 |
| Vista del castell de Palafolls des del restaurant Mas Carbó (1973). |
El castell de Palafolls el trobem dalt del turó del Castell al terme municipal de Palafolls, comarca del maresme. Està situat dalt de la cresta d'una muntanya allargada amb una alçada entre 150 i 157 msnm, la qual podríem dir que va paral·lela al riu Tordera.
Per arribar-hi no és pas gens complicat, des de dins el poble de Palafolls només cal que prenguem el carrer "Camí del Castell" i ens hi portarà fins a l'entrada. Però si venim de més lluny ara us en faig cinc cèntims:
 |
| Plànol orientatiu. |
 |
| Aparcament i camí que va al poble de Palafolls. |
Un pic ben deixat el vehicle ens dirigirem cap a l'entrada del recinte emmurallat, a la dreta ens trobem amb una porta de mig punt restaurada que dóna a un dels diversos recintes que té el castell, aquest és el més alt i fortificat, es tracta de
 |
| Porta d'accés al recinte sobirà del castell. |
la part sobirana del castell, entrem i a l'esquerre observem uns arcs que devien aguantar un gran saló Gòtic sobre seu i a sota podien haver-hi sitges o cellers. Al nostre davant surten unes escales i només començant-les a pujar, a l'esquerre descobrim una cisterna de gran profunditat, coberta amb volta de canó on encara es veuen les marques de l'encanyissat.
 |
| Des de les escales, al fons porta d'entrada al recinte sobirà i a la dreta porta de la cisterna. |
Més amunt molt restaurada hi ha la capella, és d'una sola nau amb absis circular, aquesta està edificada sobre l'original i més antiga església del castell, de la que només es conserva la capçalera la qual està repenjada a la muralla, sobre on discorre el pas de ronda, per allà al costat també i hi ha l'habitacle dels senyors (possiblement del segle XIII) que dóna a
 |
| Capella del castell i a la seva esquerra el pas de ronda. |
l'exterior emergint a la muralla per la banda de llevant. Dalt de les escales, a l'esquerre veiem un espai rectangular que conserva gran part dels murs, aquest té una porta que dóna a la gran sala abans esmenada, també dins aquest recinte i en la zona més escarpada de llevant s'hi trobava la torre de l'homenatge. Aquest espai que hem descrit fins ara és potser
 |
| Porta que donava de les dependències del senyor a la gran sala gòtica. |
 |
| Vista del recinte sobirana del castell des del pas de ronda de llevant. |
Per anar a la part jussana del castell, la qual és d'època gòtica, haurem de sortir de la part sobirana tot passant per la porta per on hem entrat, sortim i tombem a la dreta, un xic més amunt entrarem al pati d'armes, un gran espai rectangular
 |
| Pati d'armes vist des de la torre de defensa. |
i allargat on als seus costats hi havia diverses dependències, al final hi trobem la muralla i a la dreta una gran torre de defensa, a la qual podrem accedir mitgenca unes escales metàl·liques.
 |
| Torre de defensa i muralla del final del pati d'armes. |
Aquest castell ja és esmenat l'any 968 en la fundació del monestir benedictí de Sant Pau, situat al lloc on és ara Sant Pol de Mar. L'any 1002 en un document dels comtes de Barcelona (Ramon Borrell i Ermessenda) apareix l'alou de "Palazol", a favor del vescomte de Girona (Sunifred). Tot això fa pensar que el castell era una força estratègica prefeudal
 |
| Façana de llevant. |
que pertanyia als vescomtes de Girona i dominava la part baixa de la Tordera i el pas dels que anaven cap al Maresme i a Barcelona.
Des de l'any 1035 tenim constància del castell, el qual era l'epicentre de la baronia de Palafolls la qual comprenia Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part de Blanes. Ramon Berenguer cedí la senyoria major l'any 1113 als vescomtes de Girona, els quals més tard s'anomenaren Cabrera. El 1229 Guillem de Palafolls acompanyà a Guillem de Montcada a la
 |
| Escales que puja'n a l'església del castell i a les seves dependències. |
conquesta de Mallorca junt amb Jaume I el Conqueridor, segurament degut a això en aquest segle (XIII) és començar a engrandir el primer recinte del castell i se'n comença a construir un segon. Pere III a l'any 1301 en passà la jurisdicció als Cabrera i els Palafolls en quedaren com a senyors del castell, pel qual aquests devien vassallatge als vescomtes de Cabrera, però, per altra banda, adquiriren el comtat d'Ariza, el qual estava situat a l'Aragó.
 |
| Arcades que aguantaven el saló gòtic del castell. |
 |
| Arcades que aguantaven el saló gòtic del castell. |
El 31 de març de 1381 Guillem de Palafolls, que per aquell temps era el conseller d'armes del rei Pere III el cerimoniós, vengué el castell de Palafolls al monarca, a canvi de què aquest li vengués el castell d'Ariza amb tots els seus dominis pel preu de 30.000 lliures barcelonines, marxant així cap a terres aragoneses. A l'any següent, el rei, va vendre el castell al vescomte Bernat IV de Cabrera i així aquesta fortalesa entra a formar part de la important nissaga gironina.
 |
| Castell vist des de la cara de ponent. |
Al segle XVI es reforçaren les defenses de la costa pel perill de l'atac dels pirates, però al cap de poc temps va caure en abandonament i durant els segles XVII i XVIII va entrar en una decadència irreversible.
L'any 1971 l'arquitecte Joan Bassegoda i Novell va restaurar l'església i en l'actualitat l'entitat fundada l'any 1966 "Amics del castell de Palafolls" és la que vetlla pel castell.
 |
| Vista panoràmica des de dalt del castell. |
Un pic vista aquesta magnífica fortalesa, tornarem cap al cotxe, i perdoneu que em faci pesat, però és que amb el que et trobes per aquests llocs i no en trec cap fotografia... és deplorable, sempre hi ha el brètol que deixa llaunes i d'altres estris per qualsevol lloc inclòs hi ha "artistes" que fan pintades sobre aquestes velles parets, és inexplicable la falta de cultura i respecte vers el nostre patrimoni històric, si hi aneu i podeu ajudar a recollir alguna deixalla ben segur que la nostra història us ho agrairà.
Les fotografies del damunt estan preses el 16/05/2022, menys la d'arxiu que data del 1973.
