En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El salt del Cossí d'en Batlló el trobem en el curs del riu Carboner que neix per sota de Roca Colom (2506 m.s.n.m.) i desemboca al riu Ter sent un dels seus primers afluents, es tracta d'un petit riu pirinenc força feréstec i bonic de resseguir a causa de la seva variada holografia, peró nosaltres només farem una petita part del "Camí Carboner" fins a arribar al
Planell orientatiu
salt d'aigua; per arribar-hi no hi ha pèrdua, es troba molt a prop de Setcases a la comarca del Ripollès, sortim del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter 2000, recorregut un kilòmetre i mig, a la dreta ens surt un camí just poc abans d'arribar a una casa, allà hi ha l'indicador per anar al salt o per fer tota la ruta del riu Carboner:
Portal de la casa amb l'indicador al costat
Informació de la ruta del riu Carboner
pels que tingueu GPS vos deixo les coordinades d'aquest punt, són: N-42º23'18.0'' E-2º18'01.6'', en el lloc hi ha espai per un parell de cotxes i més amunt o avall a la carretera hi ha espais, pro sobretot no destorbeu la circulació; a partir d'ací és molt fàcil, només ens cal seguir camí amunt tot resseguint el riu Carboner que ens queda a l'esquerra.
Riu Carboner
El camí fa pujada peró no és que sigui massa forta a més és de bon caminar i força distret, ja que passem per, podríem dir, diferents "habitats" que ens faran més falaguera la curta ruta fins a arribar al destí.
Camí travessant uns avellaners
Al fons, a dalt es veu la Cabanya d'en Cabrera
Per l'altre costat del riu i a més alçada passa la pista forestal que va de Setcases a Espinavell, nosaltres no la veiem, podem intuir-ho perqué passa per sota la Cabanya d'en Cabrera que veiem tot pujant camí amunt, més endavant
Pont sobre el riu Carboner
Riu Carboner
passarem el riu per sobre un pont que ens conduirà a l'altra llera, ara el tindrem a la dreta. A la poca estona arribarem a una petita esplanada en plena pujada on hi ha un banc per seure, ací és el punt, just enfront del banc ja podem admirar el salt del cossí d'en Batlló, ja hi som.
Admirant el ...
... Salt del Cossí d'en Batlló
Ja ho veieu, amb un moment, uns 15 minuts hi hem arribat i ben distrets admirant el paisatge i les arraconades del riu,
Salt del Cossí d'en Batlló
com podeu veure no és un salt massa alt, farà tan sols uns quatre metres d'alçada, peró l'entorn que l'acompanya es força bonic, ha valgut la pena de pujar-hi.
Salt del Cossí d'en Batlló
Doncs ja només ens queda decidir si seguim amb la ruta del riu Carboner o tornar sobre les nostres passes fins al cotxe o a Setcases, que també podríem haver deixat el vehicle allà i fer tot el recorregut a peu, bé axó ja us ho deixo a la vostra elecció, jo mentrestant tornaré a visualitzar la passejada en el vídeo que us deixo ací a sota:
Les fotos i el vídeo de sobre han estat presos el 15/10/2016
El gorg de can Poeti és un dels molts que es troben en el curs del riu Brugent al seu pas per Les Planes d'Hostoles, podríem dir que és dels que es troben dins mateix del seu nucli urbà, per trobar-lo no és gens complicat:
Planell orientatiu
Tant si venim de Girona com d'Olot per la C-63 entrarem al poble de i anirem a buscar el pavelló poliesportiu, allà mateix hi ha un bon grapat d'aparcaments just a punt GPS: N- 42º 03' 16.3'' E- 2º 32' 37.5'', per un cas estigues ple, continuant pel Passeig Estació arribarem a l'antiga estació de tren, on actualment hi ha el punt d'informació, allà hi ha uns quants aparcaments més, al punt GPS: N- 42º 03' 20.3'' E- 2º 32' 43.1'', pro compte, no seguiu amb el cotxe recte per la via verda, només hi poden circular els vehicles autoritzats.
Al fons el pont que hem de travessar i al davant a l'esquerra final de les escales que baixen al gorg.
A partir d'ací continuarem a peu tot recte pel camí de terra, als pocs metres travessarem un pont, ull ara, passat el pont a mà esquerra surt un corriol que és el que ens farà baixar cap a la gorga (està senyalitzat), el camí està bé, pro te unes quantes escales.
Gorg des de quasi a sota el pont
Gorg al baixar les escales
Un pic a baix, a peu de gorga ens trobem al davant amb una immensa paret basàltica que dóna un toc especial al paratge, seguim per la seva llera contra corrent, riu Brugent amunt, fins que arriba un moment en què el camí es torna de pedra, com si ens convides a parar el sol en època estiuenca i d'allà a l'aigua per refrescar-nos.
Part alta del gorg
Detall del baixant d'aigua
Vista general del gorg de can Poeti amb la paret basàltica que l'empara
Si continuem tot passant per sobre les pedres, des del damunt gaudirem duna bona vista del gorg d'en Poeti, continuant amunt, passats uns metres, ens surt un rec pel costat esquerre del riu, es força bonic, vaja, un paratge d'idil·li, a l'estiu per remullar-se i també a tot temps de l'any per gaudir de la pau que trobem entre l'aigua i les pedres d'aquest indret.
Riu Brugent per sobre el gorg de can Poeti
Rec que cau al riu per sobre el gorg
Les fotos del damunt han sigut preses el 06/08/2016
El petit estany que visitarem es troba dins el terme del poble de Gréixer que tanmateix pertany a Guardiola de Berguedà, tot plegat és una curta passejada, pot ser de 1500 m. (uns 45 min. entre anar i tornar) que tant la podem fer a l'estiu com a l'hivern, hi ha trams al descobert i altres per la boscúria, però no representa cap esforç.
Planell orientatiu
Per arribar-hi partirem de Bagà per la carretera BV-4024 com si anéssim cap a Coll de Pal, passats uns 3,8 Km., abans de creuar per sota la C-16 (carretera que porta als túnels del Cadí), a l'esquerra veureu que surt una pista privada i al seu costat un espai per deixar cotxes, ací ens parem, més o menys al punt GPS: N-42º 16' 51.7'' E-1º 50' 56.1''.
Camí que surt del aparcament
Deixem el vehicle i ens posem en marxa, al principi el camí puja un xic fort però després es va alleujant fins gairebé anar planejant quasi fins al final,passats uns 700 m. (uns 10 min.) i havent travessat una porta de ferro ens trobem que el
Serra del Moixeró
camí es divideix, a la dreta cap al nucli de Gréixer i a l'esquerracap a l'estanyol pel camí que va direcció a coll d'Escriu i al refugi Sant Jordi, bé com que el poble ens queda al costat mateix anem a fer-hi un tom:
Gréixer amb el Serrat de les Molleres i el Serrat dels Trulls al fons a la dreta
Gréixer com abans he dit és un poble que pertany al municipi de Guardiola de berguedà, al vessant sud del Penyes Altes sota mateix de la Roca Gran. Al s. XIX el terme de Gréixer junt amb el de Gavarrós es van agregar al de Brocà i l'any 1936 aquest últim i l'antic terme de Sant Julià de Cerdanyola s'ajuntaren per crear Guardiola de Berguedà (unió ratificada el 1942).
Nucli de Grëixer
Del nucli de Gréixer a part de l'encant que te el poble podem destacar l'església romànica de Sant Andreu de construcció amb una nau única rectangular amb volta de canó d'arc de mig punt, un absis semicircular cobert amb volta
Església de Sant Andreu de Gréixer
de quart d'esfera i un campanar d'espadanya. Cal esmenar que la primitiva església preromànica va ser consagrada el 13 de desembre del 871 pel bisbe Guisard II d'Urgell amb temps del compte Guifre el Pilós.
Absis de l'església
Camí cap a coll d'Escriu
Després de donar una ullada al poble desfem el camí fins al desviament que hem deixat per reprendre'l direcció al refugi Sant Jordi, anem travessant prats i pastures, fins i tot ens creuem amb algun ramat de vedelles, la ruta va plena d'excursionistes que van al refugi, a Penyes Altes, al pic del Moixeró o a fer grans rutes per aquestes muntanyes,
en tindrem prou de moment amb arribar a l'estany, més endavant surt un camí a la dreta, no l'agafeu, ja veureu una "X" pintada en una pedra, seguiu pel principal si no fareu més volta o us podeu perdre, la ruta es força distreta, a part de la
Formacions geològiques per el camí
gran varietat de vegetació que ens trobem, la part geològica es força amena, xinu-xano tot admirant la natura ens trobem amb un "rierol" que ens creua la ruta, per si baixes amb força, hi ha previst un pont que el travessa a la dreta del camí, és
Pont per creuar en cas de que baixés molta aigua
el que ve del sobreeixidor de l'estany, i ara comte que ja hi arribem, des de ací el camí tomba a la dreta enfilant-se amb força, tombem i al final de la recta tomba cap a l'esquerra pro ull que per la dreta surt un corriol que s'enfila roca amunt
Presa de l'estanyol de Gréixer
per guanyar l'alçada de la paret de la presa de l'estany que ja veiem des de baix, ja hi som, amb 10 o 15 minuts més de la cruïlla del poble ens hem posat a 1135 m.s.n.m. que te l'estany en plena serralada del Moixeró.
Estanyol de Gréixer
Aquest estany en la seva plenitud s'havia fet servir preferentment pel reg agrícola i també hidroelèctric per l'abast de les cases del poble, ara en l'actualitat crec que no té cap ús.
Estanyol de Gréixer
Per si voleu veure-ho d'un altra manera us deixo amb l'excursió gravada amb vídeo, es força entretinguda, mes que l'estany és el paisatge que l'envolta ...
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 23/07/2016
El salt de Bellús el trobem al terme municipal d'Avià dins el curs fluvial de la riera de Graugés, pot ser està mes a prop de Gironella que no pas del poble al qual pertany. Per anar-hi no es del tot complicat pro si una mica enrevessat, us en faig cinc cèntims:
Planell orientatiu
Tan si venim de Manresa com de Berga sortirem per la sortida de Gironella nord (90) i a la rotonda prendrem direcció Cal Rosal - L'Ametlla de Casserres; si venim de Vic, tan sols hem de travessar la C-16 per sobre i fer el mateix, en agafar la variant cap a Cal Rosal de seguida hem de trencar a l'esquerra per entrar dins l'Ametlla de Casserres tot passant per sobre el riu Llobregat, aquest "poble" és l'antiga colònia Monegal, una de les moltes colònies tèxtils que hi ha a la llera del Llobregat, travessem tot el nucli i al final s'obren tres carrers, nosaltres girem a la dreta direcció Graugés, al sortir de les cases es torna amb pista de terra, anirem trobant camins però nosaltres sempre seguint pel principal o tombant cap a l'esquerra, continuem durant uns 2,8 Km. fins a arribar a peu de molí, de tota manera vos deixo les coordinades pel GPS que a mi m'anaren força bé: N-42º02'56.1'' E-1º51'15.2''.
Molí de Bellús
Primer que res veurem el molí, al que també hi ha qui n'hi diu de Ballús (segons l'informe de la Generalitat de Catalunya tret de Wikipedia es Bellús), està força reformat pro la propietat ja consta documentada al segle XVI encara que el molí no es construís fins a finals del s. XVII o principis del s. XVIII i dins del s. XIX començaren les reformes, al seu costat hi podem intuir una bassa on es recollia l'aigua per fer-lo funcionar, seguint el camí cap a la riera veiem l'erosió que
Capdamunt del salt del Molí de Bellús
ha fet l'aigua a la roca al capdamunt del salt, a peu seguim el camí que la travessa i als 10 o 15 metres surt un petit corriol que baixa cap a sota on trobarem una gran balma, el salt deu tindre uns deu metres d'alçada.
Salt i balma del Molí de Bellús
Ací el teniu, a la tarda és un xic complicat de fotografiar, ja que entra la llum a la cambra per tots costats, pro s'ha fet el que s'ha pogut, almenys es pot veure una mica com és:
Les fotografies del damunt han estat preses el 23/07/2016
La Riera de Riudaura neix prop del coll de Canes, a uns 1100 m.s.n.m. En el seu curs va recollint l'aigua de diferents barrancs, passa per el poble de Riudaura i després ressegueix la serra de sant Miquel del Mont, sense passar-hi deixa Olot tot vorejant la muntanya de sant Valentí i va continuant fins desembocar a la riera de Bianya que es un afluent del Fluvià.
Planell de Riudaura fins arribar al punt on jo vaig deixar el cotxe
Avui anirem a visitar un parell de gorgs o basses del seu curs fluvial situades molt a prop del poble de Riudaura, per arribar-hi no es gaire difícil, entrem al poble i el travessem entrant per el carrer d'Olot, seguidament en comptes d'entrar al nucli del municipi continuem a la dreta per el carrer de la Surita direcció al Molí de la Plana (hi ha indicadors) que continua al sortir del poble amb una pista asfaltada que va seguint la riera (que ens queda a l'esquerra) fins que arriba a un punt que la creua per sobre en una part canalitzada (hi ha una senyal que indica "zona inundable"), just passat axó be una corba força pronunciada on hi ha lloc per deixar el cotxe sense que destorbi gaire, en aquest punt l'he corresponen les coordinades GPS: N-42º11'38.5'' E-2º23'19.6''. Abans de continuar, vos vull fer un incís molt important, compte amb les coordinades, he observat que en alguns navegadors no hi ha el camí de la Surita, queda tallat el carrer com si no seguis, llavors automàticament et busca un lloc que l'hi sembla que s'hi acosta mes, a mi amb va passar i sort en vaig tindre d'en Cinto, l'autor del bloc Natura i Fotografía, amb el que em vaig posar en contacte telefònicament i m'explicà com arribar-hi fàcilment.
Be, baixem del cotxe i ja a peu reculem com si tornéssim cap a el poble, creuem la riera i a la esquerra ens surt un camí amunt que al principi esta ple de pedra, l'anem seguint sense deixar la riera que ens queda a la esquerra i a uns 50 m. ja trobem la Bassa del Molí de la Plana que es de molt fàcil accés.
Bassa del Molí de la Plana
Es un lloc fres i bonic, on al estiu ens hi podem ben refrescar; vist anirem de cara a veure l'altre que queda forca proper, tornem cap a la pista asfaltada i allà tornem a enfilar en direcció capa el poble, la riera ens queda al la dreta i veurem un pont que la creua, no ni fem cas i seguim avall, a uns 50m. mes o menys veurem que surt un petit corriol a la dreta, cap a la riera, l'agafem, pro compte aquest tros es bastant fotut, primer ve un desnivell en el que el terra al ser argilós rellisca bastant, i tot seguit en trobem un altre bastant mes alt, pro amb unes escales a les que degut al temps i l'erosió no tenen esglaons pro si un cable al seu costat es a dir baixa com puguis si pots ... al arribar a baix ens trobem amb aquest idíl·lic paisatge de compte de fades, ha valgut força la pena baixar (encara que sigui a cops de cul).
Bassa del Saltant
( Fotos preses el ...
... 11/06/2016 )
Dons ja només ens queda que tornar cap a el cotxe tornant a passar per les "escales" i amunt, que ja haurem passat un bon matí, o tarda.
El salt dels Sabaters es troba en el curs fluvial de la riera de Rupit, en el terme municipal del típic
poble català que porta el mateix nom, Rupit.
Rupit desde el camí que baixa cap a el salt
Per anar-hi no costa gaire, es com si anéssim al Salt de Sallent, deixem el cotxe al pàrquing de Rupit, travessem el pont penjat enfilant cap a la dreta direcció a la església, passada aquesta veurem que surt un carreró a la esquerra (esta indicat) que va al salt de Sallent, passarem per sota unes cases i prendrem un corriol que va baixant riera avall, hi han troços un xic fotuts pro es baixa bé, abans d'arribar, a mig camí trobem un petit mirador i accés al salt de sobre del Molí
Salt de sobre del Molí Rodó
Rodó, salt que hem vist en un altre capítol i ara no s'hi pot accedir, només a la part de sobre, suposo que per seguretat, l'hi fem un cop d'ull i seguim fent camí. Anem seguint corriol avall i a la estona notem que s'eixampla notablement, fa com una petita plaça i a la dreta trobem la font de la Pomareda on al seu costat s'obra una clariana fent-se notar el salt dels Sabaters.
Salt dels Sabaters
Salt dels Sabaters
Salt dels Sabaters
Després d'haver gaudit del salt, ja per el que falta si tenim temps ens podem arribar al del Sallent, i si no amunt cap a Rupit que hi falta gent.
