Translate

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Granera (Moianès)

Granera (barri del Castell).
   El petit municipi de Granera que es troba a una alçada de 768 msnm. està situat al sud de la comarca del Moianès (província de Barcelona), fita al NE amb Castellterçol, al SE amb Gallifa, al S amb Sant Llorenç Savall, al SW amb Mura i al NW amb Monistrol de Calders. El poble o més ben dit el seu territori ja és esmenat des del 898 en un document referit a la masia Carner, però no és fins al 958 que surt als documents el nom de Granera (Granaria), el municipi es divideix en dos barris, el del Castell i el de l'Església on trobem l'ajuntament i l'escola, però dins del seu terme hi ha un bon grapat d'antiquíssims masos, alguns anomenats ja en el s. XII com el mas Puigdomènec que apareix en un pergamí on el comte Ramon Berenguer IV amplia les donacions del seu pare Ramon Berenguer III a l'orde del Temple.

Planell orientatiu.
   Per arribar-hi no costa pas gens, hi podem accedir per diferents llocs, jo personalment hi he anat des de Castellterçol per la carretera BV-1245, no hi ha pèrdua, pels que tingueu GPS us deixo les coordinades de l'aparcament del barri de l'església:  N - 41º 43' 31.4''  E - 2º 03' 24.0''.  En arribar baixem del cotxe i ja podem gaudir d'unes espectaculars vistes 

Vistes des de l'aparcament del barri de l'església.
de la Mola, el Montcau i Montserrat mes al fons, tot mirant aquest paisatge, a la nostra esquerra ens queda un petit edifici que és l'ajuntament i al seu costat l'església amb la rectoria. L'església de Sant Martí de Granera, ja és anomenada des  

Església de Sant Martí amb la rectoria al costat.
del 1040 en un document de les possessions que tenia el monestir benedictí de Sant Benet de Bages. El seu estil és d'un romànic tardà, encara que fou molt modificada en el s. XIII, en el 1774 es tancà la porta original romànica que donava cap a ponent i s'obri l'actual d'art barroc, encara es conserva l'absis romànic que roman mig amagat per als edificis que

Façana barroca de l'església de Sant Martí coronada amb el campanar d'espadanya.
l'envolten. Arquitectònicament podem dir que consta d'una sola nau amb coberta a dues aigües, de planta rectangular i coronat per un campanar d'espadanya amb coberta a quatre vents.
   Prenem el vehicle i tornem per on hem vingut direcció cap al barri del castell, abans d'arribar, en una cruïlla ens trobem el cementiri i al seu costat un dels tres monuments més emblemàtics del poble: l'ermita de Santa Cecília de Granera; és

Ermita romànica de Santa Cecília de Granera.
de construcció romànica amb una sola nau, absis semicilíndric amb una finestra i arcuacions llombardes, a la façana es presenta una porta de mig punt amb grans carreus de pedra, a sobre hi ha un òcul circular i està coronada per un petit campanar d'espadanya, la coberta és de teula a dues aigües. En el 1924 aquesta capella sofrí l'ensulsiada de la nau i en

Absis amb arcuacions llombardes de l'ermita de santa Cecília de Granera.
treure de l'absis un quadre pintat en el 1703 per traslladar-lo a la parròquia de Sant Martí aparegueren unes pintures monocromes del s. XI, aquestes mostren un Crist en majestat dins d'una màndorla sostinguda per quatre àngels; l'any 1950 fou reconstruïda però les pintures degut al llarg temps a l'intempèrie es varen veure força afectades.
   Ara ja ens dirigirem cap al racó que ens falta: el barri del Castell, tal com el seu nom indica està situat sota mateix de la

Part alta del barri del castell amb la fortalesa al seu damunt.
fortalesa i serà el nostre punt de partida per pujar cap a la insigne edificació. En sortir de l'ermita de Santa Cecília per contes d'anar direcció Castellterçol prendrem el camí asfaltat que puja cap al poble tot seguint pel carrer Castell fins a arribar a un petit descampat on deixarem el cotxe (GPS: N - 41º 43' 44.8''  E - 2º 03' 31.0''), des d'ací seguirem pel camí que trobem davant nostre a peu, ja que l'accés a vehicles està restringit, arriba un punt que el camí es bifurca, nosaltres hem de seguir a l'esquerre tot tombant com si reculéssim però amunt per conquerir el cim, als pocs metres ja guaitarem

Cares nord i llevant del castell.
Finestrals de la cara nord.













les parets del castell de Granera. En arribar a sota, primer em vaig decidir per reseguir les muralles cap a la dreta per mirar de voltejar-lo, però em vaig trobar tallat pel fort precipici que hi ha a la paret de ponent des d'on es poden observaruns detalls  prou ben conservats al damunt de la muralla, els hi faig quatre fotos i torno sobres les meves passes

Fotografiant la muralla des de la vora del precipici.
Detall de la muralla de ponent.
Muralla de ponent













fins a arribar un altre cop al darrere del castell des d'on puja un camí empedrat pel seu costat de llevant que ens porta cap a una porta que dóna a l'interior de l'edificació.
Camí empedrat de llevant.
   El castell de Granera és una fortalesa medieval romànica, majoritàriament del s. XI. Té una planta irregular a causa dels desnivells de la roca sobres la que s'assenta, els murs estan fets de carreus irregulars ajuntats amb morter de calç, però a la part de ponent conserva fragments d'obra més antiga utilitzada en temps dels romans i medievals.
   Les restes que queden en l'interior, tot tenint una part romànica, són d'època més moderna, hi trobem una capella amb devoció a la verge Maria del s. XVII, però tot ell està pràcticament mig enrunat, hi ha moltes dependències sense sostre encara que algunes conserven les voltes.
   Aquest castell termenat documentat com a Castrum de Granaria fou documentat el 971 i pertanyia en aquells moments al comtat de Manresa. Amb jurisdicció reial, la contesa Ermessenda de Carcassona l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, posteriorment però dins la mateixa dècada, la mateixa contesa l'infeudà a favor de Gifre de Balsareny o del seu fill Bernat que posteriorment (el 1045) el llegà a Guisla, el qual el passà a la casa de Barcelona. Després de passar per un grapat de mans, el 1375 se'n féu amo Pere de Planella que era conseller del rei, però en el curs del temps segui passant de ma en ma.
   El 17 de juliol del 1643 el rei Felip IV de Castella l'hi concedí el títol de Baronia de Granera. A causa d'enllaços matrimonials castell i títol varen anar passant de nom en nom.

Interior del castell.
Interior del castell.













   Actualment, títol i castell romanen separats, ja que la Baronia pertany al Marques de Castellbell i el castell fou venut a la dècada del 1960 a un particular, el qual el revengué vint anys després a un conegut metge de Sabadell. Com veieu és un castell que en el curs de la història ha anat canviant de propietari bastant sovint.

   
Les fotografies del damunt han estat preses el 10/01/2018.
  
    



dimarts, 25 de setembre de 2018

Sant Martí Sacalm (Susqueda)

Sant Martí Sacalm des de el Far
   Sant Martí Sacalm és un dels tres veïnats del que queda del municipi de Susqueda (el qual no té poble, ja que quedà submergit sotes les aigües de l'embassament que porta el seu nom), pertany a la comarca de la Selva (Girona), està situat en un altiplà a uns 835 msnm entre la vall del Ter i els cingles del Far.
   Per arribar-hi primer ens hem de desplaçar fins al municipi d'Amer (poble que ha donat a Catalunya quatre presidents de la Generalitat, el primer que en va sortir del seu monestir fou en Francesc de Giginta durant el trienni de 1566-68 i l'últim ha sigut el 130 president Carles Puigdemont i Casamajó, no tots els pobles poden dir el mateix), en entrar al poble,


si venim de Les Planes d'Hostoles, de seguida veurem l'indicador que ho senyala (a la dreta), tombem i tot seguit continuem amunt per l'avinguda del Far fins a agafar la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí. A uns cinc kilòmetres ens trobarem a l'esquerra de la carretera amb la font de la Teula, una de les moltes fonts que reguen aquestes

Font de la Teula
contrades, sort n'hi ha que hi ha persones que altruistament es dediquen a restaurar els vestigis de la nostra cultura popular, gràcies a ells podem encara veure coses com aquesta font. Continuem el nostre camí i als tres quilòmetres conquerim ja el nostre destí, ens trobem just davant de l'ajuntament de Susqueda, al punt GPS: N - 42º 00' 51.5''  E - 2º 32' 50.2'',  ací aparquem el cotxe i al baixar del vehicle ja podem gaudir d'una espectacular vista del Far i els Pirineus al

Cinglera del Far i els Pirineus al fons.
El Far.













fons. Aquest veïnat ja esmenat l'any 981, antigament rebia el nom de sant Martí de Cantallops ("Sancti Martini de Cantalupis"), pertanyia al castell de Fornils i més tard formà part del marquesat de Rupit, a partir del segle XII ja va començar a prendre el nom de Sant Martí Sacalm. En el segle XVII el famós bandoler Joan Sala i Ferrer (1594 - 1634) o més conegut com a Joan de Serrallonga  venia sovint al poble on era acollit i amagat per diverses famílies, en el procés sumarial del bandoler es troben els noms de diferents masos del poble que hi havien col·laborat amb ell i la seva colla.
   Continuem a peu per darrere del local social i ajuntament, tot seguint el camí que ens portarà fins al nucli on es troba

Al fons cingleres de Rupit, l'Avenc i Tavertet.
Església, rectoria i cementiri de Sant Martí Sacalm.













l'església, aquesta consta a les antigues llistes parroquials anteriors al 1050 de la diòcesi de Vic, podríem dir que la seva construcció va del s. XII al s. XVIII, a la part de migdia, fent angle amb la gran rectoria (actualment habitada) hi ha murs d'època o de tradició romànica, aproximadament en el s. XVII fou en gran part refeta, es nota perquè la coberta està enlairada, per això hi ha dos ulls de bou, un de pedra i l'altre de rajola, el campanar és de torre de planta quadrada amb

Façana i campanar de l'església.
Ací s'observa l'elevació de la coberta feta el s. XVII.





























quatre arcs a migdia, la nau es rectangular amb porta d'arc rebaixat. Observem que davant mateix de la porta de l'església, a l'altre cantó del carreró s'hi troba l'auster cementiri del veïnat. Actualment segons m'han dit un dels pocs dies

Església, cementiri i rectoria.
Camps que hi ha a la part nord de l'església.

que s'obre l'església és el dia de la festa del veïnat que cau en el primer cap de setmana d'octubre.

Conjunt de l'església de Sant Martí Sacalm des del Far.
   Des d'ací, podem donar punt de partida a un bon nombre d'excursions, com pot ser pujar al monestir del Far, anar al castell de Fornils, fer la ruta dels pantans, la ruta del Ter, etc. però el que sí que no podem deixar de gaudir, és la vista que tenim de les cingleres del Far:

Panoràmica feta des de l'església de Sant Martí Sacalm.


Les fotografies del damunt han sigut preses el 04/12/2017



dimarts, 4 de setembre de 2018

Les Ermites del Corb (Les Preses)

Serra del Corb amb la Roca Lladre al fons.
   Les ermites del Corb, són un parell d'esglésies situades en la serra del Corb, dins el terme municipal de Les Preses a la comarca de la Garrotxa.
   Per anar-hi jo recomanaria fer una petita matinal, surtin del poble de Les Preses tot seguint el recorregut recomanat per ITINERANNIA (xarxa de senders), ja que tot fent una passejada molt maca passant pel volca del Racó visitarem les dues ermites sense malmetre ni contaminar el paratge, o bé deixar el cotxe a la zona de la benzinera  que hi ha a la dreta a la sortida de les preses (direcció Olot) i seguir a peu uns 2,5 km fins a arribar al desviament de la carretera i un més fins a les ermites. Per les persones grans o amb mobilitat reduïda, ara us diré la manera d'acostar-nos amb un vehicle per poder-les veure, però repeteixo, millor no posar els cotxes per aquests indrets, som a dins d'un parc natural i tenim el deure de cuidar la natura. 

Planell orientatiu
   En sortir de Les Preses direcció cap a Olot, just en passar el polígon industrial on ens queda una benzinera a la dreta veurem el trencall (indicat amb senyal de trànsit) cap a Sant Miquel del Corb per la carretera GIV-5242, el prenem i seguim la via uns 2,6 quilometres fins a trobar a la nostra dreta un indicador que posa Sant Miquel del Corb, el  passem i a uns 200 m veiem un altre trencall també a la dreta, el prenem, aquest camí sense asfaltar ens portarà fins a l'era del Mas el Camps que no està habitat i on podrem deixar el cotxe sense que destorbi (punt GPS: N - 42º 08' 32.6''  E - 2º 29' 
Sant Martí del Corb.
30.9''). Un pic aparcat el vehicle comencem a caminar tot seguint el camí per on veníem amb el cotxe introduint-nos cap a la frondosa fageda, que si és a l'estiu, ens donarà una agradable frescor, el camí es força planer i no presenta cap dificultat, al cap de poca estona, passats uns 400 m, ja intuïm la silueta de l'ermita emplaçada en un preciós raconet del bosc, a mesura que ens anem acostant veiem que està elevada i s'hi accedeix per unes escalinates, al seu costat esquerre hi ha la font de Sant Martí que mitjançà d'una canal porta l'aigua a un safareig o abeurador pel bestiar.
   L'església està formada per una sola nau i absis semicircular, al seu davant guarint l'entrada té un porxo aguantat per dues pilastres i teulada a dues aigües, a cada costat de la porta trobem unes finestres amb reixa de forja des d'on podem veure l'interior del temple, al damunt, la façana està coronada amb un campanar d'espadanya amb un sol ull. L'edifici està vestit amb pedra menuda de la regió i el sostre cobert amb teules.
   Per al moment no es té cap dada històrica que en faci referència, però per la seva estructura tot fa pensar que és romànica.
   En aquesta ermita es ve a casar molta gent de la comarca, ja que com podeu veure tant per la seva estètica com pel seu entorn té un encant especial, sobretot per la tardor.
   Un pic hem vist i voltat pel seu entorn, seguirem endavant pel camí que ens va endinsant cada cop més en aquesta meravellosa fageda on ens trobem conduint-nos cap al mas l'Antiga, una preciosa edificació que trobarem passat un quart d'ora més o menys (temps calculat amb un pas tranquil), allà es 

Sant Martí del Corb, a l'esquerra es pot intuir la font. 
Sant Martí del Corb.
bifurca el camí, seguirem cap a l'esquerra on surt un camí que fa pujada i en el que veurem l'indicador de Sant Miquel del Corb, l'anem seguint, més amunt a la dreta veurem una antiga casa dita "el Curós", seguim en lleu pujada i als 10 o 15 minuts ja veurem a la nostra esquerra en el bell mig d'una petita clariana de bosc  l'ermita de Sant Miquel.

Sant Miquel del Corb.
   Aquesta església romànica ja és anomenada l'any 957 quan una noble dama dita Ricarda va donar una gran aloetat tot incorporant-la a les possessions del monestir de Sant Benet del Bages.

Sant Miquel del Corb.
    L'església podria ser preromànica però no hi ha res que ens ho pugui confirmar amb certesa, el temple consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. En el segle XVIII es va sobrealçar la taulada. La porta d'accés és dovellada i està en la façana de ponent protegida per un porxo. L'actual campanar és de torre amb sostre de quatre vents recolzat també sobres la façana de ponent, antigament aquest campanar era d'espadanya amb dos ulls. En el costat de migjorn podem observar dos contraforts reforçant la paret. També s'ha de dir que últimament aquesta església ha estat bastant restaurada.
Sant Miquel del Corb
   Doncs bé un pic vistes aquest parell de joies amagades dins les boscúries de la Garrotxa ja només ens queda que anar a buscar el cotxe i buscar un lloc per a dinar que per aquestes rodalies es menja força bé i si no un bon entrapa mentre admirem la natura, però si us plau, deixeu-ho tot net, conservem el nostre patrimoni. 


Les fotografies del damunt han estat preses el 20/11/2017

diumenge, 29 de juliol de 2018

La Fageda d'en Jordà (Santa Pau)

La Fageda d'en Jordà.
   La Fageda d'en Jordà, tal com el seu nom indica, és un bosc en el qual predomina el faig, espècie d'arbre caducifoli que pot assolir fins als 40 m d'alçada, aquest tipus de bosc sol ser montà, assentant-se als besants humits i ombrívols on se sol estancar la boira i els núvols, entre els 500 i els 2000 msnm. La Fageda d'en Jordà és una de les fagedes més representatives del nostre país, una de les principals peculiaritats és que està a una alçada de només 550 msnm en un terreny planer, és de les més baixes, la quantitat idònia d'humitat que necessiten aquests arbres per créixer els hi dóna el mantell de lava sobres el que estan, la qual fa milers d'anys es desprengué del volca Croscat que es troba al seu costat.

Planell orientatiu.
   Per anar-hi no és pas difícil, està ben indicat, només haurem d'agafar la carretera GI-524 que va d'Olot a Banyoles passant per Santa Pau, el lloc està entre Olot i Santa Pau, prop del punt quilomètric núm. 4 a l'aparcament de can Serra, pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 09' 17.0''  E - 2º 30' 59.7''. Allà trobareu un aparcament, una zona d'esbarjo, pícnic i un punt d'informació, però compte que hi ha dies puntuals que cobren per estacionar en el lloc, podeu consultar preu i dies clicant en el web dels Parcs Naturals GenCat. Un pic deixem el vehicle, travessem la zona de pícnic

Entrada a la fageda pel recorregut núm. 2.
Zona de pícnic, al fons instal·lacions.













en direcció al punt d'informació, passats els equipaments, a la dreta, veurem que surt el camí cap a l'itinerari núm. 2 o altrament dit itinerari Joan Maragall, és el que us recomano, ja que és molt planer, ben senyalitzat, té un recorregut aproximat d'un quilòmetre i mig (més o menys mitja hora) i crec que hom que no tingui cap minusvalidesa per caminar el pot fer.
Monument a Joan Maragall.
   Comencem doncs el nostre passeig travessant la carretera per sota, als pocs metres, tot seguint el camí al nostre davant trobarem el monument a l'escriptor i poeta Joan Maragall on a sota podrem llegir en un cartell el poema que el va inspirar aquesta fageda. Maragall era bon coneixedor de la Garrotxa, ja l'any 1889 va fer estada a Olot amb els seus pares i germanes, per tornar després de gran diverses vegades (el 1905,1907, 1908 i el 1909), ja que treia molta inspiració pels seus escrits en aquelles contrades.

Entrem a la fageda.
   Passat el monòlit en homenatge a Maragall, baixarem unes escales que donen al sender que ens endinsarà cap a la frondositat del bosc portant-se fins a un gran tossol, al qual donarem la volta tornant a l'aparcament pel mateix camí que hem vingut, no hi ha pèrdua.

Sol ondulat a causa dels tossols.
   La Fageda d'en Jordà, tal com hem dit al principi, creix sobre la colada de lava provinent del volcà Croscat. Té un relleu ondulat ple de petits turons de dimensions variables que es coneixen a la zona amb el nom de tossols. La colada va arribar fins a una zona d'aiguamolls, aquests es van evaporar per les altes temperatures de la lava (uns 1000 ºC), el vapor d'aigua produït  pel contacte s'introduí dins la lava deformant la capa exterior, parcialment solidificada, fins a trencar-la. D'ací varen sortir els bombaments que veiem recoberts de fragments de basalt.














   Mai s'han pogut aprofitar aquestes terres per l'agricultura, de fet, la colada de lava on està assentada la fageda rep el nom científic de "malpaís", gràcies a axó s'ha pogut preservar el bosc de l'acció humana i ara encara el podem gaudir igual com era en segles passats.














   A la Fageda d'en Jordà s'hi pot anar tot l'any, sempre és bonic pro canviant segons l'estació, a cada època dóna una imatge ben diferent, a l'hivern, el contrast de la grisor dels troncs amb la catifa de fulles seques del terra, a la primavera, comença la vida amb el ressorgiment de les fulles verdes tot vestint els arbres, a l'estiu, l'entramat de les branques plenes de fulles impedeixen el pas dels rajos solars creant un ambient de penombra dins la fageda, però per mi l'estació Reina és la tardor, ací es pot gaudir de l'esclat de colors vermells, ocres groguencs, combinant amb els verds que van decolorant i transformant-se creant un ambient càlid i confortable digne d'admirar i gaudir.


   Ja a títol de comiat, m'agradaria deixar-vos amb el vers inspirat en aquest paratge del gran escriptor i poeta Joan Maragall:




La Fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt el pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!


Joan Maragall i Gorina (1860 - 1911)







Les fotografies del damunt han estat preses el 20/11/2017