Molí de Brotons i salt de la Tosca (Castellcir).

 

Molí de Brotons i salt de la Tosca.

    Aquesta meravella de la natura i de la mà de l'home la trobem a una alçada de 552,1 msnm a la vall de Marfà, dins el curs fluvial de la riera de Marfà en el terme municipal de Castellcir (Moianès). La riera de Marfà comença un xic més amunt amb la unió de la riera de Castellnou i el torrent de la Farga que fins allà a prop fa de termal entre Castellcir i Moià.

   Per anar-hi no és gaire difícil, recomano anar-hi a peu, ja que és una passejada força distreta d'un parell d'hores i mitja 

Plànol orientatiu.

mal contades entre anar i tornar, bé, tot depèn del temps que us pareu allà, més o menys són uns deu kilòmetres entre anar i tornar. Però si per qüestions de mobilitat no podeu caminar tant, s'hi pot arribar quasi amb cotxe, això sí, ha de ser un 4X4 o un SUB, el qual ens deixarà a més o menys un kilòmetre del nostre destí, ara us ho explico:

   Venint de Castellterçol per la carretera C-59, en arribar a Moià haurem de trencar a l'esquerra direcció cap a Calders per la carretera de Manresa (N-141c), a uns cinc-cents metres, en un semàfor, tornarem a trencar a l'esquerre cap al camí de les Creus, on si voleu anar a peu, podríeu deixar el vehicle ben aparcat. Seguirem des de la carretera uns cinc-cents cinquanta metres girant a l'esquerra pel camí de Vila-rassa el qual seguirem tot recte fins que es torna amb pista i s'endinsa cap a la boscúria. Passat un kilòmetre set-cents metres després d'haver fet unes voltes molt pronunciades, travessarem el torrent de Font Candelera i a uns cent cinquanta metres haurem de prendre el camí de Moià a Marfà que

Indicador del punt on ens trobem.

Senyal indicador davant el camí del salt.

ens surt per la dreta sense deixar-lo fins al punt on ens sortirà a la nostra esquerra el camí que baixa cap al salt i el molí, allà al costat mateix si anem amb cotxe hi ha un bon lloc per deixar-lo (punt GPS: N - 41º 47' 04.6''  E - 2º 04' 35.2''), fora de la pista perquè no destorbi. Un pic arribats allà, prendrem el camí que queda just al davant d'un pal indicador, anirem baixant acompanyats d'un fort aroma a farigola i romaní, tot el camp n'està ple. Més endavant veurem la masia i antic castell de Marfà i al seu costat la vella parròquia de Sant Pere de Marfà els quals presideixen des de dalt l'espadat la preciosa vall que porta el mateix nom.

Masia i antic castell de Marfà i al costat sant Pere de Marfà.

   Anirem seguint el camí acompanyats d'aquestes encisadores flaires i després d'uns quants revolts a la nostra dreta veurem el petit santuari de la Mare de Déu de la Tosca. Aquest temple del s. XVII edificat entre els anys 1632 i 1639, consta d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, té una coberta a doble vessant i la façana culmina amb un

Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.

Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.

petit campanar de cadireta, trobem unes obertures a l'absis i a la façana un petit òcul damunt de la porta, també a la dreta un parell de finestretes. Aquesta església fou ampliada el mateix segle que es va edificar, en els anys 1668 i 1673 i

Interior del Santuari de la Mare de Déu de la Tosca.

fou remodelada de nou l'any 1914 moment en què s'inaugurà el nou altar i el cambril.  Diu que aquesta edificació possiblement substituí a un temple preexistent conegut per Santa Maria de les Illes, que en la documentació del s. XI es delimita prop de la mateixa riera.

   Abans de tombar cap al santuari, baixant el camí tot recte, surt un corriol que segueix la riera de Marfà amunt, el seguirem per sota el penya-segat i al final arribarem al preciós paratge del salt de la Tosca, si tenim sort i els dies anteriors hi ha hagut abundants pluges ens el trobarem així:

Salt de la Tosca i molí de Brotons.

   És un raconet força preciós, si us voleu arribar fins al molí, haureu de travessar la riera per sota la presa, si aquesta va plena és difícil de passar, vigileu i no us la jugueu, val més esperar que amainin les aigües i tornar un altre dia sense perill que l'aigua ens tombi i prendre mal.

Vista general del Salt de la Tosca, Molí de Brotons, presa i salt que hi ha a sota.

   Si hem pogut travessar la riera, trencarem cap a l'esquerre en direcció al molí, pujarem per la roca fins a trobar una esplanada que se situa sota una gran balma, allà, el primer que ens crida l'atenció és una pedra col·locada al mig del pla 

Pedra que trobem davant del Molí de Brotons.

Pedra en forma de menhir de 2,80 cm d'alçada.

en forma de menhir, si ho és o no, no ho sé (em vaig comunicar amb l'Ajuntament de Castellcir i amb el Consorci del Moianès i ningú em va saber donar raó del monòlit, diu que ja ho miraran), el cas és que hi és i al seu darrere podem veure una construcció semi troglodita que ocupa gran part d'aquesta balma que té uns set metres de fondària per seixanta de llarg, aquest edifici és el molí de Brotons.

Molí de Brotons des de l'altra llera de la riera de Marfà.

   Aquest vell molí era anomenat Molí de Brotons o dels Pilars, estant en funcionament i habitat des del 1608. S'hi molia principalment gra per fer farina i també fulla de roldor per fer tints. L'aigua del molí era recollida uns quants metres riu amunt, per això la resclosa, la bassa i el pou estaven situats a la part alta, per sobre del salt. Entrem per la porta i dins el

Obrador on es molia el gra.

Paret interior amb la resta de dues moles.

molí encara es poden veure un parell de moles, les quals es varen fer servir per aixecar una paret de mitjanera, entrem en un altra estança on es troba l'obrador el qual era apte per a dues moles, a terra hi observem un forat per on es davallava cap al catau on era situat el rodet.

Vista de l'obrador des del final de la balma.

Detall de l'obrador.

   Aquest molí entra en decadència per l'any 1850, ja que les rierades malmetien la casa, pel 1851 amb una d'aquestes la casa quedà inundada i finalment el vuit d'octubre de 1863 hi hagué una gran avinguda d'aigua dita "l'aiguat de Santa Reparada", la qual s'endugué la vida de les vuit persones que vivien dins el molí, fins i tot diuen que l'aigua s'emportà a un nadó dins del seu bressol riera avall. Des de llavors el molí resta abandonat.

Molí de Brotons, un dia després es nota la davallada de l'aigua.

   Després d'haver visitat el molí, tornem enrere a buscar el cotxe, sigui a la pista o al poble i per si voleu veure més clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'últim tram de la sortida (des de la pista).

La pel·lícula i les fotos del damunt han estat preses els dies 18 i 19/10/2024.

Del "Vapor" a "Fontscalents" (Castellterçol - Castellcir).

Balma i mas d'Esplugues.

   En aquesta petita passejada que té un total de 5600 m entre anar i tornar, podrem veure un món de coses interessants tot vorejant la riera de Fontscalents. Per començar, ens haurem de dirigir cap a Castellterçol, on buscarem el polígon industrial del "Vapor", allà seguirem el carrer del Vapor fins a arribar a una glorieta on al seu costat trobarem un lloc per aparcar, just al punt GPS: N - 41º 45' 37.9"  E - 2º 07' 12.1". El que us prego és que no aparqueu en zones prohibides o en accessos de pas, hi ha persones que estan treballant allà i podríem destorbar. 

Plànol orientatiu.

   Un pic baixats del vehicle, tornarem enrere, tot seguint el carrer del Vapor fins a arribar davant del que era l'antiga fàbrica que dona nom al polígon, aquesta empresa es deia Roger-Dieste, però tothom la coneixia pel nom del "Vapor".

   Castellterçol de sempre havia tingut molta tradició tèxtil, tenia un potent gremi de paraires que va arribar al seu punt àlgid durant els segles XVII i XVIII, però a partir del s. XIX va entrar en decadència fins a tornar-se obsolet. A principis del

El que queda de la fàbrica del "Vapor", dues naus i la xemeneia.

s. XX aquesta tradició tèxtil tornà a rebrotar amb l'obertura de petites i mitjanes empreses d'aquest ram, una d'elles va ser la del "Vapor" la qual fou fundada entre l'any 1905 i el 1910, aquesta empresa familiar va anar creixent sota la direcció d'en Josep Roger i el seu gendre Joaquim Dieste, produïen sobretot jocs de llit, llençols i vànoves que es venien a Espanya i a l'estranger. Aquesta empresa anava a ple rendiment entre els anys 1950 i 1970, hi treballaven 70 persones,

Una de les naus i la xemeneia de la fàbrica del "Vapor".

fins que a finals del segle vint va plegar, enderrocant-se'n una bona part per fer l'actual polígon, ara d'ella sols queden dempeus dues naus i la xemeneia.

   Un pic arribats al davant de la fàbrica, trenquem a la dreta tot prenent el camí d'Esplugues, no hauran passat 200 metres que a la nostra esquerra se'ns obrirà un camí que entra cap al polígon, el prenem i seguim recte cap a la riera la qual travessarem per dirigir-nos cap al rentador de llana del Roquer. Passat el pont al nostre davant s'obre una balma on

Rentador de llana "El Roquer".

dins, flanquejat per dos murs de maçoneria de pedra i cobert per una volta de pedra de mig punt hi trobem el rentador de llana. Dins d'aquesta edificació trobem una taula de pedra d'uns sis metres una pica i un safareig articulat en angle d'uns deu metres fet de carreus amb les lloses inclinades, dins hi ha els dos canals de reg on es deixaven els coves de vímet

Safareig amb els canals de reg.

Interior del rentador de llana el "Roquer".

plens de llana bruta per rentar. Al fons hi ha unes escales que pugen cap a l'assecador, el qual està format per un terrat enrajolat. Se suposa que aquest rentador funciona entre els segles XVI i XIX quan la indústria tèxtil a Castellterçol anava a ple rendiment, però quan caigué el tèxtil va ser abandonat i les dones del poble el varen fer servir per rentar la roba fins

Escales que pugen dalt el "Roquer".

Lloc on s'assecava la llana.

que quedà en desús. L'any 2006 un grup de voluntaris el va restaurar. Cal esmenar també que és l'únic rentador de llana que tenim a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.

   Sortim del "Roquer" i tornem cap al camí de l'Espluga per continuar el passeig, al cap d'uns 300 metres ens surt un camí a la dreta que entra cap a una casa on hi ha unes corts i un descampat (cal Murri), el prenem i a uns 270 m a la que s'acaba el descampat on hi sol haver bestiar, a l'esquerra trobarem el pou de glaç de la Vinyota. Des del segle XVII fins al

Poua de glaç de la Vinyota.

segle XX la manufactura de gel adquirí gran rellevància a molts pobles, Castellterçol gràcies al seu clima i a la proximitat que tenia amb Barcelona durant els mesos de desembre a febrer omplia aquestes poues que es trobaven a la llera dels rius per després portar el gel amb carros a vendre cap a la capital. 

   Vista aquesta poua de glaç tornarem a buscar el camí que portàvem per continuar endavant, tot travessant el pont del Molí Nou i trencant cap a l'esquerre per anar a veure la poua de glaç del Vapor, la qual la trobarem a uns 200 m sempre

Poua de glaç del Vapor.

seguint a l'esquerre, aquesta poua va deixar de funcionar a la dècada dels trenta del s. XX perquè no pogueren competir amb l'electricitat ni amb les màquines de fer gel, dins el terme de Castellterçol encara es conserven unes vint-i-cinc poues catalogades de les quals una dotzena estan en bon estat de conservació.

   Després tornarem al camí de l'espluga un altre cop, tot caminant veurem des del camí el Molí Nou, aquest molí forma part de tot el seguici de molins fariners que trobem a la llera de la riera de Fontscalents, tots funcionaren a ple rendiment

El Molí Nou.

durant l'època preindustrial i tancaren amb la mecanització de les farineres. Aquest molí va ser l'últim a plegar, les riuades del 1962 van fer malbé la bassa, inundaren l'edifici i ja no es va molinar mai més.

   Passat el Molí Nou, al cap d'uns metres, entrarem dins el terme municipals de Castellcir i més endavant també des del camí a la nostra dreta veurem el Molí Vell.

El Molí Vell.

   Passats uns 250 m del Molí vell ja arribarem per fi a la balma de l'Espluga on trobarem una masia edificada dins d'ella. Aquesta edificació, encara que molt antiga, ja que el topònim "Esplugues" està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues i la masia en concret està documentada des del 1408. La masia està edificada en diferents cossos i   

Mas d'Esplugues.

Mas d'Esplugues.

fases, remodelada uns quants cops com es pot veure en les dates que trobem en les pedres de les llindes, una de 1748 i l'altre de 1755, això demostra les importants variacions que sofrí durant el s. XVIII. L'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense desbastar lligades amb morter, menys els cossos dels cantons que són de pedra seca lligada

Detall, possible sortida de fums del mas.

Mas d'Esplugues.

amb fang. Els cossos en què està format el mas no presenten cap simetria en conjunt, però si individualment, n'hi ha que estan coberts i altres formant galeries o terrats, si observem, l'últim cos està obert per dalt i la roca es troba tota fumada, podria ser que ací hi hagués la sortida de fums de la llar de foc. El mas va ser abandonat per l'any 2002.

Pont romànic d'Esplugues.

   Al davant del mas d'Esplugues, trobem un pont romànic del s. XI que travessa la riera de Fontscalents, està fet amb pedres lleugerament acarades i lligades amb morter. Consta d'un sol arc de mig punt. Està pavimentat amb lloses de pedra planes i la barana també és de pedra, però diferent que la resta del pont. És de pas estret i preparat per camins de 

Pont d'Esplugues.

Pont d'Esplugues.

bast, pot ben bé estar vinculat a l'edat mitjana quan la gent que vivia per allà decidí d'edificar-lo per millorar les comunicacions del lloc.

   Sortim de l'espai d'Esplugues i seguim camí en direcció Castellcir, a la primera corba a la dreta, abans de prendre-la veurem un corriol que segueix recte, el prenem, la riera ens ha de quedar sempre a la nostra dreta, l'anem seguint sense deixar-lo, travessarem uns quants tancats amb fil elèctric pel bestiar, obriu-los, passeu, però sobretot torneu-los a tancar.   

Balma de Fontscalents amb la font, la taula i la verge de Fàtima.

Passats uns set-cents metres se'ns obrirà al nostre davant la balma de Fontscalents. En aquesta balma hi trobarem una font, una taula i excavat a la roca un petit nínxol on hi ha la imatge de la verge de Fàtima, també observem a la paret uns estants per posar llànties i flors, és com un petit santuari al natural. És un bon lloc per fer un mos i després tornar per on hem vingut.

Balma de Fontscalents.

Petit nínxol amb la verge de Fàtima.

  

   Pel qui vulgui caminar més, aquesta passejada la podríem allargar 1,7 km sortint del poble de Castellcir, deixant el cotxe a l'avinguda del Moianès, al costat d'un parc, just al punt GPS: N - 41º 45'54.3"  E - 2º 08' 49.3". Vosaltres mateixos, ara us deixo ací a sota una petita pel·lícula de la sortida:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat realitzades el 13, 27 i 30/09/2024.

Molí de Llobateres i el Gorg Negre (Sant Quirze Safaja).

Molí de Llobateres.

   El molí de Llobateres el trobem a la llera del riu Tenes dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, comarca del Moianès, encara que fins al 2015 estava adscrit al Vallès Oriental.

   Per anar-hi no és pas difícil, l'únic és que per deixar el cotxe no hi ha massa lloc, hi ha qui prefereix deixar el vehicle al poble de Sant Quirze Safaja o a una urbanització que hi ha per sobre i caminar una mica més, jo us ho explicaré tal com ho he fet jo: 

Plànol orientatiu.

   Sortim de Sant Feliu de Codines per la carretera C-59 direcció a Sant Quirze Safaja, a uns 3,3 quilòmetres prendrem el desviament a la dreta cap a Centelles i passats uns 2,9 quilòmetres més prendrem un camí que ens surt a la dreta i baixa cap a una urbanització on al final hi ha la depuradora de Sant Quirze Safaja,  abans d'arribar-hi (passats 450 m) trobarem una cruïlla, per allà hem de deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 43' 05.7"  E - 2º 10' 25.1". Ben deixat el vehicle, sobretot que no destorbi, ja que és zona de pas, tornarem a peu enrere pel camí que hem baixat uns trenta metres i prendrem un camí de terra que ens surt per l'esquerre avall, aquest ens portarà sense pèrdua al mateix davant del Molí de Llobateres. 

Molí de Llobateres.

   Aquest preciós molí fortificat del segle XIII situat a la llera dreta del riu Tenes, al principi rebia l'aigua d'una font que neix al seu costat, la font Tubal. Anys més tard, per augmentar la capacitat del molí es va construir riu amunt una presa en terrenys d'un veí (mas Torres), la qual més tard va produir problemes entre ells. L'any 1328 l'arrendava un tal Arnau Flequer, al s. XV va ser abandonat i a partir del 1486 s'hi instal·laren emfiteutes. També se'n fa esment en un capbreu el

Data del mas a la dovella central de la porta.

Bassa del Molí.

1549 junt amb el molí del Fai. Se suposa que el molí es va fortificar a causa del seu emplaçament, la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la torre fos tant per defensar al molí com al territori. Conserva pràcticament tota la seva estructura inicial, com he dit abans, és el típic molí fortificat romànic i senyorial del segle XIII. La documentació d'aquest molí, parla de "molins", el que fa pensar que n'hi havia dos, es creu que el superior estava dins la torre i l'altra on ara hi ha el mas. Va estar en actiu fins a la dècada dels seixanta del s. XX, data en què s'abandonà, en l'actualitat per desgràcia es troba en estat ruïnós i la font Tubal tapada. Aquest molí també havia rebut els noms de: Centelles, de la Torre i de Fontubal.

Molí de Llobateres pel darrere.

   Vist el Molí seguirem el nostre camí per un corriol que voreja l'edificació i s'endinsa cap a la boscúria tot prenent un xic de pujada, més endavant, a l'esquerre, ens trobarem amb el camí que passa per sobre del molí i empalma amb aquest. El riu, el portarem tota l'estona per la nostra esquerra, l'anirem seguint i al cap d'uns metres a la dreta del camí repenjat a

Indicador a la dreta del camí.

la malesa veurem l'indicador per baixar al Molí de Baix i a la cascada del gorg negre. A la nostra esquerra ens sortirà un petit i estret corriol, pel qual en aquell temps no es podria accedir amb carro, ja que és força estret, ho haurien de transportar tot a base d'animals de càrrega, el corriol baixa ben dret tot fent ziga-zagues fins a arribar a un petit prat on a 

Entrada del Molí de Baix

Sala de la mola.

Escales que baixen a la sala de la mola.

Molí de Baix des del riu Tenes.

la nostra esquerra veiem el Molí de Baix. Per accedir al salt del gorg negre, haurem d'entrar i travessar el vell molí per dins, el qual malgrat estar en estat ruïnós hi ha parts que es conserven prou bé com el carcabà, la sala de la mola i la sortida d'aigua. Baixarem les escales que hi ha al seu interior i sortirem per la porta que dóna a la llera del riu.

 

Molí de baix des de dins el curs del riu Tenes.

   Un pic posats dins el que és el cabal del riu Tenes, sempre i que es pugui perquè no hi baixi gaire aigua (siguem prudents), seguirem avall i ens situarem a sobre del salt del gorg Negre des d'on veurem quasi tota la magnitud d'aquest

Gorg Negre.

Gorg negre.

preciós gorg. Vist el gorg tornem sobres les nostres passes i amb precaució cap al molí, però la cosa no acaba ací, ja que per contes d'entrar al molí per marxar, seguirem uns cent metres amunt pel curs fluvial i ens trobarem al nostre davant amb el preciós gorg del Molí de Baix. 

Gorg del Molí de Baix.

Gorg del Molí de Baix.

Gorg del Molí de Baix.

   I ara sí, ja vist aquest últim gorg tornarem cap al cotxe tot repetint el camí a l'inrevés. Per si no us hagués quedat prou clar, us deixo amb una petita pel·lícula de la matinal.

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 05/04/2024 i el 12/04/ 2024.