De Cadaqués a Cap de Creus (Alt Empordà).

Platja des Portal amb el vaixell turístic "Isla de Bes".

   Avui farem una excursió ben diferent de les que hem fet normalment, però és que per conèixer les meravelles del nostre petit país des d'un altre punt de vista, hi ha cops que s'ha de canviar de mitjà de transport.

   Viatjarem fins al poble costaner de Cadaqués on deixarem el cotxe ben aparcat a un dels seus bonics i pintorescs carrers o bé a un dels pàrquings que hi ha al poble. Ben deixat el vehicle ens dirigirem cap a la platja "des Portal", que es

Casino de l'Amistat.

troba a la dreta (mirant al mar) del Casino de l'Amistat. Just abans d'entrar a la platja trobarem unes casetes on venen els tiquets per fer un petit creuer fins a Cap de Creus, comprem les entrades i cap al vaixell. Un pic dins la nau només cal esperar que pugi el capità i ens faci cap a la mar.

Sortint de Cadaqués.

   A la fi i a punta de migdia sortim de la platja, ens esperen uns 90 minuts de viatge entre les ones pel mig de la mar. El vaixell enfila directe cap al seu destí, tot i haver-hi bona mar sempre hi ha una mica d'onatge. A la nostra dreta veiem la punta i far de cala Nans, la punta des Bau d'en Martí i la punta de sa Ocelleta, mirant cap a l'esquerre la famosa roca d'es

(D'esquerre a dreta) Punta de sa Ocelleta, punta des Bau d'en Martí i punta i far de cala Nans.

Es Cucurucuc.

Es Cucurucuc i al fons Cadaqués.

Cucurucuc, la qual vorejarem per seguir la costa i ja no pararem fins a arribar al Cap de Creus.

   El viatge és plàcid, la brisa marina t'acaricia la cara, l'olor de mar t'afalaga, malgrat trencar de les ones contra el vaixell la sensació de pau és immensa, una bona estona per gaudir de la mar i els paisatges que ens brinda la nostra preciosa Costa Brava.

Cap de Creus.

Far del Cap de Creus.

   De mica en mica, però sense trigar gaire estona ens posem sota el far del Cap de Creus tot seguint fins a passar la Punta de s'Infern on al seu darrere trobarem la cova de s'Infern i una vista del Cap de Creus. Aquesta cova ja era coneguda des de temps immemorials per la gent de la zona i els pescadors, també sembla aparèixer en un vell plànol del

Cova de s'Infern.

principat del s. XVII (Boscano 1687), en l'actualitat part de la cova està sense sostre a causa d'un esfondrament que es va produir fa molts anys. Quan hi entra la llum del sol fa uns preciosos espectres lluminosos a les parets, aquest efecte es produeix tan sols dos cops a l'any i és molt bonic de veure.

Cala Fredosa.

   Vista la cova girem i tornem enrere, però aquest cop apropats a la costa per veure les cales més emblemàtiques d'aquest trosset de costa. La primera que visitarem es cala Fredosa, en aquesta cala es feia una foguera on s'agafava el foc per encendre el far, encara es pot veure el caminet que enllaça la platgeta i el far. Seguirem el camí tot parant a cala

Cala Jugadora.

Cala Bona.

Jugadora i seguidament a cala Bona on el vaixell es va parar per si algú volia prendre un bany, al cap d'un quart d'hora vàrem reprendre el viatge enfilant cap a gran badia de Guillola on a part de trobar en l'interior la cala i platja que porta el seu mateix nom, també es troben la platja de Sant Lluís, la platja d'en Noves i la platja des Jonquet, com es pot veure és

Badia de Guillola.

una bona badia. Després de voltar la Badia de Guillola tornarem a mar obert per dirigir-nos cap a Port Lligat, on entrarem i veurem des del mar la casa-museu del pintor Salvador Dalí amb uns prominents ous blancs sobre les construccions del seu jardí. Ben voltat Port Lligat engeguem motors cap a Cadaqués, tot passant pel davant de l'illa de Port Lligat, tornarem

Casa-museu de Salvador Dalí.

Illa de Port Lligat.

a passar pel costat del Cucrucuc, entrarem a la badia de Cadaqués arribant i desembarcant a la platja.

Cadaqués.

   Un pic arribats al poble possiblement ja serà l'hora de dinar, allà trobarem un gran assortit de restaurants de tota mena i per totes les butxaques. A ben dinat podem fer un vol pel nucli antic del poble el qual és força pintoresc. Entrarem en aquesta part més vella per la plaça del Dr. Trèmols, que ens queda al davant de les casetes on hem comprat els tiquets  

Plaça del Dr. Trèmols.

Antic portal d'entrada a la zona emmurallada dit "es Portal".

pel vaixell, al fons hi ha una mena de túnel i enfilarem amunt per allà tot passejant pels seus antics carrerons fins a arribar a dalt de tot on es troba l'església.

   Aquest poble, el qual és el més oriental de Catalunya ja és documentat com a port l'any 1030, més endavant com a vila i castell i l'any 1279 es documenta l'església. Inicialment, fou un condomini del monestir de Sant Pere de Rodes i del comtat d'Empúries. La major part de la població estava dedicada a la pesca, i tenia privilegis dels comtes d'Empúries per

Carrer del Call.

Un altre carrer pintoresc.

formar host o cavalcada en les accions originades al mar o des d'ell. Durant els segles XIV, XV i XVI el poble patí innumerables atacs de pirates i corsaris, l'any 1444 l'arxiu de la vila fou cremat en un atac, un dels més recordats fou efectuat pel corsari otomà Khair ed-Din Barba-Rosa, el qual va saquejar el poble i cremar l'església. Entre els segles XIII i XVI el nucli de la població es trobava tot dins les muralles. D'aquesta part antiga encara se'n conserva una de les portes

Església de Santa Maria de Cadaqués.

Altar major de l'església.

d'entrada a la vila, dita "es Portal", també la torre de "sa Fusta d'es Baluard" que està a la casa de la vila i molts murs de cases de la Punta d'es Baluard estan formats per parts de la muralla. No fou fins al segle XVII que es començaren a fer cases a l'exterior de la muralla. Entre els segles XIX i XX comença a expandir-se més la població, ja que a part de l'explotació pesquera se li sumà el conreu de la vinya, sobretot en la varietat de la garnatxa. Amb l'obertura de la carretera a principis del segle XX es trencà l'aïllament i es comença a construir tant a la vila com a les ribes, arribats els

Carrer del nucli antic.

Carrer Església.

anys seixanta (del s. XX) amb l'explosió turística, molta burgesia catalana i gent estrangera hi construïren les seves segones residencies, més tard apartaments fins a quedar el poble tal com el veiem ara. Sort que sempre hi hagué un grup d'intel·lectuals que volgueren conservar els trets de folklore i arquitectura tradicional, per això el poble continua tenint aquest encant de poble pescador.

Cap de Creus.

   Després d'haver donat aquesta bonica volta ja pot ser que no tinguem temps de fre res més, anirem a buscar el cotxe i cap a casa.

   Segons tinc entès, crec que des de la vila de Roses també surt algun vaixell que fa aquesta ruta, diu que dura unes quatre hores i en tindre més recorregut també com és de lògica surt una mica més cara.

 

Les fotografies del damunt han estat preses el dia 18/08/2025.

Cascades de la Tinta i Raspamala (Alt Àneu).

Vistes des del Parc Natural de l'alt Pirineu.

  Aquest parell de cascades les trobem dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, dins el terme municipal de l'Alt Àneu al Pallars Sobirà. Per arribar-hi ens haurem de desplaçar fins al poble d'Alós d'Isil i continuar fins a arribar al Refugi del Fornet, punt on entrarem al parc, des d'ací com ja sabeu pel cop que vàrem anar a la Font de la Tosca i a Montgarri l'asfalt es converteix en pista. Continuarem amb el cotxe com si volguéssim anar a aquest últim lloc per la pista de Bonabè. Passats

Plànol orientatiu.

5,1 quilòmetres del Refugi del Fornet arribarem al pont de la Perosa on hi han avituallat un aparcament pels vehicles, allà deixarem el nostre, just al punt GPS: N - 42º 45' 11.3"  E - 1º 05' 07.2". Recordeu que aparcar en llocs no autoritzats és motiu de sanció, a més hem vingut a gaudir de la natura, no a destruir-la. Ben deixat el cotxe i abans de començar a caminar, dir-vos que avui m'acompanya, una persona ben coneixedora d'aquestes contrades i de l'alta muntanya: el meu

El meu germà i jo.

germà Andreu, millor companyia impossible.

   Comencem a caminar prenent el camí de Clavera el qual surt del mateix aparcament en direcció nord, tota l'estona anirem vorejant la Noguera Pallaresa, hi ha trams de tota mena, uns amb sol i d'altres amb ombra, a la dreta ens queda el bosquet de Perosa i a l'esquerra el riu, el camí és molt planer quasi sense desnivell, només amb una lleu pujada, més

Començament del camí de Clavera al costat de la Noguera Pallaresa.

endavant trobarem camps amb ruscs d'abelles, aquí la mel ha de ser bona perquè sí. És tot un espectacle natural poder caminar per ací. Al cap d'un kilòmetre i cent metres arribarem al barranc de la Tinta, el qual desguassa a la Noguera Pallaresa formant una bonica cascada. En època de fortes pluges gairebé no es pot seguir pel camí, ja que l'aigua et pot 

Cascada de la Tinta.

Cascada de la Tinta.

portar cap a baix el riu. Després de fer quatre fotos continuem la marxa, ara sí que ens ve una mica de pujada, el desnivell augmenta, fins que a uns 250 m el camí es divideix amb dos, el de la dreta tira amunt cap a l'estanyet de Clavera, que està a uns quatre kilòmetres d'aquest punt i amb forta pujada, però nosaltres seguim pel camí de l'esquerre

Verds prats que trobem pel camí.

La Noguera Pallaresa.

tot travessant els prats de Clavera amb lleu baixada. Passats 430 m arribarem al barranc de Clavera que també portava aigua, el travessem i seguim camí, ara ens tornarem a apropar al riu travessant per verds i humits prats, al cap d'uns 990 m arribarem al que en principi era el nostre destí, el barranc de Raspamala on trobem la cascada que porta el seu mateix

Cascada del barranc de Raspamala.

nom, la qual travessa el camí igual que la de la Tinta, però la seva formació geològica és ben diferent, aquest cau en dues fases, formant una petita bassa entremig, sent la seva base una gran mole de roca pelada. Allà anem buscant llocs

Jo fent equilibris per fer una foto.

L'Andreu baixant cap a la llera del riu.

per poder fotografiar-la i també explorem una mica la zona, això sí, sense banyar-nos i evitant que la nostra presència pugui alterar l'entorn. Aquí com que era d'hora decidirem continuar el camí fins al pont de Montgosso que travessa la Noguera Pallaresa i és d'on surt el camí que va a parar a la pista de Bonabé per poder fer una circular tornant enrere cap

L'Andreu situant les muntanyes del voltant.

Prats que envolten el barranc de Montgosso.

a l'aparcament de la Perosa on tenim el cotxe. Passarem pel bosc de Montgosso, travessarem el Barranc de Montgosso on hi havia uns prats amb unes vistes impressionants, és un punt on no saps ben bé cap a on mirar, seguidament tornem a entrar a la boscúria i als pocs metres ens trobem ja al nostre davant el pont de Montgosso, des del barranc de Raspamala ací hi ha uns 880 m. Com que el camí fet era tan bonic i la diferencia de kilòmetres de tornada era pràcticament igual per un cantó com per un altre, decidirem tornar sobres les nostres passes cap al cotxe pel mateix lloc, encara que hi havia uns 300 m més de camí, però valia la pena.

   Per si no us ha quedat prou clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'excursió:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 06/08/2025.

 

Jardins Artigas (La Pobla de Lillet).

Estació del tren del ciment i entrada dels Jardins Artigas.

   Aquests jardins els trobem al municipi de la Pobla de Lillet dins la comarca del Berguedà a la província de Barcelona. Estan situats dalt de dos espadats separats pel riu Llobregat i units per un parell de preciosos ponts. L'autor d'aquesta bonica obra en el bell mig del bosc va ser l'arquitecte modernista Antoni Gaudí.

   Per arribar-hi és força senzill perquè, podríem dir que està enganxat amb el poble, des de la carretera B-402 que uneix

Plànol orientatiu.

Guardiola de Berguedà amb Gombrèn, a l'altura de la Pobla de Lillet des de la plaça del Fort prendrem el carrer del Pontarró i seguirem pel de Salvador Torrents fis a trobar-nos amb la via del carrilet la qual seguirem fins a arribar al pàrquing dels Jardins, just al punt GPS: N - 42º 15' 01.8"  E - 1º 58' 36.9". Compta amb el tren del ciment, si el semàfor està vermell és que baixa. Un altre manera d'arribar-hi podria ser prenent el Tren del Ciment que va a la fàbrica del ciment i té parada als Jardins.

Entrada a la gruta de la font de la Magnèsia.

Font de la Magnèsia.

   Podríem dir que tot va començar a principis del segle XX quan esclatà la revolució industrial. El senyor Eusebi Güell Bacigalupi, fundador de la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya, coneguda amb el nom d'Asland, necessitava pels seus forns el carbó extret de les mines del Catllaràs, per això va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció del Xalet del Catllaràs al terme de la Pobla de Lillet. Durant l'estança de dos dies, Gaudí s'allotjà a la casa de l'industrial tèxtil Joan Artigas i Alart, aquest senyor tenia uns terrenys al costat de la casa, la fàbrica i el riu, just al paratge

Pont d'arc coix per sobre el Llobregat.

Pont d'arc coix vist des de la cova.

on hi havia la font de la Magnèsia, Artigas, l'hi pregunta a l'arquitecte com podria reordenar aquell espai tot fent un jardí i Gaudí, que en aquells moments estava construint el parc Güell a Barcelona, en agraïment a l'hospitalitat de l'empresari l'hi va fer uns croquis per crear un jardí naturista amb pedres aigua i vegetació, fins i tot envià uns quants paletes de l'obra que estava fent al barri de Gràcia perquè ensenyessin als de la Pobla (per això hi ha tanta similitud en algunes parts del parc Güell i els jardins Artigas).

L'àguila símbol representatiu de Sant Joan.

Estàtua d'una àguila al capdamunt de les escales.

   

   Diu que a la primavera de l'any 1903 començaren les obres just a la font de la Magnèsia o s'hi va construir una gruta o cova feta amb un arc catenari molt comú en les obres de Gaudí. Tot es construí amb materials de la zona (pedra tosca, ciment i ferro). També hi observem elements religiosos estratègicament col·locats amb forma de creu, són els quatre evangelistes representats en les formes d'àguila, lleó, bou i àngel, però aquest últim que es trobava dalt de la cascada es

Font del Lleó sota la pèrgola en representació a l'evangelista Sant Marc.

troba desaparegut. Seguint amunt pel pont d'arc coix i passada l'àguila a la dreta ens trobem amb una preciosa glorieta que s'enlaira sobre un tallat de la roca tota ella construïda amb pedra des de les parets fins al sostre. Seguim per sobre d'un altre pont que ens portarà cap al que era l'entrada principal d'aquests jardins, si bé ens fixem les baranes estan fetes

Pont que porta a l'antiga entrada dels jardins.

Interior de la glorieta.

de morter armat de ferro simulant trons d'arbre, i la portalada està flanquejada per serps fetes de conglomerat, protegint així l'accés primitiu de la casa. En sortir d'aquesta portalada cap a l'esquerre anirem a una altra glorieta on podrem gaudir

Portalada que donava accés a la casa i al fons la glorieta de pedra.

d'unes bones vistes del recinte, però si seguim cap a la dreta prenem un camí que baixa tot fent ziga-zagues portant-nos cap al berenador on trobem el pont dels arcs i el racó del pescador, aquest pont el trobem presidit amb dues figures mimetitzades en la seva estructura, una representa a un home i l'altre a una dona, també hi ha una inscripció amb la data del 1907.

Figura d'home presidint el pont dels Arcs.

Figura de dona presidint el pont dels Arcs.

   Gaudí dissenyà aquest jardí pensant amb el passeig, en el recorregut podem destacar diversos llocs d'interès per gaudir de les vistes, reposar, pescar i menjar. Les seves formes s'harmonitzen amb el paisatge i la natura de l'entorn, ja que les plantes que hi ha, la majoria són autòctones de la zona. Se suposa que l'obra es va acabar dins de l'any 1910. 

Pont dels Arcs.

   Malauradament durant la Guerra Civil Espanyola va cremar la fàbrica dels Artigas on hi havia els esbossos de Gaudí, més tard, per allà els anys cinquanta del segle XX la família Artigas marxà cap a Barcelona quedant els jardins en abandó i pràcticament desapercebuts. Fou l'any 1971 quan es publica un article que confirmava que els jardins eren fets

Pont dels Arcs vist des de la glorieta.

per aquest imminent arquitecte modernista. L'any 1992 varen ser restaurats sotes la supervisió de la Càtedra Gaudí i finalment l'any 1997 es va obrir al públic.

   Passat el pont dels arcs tornarem a enfilar cap a l'entrada i cap al cotxe, i per si no s'ha vist bé us deixo amb la pel·lícula de la sortida:

Les fotografies i la pel·lícula han estat preses el 24/05/2025.