Fenals i el seu camí de ronda (Lloret de Mar).

Des de sobre la cala d'en Serraïma, la punta d'en Sureda, la punta de Fenals i la punta

des Cabdells al fons.

   Per fer aquest preciós camí de ronda, haurem d'anar a la població de Lloret de Mar la qual es troba a la comarca de la Selva. En entrar en aquesta població marinera venint de Blanes per la carretera GI-682, en una rotonda tombarem a la dreta direcció als Jardins de Santa Clotilde per l'avinguda de Fenals, passarem una cruïlla i a la pròxima rotonda tornarem a trencar a la dreta per l'Av. de Santa Clotilde que ens portarà a una altra rotonda que queda enfront dels jardins. En aquesta rotonda prendrem el carrer Pius Font i Quer que passa pel darrere de l'institut de Lloret i l'anirem seguint fins al capdamunt de la pujada, un pic a dalt, a la nostra dreta veurem l'entrada a la platja de Fenals, per allà haurem de deixar el vehicle, ja que per aquest punt començarem la nostra ruta. Pels qui porteu GPS el punt és: N - 41º 41' 34.5"  E - 2º 49' 38.2".

Plànol orientatiu.

   Un pic ben deixat el cotxe (a l'estiu és zona blava de pagament) ens dirigirem cap al punt de l'entrada, al camí que baixa cap a la platja, anirem baixant pel mig del pinar fins a arribar a una mena de plaça-mirador on hi ha uns quants bancs per poder gaudir de les precioses vistes que s'albiren des d'allà. Aquest mirador està situat a sobre el "Sorral d'en 

Racó d'en Sureda

Punta d'en Sureda.

Sureda", si seguim a l'esquerre pel penya-segat ens posarem al damunt del "Racó d'en Sureda" i davant ens quedarà una mena d'illot que se'n diu: "Punta d'en Sureda", d'aquest punt gaudirem d'unes bones vistes, des de sa Agulla fins a la

Vista des del mirador: ses Illetes, Illa des Bot i al fons la punta de "s'Agüia".

punta de Fenals, si bé ho mirem, a sota comença la platja de Fenals, ara estem situats a sobre el que en diuen "la Casa del Mar". Continuarem el nostre camí tot baixant cap a la casa del mar on al seu davant comença el passeig marítim de 

Començament de la platja de Fenals amb la "Casa del Mar"

Pineda on hi ha el mirador.

Fenals, seguirem per aquest passeig en el qual de tant en tant anirem trobant algun banc per si algú vol reposar, arribarem a un punt en què trobarem un gran parc esportiu per totes les edats sota l'ombra dels pins. 

Llevantada del 20/01/2024.

Obres al passeig marítim (13/05/2014). 

   En el moment de fer el bloc aquest tram es veia interromput per culpa d'una gran llevantada que hi va haver el 20/01/2024 la qual s'endugué una bona part d'aquest passeig, normalment la platja en aquest tram és més ampla, fins i    

Tros de platja davant la casa del Mar.

Vista de la platja al principi del passeig.

tot podríem dir una mica salvatge, pel paisatge de bosc i roques que es troben en aquesta punta. Passat el parc esportiu que he esmenat abans, per l'esquerre ens ve un altre camí i comença la part més turística amb hotels i apartaments a la

Entrem a la zona hotelera.

"Xiringuito" al final de la platja de Fenals.

 

llera de la platja, ací el passeig es fa més ampla interactuant amb serveis i "xiringuitos". Arribats al final de la platja de Fenals, comença un altre tros de camí que va vorejant la costa per entremig de les roques, arribem a un punt, al costat de la "Roca Blanca", que passarem per dins d'un petit túnel que travessa la roca, llavors, un xic més enllà el camí puja tot

El "Roc Blanc" al costat del túnel.

Miradors del penya-segat.

enfilant-se pel penya-segat fins a arribar a uns miradors des d'on es dominen unes precioses vistes de la costa i els penya-segats, però encara cal pujar més, hem d'assolir l'alçada del castell del s. XI de Sant Joan de Lloret el qual es troba a una alçada de 60 msnm i en arribar-hi si volem el podem visitar.

Pujada al castell de Sant Joan de Lloret de Mar (s. XI).

   Passem el castell i al seu costat trobem un mirador, anem baixant suaument passem per un altre mirador, just per sobre "l'espenyador d'en Creus", just després el camí torna a fer una altra baixada més sobtada descendim tot dret fins a arribar un altre cop a la llera del mar, davant nostra se'ns obre un preciós paratge, quasi indescriptible, hem arribat a la

Arribant a cala Banys.

Vista des del mirador de "l'espenyador d'en Creus".

meravellosa cala Banys, és realment un llogaret de somni, hi ha tot d'entrades d'aigua que van jugant amb les roques, un lloc que fora de temporada s'hi troba la pau i tranquil·litat desitjada, és per quedar-se una estona meditant, la natura i tu.

Cala Banys.

Cala Banys

Sortint de cala Banys.

   Després de gaudir de la pau que dóna aquesta bonica cala, seguim el nostre camí tot enfilant una suau pujada ajudada per unes escales que ens condueixen fins a la punta d'en Rosaris lloc on trobarem una estàtua de bronze que representa

Estàtua de la dona marinera.

la dona d'un mariner que mira lluny a l'horitzó esperant l'arribada del seu home.

   Bé doncs ací acaba el nostre camí de ronda de Fenals, si seguim arribarem a la platja gran de Lloret de Mar on podrem tornar sobres les nostres passes cap al cotxe per la costa o bé per l'interior per entremig dels edificis, vosaltres veureu, jo torno per la costa. 

Vista de la platja gran de Lloret de Mar des de l'estàtua de la dona del mar.

   Pel qui no l'hi hagi quedat prou clara la passejada us deixo amb una petita pel·lícula perquè ho veieu en moviment:

Les fotografies del damunt estan preses entre el 03/03/2019 i el 13/05/2024

i la pel·lícula els dies 02/03/2024 i 13/05/2024.

La Torre Roja (Sentmenat i Caldes de Montbui).

Torre Roja vista des de Caldes de Montbui.

   El complex arqueològic de la Torre Roja, el trobem en el turó de la Torre Roja, a cavall entre Caldes de Montbui i Sentmenat (la torre està dins el terme de Sentmenat i el poblat iber en terme de Caldes de Montbui). Tant hi podem arribar des d'un poble com de l'altre, des de Sentmenat, haurem d'anar a buscar el carrer del Gato Pérez, que es troba dins el polígon industrial que hi ha al costat del cementiri, just al punt GPS: N - 41º 37' 04.8"  E - 2º 08' 23.7" surt el camí que ens portarà a la cruïlla del "Roure Gros", punt on es troba amb el camí que bé de Caldes de Montbui i es puja cap a la Torre Roja. De tota manera jo ho he fet des de Caldes de Montbui, sortim des de la plaça de la Font del Lleó, que  està 

Plànol orientatiu des de Caldes de Montbui.

a la mateixa plaça que l'ajuntament (Plaça de la Font del Lleó), prenem el carrer del Pont que ens portarà al pont de les Cremades des d'on veurem el pont romànic, passarem pel costat del complex esportiu i del parc de can Rius fins a arribar a la plaça de Taunusstein d'on surt el carrer de la Torre Roja el qual seguirem, passarem per camps masies i hivernacles fins a arribar a un desviament que baixa cap a la font de les Escales, el deixem i seguim amunt fins a arribar a la cruïlla del Roure Gros, allà trenquem a la dreta amunt, passarem pel costat de les runes de l'ermita de Sant Miquel de l'Arn i seguirem camí amunt fins a arribar al collet de la Torre Roja on prendrem un corriol que ens surt per l'esquerre i és el que ens portarà fins al davant de les restes del poblat iber.  

Vista de Caldes de Montbui des del camí.

   En arribar veurem un jaciment arqueològic amb un grapat de pedres disposades com a parets de les cases i carrers, però durant el recorregut per la llera del poblat trobarem uns rètols que expliquen tota la trajectòria de la gent que allà hi vivia i així poder entendre tot el que veiem (almenys quan hi vaig pujar jo hi eren). 

   Abans de començar el passeig per les instal·lacions, cal dir que la primera menció històrica d'aquest turó de 400,6 msnm fou l'any 1335 i se cità com a Puig Castellar i no va ser fins al 1529 que va ser tornat a citar però com a turó de la Torre Roja. 

Restes iberes del poblat de la Torre Roja.

   Aquest poblat el trobem a 377,4 msnm i està datat del s. VI aC, segons els estudis de les troballes es pensa que estaven allà des de l'ibèric antic, finals de l'edat del bronze o principis de la del ferro, el director de les excavacions de l'any 2004 en Abel Fortó, va establir una seqüència cronològica del jaciment, arribant a la conclusió de què es forma aproximadament l'any 750 aC i perdurà fins al s. I aC.

   Podríem dividir aquest assentament iber laietà en quatre fases diferents, el poblat ocupava tot el turó però de diferent manera a cada època, ja que s'han fet excavacions puntuals pels vols on s'han trobat murs de pedra i altres indicis.

Foto presa des del vessant on podem veure diferents èpoques de construcció.

   La primera ocupació humana del lloc es data a partir de la segona meitat del s. VI aC fins a mitjans del s. V aC el poblat es repartia en un perímetre d'uns 600 m² per tot el turó en cabanes escampades sense mantenir cap ordre ni alineació, estaven edificades sobre la pedra mare, semi excavades al subsòl i tenien una sola estança, el material que empraven era punible, rarament algun mur de pedra. A la roca s'hi han trobat uns forats excavats on plantaven els pals pels puntals de les cabanes o per una hipotètica muralla. Aquestes restes són les que es troben a més profunditat tocant directament a la roca.

Sota les bardisses hi ha les restes d'una paret de la primera fase.

    A la segona meitat del s. V aC el poble canvia d'aspecte i l'ocupació es prolonga durant el s. V i IV aC (segona fase). En aquest moment es produeix l'abandonament de les cabanes aïllades, adoptant-se una xarxa totalment urbana estructurada principalment a partir d'una muralla o mur de tancament i un carrer perimetral paral·lel, on a banda i banda

Vista parcial de la zona excavada..

s'edificaren les cases. La muralla perimetral que tenia quasi un metre d'amplada, discorre paral·lela al vessant est del poblat i en l'actualitat es troba molt afectada a causa de les construccions de les cases de fases posteriors. Les cases eren construïdes amb parets de pedres irregulars lligades amb argila o argamassa, la coberta estava composta per un embigat de fusta cobert per una argamassa d'argila lligada amb palla i elements vegetals. Hi havia cases de diferents mides, unes sols tenien una estança i d'altres més, les seves superfícies oscil·laven entre els 20 i 50 m², fins i tot, en una

Vista parcial de la zona excavada.

s'hi ha trobat una llar de foc. La part urbanística constava pel moment d'un sol carrer documentat el qual té unes dimensions de 15 m de llarg per 1,3 m d'ample al sector nord i 2,1 m al sector sud, es troba pavimentat amb lloses planes, per la poca amplada que té, se suposa que només era concorregut per persones i animals de càrrega, no hi podia passar cap carruatge. Aquest carrer es troba a tres metres de la muralla i com he dit abans amb cases adossades a banda i banda, és a dir que algunes cases per un cantó tenien el carrer i per l'altre feien servir la muralla com a paret.  

Vista parcial de la zona excavada.

   A finals del s. IV aC el poblat torna a canviar d'una manera important (tercera fase), sobretot en la seva trama urbana, però no es pot apreciar massa degut a les construccions fetes en fases posteriors, les quals destruïren parcialment aquestes.  La muralla es manté, però el carrer s'amortitza i és ocupat per noves construccions cada cop més complexes. Aquesta etapa es prolongà fins a finals del s. III o als inicis del s. II aC, al final el poblat fou abandonat per complet, segurament en el context de la segona guerra Púnica o bé en les campanyes de Cató. 

Vista parcial de la zona excavada.

   Passa pràcticament una centúria amb el poblat oblidat i abandonat, fins que a inicis del s. I aC es reocupà la zona, pot ser que a finals del primer quart de segle (quarta i última fase ibera). Ara la muralla desapareix, però en alguns trams és aprofitada per fer paret, els habitatges són molt més complexos que les últimes, per edificar buscaven superfícies planes, i si no les trobaven, reomplien el terreny perquè hi quedessin, també aprofitaren els murs i les parets de les antigues cases, per això es troben les fases més antigues mig desaparegudes. Aquestes noves cases tenien diversos habitacles amb un pati central, el qual feia de distribuïdor. Cada habitacle tenia la seva funció, domestica, magatzem, taller, etc. En

Part de la primera casa entrant al poblat (fase 4).

una de les cases es descobrí un habitacle obert, sense sostre, el qual el feien servir per fondre ferro, els ibers tenien molta fama entre els grecs i els romans per treballar molt bé aquest metall. En les cases hi solien haver desaigües per sota de les habitacions per tal de poder desaiguar l'aigua que queia al pati cap a fora de l'habitatge. Les cases tenien una superfície que oscil·lava entre els 180 i els 260 m². També sota d'algunes habitacions, s'hi han trobat enterraments perinatals, en total sis del s. I aC i un documentat del s. III aC, tots tenien una edat entre sis i nou mesos de vida fetal (és una cosa bastant estranya, ja que els ibers incineraven als seus morts). Durant el tercer quart del s. I aC va davallar la producció de materials, el taller metal·lúrgic va ser amortitzat i l'habitacle es dividí en dues habitacions, el poble començar a caure en decadència per acabar desapareixent a finals del s. I aC.

Detall, possible desaigua o espitllera.

    Passaren vuit o nou segles fins que no es tornà a poblar el turó, va ser un petit assentament medieval entre els segles VIII i X dC, se'n té constància per la troballa d'una necròpolis amb unes dotze tombes i unes restes que ho ratifiquen. Se suposa que els enterraments no tenen res a veure amb la Torre Roja, ja que encara que no ha estat mai excavada, per això és difícil de datar-la i sempre se li ha atribuït tradicionalment la funció de vigilància, però no obstant no deixa de ser una hipòtesi i no es pot afirmar si tenien o no relació.

La torre Roja.

La torre Roja.

   A l'extrem més oriental de l'esplanada hi trobem la Torre Roja, es tracta d'una construcció militar medieval, la torre és de planta circular amb dos paraments concèntrics i adossats, amb un diàmetre global d'uns deu metres i una alçària conservada de prop de cinc metres. En l'obra s'observen diverses diferències significatives, que podrien respondre a diferents ocupacions interrompudes. Per les seves característiques i l'ús en la construcció de l'opus spicatum, fa pensar

Porta de la torre.

Interior de la torre.

que podria datar-se en el s. XI, però segons altres observacions es podria recular als segles IX i X, vaja, que fins que no s'investigui més no sabrem una data més certa. 

   La importància que té aquest poblat, és que hi podem trobar tota l'evolució d'un poble iber laietà, des dels principis fins a l'entrada de l'època romana, cosa que en altres només ho podem veure parcialment, ja que o han començat més tard o han acabat més aviat. També veiem l'enllaç dels ibers amb l'època medieval amb la torre Roja que encara que teòricament no està lligada al poblat (almenys és el que sembla) es veu el poblament que hi hagué en èpoques posteriors. 

Vista de la torre des del darrere.

   D'aquesta torre n'hi ha una vella llegenda dels temps d'en Guifre el Pilós, la qual ara us contaré: 

Els Cenyidors de les Sis Donzelles

   Un valent capità anomenat Guillem de Zaportella un dia va ser recompensat pel compte Guifre, l'hi va deixar triar entre una de les tres coses que l'hi oferia en recompensa per la seva lleialtat: en primer lloc l'hi oferí cinquanta almogàvers, en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, l'hi oferí l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifre els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità Zaportella. Aquest últim va optar per la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els va fer jurar protecció als dèbils, orfes i obediència al seu capità. Un pic acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, però abans d'arribar-hi es varen trobar a uns nuvis, la núvia anava acompanyada de cinc donzelles, el capità oferí a la núvia protecció i en regal de noces l'hi donà una cinta d'or, els cavallers varen fer el mateix amb les donzelles. Arribat el vespre, els cavallers, oblidant el jurament que havien fet, varen anar al poble i prengueren a la núvia i a les donzelles portant-les cap a una torre que hi havia dalt d'un turó prop de Caldes. El marit desesperat, el qual tenia coneixement de la cinta d'or, va corre fins al capità Zarpotella per explicar-li el que havia passat. el capità, el marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles pujaren cap a la torre i en entrar-hi, el capità va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes, després demanà a les donzelles les cintes (o lligacames) per fer sis llaços corredissos i penjar als sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles demanaren al capità que els perdones la vida, però en Guillem no els va fer cas i preparà la sentencia, però els cavallers l'hi suplicaren que per contes de ser penjats com uns vulgars lladres els deixes que es clavessin la seva espasa al pit. El capità acceptà la seva suplica. Un cop morts el terra de la torre queda banyat per la seva sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomena Torre Roja.

Vista de Caldes de Montbui i el Vallès des del costat de la Torre Roja. 

   Ara us deixo amb la petita pel·lícula de la visita que vaig fer a les excavacions i a la Torre Roja:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 19/05/2023 i el 26/01/2024.

Santuari del Far (Susqueda).

Muntanya del Far (1.125,3 msnm).

   El Santuari del Far el trobem dins el terme municipal de Susqueda, a la comarca de la Selva (Girona). Està situat dalt d'un penya-segat a 1.125 msnm, fitant amb les Guilleries, el Collsacabra i la vall d'Hostoles.

   Per arribar-hi no és pas gens complicat, tant hi podem pujar des de Vic com des d'Olot, només cal que anem a buscar 

Muntanya del Far (1.125,3 msnm).

la carretera C-153, si venim de Vic per Roda de Ter i si venim d'Olot per Sant Esteve d'en Bas, la seguirem fins a arribar al coll de Condreu (1.010 msnm) i allà prendrem la carretera que ens portarà fins al nostre destí. Pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 01' 17.2"  E - 2º 32' 11,3". Pel qui tingui ganes de caminar, també s'hi pot pujar, però a peu, des de Sant Martí Sacalm (entre anar i tornar uns 11 km). Us deixo un plànol orientatiu sota aquestes línies:

Plànol orientatiu.

   Un pic arribem, ens trobem amb unes acurades i cuidades instal·lacions (procurem deixar-ho tot net i polit a l'hora de marxar, com si n'hi hi aguéssim passat), deixarem el cotxe a la zona de pàrquing i seguirem a peu, a la dreta s'hi troba una bona zona de pícnic amb barbacoes i WC, un petit parc per la canalla, i una petita capella per les ofrenes que porten

Capella de les ofrenes.

Interior de la capella.

els devots a la verge, sempre està plena de ciris i llantions. En entrar-hi observem que és una construcció quadrada i està coberta per una volta de canó de mig punt, tota ella empedrada i al fons s'hi troba una reproducció de la verge.

   Al darrere de la capella hi ha l'església, l'edifici molt transformat, sobretot en el s. XVII, és rectangular i molt allargassat, massís, envoltat de còdols col·locats irregularment i lligats amb morter. Fa l'efecte que estàs en un túnel, ja que no hi ha

Església del Far.

cap arc que defineix o separi la nau del presbiteri. De tota manera, el temple conserva l'orientació de les esglésies romàniques, pel fet que el presbiteri està orientat cap a llevant. A uns tres quarts de la seva llargària, s'obren a banda i banda uns arcs de pedra que separen dues capelles laterals de la nau. La capella de l'esquerre és la més antiga i a la pedra clau del seu arc hi ha gravada la data: 1648, aquesta corresponia a Sant Marc, ara és la del Santíssim, la capella 

Interior de l'església del Far.

de la dreta és més nova, data de 1884 està dedicada a Sant Antoni Abat i té una porta que comunica amb l'hostatgeria. Com que als laterals de l'església posteriorment s'hi edificaren dos cossos, un el 1826 i l'altre el 1860 els quals serviren

Part del presbiteri amb l'altar i la imatge al fons.

per donar alberg a pelegrins o a altra mena de devots, aquesta no té finestres laterals, l'única llum que hi entra és la del rosetó de la façana o la que entra per la porta principal. També en el seu interior podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu del Far, és una imatge d'alabastre de 105 cm, gòtica, d'entre mitjans i finals del s. XV, es mostra dempeus sense cap

Mare de Déu del Far.

vel i amb una corona, té el pit descobert i el nen li agafa tot acostant els llavis al mugró.

   En sortir a fora veiem un campanar tot rabassut, només té unes petites finestres en els dos pisos inferiors i a dalt un finestral rectangular per banda, la coberta és un terrat, ja que va tindre alguns ensurts amb els llamps. La façana és  molt austera, la portalada és quadrada amb llinda i muntants de pedra, a la part superior es troba una fornícula on en l'actualitat hi ha una imatge de Sant Jordi donada per uns devots fidels i més amunt un rosetó o ull de bou, al final està coronada per un pinacle triangular amb una creu i uns pilonets acabats en boles.

Santuari del Far pel cantó del bar restaurant.

   Encara que segons les actuals divisions territorials el Far pertanyia a Girona, sempre ha estat del Collsacabra, és a dir de terra osonenca, propietat dels comtes d'Osona i més tard al marquesat de Rupit. 

   Les primeres notícies que tenim del lloc foren el 25 d'agost de 1269, quan en el testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions de la parròquia de Sant Martí, que testà per un viatge que havia de fer a Jerusalem, i que, entre d'altres, llegà dotze diners a la capella del Far.

Vista de la zona de pícnic, al seu darrere hi ha el parc infantil.

   El Far també compta amb una llegenda que explica que uns mariners en trobar-se a punt de naufragar a causa d'una forta tempesta, veieren a la llunyania un llum, aquesta llum sortia del cim del Far, i amb ella es varen poder guiar fis a arribar sans i estalvis a la costa, al cap del temps volgueren saber d'on sortia aquell llum que els havia salvat, pujaren fins dalt el cim del Far i allà varen veure que la llum la desprenia la imatge de la Mare de Déu, llavors amb l'ajut d'uns veïns de la zona l'hi edificaren una capella que és l'actual santuari del Far.

 També cal dir que el mot far s'aplica a una foguera que serveix de senyal tant al mar com a la muntanya.

Vistes des del Mirador del Far.

Vista del pantà de Susqueda des del Far.

   Tot el recinte és ideal per passar-hi el dia sencer tant si portem el dinar com si volem menjar al seu restaurant on també trobarem una botiga de records, això sí, el que no es pot deixar de fer és acostar-nos al mirador per gaudir de les precioses vistes que es gaudeixen des d'allà.

Posta de sol des del mirador del Far.

Les fotografies del damunt han estat preses el 04/12/2017 i el 20/11/2023.