En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
En el preciós paratge de Guanta ple de llegendes i històries ens trobem aquest castellet i el salt que surt des del seu mateix costat. Sortint de Sentmenat direcció a Castellar del Vallès per la C-1415a, abans d'arribar a l'entrada del barri de Can Vinyals trobarem a la dreta un camí que ens portarà directes al nostre destí (a la carretera hi ha un cartell indicador). Abans d'arribar, ja podem gaudir d'aquestes imponents vistes com les de la fotografia de dalt i al poc ja hi som. Al costat del Castellet trobem un restaurant, normalment ple de ciclistes i excursionistes que després de la pujada recuperen forces fent un bon esmorzar o dinar, axó ho trobem al punt GPS: N-41º 38' 25.9'' E-2º 06' 50.7''.
Castellet de Guanta
El Castellet de Guanta o Can Guanta, és una masia del s. XIII, edifici rectangular de dues plantes amb una torre a l'angle sud-est, que bé hagés pogut ser de guaita per la seva posició i els finestrals que veiem al seu damunt, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.
Castellet de Guanta
Aquest edifici ha estat molt modificat, sembla una reedificació del s. XVII o XIX, si mes no al final del s. XVIII o principis del s. XIX va sofir una forta transformació, la veritat que presenta molts afegits i és difícil de precisar unes dates, de tota manera, la primera documentació d'aquesta masia data del s. XV i formava part del territori Comtal.
Castellet de Guanta
Aquest castellet, resta molt proper al "Castell de Guanta" que està situat dalt del cim del turo del Corb i del que només queden unes poques runes, molta gent els confon maldient que el Castellet és el Castell.
Pel mateix costat del castellet passa el torrent de Guanta que a causa del tall de la roca forma un salt d'uns 40 metres d'alçada, si el volem veure des de baix, tenim que a peu desfer el camí i a uns 50 m més avall del desviament que trobem a la dreta que va al dolmen de Serra Cavallera, a l'esquerra surt un corriol marcat més endavant amb senyals grocs i blancs, passant per un vell forn de calç i ajudats en un desnivell per una corda arribem al peu del salt.
Salt de Guanta
En el salt, observem un parell de cavitats, una és una cova a mitjana alçada al cantó esquerra i és molt petita, l'altre, és una balma situada a peu de salt i mes a l'esquerra, un xic més gran, dins de l'última en unes excavacions es varen trobar restes de terrissa, el que fa suposar que en temps molt antics varen ser habitades.
Salt de Guanta
Aquestes cavitats reben el nom de "Les Coves del Compte", diu la llegenda que ací el compte Borrell es va refugiar quan fugia de la persecució del moro Al-Mansur després de la batalla de Matabous que va tindre lloc a Montcada.
Salt de Guanta
Les fotografies del damunt han sigut preses el 24/11/2013
L'estany de Malniu és d'origen glacial, compta amb una alçada de 2252 m.s.n.m. i està situat a la falda de l'altiplà de caràcter siberià que uneix el Puig Pedrós (2911 m.) amb el Puig Farinós (2594 m.), per arribar-hi partirem del refugi que porta el seu nom, situat al pla de Tarterès, terme municipal de Meranges. Per arribar-hi, venint de Puigcerdà, just a la sortida del poble de Ger agafem un desviament a la dreta (GIV-4031) que ens portarà cap a Meranges, travessem aquest preciós poble seguint cap a Girul i no deixem la pista fins a arribar al refugi, més o menys al punt GPS: N-42º 27' 50.9'' E-1º 47' 08.2", allà ja amb una alçada de 2125 m.s.n.m. ens trobarem amb unes bones instal·lacions per poder gaudir en família de la natura i deixar el cotxe per començar la nostra excursió (enguany fan pagar una taxa de 3 € per cotxe i dia).
Refugi de Malniu al Pla de Tarterès (2125 m)
Ací, ja hi trobem un primer estanyol, el de Tarterès, que queda entre el refugi i la zona d'acampada, si seguim l'itinerari 118 del tríptic que ens donen al entrar, l'hi podrem fer la volta. Però aquest no és el nostre principal objectiu, d'ací per
Estanyol de Tarterès
pujar a l'estany de Malniu hem de seguir l'itinerari 119 sense perdre de vista els senyals grocs i blancs que anirem trobant, el camí comença per la dreta tot just a l'entrar al recinte del refugi, al principi voreja el Rec de Malniu que ens queda a l'esquerra i no hem de travessar-lo per res.
Vistes des de el camí
Rec de Malniu
Anem pujant per un camí ben enredat d'arrels i pedres, deixem el rec per endinsar-nos en un paratge més frondós, sortim també a clarianes i a uns 250 m el camí comença a guanyar alçada començant a salvar el desnivell que hi ha entre el refugi i l'estany, quasi al final de la pujada ens trobem un regal de la natura, un preciós arbre amb fruits vermells que dóna contrast en mig del verd dels avets:
Als 550 m, el camí es torna més planer, ens trobem amb el GR.-11 que ens ve per la dreta, però nosaltres no deixem el nostre itinerari entrant un altre cop a la boscúria on comencem a trobar arbres amb estranyes formes com aquest:
En sortir d'aquest bosc, se'ns obre una gran clariana, és el pla de l'estany de Malniu, que seguidament veurem davant nostre:
Estany de Malniu
Des d'allà, pels que tinguin més ganes de caminar, es pot seguir cap a l'estany de Mal agafant l'itinerari 121 del tríptic, surt des d'una gran roca que es troba en el prat, però nosaltres avui ens quedem ací per gaudir de les vistes de l'estany.
Estany de Malniu, al fons el Castell dels Lladres
Des de gairebé qualsevol lloc de l'estany es pot veure sobresurtin i com si estes sempre a l'aguait el cim del Castell dels Lladres amb els seus 2542 m d'alçada.
Castell dels Lladres (2542 m)
Passada una estona decidim desfer el camí tornant per on hem vingut i tornant a admirar els paisatges però des de la perspectiva de baixada.
Tot baixant
Vista del refugi al baixar
En arribar al refugi ens fem un entrapa a les seves instal·lacions, si voleu, en el refugi també fan de menjar, podeu consultar a l'enllaç: www.refugimalniu.com
Ara us deixo amb la pel·iculeta, i perdoneu per l'àudio, he tingut problemes amb el "copirraigt" de la música:
Les fotos i la pel·lícula del damunt han estat preses el 02/11/2013
Comencem aquesta ruta des de els darreres de la zona d'esbarjo que hi ha a Sant Joan d'Avellanet, amb una alçada de 928 m.s.n.m. anirem descendent tot vorejant el riu Bastareny, passant per Baga fins a arribar a Guardiola de Berguedà amb un desnivell acumulat de 283 m. Per arribar a Sant Joan, només cal seguir la carretera que va de Baga a Gisclareny, passada l'àrea recreativa del Pont de Sant Joan (que travessa el riu Bastareny), just abans d'arribar a creuar el primer túnel, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà fins al punt on hem de deixar el cotxe i començar a caminar, més o menys en les coordinades GPS: N-42º 15' 42.8'' E-1º 49' 58.3'', no hi ha perduda, està ben indicat.
Inici de la ruta per darrera l'eco-museu de Sant Joan d'Avellanet
Aquesta ruta fou promoguda per en Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga per poder transportar els troncs dels boscos de Gisclareny a Guardiola de Berguedà. Aquesta faraònica obra comença el 20 d'abril de 1914, a causa de l'holografia de la zona, la dura climatologia i la penositat dels treballs manuals (tot a pic i pala) l'obra va ser força complicada, es construïren túnels i parets de pedra seca per poder consolidar la via.
Vagoneta que es feia servir per el transport de la llenya
Les vagonetes eren pujades per tir animal, des de Guardiola de Berguedà fins al punt de carrega, un pic ben plenes de troncs, les deixaven baixar pel seu propi pes, tot degut al lleu desnivell que es troba un punt de l'altre.
Via del Nicolau
Després d'uns quants anys d'explotació es va tancar la via, arribant quasi a una total degradació i pèrdua del camí. Pels anys 1960-70 els serveis forestals varen reobrir alguns trams per realitzar actuacions d'hidrologia i contenció de l'erosió. No va ser fins a l'any 2009 quan es va tornar a reobrir aquest camí, després de grans esforços, treballs molt manuals, de maquinària i moltes vegades amb l'ajut d'helicòpters per arribar a aconseguir el preciós passeig que podem gaudir ara, admirant els fantàstics paisatges que ens brinda,
Vista desde la via, al fons Baga
per tot el camí trobem paranys que se superen gràcies al bon afer de les persones que han reconstruït aquesta via, passarel·les, fins i tot travessem un pont penjat d'uns 35 m de llargària,
Pont penjat de 35 m. de llargària
més endavant, tot seguint el camí, també trobem uns túnels que haurem de travessar, com també feien aquelles vagonetes carregades de troncs que hem vist abans.
Interior del primer túnel
Primer túnel
Entrada al segon túnel
En sortir del segon túnel, a fora ja podem gaudir d'una preciosa vista de Baga, ja som gairebé al poble, com que ja s'ha fet tard, decidim entrar al poble pel Pont de la Vila tot travessant el riu Bastareny i anar a buscar els cotxes abans no es faci de nit.
Baga al sortir del segon túnel
Pont de la Vila, Baga
Ens acomiadem ja de nit a la plaça Galzeran de Pinós del poble de Baga prenent-nos un refresc.
Plaça Galceran de Pinós, Baga
Perquè ho veieu més clar us deixo amb unes imatges de vídeo de la passejada:
Les fotos i la pel·lícula del damunt han estat preses el 19/10/2013
El congost de la Fou o "Gorges de la Fou" el trobem a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord, França) emparada pel mític massís del Canigó, a dos kilòmetres abans d'arribar a Arles-Sur-Tech venint de Prats de Molló més o menys al punt GPS: N-42º 27' 25.5'' E-2º 36' 42.8''.
Passarel·la per els visitants i sota el riu Fou
És el congost més estret del món amb una amplada de menys d'un metre en la part més estreta, el pas del riu Fou produeix un tall vertical a la roca d'uns de 200 m i compta amb una llargària total de 1739 m dels quals 1500 m són visitables amb un desnivell de 157 m més o menys un 9%.
En tot el camí, hi ha espais de descans amb bancs per a seure i en tres punts uns telèfons per emergències. També tot el recorregut està farcit de rètols amb el nom de les plantes autòctones que ens trobem al davant, sembla com si fossis en un jardí botànic.
Flora que trobem per el camí
L'any 1928, un grup d'Arles i d'Amélie van emprendre per primera vegada la travessa total del congost; també, a part de les moltes llegendes que l'hi atribueixen, pels segles XVII i XVIII els trabucaires saltejadors de diligències varen arribar a la part de baix del congost per guarir-se de les recerques dels soldats, els "Miquelets".
Formacions d'estalactites
Pas del riu Fou per la "Roca del Soldat"
El congost de la Fou és un altre lloc digne de visitar, hi podem anar tant amb canalla com amb gent gran, les fotografies són incapaces de mostrar la seva grandiositat, s'hi ha d'anar per sentir aquest dantesc paratge.
Us deixo amb un petit recorregut pel Congost de la Fou:
Les fotos i pel·lícula del damunt han estat preses el 30/08/2013
Abans de començar i a títol d'aclariment us he de dir que el nom de "Pera" ve de l'antiga forma de la paraula pedra, no de la fruita, és a dir que també els he podríem dir "de la pedra".
Peró bé, comencem, aquesta ruta bona per petits i grans: Partint de Martinet agafem el trencant cap a Lles, passat Travesseres (poc abans d'arribar a Lles) trobem un trencall cap al poble d'Arànser, l'agafem i en l'arribar a la plaça del poble trenquem pel primer carrer a la dreta direcció a les pistes d'esquí nòrdic on trobem l'edifici principal dit "el Fornell", ja som a uns 1900 m d'altitud, ací, ja deixem l'asfalt i seguim per una pista de terra on hi pot accedir qualsevol vehicle sempre i que no estigui nevat o enfangat, seguim doncs passant pel refugi de Prat de Miro (1995 m) fins a arribar al de Pollineres (2129 m.) on trobarem un espai per deixar el cotxe i una àrea d'esbarjo per poder reposar del viatge i dinar després, això és al punt GPS: N-42º 26' 44.9'' E-1º 36' 37.0''.
Refugi de Pollineres (2129 m)
Del refugi als estanys hi ha un parell de kilòmetres amb un desnivell d'uns 225 m, s'hi pot pujar a peu de dues maneres, una per la pista on pugen els vehicles autoritzats cap al refugi i l'altre és seguint un corriol marcat amb uns senyals grogues tot acompanyant el riu del Moli, des de lloc aquesta és la més bonica.
Riu del Moli
Com podeu veure, el paisatge és meravellós, tot seguint el riu arriba un moment en què es produeix un tall en la muntanya creant-se aquest saltant d'aigua que vorejarem pel costat esquerre fins a arribar a dalt.
Salt del riu del Moli
Ja gairebé hi som, ens trobem amb la pista que hem deixat a baix per l'esquerra i als pocs metres el primer estany: el petit de la Pera.
Estany petit de la Pera amb el pic de Perafita al fons
Anem seguint la pista direcció al refugi, a la segona corba des del punt de la foto surt un corriol per l'esquerra que puja cap al segon estany, just pel costat del rierol per on desaigua aquest estany. En arribar-hi, podem veure que a part de tindre unes dimensions més grans el lloc on està situat és més feréstec i de perfil rocallós des d'on s'aixeca el pic de Perafita amb els seus 2752 metres d'altitud.
Estany gran amb el pic de Perafita
Estany gran de la Pera
D'allà estant i vorejant l'estany podem gaudir de precioses vistes:
Pic de Perafita (2752 m)
Estany petit de la Pera desde l'estany gran
També veiem el refugi situat a uns 2354 m al cantó dret dels dos estanys, té una capacitat per unes 42 persones i els caps de setmana d'estiu hi fan menjars.
Refugi dels estanys de la Pera (2354 m) des de l'estany gran
Un pic vist tot ens disposarem a fer la baixada, per variar la podem fer per la pista des d'on gaudirem de més espai obert i en arribar al refugi de Pollineres ens aposentarem en una de les seves taules i dinarem:
Espai de lleure de Pollineres
BON PROFIT !!!
Us deixo amb un vídeo de l'excursió:
Les fotos i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 29/08/2013