Translate

diumenge, 26 de febrer de 2017

Salt del Molí de Bellús (Avià)

   El salt de Bellús el trobem al terme municipal d'Avià dins el curs fluvial de la riera de Graugés, pot ser està mes a prop de  Gironella que no pas del poble al qual pertany. Per anar-hi no es del tot complicat pro si una mica enrevessat, us en faig cinc cèntims:
Planell orientatiu
   Tan si venim de Manresa com de Berga sortirem per la sortida de Gironella nord (90) i a la rotonda prendrem direcció Cal Rosal - L'Ametlla de Casserres; si venim de Vic, tan sols hem de travessar la C-16 per sobre i fer el mateix, en agafar la variant cap a Cal Rosal de seguida hem de trencar a l'esquerra per entrar dins l'Ametlla de Casserres tot passant per sobre el riu Llobregat, aquest "poble" és l'antiga colònia Monegal, una de les moltes colònies tèxtils que hi ha a la llera del Llobregat, travessem tot el nucli i al final s'obren tres carrers, nosaltres girem a la dreta direcció Graugés, al sortir de les cases es torna amb pista de terra, anirem trobant camins però nosaltres sempre seguint pel principal o tombant cap a l'esquerra, continuem durant uns 2,8 Km. fins a arribar a peu de molí, de tota manera vos deixo les coordinades pel GPS que a mi m'anaren força bé: N-42º02'56.1''  E-1º51'15.2''.

Molí de Bellús
    Primer que res veurem el molí, al que també hi ha qui n'hi diu de Ballús (segons l'informe de la Generalitat de Catalunya tret de Wikipedia es Bellús), està força reformat pro la propietat ja consta documentada al segle XVI encara que el molí no es construís fins a finals del s. XVII o principis del s. XVIII i dins del s. XIX començaren les reformes, al seu costat hi podem intuir una bassa on es recollia l'aigua per fer-lo funcionar, seguint el camí cap a la riera veiem l'erosió que

Capdamunt del salt del Molí de Bellús
ha fet l'aigua a la roca al capdamunt del salt, a peu seguim el camí que la travessa i als 10 o 15 metres surt un petit corriol que baixa cap a sota on trobarem una gran balma, el salt deu tindre uns deu metres d'alçada.

Salt i balma del Molí de Bellús
   Ací el teniu, a la tarda és un xic complicat de fotografiar, ja que entra la llum a la cambra per tots costats, pro s'ha fet el que s'ha pogut, almenys es pot veure una mica com és:














Les fotografies del damunt han estat preses el 23/07/2016



dissabte, 28 de gener de 2017

Riera de Riudaura (Riudaura)

   La Riera de Riudaura neix prop del coll de Canes, a uns 1100 m.s.n.m. En el seu curs va recollint l'aigua de diferents barrancs, passa per el poble de Riudaura i després ressegueix la serra de sant Miquel del Mont, sense passar-hi deixa Olot tot vorejant la muntanya de sant Valentí i va continuant fins desembocar a la riera de Bianya que es un afluent del Fluvià.
Planell de Riudaura fins arribar al punt on jo vaig deixar el cotxe
   Avui anirem a visitar un parell de gorgs o basses del seu curs fluvial situades molt a prop del poble de Riudaura, per arribar-hi no es gaire difícil, entrem al poble i el travessem entrant per el carrer d'Olot, seguidament en comptes d'entrar al nucli del municipi continuem a la dreta per el carrer de la Surita direcció al Molí de la Plana (hi ha indicadors) que continua al sortir del poble amb una pista asfaltada que va seguint la riera (que ens queda a l'esquerra) fins que arriba a un punt que la creua per sobre en una part canalitzada (hi ha una senyal que indica "zona inundable"), just passat axó be una corba força pronunciada on hi ha lloc per deixar el cotxe sense que destorbi gaire, en aquest punt l'he corresponen les coordinades GPS: N-42º11'38.5''  E-2º23'19.6''. Abans de continuar, vos vull fer un incís molt important, compte amb les coordinades, he observat que en alguns navegadors no hi ha el camí de la Surita, queda tallat el carrer com si no seguis, llavors automàticament et busca un lloc que l'hi sembla que s'hi acosta mes, a mi amb va passar i sort en vaig tindre d'en Cinto, l'autor del bloc Natura i Fotografía, amb el que em vaig posar en contacte telefònicament i m'explicà com arribar-hi fàcilment.
   Be, baixem del cotxe i ja a peu reculem com si tornéssim cap a el poble, creuem la riera i a la esquerra ens surt un camí amunt que al principi esta ple de pedra, l'anem seguint sense deixar la riera que ens queda a la esquerra i a uns 50 m. ja trobem la Bassa del Molí de la Plana que es de molt fàcil accés.

Bassa del Molí de la Plana













Es un lloc fres i bonic, on al estiu ens hi podem ben refrescar; vist anirem de cara a veure l'altre que queda forca proper, tornem cap a la pista asfaltada i allà tornem a enfilar en direcció capa el poble, la riera ens queda al la dreta i veurem un pont que la creua, no ni fem cas i seguim avall, a uns 50m. mes o menys veurem que surt un petit corriol a la dreta, cap a la riera, l'agafem, pro compte aquest tros es bastant fotut, primer ve un desnivell en el que el terra al ser argilós rellisca bastant, i tot seguit en trobem un altre bastant mes alt, pro amb unes escales a les que degut al temps i l'erosió no tenen esglaons pro si un cable al seu costat es a dir baixa com puguis si pots ... al arribar a baix ens trobem amb aquest idíl·lic paisatge de compte de fades, ha valgut força la pena baixar (encara que sigui a cops de cul).

Bassa del Saltant

( Fotos preses el ...
... 11/06/2016 )













   Dons ja només ens queda que tornar cap a el cotxe tornant a passar per les "escales" i amunt, que ja haurem passat un bon matí, o tarda.

dissabte, 24 de desembre de 2016

Salt dels Sabaters (Rupit)

   El salt dels Sabaters es troba en el curs fluvial de la riera de Rupit, en el terme municipal del típic
poble català que porta el mateix nom, Rupit.

Rupit desde el camí que baixa cap a el salt
   Per anar-hi no costa gaire, es com si anéssim al Salt de Sallent, deixem el cotxe al pàrquing de Rupit, travessem el pont penjat enfilant cap a la dreta direcció a la església, passada aquesta veurem que surt un carreró a la esquerra (esta indicat) que va al salt de Sallent, passarem per sota unes cases i prendrem un corriol que va baixant riera avall, hi han troços un xic fotuts pro es baixa bé, abans d'arribar, a mig camí trobem un petit mirador i accés al salt de sobre del Molí

Salt de sobre del Molí Rodó
Rodó, salt que hem vist en un altre capítol i ara no s'hi pot accedir, només a la part de sobre, suposo que per seguretat, l'hi fem un cop d'ull i seguim fent camí. Anem seguint corriol avall i a la estona notem que s'eixampla notablement, fa com una petita plaça i a la dreta trobem la font de la Pomareda on al seu costat s'obra una clariana fent-se notar el salt dels Sabaters.

Salt dels Sabaters

Salt dels Sabaters

Salt dels Sabaters
   Després d'haver gaudit del salt, ja per el que falta si tenim temps ens podem arribar al del Sallent, i si no amunt cap a Rupit que hi falta gent.


divendres, 25 de novembre de 2016

Gorgs del torrent de Torrents (Sant Joan de les Abadesses)

   El torrent de Torrents podríem dir que neix prop del coll del Home Mort a uns 1000 m.s.n.m. i desembossa prop del rec de Santigosa a la riera de Santa Llúcia de Puigmal, tot el seu curs es dins del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el seu recorregut no es massa extens pro dins d'ell podem gaudir d'uns gorgs realment preciosos.

Planell orientatiu
   Per arribar-hi no es massa complicat, pro compte amb el GPS, hi ha camins que no hi venen marcats i ens pot donar informació errònia, per axó procuro deixar-vos també un planell orientatiu. Tant si venim de Olot com de Sant Joan de les Abadesses tenim que anar a buscar la carretera GI-521 fins arribar al Coll de Santigosa (1064 m.s.n.m.), punt GPS: N-42º12'39.0''  E-2º19'57.6'', d'allà dalt mateix surt la pista que seguirem, amb cotxe o a peu, també hi trobarem indicadors i la primera curiositat: "un riu petrificat", segons ens explica un cartell posat per l'ajuntament: "Fa 45 milions d'anys una gran xarxa fluvial recollia les aigües dels Pirineus, aquests rius portaven materials fins com les argiles que el riu erosionava donant formes canalitzades on es disposaven els materials grollers; en el pas del temps aquests sediments s'han transformat en roques que veiem en la actualitat com aquestes de la collada de Santigosa". Dons bé, després de veure el riu petrificat ens endinsarem cap a la pista direcció a la ermita de Santa Llúcia de Puigmal, passats uns tres kilòmetres la pista es bifurca, per sort esta tot força ben indicat, nosaltres tindrem que prendre el trencall de la dreta i al cap de només 600 m. ens la trobarem al davant (les coordinades GPS del temple son: N-42º12'59.0''  E-2º21'25.0'').

Santa Llúcia de Puigmal
   Davant mateix de la ermita, al altre costat de la pista, hi ha una petita esplanada on podrem deixar el cotxe i on també hi trobarem una font d'aigua fresca per refrescant-se.

Font de Santa Llúcia de Puigmal
   La ermita es una edificació romànica que consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. La porta queda a la façana de migjorn i el campanar es d'espadanya.














   La primera noticia d'aquesta església es de l'any 913. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic la va tornar a consagrar. Durant el segle XV perdé la seva independència parroquial i passà a dependre de Sant Joan de Vallfogona. A finals del segle XIX i fins ara depèn de l'església de Sant Joan de les Abadesses.

Santa Llúcia de Puigmal
   Vista l'església i el seu entorn seguim la marxa a peu, d'ací als gorgs només ens queden uns 15 minuts seguint la pista per la que hem vingut cap a endavant, es una passejadeta. Son molt fàcils de veure, estan a la esquerra en la mateixa corba que fa la pista, podríem dir que l'aigua del torrent travessa per sobre el camí (jo m'ho vaig trobar així pro es veu que no sempre passa per sobre), a mes estan molt ben indicats.

Gorgs del torrent de Torrents desde el camí
   Aquests gorgs son el resultat de l'acció continua dels salts d'aigua, al darrera i costats d'aquests salts observem una roca porosa anomenada "tosca" o "travertí", es el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes.

Gorgs del torrent de Torrents
   Del camí cap amunt observem tres salts i dos gorgs, si seguíssim avall pot ser en veiéssim algun mes, hi ha desnivell.

Gorg i salt de dalt (les fotografies del damunt han sigut preses el 19/06/2016) 
  Després de veure axó decidim tornar sobres les nostres passes fins al cotxe on ens espera un bon entrapà.


dissabte, 29 d’octubre de 2016

Del pont d'en Bertrana al salt del Tornall (L'Esquirol)

   Avui farem una petita excursió per la Riera de les Gorgues, pro per un indret en el que encara no hi hem baixat, recordem que en blocs anteriors ja hem estat dins del seu recorregut, aquesta riera neix sota el pla d'Aiats fins desembossar al riu Ter en el embasament de Sau, passant per La Foradada i per els peus del salt de La Barra de Ferro, avui nosaltres ens quedarem entre-mig dels dos, al terme de Santa Maria de Corcó, l'Esquirol.
   Per arribar-hi es fàcil, venint de Roda de Ter per la carretera C-153 entrem al poble prenent la BV-5207 direcció al carrer Pedraforca, tombem a l'esquerra per el carrer Major, a uns 140 m. cap a la dreta pel carrer Sant Bartomeu, seguim per el Passeig de les Gorgues, a uns 300 m. tombem a la dreta per el Passeig del Pedró i a uns 1400 m., a l'alçada del nº109 d'aquest carrer veurem que ens surt per l'esquerra un camí, ací comença l'excursió, per els que portin GPS només cal posar les coordinades: N-42º01'19.3'' E-2º21'49.9''.
   Cal també dir que hi ha qui comença l'excursió desde la Font de l'Escudella on hi ha una zona de pícnic i una esplanada per deixar el cotxe, pro desde ací on som entre anar i tornar estalviem uns dos kilòmetres i veurem el mateix (també ho he fet).
   Es recomanable anar ben calçats i procurar que no ens enganxin tempestes degut a la probabilitat d'alçades sobtades del nivell de l'aigua,penseu que travessarem la riera per passeres.
   Be, ja apunt comencem a caminar baixant per el camí que ens porta cap el camp de tir al plat, allà hi ha una cruïlla, nosaltres a la dreta i
baixant cap a la riera que ens quedarà a ma esquerra, a mes o menys 500 m. arribarem al primer punt, el Pont del Moli d'en Bertrana, es tracta d'un pont de dos arcs per on passava el camí eix cap a Sant Bartomeu Sesgorgues i abastia a nombrosos molins fariners dels que veurem les seves restes mes

Pont del Moli d'en Bertrana
endavant, l'any 1940 degut a una riada en caigué la mitat i es canvia el curs fluvial, per axó el pont ara de poc serveix ja que el riu passa per l'altre banda i tindrem que travessar-lo per unes "passeres" o sortejant les pedres, de tota manera el

Gorga del costat del pont
paratge es preciós, val la pena quedar-se una estona contemplant la gorga. Per l'altre llera de la riera surt el camí que tenim que seguir tot tirant riera avall, a la poca estona, a la dreta veiem que surt un corriol sense senyalitzar que ens

Restes del Molí d'en Bertrana
porta cap a el Molí d'en Bertrana, val la pena baixar-hi per gaudir de els tres desnivells d'aigua que forma la riera en aquell indret (al costat del salt hi han unes escales de ferro per poder baixar), també observem per el terra uns sots

Primer desnivell de la zona del Molí d'en Bertrana
excavats a la pedra, signe de l'antiga resclosa del molí, per l'altre costat del molí hi baixa el torrent de Riupregon on també hi havia una resclosa, podem dir que aquest molí estava ben abastat d'aigua i podia fer força producció.

Segon desnivell (on hi han les escales)
Tercer desnivell












Gorgues del Molí d'en Bertrana
 
 
   Tirem endarrere per continuar amb el camí que hem deixat abans, travessem el torrent de Riupregon (els dos cops que hi he passat no portava aigua, si no es qüestió de passeres) i anem continuant fins que trobem un altre indicador, ací tenim que trencar per el corriol de la dreta que seguidament es divideix en dos, ara primer prenem un altre cop per el de la dreta que ens portarà a la edificació del Molí de l'Eixerit on hi ha com una balconada feta amb troncs d'arbre que fa de mirador del salt que es troba al costat mateix, un pic a baix veiem les runes del vell molí, una estança al fons i algunes moles esbargides per el terra, tot axó es el que queda dels antics molins farinaires de la zona ... un grapat de pedres.

El que queda del Molí del Eixerit
Salt del Molí del Eixerit













   Un pic vista l'estança i el salt de prop reculem i per comptes de tornar al camí principal de on veníem, seguim el corriol de l'esquerra que ens baixarà per veure la gorga del Molí del Eixerit, un lloc de comptes de fades.

Gorga del Molí del Eixerit
   La riera va seguint i nosaltres amb ella, ja ens queda poc per arribar a l'últim salt, per comtes de retornar al camí principal anem seguint el corriol per el costat de la ribera arribant a una petita esplanada en la que veiem un corriol que ve de dalt, suposadament del camí principal, unes "tuques" senyalitzant-nos per on tenim que passar, seguim endavant tot decantant-nos cap a l'esquerra i veiem un corriol que baixa tot dret avall, també ens percatem del soroll que fa l'aigua al caure, mig per els sentits i també per l'instint baixem per aquell corriol trobant-nos ja per a fi al davant del Salt del

Salt del Tornall
Tornall, una de les moltes meravelles que amaga aquesta Riera de les Gorgues, ací ens hi estem una bona estona contemplant la majestuositat de la nostre mara Natura, mirant-lo per ací i per allà, de dalt i de baix, no en sortiríem mai,



























i ja res mes, hem assolit el nostre destí, només ens queda tornar sobre les nostres pròpies passes, pro perdoneu si jo amb quedo un xic mes veient aquest espectacle natural.

Contemplant el salt del Tornall (16/04/2016)

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Salt del Roure (Joanetes)

   El salt del Roure es un dels molts que trobem a la Garrotxa i en especial dins la Vall d'en Bas, pro com es pot veure no n'hi ha cap de igual, cada un te el seu encant especial, aquest per exemple es bastant punyeter de fotografiar, o porteu un bon gran angular o el feu amb dos o tres cops, ara que amb els mòbils es pot fer una panoràmica, pro no ens compliquem la vida amb tecnicismes que lo mes bonic es poder posar-se davant amb els peus a l'aigua i admirar-lo mentre l'aigua que cau et va refrescant el cos.
   Per arribar-hi no es gaire complicat, esta dins del terme municipal de Joanetes, una població de La Vall d'en Bas 


(La Garrotxa), desde allà, prenem la carretera GIV-5273 com si volguéssim anar a Torelló per l'antiga carretera travessant la collada de Bracons (no per els túnels de la C-37), desde l'últim carrer del poble que dona a la carretera fins al punt hi ha poc mes d'un kilòmetre, es al segon trencall a l'esquerra de la carretera on també hi ha una casa, el camí que surt abans de la casa sol esta tancat per una cadena ja que es privat i no es pot entrar amb el cotxe, tenim que deixar el cotxe ben aparcat per allà mirant de que no destorbi, per el qui te GPS les coordinades son: N-42º07'02.0'' E-2º24'23.5''

El camí que seguim passa per el costat de la C-37 i per sobre els túnels
   Tot passejant d'ací fins al salt hi ha una mitja hora de bon i distret camí, prenem la via emporlanada que es la que dona accés als serveis i sortides d'emergència dels túnels de la C-37 (túnels de Bracons) i no la deixem fins que s'acaba 

Can Santmateu
convertint-se en camí de terra que va a la vella masia de Can Santmateu, pro abans d'arribar-hi, a l'esquerra veiem un indicador que ens guia cap a el salt, tot travessant el filat per el bestiar enfilem un corriol amunt pro decantant-se cap a la 

Rètol indicador
Muntanyes del Puigsacalm













dreta (a l'esquerra sembla que hi ha un altre camí, aquest NO), tirant direcció a l'ermita de Sant Mateu que ja comencem a veure de lluny mentre admirem les muntanyes que tenim al davant, en la foto d'esquerra a dreta: Puigsacalm, Puig dels Llops, Puig Corneli i treien el nas per el cantó Les Agulles, es un veritable espectacle, ben distrets anem arribant a la 

Ermita de Sant Mateu
ermita de Sant Mateu, amb les portes tancades pro sembla estar ben cuidada, ara atenció, tenim que passar per el camí que passa per davant mateix de la porta, no agafeu l'altre que tira amunt, no se on anireu a parar, ja es l'últim tram, en deu minuts ja hi som, mes endavant trobareu un altre camí a l'esquerra que puja, nosaltres per la dreta tot seguint la riera de Joanetes, cada cop que anem avançant sentim mes fresa d'aigua fins que gaire be de sobte ens apareix el saltant 

Detall del salt del Roure
d'aigua d'entre-mig de la boscúria, es per trobar-t'hi, per tal de poder posar-nos davant d'ell, tenim que passar un xic per sota la seva capa, compte que hi poden haver despreniments i el terreny sol estar molt relliscós, per menys d'un duro ests de cul a terra, un pic a baix es te que passar per sobre les pedres per tal d'esquivar la riera i a la fi ja hi som al 

Salt del Roure
davant, ha valgut la pena, ara ja podem gaudir de la vista d'aquest gegant de uns trenta metres d'alçada, i despares, ja esta, tornem cap el cotxe per on hem vingut i tant contents.

Salt del Roure (les fotos de sobre estan preses el 12/03 i el 01/05 del 2016)