El Castell de Sant Martí (Sant Martí de Centelles).

Castell de Sant Martí.

   El castell de Sant Martí el trobem dalt del turó anomenat l'Agullola de Sant Martí, a una alçada de 857,9 msnm dins el terme municipal de Sant Martí de Centelles a la comarca d'Osona.

   Per arribar-hi només haurem de caminar uns nou-cents metres més o menys, això sí, tot pujada, però el paisatge i les

Plaça on deixarem el cotxe.

vistes que gaudirem en el camí valen força la pena. Tant si venim de Sant Feliu de Codines, Moià o Centelles per la carretera C-1413b, haurem d'entrar dins del poble de Sant Martí de Centelles i dirigir-nos a la plaça que hi ha al costat de l'església, passada la font de Sant Martí, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 41º 45' 55.0"  E - 2º 12' 15.4". 

Plànol orientatiu.

   Un pic ben deixat el cotxe a la plaça, prendrem el carrer que va cap al darrere de l'església i només passar la primera casa (caseta de les Comes) ens sortirà un camí per l'esquerre que s'enfila tot dret amunt pel mig de la boscúria, el prenem i passats uns dos o tres-cents metres tot sortint del bosc trobarem una mena de barana feta de cable metàl·lic la 

Camí que puja cap al castell.

qual ens ajudarà a assolir el camí que planeja a mitjana altura del cingle i que va pujant suaument cap al castell. S'ha de vigilar amb el pendent a la dreta on hi ha l'estimberi, encara que tot el camí està protegit amb el cable que ens serveix de

Vistes del poble tot pujant des del camí.

barana, però no s'ha de fer el ximplet, ja que podria sortir cara la broma. Passada una mitja hora després d'haver deixat el cotxe, a la fi arribem als peus del castell, just on hi havia hagut el pont llevadís, allà ja veiem un advertiment de prohibició de pas, el castell està amb molt males condicions i amb perill d'esfondrament, és molt perillós passejar per allà

Arribant al castell de Sant Martí.

i molt més entrar-hi, des de fora es veu una gran roca del capdamunt del castell a punt de despendre's, si t'enganxa a sota, no ho expliques, val més fer cas dels senyals de prohibició. De tota manera, podem voltar per allà sense entrar-hi i veure encara algunes de les restes que hi ha per fora, però sobre tot feu cas dels senyals.

Vista des del camí del castell de Sant Martí.

      D'aquest castell ja se'n troben dades escrites des del segle IX, va ser en la consagració de l'església de Sant Martí del Congost feta pel bisbe Gotmar de Vic l'any 898 on s'esmena el topònim "Kastro Sancti Estephani", això vol dir que la seva edificació va ser molt abans, ja que el castell ja es trobava en ple rendiment i sotes la jurisdicció dels comtes d'Osona. En un primer moment el castell s'anomenava de Sant Esteve perquè la capella romànica que hi havia dins les 

Vista del Castell de Sant Martí des del pont llevadís.

seves muralles estava dedicada a aquest sant, però pels vols del segle XIII en arribar la família Centelles el 1242 va canviar l'advocació del sant per la de Santa Maria, quedant sant Esteve de copatró amb Sant Joan i el castell prengué definitivament el nom de la família Centelles a partir del 1247. El primer Centelles que està documentat com a senyor del castell fou en Bernat II de Centelles (1242), però molt abans, l'any 1041 consta documentat un tal Guadall I que prengué el cognom d'una vila situada als peus del castell, just on ara hi ha la parròquia de Sant Martí de Centelles. També consta 

Abeurador per a cavalleries situat al costat de la muralla passat el pont llevadís.

el testament d'un Centelles datat l'any 1211 en el qual demana ser enterrat dins la capella del castell, això fa suposar que la família ja el senyorejava. Aquesta família ajudar als reis catalans participant en les seves empreses amb les armes. Tanmateix, Pere el cerimoniós va tindre com a majordom a Gilabert de Centelles. Les notícies documentals del castell van lligades als esdeveniments d'aquesta família i a la seva política d'ampliació patrimonial, mitjançant diversos enllaços matrimonials i actuant com agents de la casa Montcada mentre aquests estaven fora de Catalunya. Més endavant la castlania passà als Bell-lloc, Peguera, Tagamanent i Montbui, però els Centelles mai varen perdre el domini jurisdiccional.

Punt fins on es pot arribar, pujar més amunt ja està prohibit.

   A principis del segle XV els senyors de Centelles abandonaren el castell per traslladar-se a la vila de Santa Coloma de Vinyoles (l'actual Centelles). El castell participa en el conflicte bèl·lic anomenat "Guerra Civil Catalana" (1462-1472), entre la Generalitat i el rei Joan II. L'any 1464 una part sobirana del castell fou enderrocada per una bombarda de l'exèrcit del rei. Després de patir un llarg setge capitulà el 1465, en aquell temps el rei dels catalans era Pere IV, dit el Conestable de Portugal, aquest manà reparar el castell i ampliar les fortificacions.

Muralla interior del castell (foto d'arxiu).

Capella de Sant Esteve (foto d'arxiu).

   L'any 1599 el rei Felip III creà el comtat de Centelles per la Família. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1655), el castell fou punt de reunió de tropes diverses vegades. Al principi de la guerra de Successió (1705), va ser un punt on els miquelets vigatans partidaris de l'arxiduc Carles van bloquejar les tropes filipistes del virrei Velasco, ací va ser on va començar la decadència de la fortalesa. En el segle XIX la deterioració del castell ja va prendre un caire més elevat, ja que en la Guerra del Francès (1809), el general Saint-Cyr va ocupar Centelles i el castell, del qual se'n va volar una bona

Castell de Sant Martí de Centelles.

part. Durant les guerres Carlines el castell fou un cau des d'on les partides atacaven a les poblacions veïnes i un d'aquests escamots volaren moltes de les parets interiors del castell. A finals del segle XIX els Centelles varen traslladar les peces de valor que encara quedaven en el castell a altres casals propietat de la família, quedant així el castell abandonat i espoliat.

   Vist el castell tornarem cap al cotxe, bé per on hem vingut (és més bonic) o per un corriol que baixa tot dret muntanya avall cap als dipòsits d'aigua del poble. Però quan estiguem a baix al costat del cotxe, no ens costa res d'arribar-nos fins

Església de Sant Martí de Centelles i al seu costat la cripta dels barons de Centelles.

al davant de l'església de Sant Martí de Centelles que ja existia el 1031, encara que l'edifici actual sigui del segle XVII i on al seu costat es troba la cripta neogòtica dels comtes de Centelles, la qual fou construïda el 1897 per traslladar les restes dels barons de Centelles que estaven enterrats a la capella del castell.

   Per si voleu veure la ruta més clara, us deixo amb la petita pel·lícula de l'excursió:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt (excepte les d'arxiu) han estat preses el 19/04/2024.

El Delta del Llobregat (El Prat de Llobregat).

 

Del davant al darrere: Caserna dels Carabiners, el Semàfor i la Torre del llac.

   El delta del Llobregat està situat entre el massís del Garraf-Ordal, el turó de Montjuïc, la serra de Collserola arribant també fins al congost de Sant Andreu de la barca, en total ocupa una extensió d'uns 98 km². Dins d'aquest delta, el qual és el segon sistema deltaic més important a Catalunya després del delta de l'Ebre, hi trobem un espai natural a la seva desembocadura que comprèn una extensió 926,9 Ha.

   En aquest capítol ens dedicarem a visitar la part on hi va haver més intervenció humana dins d'aquest espai natural, la qual es troba dins el terme municipal del Prat de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. 

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi és senzill, però pel que ve de fora un xic enredat degut a la proximitat a Barcelona i als seus serveis, però miraré de fer-vos-en cinc cèntims: venint per la B-250 entrem al Prat de Llobregat pel carrer "Onze de Setembre" fins a arribar a la rotonda que fa cantonada amb els carrers "Coronel Sanfeliu" i "Carretera de la Platja", prenem aquest últim en direcció a la Platja del Prat, passarem pel costat del cementiri Sud del Prat, després a uns cinc-cents metres trobarem una altra rotonda on prendrem la segona sortida tot girant cap a l'esquerre i a uns dos-cents metres a la dreta veurem l'entrada al pàrquing on haurem de deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 18' 31.7"  E - 2º 06' 44.8".

Entrada al pàrquing de l'espai natural del delta del Llobregat.

   Un pic ben deixat el cotxe dins el pàrquing, sortirem en direcció cap al camí de la Bunyola, el qual va paral·lel al canal de la dreta del Llobregat (aquest camí ens quedarà sortint del pàrquing a l'esquerre). Aquest passeig és força ample, està

Canal de la dreta del Llobregat.

flanquejat per canyissars a banda i banda, de tant en tant ens trobem amb fileres de plataners al costat dret del camí, els quals ens donen bona ombra en dies assolellats, sentim el cant dels ocells, alguna au ens passa per sobre amb tota la parsimònia i sense cap por. A la dreta, darrera dels canyissars, per alguna clariana, podem veure els horts i els camps de

Camí de la Bunyola.

les anomenades escarxofes del Prat, sembla un passeig força tranquil, però pot ser cada minut o menys aquesta tranquil·litat es veu esvaïda pel tro sorollós dels avions que s'enlairen al veí aeroport del Prat tot passant pel nostre damunt, alguns passen tan a prop que sembla que els hagis d'agafar. Farem uns mil-set-cents metres rectes i planers per

Aeronau sortint de l'aeroport del Prat, vista presa des del mirador de la Bunyola.

aquest passeig fins a quasi a arribar a la platja, lloc on el camí es bifurca, primer ens arribarem fins a la torre-mirador de la Bunyola que ens queda a pocs metres a l'esquerre, pujarem dalt de la torre des d'on s'albiren magnífiques vistes del delta, l'aeroport, Montjuïc, Tibidabo, etc. 

Vistes de la desembocadura del Llobregat.

Torre-mirador de la Bunyola.

   Un pic sortim del mirador de la Bunyola, tornem cap a la cruïlla i seguim recte com si anéssim a l'aeroport, a uns 200 m a l'esquerre del camí ens trobarem amb l'antiga caserna de carabiners. Aquest cos va ser creat el 9 de març de 1829 pel rei Ferran VII amb el nom de "Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras" i al cap de pocs anys, el 1833 passà a

Caserna dels Carabiners.

anomenar-se Carabiners de la Reial Hisenda, depenent del ministeri d'hisenda, en dependre d'aquest ministeri fa que entressin en decadència i que en el 1842 quedes desacreditat i inoperant. Aquell mateix any s'encomanà al mariscal de camp Martín José Iriarte l'organització del "Cuerpo de Carabineros del Reino" per substituir als de la "Real Hacienda".

Ala nord de la caserna.

Interior de les dependències.

   

   

   Aquest cos va vindre ací al prat just un any després de ser creat, just el 1830, per guardar la costa, rescatar els naufragis i primordialment per vigilar el contraban, principalment el del tabac. Els carabiners al principi varen ser allotjats dins del nucli urbà del Prat de Llobregat fins que s'edificà la caserna. Aquesta edificació va ser construïda en dues fases, 

Habitacle de l'ala central (construcció del 1844).

Corredor entre l'ala central i l'ala sud (construcció del 1926_27).

la primera es va dur a terme l'any 1844 i constava només de la part dreta i central de l'ala central (la que dóna al camí) i la resta és construir més tard, entre els anys 1926 i 1927. Durant el cop militar del 1936 els carabiners es varen mantenir fidels a la república i en acabar la Guerra Civil Espanyola el cos va ser dissolt i des del 1939 fins al 1970 l'edifici va ser ocupat per la guàrdia civil quedant després la caserna en desús i abandó.

El mirador del Semàfor.

   Sortirem de la caserna i caminarem uns 230 m més fins a arribar a la passarel·la que ens portarà cap a l'edifici del Semàfor. Aquest edifici fou construït l'any 1887 a la zona coneguda com l'albufera, un espai ple de vegetació i zones inundables. La missió d'aquest mas conegut amb el nom de "Semàforo del Rio Llobregat" era la de regular el trànsit marítim per la costa i evitar accidents, també recuperaven víctimes, estris i embarcacions naufragades. Això s'aconseguia

Vistes de Montjuïc i el Tibidabo des de dalt del Semàfor.

Façana principal del Semàfor.

mitgenca de la instal·lació d'uns semàfors dotats d'uns telègrafs òptics, que seguint un codi preestablert, permetien la comunicació amb els vaixells que passaven per la costa. El Semàfor, a més, també es comunicava amb el castell de Montjuïc gràcies a un telègraf de banderes.

El semàfor des de la platja amb una entrada lateral.

Estant de la Magarola i la Torre del Llac al fons.

   Aquest edifici per ser protegit de les crescudes del mar, s'hagueren de pujar els terrenys uns tres metres sobres el nivell del mar. Aquest edifici de planta rectangular també disposava d'una cisterna interior que recollia l'aigua de la pluja i un mirador central a la seva part superior.

Mirador del Semàfor.

Estany de la Magarola i al fons la Torre del Llac.

   Dels primers treballadors que es té constància daten del 1897, els quals vivien en unes condicions sanitàries molt precàries, patint de paludisme molt sovint, malaltia molt típica a la zona del delta del Llobregat.

   Un pic vist tot això, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, havent gaudit d'una bona matinal. I si amb l'escrit no en teniu prou, us deixo amb una petita pel·lícula de la passejada:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 24/05/2024.