Translate

dijous, 19 de març de 2020

El Pont i el Salt de la Cabreta (Campdevànol).

El pont  de la Cabreta i al darrere el salt, fotografia presa el desembre de 1967.
   Aquest paratge és un preciós llogaret de la nostra geografia on molt poca gent para l'atenció que mereix.
   En primer lloc direm que és un punt on hi ha una mica de picabaralla entre els termes municipals, uns l'atribueixen a Campdevànol i altres a Ribes de Freser, segons l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) a l'hora d'escriure aquest bloc pertany a Campdevànol, però en l'antiguitat aquest pont unia els dos pobles i per ell hi passava la via que anava de Ripoll a la Cerdanya.
   Un pic ja ens hem situat i abans de fer-vos cinc cèntims d'aquest bonic paratge us dic la manera d'anar-hi:

Planell orientatiu.
   Com ja hem dit, el punt queda entre els dos pobles en un tram de l'antic traçat de la carretera, sortim de Campdevànol per l'N-260, direcció a Ribes de Freser, passem pel costat de la colònia Herand (antiga fàbrica de paper), poc després, entre els kilòmetres 123 i 124 just al punt GPS: N - 42º 14' 58.2''  E - 2º 09' 52.5'' a l'esquerre de la carretera veurem aquest preciós monument arquitectònic, però no podrem entrar-hi, ja que els senyals de trànsit ens ho impedeixen, haurem de pujar més amunt i en el punt que ens sigui possible fer un canvi de sentit sense infringir cap norma de circulació, ja que posaríem en perill la nostra vida i la dels altres conductors, tornarem cap avall per prendre en aquell punt l'antic traçat de la carretera lloc on podrem aparcar sense molestar a ningú.

El Pont de la Cabreta.
   El Pont de la Cabreta travessa el riu Freser just en el punt on la vall es comença a eixamplar. Abans de construir-se la carretera de Barcelona a Puigcerdà formava part de l'antic camí ral de Ripoll a la Cerdanya, és a dir que era d'obligat pas per tots els que feien aquest trajecte. El daten  entre el segle X i XI, és a dir que és romànic. Se suposa que el manà construir l'abat Oliba Cabreta que fou comte de Berga i Ripoll entre els anys 988 i 1002, també hi ha qui diu que fou el seu pare, el comte Oliba Cabreta I de la Cerdanya i Besalú, el qual morí a Montecassino l'any 990, bé, sigui qui sigui tot queda en família.

Pont de la Cabreta des de la llera de Ribes de Freser.
Pont de la Cabreta des del riu Freser.













   Arquitectònicament parlant, és d'origen romànic, la seva part més antiga es localitza en el seu estrep oriental, accentuant-se més a la banda de ponent on encara es pot veure una arcada romànica amb una amplada de llum de 6,90 metres, a llevant seu, un xic més elevat trobem un altre arc més petit. El pont en si consta d'un sol arc de 23 metres de

Pont de la Cabreta, l'arc que es veu a la dreta és el que queda del romànic.
llum i uns 13 metres d'alçada sobre el riu, està construït a doble vessant és a dir d'esquena d'ase, la llargària total és de 53 m i té una amplada de 2,80 m incloent les baranes. Aquest pont al llarg del temps ha patit unes quantes reconstruccions i a causa d'elles també unes quantes variacions. En època moderna l'arcada central es va haver de refer

Pont de la Cabreta (entrada des de la carretera).
Pont de la Cabreta (al fons la Fàbrica del Carbur).













a causa de l'esfondrament de l'arcada original romànica, degut de ben segur a una riuada. També a l'hora de fer passar la vella carretera nacional N-260 es va escapçar l'inici del pont pel cantó de Campdevànol.
   A l'altra banda del pont, a la llera de Ribes de Freser perquè ens entenguem, trobem l'antiga Fabrica de Carburs del Freser, construïda a la llera del riu Freser l'any 1895, aquesta empresa va viure uns anys força brillants, ja que a partir de la hidratació del carbur s'obté acetilè, material indispensable en aquella època per l'enllumenat domèstic (els llums de carbur), el de les mines de les rodalies i també per la soldadura. Però en arribar la crisi industrial dels anys 1957 al 1978

Pont de la Cabreta pujant cap a la central elèctrica.
Entrada de la Fàbrica de Carburs del Freser.













moltes fàbriques varen haver de tancar i a aquesta l'hi arribà el torn l'any 1968.
   Pel costat de la fàbrica del carbur surt un camí per l'esquerre que enfila amunt, tot pujant cap a la petita central hidroelèctrica que queda a la part posterior de la façana principal de la fàbrica, però en un nivell més elevat, més amunt, arribant a la caseta de les aigües, passem per sota d'un petit pont que és per on s'accedia a les pedreres d'on s'extreia la pedra per fer el carbur, un pic passat el pont, a la dreta pugen unes escales que van a parar al final del canal que porta l'aigua, lloc on es troben les comportes que deixen passar el líquid element cap a la central o l'expulsen un altre cop cap

Salt de la Cabreta des del pont.
Comportes d'accés de l'aigua del canal a la central.













al riu formant un preciós salt d'aigua. Aquest canal (dit de la Còlonia Perramon) pren les aigües del riu Freser un xic més amunt, just al final de l'antiga Colònia Perramon o com també l'hi deia la gent del poble Colònia Blava, de la que només es conserven algunes restes de la fàbrica i la capella de la Mare de Déu del Roser.

Capella de la Mare de Déu del Roser.
Restes de la fàbrica Perramon.













   Per tant, no cal que busqueu cap afluent de riu Freser al costat del pont de la Cabreta, el preciós saltant d'aigua que a vegades hi ha al seu costat no és més que el sobrant del canal de la Colònia Perramon que activa les turbines de la central del carbur la qual, quan està parada deixa sortir lliurement les aigües cap al riu Freser brindant-nos aquest magnífic espectacle:

Desguàs de la Central del Carbur.

Salt de la Cabreta (o del Carbur).

D'esquerra a dreta: Salt de la Cabreta, fàbrica de Carburs del Freser i Pont de la Cabreta.

Les fotografies del damunt han estat preses els dies 25/03 i el 17/06/2019.


divendres, 21 de febrer de 2020

L'Orri Vell (Pardines)

Paratge de l'Orri Vell (al fons el Puigmal).
   Avui anirem al preciós paratge de l'Orri Vell que es troba dins del terme municipal de Pardines a la comarca del Ripollès.

   Abans de començar el relat, tots sabeu el que és un "orri"?, pel qui ho sap res, però pel qui no ho sap ara us en faig breument cinc cèntims: diu que un orri és una construcció normalment de pedra típica dels Pirineus, allà es conduïen les ovelles per munyir-les i inclòs en alguns s'hi feien els formatges. Bé, ara que ja sabem del que parlem comencem el nostre camí cap aquest bell paratge.

Planell orientatiu.
   Per arribar-hi ho podem fer a peu, amb bicicleta o també amb un cotxe que sigui alt (un tot-terreny o SUV), sempre respectant l'entorn. Jo he posat de punt de partida Ribes de Freser i ho he fet amb cotxe. Des de Ribes prenem la carretera GIV-5262 direcció Pardines, a uns 3,6 km, poc abans d'arribar al poble de Pardines trenquem a la dreta per un altre carretera cap a Vilaró, travessem aquest petit poble i seguim per la pista asfaltada que ens durà fins al veïnat de Puigsac on el camí es bifurca, a l'esquerre cap a Pardines i a la dreta cap al nostre destí. 

Vista de Pardines amb el Puigmal de fons des de Puigsac.
   Just en aquesta bifurcació decidim de fer una petita parada per veure l'església romànica de Santa Magdalena de Puigsac, es tracta d'una edificació del segle XII d'una sola nau coberta amb volta de canó, l'absis és semicircular amb volta de quart d'esfera, la finestra absidal i la porta original situada a migjorn són de doble arquivolta, el campanar és de cadireta amb dos ulls, cal destacar també la porta quadrada del mur de ponent que data del segle XVIII. Aquesta església fou consagrada el 1176 pel bisbe d'Urgell i en el segle XVIII fou molt transformada.

Santa Magdalena de Puigsac (absis).
Santa Magdalena de Puigsac (porta del s. XVIII).













   Vista ja l'església seguim el nostre camí tal com he dit abans cap a la dreta, a uns 200 metres trobem la masia de can Roca, punt on s'acaba l'asfalt i comença el camí de terra, si no porteu un cotxe adequat, recomano seguir a peu. A partir d'ací és qüestió de no deixar la pista principal, ella ens portarà tot travessant prats i boscos fins a l'Orri Vell. Passat 1,4 kilòmetres a la dreta trobarem el camí que porta a l'estany de can Roca (que no prenem), a uns 170 m travessarem el torrent de Burgil que és un afluent del Segadell, allà trobarem un tros de forta pujada encimentada, però després la pista

Vistes del Puigmal des del camí.
tornarà a ser de terra, seguim uns 750 m més i arribem al coll de Puigllangord on surt un altre camí a l'esquerre que deixem, ja va quedant menys, fem unes siga-sagues i als 750 m del coll ens plantarem al davant mateix de la cabana - refugi de l'Orri Vell, just en el punt GPS: N - 42º 17' 40.8''  E - 2º 14' 42.1''.

Lloc on hem estacionat el vehicle, al costat de l'Orri Vell i de fons el Taga.
   Davant de la cabanya de l'Orri Vell podem observar uns tancats de pedra que podien haver servit antigament com a corrals per aplegar els ramats, d'aquest punt tenim unes precioses vistes del Puigmal (2910 msnm), el Taga (2040 msnm), Puig Estela (2012 msnm), Serra Cavallera i un bon grapat de cims més:

Petit i vell tancat de pedra davant de la cabana de l'Orri Vell.
Vistes del Puigmal i Pirineus des del costat de la cabana.













Cabana de l'Orri Vell i al fons el Taga.
El Taga (esquerre) i el Puigmal (dreta).













   Després de voltar pel costat de l'orri, vaig decidir seguir un tros de camí a peu tot endinsant-me cap a Serra Cavallera, a uns 500 m em vaig trobar al davant d'una gran bassa tota glaçada, al fons, darrere d'aquesta bassa, al costat d'una

Gran bassa glaçada al peu del camí, al fons la cabana de l'Orri Vell, Puigmal i Pirineus.
tartera i sotes el cim de Puig Estela, s'hi troba mig amagat el petit estany del Tarter que té una superfície d'uns 1250 metres quadrats i és una de les tres zones humides que hi ha a Serra Cavallera. Per poder veure'l bé em vaig enfilar dalt d'un turó que hi ha al seu costat, poden gaudir així d'unes magnífiques vistes de tot el seu entorn.

Vista des de dalt del turó: estany del Tarter, bassa, cabana de l'Orri Vell i Puigmal.
    Després de gaudir d'aquestes meravelloses vistes ja només ens queda que baixar cap al cotxe i tornar pel mateix lloc per on hem vingut, ja que la pista poc més endavant queda tallada o molt malmesa.

Tot baixant del turó.
Pel camí de l'estany del Tarter a l'Orri Vell.















Les fotografies del damunt han estat presses el 09/01/2019.




dimecres, 29 de gener de 2020

El Puig de la Balma (Mura)

   Aquest espectacular mas, possiblement del segle XII, el trobem a uns 541 msnm dins la comarca del Bages (Barcelona) en el terme municipal de Mura just al sud-oest d'aquesta població. Cal dir que per la seva singularitat, aquesta obra està inclosa dins del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

El Puig de la Balma.
   Per anar-hi, jo vaig partir del Poble de Mura (encara que també s'hi pot anar des de Manresa passant per Rocafort) prenent la carretera que va a Rocafort, a uns 2,3 quilometres, a l'esquerre, surt una pista que s'endinsa cap a la boscúria (indicat), és la que hem d'agafar i sense deixar-la ens portarà directament cap al mas del Puig de la Balma, no té pèrdua. Les coordinades pel GPS són: N - 41º 41' 36.5''  E - 1º 57' 46.2''.

Planell orientatiu.
   Els murs d'aquesta masia estan edificats sobre i dins les cavitats escarpades d'un cingle, aprofitant les cornises naturals d'aquest. La part més antiga de l'edificació es pot considerar com a preromànica, però al llarg dels anys s'hi ha anat fent afegits segons demanaven les circumstàncies de l'època i dels afers del mas. La casa es força irregular en tots els sentits (amplada, llargària i profunditat), ja que s'ha d'adaptar al cingle, a les cornises i a la roca.

El Puig de la Balma.
   Observem la presència d'una espitllera tocant el sostre de la roca des d'on es pot vigilar tot el camí d'accés a la casa, això fa suposar que en el seu temps el casal estava fortificat. A la part més inaccessible del cingle hi ha un departament al qual n'hi diuen "la presó". A la part baixa, al costat del camí trobem un altre balma amb un tancament de pedra seca i a la part més vella trobem unes arcades de caràcter medieval.

Arcades medievals (esquerra).
Presó (última dependència de la dreta).













   La notícia escrita més antiga que tenim (encara que la part més antiga del mas sigui de construcció preromànica) data del 1278, quan el senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un senyor de Terrassa un establiment de pagès conegut com "l'Espluga de la Vila Mancada". Des de finals del segle XVII fins al XIX foren èpoques pròsperes pel mas a causa de l'explotació de la vinya, per aquell temps s'amplià la capella de Santa Margarida (que està al costat de la casa), sent malmesa anys més tard per la guerra civil.

La balma de baix la fan servir actualment de garatge.
   Dins de les seves parets, l'any 2010 s'hi roda la popular pel·lícula "Pa Negre" la qual tracta sobres la postguerra rural a Catalunya, aquest film fou guardonat amb 13 premis Gaudí, 9 premis Goya i fou la primera pel·lícula de parla catalana que va ser seleccionada pels Oscars de Hollywood.

El Puig de la Balma.
   En l'actualitat els propietaris són els descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas, els quals viuen en una casa més moderna edificada al costat de la balma. Ara en l'antic mas que es troba dins de la balma s'hi acull un museu, un restaurant i habitacions. Des de lloc que val molt la pena de veure'l i per això no us deixo fotografies de l'interior, el millor és viure-ho. Si cliqueu ací trobareu el contacte per anar-ho a visitar.

El Puig de la Balma.



Les fotografies del damunt han estat preses el 12/11/2018.


  

dijous, 19 de desembre de 2019

Salt del Rossinyol (Riells del Fai)

   El Salt del Rossinyol el trobem al cap de munt de la Vall de Sant Miquel al terme de Riells del Fai, poble que pertany al municipi de Bigues i Riells en la comarca del Vallès Oriental.

   Aquest salt es forma quan el riu Rossinyol arriba al tall dels cingles de Bertí, just al costat de l'antic monestir del segle XV de Sant Miquel del Fai, punt on després d'envoltar l'edifici cau al vuit anant a buscar la vall que té a sota.

   Per poder veure'l, ho podem fer de diferents maneres, és com si volguéssim anar al Salt del Tenesuna és deixar el cotxe al pàrquing que hi ha en entrar al poble de Riells del Fai a la dreta, el qual es troba a les coordinades GPS: N - 41º 41' 43.4''  E - 2º 11' 49.9'' i caminar des d'allà els 1,1 km que ens separa de la Font de la Pineda a peu (més o menys uns 20 minuts), lloc on comencem l'excursió, ja que està prohibit aparcar el cotxe en cap punt del camí. L'altra opció seria deixar el cotxe al pàrquing privat del Restaurant de la Font de la Pineda (està situat a sobre mateix de la font) que es troba a les coordinades GPS: N - 41º 42' 08.5''  E - 2º 11' 29.4'', fer l'excursió i després quedar-nos a fer un bon àpat allà, que per cert es menja força bé, en dono fe. Per si se us fa una mica d'embolic, us deixo un planell informatiu indicant tot el que us explicaré:
Planell informatiu.
   Hem arribat d'una manera o altra a la font de la Pineda que està a sota mateix del restaurant que porta el mateix nom, aquest serà el nostre punt de partida per fer l'excursió, passarem pels mateixos llocs que quan vàrem anar a veure el salt

Font de la Pineda, al seu costat el vell plataner considerat arbre monumental.
del Tenes, però ara ens centrarem en el salt del Rossinyol. Comencem doncs.
   Sortim de la font de la Pineda amunt en direcció cap a la Madella (una gran masia que es troba més endavant), als pocs metres recorreguts veiem a l'esquerra el corriol que surt en direcció al gorg d'en Jeroni que el tenim allà mateix i és

Gorg d'en Jeroni.
d'obligada visita per la seva bellesa, l'hi fem un vol i retornem cap al camí. Continuem i al cap de poc més de 150 metres a la nostra dreta veurem l'antic molí del segle XV dit de la Madella, ja que està al costat de la masia de la Madella, encara

Molí de la Madella (s. XV).
conserva la seva bassa i el canal d'alimentació del molí que captava les seves aigües del punt on ara hi ha la vella central hidroelèctrica del Tenes (lloc per on passarem més endavant). Passem la vella masia i per la dreta ens trobem el camí que porta al poble de Riells del Fai però nosaltres seguirem recte tot endinsant-nos cap a la vall de Sant Miquel, passem per entremig de quatre cases, travessem el torrent del Gat i arribem a una bifurcació, a la dreta surt un corriol que puja cap al monestir de Sant Miquel del Fai (camí que prenguérem per anar a prendre vistes del salt del Tenes) i a l'esquerre segueix el camí que baixa cap a la central hidroelèctrica i va vorejant el riu Tenes, prenem aquest últim. Anem

Vistes del riu Tenes des del camí.
Vistes del riu Tenes des del camí.













caminant per aquest meravellós paratge de la vall de Sant Miquel tot vorejant el Tenes i veient els petits gorgs que es formen en el seu curs, és un passeig força relaxant.
   A la poca estona arribem a la vella central, aquesta es va posar en funcionament l'any 1910, pertanyia a l'ajuntament de

Antiga central hidroelèctrica del Tenes.
Sant Feliu de Codines i produïa l'energia necessària per a aquell poble, però a Riells no l'hi arribava ni un kilowatt tot estan en el seu terme. A la dècada del 1960 s'hi produí un greu accident, pel qual es precipita el tancament de la central, en l'actualitat només es conserven les parets exteriors, ja que el seu interior està en completa ruïna.
   Un xic abans d'arribar a la central, per entremig dels arbres ja podrem entreveure el salt del Rossinyol:

Salt del Rossinyol i monestir de Sant Miquel del Fai.
Salt del Rossinyol.
   Un pic vist tornem sobres les nostres passes cap pel mateix camí per on hem vingut, si dóna temps, podem pujar pel camí que abans he esmenat cap al monestir, però nosaltres avui hem sortit tard i anirem de cara a dinar al restaurant de la Font de la Pineda on donen molt bé de menjar.

Restaurant "La Font de la Pineda".
    Després de dinar, el cambrer ens va dir que des del camp del darrere del restaurant hi havia una bona vista del salt, amb el seu permís ens hi aproparem i amb el "tele" prengué aquesta fotografia:

Salt del Rossinyol i monestir de Sant Miquel del Fai.
   Un pic feta la foto i ben tips, decidirem acostar-nos amb el cotxe fins a Sant Miquel del Fai per gaudir del salt de més a prop, sortirem de Riells del Fai direcció Sant Feliu de Codines per la carretera BP-1432, als 4,6 quilòmetres entrem a la rotonda del poble trencant a la dreta direcció Moià, anem travessant el poble fins a trobar l'indicador (a la dreta) de Sant Miquel del Fai per la carretera BV-1485, la prenem tot sortint del poble, ja no hi ha pèrdua, l'asfalt s'acaba en arribar al monestir.
   Poc abans d'arribar, a l'esquerre de la carretera hi ha un espai per deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 42' 36.7''  E - 2º 11' 06.8'', si travessem la carretera, des d'allà tenim unes bones vistes del salt del Rossinyol:

Salt del Rossinyol i monestir de Sant Miquel del Fai.
   Feta la foto reprenem un altre cop la marxa, ara ja no pararem fis a arribar al recinte de sant Miquel del Fai que es troba en el punt GPS: N - 41º 43' 00.8''  E - 2º11' 23.6'', allà deixem el cotxe i anem a buscar a peu el camí que puja des de Riells del Fai (en aquest tros no s'ha de pagar) i en la petita placeta que hi ha abans d'entrar al recinte del monestir podrem gaudir d'aquestes altres vistes:

Salt del Rossinyol des de l'entrada al monestir de Sant Miquel del Fai.
Salt del Tenes (esquerre) i salt del Rossinyol (dreta).



Les fotografies del damunt han estat preses el 05/11/2018