajudar a passar el pa amb xocolata que portàvem per berenar, en acabat repreníem altre cop el camí cap al "Cobert de Puigcercós" on ens esperava una dutxa i un sopar força casolà, quins temps...
Però bé, deixem les històries de la vora del foc i anem al que anàvem que és trobar el salt del molí de la Farga, si us adoneu, al costat del que queda de la font baixa un camí que creua la riera, aquest condueix al vell molí de la Farga, molí fariner que encara estava operatiu a mitjans del s. XX i actualment és un refugi de muntanya. Nosaltres seguirem a peu pel camí principal, el que porta cap al vell Cobert de Puigcercós, hem d'estar a l'aguait amb la barana de fusta que hi ha a la dreta del camí, al segon "pas" que trobem pel
Salt del Molí de la Farga.
que hi surt un corriol és el que hem de prendre per baixar cap a la riera i allà trobarem el salt. Compte perquè l'últim tram del corriol és força dret i s'ha de grimpar una mica, però no és res que no es pugui fer.
Salt del Molí de la Farga.
Ja un pic vist, només ens queda que tornar cap al cotxe sobres les nostres passes i en arribar a la font si encara hi és, fer un glop de la seva fresca aigua mentre berenem un pa amb xocolata. I no us oblideu de respectar l'entorn i deixar-ho tot millor del que ho trobeu.
Salt del Molí de la Farga.
Les fotografies del damunt han estat preses el 03/02/2020.
El salt de la Roca Gironella es troba a la conca fluvial del riu Rossinyol, dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja a la comarca del Moianès. Aquest lloc de gran bellesa queda situat a llevant de la Roca Gironella que és la que l'hi dóna el nom.
Planell orientatiu.
Per arribar-hi es força fàcil, partint de Sant Feliu de Codines prenem la carretera BV-1485 en direcció a Sant Miquel del Fai, un pic arribem al desviament de l'entrada al pàrquing del recinte, hem de seguir endavant direcció Centelles, sense desviar-nos, passats uns 1200 m d'aquest punt veurem un camí que ens surt cap a la dreta i un lloc per aparcar a l'esquerra, ja hem arribat. Pels que porteu GPS les coordinades són: N - 41º 43' 27.1'' E - 2º 11' 29.8''. Deixant el vehicle bé perquè no destorbi el pas, recularem a peu uns 100 m enrere i a l'esquerre trobarem un petit descampat que dóna al precipici, podríem dir que aquest lloc és un mirador perfecte per veure el salt.
Salt de la Roca Gironella des del "mirador".
Des del "mirador" surt una mena de corriol avall que va tombant cap a l'esquerra direcció al salt, si el seguim ens portarà cap a la Balma de la Roca Gironella i més endavant cap a sota mateix del salt, però molta precaució al qui hi vulgui anar, una patinada mal donada i ets a baix.
Balma i salt de la Roca Gironella (si observeu, al fons a la dreta hi ha gent).
Aquest dia anava amb el meu amic José María Velasco (el qual es veu a la foto del damunt d'aquestes línies) i mentre jo m'encantava fent fotos de la balma ell la va travessar fent aquest parell de fotografies que deixo sota aquestes línies:
Foto des de dins la balma quasi sota el saltant (foto de J.Mª Velasco).
Vista del salt des de l'altre cantó de la balma,
al fons la Roca Gironella (foto de JMª Velasco).
Si seguíssim el camí que travessa la balma, aniríem a parar al camí que surt del lloc on hem aparcat el cotxe, el qual passa per sobre el salt. Vist això ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe mirant de no deixar rastre ni deixalles, hem de respectar la natura.
Salt i balma de la Roca Gironella amb el meu amic dins.
Abans d'acabar vull dir-vos que és recomanable visitar el salt després d'uns bons dies de pluges, si el salt del Rossinyol no cau, no cal que seguim més amunt, ja que ambdós estan a la mateixa conca fluvial.
També podem fer un recorregut a peu més llarg, si sortim de Riells del Fai o de la Font de la Pineda i prenem el camí que puja cap a Sant Miquel del Fai tal com explico en el capítol de "El Salt del Tenes", i d'ací empalmem amb el que segueix amunt direcció Centelles. D'aquesta manera amb una excursió podrem gaudir de tres bonics salts d'aigua de la nostra estimada terra: Catalunya.
