Translate

diumenge, 17 de desembre del 2017

Riera de Merlès (II) La Gola de les Heures (Lluçà - La Quar)

   La Gola de les Heures és un altre preciós paratge dels molts que trobem a la riera de Merlès, aquest és bastant més fàcil de trobar que els altres, ja que està bastant ben indicat. Per arribar-hi haurem d'agafar la carretera que voreja la 

Planell orientatiu
riera, la mateixa que vàrem prendre per anar al Molí de Bocatella, la que va de la BP-4654 des del Cobert de Puigcercós, fins a la C-62, al costat de l'hostal Sant Cristòfol o viceversa. Si venim de la BP-4654, passat el desviament que va al
Indicadors a peu de carretera venint de la C-62.
càmping Riera de Merlès, a uns 1800 m a la dreta trobarem un espai que en diuen el mirador de les heures i tot seguit, a uns 200 m un desviament a l'esquerra cap a Vilartimó i la Gola de les Heures, que es cap a on hem d'anar, just al Punt GPS: N - 42º 04' 23.9''  E - 2º 00' 29.0'', per contra, venint de la C-62 cal estar atents, perquè ens trobarem la desviació enfront i a la dreta, si arribem a la desviament del càmping i no l'hem vist cal recular, ja que ens l'haurem passat. Prenem doncs la pista forestal, passada la primera corba trobem ja el "Pont de les Heures", per ací mateix ja podrem deixar el cotxe, ja hi hem arribat.
   Cal remarcar la situació del lloc, en aquest punt la riera de Merles fa de línia divisòria entre dos pobles i dues comarques, per una banda tenim el terme municipal de La Quar que pertany al Berguedà i per l'altre, quan travessem el pont de les Heures, passem al terme municipal de Lluçà que pertany a Osona.

Pont de les Heures

   A part de la bellesa, al llogaret s'hi atribueixen fets de màgia negra i bruixeria, diuen les llegendes que per aquestes contrades quan ve el bon temps s'hi mou tota la cort fetillera del segle XVII, però fora a part de llegendes, en aquell temps per aquestes terres corria Jerònima Pons, la bruixa dita Juana la Negra; l'any 1618 a Sallent a aquesta "bona dona" se l'acusa de bruixeria, la torturaren perquè delates a les seves companyes i declares el mal que havia fet, al final digué que va actuar pel Berguedà, el Bages i el Lluçanès, concretament en la zona de la riera de Merlès, per la Gola de les Heures (quin millor lloc amb aparença més tenebrosa?), provoca golls als què vivien en el molí de Vilartimó i a molta

Gola de les Heures
Gola de les Heures





























altra gent de la zona, també sota tortura explicà com es trobà amb el dimoni: << ... y així quant forem a les goles de les Eures nos isqué lo dimoni en forma de home yla dita Elias oi anà a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla y dit Bersabuch respongé: bé sis arribada y contraent se abrassà ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque jo ho viu perque nos apartassem de mi y despés se agafà amb mi y també tingué part amb mi per les mateixes parts sucias, si bé jo no y trobé contento ... >>, la tortura i la declaració continuaren i esmenà a les bruixes que l'acompanyaven, entre les quals cità a na Canalias que era la muller d'un vell ermità, a na Vinyas i a unes quantes més; al final fou condemnada a morir a la forca.

Gola de les Heures
   Ja ho veieu, un lloc ben encantat però lo de Jerònima Pons és un fet real, sort que aquells temps de bruixes ja han passat, si no, qualsevol s'acosta per ací.

Pont de les Heures
Gola de les Heures




























   Podem anar a peu riera amunt fins al molí de les Heures o senzillament quedar-nos pels vols del pont on més avall hi ha un preciós salt d'aigua i un bon lloc per remullar els peus, això si, sense passar-se i tenint cura de l'entorn.

Pont de les Heures riera avall.
Gorg i salt mes avall del pont.

Les fotografies del damunt han estat preses el 03/04/2017


dijous, 30 de novembre del 2017

Riera de Merlès (I) zona del molí de Boatella. (Borredà)

   La riera de Merlès, diuen una de les més netes de Catalunya, neix en la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, en els termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja. Després de travessar diferents municipis: Sant Jaume de Frontanyà, Les Lloses, Borredà, La Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, lloc on desembossa al riu Llobregat.
   Gràcies a què en el seu curs les poblacions estan molt disseminades la riera conserva un alt valor paisatgístic i natural, sent un lloc protegit que cal preservar.
   A la seva llera podem trobar diferents tipus de vegetació, tot depén de l'alçada, l'orientació i la proximitat al curs de l'aigua, de tota manera és força variada, en el seu curs trobem velles masies i molins, a part de pastures i conreus.
   En resum, una riera que val molt la pena de visitar, però com sempre, també cuidar, és el nostre patrimoni natural.

Riera de Merlès
   Bé doncs, després d'aquesta petita introducció ens introduirem en el primer capítol que dedico a aquest curs fluvial: la zona del Molí de Boatella. Per arribar al lloc hem de estar atents i curosos amb les indicacions que us donaré, ja que el lloc no està indicat, no hi ha cap mena de rètol. Tant hi podem arribar des de la carretera BP-4654 que va de Sant Quirze de Besora a Borredà o des de la C-62 que comunica Vic amb Gironella, les dues estan comunicades per una pista 

Planell orientatiu
asfaltada que voreja un bon tros de la riera de Merlès, aquesta pista surt de la carretera BP-4654 en el càmping i restaurant "Cobert de Puigcercós" (GPS: N - 42º 07' 56.2''  E - 2º 02' 43.7''), i de la C-26 en la rotonda que va cap a Santa Maria de Merles, pro en sentit contrari, pel cantó on hi ha el restaurant Sant Cristòfol (GPS: N - 42º 01' 14.9''  E - 1º 59' 19.1''), prenem la pista des d'on la prenem  el nostre punt ens quedarà entremig dels dos càmpings que hi ha, molt a prop de la casa dita "La Riera", allà hi ha un parell de punts per aparcar, un d'ells està al costat mateix d'on surt el camí que haurem de prendre cap a la riera, just al punt GPS: N - 42º 06' 43.3''  E - 2º 01' 43.6''.

Planell de situació
   Un pic ben aparcat el vehicle, seguirem el camí de terra que baixa a l'esquerra cap al torrent de Boatella, compte que haurem de passar per un tancat per les vaques, sobretot torneu-lo a tancar (penseu que esteu en una propietat privada, respecteu-la), seguim el camí i abans de tornar a pujar ens veurem obligats a travessar el torrent per unes passeres si és

Camp de conreu a la dreta del camí passada la riera.
que porta aigua, en arribar a dalt veurem un camp de conreu a la nostra dreta, continuem pel seu costat tot seguint el filat per les vaques, al final del camp ens trobarem el que queda del molí de Bocatella. Aquest molí és possiblement un dels   

Restes del molí de Bocatella
més antics que hi ha a la riera de Merlès, la masia que porta el seu mateix nom data del s. X, són poques les notícies documentades, es sap que l'any 1618 el moliner Jaume Call es casà amb una noia del mas Puigcercós i rebia com a dot 70 lliures. El molí funciona fins a començaments del s. XX en què fou abandonat.

Vista de la riera de Merlès des de poc abans d'arribar al molí.
   Continuant el camí cap a la riera, al final encara es poden veure restes de la resclosa que acollia l'aigua del molí, la qual donava la força necessària per fer moure les pesades moles de pedra que molien el blat o els cereals que es conraven en les terres del voltant.
   El paratge com podeu veure en les fotografies és preciós, com en un compte de fades, si anem seguint el curs de la riera, per aquest indret veurem racons força bonics:

Gorg sota el molí de Boatella 
Salt d'aigua mes avall

   Després de donar un parell de voltes i gaudir d'aquest encantador raconet, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe i acabarem la nostra sortida d'avui.

Les fotografies del damunt han estat preses el 03/04/2017

dijous, 2 de novembre del 2017

Salt de la Roca Alta i salt de Massats (Ripoll)

   En terres de la comarca del Ripollès anirem a visitar avui el salt de Massats, es troba en el terme municipal de la seva capital, Ripoll, lloc des d'on també es pot anà, però jo com que vinc d'un altre bada prendre com a punt de partida el poble de Santa Maria de Besora (amb cau mes a prop). Bé doncs, per la C-17, hem arribat a Sant Quirze de Besora i d'allà prenem la BV-5227 cap a Santa Maria de Besora, un pic arribats, travessem el poble i al final, en acabar les cases a l'esquerra veurem un carrer amb una indicació que posa "A RIPOLL PER LLAERS", l'agafem i al cap de poc se'ns

Planell orientatiu
transforma en una pista emporlanada que és la que haurem de seguir. Sense deixar-la, continuarem uns cinc qilòmetres fins a travessar per sobre un pont la riera de Milany, just al punt en què trobem a la dreta el vell molí de Tavèrnoles, on enfront mateix hi ha lloc per aparcar un parell de cotxes (a l'esquerra de la pista), el punt GPS és: N-42º 08' 50.2'' E-2º 15' 50.7'', un pic ben aparcat el vehicle ens dirigim cap al molí, des d'on surt un corriol que s'endinsa cap a la boscúria,

Molí de Tavèrnoles
aquest camí va vorejant la riera de Milany tota l'estona, si ens fics-em, trobarem corriols que baixen fins a la seva llera on podrem veure racons preciosos, també hi ha moments que passa pel seu mateix costat, fins hi tot s'endinsa cap a un

Camí passant a la llera de la riera
Riera de Milany













fantasmagòric bosquet enteranyinat de molses que pengen dels arbres, és un camí força distret i bonic que recomano fer sense presses i admirant el que ens envolta.

Riera de Milany
Camí pel bosquet fantasmagòric (10/10/2015)













   Passats uns quinze o vint minuts caminant per dins d'aquesta vaguada, de sobte, ens trobem davant nostre una immensa paret de pedra en el bell mig de la riera, ja hem arribat al salt de la Roca Alta, un llogaret tranquil on es respira

Salt de la Roca Alta
pau, només se senten els ocells i la remuga de l'aigua, pro d'ací  no podem passar, el camí queda tallat, per tant som al final del nostre camí, gaudim del moment i respectem el que ens envolta.

Salt de la Roca Alta
Salt de la Roca Alta





























   Ja que hem arribat al final del camí, suposo que us preguntareu on és l'altre salt que esmeno en el títol del bloc, doncs al costat mateix d'aquest, just a més altura i a la seva dreta veurem com desembossa la riera de Massats a la de Milany per al salt de Massats, que avui no portava aigua, ho veureu en la fotografia de sota.

Salt de la Roca Alta (esquerra) i salt de Massats (dreta), s'intueix un pas a dalt de la roca.
   Molts confonen o anomenen al salt de la Roca Alta pel de Massats, pot ser perquè cauen en el mateix punt i un es veu menys que l'altre, però, ací podeu veure que en son dos, un ben diferent de l'altre.

Salt de la Roca Alta
   Un pic vist tornarem al cotxe pel mateix camí que hem vingut.

Les fotografies del damunt han estat preses el 20/03/2017



divendres, 6 d’octubre del 2017

Les fonts del Llobregat (Castellar de n'Hug)

Castellar de n'Hug
   De sota mateix del pintoresc poble de Castellar de n'Hug, brollen les aigües de les "Fonts del Llobregat", en plena comarca del Berguedà podem gaudir d'aquest miracle de la natura.

Planell
Comencem el camí










   Diuen que tots els camins porten a Roma, doncs ací també s'hi pot arribar per diferents indrets, que cadascú vagi per on vulgui, pro pel que no es coneix el terreny us en faré cinc cèntims:
   Prendrem com a punt de partida la població de la Pobla de Lillet, d'allà per la carretera BV-4031 ens encaminarem direcció La Molina i Castellar de n'Hug, passarem pel Clot del Moro (que ens queda a l'esquerra), on si tenim temps, ens podem parar a visitar el Museu del Ciment Asland i fer un vol amb el Tren del Ciment que baixava aquest material fins a la Pobla de Lillet (us ho recomano, sobretot si aneu amb canalla); pro, seguim amunt, passats uns vuit kilòmetres, també a l'esquerra, trobarem l'hostal "Les Fonts", just on hi havia la farga vella, d'allà surt el camí que hem d'agafar en direcció cap al nostre destí, a no ser que vulguem fer-ho tot a peu (més o menys un kilòmetre més), si és així deixarem el cotxe per als vols del restaurant, si no, només cal seguir els indicadors pel desviament de terra amb el cotxe, hi ha bon camí, sense adonar-nos travessant la boscúria arribem a un altre restaurant, on hi ha zona de pícnic i lloc on deixar el cotxe (coordinades pel GPS: N-42º 16' 52.6'' E-2º 00' 39.9''), és al costat del molí d'Orriols, punt on comença el camí que haurem de fer a peu. D'aquest punt a les fonts hi ha uns cinc minuts, com a molt deu si és que ens anem encantant amb tot el que passa, personalment jo m'hi tiro més estona, m'encanto molt, ja

Camí cap a les fonts pel costat del Llobregat
que paga la pena d'admirar i gaudir tot el que ens anem trobant en aquest curt recorregut. Pugem quatre escales fins a arribar a un petit mirador que queda enfront mateix d'on surt l'aigua de dins de la muntanya per entremig de les roques, ací, al davant nostre neix el riu Llobregat.

Fonts del Llobregat des del primer mirador
 Si seguim el camí, podem acostar-nos fins al costat mateix d'on surt l'aigua, seguim pel corriol i passem per un pont que travessa el riu tot veient les fonts des de diferents angles fins a situar-nos al seu mateix costat i poder gaudir d'aquesta

Vista de les fonts des de el pont
meravella de la natura; per al vostre bé, us recomano que respecteu les indicacions i no passeu de les tanques que hi ha, una relliscada podria ser fatal. 

Les fonts del Llobregat ...
... des de el seu mateix costat.

  
   










   Si voleu allargar l'excursió, el camí segueix pujant fins al poble de Castellar de n'Hug, no és res que no es pugui fer (jo ho he fet) peró és tot pujada i després s'ha de tornar per agafar el cotxe.

   De tota manera, si voleu veure el passeig de cinc minuts en dos, us deixo aquest vídeo:



Les fotografies i vídeo del damunt han estat presos el 20/02/2017



dijous, 31 d’agost del 2017

El Gorg del Pare (Mura)

Vista del Bages des de el mirador de la Falconera (enfront a sota s'hi troba Mura).
   El gorg del Pare o del Padre com també l'hi diuen, està situat en el terme municipal del pintoresc poble de Mura als peus del Montcau, dins la comarca del Bages. Per arribar-hi, primer haurem d'anar al municipi: si venim de Manresa, prendrem la BV-1225 fins a Pont de Vilomara on agafarem la BV-1224 cap a Rocafort i seguim cap a Mura; d'altra banda, si vinguéssim des de Terrassa, prendrem la BV-1221 direcció Matadepera i saltant el Montcau ens trobarem també el desviament cap a dit municipi, un pic allà ara us en faig cinc cèntims:

Planell orientatiu de la passejada.
   Un pic arribats a Mura, deixem el cotxe a qualsevol dels molts aparcaments que es troben per allà, a peu, ens dirigirem cap a església parroquial de Sant Martí, lloc que he triat com a punt de partida de la nostra petita excursioneta, des d'allà,

Vista de l'església de Sant Martí.
comencem a caminar pel carrer del Sol, que es troba a l'esquerra de l'església si és que ens posem mirant la seva porta principal, passarem pel costat de l'absis veient l'exterior d'aquesta preciosa edificació romànica, seguim pel carrer de Sant Antoni com si volguéssim sortir del poble. Deixem les cases endarrere, i a uns 70 metres ens trobem a la dreta amb

Església de Sant Antoni de Pàdua.
l'església de Sant Antoni de Pàdua, que ja es troba documentada en el poble des de l'any 1716 com a capella rural, veiem que pel seu costat surt un camí que va vorejant la riera de Nespres, és el que hem d'agafar. Tot el camí està força ben senyalitzat, més endavant trobarem una bifurcació, nosaltres, cap a l'esquerra, tot seguint el torrent d'Estenalles que

Torrent d'Estenalles.
és el que ens portarà cap al nostre destí final, tot passant per un parell de precioses fonts, la primera que trobem és la Font del Rector, ens queda a l'esquerra del camí i una mica ensotada, per poder anar a beure aigua baixem un parell de

Font del Rector.
graons i observem que als seus costats hi ha uns bancs de pedra per poder reposar, seguim la ruta tot pujant per uns graons que hi ha al costat de la font per guanyar un altre feixa, ben aviat arribarem a la Font de l'Escolà, lloc on trobarem

Font de l'Escolà.
la fita que ens indica cap al nostre objectiu, tan sols ens queda que seguir pel corriol que ens surt al davant i als pocs metres per entremig dels arbres sortirem a la clariana on es troba el Gorg del Pare, en el curs fluvial del torrent d'Estenalles que neix sota mateix del Coll d'Estenalles que es troba entre el Montcau i la serralada de l'Obac.

Gorg del Pare.
Gorg del Pare.














Gorg del Pare.
Gorg del Pare.













   Un pic vist el gorg ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al poble, a on podem dinar en algun dels restaurants que hi ha, o bé fer el nostre entrepà al costat d'una d'aquests fons tot admirant el paisatge que ens brinda la natura, però això si, si us plau, respecteu i no embruteu l'entorn.

Tornant cap a casa, a l'esquerre el Montcau i al centredreta la roca Falconera.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 04/02/2017.

   L'any 2018 després d'una temporada de pluges hi vaig tornar a anar i tenia aquest aspecte:

12/11/2018, es nota clarament l'augment de cabal.