Translate

dimarts, 4 d’agost de 2020

Sant Climent de Taüll (Vall de Boí)

Església romànica de Sant Climent des del poble de Taüll.
   L'església de Sant Climent de Taüll la torbem a l'entrada del poble de Taüll que pertany al municipi de la Vall de Boí i està situat dins la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Aquesta església, és una bona mostra de la riquesa que obtingueren els senyors d'Erill (feudataris dels comtes del Pallars Jussà) en lluitar a la reconquesta al costat del rei d'Aragó Alfons "el Bataller", una bona part dels botins de guerra i recompenses econòmiques els invertiren a la Vall de Boí creant una època d'esplendor en aquesta zona. Una bona prova és la de l'edificació de tres temples gairebé seguits en aquest poble (Sant Martí, Sant Climent i Santa Maria).
   L'església de Sant Climent fou consagrada pel bisbe de Roda-Barbastre en Ramon Guillem el dia 10 de desembre de 1123, quedant documentada en l'acta de consagració que estava pintada en una de les columnes del temple.

Sant Climent de Taüll, absis i cantonada nord-est
    Aquest temple de planta basilical amb tres naus coronades per un absis central i dues absidioles va ser aixecada a principis del s. XII, però aprofitant les restes d'una edificació més antiga del s. XI, això es pot constatar en veure els carreus de la part baixa de l'absis central i els del mur nord que són força irregulars.

Façana principal i campanar de Sant Climent de Taüll.
   La porta principal està a la façana de ponent, és d'arc de mig punt i en els seus orígens havia estat guarida per un porxo actualment desaparegut. La coberta és a doble vessant amb un embigat de fusta que s'arrepenja sobre uns formers aguantats per unes columnes cilíndriques. Els absis tenen una decoració llombarda molt simple però harmoniosa

Detalls decoratius del campanar.
Detalls de decoració llombarda de l'absis central.













al igual que la torre del campanar.
   Al cantó sud-est del temple s'aixeca l'esvelt campanar de sis pisos d'alçada que curiosament està alineat amb els de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i el de Sant Joan de Boí. Aquesta torre quadrada té finestrals en tots els pisos i una decoració d'arquets cecs i frisos de dent de serra. Tant a l'absis central (a la finestra) com al campanar (a la cara nord dels pisos superiors) hi queden restes d'arrebossat amb pintura romànica de color vermell, això fa suposar que en l'antiguitat aquestes esglésies estaven arrebossades i pintades en el seu exterior.

Sant Climent de Taüll, cantonada sud-est i campanar.
   Quan entrem a l'església de sant Climent de Taüll, la vista va cap endavant, en direcció cap a l'absis central, el lloc pot ser més important del temple, lloc on hi havia hagut una pintura internacionalment coneguda com a símbol del Romànic Català, és la que mundialment representa l'art romànic i està declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO igual que totes les esglésies de la vall, m'estic referint a la solemne imatge del Crist en Majestat: el Pantocràtor; però amb

Interior de l'església amb una projecció per veure com era.
Interior de l'església tal com es troba ara sense pintures.













qué ens trobem?, doncs senzillament amb un temple quasi nu de pintures romàniques, ja que pràcticament totes es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la veiem tal com estava abans que el mestre de Taüll (manera en qué s'anomena al mestre que va pintar l'absis central de Sant Climent) comences a pintar la seva gran obra d'art. Ací, in situ, encara es pot veure en els espais frontals que divideixen els absis unes restes de pintures romàniques, a l'esquerre la imatge de Sant Climent (patró de l'església), ho sabem per les lletres que hi ha al seu damunt, a la part dreta de l'absis central, just a l'intradós de l'arc presbiteral, es troba l'escena de Caín i Abel en el moment del magnicidi, al seu costat es troba una altra escena amb una taula parada, representa el banquet del ric Epuló. Al centre dels arcs centrals encara es poden veure dos cercles on hi havia pintures que ara estan al MNAC, també al mur sobre l'absidiola nord podem observar en un costat la figura d'un animal quadrúpeda bastant difícil d'identificar.

Absidiola nord amb una pintura a dalt a la dreta i en el divisor de l'absis la figura de Sant Climent.
    A la nau nord de l'església podem veure la reproducció d'un banc romànic del segle XII, ja que l'original fet amb fusta de pi es troba al MNAC. En aquella època era normal trobar dos bancs al presbiteri, un a cada cantó, era perquè ho fessin servir les autoritats eclesiàstiques o civils. Aquest banc força decorat podria ser un d'aquests dos bancs presbiterals.
Reproducció del banc romànic possiblement del presbiteri.
    Dins l'església de Sant Climent de Taüll també s'hi conserven tres talles originals de l'època romana:
   La imatge restaurada del Crist Salvador, en aquest cas coronat. Aquesta imatge del segle XIII tal com es representava en l'època és una majestat, amb el llibre de la llei a la mà esquerra i beneint amb la mà dreta.
   La Mare de Déu com a tron de Crist, aquesta talla també del segle XIII. Aquesta tipologia és força comú en l'escultura romànica: la verge fa de seient del nen Jesús, simbolitzant un tron de saviesa, mentre la criatura beneeix i aguanta el llibre de les Escriptures amb l'altra mà.
   La imatge policromada del Crist en la Creu. Aquesta talla a diferència de les altres data del segle XII i representa al Crist Crucificat però amb una aparença triomfant, ja que si l'observem no veurem cap mostra de patiment o mort en la seva cara. Diuen que si aquesta imatge és la imatge perduda del Crist a la Creu de Sant Joan de Boí.

Crist Salvador.
Crist en la Creu.
Mare de Déu.
    Aquestes tres precioses imatges romàniques les trobem a la nau sud de l'església de Sant Climent de Taüll.
 
   Una de les coses més espectaculars que podem gaudir dins d'aquest temple és el vídeo mapping que es projecta sobres l'absis central donat vida virtual a les seves parets. D'aquesta manera podem veure com es va dibuixar i pintar aquella meravella del romànic del segle XII, sembla que t'hi trobis dins, pots veure com era realment l'absis major acabat de pintar pel mestre de Taüll.

Moments de la projecció del vídeo mapping.
Virtualització de l'absis major tal com estava en el s. XII.







 





Primer terme del Crist en Majestat, el "Pantocràtor" amb tota la cúpula de l'absis.
   El que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Sant Climent de Taüll, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada amb la projecció del vídeo mapping. Per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.

   Per acabar, us deixo amb un vídeo recopilatori de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que he tractat fins a aquesta data (Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll) amb una breu explicació de la seva història, espero que us agradi:


(22/02/2020)


Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2019.


diumenge, 19 de juliol de 2020

Uelhs deth Joèu (Val d'Aran)

Els Uelhs deth Joèu.
   Poc abans d'arribar al bell paratge d'Artiga de Lin a uns 1400 msnm més o menys trobem aquesta espectacular cascada aranesa que desembossa a les aigües del riu Joèu.
   Per anar-hi, partim de Vielha direcció a França, a uns 8,3 km a l'esquerre deixem la carretera principal per desviar-nos cap al poble de Es Bordes, del mig d'aquest preciós poble aranès surt la pista asfaltada en direcció a Artiga de Lin la qual va vorejant el riu Joèu i és la que és la que ens portarà cap al nostre destí.

Planell orientatiu.
   Depèn de l'època de l'any en què hi anem ens podem trobar amb la pista restringida a l'altura del Plan dera Capèla, que es troba a uns 5,5 km de Es Bordes i on hi ha una zona habilitada amb aparcaments per deixar el cotxe, aquest lloc es troba al punt GPS: N-42º 41' 51.0''  E-0º 42' 30.7''. Les dates i hores en què hi ha restriccions, és a dir que haurem de deixar el cotxe ací són: del 20 de Juliol al 10 de Setembre de les 10 h a les 17 h (aquests horaris me'ls ha tramès molt amablement l'oficina de turisme del Val d'Aran a l'hora de fer aquest bloc (2019)). 

Zona d'aparcament del Plan dera Capèla.
   En el Plan dera Capèla hi ha el centre d'interpretació de l'Artiga de Lin on trobarem tota mena d'informació sobres el lloc, aquest està situat al costat mateix de l'ermita de la Maire de Diu dera Artiga de Lin, d'aquest punt surt un trenet turístic que ens porta fins als Ueths deth Joèu i a Artiga de Lin dins l'horari de les restriccions de carretera.
   Si pugem fora d'aquests dies o horaris de restricció, podem seguir amunt amb el nostre vehicle, llavors, continuarem uns 2,2 km més fins a trobar l'aparcament dels Uelhs deth Joèu des d'on ja se sent la forta remuga de l'aigua, d'allà prenem un camí que baixa tot dret pel mig del bosc i ens porta al mateix davant d'aquesta meravella de la natura, els Uelhs deth Joèu:
Uelhs deth Joèu
    "Uelhs deth Joèu" traduït al català vol dir ulls del diable o de Júpiter, no com altres interpreten o mal escriuen dient els ulls dels jueus que en aranès seria Uelhs deth Joeu, compta amb els accents que poden variar molt el significat d'una cosa i crear falses històries.

Uelhs deth Joèu des del pont del camí a Artiga de Lin.
   Hem de saber que aquestes aigües vénen de la glacera de l'Aneto, allà s'hi troba el Forau d'Aigualluts que no és més que un clavegueró que per sistema càrstic recull les aigües de fusió portant-les per sota terra fins a l'Artiga de Lin, aflorant novament a la superfície en els Uelhs deth Joèu. Això va comprovar-ho en l'any 1931 el científic Norbert Casteret abocant fluoresceïna (un colorant) en el Forat d'Aigualluts i veient com sortia pels Uelhs deth Joeu.

Balcó-mirador dels Uelhs deth Joèu des del camí que puja a Artiga de Lin.
   Des d'ací si hi ha temps, travessant un pont i seguint un corriol pel costat de la cascada podem pujar en un quart d'hora o vint minuts fins al preciós paratge d'Artiga de Lin on trobarem el refugi i un paradisíac paisatge d'alta muntanya. 


Uelhs deth Joèu pujant cap a Artiga de Lin
Un bon lloc per relaxar-se.




      








   A causa del poc temps que ens quedava, ja que se'ns escapava el "trenet" i veníem de lluny vaig quedar-me a mig pujar, ja tinc excusa per tornar, però amb més temps,  ara us deixo amb el vídeo que vaig gravar aquell dia, fins a la propera.



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2019.


dimecres, 1 de juliol de 2020

Santa Maria de Taüll (Vall de Boí)

Vista del poble de Taüll des d'on sobresurt el campanar de Santa Maria.
   L'església de santa Maria de Taüll la trobem al bell mig del poble de Taüll que pertany al municipi de la Vall de Boí i es troba a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Igual que totes les esglésies de la vall està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, però és l'única que ha deixat generar l'assentament de la població al seu voltant.

Església de Santa Maria de Taüll.
   El primer document escrit que es troba d'aquesta edificació és l'acta de consagració, que fou l'11 de desembre del 1123 pel bisbe de Roda-Barbastre, Ramon Guillem, just un dia després de la consagració de Sant Climent de Taüll, aquest fet mostra la importància dels recursos que els senyors d'Erill destinaven a la Vall de Boí a l'inici del segle XII. La major part de l'edifici pertany a aquell segle, però observem que a la base del campanar els carreus, a diferència dels altres, són força irregulars, el que fa suposar que aquesta església està edificada a sobre d'un altre més antiga. Cal esmenar que durant el s. XVIII es varen fer vàries reformes, entre les quals l'enderrocament de l'absis sud per fer una sagristia, però en la restauració dels anys setanta (del segle passat) l'església tornà al seu estat original tal com la podem veure ara.

Façana sud on s'obre una porta lateral.
   Aquesta església és de planta basilical amb tres naus coronada amb un absis central i dues absidioles laterals. Té una coberta de bigues de fusta a doble vessant, el seu pes reposa sobre uns arcs de pedra (formers), que descansen sobre uns pilars cilíndrics, els quals divideixen l'espai interior en tres naus. A l'interior, la nau dreta hi queda interromput el pas a causa de la presència del campanar. L'església compta amb dues entrades, la principal al mur oest i al mur sud al costat de la torre del campanar se n'hi obra un altre, totes amb arc de mig punt.

Interior de l'església, a la dreta s'observa la porta del campanar.
   A l'interior de l'església trobem la reproducció de les pintures originals que es varen arrancar, com també les de les altres esglésies de la vall, entre els anys 1919 i 1923, podent-les gaudir ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
   La pintura que presideix l'absis central és l'escena de l'epifania, a sota hi ha una sanefa que separa l'escena principal de les altres, seguidament a sota, a banda i banda de la finestra trobem sis apòstols, més avall hi ha una faixa amb uns

Interior de l'església amb les tres naus, els absis, les columnes i els formers de pedra.
medallons circulars on dins es troben animals reals i fantàstics, i a la part més baixa de l'absis veiem un acabat com si fossin cortinatges.
   La resta dels murs de l'església estaven decorats amb pintures al fresc d'una qualitat diferent de les de l'absis, eren pintades per un altre mestre. En l'actualitat al mur sud entre la capçalera i el campanar trobem unes pintures amb representacions de l'Antic i el Nou Testament.
   A l'exterior, encara avui es poden veure en els pisos superiors del campanar restes pictòriques que decoraven la torre, eren motius geomètrics de color vermell que destacaven amb el blanc de l'arrebossat.

Façana llevant-nord.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Santa Maria de Taüll, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.



Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2019.


dimarts, 16 de juny de 2020

Saut deth Pish (Val d'Aran)

Saut deth Pish.
   Dins el bell marc de la vall de Varradòs situat al val d'Aran i a uns 1600 msnm trobem aquest preciós "doble" salt d'aigua de 20/25 metres d'alçada.
   Per arribar-hi, partint de Vielha, prenem la carretera N-230 en direcció França, a uns 5,6 km en arribar a la rotonda del Pont d'Arròs prenem la primera sortida direcció Arròs, al mateix tombar, veurem l'indicador per anar cap al salt tot prenent

Planell orientatiu.
la pista asfaltada del "Camí de Varradòs" la qual va pel mateix costat del riu Varradòs. Anem seguint pista amunt tot endinsant-nos per la preciosa vall de Varradòs, després de travessar el riu, a uns quatre quilòmetres d'haver començat la pista, trobarem a l'esquerre un desviament que porta cap a l'ermita de sant Joan d'Arròs, però nosaltres seguim recte sense desviar-nos.
   Per tot el camí no parem de veure boniques vistes de la vall, de les muntanyes que l'envolten, des d'alguns punts de les

Vista dels cims Aneto i Maladeta.
més llunyanes, per exemple, a uns 3,3 km d'haver passat el desviament cap a sant Joan d'Arròs, quasi al costat del "Barranc deth Lauet Long", a la dreta de la pista hi ha un lloc per aparcar el cotxe des d'on podem veure una preciosa vista de l'Aneto (3.404 msnm) i la Maladeta (3.308 msnm). Més endavant, si és que ens ha vingut la gana i volem parar a esmorzar abans d'arribar al nostre destí, a uns dos quilometres, trobarem a la dreta el desviament cap a una preciosa zona de pícnic a la llera del riu Varradòs, que ja ens esmena la Marta Dachs en el seu bloc "SOM DE PÍCNIC", allà hi trobareu tots els detalls de la dita zona.

Pont que travessa el riu Varradòs.
   Passats 1.600 m de la zona de pícnic arribem al Pla d'Artiguetes, lloc on es troba l'aparcament del Saut deth Pish, just en el punt GPS: N - 42º 46' 36.3''  E - 0º 49' 57.0'', allà deixem el vehicle i ens posem a caminar, travessem el pont del riu Varradòs i més endavant un altre de més petit, als pocs metres a la dreta arribem al "Barratge deth Varradòs" (llac de Varradòs) des d'on ja es pot començar a veure el salt.

Barratge de Varradòs.
   Ja des d'ací, des de l'esquerre del camí que va pujant cap al mirador del salt ja podem gaudir de precioses vistes del majestuós Saut deth Pish:

Saut deth Pish.
   L'aigua del salt, prové d'uns quilòmetres més amunt, del lloc dit "Er Embut" o "Horat der Unhòla" (L'Embut o Forat d'Unhòla) que no és més que una depressió d'uns 60 m de fondària per on el riu Unhòla poc després de sortir del "Estanh Gran de Liat" es precipita en forma de cascada desapareixent entremig de la grava que es troba en el fons, llavors, per un procés càrstic l'aigua disol la roca, tot circulant per dins de conductes i fissures subterrànies fins que torna a sortir a la superfície al Saut deth Pish.

Saut deth Pish, a dalt a la dreta s'observa el mirador.
    Aquesta cascada està formada per dos salts, la part superior i principal d'uns 15 a 20 m d'alçada i la inferior en té aproximament cinc. Seguint pel camí amunt fins a arribar al mirador, allà quedem plantats davant mateix del salt principal, depèn de com bufa el vent fins i tot ens arriben espurnes d'aigua a la cara, és impressionant estar al seu davant.

Salt principal del Saut deth Pish.
   Després d'admirar aquest preciós salt ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, nosaltres personalment vàrem anar a dinar a la zona de pícnic que us he esmenat abans on es gaudeix de pau i natura, ara bé, no oblideu d'emportar-vos la brossa i dipositar-la en un contenidor i si potser recicleu-la. Bé, ara us deixo amb el vídeo que vaig fer per complementar aquest relat:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 14/08/2019.

diumenge, 31 de maig de 2020

Pantà de Cavallers (Vall de Boí)


Presa de Cavallers.
     El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor, el trobem a la capçalera de la Vall de Boí, just al començament del riu La Noguera de Tor, és el punt d'inici d'innumerables excursions d'alta muntanya.
   Per arribar-hi, partint del Pont de Suert, prenem la carretera N-230 direcció França i a poc menys de dos kilòmetres ens

Planell orientatiu.
desviem a la dreta per la L-500 direcció a Caldes de Boí, passat el poble seguim recte per una pista asfaltada que ens porta cap al pantà, a uns 500 m trobarem la caseta del punt d'informació del parc i un desviament, a la dreta és va al Centre d'Interpretació Ambiental de Toirigo (on també hi ha un campament juvenil), però nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra travessant per un pont el riu Noguera de Tor. Continuem amunt pel costat del riu tot gaudint del preciós paisatge que ens envolta i observant que la vall cada cop es va fent més estreta, a uns 2,1 km de la cruïlla del punt d'informació, a la dreta, veiem un desviament de terra que ens endinsaria al Planell de Remordi (un bon lloc per passar una estona), seguim i un xic més amunt tornem a travessar el riu en un punt on val la pena de parar (si es pot) per veure

Salt des del pont que travessa el riu La Noguera de Tor.
el petit salt que es forma en aquest punt, és molt bonic. Ja gairebé som al nostre destí, només cal passar quatre corbes més i ja trobarem el primer aparcament del pantà (a uns 800 m del salt), però si podem, millor seguir cap al segon aparcament, així haurem de caminar menys per pujar a dalt la presa, pels que porteu GPS només cal apuntar les següents coordenades: N - 42º 35' 04.3''  E - 0º 51' 18.6''.

Vista de la presa abans d'arribar al segon aparcament.
   Un pic deixat el vehicle al segon aparcament, el qual queda al mateix peu de la presa,  podem veure des d'ací la magnificència d'aquesta obra del tipus dit de "contraforts" que fa 70 m d'alçada per 360 m de longitud. Perquè la pujada no es faci tan costerosa he decidit retornar a peu per la carretera fins al punt on hi ha la barrera perquè els cotxes no puguin pujar fins dalt de l'embassament i des d'allà seguir a peu fins a dalt de la presa.

Vista dels aparcaments des de dalt la presa, al fons els Espadats de Comalestorres.
   Tot pujant cap a l'embassament i al mateix temps anant guanyant alçada gaudim d'unes espectaculars vistes dels paratges que ens envolten, com els cims dels Espadats de Comalestorres, les quals igual que d'altres del seu voltant són força apreciades pels escaladors  per les seves rectes parets, en arribar a dalt de la presa assolim els 1781 msnm, una cota ja bastant respectable.

Espadats de Comalestorres.
     Aquest embassament construït l'any 1960 té una capacitat de 16 hm³ rebent les aigües dels barrancs de Comalestorres, Punta Alta, Comadespada, Malavesina, Les Llastres i del riuet que bé de l'estany Negre. A sota d'aquest

Pantà de Cavallers.
pantà, s'hi amaga l'antic estany de Cavallers i la Cascada de Cavallers, un tros de vall que ha quedat negat per les aigües.
   Quan arribem a dalt de la presa, pel nostre davant surt un corriol que tot vorejant l'embassament fins al final, ens portaria cap a la cascada de Riumalo i més endavant a l'estany Negre, però el dia en què hi vaig pujar el vent bufava amb molta força i decidí seguir l'excursió un altre dia (em vaig quedar gelat).

Pantà de Cavallers des de dalt de la presa.
   Per acabar us deixo amb un curt vídeo que vaig fer aquella tarda:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 13/08/2019.


dijous, 30 d’abril de 2020

Aramunt Vell (Conca de Dalt).

   Avui farem esmena d'un petit poble emmurallat, medieval i que en la seva època hauria de ser força pintoresc, parlarem d'Aramunt Vell, un poble que quedà deshabitat entre els anys 40 i 60 del segle XX, anem-ne a fer cinc cèntims:

D'esquerre a dreta: al fons la serra de Pessonada, Aramunt Nou (Les Eres) i dalt del turo Aramunt Vell.
   La vila d'Aramunt pertany a la comarca del Pallars Jussà (Lleida), aquesta, pertanyia al terme municipal que portava el mateix nom i estava formada per la unió amb els municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Toralla i Serradell. A partir de l'any 1994 aquesta unió de pobles, és a dir aquest municipi, canvià el nom pel de Conca de Dalt. Però anem a l'origen de la questiò:
ARAMUNT VELL

Aramunt Vell.
   En aquesta vella vila situada dalt d'un turó a 628 msnm, confrontant al sud amb el riu Carreu i a ponent amb el barranc de Mians, ben posada en lloc estratègic, ja que a prop hi passa el camí ral que unia l'Urgell amb França,  també es diu que fou un dels llocs on s'establiren els colons durant la romanització. Aquest poble segurament va arrancar el nucli des de l'interior del castell d'Aramunt i ja se'n té constància documentada per primer cop l'any 959 quan rebia el nom d'Eramonte.
Planell orientatiu.
     Per arribar a aquest mausoleu històric, partirem de La Pobla de Segur prenent el desviament que hi ha abans o després de passar el pont que travessa el riu Flamisell, tot depèn d'on vinguem és clar, seguidament passarem una rotonda i després travessarem el riu Noguera Pallaresa, un pic passat el pont veurem a l'esquerra el desviament cap al poble del Pont de Claverol, però nosaltres seguim recte, tot vorejant el pantà de Sant Antoni, sense deixar la via principal

Planell orientatiu.
fins a arribar a Aramunt, en arribar al poble, veurem un senyal a l'esquerre que ens indica el camí cap a Aramunt Vell, el prenem i al mateix sortir del poble es torna amb pista forestal, només cal seguir-la i al cap de 3,5 km arribarem al nostre destí, pels que porteu GPS només cal anotar les següents coordinades: N - 42º 12' 03.3''  E - 0º 59' 54.4''. Just en aquest

Al fons la serra de Pessonada i al nostre davant la Torre dels Moros.
punt i després de passar pel davant de l'ermita romànica de Santa Maria, ens plantem a l'entrada del poble, deixem el cotxe en un cantó del camí per no destorbar el poc transit que hi ha i en baixar ja veiem al nostre davant la "Torre del Moro" un dels vestigis que queden del vell castell d'Aramunt. Prenem el corriol que puja en el sentit contrari de la torre del

Entrada al poble per la part alta (camí de Pessonada).
castell direcció cap al poble, ja a primer terme ens trobem amb l'advertiment de la perillositat que hi ha si ens endinsem per dins del nucli urbà, el poble està caient i ens podria caure alguna paret a sobre, és perillós entrar-hi. Malgrat l'advertiment, segueixo amb molta precaució endavant, tot enfilant la pujada, abans d'arribar a les primeres cases, ja es

Part alta del poble, a l'esquerre s'observa una torre del castell i part de la muralla adossada a l'església.
pot observar una part de muralla i una torre que estan adossades a l'església de Sant Fruitós, lloc on es troba també el portal de les Fuses, una de les dues portes que té la vila closa d'Aramunt, l'altre portal, el principal, es pot veure entrant per baix des del pla on hi ha el raval de les Eres que és el que forma el nou poble d'Aramunt. Seguim pel corriol amunt i

Interior del barri de la primera casa entrant al poble mà la dreta.
Primeres edificacions a l'entrar al poble per dalt.













passem entremig de les dues primeres cases del poble, una pràcticament enderrocada i l'altre sembla com si es volgués rehabilitar, més endavant trobem un descampat, una mena d'antiga plaça d'entrada al poble des d'on podem gaudir d'una preciosa vista del raval de les Eres ("Aramunt Nou") i del pantà de Sant Antoni.

Vistes del pantà de Sant Antoni i "Aramunt Nou" des de dalt d'Aramunt Vell. 
   Després d'admirar aquestes precioses vistes, trobem un petit corriol que ens deriva cap a l'esquerre tot conduint-nos cap al nucli de la població, vorejant per sota de l'antic cementiri anem a parar fins a les escales que pugen cap a l'església parroquial de sant Fruitós, un bon lloc des d'on es pot admirar el campanar, aquesta església d'una sola nau

Façana de l'església romànica de sant Fruitós d'Aramunt.
Estret carrer que puja pel costat del cementiri cap a l'església.













havia estat coberta per una volta de canó, l'absis és gòtic , però la nau presenta restes d'un romànic força antic, pot ser preromànic. Tant l'absis com la nau presenten una gran alçada i amplada, aixó fa suposar que aquesta església gaudia de gran importància en la seva època. Més tard, en temps més moderns s'obriren unes capelles als laterals de la nau.

Capelles obertes als costats de la nau central de l'església.
Absis des de l'interior de la nau.













   Ara aquesta joia arquitectònica per culpa de la deixadesa es veu força malmesa i possiblement irrecuperable.
  Cal fer esmena que al poble a més de la parròquia de Sant Fruitós hi havia dues esglésies més: la també romànica però més petita de Sant Antoni i l'ermita de Sant Joan.
   Amb ganes de sortir d'entremig de les edificacions, no fos cas que ens caigués un tros de roc per barretina tornem a prendre el camí que baixa cap al centre del poble, però en vista de la degradació força avançada de la vella vila, decideixo fer quatre fotos des d'ací dalt, ja que no val la pena jugar-se el físic per anar a tafanejar per un lloc on et pot caure qualsevol cosa per sobre, siguem prudents.

Vista del poble des del carrer que baixa de l'església.
   Com he dit al principi la gent començà a emigrar de la vila pels anys quaranta cap als pobles més grans o cap a la ciutat a causa de la manca de possibilitats que hi havia ací, l'estructuració de la vila en si ja era un problema, en ser closa (les cases tancaven el nucli urbà) queda aïllada totalment de l'exterior, només hi ha dues entrades amb un desnivell a salvar de 40 m entre una i altre, des del Portal de Baix fins al de les Fuses només hi ha un sol carrer mal empedrat, estret

Ací s'aprecia el malmès que està el poble i al fons veiem el barranc de Mians.
i fent ziga-zagues, és a dir que és totalment inviable per cap vehicle, per allà només hi podien passar les cavalleries i els ramats que per cert junt amb el cultiu dels cereals les oliveres i la fruita seca eren els principals ingressos dels habitants de la vila. Altres, pot ser més nostàlgics o que simplement volgueren seguir conreant la terra es desplaçaren més avall,

En aquesta fotografia s'aprecia com la vegetació envaeix el poble.
però a tocar del poble, en un lloc anomenat "Les Eres", així es formà un raval que ha acabat convertint-se el nucli nou d'Aramunt. L'èxode acabar a finals de la dècada dels 60 o principis dels 70 del passat segle quedant la vila totalment despoblada a mercè de la total degradació.
   La veritat que és llàstima que per la nostra deixadesa es perdin llocs tan bonics i plens d'història, un poble que data de la primeria del romànic s'està esvaint del mapa sense que ningú hi faci res, és deplorable.
   Com que jo no vaig poder entrar a l'interior del poble pel seu avançat estat de deteriorament, us deixo l'enllaç del bloc d'en Faustino Calderón: Los Pueblos Deshabitados, aquest home l'any 2010 va poder-hi entrar fent un magnífic treball sobre Aramunt Vell.
   També sotes aquestes línies us deixo amb un petit vídeo del dia en què hi vaig estar:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 12/08/2019.