En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Aquest embassament tal com indica el seu nom el trobem en el terme municipal de Moià dins el curs fluvial de la riera de Passerell. Està situat entremig de boscos i camps de conreu, el llogaret és declarat pel municipi com a parc natural per la seva gran bellesa paisatgística. També n'hi diuen "Embassament del molí Nou de Passerell".
Per arribar-hi no és pas gens difícil, ja que és un lloc força conegut per la població i quasi tothom ens ho pot indicar si
Planell orientatiu.
és que tenim algun problema. En el planell orientatiu us he posat la ruta que he fet jo, però depèn d'on vingueu la podeu variar al vostre gust. Venint de Castellterçol per la C-59, entrem a Moià per la carretera de Barcelona, en arribar a una cruïlla manada per semàfors tombem a la dreta direcció Vic, seguim per la carretera de Vic (N-141c) fins a arribar a una rotonda on prendrem la quarta sortida per l'avinguda de la Pau, a uns 200 m trencarem a la dreta per l'avinguda de l'Arbre Fruiter i en acabat empalmarem amb el carrer del doctor Enric Oriol el qual seguirem fins al final on trencarem a la
Entrada del parc del Molí Nou on hi ha una zona de pícnic al costat de la riera.
dreta per la pista que ens portarà cap al nostre destí., pels qui porteu GPS, les coordinades són: N - 41º 49' 15.2'' E - 2º 06' 11.1''. Arribats al parc del Molí Nou seguirem endavant travessant la riera de Passerell i als pocs metres trencarem a l'esquerre per entrar a l'aparcament de l'esmenat espai.
Tan bon punt baixem del cotxe podem anar a veure el "Molí Nou de Passerell", aquesta edificació ens queda al mateix
Pont de fusta i camí que va cap al Molí Nou.
Esplanada per aparcar el vehicle.
costat, només cal que travessem la riera per un petit pont de fusta i de seguida ens hi posarem al davant.
El Molí Nou de Passerell és una edificació del s. XVIII, fou construït l'any 1760 pels amos de la masia Passerell, aquest
Molí Nou de Passerell.
substitueix a l'antic molí vell de Passerell el qual ja és esmenat en llurs documents del s. XIII, les seves runes queden situades a la part superior de l'estany de Moià, per sota de can Passerell. Aquest habitacle feia les funcions de molí i d'habitatge alhora, diu que l'última família de moliners varen ser els "Fonts", els quals abandonaren la casa-molí per l'any
Molí Nou de Passerell.
1957, aquesta va començar a prendre un accelerat estat de degradació i al no estar habitada entrà en estat ruïnós. A mitjans de la dècada dels noranta (s. XX) fou reformat i totalment variat no quedant cap vestigi de la funció que havia tingut, llevat d'una pedra de molí que hi ha a l'era i un altre que forma part d'una font. Un pic vist el Molí tornarem cap a on hem deixat el cotxe per començar una volta circular a l'embassament de Moià o també dit Pantà de Passerell.
Presa de l'embassament.
Des del pàrquing seguim endavant direcció a l'embassament, a l'esquerre ens surt un corriol que travessa la riera i s'enfila cap al damunt de la presa, quan arribem ací dalt ja gaudim d'una bona vista del pantà. Continuem pel camí que
Preciós paratge al costat de l'embassament per on passa el camí.
va vorejant l'aigua tot començant-nos a endinsar per una de les boscúries que toquen l'embassament, passat el paratge de la foto del damunt d'aquestes línies veurem un petit corriol que ens surt per la dreta baixant tot dret en direcció cap al
Corriol que baixa cap a la capçalera de l'embassament.
pantà, si el seguim anirem a parar a la seva capçalera on trobarem un petit salt d'aigua; cal estar atents, ja que el corriol quasi passa desapercebut entre la malesa, però si poseu l'orella sentireu la fresa de l'aigua en caure pel salt, això us pot
Salt de la resclosa del Moli Nou.
Salt d'aigua a la capçalera de l'embassament.
servir de guia, recomano que hi baixeu, el llogaret val la pena. Vist el salt tornem sobres les nostres passes cap al camí que continuarem tot resseguint la riera de Passerell, arriba un punt que l'haurem de travessar per unes passeres, ja que
Travessem la riera de Passerell per unes passeres.
el camí segueix per l'altra llera tot tornant cap a la presa. Per aquest altra banda no hi ha part boscosa, és a dir que podem gaudir més de la part aqüífera de l'embassament, és una passejada molt relaxant. Si ens acostem a la seva llera,
observarem alguns punts preparats per practicar la pesca sense mort amagats entre el canyissar, també trobem algunes petites escultures fetes amb fusta pel costat del camí, en definitiva, és tot un plaer passejar per aquest entorn on a part
Petita escultura d'un bolet a la llera del camí que envolta el pantà.
dels ocells i d'altra fauna també s'hi troba pau. Abans d'acabar la passejada cal esmenar que aquest embassament va ser construït pel medi natural l'any 1984. Acabada la volta al mateix punt on l'hem començat (al pàrquing), si és mig dia i
Vista del pantà, al fons es veu la presa.
portem el dinar podem dirigir-nos a la zona de lleure del molí Nou on hi ha una ombrejada zona de pícnic amb taules i una font on podrem dinar i acabar el dia, sempre deixant tot net i respectant l'entorn.
Per acabar us deixo amb el vídeo de la volta a l'embassament del Molí Nou de Passerell:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el dia 17/08/2020.
El Gorg de les Maioles el trobem a una alçada de 572 msnm dins la conca fluvial del torrent de les Maioles o també dit de la Rovira (tot depèn del planell que mirem), dins el terme municipal de Gallifa al Vallès Occidental.
Planell orientatiu.
Per anar-hi no és gens dificultós, sortint de Sant Feliu de Codines per la carretera BP-1241 en direcció a Sant Llorenç Savall, a uns 2,6 km després d'haver passat la primera entrada del poble de Gallifa i poc abans del punt quilomètric 7 (abans de creuar el pont del torrent de les Maioles), trobarem un espaiós lloc per aparcar el vehicle al costat esquerre de la carretera, just al punt GPS: N - 41º 41' 40.0'' E - 2º 06' 02.5''.
Espai a l'esquerre de la carretera per aparcar el vehicle.
Un pic ben aparcat el cotxe, ens encaminem a peu cap al pont que hi ha a la mateixa corba de la carretera, el travessem i a l'altre canto, a la dreta veiem que surt un petit corriol el qual s'endinsa cap a la boscúria. Prenem aquest estret i fresc camí que va planejant en direcció cap a ponent, el torrent de les Maioles ens queda a la nostra dreta i a uns 175 metres ens trobem amb una gran taula de pedra envoltada per uns bancs del mateix material, és una petita zona de
Petita zona de pícnic que ens trobem pel camí.
pícnic que ja ens anomena la Marta Dacs en el seu bloc SOM DE PÍCNIC. Seguim doncs corriol endavant i a pocs metres a l'esquerre, en sortir a un petit clar de bosc ens trobem amb dos brolladors d'aigua dels tres que té la font de les Maioles, tots són pràcticament iguals, amb brocs de ferro i piques de pedra, el del mig podríem dir que està dedicat a santa Amèlia, ja que al seu damunt es troba un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge de la santa. Diuen que
Font de les Maioles.
l'aigua de la font té propietats mineromedicinals, al costat del mosaic de santa Amèlia hi ha una placa de pedra on està gravat una anàlisi químic de l'aigua que brolla de la font, realitzat l'agost de 1929 pel doctor Pagés Maruny. Seguirem caminant i uns metres més endavant, també a l'esquerre, trobem el tercer brollador mig amagat en una petita cavitat de
Tercer brollador de la font al costat del gorg de les Maioles.
la roca, també amb el broc de ferro i la pica de pedra tal com he dit abans. Plantats ací al costat de la font, al nostre davant podem veure el preciós gorg de les Maioles el qual en èpoques de pluges ens brinda un meravellós espectacle amb el seu petit salt d'aigües cristallines:
Font i gorg de les Maioles.
Aquest preciós llogaret d'aigües clares és molt fràgil (igual que tot lloc dins la natura), hem de mirar de respectar-lo i preservar-lo, si trobem brutícia deixada per descuit o per algun brètol, si podem mirem de recollir-la, a tots ens agrada trobar els llocs al que anem tal com la natura els va crear.
Petit salt de les Maioles.
Gorg de les Maioles.
Després de veure aquest altra meravella de la nostra natura catalana ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, i per si el camí no us ha quedat prou clar ús deixo amb aquest vídeo:
Les fotografies del damunt han estat preses el 15/06/2020 i el video el 01/08/2020.
El Castell de Montornès el trobem dalt d'un turó a 436 msnm al bell mig del parc de la serralada litoral, des d'on es pot guaitar sinó tota, gran part de les comarques del Vallesanes. Està situat just al llindar dels pobles de Montornès del Vallès i Vallromanes, podríem dir que el terme dels dos pobles passa pel mig de l'edificació.
Per pujar a dalt d'aquest vell baluard que vigila silenciosament aquestes contrades hi ha un món de camins pel mig del bosc, ara us en diré un parell, són els que he que trobat més fàcils i menys costerosos. Una de les maneres és sortir de Vallromanes, arribar fins al coll de can Corbera en cotxe i d'allà fer l'últim tram a peu (és la manera de caminar poc, més o menys un quilòmetre), pels que porteu GPS les coordinades del lloc on deixar el vehicle són: N - 41º 31' 31.7'' E - 2º 16' 32.7''. Però si el que voleu és gaudir de la natura tot fent una bona i rica matinal, us proposo el següent:
Planell orientatiu.
Si venim de Montornès, sortim a peu des de l'església tot prenent la rambla de sant Sadurní en direcció cap a l'antic camí de Martorelles el qual prendrem i no deixarem, passarem pel coll Mercader, per davant de la masia de can Oliveres (ja al terme de Martorelles) i arribarem a una cruïlla on haurem de girar a l'esquerre. Pels que vénen del cantó de Martorelles poden arribar amb el cotxe fins a la dita cruïlla (sempre deixant-lo ben aparcat i que no molesti el pas de ningú), la qual té les següents coordenades GPS: N - 41º 31' 34.2'' E - 2º 15' 36.6''. Des d'aquesta cruïlla seguirem pista
Masia de Can Girona.
amunt passant pel costat de la senyorial casa de can Girona tot enfilant una bona pujada, passades les corts de la masia el camí es torna a posar bastant planer i així es mantindrà una bona estona, als pocs metres després d'haver passat can Girona trobarem a la dreta del camí una bassa de grans dimensions (uns deu metres de profunditat), seguirem amb lleu
Deixem la pista que va a la font de la Mercè (dreta) i prenem el camí de l'esquerre.
pujada fins a arribar a una altra cruïlla, a la dreta cap a la font de la Mercè i a l'esquerre comença la pujada cap al coll de can Corbera que és per on hem d'anar. A partir d'ací el pendent es fa més pronunciat, passarem pel costat de vinyes, pel
Fita indicadora del camí.
Camí que puja cap al coll de can Corbera.
mig de la boscúria, creuarem algun altre camí, però sempre hem de seguir el principal, també abans d'arribar a la collada passarem per camps d'oliveres i cirerers, molts d'ells mig deixats perdre i malurats. De tant en tant passem per algunes
La torre de l'homenatge del castell treu el cap per dalt del cim.
clarianes que deixen entreveure la torre del castell a dalt del cim, però encara ens falta una mica per arribar-hi. A dalt del coll hi trobem una altra cruïlla, a la dreta aniríem cap a can Barbeta i seguint enllà cap al coll de can Gurri, però nosaltres
Arribant al Coll de can Corbera.
Fita indicadora de camins.
trenquem a l'esquerre, en direcció a la urbanització que es troba en el coll de can Corbera, allà trobarem el carrer asfaltat que puja des del camp de golf de Vallromanes tot travessant unes urbanitzacions, en aquest punt veurem que hi ha llocs per aparcar sense que molesti el vehicle (és on deixarem el cotxe si venim del cantó de Vallromanes).
Camí que puja del coll de can Corbera cap al castell.
Cotxe aparcat dalt del coll de can Corbera.
A dalt del coll veiem que a l'esquerre del carrer que baixa cap a Vallromanes surt una ampla pista de terra, la qual està travessada per una cadena, aquesta és la que hem d'agafar per seguir el nostre camí cap al castell. El camí està envoltat de bosc en el qual predominen els roures, les alzines i sobretot els cirerers d'arboç, els quals a l'hivern donen un preciós
Cirerers d'arboç a tocar del camí.
toc de color al paisatge, d'aquesta manera tot mirant el nostre entorn se'ns fa més distret aquest últim quilòmetre que ens queda, tot salvant un desnivell de 129 m. A la fi arribem a una esplanada, és com una plaça sense sortida en la qual trobem un parell de corriols, un que baixa i un altre que puja, és fàcil escollir quin agafar, doncs, amunt que fa pujada i salvem l'últim parany.
Pel camí de pujada amb vistes al Vallès.
Final del camí on comença el corriol que puja al castell.
Quasi a punt d'arribar al castell, just uns metres abans en plena pujada, a l'esquerre en un petit pla trobem l'antiga ermita de Sant Miquel, de construcció bastant posterior al castell, ja que data del s. XVII (uns dos-cents anys després de
Restes de l'ermita de Sant Miquel.
Restes de l'ermita de Sant Miquel.
l'abandonament de la fortalesa), d'aquesta tan sols es conserva un tros de paret dreta i en el terra s'endevina l'estructura de la seva planta. Aquesta ermita posteriorment l'hi donà nom al castell, ja que molta gent també l'anomena com "Castell de Sant Miquel", però el veritable i més antic és el de "Castell de Montornès". També se sap que aquest replà on hi ha l'ermita pertanyia a un dels recintes jussans del castell.
Seguim amunt pel corriol i a pocs metres, a la dreta ja podem veure la muralla de la fortalesa, just la que separa el recinte sobirà dels jussans.
Muralla entre els recintes jussans i el recinte sobirà.
Pels que no som massa experts en la matèria us faré cinc cèntims del que són aquests recintes:
*Recinte jussà: és la part interior del castell que queda entre la muralla exterior i la muralla del recinte sobirà. Ací s'hi trobaven les cavallerisses, els tallers i tot el necessari per al manteniment de la fortalesa.
*Recinte sobirà: és on es troba la torre mestra, el pati d'armes i el domicili dels senyors del castell.
Muralla est.
Si seguim per sota de la muralla quasi al final, podrem veure el que queda d'una porta d'accés que hi havia entre dos recintes jussans, queda enclotada i té un mur perpendicular a la muralla, es veu també força bé des de dalt de la muralla.
Porta d'accés entre dos recintes jussans.
Vista de la porta des de dalt la muralla.
Continuem amunt pel corriol que veníem i entrem dins el recinte sobirà amb el seu espaiós pati d'armes i a l'esquerre veiem la seva torre mestra.
Torre mestra al cantó sud del pati d'armes.
Aquesta fortificació medieval es va edificar sobre les runes d'un poblat iber el qual fou arrasat en construir el castell, però a la falda de la muntanya encara se'n poden veure alguns vestigis. El castell es creu que fou edificat entre els segles X i XI i la primera notícia escrita data de l'any 1108, quan en Bernat Ramon jurà testament sacramental a l'altar de Sant Sadurní (a la parròquia de Montornès) en favor de la seva filla Estefania a la que l'hi deixà el castell.
Tros de muralla i al darrera la torre mestra.
Tros de muralla i torre mestra.
El llinatge dels Montornès s'esmena per primera vegada l'any 1157, quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem, però encara llavors el castell era de propietat comtal, fins que el 1342 Pere III el Cerimoniós el cedí o vengué a Pere de Montornès que era el senyor feudal de Torre Tavernera.
Cara sud de la torre mestra.
La torre mestra en el punt més alt del turó.
El 25 de maig de 1448, hi hagué un terratrèmol de magnitud 8 amb l'epicentre entre Cardedeu i Llinars el qual va causar estralls i morts en tota la comarca. En el dietari que fa la ciutat de Barcelona de les destrosses apareix el castell de Montornès com a afectat, però no es creu que fos enderrocat del tot perquè en la II guerra civil catalana (o revolta dels remences) aquesta fortalesa fou ocupada per tropes de remences, i el 4 de gener de 1485 les tropes del veguer de Barcelona van assetjar-lo sotes el comandament de Pere Anton de Rocacrespa, però els remences liderats per Bartomeu Sala (fill de Montornès) van resistir i guanyar l'enfrontament. D'aquesta feta el castell també va quedar bastant malmès.
Planell de la planta i seccions del castell de Montornès l'any 2013.
Durant els anys 2012 i 2013 es va dur a terme una campanya intensiva de desbrossament de la zona del castell, ja que estava tot ple de boscúria, això va permetre localitzar restes que fins al moment havien passat desapercebudes, i es va fer una planta preliminar del conjunt arquitectònic (foto superior). L'any 2016 sé executar la campanya oficial d'excavació, aquesta consistia en cinc sondeigs: a la torre mestra o de l'homenatge, al domicili, a un àmbit que anomenen els arqueòlegs "àmbit 3" i que es troba a l'extrem sud-est del recinte sobirà, a la connexió o porta d'accés entre els recintes jussans 2 i 4, i a l'ermita de Sant Miquel. Gràcies a la informació obtinguda en els sondejos es va fer el pla director del castell, presentat el 2018. El pla director recull el full de ruta per l'estudi, recuperació i difusió que el monument requereix.
Per veure les restes arqueològiques no cal traspassar les línies de l'excavació, siguem respectuosos amb la nostra història.
La fase del pla director afecta la torre mestra i el seu entorn que és on es varen focalitzar les anteriors campanyes de 2019 i 2020. En el moment de fer aquest bloc encara s'estan duent a terme les excavacions.
Situats en la posició de la foto del damunt, a la dreta de la torre, com si volguéssim donar-li la volta cap al darrere, veurem el que era la cisterna del castell, descoberta en la campanya del 2019 i excavada en la campanya del 2020.
Cisterna al costat oest de la torre mestra.
Cisterna descoberta l'any 2019 i excavada l'any 2020.
Si de la torre ens posem a caminar en direcció nord, cap al bosquet que tenim a l'altre cantó del pati d'armes, en entrar-hi trobarem les restes del "domicilium" o domicili, ací era el lloc on vivien els senyors del castell.
Part del edifici conegut amb el nom de "domicilium" o domicili.
Domicili, lloc on residien els senyors del castell.
Vistes les restes del domicili, si seguim en direcció ponent tot baixant uns metres el turó, ens posarem al costat del que es creu que era un altra torre adossada al domicili, la qual és de construcció posterior, possiblement gòtica.
Reforma gòtica per dotar al castell d'una segona torre.
Torre gòtica adossada al domicili.
Cal esmenar també que es té coneixement amb documents escrits des del s. XIII que dins del castell hi havia una capella medieval, però per al moment encara no s'han trobat les restes.
Aprofitant la ben entesa i abans de tornar sobre les nostres passes al punt on hem deixat el cotxe, voldria pregar a tot el que llegeixi aquest bloc que si anem a algun lloc on hi ha excavacions arqueològiques com aquest, respectem les indicacions i no ens posem dins els llocs acordonats, ho podem veure igual des de fora, si poseu atenció, jo no he necessitat fer cap fotografia traspassant les línies marcades, tot es pot veure igual sense posar-nos per dins l'excavació, penseu que si rasquem el terra, trepitgem per dins els llocs marcats o per on hi ha alguna resta, sense voler podem malmetre una part de la nostra història, gràcies.
Vista de Vallromanes des de la muralla de llevant.
I ara per acabar us deixo amb la pel·lícula que vaig fer un dia que vaig pujar al castell de Montornès amb el meu fill des de Martorelles:
Des d'ací vull agrair la col·laboració del Servei de Patrimoni Històric de Montornès del Vallès i de l'Arxiu Municipal del mateix poble per lliurar-me la informació necessària per escriure aquest bloc.
Les fotografies del damunt han estat preses els dies: 03/11/2020, 01/02/2021, 31/03/2021
