Translate

dissabte, 3 de febrer del 2024

Font de la Tosca o cascada de l'Escala Alta (Alt Àneu).

Font de la Tosca o Cascada de l'Escala Alta.

   Aquest preciós salt el trobem dins el terme municipal de l'Alt Àneu a uns 1400 msnm dins la comarca del Pallars Sobirà. Les seves clares aigües desembossen directament al riu Noguera Pallaresa davant del prat de l'Escala Alta i per aquest motiu molta gent el coneix amb el nom del prat, però en realitat el seu nom és el de Font de la Tosca.

Plànol orientatiu.
   Per arribar-hi, és molt senzill i no s'ha de caminar gaire, tan sols un quilòmetre i mig mal contat.
   Sortint d'Alós d'Isil amunt per la pista de Bonabé (que és una estreta pista la qual està asfaltada fins al lloc on deixarem

Foto presa tot pujant per la pista de Benabè.
el vehicle), passarem la serradora d'Alós i passats uns 3,8 km d'aquest punt arribarem al refugi del Fornet, pel camí podrem admirar els paisatges muntanyencs que ens envolten. Quan arribem al refugi veurem que té servei de bar restaurant i un bon aparcament, ja que és un punt de partida de moltes excursions, també hi ha zona de pícnic. Pels qui porteu GPS, les coordinades són: N - 42º 43' 32.6"  E - 1º 06' 24.7".
 
Refugi del Fornet amb el seu gran aparcament i al fons la caseta del guarda del parc.
   Allà  ben aparcats deixarem el cotxe i començarem a caminar travessant les barreres del parc i seguint per la pista de Bonabé que ara ja és de terra. El camí és força planer, podríem dir que no haurem de salvar cap desnivell en aquesta petita caminada, ja que el refugi està a 1371,2 msnm i el punt final es troba a 1394,5 msnm, és a dir que només pujarem 23,3 m en un kilòmetre i mig que caminarem.

Camí i a l'esquerre l'aparcament.
La Noguera Pallaresa
   Tota l'estona anirem vorejant el riu Noguera Pallaresa, passant per preciosos prats de pastura on segurament veurem animals, si anem amb un gos, cal portar-lo fermat, per tal que no espanti el bestiar que hi ha deixat anar i també perquè no tinguem cap ensurt.

Animals pasturant a la vora del camí.
Prat del Port de Salau.



   Passat 1,2 km del refugi, veurem a la nostra esquerra un corriol que baixa cap al riu tot travessant el prat de l'Escala Alta i a uns 100 m un pont que porta el mateix nom que el prat, passem pel pont on des de dalt podem veure precioses
Pont de l'Escala Alta (des de la cascada).
Riu Noguera Pallaresa i més amunt la Borda del Pubill.
vistes del riu i més amunt de la Borda del Pubill, quan ens posem a l'altra llera del riu, allà mateix surt un altre corriol que recula riu avall el seguim i a uns 200 m trobarem la Font de la Tosca.

La Font de la Tosca o altrament dita Cascada de l'Escala Alta.
   Com podeu observar en el moment en què hi he anat no queia gaire aigua, només un petit rajolí brollava d'aquesta gran font que quan va carregada d'aigua sembla una veritable cascada, però en l'any en què hi he anat a causa de la gran sequera que arrosseguem l'hem trobat així, de tota manera no deixa de ser espectacular aquesta formació rocosa tota plena de molsa.

Font de la Tosca.
   Bé, doncs, ja hem vist la font de la Tosca, ara ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al refugi on tenim el cotxe, però si anem sobrats de temps, us recomano fer un tros més de camí amunt per poder gaudir del paisatge que ens brinda la mare Natura a la qual hem de respectar i cuidar.

Ací s'ajunten les aigües que vénen de la font de la Tosca amb la Noguera Pallaresa.
   Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula de la caminadeta.


   Les fotografies i la pel·lícula han estat preses el 03/08/2023.

dilluns, 1 de gener del 2024

Son (Alt Àneu).

Son des del camí de Jou.
   El poble de Son el trobem a 1387,8 msnm dins el terme municipal de l'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà.
   Aquest poble antigament era anomenat "Son del Pi", però en unir-se l'any 1970 amb els pobles de València d'Àneu, Sorpe i Isil per formar el nou municipi de l'Alt Àneu es quedà amb el nom de Son.

Plànol orientatiu.
   Son, ja és esmenat en l'Acta de Consagració de la seu d'Urgell l'any 839, però aquesta cronologia està molt discutida. El poble torna a ser esmenat l'any 1076, junt amb l'església de "Sancti Iusti". Per aquella època era domini dels comtes de Pallars, després de Pallars Sobirà, més tard passà als marquesos de Pallars i ducs de Cardona i per últim als ducs de

Casa en ruïnes i al darrere el campanar romànic de Son.
Medinaceli, els quals en foren senyors fins al final de l'Antic Règim.  A partir de les disposicions de la Constitució de Cadis, el municipi fou creat l'any 1812 i es mantingué independentment fins a la seva incorporació a l'Alt Àneu com he dit abans.

Carrer Major.
Carrer Major cantonada amb el carrer de les Eres.




   








   Encara que no consti oficialment a cap lloc, la cultura popular i el boca a boca (el qual ha quedat reflectit en alguns escrits) diu que l'antic terme de Son tenia un enclavament dins el terme de Tredòs, es tracta de la Muntanya de la Cendrosa de Son, amb 2410 msnm, al nord del circ de Saboredo i dels estanys de Pigadèr, entre els rius de Ruda i d'Aigoamòtx. Segons la dita popular es deia: "Mentre lo món sia món, la Cenrosa serà de Son".

Casa del carrer Major.
Carrer de Sant Pere.













    L'antic municipi de Son, tenia una extensió de 27,07 km² dels 217,76 que té ara amb el municipi complet, aquest antic municipi era el segon més gran dels que formaren l'Alt Àneu.

Sant Pere de l'Abadia.
Sant Pere de l'Abadia.













   El poble de Son és l'únic nucli habitat de l'antic terme, dins aquest, s'hi troben algunes bordes, el centre Mont Natura Pirineus a les Planes de Son i també el refugi del Pla de la Font, al qual podem arribar prenent la carretera de Son a Jou i a 3,1 km trencarem a la dreta per una pista de terra que continuarem durant uns 7,6 km arribant al pàrquing del Pla de la Font que ens quedarà a la dreta, des d'allà haurem de seguir a peu i a uns 500 m arribarem al refugi. Ací estan, ja val molt la pena acabant-se d'arribar fins al mirador de Fogueruix, total el tenim a uns 15 min del refugi, només hem de travessar tot el Pla de la Font fis a arribar al penya-segat on es troba el mirador, des d'aquell punt a part de meravelloses vistes podrem veure Espot sota nostra. 

Refugi del Pla de la Font (2015 msnm).
Vistes des del mirador de Fogueruix (2110 msnm).













   El poble es força bonic, manté el tipisme de poble ramader d'alta muntanya, passejar pels seus tranquils carrers es força relaxant. Son, comptava amb tres esglésies romàniques, una era la desapareguda Mare de Déu de Bellero, la qual patí un ensorrament entre els anys 1958 i 1960 quedant pràcticament en runes, a l'abril de l'any 1974 per fer-hi passar el nou camí a les Planes es va acabar d'enderrocar, quedant com a únic vestigi una pica d'aigua que varen conservar uns 

Pica d'aigua, única peça que queda de l'església de la Mare de Déu de Bellero.
veïns del poble i que ara es pot veure dins l'església de Sant Just i Sant Pastor. Un altre de força curiosa és la de Sant Pere de l'Abadia la qual encara que conserva l'absis i tota la seva estructura exterior, per dins està totalment modificada com si fos una casa, aquest edifici durant molts anys fou l'escola, residència de mestres, ajuntament, rectoria i a l'últim terç del segle XX passà a ser un habitatge particular. 

Església romànica de Sant Just i Sant Pastor de Son.
   Però l'església més important és la que trobem en entrar al poble, la de Sant Just i Sant Pastor, una bellesa del romànic dins les valls d'Àneu. Aquest temple fou construït entre els segles XI i XII, apareixent citat per primer cop l'any 1076 en una donació dels alous de Son a Santa Maria de la Seu i l'any 1998 va ser declarada bé cultural d'interès nacional. L'Església consta d'una sola nau amb l'afegiment posterior de les capelles laterals i la sagristia. Aquesta nau està capçada per un absis semicircular amb decoració llombarda, arcuacions i lesenes, essent il·luminat per tres finestres repartides desigualment. L'entrada principal consta d'una porta amb arc de mig punt sota un porxo a la façana de migdia. 

Cementiri, torre-comunidor i església de Son.
    El campanar pot ser que sigui la peça més destacada d'aquesta construcció, consta de planta quadrada i quatre nivells amb escala interior, cada nivell està separat per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer nivell són d'esqueixada recta, les del segon geminades i les del tercer i quart triforades. Les columnes de les finestres són cilíndriques amb capitells mensuliformes. El campanar és coronat amb una teulada de pissarra amb una agulla força alta. 
Retaule gòtic de Son.
   A l'interior del temple podem veure un retaule gòtic del s. XV del mestre de Son i d'en Pere Espallargues el qual consta de 23 peces que representen diferents escenes religioses, inclòs el martiri dels Sants Just i Pastor. Al voltant del retaule, a la paret est troben unes pintures murals dels segles XVI i XVII que representen diversos personatges religiosos com les virtuts, el crist ressuscitat, els quatre evangelistes i el pare etern entre d'altres. Aquestes pintures varen ser descobertes en unes restauracions l'any 1992.

Representació de les virtuts.
Pintures murals s. XVI i XVII.
Part de la pintura mural del sostre representant el pare etern.
Pintures murals trobades sota el cor.
   També sota del cor trobem unes altres pintures, que encara que no tan definides com les del presbiteri també cal esmenar. Ja que ens trobem sota mateix del cor, podem accedir-hi per unes escales i des de dalt tindrem una altra visió de l'església.

Cor.
Presbiteri des del cor.













   A part del retaule i les pintures, dins l'església es conserven altres peces d'art força interessants, al baptisteri hi ha una pica baptismal rodona decorada amb motius geomètrics i vegetals, recolzada sobre tres peus també decorats amb elements geomètrics, també hi trobem una pica rectangular d'oli decorada amb figures humanes i un cavall. Fora del baptisteri en trobem un altre d'oli de dos cossos, decorada amb lleons una àliga i un xai.

Pica d'oli.
Pica baptismal.
.

 










   En sortir de l'església, però dins del seu recinte, a l'esquerre es troba el cementiri i a la nostra dreta al costat de la porta del tancat veiem el que avui és conegut com a torre de les hores o comunidor, el qual està construït sobre la torre de defensa de Son, també d'època romànica. Els dos primers metres d'aquesta edificació corresponen a la torre romànica, que era de planta circular. La resta de la construcció és de base quadrada, encara que per l'exterior es vegi arrodonida per adaptar-se a la inicial. Diuen que des d'aquest comunidor s'exorcitzaven les tempestes.

Entrada al recinte de l'església amb la torre de les hores o comunidor de Son.
     Si seguiu pel camí de Jou, a un quilòmetre del poble en una corba, a l'esquerre torbareu un lloc per aparcar, des d'allà tindreu una preciosa panoràmica de les Valls d'Àneu.

Vista de les Valls d'Àneu.
   Per acabar, cal dir que a finals de l'any 2023 al costat de l'església s'ha instal·lat un plànol interactiu que us guiarà pel poble tot indicant uns punts on trobareu uns codis QR que per mitjançar del telèfon mòbil els podreu escanejar i obtenir informació sobre sis temes que tenen a veure amb el poble: 1) el conjunt monumental, 2) el romànic, 3) el món rural, 4) la casa pirinenca, 5) festes i tradicions, 6) el món energia.

Les fotos del damunt han estat preses el 03/08/2023.



dissabte, 2 de desembre del 2023

Castell de Solius (Santa Cristina d'Aro).

Entrada del castell de Solius (foto presa des de l'interior del castell).
   El castell de Solius el trobem dins l'entitat de població de Solius, la qual pertany al municipi de Santa Cristina d'Aro, comarca del Baix Empordà, província de Girona.
   Per anar a aquest curiós castell primer haurem d'arribar a l'església barroca de Santa Agnès de Solius, edifici barroc del

Santa Agnès de Solius, i monestir cistercenc de Santa Maria de Solius.
s. XVIII, el qual es troba al costat del monestir cistercenc de Santa Maria de Solius on hi ha una plaça amb molt espai per poder deixar el vehicle, just al punt GPS: N - 41º 48' 52.0"  E - 2º 57' 43.0". Un pic ben deixat el cotxe, tornarem a peu un tros enrere fins a trobar un desviament cap a la dreta, aquest camí ens adreçarà cap a una urbanització que travessarem

Plànol orientatiu.
pel mig. Seguirem pel carrer principal tot deixant un desviament a la dreta, més endavant el camí es bifurca, nosaltres anem cap a l'esquerre i a uns 200 metres ens sortirà un corriol a la dreta, el prenem i no el deixem fins a arribar al peu del castell. Arribarem a una esplanada plena de pins i alzines i cap a l'esquerre trobarem l'entrada a la fortalesa.

Part de la muralla i entrada al recinte del castell de Solius (foto presa des de l'exterior del castell).
   D'aquest castell situat dalt d'una penya escarpada en queden pocs vestigis, una part es va reedificar amb motiu de les guerres del s. XIX. En una paret fortificada es conserva una porta d'arc rebaixat que dóna accés a un petit pati d'on surten unes escales, la majoria d'elles estan picades directament a la pedra, a la dreta en trobem unes que pugen cap a la muralla i enfront unes altres que es dirigeixen a dalt del castell, a la part sobirana, tot pujant per les escales observem uns forats rodons els quals servien per posar estructures de fusta i així tancar l'accés al recinte. També a mitja muntanya es conserva una cisterna feta de pedra, la qual està mig tapada per la boscúria.        

Escales esculpides a la pedra que pugen cap a la part sobirana i la torre.
   El castell de Solius o també dit en l'antiguitat castell de la Roca, és un castell d'època medieval, sent bastit entre els segles XII i XIII. El 1057 Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, esmenten que Ramon Seniofred d'Olius tenia un alou en propietat a Solius i per posar fi a les disputes pels límits territorials, aquest es compromet davant dels comtes a no tenir cap castell ni torre sense el seu permís, això vol dir que per aquells temps no hi havia cap fortificació a la zona, és a dir que el castell de Solius era una casa normal, però en perill de guerra es transformava en fortalesa.

Escales que pugen cap a la torre.
Escales que pugen per la dreta a la muralla.

   El castell de la Roca s'esmena per primer cop l'any 1208. El 1210 era possessió d'Arnau de Creixell, bisbe de Girona, que en el seu testament del 1214 en parla com el "meum castrum integro de Ruppe". Per raons econòmiques el seu successor el permutà al sagristà Guillem de Montgrí, això incomodà al monestir de Sant Feliu de Guíxols el qual inicià un procés judicial que no es resolgué fins al 1394 a favor de la sagristia major de la catedral de Girona, aconseguint dominar tot el terme des de la riera de Ridaura fins al mar fins al s. XIX.

Arribant al recinte sobirà.
Vista de la muralla des de baix.


   Durant la Guerra Civil Catalana, el 1462 el castell cobrava impostos als ramaders que portaven bestiar cap a la capital catalana, cosa que va ajudar a formar un conflicte per la indignació dels pagesos remences el 1467. El castell també apareix documentat en un document del 1485 quan se n'apoderà Miquel Safont de Cassà de la Selva en plena Guerra dels Remences. Durant aquesta guerra el castell va anar canviant de mans, i entre d'altres, s'hi va mantenir un escamot de cent pagesos a les ordres de Narcís Goxat de Llambilles.

Petita muralla de la part alta del castell.
   Al final d'aquests conflictes el castell tornà als seus propietaris i amb el temps va anar perdent importància a causa del seu difícil manteniment. L'any 1830 en plena època Carlina, el propietari de can Dalmau (finca veïna) hi va fer obres que són les restes que es conserven fins ara.

D'esquerre a dreta: can Dalmau, Turò de l'Home (280 msnm), Pedralta i el Montclar (343 msnm).
   Un pic arribem a dalt del castell, ens trobem amb les restes de la torre i casa envoltades per un pati des d'on s'albiren espectaculars vistes de la rodalia, entre la que destaquem la penya on es troba la Cova dels Moros o del Forn on hi ha una cova picada a la roca que hom creu d'origen prehistòric.

Penya on es troba la Cova dels Moros o del Forn.
   A causa de la poca solidesa de les últimes obres, la part que quedava al sud-est, va ser enderrocada per una forta tramuntana que bufà el nou de setembre de 1969, però encara en podem veure les restes.

També des de dalt del castell vistes de Santa Cristina d'Aro i Platja d'Aro.
   Vist això i amb molta cura de no caure ni malmetre res tornem a baixar fins a la porta el castell i d'allà a l'esplanada de pins i alzines, per tornar al cotxe podem fer-ho per on hem vingut o directament més de pressa per un corriol que s'intueix en direcció nord, passant pel costat de les primeres cases de la urbanització i deixant-nos al carrer que entra a ella, tot havent fet una petita ruta circular.

Església de Santa Agnès i monestir de Santa Maria de Solius amb els camps que els envolten.
   Ja res més, ara us deixo amb una petita pel·lícula de la visita del castell de Solius.



Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 08/05/2023.