Translate

divendres, 12 de juliol de 2019

Nativitat de Durro (Vall de Boí)

Poble de Durro vist des de Barruera, a la dreta es veu el campanar de l'església de la Nativitat.
   La Nativitat de Durro, tal com indica el seu nom la trobem al poble de Durro, dins el municipi de la vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida). Va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980 i és una de les esglésies romàniques de la vall de Boí que han estat declarades, en conjunt, patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Nativitat de Durro en entrar al poble.
Nativitat de Durro des de l'aparcament.



   









   L'església de la Nativitat, és una de les més grans de la vall, de ben segur gràcies a la importància i riquesa que tenia el poble de Durro en aquells temps. El punt on està situat el poble de Durro, envoltat de prats, pastures i boscos, va propiciar que durant l'edat mitjana ja fos un dels pobles més importants de la Vall de Boí, amb un bon poder econòmic.
   Aquest poble apareix documentat per primer cop a la segona meitat del segle XI en uns pactes feudals entre els comtes del Pallars, en un d'ells consta que la vila de Durro pertany al comte Ramon IV del Pallars Jussà i com els homes de Durro varen jurar-li fidelitat pels volts del 1070.
   L'any 1140 l'església de la Nativitat, igual que les de la majoria que hi ha a la vall, passaren a formar part del bisbat d'Urgell.
Vista nord-est amb el campanar i la sagristia que ocupa la part de l'absis.
   L'església està formada per una única nau coberta per una volta de canó sustentada per quatre arcs torals. Actualment la nau és coronada per una sagristia d'època barroca que ocupa el lloc de l'absis. Del transsepte només es conserva una part del braç sud que s'ha convertit en una capella lateral. Al mur nord s'obren dues capelles gòtiques, cobertes amb volta de creueria i al seu costat s'alça el campanar.

Façana nord de l'església.
   La Nativitat de Durro és una de les poques esglésies de la vall que té les façanes decorades, a la part superior dels murs hi ha un fris d'arquets cecs que recorre tota la llargària de la nau, a sobre d'ella es situa un altre sanefa formada per petits quadrats com si tal fos un taulell d'escacs.
   L'església té dues entrades, una més senzilla oberta amb un arc de mig punt a la façana nord i l'entrada principal a la façana sud. 

Façana de llevant.
Porxo romànic del s. XII













   L'entada de la façana sud està protegida de punta apunta per un monumental porxo romànic edificat segurament a finals del segle XII, ja que s'observa que els carreus són més petits que els de l'església i axó fa suposar que es va edificar posteriorment. 

Porta principal decorada (façana sud).
   La portada amb tres arcs de mig punt, està decorada per dues arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells decorats amb relleus de motius vegetals i zoomòrfics (formes animals). Tot aquest conjunt està envoltat per un fris amb motius d'escacs com el que recorre tota la llargària de la nau.

Forrellat de la porta de l'entrada principal.
   A la porta de l'entrada sud, hi observem un element ben original de l'època medieval: Un forrellat decorat. La planxa que reforça el pany està decorada amb elements geomètrics d'on sobresurten quatre estructures que ens recorden la silueta de castells medievals. Al centre hi ha una figura humana, un castell que envolta el pany i un parell d'animals que semblen cavalls, tot un conjunt que recorda a una escena de cavalleria medieval. El passador del forrellat està decorat també amb figures geomètriques i capçat a una punta amb el cap d'un animal. Representació que en època medieval s'associava amb el maligne.

Pujant al campanar observem la diferència entre les finestres del segon i el tercer pis.
   El campanar s'aixeca al principi del mur nord, prop de la capçalera, és de base quadrada i té cinc nivells d'alçada, tot i que el darrer que acaba en una coberta piramidal de pissarra, ha estat escapçat per la meitat. Aquesta torre al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, les finestres del primer i segon pis varen ser tapiades (ara tornen a estar obertes des de la restauració del campanar feta l'any 1994), les dels dos pisos superiors van ser substituïdes per finestres gòtiques amb arc apuntat.

Una de les campanes del campanar.
Últim pis del campanar amb una de les campanes.

  











   La separació entre els pisos, seguint les directrius decoratives de les esglésies de la Vall de Boí, és determinada per elements ornamentals de l'art llombard. Una de les peculiaritats que té aquest campanar és que en el seu interior també hi trobem decoració amb arquets cecs i dents de serra.

Dalt del campanar amb les campanes i la vella maquinària.
   Els canvis litúrgics i l'evolució en els gustos estètics han fet que l'església s'hagi anat adaptant a les necessitats i als estils de les diferents èpoques per les quals ha anat passant, tant en l'arquitectura com amb la decoració.

Interior de l'església, nau central amb volta de canó i al fons l'altar major.

A l'esquerra entrada a les capelles gòtiques, a la dreta al
fons l'altar major.
A l'esquerra tapa piramidal del baptisteri, a la dreta
sota l'arc l'altar de Sant Antoni del s. XVIII.














    Entrem al temple i a l'esquerre trobem la pila baptismal romànica coberta amb una tapa piramidal de fusta decorada amb estels, tot seguit, també a l'esquerre, trobarem l'entrada a les capelles gòtiques que s'edificaren posteriorment on observem a l'entrada les voltes d'ogiva i la coberta amb volta de creueria, en el seu interior, en la primera trobem una decoració amb l'altar de la verge (s. XVII) i l'altra amb la del Sant Crist (s. XVIII).

Capelles gòtiques amb la coberta amb volta de creueria.
   Seguim avançant per la nau fins a arribar al fons, allà, a l'esquerra veiem la porta que dóna al campanar i enfront trobem l'altar major del segle XIX presidit per les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i Sant Joaquim. A la dreta se'ns

Altar Major, a l'esquerra porta d'accés al campanar, a la dreta braç sud del transsepte.
obra el braç sud del transsepte on al final a l'esquerra hi ha un petit absis i en la part coberta per una cúpula trobem l'altar de Sant Joan (s. XVIII).

Final del braç sud del transsepte, a l'esquerra petit absis, a la dreta capella de Sant Joan.
   Des de l'altar major si ens donem la volta, veurem al capdamunt dels peus de la nau el cor on es conserven dos objectes romànics molt peculiars: un és un banc de fusta renaixentista i l'altre la talla d'un Nicodem.

Cor de l'església de la Nativitat de Durro.
   El banc té dos elements molt especials, són els dos plafons de l'esquerra del respatller, aquestes dues taules de fusta de pi són d'època romànica i havien format part d'un banc romànic, l'ornament floral que veiem a la part baixa del plafó esquerre concorda amb el de la part alta de la del plafó dret, cosa que fa suposar que en origen eren de la mateixa taula. El tipus de material i forma, fan pensar que eren d'un lateral de banc romànic com algun altre que s'ha trobat per la vall.

Banc de fusta renaixentista.
   El Nicodem formava part del conjunt escultòric del davallament de la creu de Durro. Aquesta peça escultòrica segurament estava situada en la zona del presbiteri (com també trobem en algunes altres esglésies) i va ser elaborada pels artesans del taller d'Erill a finals del segle XII o principis del XIII. D'aquest conjunt escultòric de set peces, només en tenim coneixement de tres: el Nicodem, la Mare de Déu que es troba al MNAC i el Crist que va desaparêixer en la guerra del 1936, però hi ha constància gràcies a una fotografia feta a principis del segle XX.

Talla de Nicodem que formava part de les imatges del davallament de la creu de Durro.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de la Nativitat de Durro, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.


Les fotografies del damunt han estat preses el 31/07/2018.



diumenge, 16 de juny de 2019

Planell d'Aigüestortes (Vall de Boí)

Mirant el cel des de dins del Planell d'Aigüestortes.
   El Planell d'Aigüestortes rep aquest nom a causa dels meandres formats pel riu de Sant Nicolau al pas per aquest preciós indret. Aquest paratge el trobem dins el parc nacional d'"Aigüestortes - Sant Maurici" al terme municipal de la Vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça.
   Aquest cop per anar-hi no us faig cap mena de planell perquè està tot prou ben indicat, hem d'arribar al poble de Boí (que és un dels pobles que formen el municipi de la Vall de Boí), en entrar a la dreta veurem uns grans aparcaments on podrem deixar el vehicle, d'allà ben calçats i a peu ens dirigirem cap a la plaça del Treio (es troba darrere l'església romànica de Sant Joan) on hi ha la parada dels taxis que ens duran cap a dins del parc, ja que els cotxes particulars no hi poden entrar (us deixo amb l'enllaç de l'Associació de Taxis de la Vall de Boi per tal que podeu consultar preus i horaris).
Boí, plaça del Treio s/n, parada de Taxis.
   Ja dins el taxi comença la nostra ruta, sortim del poble de Boí prenent la L-500 direcció Caldes de Boí, però abans d'arribar trenquem a la dreta cap a la Palanca de la Molina on hi ha el pàrquing de l'entrada al parc nacional, passem pel costat la caseta d'informació entrant a la zona protegida per una pista asfaltada que circula pel paratge de la Vall de Sant Nicolau, molts cops per la vora del riu de Sant Nicolau tot passant per meravellosos indrets com l'estany de la Llebreta i

Cabana del Magre (esquerre) i estany de la Llebreta (dreta).
Estany de la Llebreta.













la cascada del Sant Esperit. És un recorregut de gairebé set quilòmetres que fem amb el taxi per dins del parc fins a arribar al Tossal del Sant Esperit on té el final del trajecte, allà comença el Planell d'Aigüestortes just al costat de la caseta d'informació ja a uns 1825 msnm.

Caseta d'informació del parc al final del trajecte dels taxis (1825 msnm).
   Un pic baixem del taxi, hem de continuar per la pista amunt, com si volguéssim anar a l'estany de Sant Maurici a l'altra banda del parc, el camí no és gens feixuc, és més aviat planer i distret, ja que el paisatge és cada cop més encantador.

Al fons la Roca de la Cremada (1885,9 msnm).
Riu de Sant Nicolau.













Passats uns 550 m, a la dreta trobem un desviament que va cap a un pont que travessa el riu, és el pont de Morrano que tot seguit empalma amb una passarel·la que s'endinsa cap a la boscúria, és un trajecte adaptat per cadires de rodes per

Pont de Morrano per sobre el riu de Sant Nicolau.
on pot passar tothom. En aquest punt entrem a la zona dels meandres que fa el riu de Sant Nicolau formant el paratge d'Aigüestortes, gràcies a les passarel·les podem sortejar l'aigua i caminar amb tota tranquil·litat admirant el paisatge que ens envolta fins al final del recorregut. Us deixo amb quatre imatges per fer boca, però trobar-se allà dins es molt millor:

Ho miris d'on ho miris és encisador.


















   Arribem a un punt en el qual s'acaba la passarel·la, els que van en cadira de rodes han de tornar per on han vingut, però la resta poden seguir endavant, tot travessant un petit pont de fusta i seguint uns pocs metres més enllà fins a arribar a la caseta del punt d'informació.

Baixant d'aigua en el punt on acaba la passarel·la (foto presa des del costat del pontet).
   Abans d'arribar al punt d'informació, al costat dels serveis (WC), podrem veure a on va a parar tota l'aigua que hem vist, just a la presa del Sant Esperit que queda uns quants metres per sota nostra.

Presa del Sant Esperit i al fons la Roca de la Cremada.
   Bé, ara ja només ens queda que tornar a prendre el taxi i cap a Boí que hi falta gent, però mentrestant us deixo amb un petit curt que he gravat per dins del Planell:


Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 31/07/2018.

dimecres, 22 de maig de 2019

Sant Feliu de Barruera (Vall de Boí)

A primer terme el riu Noguera de Tor, al fons el poble de Barruera amb l'església de Sant Feliu.
    L'església romànica de Sant Feliu de Barruera la trobem al poble de Barruera, que pertany al municipi de la Vall de Boí, comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida). És una de les joies del romànic que tenim en el nostre país, a més, junt amb les altres esglésies de la vall està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Vista de l'església des de la llera del riu Noguera de Tor.
   El primer document que tenim d'aquesta església és de l'any 1140, data en què l'església de Barruera passà a dependre de la diòcesi d'Urgell. També hi ha un document propi de l'església que fa referència a una visita que va fer el visitador papal en el 1373 i en la qual va parlar amb el vicari de Barruera.

Sant Feliu de Barruera.
    L'església de Sant Feliu al llarg dels segles ha petit nombroses transformacions, per això en aquest temple es poden veure clarament els dos grans moments constructius presents a la vall de Boí i les notables diferències arquitectòniques que hi ha entre ells, són els dels segles XI i XII. Actualment veiem l'església amb una única nau coberta per una volta de canó, que descansa sobres uns arcs torals suportats per una sèrie de mènsules.
   La nau a l'est és coronada per un absis semicircular, conservant encara el braç sud del transsepte capçat per un altre absis més petit.
Vista nord-est de l'església amb l'absis del s. XI a primer terme.
   En el mur oest hi trobem l'entrada principal precedida per un petit porxo, a la porta hi trobem un forrellat amb característiques comunes què tenen d'altres esglésies de la vall, decorat amb formes geomètriques i capçat pel cap d'un animal.

Porxada de l'entrada a l'església.
Forrellat decorat de la porta.













   En el mur sud-oest localitzem el campanar, és més auster i discret que d'altres de la vall, només conserva els dos primers pisos de l'antiga construcció romana.

Campanar vist des de la façana principal.
Campanar vist des del mur sud.













   Posteriorment, a la façana nord, s'obriren dues capelles més. A causa de totes les transformacions arquitectòniques que ha rebut l'església al llarg dels segles, l'exterior de l'edifici presenta uns volums força interessants.

Església de Sant Feliu de Barruera.
   Les diferències constructives de l'edificació les podem veure clarament en observar els absis que tenim a la cara de llevant: l'absis principal (el més gran) està construït amb un carreu de pedra força irregular, ja que es va construir en primera fase en el segle XI, a més té unes decoracions amb bandes llombardes i arquets cecs, en canvi l'altre absis mostra un tractament de la pedra més regular i acurat, ja que es va edificar durant el segle XII i l'únic motiu decoratiu que té és una senzilla motllura sota el ràfec de la coberta. També en aquests absis observem els dos models de finestres romàniques, la de doble esqueixada i la d'obertura recta. 

Els absis de l'església de Sant Feliu de Barruera: el de l'esquerre és del segle XII
i el de la dreta del segle XI amb decoració de motius llombards.
   Les remodelacions dutes a terme de l'església i els béns mobles conservats en el seu interior, ens ensenyen l'adaptació dels temples de la vall als gustos i necessitats del poble des del segle XII fins als nostres dies.

Pati del davant de l'església, a l'esquerre es veu el cementiri.
   A l'interior de l'església de Sant Feliu podem veure diversos elements arquitectònics singulars. La volta de quart d'esfera que cobreix l'absis central, està feta amb pedra tosca (calcaria), material menys pesant que el granit, segurament treta de les obagues més humides dels vols del riu Noguera de Tor, també en aquest absis es poden veure

Interior de l'església: Esquerra, dues capelles. Centre, absis s. XI. Dreta, braç sud del transsepte.
restes d'arrebossat i encintat originals del segle XI. Del transsepte només es conserva el braç sud, cobert amb una volta de canó.
Dues capelles posteriorment obertes a la cara nord.
   La planta inicial podria haver sigut de tipus basilical amb tres naus, però va quedar inacabada per manca de recursos, el que fa suposar axó, és un pilar circular que es troba a una cantonada del creuer.

Interior de l'església: al fons entrada i cor, a la dreta a la cantonada del creuer observem un pilar circular.

   Dins l'església també hi podem trobar en entrar a l'esquerre una pila baptismal coberta amb una tapa piramidal de fusta, un parell d'imatges del Sant Crist de talla policromada, tres frontals d'altar del 1818, les quatre campanes de bronze del campanar, una de 1641, una de 1767, una de 1784 i l'altre de 1836, tot axó entre altres objectes pot ser no tan notables.


Pila baptismal.
Sant Crist de talla policromada.



  










   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Sant Feliu de Barruera, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.

Església romànica de Sant Feliu de Barruera.


Les fotografies del damunt han estat preses el 30/07 i el 02/08 del 2018.