Translate

dilluns, 14 de gener de 2019

Gorg de la Font de la Canal (Les Lloses)

   El gorg i salt de la Font de la Canal el trobem en el curs fluvial de la riera de les Lloses, tot i estan al costat de la carretera és un lloc que pel qui no ho sap es fa bastant imperceptible, tot i que a la que hi has anat un cop de ben segur que no l'oblides, ja que és un raconet encisador i salvatge alhora.
   Per anar-hi, hem d'anar al terme municipal de Les Lloses, és a dir, jo venint per la C-17 just abans d'entrar a Ripoll

Planell orientatiu.
trenco a l'esquerra per la C-26 direcció Les Lloses - Berga, al cap d'uns set quilometres, despares d'haver passat el desviament de Sant Esteve de Vallespirans (dreta) i el de Sant Sadurní de Solivelles (esquerre), entre les fites quilomètriques 183 i 182, veurem a l'esquerra de la carretera un camí i un lloc per aparcar, ja està, ja hi hem arribat, pels

Punt on deixem el cotxe per baixar cap a la Font de la Canal.
que porteu GPS les coordinades d'aquest punt són: N - 42º 09' 21.1''  E - 2º 07' 45.0''. Aparquem bé el vehicle, sobretot que no destorbi el pas dels altres i seguim el camí cap avall, als pocs metres ja ens trobarem a la llera de la riera de les

Font de la Canal.
Lloses i a l'altra llera ja hi veurem la Font de la Canal, des d'aquest punt, a la dreta, es pot veure el salt i la gorga de la font, si ha plogut bastant el soroll que fa l'aigua en caure ens portarà al lloc, no hi ha pèrdua.

Gorg i salt de la Font de la Canal.
   Cal tindre en compte que s'hi ha d'anar en època de pluges o després d'haver plogut copiosament, ja que en temps de sequera la riera molts cops va seca o amb molt poca aigua.

Salt i gorg de la Font de la Canal.
Salt i gorg de la Font de la Canal.













   Sembla mentida que en un lloc tan proper s'amagui una meravella tan gran, hem de tenir cura d'aquests preciosos raconets de mon, procurar que no s'hi produeixin massificacions de gent, que restin més nets del que els trobem, així d'aquesta manera els preservarem per nosaltres i els nostres descendents, molts llocs estan caient en desgràcia per culpa nostra, siguem cívics i evitem-ho.

Salt i gorg de la Font de la Canal.


Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03/2018


dimecres, 26 de desembre de 2018

Font Gran (Ogassa)

   El preciós racó que tractarem avui, es troba en mig del poble d'Ogassa, molt conegut antigament per la seva important dedicació a la mineria del carbó, cosa que va durar més de 130 anys, concretament entre el 1838 i el 1967 en què es va tancar l'última mina d'hulla. Actualment el poble viu principalment de la ramaderia i el turisme, ja que encara es poden visitar algunes mines i instal·lacions que va deixar la cultura del carbó, a part de la bellesa dels paisatges i llocs monumentals del seu entorn, alguns dels quals ja he anomenat en capítols anteriors.

Planell orientatiu.
    Per arribar-hi és molt senzill, està bastant ben indicat, només cal estar a l'aguait i seguir les indicacions.
   Sortim del poble de sant Joan de les Abadesses tot prenent la carretera GIV-5211 que passa per la vella estació de ferrocarril, al cap d'uns 3,7 km entrarem al poble d'Ogassa i seguirem com si anéssim cap a l'església de Santa Bàrbara, pro en acabar una recta hi ha un pronunciat revol a la dreta i al començar dit revol un desviament a l'esquerra el qual entra direcció cap a la mina del Pinter i la Font Gran (indicat), allà trobarem una esplanada on deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 42º 16' 03.4''  E - 2º 16' 21.5''.

D'esquerra a dreta: Font del pla inclinat de la Ramona, tallers, mina del Pinter camí a la Font Gran.
   En baixar del vehicle, ens trobarem al nostre davant els antics tallers on arreglaven les vagonetes del carbó i altres estris de mineria, a la seva esquerra la font del pla inclinat de la Ramona i a l'altre cantó l'entrada a la mina del Pinter, aquesta era una de les moltes mines que es poden trobar pel municipi.

Font del Pla Inclinat de la Ramona.
   Pel costat de la mina del Pinter surt el camí que ens durà cap a la Font Gran tot resseguint el Torrent de la Font Gran, comencem la pujada tot gaudint de veure com juga l'aigua amb els desnivells i corbes de la muntanya, a la poca estona,

Torrent de la Font Gran.
Torrent de la Font Gran.













a pocs metres de començar el camí, a la dreta ens surt un petit corriol, quasi imperceptible, el qual ens fa baixar a la llera del torrent on trobem un antic safareig construït a finals del s. XIX, aquest es va fer a causa d'una epidèmia de colera que hi va haver en l'època i perquè els infectats no contaminessin a la resta de la població venien a rentar la roba ací.

Safareig fet pels infectats de colera a finals del s. XIX.
Corriol que baixa a la llera del torrent.













   Seguim pel camí d'on hem vingut i també als pocs metres més amunt a la dreta veurem la resclosa que agafava l'aigua per la petita central hidroelèctrica que hi havia al taller.

Resclosa que agafa aigua per la central hidroelèctrica.
   Doncs bé, quatre passes més i ja hem arribat, el camí que portàvem surt a una mena de placeta en la qual trobem una taula amb un banc rodó de pedra, al fons a la dreta una petita barbacoa i enfront, el nostre objectiu: la Font Gran.

La Font Gran d'Ogassa.
   Darrere de la font, hi ha un petit cobert, dins, si els vidres estan nets, podrem veure el brollador natural d'aigua, d'ací (per axó està cobert) és d'on s'agafa l'aigua per abastir a tot el poble d'Ogassa del líquid element.

Complex on es troba la font: (d'esquerra a dreta) Font Gran, caseta del brollador, barbacoa.
   Fins a la Font Gran també hi podem arribar amb el cotxe però no és aconsellable, ja que quasi no hi ha lloc per aparcar, a més ens perdríem el bonic passeig que hem fet, de tota manera si portem a algú amb mobilitat reduïda, el podem portar fins a la font i anar a deixar el cotxe a un altre lloc, per anar-hi s'ha de prendre el trencall que hi ha al costat de la casa que era l'antiga farmàcia de les mines (està indicat en el planell orientatiu).

   Per si a algú l'interessés fer una visita guiada a les mines d'Ogassa, us deixo l'enllaç de l'ajuntament on hi ha els horaris, telèfon de contacte i un xic d'història, només heu de clicar ací.


Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03/2018



dijous, 29 de novembre de 2018

Dolls d'Aigua d'Ora (Solsonès - Berguedà)

   Els "Dolls d'Aigua d'Ora" els trobem dins del curs fluvial del riu Aigua d'Ora (o Aiguadora) poc abans d'arribar al seu desembossament en el riu Cardener. Aquests dolls no són més que unes capritxoses erosions en la roca que ha fet l'aigua del riu  en el pas dels anys i per on passa amb molta força. Dona la casualitat que en aquest punt el riu fa frontera

Planell orientatiu.
entre dos pobles i dues comarques, per anar-hi, si portem navegador GPS, només haurem de marcar les coordenades següents: N - 41º 56' 50.3''  E - 1º 40' 34.3'', aquestes dades ens portaran davant mateix dels dolls, si no gaudim d'aquest aparell, ara us faig cinc cèntims de com arribar-hi: Tant si venim de Solsona com de Manresa per la C-55, en arribar a Cardona farem com si volguéssim entrar a la ciutat, però a la rotonda ens desviarem cap a Montmajor per la carretera B-420, tot seguit travessarem el riu Cardener pel pont de Sant Joan, llavors tenim dues opcions, jo vaig deixar la carretera i en sortir del pont tombà cap a l'esquerra i seguidament la primera a la dreta per una pista asfaltada amb bon estat sense deixar-la, tot travessant cases i conreus al cap d'uns 2,2 km trobem una pista de terra que agafarem tot tombant cap a la dreta; l'altra opció és seguir per la B-420, al cap d'uns 600 m trobarem un trencant a l'esquerra amb un indicador que posa: Carretera de Sant Salvador el prenem i l'anem seguint durant uns 2,5 km fins que arribem al camí de terra que abans he dit.
Conreus i pastures que travessarem pel camí.
Un pic prenem el camí de terra, a uns 100 m veurem a l'esquerra la capella de Sant Salvador, ja només ens queda seguir aquest camí pel mig dels camps i les pastures sense deixar-lo durant uns 2 km més, on a la dreta veurem l'indicador i el 

El Molí Nou.
Molí Nou, arribats ací, conta que ja quasi hi som, passat el molí veurem un camí que surt cap a la dreta però no en fem cas, seguim i el camí per on anem tomba cap a l'esquerra, just ací si no tombéssim, aniríem de cap als dolls que ens queden davant mateix. Ja hi som, només cal deixar ben aparcat el cotxe que no destorbi en el camí i anar a gaudir d'aquesta meravella que ens brinda la natura per aquestes contrades. 

Riu d'Aigua d'Ora.
Dolls d'Aigua d'Ora.
Dolls d'Aigua d'Ora.
Dolls d'Aigua d'Ora.
   Després d'estar voltant per ací, podem prendre un corriol que baixa fins al Molí Nou tot vorejant el riu, és un passeig força relaxant en el que podrem veure com es van amainant les aigües fins a arribar a un petit gorg, un xic més avall entren les aigües de la riera de Gargallà, quasi ja arribant al molí.

Petit gorg abans d'arribar a l'aiguabarreig amb la riera de Gargallà.
   Per acabar de fer el matí, podem seguir amb el vehicle la pista amunt tot vorejant el curs del riu d'Aigua d'Ora, veurem llocs d'accés al riu i si hi ha lloc per parar, ens podem recrear amb la visió de les seves aigües, però mirem de no fer massa intrusió dins del riu, ja que és una zona protegida de pesca i podríem malmetre sense voler la fauna que hi habita,

Camps i pastures que ens trobem per la pista que voreja el riu.
conformem-nos en gaudir visualment del lloc i els paisatges. Passats uns tres quilometres, aquesta pista empalma amb una carretera asfaltada, just al desviament de Sorba i des d'on podem veure l'església de Santa Maria de Sorba, però

Santa Maria de Sorba.
nosaltres no prendrem el desviament cap al poble, seguirem endavant i a uns 400 m a l'esquerra trobarem l'àrea d'esbarjo de la font de Terracuques on si volem, podrem parar a fer un entrepà (el punt GPS de l'area de terracuques es: N - 41º 58' 13.8''  E - 1º 39' 44.2'').

Àrea d'esbarjo de la font de Terracuques.
Resclosa del davant de l'àrea d'esbarjo.














Les fotografies del damunt han sigut preses el 19/02/2018.

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Granera (Moianès)

Granera (barri del Castell).
   El petit municipi de Granera que es troba a una alçada de 768 msnm. està situat al sud de la comarca del Moianès (província de Barcelona), fita al NE amb Castellterçol, al SE amb Gallifa, al S amb Sant Llorenç Savall, al SW amb Mura i al NW amb Monistrol de Calders. El poble o més ben dit el seu territori ja és esmenat des del 898 en un document referit a la masia Carner, però no és fins al 958 que surt als documents el nom de Granera (Granaria), el municipi es divideix en dos barris, el del Castell i el de l'Església on trobem l'ajuntament i l'escola, però dins del seu terme hi ha un bon grapat d'antiquíssims masos, alguns anomenats ja en el s. XII com el mas Puigdomènec que apareix en un pergamí on el comte Ramon Berenguer IV amplia les donacions del seu pare Ramon Berenguer III a l'orde del Temple.

Planell orientatiu.
   Per arribar-hi no costa pas gens, hi podem accedir per diferents llocs, jo personalment hi he anat des de Castellterçol per la carretera BV-1245, no hi ha pèrdua, pels que tingueu GPS us deixo les coordinades de l'aparcament del barri de l'església:  N - 41º 43' 31.4''  E - 2º 03' 24.0''.  En arribar baixem del cotxe i ja podem gaudir d'unes espectaculars vistes 

Vistes des de l'aparcament del barri de l'església.
de la Mola, el Montcau i Montserrat mes al fons, tot mirant aquest paisatge, a la nostra esquerra ens queda un petit edifici que és l'ajuntament i al seu costat l'església amb la rectoria. L'església de Sant Martí de Granera, ja és anomenada des  

Església de Sant Martí amb la rectoria al costat.
del 1040 en un document de les possessions que tenia el monestir benedictí de Sant Benet de Bages. El seu estil és d'un romànic tardà, encara que fou molt modificada en el s. XIII, en el 1774 es tancà la porta original romànica que donava cap a ponent i s'obri l'actual d'art barroc, encara es conserva l'absis romànic que roman mig amagat per als edificis que

Façana barroca de l'església de Sant Martí coronada amb el campanar d'espadanya.
l'envolten. Arquitectònicament podem dir que consta d'una sola nau amb coberta a dues aigües, de planta rectangular i coronat per un campanar d'espadanya amb coberta a quatre vents.
   Prenem el vehicle i tornem per on hem vingut direcció cap al barri del castell, abans d'arribar, en una cruïlla ens trobem el cementiri i al seu costat un dels tres monuments més emblemàtics del poble: l'ermita de Santa Cecília de Granera; és

Ermita romànica de Santa Cecília de Granera.
de construcció romànica amb una sola nau, absis semicilíndric amb una finestra i arcuacions llombardes, a la façana es presenta una porta de mig punt amb grans carreus de pedra, a sobre hi ha un òcul circular i està coronada per un petit campanar d'espadanya, la coberta és de teula a dues aigües. En el 1924 aquesta capella sofrí l'ensulsiada de la nau i en

Absis amb arcuacions llombardes de l'ermita de santa Cecília de Granera.
treure de l'absis un quadre pintat en el 1703 per traslladar-lo a la parròquia de Sant Martí aparegueren unes pintures monocromes del s. XI, aquestes mostren un Crist en majestat dins d'una màndorla sostinguda per quatre àngels; l'any 1950 fou reconstruïda però les pintures degut al llarg temps a l'intempèrie es varen veure força afectades.
   Ara ja ens dirigirem cap al racó que ens falta: el barri del Castell, tal com el seu nom indica està situat sota mateix de la

Part alta del barri del castell amb la fortalesa al seu damunt.
fortalesa i serà el nostre punt de partida per pujar cap a la insigne edificació. En sortir de l'ermita de Santa Cecília per contes d'anar direcció Castellterçol prendrem el camí asfaltat que puja cap al poble tot seguint pel carrer Castell fins a arribar a un petit descampat on deixarem el cotxe (GPS: N - 41º 43' 44.8''  E - 2º 03' 31.0''), des d'ací seguirem pel camí que trobem davant nostre a peu, ja que l'accés a vehicles està restringit, arriba un punt que el camí es bifurca, nosaltres hem de seguir a l'esquerre tot tombant com si reculéssim però amunt per conquerir el cim, als pocs metres ja guaitarem

Cares nord i llevant del castell.
Finestrals de la cara nord.













les parets del castell de Granera. En arribar a sota, primer em vaig decidir per reseguir les muralles cap a la dreta per mirar de voltejar-lo, però em vaig trobar tallat pel fort precipici que hi ha a la paret de ponent des d'on es poden observaruns detalls  prou ben conservats al damunt de la muralla, els hi faig quatre fotos i torno sobres les meves passes

Fotografiant la muralla des de la vora del precipici.
Detall de la muralla de ponent.
Muralla de ponent













fins a arribar un altre cop al darrere del castell des d'on puja un camí empedrat pel seu costat de llevant que ens porta cap a una porta que dóna a l'interior de l'edificació.
Camí empedrat de llevant.
   El castell de Granera és una fortalesa medieval romànica, majoritàriament del s. XI. Té una planta irregular a causa dels desnivells de la roca sobres la que s'assenta, els murs estan fets de carreus irregulars ajuntats amb morter de calç, però a la part de ponent conserva fragments d'obra més antiga utilitzada en temps dels romans i medievals.
   Les restes que queden en l'interior, tot tenint una part romànica, són d'època més moderna, hi trobem una capella amb devoció a la verge Maria del s. XVII, però tot ell està pràcticament mig enrunat, hi ha moltes dependències sense sostre encara que algunes conserven les voltes.
   Aquest castell termenat documentat com a Castrum de Granaria fou documentat el 971 i pertanyia en aquells moments al comtat de Manresa. Amb jurisdicció reial, la contesa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, posteriorment però dins la mateixa dècada, la mateixa contesa l'infeudà a favor de Gifre de Balsareny o del seu fill Bernat que posteriorment (el 1045) el llegà a Guisla, el qual el passà a la casa de Barcelona. Després de passar per un grapat de mans, el 1375 se'n féu amo Pere de Planella que era conseller del rei, però en el curs del temps segui passant de ma en ma.
   El 17 de juliol del 1643 el rei Felip IV de Castella l'hi concedí el títol de Baronia de Granera. A causa d'enllaços matrimonials castell i títol varen anar passant de nom en nom.

Interior del castell.
Interior del castell.













   Actualment, títol i castell romanen separats, ja que la Baronia pertany al Marques de Castellbell i el castell fou venut a la dècada del 1960 a un particular, el qual el revengué vint anys després a un conegut metge de Sabadell. Com veieu és un castell que en el curs de la història ha anat canviant de propietari bastant sovint.

   
Les fotografies del damunt han estat preses el 10/01/2018.
  
    



dimarts, 25 de setembre de 2018

Sant Martí Sacalm (Susqueda)

Sant Martí Sacalm des de el Far
   Sant Martí Sacalm és un dels tres veïnats del que queda del municipi de Susqueda (el qual no té poble, ja que quedà submergit sotes les aigües de l'embassament que porta el seu nom), pertany a la comarca de la Selva (Girona), està situat en un altiplà a uns 835 msnm entre la vall del Ter i els cingles del Far.
   Per arribar-hi primer ens hem de desplaçar fins al municipi d'Amer (poble que ha donat a Catalunya quatre presidents de la Generalitat, el primer que en va sortir del seu monestir fou en Francesc de Giginta durant el trienni de 1566-68 i l'últim ha sigut el 130 president Carles Puigdemont i Casamajó, no tots els pobles poden dir el mateix), en entrar al poble,


si venim de Les Planes d'Hostoles, de seguida veurem l'indicador que ho senyala (a la dreta), tombem i tot seguit continuem amunt per l'avinguda del Far fins a agafar la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí. A uns cinc kilòmetres ens trobarem a l'esquerra de la carretera amb la font de la Teula, una de les moltes fonts que reguen aquestes

Font de la Teula
contrades, sort n'hi ha que hi ha persones que altruistament es dediquen a restaurar els vestigis de la nostra cultura popular, gràcies a ells podem encara veure coses com aquesta font. Continuem el nostre camí i als tres quilòmetres conquerim ja el nostre destí, ens trobem just davant de l'ajuntament de Susqueda, al punt GPS: N - 42º 00' 51.5''  E - 2º 32' 50.2'',  ací aparquem el cotxe i al baixar del vehicle ja podem gaudir d'una espectacular vista del Far i els Pirineus al

Cinglera del Far i els Pirineus al fons.
El Far.













fons. Aquest veïnat ja esmenat l'any 981, antigament rebia el nom de sant Martí de Cantallops ("Sancti Martini de Cantalupis"), pertanyia al castell de Fornils i més tard formà part del marquesat de Rupit, a partir del segle XII ja va començar a prendre el nom de Sant Martí Sacalm. En el segle XVII el famós bandoler Joan Sala i Ferrer (1594 - 1634) o més conegut com a Joan de Serrallonga  venia sovint al poble on era acollit i amagat per diverses famílies, en el procés sumarial del bandoler es troben els noms de diferents masos del poble que hi havien col·laborat amb ell i la seva colla.
   Continuem a peu per darrere del local social i ajuntament, tot seguint el camí que ens portarà fins al nucli on es troba

Al fons cingleres de Rupit, l'Avenc i Tavertet.
Església, rectoria i cementiri de Sant Martí Sacalm.













l'església, aquesta consta a les antigues llistes parroquials anteriors al 1050 de la diòcesi de Vic, podríem dir que la seva construcció va del s. XII al s. XVIII, a la part de migdia, fent angle amb la gran rectoria (actualment habitada) hi ha murs d'època o de tradició romànica, aproximadament en el s. XVII fou en gran part refeta, es nota perquè la coberta està enlairada, per això hi ha dos ulls de bou, un de pedra i l'altre de rajola, el campanar és de torre de planta quadrada amb

Façana i campanar de l'església.
Ací s'observa l'elevació de la coberta feta el s. XVII.





























quatre arcs a migdia, la nau es rectangular amb porta d'arc rebaixat. Observem que davant mateix de la porta de l'església, a l'altre cantó del carreró s'hi troba l'auster cementiri del veïnat. Actualment segons m'han dit un dels pocs dies

Església, cementiri i rectoria.
Camps que hi ha a la part nord de l'església.

que s'obre l'església és el dia de la festa del veïnat que cau en el primer cap de setmana d'octubre.

Conjunt de l'església de Sant Martí Sacalm des del Far.
   Des d'ací, podem donar punt de partida a un bon nombre d'excursions, com pot ser pujar al monestir del Far, anar al castell de Fornils, fer la ruta dels pantans, la ruta del Ter, etc. però el que sí que no podem deixar de gaudir, és la vista que tenim de les cingleres del Far:

Panoràmica feta des de l'església de Sant Martí Sacalm.


Les fotografies del damunt han sigut preses el 04/12/2017