Translate

dimarts, 17 de juliol de 2018

Sant Feliu de Savassona (Tavèrnoles)

Sant Feliu de Savassona.
   L'ermita de sant Feliu de Savassona està edificada en un lloc privilegiat, dalt d'una gran roca enfront de l'antic castell de Savassona i a frec del precipici que cau sobres un meandre del riu Ter, en el bell mig d'un vell poblat ibèric, en el terme municipal de Tavèrnoles, comarca d'Osona en la província de Barcelona.
   Per arribar-hi no és pas gens dificultós, prendrem com a punt de referència el preciós poble de Tavèrnoles al que  arribarem prenent la carretera BV-5213 que surt de la C-153 en direcció al monestir de sant Pere de Casserres, passat el poble, a uns 1500 m a l'esquerra trobarem al costat de la carretera un espai per deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 57' 22.0''  E - 2º 20' 23.0'', des d'ací començarem la nostra passejada a peu, us deixo un planell perquè veieu més clar el recorregut, encara que està força ben senyalitzat:

Planell orientatiu.
   En aquesta petita passejada, abans d'arribar a l'ermita podrem veure un bon grapat de coses ben curioses que ara, a mesura que anem avançant, us aniré detallant, comencem doncs:

Vista de Sant Feliu des de l'aparcament.
Inici del camí.













   Des de l'aparcament surt un camí i al seu costat el corriol que hem d'agafar, pugem dalt del marge i seguim direcció al nostre destí tot vorejant uns camps, al cap de poc tros, just quan som gairebé sota l'ermita ens trobem amb una gran roca de gres d'uns dotze metres d'alçada i pràcticament quadriculada a aquesta gran mole de pedra n'hi diuen "el Dau" a

El Dau.
El Dau.













partir d'ací, si som bons observadors, podrem veure inscripcions a moltes pedres, però les més importants les trobem passat el "Dau", tot recta endinsant-se cap al bosc de pi roig trobarem uns indicadors que posen, primer: "La Pedra de les Bruixes" i seguidament "La Pedra de l'Home". La primera que trobem és la de les bruixes, té una clivella central que la divideix amb dues meitats, tota ella es troba intensament gravada amb símbols (petròglifs) dels que la gran majoria són cruciformes (uns cinquanta) amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems, nou ferradures, sis cassoletes, diversos cercles, i d'altres figures entre les quals podem destacar dues formes en "V", dues en "8" i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels dibuixos i de les tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia, les atribucions més freqüents van de l'edat del bronze a l'edat mitjana.

Pedra de les Bruixes.
Detall amb les creus.













   La Pedra de l'Home o també dita del Nen, presenta diversos gravats d'entre els quals ressalta una figura antropomorfa de traç ben definit però desproporcionat i força simple; consta d'un cap gran amb ulls i boca, el cos, dues cames curtes amb grans peus, el braç dret està enganxat al cos i l'esquerra fent angle sobre l'abdomen, les mans són també força grans. Les atribucions cronològiques d'aquesta pedra és igual que l'altra, de l'edat del bronze a la mitjana.

Pedra de l'Home
Detall de l'home.













Cartells explicatius al costat de cada pedra.

   Aquestes pedres i d'altres de l'entorn que també tenen petròglifs, l'any 2012 varen ser netejades i tractades per experts per tal d'evitar que es desdibuixessin els gravats.
   Les pedres gravades del pla de Savassona, han sigut motiu d'innumerables llegendes i comtes populars. Diu una de les històries que els gravats els varen fer unes bruixes enemistades amb el baró de Savassona com a signe de venjança i advertiment, ja que aquest noble estava molt lligat a la Santa Inquisició, havent participat com a president del tribunal en un procés de bruixeria, on la inculpada fou torturada i finalment penjada a la forca.
   Vistes aquestes pedres tornarem enrere fins al Dau on veurem un altre indicador, el de "La Pedra del Sacrifici", ens endinsem cap a l'altre cantó de bosc i ens la trobem al davant, es tracta d'una gran roca de gres isolat d'unes 400 tones de pes, de ben

Pedra del Sacrifici (cara de llevant).
Pedra del Sacrifici (cara de ponent)





























segur despresa del carener principal, el bloc presenta diverses deformacions a la roca, solcs i forats fets artificialment per la mà de l'home, a la seva banda de ponent fa una balma on a sota es trobaren unes restes arqueològiques en unes excavacions que començaren l'any 1960 a causa d'unes troballes de l'any 1958, en aquestes excavacions, es trobaren dos enterraments, un d'ells força ben conservat, era el d'una dona d'uns 25 anys col·locada en posició fetal, a la que l'hi agafaren uns ossets dels peus per fer la prova del carboni 14, la qual donà el resultat que l'antiguitat de les despulles eren d'uns 2345 anys aC per tant aquell lloc era dedicat als enterraments durant el Neolític Final i el Calcolític (2500 - 1800 aC). Els diferents estris trobats en les excavacions es poden trobar en l'actualitat al Museu Episcopal de Vic.

Rètol explicatiu davant la Pedra del Sacrifici.
   Diu la llegenda que des de temps immemorials la Pedra del Sacrifici era un lloc sagrat, utilitzada per fer sacrificis humans i la sang dels sacrificats anava regalimant per les canaletes que hi han gravades en la roca. Molts segles més tard, les bruixes hi celebraven els seus rituals, ací es valoraven les seves malifetes i si no havien fet prou mal, eren mortes sobre la pedra, després, les bruixes provocaven una gran tempesta i així, amb l'aigua es netejava la gran roca de la sang escampada quedant com si res hagués passat. Pel fet que antigament la gent es pensava que s'hi havien fet sacrificis humans i a totes aquestes llegendes a la pedra l'hi ha quedat aquest nom.

La Pedra del Sacrifici.
     Si hem estat atents, abans d'arribar al davant la Pedra del Sacrifici, haurem vist l'indicador del corriol que surt cap a l'ermita de Sant Feliu, doncs el prenem i comencem a pujar cap al cim de la roca on està situada, no hi ha pèrdua, el

Escales medievals.
Camí que puja cap a l'ermita pel costat de la balma.





























camí està molt ben senyalitzat, en enfilar l'últim tram, passem pel costat d'una balma on el camí al final de la pujada es transforma en unes escales construïdes en l'edat mitjana per assolir l'ermita, un parell de corbes i ja hi som.

Façana de Sant Feliu de Savassona.
   L'ermita de sant Feliu, és una edificació formada per una sola nau romànica, conservant l'absis rectangular lleugerament trapezoidal d'època preromànica (s. X - XI), esta coberta per una volta de canó. Hi observem dos portals,

Lateral amb la porta de migdia.
Lateral de migdia amb l'absis.













l'original al mur de migdia d'arc de mig punt adovellat i a ponent n'hi ha un de construcció posterior (s. XVI), amb un estel salomònic inscrit dins d'un cercle a la dovella central. El capcer està coronat per un campanar d'espadanya, en el que s'obren dos finestrals d'arc de mig punt. Hi ha poques referències sobres aquesta ermita, la més antiga que trobem és de

Interior de l'església.
Vista des del darrera.













1037, quan un tal Guifred va fer donació d'unes terres  a la parròquia de sant Pere de Savassona i diversos instruments a la casa de Sant Felio, més tard fou anomenada Sant Felio de la Roca tal com apareix en un document de l'any 1302.
   Per tot el vol de l'ermita podem veure dipòsits excavats en la roca amb els seus desaigües, uns van a un altre dipòsit i

Dipòsit i tombes antropomorfes.
altres desembossen al precipici. A la pedra que hi ha darrere de l'absis, a part d'un dipòsit podem veure unes quantes tombes antropomorfes, són petites i algunes estan millor conservades que altres, ja que és un pas molt habitual dels excursionistes per veure les esplèndides vistes des de l'estimball que dóna a un meandre que fa el riu Ter.

Vistes des del darrere de l'absis. 
   Des del costat de l'ermita també podem gaudir d'unes vistes del Castell de Savassona que per cert es queda al costat mateix del lloc on hem aparcat el cotxe i abans de marxar ens podem acostar a veure'l.

Vista del castell de Savassona des de l'ermita de sant Feliu.
   Des del "pàrquing", a l'altre cantó de la carretera veurem que surt un camí, aquest va en direcció al castell, però compta de no molestar, ja que està habitat, abans d'arribar al castell, a la dreta ens trobarem amb l'església romànica de sant

Sant Pere de Savassona.
Pere de Savassona, edificada al s. XI i remodelada alçant la nau en el s. XVII, després en quatre passes ja som davant del castell, aquest està documentat en el 890 sota el domini dels vescomtes d'Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona que esdevingueren senyors de la Baronia de Savassona, en el s. XII encara hi manava aquesta família,

Castell de Savassona.
però per falta de descendència posteriorment fou venut. Als segles XVII i XIX patí unes renovacions, però en l'actualitat encara conserva elements medievals com els murs de defensa i una torre triangular dins de l'edifici.

   Ja ho veieu, hem fet una matinal ben completa, tant de bellesa paisatgística com d'història i pel qui no l'hi hagi quedat prou clar, us deixo amb un petit curt perquè ho acabeu de veure bé, però el millor és anar-hi.



Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut presos entre els dies 06/11 i 18/12 del 2017.



dijous, 21 de juny de 2018

Salt del torrent de Pastuira (Setcases)

Vista de Setcases des de Tregurà de Dalt (2014).
   Ens dirigirem cap a Setcases que serà el punt de partida de la petita excursió que farem cap al salt del torrent de Pastuira, només ens caldrà caminar uns 700 m per arribar-hi, però si algú vol caminar més, pot seguir pel camí endavant tot i fent l'itinerari núm. 3 que es troba en les rutes de la web oficial de Setcases.

Planell orientatiu.
    Un pic arribem al poble, podem deixar el cotxe a l'aparcament que es troba a l'esquerra de la carretera que puja cap a Vallter 2000, més o menys al punt GPS N - 42º 22' 28.6''  E - 2º 18' 07.0'', des d'allà prenem el carrer Fondo que ens porta cap a la botiga de queviures "Ca la Núria", al davant mateix de la seva porta, a l'esquerra, surt un carreró que empalma amb el carrer d'en Ponts que seguirem fins a trobar el carrer de la Font que és el que ens portarà a l'inici del nostre recorregut.
Camí que prendrem al final del carrer de la Font.
   Prenem el camí de terra que es troba al final del carrer de la Font que no és més que l'antic camí que portava cap al poble de Tregurà de Dalt tot passant pels "solans", peces de terra situades en bancades on els habitants de Setcases tenien els horts. Aquest camí amb lleu pujada segueix paral·lel al riu Ter que ens queda sota nostre, més endavant trenca cap a la dreta tot seguint el curs del torrent de Pastuira des d'on es poden gaudir de precioses vistes.

Al fons pic de Pastuira (2373 msnm).
Entrada a Setcases.













   Més endavant, passada la corba ens endinsem cap a la boscúria, comencem a escoltar la remuga de l'aigua, cada cop som més a prop del torrent, als pocs metres i al bell mig del camí trobarem el salt davant nostre, ja que el torrent travessa el camí i just en aquest punt es troba el salt.

Salt del torrent de Pastuira.
   És un salt format per petits saltirons que salven el desnivell de la muntanya i que des del camí es poden veure força bé, cada saltiró té la seva bellesa particular.

Detall del salt (sota el camí).
Detall del salt (part alta).













   En un cas de què faci poc que hagi plogut cal anar preparat, ja que el camí estarà tot cobert per l'aigua i haurem de travessar-lo amb passeres o mullant-nos els peus.

Salt del torrent de Pastuira (des de sota el camí).
Salt del torrent de Pastuira (des del camí).













   Aquest torrent que neix per sota del pic de Pastuira desembossa després del seu curt però força desnivellat recorregut al riu Ter poc abans d'arribar a Setcases.

Salt del Torrent de Pastuira.


Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 28/08/2017



diumenge, 27 de maig de 2018

Estany Gento (La Torre de Cabdella)

Estany Gento
   Estany Gento és l'estany que queda més baix del circ lacustre dels Jous, tot i així està una alçada de 2.141 msnm, es troba dins el terme municipal de la Torre de Cabdella a la comarca del Pallars Jussà.
   Per arribar a aquest preciós estany haurem de travessar la Vall Fosca tot seguint el riu Flamisell que ens portarà al

Planell orientatiu.
nostre destí. Prendrem com a punt de partida La Pobla de Segur, d'allà anirem per la N-260 en direcció cap a Pont de Suert, passats uns 9,7 quilometres, en arribar al poble de Senterada prenem un desviament a la dreta  per la L-503 cap a la Torre de Cabdella, passarem de llarg aquest poble i tots els que ens trobarem al davant (Espui, La central de Cabdella i Cabdella), introduint-nos tot seguit en una pista asfaltada fins al lloc on deixarem el cotxe: l'embassament de Sallente (de Senterada fins ací haurem fet uns 26,7 quilometres), just al punt GPS: N - 42º 30' 25.8''  E - 0º 59' 21.6''.

Embassament de Sallente des del punt on hem deixat el cotxe.
   L'embassament de Sallente a part de ser el punt de partida del riu Flamisell, recull l'aigua del pantà dels llacs de Cabdella, per tant de l'estany Gento i dels 26 llacs interconnectats de la capçalera d'aquest riu, en la fotografia de sota podem veure el torrent de Sallente que baixa pel barranc de la Lara i desembossa a aquest pantà.

Cascada del torrent de Sallente
    Sota l'embassament, es troba la central hidroelèctrica de "Sallente-Estany Gento" inaugurada l'any 1985. Aquesta central és reversible, és a dir que pot bombar aigua de l'estany inferior (Sallente) al superior (Gento).

Embassament de Sallente des d'estany Gento.
   Des d'ací per pujar a l'estany Gento ho podem fer de dues maneres, a peu per la canal del Pigolo prenent després un tram de la vella via del carrilet fins a arribar al destí (7 quilòmetres entre anar i tornar), o bé agafant el  Telefèric de la Vall Fosca que salvant un desnivell de 450 m amb 14 minuts ens deixa al peu de l'estany; bé, jo aquest cop he optat per pujar

Telefèric
Vista de l'embassament de Sallente des del telefèric













amb el telefèric. Aquest telefèric va ser construït per F.E.C.S.A. (Forces Elèctriques de Catalunya S.A.) el 1989 per la construcció de la central reversible abans esmenada, pot portar fins a 25 tones, en acabar les obres, es va cedir per l'ús turístic.

Final del telefèric a estany Gento.
Telefèric i al fons l'embassament de Sallente.













   Un pic arribem a dalt, en baixar del telefèric veurem l'alberg equipat amb bar-restaurant per poder fer un mos i si cal també quedar-nos a dormir, ja que des d'ací surten una infinitat d'excursions pel parc de Sant Maurici-Aigüestortes, tenim

Vista de l'alberg bar-restaurant i a l'esquerra l'estany Gento.
més o menys a prop 32 estanys per veure, pics propers als 3000 msnm (Peguera i Montsent de Pallars) i com no, la famosa ruta pels refugis del parc dita dels "Carros de Foc". Nosaltres ens conformarem en fer un xic de la "Ruta del Carrilet", la qual és ideal per fer en família (uns 5 quilòmetres tota sencera), mentre us faré cinc cèntims de la importància que té aquest estany.

Estany Gento des de l'alberg.
   L'estany Gento ocupa el centre d'una cubeta glacial excavada sobre roca granítica presentant la forma d'amfiteatre, pel cantó de llevant té la seva sortida d'aigües natural, lloc on el 1914 es construí una presa de 199 m de longitud i 20 m d'alçada màxima destinada a augmentar la seva capacitat que és ara de 3,24 Hm³. Sota ella s'inicia el torrent d'Estany Gento que es depenja per la muralla del circ de Sallente desembassant a l'estany de Sallente.

Presa d'estany Gento, al fons a l'esquerre les torres de traspàs d'aigua cap a Sallente i l'alberg.
   Estany Gento té una rellevància especial, ja que és l'estany que recull l'aigua de tots els estanys de la capçalera del riu Flamisell (excepte el de l'estany Tapat). Un canal soterrat que comença a l'estany Foser (d'on també mitjança canals soterrats hi han arribat les aigües dels set estanys del circ de "La Coma del Mig" i dels sis del circ de la Cogomella), recollint també les aigües del torrent de Sallente i dels sis llacs del circ Tort-Morto, desembossa a l'estany Gento formant

Cascada formada pel canal que ve de diversos estanys i desembossa a l'estany Gento.
una vistosa i cabalosa cascada prop del telefèric. També per un canal soterrat desembossen a l'estany les aigües dels estanys Mar i Colomina, pertanyents com Gento al circ dels Jous. Les aigües de l'estany Frescau quan està ple, baixen per un dret barranc al peu de la Pala Pedregosa.

Pel camí del telefèric cap a la presa d'estany Gento.
   D'estany Gento surt un canal de conducció cobert de cinc quilòmetres amb un desnivell de sis metres portant el líquid element fins a la cambra d'aigües, des d'on s'aprofita el caient de 836 m per generar energia a la central de Cabdella, lloc que recomano visitar perquè allà es troba el "Museu Hidroelèctric de Cabdella" molt interessant de visitar, ja que ens ensenyaran el funcionament de la central.

Edificacions que es veuen pel davant de la presa.
   Aquesta titànica obra projectada el 1911 i posada en marxa en un temps rècord de 23 mesos (el 1914), fou realitzada amb mitjans molt precaris, a pic i pala, sort del carrilet que arribava fins al peu de l'estany Gento transportant les canonades i tots els estris que es feien servir per a la interconnexió dels estanys, fins a 4.000 obrers pujaren per aquelles contrades passant calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern, diu que la Vall Fosca és un dels indrets més freds de Catalunya, el 2 de febrer de 1956, en l'observatori d'estany Gento s'enregistrà la temperatura rècord més baixa de la península ibèrica: -32ºC.
Presa d'estany Gento i via del carrilet
   Un dels promotors (per no dir el principal) fou en Emili Riu i Periquet (Sort 1871 - Madrid 1928), empresari i polític, membre del partit lliberal.


Camí per la via del carrilet.
Primer pont de la via del carrilet,
a baix a la dreta es veu l'embassament de Sallente,














   Tot xino-xano, sense adonar-nos mentre anem admirant el paisatge, arribem al primer pont del carrilet i decidim tornar sobre les nostres passes cap al telefèric, que ens queda un bon camí encara per arribar a casa.

   Us deixo amb un vídeo explicatiu de l'excursió:


Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2017