Del "Vapor" a "Fontscalents" (Castellterçol - Castellcir).

Balma i mas d'Esplugues.

   En aquesta petita passejada que té un total de 5600 m entre anar i tornar, podrem veure un món de coses interessants tot vorejant la riera de Fontscalents. Per començar, ens haurem de dirigir cap a Castellterçol, on buscarem el polígon industrial del "Vapor", allà seguirem el carrer del Vapor fins a arribar a una glorieta on al seu costat trobarem un lloc per aparcar, just al punt GPS: N - 41º 45' 37.9"  E - 2º 07' 12.1". El que us prego és que no aparqueu en zones prohibides o en accessos de pas, hi ha persones que estan treballant allà i podríem destorbar. 

Plànol orientatiu.

   Un pic baixats del vehicle, tornarem enrere, tot seguint el carrer del Vapor fins a arribar davant del que era l'antiga fàbrica que dona nom al polígon, aquesta empresa es deia Roger-Dieste, però tothom la coneixia pel nom del "Vapor".

   Castellterçol de sempre havia tingut molta tradició tèxtil, tenia un potent gremi de paraires que va arribar al seu punt àlgid durant els segles XVII i XVIII, però a partir del s. XIX va entrar en decadència fins a tornar-se obsolet. A principis del

El que queda de la fàbrica del "Vapor", dues naus i la xemeneia.

s. XX aquesta tradició tèxtil tornà a rebrotar amb l'obertura de petites i mitjanes empreses d'aquest ram, una d'elles va ser la del "Vapor" la qual fou fundada entre l'any 1905 i el 1910, aquesta empresa familiar va anar creixent sota la direcció d'en Josep Roger i el seu gendre Joaquim Dieste, produïen sobretot jocs de llit, llençols i vànoves que es venien a Espanya i a l'estranger. Aquesta empresa anava a ple rendiment entre els anys 1950 i 1970, hi treballaven 70 persones,

Una de les naus i la xemeneia de la fàbrica del "Vapor".

fins que a finals del segle vint va plegar, enderrocant-se'n una bona part per fer l'actual polígon, ara d'ella sols queden dempeus dues naus i la xemeneia.

   Un pic arribats al davant de la fàbrica, trenquem a la dreta tot prenent el camí d'Esplugues, no hauran passat 200 metres que a la nostra esquerra se'ns obrirà un camí que entra cap al polígon, el prenem i seguim recte cap a la riera la qual travessarem per dirigir-nos cap al rentador de llana del Roquer. Passat el pont al nostre davant s'obre una balma on

Rentador de llana "El Roquer".

dins, flanquejat per dos murs de maçoneria de pedra i cobert per una volta de pedra de mig punt hi trobem el rentador de llana. Dins d'aquesta edificació trobem una taula de pedra d'uns sis metres una pica i un safareig articulat en angle d'uns deu metres fet de carreus amb les lloses inclinades, dins hi ha els dos canals de reg on es deixaven els coves de vímet

Safareig amb els canals de reg.

Interior del rentador de llana el "Roquer".

plens de llana bruta per rentar. Al fons hi ha unes escales que pugen cap a l'assecador, el qual està format per un terrat enrajolat. Se suposa que aquest rentador funciona entre els segles XVI i XIX quan la indústria tèxtil a Castellterçol anava a ple rendiment, però quan caigué el tèxtil va ser abandonat i les dones del poble el varen fer servir per rentar la roba fins

Escales que pugen dalt el "Roquer".

Lloc on s'assecava la llana.

que quedà en desús. L'any 2006 un grup de voluntaris el va restaurar. Cal esmenar també que és l'únic rentador de llana que tenim a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.

   Sortim del "Roquer" i tornem cap al camí de l'Espluga per continuar el passeig, al cap d'uns 300 metres ens surt un camí a la dreta que entra cap a una casa on hi ha unes corts i un descampat (cal Murri), el prenem i a uns 270 m a la que s'acaba el descampat on hi sol haver bestiar, a l'esquerra trobarem el pou de glaç de la Vinyota. Des del segle XVII fins al

Poua de glaç de la Vinyota.

segle XX la manufactura de gel adquirí gran rellevància a molts pobles, Castellterçol gràcies al seu clima i a la proximitat que tenia amb Barcelona durant els mesos de desembre a febrer omplia aquestes poues que es trobaven a la llera dels rius per després portar el gel amb carros a vendre cap a la capital. 

   Vista aquesta poua de glaç tornarem a buscar el camí que portàvem per continuar endavant, tot travessant el pont del Molí Nou i trencant cap a l'esquerre per anar a veure la poua de glaç del Vapor, la qual la trobarem a uns 200 m sempre

Poua de glaç del Vapor.

seguint a l'esquerre, aquesta poua va deixar de funcionar a la dècada dels trenta del s. XX perquè no pogueren competir amb l'electricitat ni amb les màquines de fer gel, dins el terme de Castellterçol encara es conserven unes vint-i-cinc poues catalogades de les quals una dotzena estan en bon estat de conservació.

   Després tornarem al camí de l'espluga un altre cop, tot caminant veurem des del camí el Molí Nou, aquest molí forma part de tot el seguici de molins fariners que trobem a la llera de la riera de Fontscalents, tots funcionaren a ple rendiment

El Molí Nou.

durant l'època preindustrial i tancaren amb la mecanització de les farineres. Aquest molí va ser l'últim a plegar, les riuades del 1962 van fer malbé la bassa, inundaren l'edifici i ja no es va molinar mai més.

   Passat el Molí Nou, al cap d'uns metres, entrarem dins el terme municipals de Castellcir i més endavant també des del camí a la nostra dreta veurem el Molí Vell.

El Molí Vell.

   Passats uns 250 m del Molí vell ja arribarem per fi a la balma de l'Espluga on trobarem una masia edificada dins d'ella. Aquesta edificació, encara que molt antiga, ja que el topònim "Esplugues" està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues i la masia en concret està documentada des del 1408. La masia està edificada en diferents cossos i   

Mas d'Esplugues.

Mas d'Esplugues.

fases, remodelada uns quants cops com es pot veure en les dates que trobem en les pedres de les llindes, una de 1748 i l'altre de 1755, això demostra les importants variacions que sofrí durant el s. XVIII. L'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense desbastar lligades amb morter, menys els cossos dels cantons que són de pedra seca lligada

Detall, possible sortida de fums del mas.

Mas d'Esplugues.

amb fang. Els cossos en què està format el mas no presenten cap simetria en conjunt, però si individualment, n'hi ha que estan coberts i altres formant galeries o terrats, si observem, l'últim cos està obert per dalt i la roca es troba tota fumada, podria ser que ací hi hagués la sortida de fums de la llar de foc. El mas va ser abandonat per l'any 2002.

Pont romànic d'Esplugues.

   Al davant del mas d'Esplugues, trobem un pont romànic del s. XI que travessa la riera de Fontscalents, està fet amb pedres lleugerament acarades i lligades amb morter. Consta d'un sol arc de mig punt. Està pavimentat amb lloses de pedra planes i la barana també és de pedra, però diferent que la resta del pont. És de pas estret i preparat per camins de 

Pont d'Esplugues.

Pont d'Esplugues.

bast, pot ben bé estar vinculat a l'edat mitjana quan la gent que vivia per allà decidí d'edificar-lo per millorar les comunicacions del lloc.

   Sortim de l'espai d'Esplugues i seguim camí en direcció Castellcir, a la primera corba a la dreta, abans de prendre-la veurem un corriol que segueix recte, el prenem, la riera ens ha de quedar sempre a la nostra dreta, l'anem seguint sense deixar-lo, travessarem uns quants tancats amb fil elèctric pel bestiar, obriu-los, passeu, però sobretot torneu-los a tancar.   

Balma de Fontscalents amb la font, la taula i la verge de Fàtima.

Passats uns set-cents metres se'ns obrirà al nostre davant la balma de Fontscalents. En aquesta balma hi trobarem una font, una taula i excavat a la roca un petit nínxol on hi ha la imatge de la verge de Fàtima, també observem a la paret uns estants per posar llànties i flors, és com un petit santuari al natural. És un bon lloc per fer un mos i després tornar per on hem vingut.

Balma de Fontscalents.

Petit nínxol amb la verge de Fàtima.

  

   Pel qui vulgui caminar més, aquesta passejada la podríem allargar 1,7 km sortint del poble de Castellcir, deixant el cotxe a l'avinguda del Moianès, al costat d'un parc, just al punt GPS: N - 41º 45'54.3"  E - 2º 08' 49.3". Vosaltres mateixos, ara us deixo ací a sota una petita pel·lícula de la sortida:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat realitzades el 13, 27 i 30/09/2024.

Tossa de Mar (la Selva).

Vista de Tossa de Mar.

   La vila i municipi de Tossa de Mar, el trobem dins d'una petita vall aïllada pel massís de Cadiretes - l'Ardenya dins la comarca de la Selva, fins al 1985 senzillament es deia Tossa. Aquesta vila, força coneguda per molta gent tant d'ací com de l'estranger, té una mena de "cosa", que el que hi va un cop i torna, però no tothom en sap dels seus orígens i història, la majoria de gent hi va per les seves boniques platges, per la seva bona restauració i per passejar pels seus típics carrers mariners, però Tossa és molt més que això, ara us en faré cinc cèntims tot passejant per dins d'ella.

   Un dels primers vestigis humans varen tindre lloc dins el cor del massís de Cadiretes just en una roquera de pedres de granit que delimita Tossa amb Llagostera. En la base d'aquest conjunt de roques trobem una construcció megalítica, un

Formació geològica de Pedra Sobre Altra.

Paradolmen de Pedra Sobre Altra.

paradolmen. Aquest enterrament es pot datar d'entre el 2700 aC i el 2200 aC, com podeu veure ja fa uns quants anys que el municipi ja estava habitat. Més tard hi aparegueren els Ibers, els quals tenien port a la vila i dels que s'han trobat restes en fer obres al carrer de la Guàrdia i en unes sitges que hi havia en el jaciment romà dels ametllers, lloc en què se suposa que habitaven abans que els romans. D'aquests últims, en sabem que habitaren aquesta zona situada al vessant

Vil·la romana ( zona rústica, de treballs del camp).

oriental del turó de cal Magí des del segle I aC fins al VI dC. Aquest jaciment el podem dividir en dues parts, la primera (per on s'entra actualment al recinte) l'anomenarem rústica, ací si feien les feines del camp, disposava de quatre sales de premsatge de vi i una cisterna pel most, en aquesta part també s'hi elaborava oli i ben segur que era molt més gran que    

Vista de la vil·la romana.

Vista de la vil·la romana.

el que veiem. La segona part la trobem en un nivell superior, és on hi ha la vil·la de la qual la part més antiga va ser vestida durant l'última dècada del segle I aC igual que la part rústica. Aquesta te diverses dependències, cuines, menjadors d'estiu i d'hivern, piscina i unes termes on podem veure les acurades canalitzacions d'aigua que passaven de

Piscina exterior,

Termes i conduccions d'aigua.

bany a bany, els peus de les columnes del pati i els preciosos mosaics del terra de les estances, realment és com si retrocedissis al passat opulent de l'època romana. Els mosaics que trobem a la vil·la se suposa que són de finals del s. IV o principis del s. V, però en el museu del poble a part d'altres restes s'hi conserva un preciós mosaic que es trobava al vestíbul de la vil·la on hi ha el nom del seu propietari i el de "Turissa", nom que rebia la vila en època romana. Cal dir que

Mosaic d'una cambra que dóna al vestíbul.

Mosaic de l'habitació que connecta amb el vestíbul.

és un dels jaciments romans més importants que tenim a Catalunya i va ser descobert l'any 1914 pel metge erudit Ignasi Melé i Farré, a causa d'un mur que es trobava al descobert.

   El primer cop que fou esmenada Tossa a l'edat mitjana va ser el 881, quan en un diploma de l'emperador Carlemany a favor del bisbe Teotari apareix el nom de Tursam, nom que es donava en aquella època a Tossa. També en l'any 966 apareix en un document, on els marmessors del comte Miró I de Barcelona donava l'alou de Tossa al monestir de Ripoll, dins aquest document hi figuraven dues parròquies, la de Sant Lionç (de la que no se'n sap la seva ubicació) i la de Sant

Capella de Sant Benet (primera parròquia de Tossa).

Vicenç, la qual correspon a l'ermita de Sant Benet, que està situada terra endins, lloc on hi havia el nucli antic de Tossa protegit de pirates i bandolers. Diu que per aquelles dates, quan el poble estava terra endins i percebien algun atac o amenaça, tots sortien corrents muntanya amunt per refugiar-se a un llogaret dit Vilademont on encara es poden veure les

El que queda de Sant Pere de Vilademont
(By Catabach - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=24823348).

restes de l'ermita de Sant Pere de la que no se'n tenen gaires dades de moment. 

    En un principi la senyoria de Tossa no fou gaire ben respectada, ni pel comte Berenguer Ramon II ni per Ramon Berenguer III, en els anys 1096 i 97 aquests confirmaven llurs drets, ratificats en la butlla papal del 1097 pel papa Urbà II.

   L'abat de Ripoll Ramon de Berga l'any 1186 va fer edificar la muralla de Tossa al "Mont Guardí" (actual cap de Tossa) i

Muralla de Tossa amb la torre d'en Joanàs (esquerre).

dictava una sèrie de disposicions en les que autoritzava a edificar habitatges dins i fora la zona emmurallada i regulava les relacions de dependència amb el monestir. També els va alliberar dels mals usos, però en contrapartida es van posar molt rigorosos amb els drets senyorials, sobretot amb el que fa a la pesca que era la principal ocupació dels tossencs.

   Aquesta muralla es començà a edificar a inicis del segle XIII i a poc a poc el poble es va anar traslladant cap dins de la

El que queda de la Parròquia de Sant Vicenç de la vila vella.

fortalesa, fins i tot la seva parròquia amb totes les seves pertinences que sortiren de l'antiga ermita per consolidar-se en la nova església gòtica edificada al segle XV en l'interior de les muralles. Cal dir que en aquest promontori, abans del castell hi havia un poblat ibèric i posteriorment una vil·la romana.

Creu de Terme.

Entrada a la Vila Vella de Tossa.

   De mica en mica es va anar formant el que coneixem ara com a vila vella de Tossa, els carrers són irregulars per poder salvar els desnivells que hi ha dins el seu perímetre, romana protegida per la muralla i les set torres cilíndriques que queden, de les set, tres són més altes i acabades amb corseres, totes tres tenen el seu nom: la que està a la part més oriental n'hi diuen la d'en Joanàs, la que es troba a l'entrada, al costat de la porta, és la dita de ses Hores i entremig al costat del museu trobem la d'es Codolar o de l'Homenatge. En entrar per la porta de la fortificació, ens trobem amb el pati

Torre i platja d'es Codolar.

Torre de ses Hores (al costat de la porta).

d'armes i enganxades a la muralla unes escales que pugen al seu damunt, donant a un passadís que les envolta per dins. Les edificacions que trobem en el seu interior majoritàriament són dels segles XV i XVI. Al costat de la torre d'es Codolar com hem dit, hi trobem la casa del Governador o palau del Batlle (actual museu), ací hi residien els batlles de sac dels abats de Santa Maria de Ripoll, els quals eren els senyors feudals fins al 1835. Encara que no se sap la data de

Pati d'armes i escales que pugen a la muralla.

Casa del Governador o dels Batlles de sac (s. XV).

la seva construcció, dins el recinte, a la part alta prop de les escales de pujar cap a l'església hi havia un hospital pels pobres, del qual en tenim la primera notícia escrita en un testament del 30 de setembre del 1441 en el que l'Antoni Sans, pagès de la zona, deixava un sou per l'hospital.

Carrer Abat Oliva.

Hospital dels pobres de la vila vella.

   Tornant cap a la història, direm que a causa de les normes sobres la pesca dictades pel monestir de Ripoll, els pescadors dels altres pobles de la zona no hi estaven conformes, no volien pagar l'impost sobre el peix que treien de les aigües del terme, llavors el monestir de Ripoll en el 1189 aconseguí un privilegi del rei Alfons el Cast. Això podríem dir que perdura fins al final de l'Antic Règim i els moviments de protesta del poble culminaren en un plet presentat a mitjan segle XVIII conta el monestir, però el consell castellà confirmà els delmes de Ripoll, ara bé, emparant-se en les disposicions de lliure comerç dictades per Carles III, els tossencs aconseguiren una carta que suprimia l'exacció del delme l'any 1784.

Carrer Joan Basté.

Carrer Ignacio Melé.

   Igual que molts pobles d'Europa, Tossa durant el segle XV es va veure afectada per la pesta negra, sent declarada vila empestada. Arran d'això, el poble va fer la promesa a Sant Sebastià que cada any el poble sortiria en pelegrinatge fins a l'ermita dedicada a aquest sant que estigués més a prop de la població per tal que el sant els deslliures de patir mai més aquella malaltia. Aquesta ancestral tradició encara es conserva avui en dia i és anomenada com "El vot del poble" o també dita "el Pelegrí". Actualment, ja no hi va tot el poble en pes, sinó que es designa a una persona (el pelegrí) perquè 

Carrer de Sota es Pont.

Carrer Francesc de P. Aromir.

faci aquest afer que consta en portar des de la capella dels Socors de Tossa (després d'haver fet una missa a la parròquia i una processó fins allà) fins a la capella de Sant Sebastià que es troba al poble de Santa coloma de Farners (uns 40 km), un salconduit i una almoina que entregarà a les autoritats civils i religioses del dit poble, reben a canvi un certificat que acreditarà el compliment del vot i rams de clavells i de marduix, seguidament anirà cap a dormir i l'endemà, 

Capella de la Mare de Déu dels Socors.

Interior de la capella de la Mare de Déu dels Socors. 

després de celebrar una missa en honor al sant, tornarà cap a Tossa per arribar-hi entrada la nit, on és rebut pel poble i les autoritats davant del vell hospital (actual centre de cultura), des d'allà comença una processó amb ciris que acabarà dins la parròquia del poble.

   La ubicació de Tossa, explica que no participes en els principals esdeveniments bèl·lics del país, pot ser per trobar-se al fons d'una vall apartada de les principals vies de comunicació, però l'any 1285 patí l'atac per mar de la flota francesa  

Torre dels Moros.

Canó prop de la torre d'en Joanas.

 

de Felip III l'Ardit en la croada contra Catalunya i també els atacs dels pirates barbarescos i turcs. Al s. XVI segurament per ordre de Felip II el qual va ordenar fer torres de guaita al llarg de la costa per prevenir els atacs dels pirates, s'edificà la Torre dels Moros a les penyes més altes del puig de cal Magí, també durant aquest segle va anar minvant la pirateria i 

Interior de la parròquia de Sant Vicenç.

Parròquia de Sant Vicenç.

el poble comença a sortir de la muralla, ampliant-se el poble fora del radi d'aquesta. En el s. XVIII el castell tenia dues bateries i quatre canons per defensar la costa. També en aquest segle s'edificà en extramurs la nova església barroca de Sant Vicenç, es va començar a construir el 1755 i el 1776 es consagrà fent-se el 29 de novembre d'aquell any una processó per traslladar tot lo de la vella parròquia a la nova, però no es va acabar fins a l'any següent com indica una pedra gravada al damunt del frontis. També n'és d'aquella època l'hospital de Sant Miquel que fou construït per voluntat

Hospital de Sant Miquel.

Interior de la capella de l'hospital de Sant Miquel.

del prohom de la vila en Tomàs Vidal i Rei el qual fou un predecessor dels indians, ja que va fer fortuna amb el comerç de les Amèriques. Aquesta obra s'adjudicà l'any 1767 per 11.400 lliures a en Josep Gaig, mestre fuster, Manel Pujó i Domènec Vilaseca, mestres de cases,  la primera pedra és posar el vuit de maig de 1767 i el catorze d'agost de 1773 s'acabava l'obra, beneint-se la capella el 29 de setembre del mateix any i portant les restes del seu fundador al panteó que hi ha sota la capella de l'hospital. L'any 1781 es donà per acabat el retaule de la capella. Hem de pensar que en aquella època l'hospital era una de les últimes cases del poble.

Far de Tossa.

   Al segle XIX la torre principal del castell fou convertida en molí de vent, fins que fou enrunada per construir al mateix lloc el far que fou inaugurat el 29 d'agost de 1917. 

   A partir del segle XVIII el poble anar creixent fins a arribar a ser el que és ara tot conservant la majoria d'edificacions antigues, si passegem per la dita "Vila Nova" (la de fora la muralla) a part de l'església, l'hospital i la capella dels Socors

Carrer dels Pescadors

Can Ramonet

les quals ja hem esmenat, també hi trobarem altres edificacions dels segles XVIII, XIX i XX, algunes d'elles modificades o transformades però mantenint la seva estampa típica de poble pescador. Us en citaré quatre escollides una mica a l'atzar: Can Ramonet per exemple, és un edifici de tres plantes del s. XVIII, però que en el s. XX va rebre unes bones modificacions. Can Morè, can Sans o altramenta dit hotel Diana, és una casa construïda per l'Antoni de Falguera i Sivilla

Can Moré, can Sans o hotel Diana (darrera).

Can Moré, can Sans o hotel Diana (davant)

l'any 1906 per encàrrec d'en Joan Sans i Morè. Finalment, anomenaré la casa Acerbi inspirada en els principis de l'escola Bauhaus (una escola amb tendències modernistes alemanya), Giuseppe Acerbi encarregà la construcció de l'edifici al seu amic l'arquitecte Otto Boelitz que en aquella època residia a Tossa a tiol de refugiat, aquest l'hi proposa fer la casa d'aquest estil, tots dos es varen sumar a l'equip del constructor Cantenys per fer-la.

Carrer de les Peixateries.

Casa Acerbi.

   Dins el terme municipal de Tossa de Mar, també hauríem d'esmenar el santuari d'estil neoromànic de Sant Grau d'Ardenya del qual se'n tenen notícies des que els tossencs varen rebre permís per edificar-lo l'any 1408, a mitjans del s. XV va ser restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera. Aquest santuari fou abandonat el 1795 i desamortitzat el 1798 sota

Pati interior del santuari de Sant Grau d'Ardenya.

Façana principal del santuari de Sant Grau d'Ardenya.

el govern de Godoi i el regnat de Carles IV, el 1806 l'estat vengué la finca a Antoni de Vall i de Planells i pel 1886 pertanyia a cinc propietaris diferents fins que arriba a les mans d'un comerciant barceloní amb arrels tossenques, en Grau Rodés Moré, el qual el va restaurar l'any 1882 donant-li l'aparença actual. Diu la tradició que en aquest lloc hi havia

Interior del santuari de Sant Grau d'Ardenya.

un petit oratori on Sant Grau d'Aurillac dormí. Maria de Montpelier, mare del rei Jaume I d'Aragó, a principis del s. XIII portà unes relíquies del sant, les quals foren guardades a l'església parroquial de Sant Vicenç de Tossa.

   Però Tossa sempre ha sigut refugi d'artistes, escriptors i intel·lectuals d'arreu del món i tots han deixat empremta a la vila, bona prova en tenim amb l'exemple de l'actriu Ava Gardner, la qual diuen que estava enamorada de tossa, ella va venir l'any 1950 per rodar la pel·lícula "Pandora i l'holandès errant" (rodada principalment en aquesta vila) revolucionant a

Carrer de ses Set Aigüeres.

Cantonada entre els carrers des Cards i es Codolar.

mig poble, fins i tot va vindre el famós actor Frank Sinatra, el qual per aquell temps vivia amb l'actriu amb qui tenia una relació extramatrimonial, pel fet que corrien rumors de què l'actriu tenia una aventura amb el seu company de rodatge l'actor, torero i poeta Mario Cabré. Avui en dia dins el barri vell prop de l'antic hospital hi ha un monument a l'actriu i a molts aparadors de les botigues de Tossa es poden veure les seves fotografies.

Escultura en honor a Ava Gardner.

   A la llera del mar, al perímetre de la població trobarem tres precioses platges on poder gaudir del sol a l'estiu i de la pau a l'hivern, són les d'es Codolar que es troba sota la torre de l'homenatge de la muralla, la de sa platja que la tenim al llarg

Sa Platja.

Platja de la Mar Menuda.

del passeig marítim i la preciosa platja de la Mar Menuda que és la que ens queda més al nord de la vila.

   El poble compta serveis de tota mena i està ben comunicat, té un centre d'atenció primària, escola, biblioteca, nombrosos comerços de tota mena, museus i una flamant estació d'autobusos al costat del cementiri i de l'ajuntament.

Carer Pou de la Vila.

Av. de Catalunya.

Restaurant Can Bigotis.

Estació d'autobusos.

   

   Ja ho veieu, aquesta vila no és tan sols un bonic poble mariner ubicat dins la nostra costa on podem estiuejar, passejar, gaudir del sol i el mar, crec que us he demostrat que és molt més que això: Tossa de Mar és una perla dins la nostra Costa Brava.

Vista al capvespre de la muralla de Tossa de Mar.

Les fotografies del damunt han estat preses entre els anys 2022/2023 i 2024.