Un dels molts arbres centenaris de la fageda de la Grevolosa. |
La fageda de la Grevolosa la trobem dins del terme municipal de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona. És un paratge menys concorregut que la fageda d'en Jordà, turísticament parlant, ja que el seu accés és més complicat, però també degut a això té un aspecte molt més salvatge.
Plànol orientatiu. |
Per arribar-hi no és massa complicat, si venim de Vic en direcció Olot per la C-37, sortirem per Sant Andreu de la Vola anant a buscar la carretera que va de Sant Pere de Torelló a Joanetes, però a uns 500 metres veurem que ens surt una pista per la dreta en direcció cap a Cabrera (ho posa en un petit rètol), la prenem i sense deixar-la tot travessant alguns cops el riu Fornès al cap d'uns 2,3 km, a l'esquerre veurem sortir una altra pista on es veu un rètol que ens indica cap a la fageda de la Grevolosa. Per prendre aquesta pista haurem d'obrir un filat per les vaques, no us oblideu de tornar-lo a tancar, seguim amunt i al cap d'uns 500 metres veurem a la dreta un espai habilitat per deixar uns cinc o sis cotxes i més amunt n'hi ha un altre on caben sis ben aparcats, just ací s'acaba la pista, en el punt GPS: N - 42º 05' 38.5" E - 2º 22' 23.0".
Últim aparcament, des d'on surt el camí cap a Sant Nazari. |
Un pic ben deixat el vehicle començarem a caminar pel camí que ens surt al final de l'aparcament, transitarem per entremig de boixos i avellaners per un camí amb lleu pujada que al cap de poca estona ens farà arribar a una carbonera,
Mostra d'una carbonera que ens trobem poc després de començar a caminar. |
on trobarem un rètol que ens explica sobre aquesta feina que feien els homes de muntanya. Continuem camí amunt, ja que tot el trajecte és de pujada, a la poca estona haurem de travessar el torrent de la Grevolosa per un petit pont de fusta, veureu que el camí està ben senyalitzat amb plafons i marques, de vegades trobarem petits corriols que empalmen
Petit pont de fusta que travessa el torrent de la Grevolosa. |
el camí per fer drecera (n'hi ha que estan millor que el mateix camí, perquè tothom passa per allà), vosaltres feu el que millor us sembli. Passats uns vint o vint-i-cinc minuts després de sortir de l'aparcament arribarem a l'ermita de Sant Nazari, punt mitjà de l'excursió.
Ermita de Sant Nazari. |
Aquesta ermita situada en el bell mig d'espesses rouredes ja és esmenada en un testament de Bernat de Perafita l'any 1382. Als segles XVII i XVIII albergava ermitans, els quals recaptaven per ella. L'any 1721 es va refer l'edificació, construint-se una casa amb teulat de doble vessant dins de la qual una part fou destinada a capella i l'altra a estatge dels
ermitans. La capella mostra un discret estil barroc, interiorment enguixada amb motllures i volta de llunetes, el portal és simple tot emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, sobre seu hi ha un ull de bou i el campanar que és d'espadanya està situat prop del carener de l'edificació. Entre els anys 2002 i 2015 es va restaurar un altre cop, esperem que l'administració segueixi amb les reformes, ja que si no, tot el que s'hi ha fet no servirà de res i l'habitatge bé podria servir
Vista de Sant Nazari pel darrere, on hi ha un parell de roures i taules de pícnic. |
de refugi o zona d'esbarjo. Al darrere de l'edificació trobem un parell de roures i unes taules de pícnic per poder fer un mos.
Visitada l'ermita seguim pel corriol que trobem a seu darrera, al cap de poca estona sortim a la pista que ve del primer aparcament, però de front cap a l'esquerre veiem un corriol que s'enfila encara més dret i un indicador que posa: "Fageda
de la Grevolosa 5 min", doncs, amunt i a poc a poc que aquest tros potser és el que es fa més feixuc. Arribats a dalt la pujada, a la dreta comencem a baixar i sense adonar-nos entrem dins la màgica fageda de la Grevolosa. Ens trobem dins un majestuós bosc, un dels més singulars i espectaculars de la nostra terra, és una fageda mesòfila, l'estrat arbustiu de
Faigs vells amb grans arrels que penetren dins la terra. |
la Grevolosa estava format per una densa massa de boixos, les quals en l'actualitat lluiten per la seva supervivència, ja que estan atacades per una espècie invasora (l'arna del boix) que les està aniquilant massa de pressa, també hi trobem altres interessants espècies com el boix grèvol. Gràcies a la presència de fusta morta al terra i a l'existència de cavitats en els troncs i les branques dels arbres, trobem dins d'aquest espai una gran diversitat d'espècies que només viuen dins
Un dels tres arbres considerats monumentals de la Grevolosa. |
els boscos madurs. Dins aquesta fageda hi ha faigs de més de tres-cents anys de vida, els quals fan més d'un metre de diàmetre i quaranta metres d'alçària, tres dels quals estan declarats com arbres monumentals. Totes les èpoques de l'any
Un altre faig monumental. |
són bones per visitar aquesta meravella de la natura, però podríem dir que la més bona és la tardor, ja que els colors que agafa la boscúria són realment espectaculars. Un pic hem arribat on hi ha els tres faigs monumentals, el camí continua endavant i podem allargar l'excursió tant com vulguem, igual que també hi ha qui la comença la caminada des d'un altre
Primer faig monumental que trobem al costat del camí. |
cantó, però segons em va dir la meva amiga Joana Figueres i el seu marit (bons excursionistes i coneixedors de la zona) i el que he contrastat jo, crec que el millor camí és aquest.
Ara ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes tot meditant en el poema que hem trobat escrit en un dels panels que hi ha en el camí, el qual és de la poetessa de Torelló Maria Font (1922-2015), a la que vaig tindre la sort de conèixer junt amb tota la seva família a la masia de la Font Santa, lloc on vivien els seus pares, a ella i a aquesta família els hi dedico aquest bloc tot recordant moments de la meva infantesa; l'últim cop que vaig veure a la Maria va ser a la tardor del 2006 a Torelló, ella estava repenjada a la barana del seu balcó des d'on vàrem creuar unes quantes paraules.
Camí per dins de la Grevolosa. |
La Fageda de la Grevolosa
Bosc encisat i impregnat de Misteri
o temple de serena majestat
que ens embolcalles de sagrat silenci;
faigs o fantasmes tocats d'encanteri,
d'un paisatge embruixat.
Com balustres estàtiques de marbre,
els troncs s'eleven cel amunt austers;
són mans fervents les branques que enlairant-se
sostenen el verd tàlem que et cobreix.
Que les divinitats, faunes o bruixes,
defensin sempre aquest temple sagrat
sobre del qual rellisquen les centúries;
perquè no sigui mai profanat
a fi de que generacions futures
venerin aquests arbres seculars.
Maria Font
Arrels dels faigs centenaris que trobem dins la Grevolosa. |
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 02/11/2022.